L - Historial de revisions

Alacanti: /* Enllaços externs */

2022-09-28T21:11:36Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 21:11 28 set 2022
Llínea 63:		Llínea 63:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{DGLV\|L}}
	{{Commonscat\|L}}		{{Commonscat\|L}}

Alacanti en 19:26 28 set 2022

2022-09-28T19:26:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:26 28 set 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Archiu:Latin L.svg\|150px\|miniaturadeimagen\|Lletra L]]
	La '''L''', '''l''' en minúscula, és la duodècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i novena de les [[consonant]]s. El seu nom és '''el''', pero per castellanisme també se la coneix en [[valencià]] com a '''ele'''.		La '''L''', '''l''' en minúscula, és la duodècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i novena de les [[consonant]]s. El seu nom és '''el''', pero per castellanisme també se la coneix en [[valencià]] com a '''ele'''.
	== Història ==		== Història ==

Valencian: /* Referències */

2022-09-28T17:51:17Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 17:51 28 set 2022
Llínea 60:		Llínea 60:
	== Referències ==		== Referències ==
	{{referències}}		{{referències}}

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|L}}

	[[Categoria:Llingüística]]		[[Categoria:Llingüística]]

Valencian: /* Fonètica */

2022-09-28T17:27:59Z

Fonètica

← Revisió anterior		Revisió de 17:27 28 set 2022
Llínea 23:		Llínea 23:
	En valencià representa un sò en resonància velar mija, entre la el catalana i la el castellana.		En valencià representa un sò en resonància velar mija, entre la el catalana i la el castellana.

	Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el [[dígraf]] [[Ll\|ell]] que representa el sò [[lateral aproximant palatal sonora\|lateral aproximant palatal sonor]]. Antigament també es podia representar est últim sò si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada ''el geminada'' en català, idioma a on encara es conserva este sò arcaic). Açò encara es manté en algunes paraules com per eixemple mol-le<ref>{{DGLV\| }}~~mol-le~~</ref> o almel-la.<ref>{{DGLV\| }}~~almel-la~~</ref>		Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el [[dígraf]] [[Ll\|ell]] que representa el sò [[lateral aproximant palatal sonora\|lateral aproximant palatal sonor]]. Antigament també es podia representar est últim sò si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada ''el geminada'' en català, idioma a on encara es conserva este sò arcaic). Açò encara es manté en algunes paraules com per eixemple mol-le<ref>{{DGLV\|Mol-le}}</ref> o almel-la.<ref>{{DGLV\|Almel-la}}</ref>

	== Ortografia ==		== Ortografia ==

Valencian: Text reemplaça - 'https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=' a '{{DGLV| }}'

2022-09-28T17:17:14Z

Text reemplaça - 'https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=' a '{{DGLV| }}'

← Revisió anterior		Revisió de 17:17 28 set 2022
Llínea 23:		Llínea 23:
	En valencià representa un sò en resonància velar mija, entre la el catalana i la el castellana.		En valencià representa un sò en resonància velar mija, entre la el catalana i la el castellana.

	Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el [[dígraf]] [[Ll\|ell]] que representa el sò [[lateral aproximant palatal sonora\|lateral aproximant palatal sonor]]. Antigament també es podia representar est últim sò si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada ''el geminada'' en català, idioma a on encara es conserva este sò arcaic). Açò encara es manté en algunes paraules com per eixemple mol-le<ref>~~https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=~~mol-le</ref> o almel-la.<ref>~~https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=~~almel-la</ref>		Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el [[dígraf]] [[Ll\|ell]] que representa el sò [[lateral aproximant palatal sonora\|lateral aproximant palatal sonor]]. Antigament també es podia representar est últim sò si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada ''el geminada'' en català, idioma a on encara es conserva este sò arcaic). Açò encara es manté en algunes paraules com per eixemple mol-le<ref>{{DGLV\| }}mol-le</ref> o almel-la.<ref>{{DGLV\| }}almel-la</ref>

	== Ortografia ==		== Ortografia ==

Jose2: /* Significats de la lletra L */

2018-08-31T18:17:11Z

Significats de la lletra L

← Revisió anterior		Revisió de 18:17 31 ago 2018
Llínea 37:		Llínea 37:
	* ''[[Sistema Internacional d'Unitats\|Unitats]]'': en minúscula és el símbol del [[litro]], unitat de [[volum]].		* ''[[Sistema Internacional d'Unitats\|Unitats]]'': en minúscula és el símbol del [[litro]], unitat de [[volum]].
	* ''[[Vehícul]]s'': Si és de color blanc sobre fondo vert indica que un conductor és novell; sobre fondo blau indica vehícul en pràctiques a través d'una escola; en fondo roig, en pràctiques en un vehícul privat. En les matrícules, indica procedència de [[Luxemburc]] i, abans, de [[Lleida]]		* ''[[Vehícul]]s'': Si és de color blanc sobre fondo vert indica que un conductor és novell; sobre fondo blau indica vehícul en pràctiques a través d'una escola; en fondo roig, en pràctiques en un vehícul privat. En les matrícules, indica procedència de [[Luxemburc]] i, abans, de [[Lleida]]
	* Al textil indica talla gran		* En l'indùstria textil indica talla gran
	* És el nom d'un llenguage de programació		* És el nom d'un llenguage de programació

Jose2 en 14:47 30 jul 2018

2018-07-30T14:47:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:47 30 jul 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''L''', '''l''' en minúscula, és la duodècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i novena de les [[consonant]]s. El seu nom és '''el''', pero per castellanisme també se la coneix en valencià com a '''ele'''.		La '''L''', '''l''' en minúscula, és la duodècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i novena de les [[consonant]]s. El seu nom és '''el''', pero per castellanisme també se la coneix en [[valencià]] com a '''ele'''.
	== Història ==		== Història ==
	La lletra '''el''' deriva del [[semític]] i fon adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega [[lambda]] (Λ, λ) i les seues equivalents etrusca i llatina, representen el mateix sò que el de la lletra semítica.		La lletra '''el''' deriva del [[semític]] i fon adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega [[lambda]] (Λ, λ) i les seues equivalents etrusca i llatina, representen el mateix sò que el de la lletra semítica.

Teniente: /* Fonètica */

2018-07-30T08:34:55Z

Fonètica

← Revisió anterior		Revisió de 08:34 30 jul 2018
Llínea 23:		Llínea 23:
	En valencià representa un sò en resonància velar mija, entre la el catalana i la el castellana.		En valencià representa un sò en resonància velar mija, entre la el catalana i la el castellana.

	Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el [[dígraf]] [[Ll\|ell]] que representa el sò [[lateral aproximant palatal sonora\|lateral aproximant palatal sonor]]. Antigament també es podia representar est últim sò si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada ''el geminada'' en català, idioma a on encara es conserva este sò arcaic). Açò encara es manté en algunes paraules com per eixemple mol-le,<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=mol-le</ref> o almel-la.<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=almel-la</ref>		Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el [[dígraf]] [[Ll\|ell]] que representa el sò [[lateral aproximant palatal sonora\|lateral aproximant palatal sonor]]. Antigament també es podia representar est últim sò si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada ''el geminada'' en català, idioma a on encara es conserva este sò arcaic). Açò encara es manté en algunes paraules com per eixemple mol-le<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=mol-le</ref> o almel-la.<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=almel-la</ref>

	== Ortografia ==		== Ortografia ==

Teniente: /* Fonètica */

2018-07-30T08:33:50Z

Fonètica

← Revisió anterior		Revisió de 08:33 30 jul 2018
Llínea 23:		Llínea 23:
	En valencià representa un sò en resonància velar mija, entre la el catalana i la el castellana.		En valencià representa un sò en resonància velar mija, entre la el catalana i la el castellana.

	Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el [[dígraf]] [[Ll\|ell]] que representa el sò [[lateral aproximant palatal sonora\|lateral aproximant palatal sonor]]. Antigament també es podia representar est últim sò si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada ''el geminada'' en català, idioma a on encara es conserva este sò arcaic).		Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el [[dígraf]] [[Ll\|ell]] que representa el sò [[lateral aproximant palatal sonora\|lateral aproximant palatal sonor]]. Antigament també es podia representar est últim sò si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada ''el geminada'' en català, idioma a on encara es conserva este sò arcaic). Açò encara es manté en algunes paraules com per eixemple mol-le,<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=mol-le</ref> o almel-la.<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=almel-la</ref>

	== Ortografia ==		== Ortografia ==

Teniente en 09:13 18 jul 2018

2018-07-18T09:13:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:13 18 jul 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''el''' és la duodècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i novena de les [[consonant]]s. El seu nom és '''el''', pero per castellanisme també se la coneix en valencià com a '''ele'''.		La '''L''', '''l''' en minúscula, és la duodècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i novena de les [[consonant]]s. El seu nom és '''el''', pero per castellanisme també se la coneix en valencià com a '''ele'''.
	== Història ==		== Història ==
	La lletra '''el''' deriva del [[semític]] i fon adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega [[lambda]] (Λ, λ) i les seues equivalents etrusca i llatina, representen el mateix sò que el de la lletra semítica.		La lletra '''el''' deriva del [[semític]] i fon adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega [[lambda]] (Λ, λ) i les seues equivalents etrusca i llatina, representen el mateix sò que el de la lletra semítica.