L'Albufera - Historial de revisions

Reval: /* El llac */

2026-05-25T19:10:03Z

El llac

← Revisió anterior		Revisió de 19:10 25 maig 2026
Llínea 29:		Llínea 29:
	== El llac ==		== El llac ==
	[[File:Albufera005.jpg\|thumb\|left\|300px\|<center>Albufera de Valéncia.</center>]]		[[File:Albufera005.jpg\|thumb\|left\|300px\|<center>Albufera de Valéncia.</center>]]
	El llac s'estén a uns 10 km. de la ciutat de [[Valéncia]] cap al SE. És la llacuna més gran d'[[Espanya]], se troba separada ~~del~~ mar per un cordó dunar assentat per les raïls d'una espècie de pins, adaptada ad esta situació tan extrema, i una gran abundància de matoll devall, esta zona és coneguda com "la Devesa". Antigament les aigües cristalines permetien vore el fondo i les seues aigües eren consumides sense problemes pels peixcadors, especialment en els "Ullals".		El llac s'estén a uns 10 km. de la ciutat de [[Valéncia]] cap al SE. És la llacuna més gran d'[[Espanya]], se troba separada de la mar per un cordó dunar assentat per les raïls d'una espècie de pins, adaptada ad esta situació tan extrema, i una gran abundància de matoll devall, esta zona és coneguda com "la Devesa". Antigament les aigües cristalines permetien vore el fondo i les seues aigües eren consumides sense problemes pels peixcadors, especialment en els "Ullals".

	Inclús hui podem fruir de les velles barques impulsades antigament per veles llatines, per les nomenades "perches" (pal allargat en el que el barquer impulsava l'embarcació recolzant en el sol del llac) o rems, hui en motor.		Inclús hui podem fruir de les velles barques impulsades antigament per veles llatines, per les nomenades "perches" (pal allargat en el que el barquer impulsava l'embarcació recolzant en el sol del llac) o rems, hui en motor.

	Actualment el llac s'ha reduït a aproximadament a un terç de lo que era inclús en el [[sigle XIX]], quan arribava fins a Valéncia, a la coneguda com [[Creu de la Conquista]], i s'estenia fins a [[Sueca]], a un parage nomenat la "Montanyeta dels Sants". Ya a principis del [[sigle XX]] la seua superfície s'havia vist reduïda a 7 per 6 quilómetros des dels 17 per 6 de 100 anys abans. Afirmava [[Pérez Escrich]] que en 1930 tenia 9 llegües de circumferència.		Actualment el llac s'ha reduït a aproximadament a un terç de lo que era inclús en el [[sigle XIX]], quan arribava fins a Valéncia, a la coneguda com [[Creu de la Conquista]], i s'estenia fins a [[Sueca]], a un parage nomenat la "Montanyeta dels Sants". Ya a principis del [[sigle XX]] la seua superfície s'havia vist reduïda a 7 per 6 quilómetros des dels 17 per 6 de 100 anys abans. Afirmava [[Pérez Escrich]] que en [[1930]] tenia 9 llegües de circumferència.

	Això li permetia ser un eficaç mig de comunicació entre les distintes poblacions i la capital, existint transports regulars.		Això li permetia ser un eficaç mig de comunicació entre les distintes poblacions i la capital, existint transports regulars.
Llínea 39:		Llínea 39:
	En l'any [[1909]] [[Emilio Sarzo]] en el seu llibre de ''Caça aquàtica, l'Albufera i la [[Caldereria]]'', conte que la profunditat era molt desigual, estant en alguns llocs les plantes aquàtiques molt pròximes a la superfície i en atres llocs existien 3 o 4 braces de profunditat. Actualment la profunditat màxima són d'uns 2, 3 metros.		En l'any [[1909]] [[Emilio Sarzo]] en el seu llibre de ''Caça aquàtica, l'Albufera i la [[Caldereria]]'', conte que la profunditat era molt desigual, estant en alguns llocs les plantes aquàtiques molt pròximes a la superfície i en atres llocs existien 3 o 4 braces de profunditat. Actualment la profunditat màxima són d'uns 2, 3 metros.

	En les zones en poca profunditat conegudes com "Alterons" és a on estan situats els llocs de tir, puix la caça és una de les activitats històriques de la zona. Alguns cronistes destaquen que ya en época musulmana era una zona de caça real, i posteriorment, despuix de la conquista, passà a ser de titularitat de Jaume I i els seus successors.		En les zones en poca profunditat conegudes com "Alterons" és a on estan situats els llocs de tir, puix la caça és una de les activitats històriques de la zona. Alguns cronistes destaquen que ya en época musulmana era una zona de caça real, i posteriorment, despuix de la conquista, passà a ser de titularitat de [[Jaume I]] i els seus successors.

	Tal era la riquea de la zona compresa entre el Grau de Valéncia i [[Cullera]], que segons el botànic valencià [[Cavanilles]] i atres cronistes de distintes époques, '''abundaven els cervos, javalins, cabres salvages, francolins, perdius, llebres, conills, llúdries i fins a xixanta varietats d'aus aquàtiques, aixina com una enorme cantitat de peixos'''. Com '''"Un racó del Paraís"''' ho definien a mig del [[sigle XIII]].		Tal era la riquea de la zona compresa entre el Grau de Valéncia i [[Cullera]], que segons el botànic valencià [[Cavanilles]] i atres cronistes de distintes époques, '''abundaven els cervos, javalins, cabres salvages, francolins, perdius, llebres, conills, llúdries i fins a xixanta varietats d'aus aquàtiques, aixina com una enorme cantitat de peixos'''. Com '''"Un racó del Paraís"''' ho definien a mig del [[sigle XIII]].

	[[Jaume I]] quedà tan maravellat que va decidir que:		Jaume I quedà tan maravellat que va decidir que:

	{{cita\|"encara que en el Regne, es consideraren fora del mateix i del terme de la ciutat de Valéncia, deixant-les anexades al Patrimoni del príncip".<ref>L'Albufera i la Caldereria, pàgina 22. Emilio Sarzo. 1906</ref>}}		{{cita\|"encara que en el Regne, es consideraren fora del mateix i del terme de la ciutat de Valéncia, deixant-les anexades al Patrimoni del príncip".<ref>L'Albufera i la Caldereria, pàgina 22. Emilio Sarzo. 1906</ref>}}

Reval: /* Orografia */

2026-05-25T19:08:04Z

Orografia

← Revisió anterior		Revisió de 19:08 25 maig 2026
Llínea 18:		Llínea 18:
	Per això hi ha tres ambients diferenciats:		Per això hi ha tres ambients diferenciats:

	:'''La retinga o devesa''': és el cordó arenós que separa el llac ~~del~~ mar.		:'''La retinga o devesa''': és el cordó arenós que separa el llac de la mar.
	:'''La marjal''': són les terres que anteriorment formaven part del llac i que ara estan dedicades al cultiu de l'arròs.		:'''La marjal''': són les terres que anteriorment formaven part del llac i que ara estan dedicades al cultiu de l'arròs.
	:'''El llac''': en la peculiaritat que la seua [[aigua]] siga dolça pel fet de que s'alimenta de les aportacions de les séquies i de diversos brolladors (ullals) existents en el propi llac.		:'''El llac''': en la peculiaritat que la seua [[aigua]] siga dolça pel fet de que s'alimenta de les aportacions de les séquies i de diversos brolladors (ullals) existents en el propi llac.

Valencian: Text reemplaça - 'Albalat de la Ribera' a 'Albalat de La Ribera'

2025-08-18T23:32:29Z

Text reemplaça - 'Albalat de la Ribera' a 'Albalat de La Ribera'

← Revisió anterior		Revisió de 23:32 18 ago 2025
Llínea 111:		Llínea 111:

	* [[Albal]]		* [[Albal]]
	* [[Albalat de la Ribera]]		* [[Albalat de La Ribera]]
	* [[Alfafar]]		* [[Alfafar]]
	* [[Algemesí]]		* [[Algemesí]]

Jose2: Text reemplaça - ' a poc a poc ' a ' poc a poc '

2025-06-14T09:00:35Z

Text reemplaça - ' a poc a poc ' a ' poc a poc '

← Revisió anterior		Revisió de 09:00 14 jun 2025
Llínea 59:		Llínea 59:
	A l'arribar el [[sigle XIX]], trobem una prova de les condicions que mantenia l'Albufera i l'impressió que va causar en els invasors francesos, que a petició pròpia [[José Bonaparte]] li va concedir al [[Mariscal Suchet]] el títul de [[Duc de l'Albufera]].		A l'arribar el [[sigle XIX]], trobem una prova de les condicions que mantenia l'Albufera i l'impressió que va causar en els invasors francesos, que a petició pròpia [[José Bonaparte]] li va concedir al [[Mariscal Suchet]] el títul de [[Duc de l'Albufera]].

	Fon a partir del segon terç del sigle XIX quan el llac va començar a estretir-se a causa de la pràctica de soterrar el llac, per a cultivar arròs especialment. La fauna a poc a poc es reduïa al mateix ritme, trobant-se ya únicament caça menor.		Fon a partir del segon terç del sigle XIX quan el llac va començar a estretir-se a causa de la pràctica de soterrar el llac, per a cultivar arròs especialment. La fauna poc a poc es reduïa al mateix ritme, trobant-se ya únicament caça menor.

	El [[12 de maig]] de l'any [[1865]] el llac i la Devesa va passar a propietat de l'Estat, acabant en més de sis sigles de propietat real. Posteriorment fon entregada a la ciutat de [[Valéncia]], perque tots els valencians foren propietaris d'este "racó del Paraís"		El [[12 de maig]] de l'any [[1865]] el llac i la Devesa va passar a propietat de l'Estat, acabant en més de sis sigles de propietat real. Posteriorment fon entregada a la ciutat de [[Valéncia]], perque tots els valencians foren propietaris d'este "racó del Paraís"

Jose2: /* Accessos */

2024-12-27T13:51:01Z

Accessos

← Revisió anterior		Revisió de 13:51 27 dec 2024
Llínea 135:		Llínea 135:

	== Accessos ==		== Accessos ==
	El principal mig d'accés al parc és l'autovia del [[Saler]] (CV-500) que partint de [[Valéncia]] travessa el parc de nort a sur, trobant-se el Centre d'Informació del parc en el quilómetro 10.5, en el mateix desviació d'[[El Palmar]].		El principal mig d'accés al parc és l'autovia del [[El Saler\|Saler]] (CV-500) que partint de [[Valéncia]] travessa el parc de nort a sur, trobant-se el Centre d'Informació del parc en el quilómetro 10.5, en el mateix desviació d'[[El Palmar]].

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 13:50 27 dec 2024

2024-12-27T13:50:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:50 27 dec 2024
Llínea 130:		Llínea 130:
	** [[El Pouet (Sueca)\|El Pouet]]		** [[El Pouet (Sueca)\|El Pouet]]
	* [[Valéncia]]		* [[Valéncia]]
	** [[~~El Palmar (Valéncia)\|~~El Palmar]]		** [[El Palmar]]
	** [[El Perellonet]]		** [[El Perellonet]]
	** [[~~Pinedo (Valéncia)\|~~Pinedo]]		** [[Pinedo]]

	== Accessos ==		== Accessos ==

Jose2 en 13:49 27 dec 2024

2024-12-27T13:49:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:49 27 dec 2024
Llínea 131:		Llínea 131:
	* [[Valéncia]]		* [[Valéncia]]
	** [[El Palmar (Valéncia)\|El Palmar]]		** [[El Palmar (Valéncia)\|El Palmar]]
	** [[~~El Perellonet (Valéncia)\|~~El Perellonet]]		** [[El Perellonet]]
	** [[Pinedo (Valéncia)\|Pinedo]]		** [[Pinedo (Valéncia)\|Pinedo]]

Jose2: /* Municipis compresos */

2024-12-27T13:48:36Z

Municipis compresos

← Revisió anterior		Revisió de 13:48 27 dec 2024
Llínea 107:		Llínea 107:

	== Municipis compresos ==		== Municipis compresos ==
	[[File:Port de Silla, 4.jpg\|thumb\|~~300pc~~\|Port de Silla en l'Albufera]]		[[File:Port de Silla, 4.jpg\|thumb\|300px\|Port de Silla en l'Albufera]]
			[[File:Port de Catarroja, 10.jpg\|thumb\|300px\|Port de Catarroja en l'Albufera]]

	* [[Albal]]		* [[Albal]]

Jose2: /* Municipis compresos */

2024-12-27T13:46:22Z

Municipis compresos

← Revisió anterior		Revisió de 13:46 27 dec 2024
Llínea 107:		Llínea 107:

	== Municipis compresos ==		== Municipis compresos ==
			[[File:Port de Silla, 4.jpg\|thumb\|300pc\|Port de Silla en l'Albufera]]

	* [[Albal]]		* [[Albal]]
	* [[Albalat de la Ribera]]		* [[Albalat de la Ribera]]

Jose2: /* El llac */

2024-12-27T13:41:20Z

El llac

← Revisió anterior		Revisió de 13:41 27 dec 2024
Llínea 47:		Llínea 47:
	{{cita\|"encara que en el Regne, es consideraren fora del mateix i del terme de la ciutat de Valéncia, deixant-les anexades al Patrimoni del príncip".<ref>L'Albufera i la Caldereria, pàgina 22. Emilio Sarzo. 1906</ref>}}		{{cita\|"encara que en el Regne, es consideraren fora del mateix i del terme de la ciutat de Valéncia, deixant-les anexades al Patrimoni del príncip".<ref>L'Albufera i la Caldereria, pàgina 22. Emilio Sarzo. 1906</ref>}}

	[[File:ES Valencia Albufera.jpg\|thumb\|~~250px~~\|Embarcador en l'Albufera]]		[[File:ES Valencia Albufera.jpg\|thumb\|300px\|Embarcador en l'Albufera]]

	En l'any [[1250]], en [[Morella]], despuix d'haver segut inclòs en els benes de la Corona, es va dictar un privilegi el [[21 de giner]], pel qual qualsevol podia peixcar en el llac, en la condició d'abonar una quinta part.		En l'any [[1250]], en [[Morella]], despuix d'haver segut inclòs en els benes de la Corona, es va dictar un privilegi el [[21 de giner]], pel qual qualsevol podia peixcar en el llac, en la condició d'abonar una quinta part.