L'Alt Millars - Historial de revisions

Lluísm en 11:53 26 gin 2023

2023-01-26T11:53:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:53 26 gin 2023
Llínea 36:		Llínea 36:

	== Vore també ==		== Vore també ==
			* [[Anex:Municipis de la província de Castelló]]
	* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]		* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]

			== Referències ==
			* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

	{{Municipis de L'Alt Millars}}		{{Municipis de L'Alt Millars}}

Valencian: Text reemplaça - 'superficie' a 'superfície'

2022-07-05T21:43:33Z

Text reemplaça - 'superficie' a 'superfície'

← Revisió anterior		Revisió de 21:43 5 jul 2022
Llínea 21:		Llínea 21:
	Els relleus propis del Maestrat, taules i moles sobre substrat caliç delineats per barrancs encixats, finalisen practicament en la comarca de l'Alt Millars.		Els relleus propis del Maestrat, taules i moles sobre substrat caliç delineats per barrancs encixats, finalisen practicament en la comarca de l'Alt Millars.

	De primordial importancia és estudiar l'orografia ya que cal senyalar per a evidenciar la seua rellevancia, que el 90 per 100 de la ~~superficie~~ comarcal te cotes per damunt dels 500 m. Al nort el massiç de Penyagolosa forma una barrera entre la comarca i les terres més occidentals de la comarca de Penyagolosa (Vistabella, Chodos, Adzaneta). És d'obligada referencia citar l'altitut del cim de Penyagolosa ya que en els seus 1.813 m., és la més alta de la Comunitat Valenciana, despuix del pic Calderon en la Serra de Javalambre, que es situa en el llimit del terme municipal de Pobla de Sant Miquel en Terol. Al sur discorix en direcció NO-SE, la serra d'Espadan que s'estén des de Pina fins Eslida. Entre les dos formacións montanyoses, el terreny presenta una altitut elevada, sent travessats pels profunts talls excavats per la ret hidrografica.		De primordial importancia és estudiar l'orografia ya que cal senyalar per a evidenciar la seua rellevancia, que el 90 per 100 de la superfície comarcal te cotes per damunt dels 500 m. Al nort el massiç de Penyagolosa forma una barrera entre la comarca i les terres més occidentals de la comarca de Penyagolosa (Vistabella, Chodos, Adzaneta). És d'obligada referencia citar l'altitut del cim de Penyagolosa ya que en els seus 1.813 m., és la més alta de la Comunitat Valenciana, despuix del pic Calderon en la Serra de Javalambre, que es situa en el llimit del terme municipal de Pobla de Sant Miquel en Terol. Al sur discorix en direcció NO-SE, la serra d'Espadan que s'estén des de Pina fins Eslida. Entre les dos formacións montanyoses, el terreny presenta una altitut elevada, sent travessats pels profunts talls excavats per la ret hidrografica.

	== Rius ==		== Rius ==

Valencian: Text reemplaça - 'paisage' a 'païsage'

2022-06-23T16:05:10Z

Text reemplaça - 'paisage' a 'païsage'

← Revisió anterior		Revisió de 16:05 23 jun 2022
Llínea 26:		Llínea 26:
	La ret fluvial està dominada pel riu [[Millars]] del qual regim aplega a un nivell de suficiencia tot l'any gracies a que replega les precipitacions de les serres terolanes, en especial Gudar i Javalambre. Al baixar de l'erm de [[Terol]] el Millars s'encaixa considerablement donant lloc en el tram entre Puebla de Arenoso i Montanejos a una profunda gola de gran valor paisagístic. El curs del riu a lo llarc de la comarca està molt aprofitat per a fins hidroelectrics com ho demostra la proliferació d'embassaments existents: Arenoso-Montanejos, Cirat i Vallat.		La ret fluvial està dominada pel riu [[Millars]] del qual regim aplega a un nivell de suficiencia tot l'any gracies a que replega les precipitacions de les serres terolanes, en especial Gudar i Javalambre. Al baixar de l'erm de [[Terol]] el Millars s'encaixa considerablement donant lloc en el tram entre Puebla de Arenoso i Montanejos a una profunda gola de gran valor paisagístic. El curs del riu a lo llarc de la comarca està molt aprofitat per a fins hidroelectrics com ho demostra la proliferació d'embassaments existents: Arenoso-Montanejos, Cirat i Vallat.

	L'afluent més important que rep el [[Millars]] és el riu Villahermosa que travessa la comarca en direcció nort-sur i s'unix al principal en Vallat. Prove de Terol, a on replega aigües de la zona oriental de la Serra de Gudar i de la Serra dels Monegros. El restant d'afluents són barrancs de menor importancia: Maimona, Montan, Palos, Pequeño, etc. Tots estos rius i barrancs han llaurat en els materials cretacius de la comarca fondos talls i estretes valls que configuren un element important del ~~paisage~~.		L'afluent més important que rep el [[Millars]] és el riu Villahermosa que travessa la comarca en direcció nort-sur i s'unix al principal en Vallat. Prove de Terol, a on replega aigües de la zona oriental de la Serra de Gudar i de la Serra dels Monegros. El restant d'afluents són barrancs de menor importancia: Maimona, Montan, Palos, Pequeño, etc. Tots estos rius i barrancs han llaurat en els materials cretacius de la comarca fondos talls i estretes valls que configuren un element important del païsage.

	== Clima ==		== Clima ==

Jose2 en 11:26 3 jun 2021

2021-06-03T11:26:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:26 3 jun 2021
Llínea 37:		Llínea 37:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]		* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]

			{{Municipis de L'Alt Millars}}

	{{Comarques de la Comunitat Valenciana}}		{{Comarques de la Comunitat Valenciana}}

	[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]

Jose2: /* Clima */

2018-09-10T13:44:47Z

Clima

← Revisió anterior		Revisió de 13:44 10 set 2018
Llínea 29:		Llínea 29:

	== Clima ==		== Clima ==
	El clima dels Alts de Millars mante les caracteristiques mediterranees continentals, suavisats en les zones baixes, a on la mija en [[giner]] és de 6 a 8 graus i en agost de 22 a 24 graus, en els erms occidentals les temperatures són més baixes en miges inferiors als 450-600 mm. anuals, si be esta última cantitat és superada en les serres més altes.		El clima dels Alts de Millars mante les caracteristiques mediterranees continentals, suavisats en les zones baixes, a on la mija en [[giner]] és de 6 a 8 graus i en el més d'[[agost]] de 22 a 24 graus, en els erms occidentals les temperatures són més baixes en miges inferiors als 450-600 mm. anuals, si be esta última cantitat és superada en les serres més altes.

	== Llengua ==		== Llengua ==

Jose2 en 10:15 5 març 2018

2018-03-05T10:15:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:15 5 març 2018
Llínea 14:		Llínea 14:
	\|Pàgina_web =		\|Pàgina_web =
	}}		}}
	'''L'Alt Millars''' és una comarca de l'interior de la [[província de Castelló]], en la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]). ~~El seu~~ capital no oficial és el municipi de [[Cirat]], (encara que el municipi més gran i de major activitat és [[Montanejos]]).		'''L'Alt Millars''' és una comarca de l'interior de la [[província de Castelló]], en la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]). La seua capital no oficial és el municipi de [[Cirat]], (encara que el municipi més gran i de major activitat és [[Montanejos]]).

	== Geografia ==		== Geografia ==
Llínea 21:		Llínea 21:
	Els relleus propis del Maestrat, taules i moles sobre substrat caliç delineats per barrancs encixats, finalisen practicament en la comarca de l'Alt Millars.		Els relleus propis del Maestrat, taules i moles sobre substrat caliç delineats per barrancs encixats, finalisen practicament en la comarca de l'Alt Millars.

	De primordial importancia es estudiar l'orografia ya que ~~prou en~~ senyalar per a evidenciar la seua rellevancia, que el 90 per 100 de la superficie comarcal te cotes per damunt dels 500 m. Al nort el massiç de Penyagolosa forma una barrera entre la comarca i les terres ~~mes~~ occidentals de la comarca de Penyagolosa (Vistabella, Chodos, Adzaneta). Es d'obligada referencia citar l'altitut del cim de Penyagolosa ya que en els seus 1.813 m., es la més alta de la ~~Nacio~~ Valenciana despuix del pic Calderon en la Serra de Javalambre, que es situa en el llimit del terme municipal de Pobla de Sant Miquel en Terol. Al sur discorix en ~~direccio~~ NO-SE, la serra d'Espadan que s'~~esten~~ des de Pina fins Eslida. Entre les dos formacións montanyoses, el terreny presenta una altitut elevada, sent travessats pels profunts talls excavats per la ret hidrografica.		De primordial importancia és estudiar l'orografia ya que cal senyalar per a evidenciar la seua rellevancia, que el 90 per 100 de la superficie comarcal te cotes per damunt dels 500 m. Al nort el massiç de Penyagolosa forma una barrera entre la comarca i les terres més occidentals de la comarca de Penyagolosa (Vistabella, Chodos, Adzaneta). És d'obligada referencia citar l'altitut del cim de Penyagolosa ya que en els seus 1.813 m., és la més alta de la Comunitat Valenciana, despuix del pic Calderon en la Serra de Javalambre, que es situa en el llimit del terme municipal de Pobla de Sant Miquel en Terol. Al sur discorix en direcció NO-SE, la serra d'Espadan que s'estén des de Pina fins Eslida. Entre les dos formacións montanyoses, el terreny presenta una altitut elevada, sent travessats pels profunts talls excavats per la ret hidrografica.

	== Rius ==		== Rius ==
	La ret fluvial està dominada pel riu [[Millars]] del qual regim aplega a un nivell de suficiencia tot l'any gracies a que replega les precipitacions de les serres terolanes, en especial Gudar i Javalambre. Al baixar de l'erm de [[Terol]] el Millars s'encaixa considerablement donant lloc en el tram entre Puebla de Arenoso i Montanejos a una profunda gola de gran valor paisagístic. El curs del riu a lo llarc de la comarca està molt aprofitat per a fins hidroelectrics com ho demostra la ~~proliferacio~~ d'embassaments existents: Arenoso-Montanejos, Cirat i Vallat.		La ret fluvial està dominada pel riu [[Millars]] del qual regim aplega a un nivell de suficiencia tot l'any gracies a que replega les precipitacions de les serres terolanes, en especial Gudar i Javalambre. Al baixar de l'erm de [[Terol]] el Millars s'encaixa considerablement donant lloc en el tram entre Puebla de Arenoso i Montanejos a una profunda gola de gran valor paisagístic. El curs del riu a lo llarc de la comarca està molt aprofitat per a fins hidroelectrics com ho demostra la proliferació d'embassaments existents: Arenoso-Montanejos, Cirat i Vallat.

	L'afluent més important que rep el [[Millars]] es el riu Villahermosa que travessa la comarca en ~~direccio~~ nort-sur i s'unix al principal en Vallat. Prove de Terol, a on replega aigües de la zona oriental de la Serra de Gudar i de la Serra dels Monegros. El restant d'afluents ~~son~~ barrancs de menor importancia: Maimona, Montan, Palos, Pequeño, etc. Tots estos rius i barrancs han llaurat en els materials cretacius de la comarca fondos talls i estretes valls que configuren un element important del paisage.		L'afluent més important que rep el [[Millars]] és el riu Villahermosa que travessa la comarca en direcció nort-sur i s'unix al principal en Vallat. Prove de Terol, a on replega aigües de la zona oriental de la Serra de Gudar i de la Serra dels Monegros. El restant d'afluents són barrancs de menor importancia: Maimona, Montan, Palos, Pequeño, etc. Tots estos rius i barrancs han llaurat en els materials cretacius de la comarca fondos talls i estretes valls que configuren un element important del paisage.

	== Clima ==		== Clima ==
	El clima dels Alts de Millars mante les caracteristiques mediterranees continentals, suavisats en les zones baixes, a on la mija en giner es de 6 a 8 graus i en agost de 22 a 24 graus, en els erms occidentals les temperatures ~~son~~ més baixes en miges inferiors als 450-600 mm. anuals, si be esta última cantitat es superada en les serres més altes.		El clima dels Alts de Millars mante les caracteristiques mediterranees continentals, suavisats en les zones baixes, a on la mija en [[giner]] és de 6 a 8 graus i en agost de 22 a 24 graus, en els erms occidentals les temperatures són més baixes en miges inferiors als 450-600 mm. anuals, si be esta última cantitat és superada en les serres més altes.

	== Llengua ==		== Llengua ==

Chabi en 10:10 29 set 2016

2016-09-29T10:10:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:10 29 set 2016
Llínea 34:		Llínea 34:
	{{VT\|Predomini llingüístic}}		{{VT\|Predomini llingüístic}}
	La comarca es troba situada en l'àmbit llingüístic del [[idioma espanyol]].		La comarca es troba situada en l'àmbit llingüístic del [[idioma espanyol]].



	== Vore també ==		== Vore també ==
	*[[~~comarques~~ de la Comunitat Valenciana]]		* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]

	{{Comarques de la Comunitat Valenciana}}		{{Comarques de la Comunitat Valenciana}}
	[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]

Chabi en 10:57 16 set 2016

2016-09-16T10:57:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:57 16 set 2016
Llínea 3:		Llínea 3:
	\|escut =		\|escut =
	\|image =		\|image =
	\|mapa = [[Archiu:~~Localització de l'Alt Millars respecte~~ del ~~País Valencià~~.~~png~~\|190px]]		\|mapa = [[Archiu:Mapa del Alto Mijares.svg\|190px]]
	\|país = [[Espanya]]		\|país = [[Espanya]]
	\|província = [[Província de Castelló\|Castelló]]		\|província = [[Província de Castelló\|Castelló]]

Chabi en 10:52 16 set 2016

2016-09-16T10:52:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:52 16 set 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Comarca
			\|nom = L'Alt Millars
			\|escut =
			\|image =
			\|mapa = [[Archiu:Localització de l'Alt Millars respecte del País Valencià.png\|190px]]
			\|país = [[Espanya]]
			\|província = [[Província de Castelló\|Castelló]]
			\|habitants =
			\|cens =
			\|àrea = 647
			\|densitat =
			\|capital = [[Cirat]]
			\|municipis = 22
			\|Pàgina_web =
			}}
	'''L'Alt Millars''' és una comarca de l'interior de la [[província de Castelló]], en la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]). El seu capital no oficial és el municipi de [[Cirat]], (encara que el municipi més gran i de major activitat és [[Montanejos]]).		'''L'Alt Millars''' és una comarca de l'interior de la [[província de Castelló]], en la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]). El seu capital no oficial és el municipi de [[Cirat]], (encara que el municipi més gran i de major activitat és [[Montanejos]]).

Jose2: Text reemplaça - 'despres' a 'despuix'

2015-05-01T10:06:58Z

Text reemplaça - 'despres' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 10:06 1 maig 2015
Llínea 6:		Llínea 6:
	Els relleus propis del Maestrat, taules i moles sobre substrat caliç delineats per barrancs encixats, finalisen practicament en la comarca de l'Alt Millars.		Els relleus propis del Maestrat, taules i moles sobre substrat caliç delineats per barrancs encixats, finalisen practicament en la comarca de l'Alt Millars.

	De primordial importancia es estudiar l'orografia ya que prou en senyalar per a evidenciar la seua rellevancia, que el 90 per 100 de la superficie comarcal te cotes per damunt dels 500 m. Al nort el massiç de Penyagolosa forma una barrera entre la comarca i les terres mes occidentals de la comarca de Penyagolosa (Vistabella, Chodos, Adzaneta). Es d'obligada referencia citar l'altitut del cim de Penyagolosa ya que en els seus 1.813 m., es la més alta de la Nacio Valenciana ~~despres~~ del pic Calderon en la Serra de Javalambre, que es situa en el llimit del terme municipal de Pobla de Sant Miquel en Terol. Al sur discorix en direccio NO-SE, la serra d'Espadan que s'esten des de Pina fins Eslida. Entre les dos formacións montanyoses, el terreny presenta una altitut elevada, sent travessats pels profunts talls excavats per la ret hidrografica.		De primordial importancia es estudiar l'orografia ya que prou en senyalar per a evidenciar la seua rellevancia, que el 90 per 100 de la superficie comarcal te cotes per damunt dels 500 m. Al nort el massiç de Penyagolosa forma una barrera entre la comarca i les terres mes occidentals de la comarca de Penyagolosa (Vistabella, Chodos, Adzaneta). Es d'obligada referencia citar l'altitut del cim de Penyagolosa ya que en els seus 1.813 m., es la més alta de la Nacio Valenciana despuix del pic Calderon en la Serra de Javalambre, que es situa en el llimit del terme municipal de Pobla de Sant Miquel en Terol. Al sur discorix en direccio NO-SE, la serra d'Espadan que s'esten des de Pina fins Eslida. Entre les dos formacións montanyoses, el terreny presenta una altitut elevada, sent travessats pels profunts talls excavats per la ret hidrografica.

	== Rius ==		== Rius ==