Kurt Baldinger - Historial de revisions

Xavier: /* Cites */

2024-05-31T16:49:52Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 16:49 31 maig 2024
Llínea 32:		Llínea 32:
	== Cites ==		== Cites ==

	En l'any [[1963]], el filòlec i llingüiste, Kurt Baldinger, doctor Honoris Causa per l'Universitat de Lieja~~, (~~citant a Meier). diu:		En l'any [[1963]], el filòlec i llingüiste, Kurt Baldinger, doctor Honoris Causa per l'Universitat de Lieja -citant a Meier-, diu:

	{{Cita\|La formació dels dominis llingüístics en la Península Ibèrica, diu sobre els habitants valencians, La llengua romànica no va desaparéixer mai totalment entre els mossàraps (…) no varen perdre mai en ninguna part totalment la seua llengua materna.}}		{{Cita\|La formació dels dominis llingüístics en la Península Ibèrica, diu sobre els habitants valencians, La llengua romànica no va desaparéixer mai totalment entre els mossàraps (…) no varen perdre mai en ninguna part totalment la seua llengua materna.}}

Xavier: /* Cites */

2024-05-31T16:49:21Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 16:49 31 maig 2024
Llínea 32:		Llínea 32:
	== Cites ==		== Cites ==

	En l'any [[1963]], el filòlec i llingüiste, Kurt Baldinger, doctor Honoris Causa ~~por~~ l'Universitat de Lieja, (citant a Meier). diu:		En l'any [[1963]], el filòlec i llingüiste, Kurt Baldinger, doctor Honoris Causa per l'Universitat de Lieja, (citant a Meier). diu:

	{{Cita\|La formació dels dominis llingüístics en la Península Ibèrica, diu sobre els habitants valencians, La llengua romànica no va desaparéixer mai totalment entre els mossàraps (…) no varen perdre mai en ninguna part totalment la seua llengua materna.}}		{{Cita\|La formació dels dominis llingüístics en la Península Ibèrica, diu sobre els habitants valencians, La llengua romànica no va desaparéixer mai totalment entre els mossàraps (…) no varen perdre mai en ninguna part totalment la seua llengua materna.}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 16:48 31 maig 2024

2024-05-31T16:48:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:48 31 maig 2024
Llínea 29:		Llínea 29:

	Ya jubilat, Kurt Baldinger va sofrir en els últims anys de la seua vida les llimitacions derivades de la ceguera i de les seqüeles d'una [[apoplexia]]. Va morir en l'any [[2007]], als 87 anys d'edat.		Ya jubilat, Kurt Baldinger va sofrir en els últims anys de la seua vida les llimitacions derivades de la ceguera i de les seqüeles d'una [[apoplexia]]. Va morir en l'any [[2007]], als 87 anys d'edat.

			== Cites ==

			En l'any [[1963]], el filòlec i llingüiste, Kurt Baldinger, doctor Honoris Causa por l'Universitat de Lieja, (citant a Meier). diu:

			{{Cita\|La formació dels dominis llingüístics en la Península Ibèrica, diu sobre els habitants valencians, La llengua romànica no va desaparéixer mai totalment entre els mossàraps (…) no varen perdre mai en ninguna part totalment la seua llengua materna.}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm: /* Biografia */

2024-05-29T07:11:59Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 07:11 29 maig 2024
Llínea 20:		Llínea 20:
	En [[1948]] es va doctorar en l'Universitat de Basilea en una tesis sobre Sufixos colectius i el concepte de colectivitat en francés, baix la direcció de l'eminent romaniste [[Walther von Wartburg]], del que es convertiria en discípul i en un dels principals colaboradors del seu ''Diccionari Etimològic Francés'', que va alcançar els vinticinc volums.		En [[1948]] es va doctorar en l'Universitat de Basilea en una tesis sobre Sufixos colectius i el concepte de colectivitat en francés, baix la direcció de l'eminent romaniste [[Walther von Wartburg]], del que es convertiria en discípul i en un dels principals colaboradors del seu ''Diccionari Etimològic Francés'', que va alcançar els vinticinc volums.

	La seua condició de ciutadà suís, com el seu mestre, va permetre a Baldinger traspassar les fronteres de la [[Guerra Freda]]. Aixina, va poder ser contractat com a professor en l'[[Universitat Humboldt de Berlín]], llavors en la [[República Democràtica Alemana]] (RDA), succeint a von Wartburg en la càtedra de Llingüística i Filologia romàniques, en la que va permanéixer fins que en [[1957]] es va traslladar a l'[[Universitat de Heidelberg]], a on permaneixeria el restant de la seua vida, encara que fins a [[1962]] va mantindre el seu lloc com a director de l'Institut de Llengües Romàniques en l'Acadèmia de Ciències de la R.D.A., en [[Berlín Est]]. En [[1958]], als 39 anys d'edat, Baldinger fon elegit membre de l'Acadèmia de Ciències de Heidelberg, una de les de major prestigi d'[[Alemània]].		La seua condició de ciutadà suís, com el seu mestre, va permetre a Baldinger traspassar les fronteres de la [[Guerra Freda]]. Aixina, va poder ser contractat com a professor en l'[[Universitat Humboldt de Berlín]], llavors en la [[República Democràtica Alemana]] (RDA), succeint a von Wartburg en la càtedra de Llingüística i Filologia romàniques, en la que va permanéixer fins que en [[1957]] es va traslladar a l'[[Universitat de Heidelberg]], a on permaneixeria el restant de la seua vida, encara que fins a [[1962]] va mantindre el seu lloc com a director de l'Institut de Llengües Romàniques en l'Acadèmia de Ciències de la R.D.A., en [[Berlín Est]]. En l'any [[1958]], als 39 anys d'edat, Baldinger fon elegit membre de l'Acadèmia de Ciències de Heidelberg, una de les de major prestigi d'[[Alemània]].

	La dedicació acadèmica de Baldinger a la romanística es va centrar primerament en el domini del galoromanç. Ademés de la seua contribució al ''Diccionari Etimològic Francés'' del seu mestre, en el que és autor d'a lo manco noranta extensos artículs, i de numeroses monografies, destaca en este camp el llançament de tres grans diccionaris: el ''Diccionari onomasiològic de l'antic [[occità]]'', el ''Diccionari onomasiològio de l'antic [[gascó]]'' (abdós a partir de [[1975]]) i el ''Diccionari etimològic de l'antic francés'' (a partir de [[1971]]). Com el seu propi nom indica, els dos primers diccionaris són [[Onomasiologia\|onomasiològics]], és dir, estan organisats per conceptes, mentres que el diccionari de francés antic està classificat per famílies [[Etimologia\|etimològiques]].		La dedicació acadèmica de Baldinger a la romanística es va centrar primerament en el domini del galoromanç. Ademés de la seua contribució al ''Diccionari Etimològic Francés'' del seu mestre, en el que és autor d'a lo manco noranta extensos artículs, i de numeroses monografies, destaca en este camp el llançament de tres grans diccionaris: el ''Diccionari onomasiològic de l'antic [[occità]]'', el ''Diccionari onomasiològio de l'antic [[gascó]]'' (abdós a partir de [[1975]]) i el ''Diccionari etimològic de l'antic francés'' (a partir de [[1971]]). Com el seu propi nom indica, els dos primers diccionaris són [[Onomasiologia\|onomasiològics]], és dir, estan organisats per conceptes, mentres que el diccionari de francés antic està classificat per famílies [[Etimologia\|etimològiques]].
Llínea 28:		Llínea 28:
	La seua concepció de l'investigació filològica queda reflectida en el títul d'un dels seus artículs: "Llengua i Cultura": no concebia la llengua com una entitat aïllada, sino emmarcada en l'esfera d'activitats del ser humà.		La seua concepció de l'investigació filològica queda reflectida en el títul d'un dels seus artículs: "Llengua i Cultura": no concebia la llengua com una entitat aïllada, sino emmarcada en l'esfera d'activitats del ser humà.

	Ya jubilat, Kurt Baldinger va sofrir en els últims anys de la seua vida les llimitacions derivades de la ceguera i de les seqüeles d'una [[apoplexia]]. Va morir en l'any [[2007]], als 87 anys d'edat.		Ya jubilat, Kurt Baldinger va sofrir en els últims anys de la seua vida les llimitacions derivades de la ceguera i de les seqüeles d'una [[apoplexia]]. Va morir en l'any [[2007]], als 87 anys d'edat.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 20:56 28 maig 2024

2024-05-28T20:56:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:56 28 maig 2024
Llínea 22:		Llínea 22:
	La seua condició de ciutadà suís, com el seu mestre, va permetre a Baldinger traspassar les fronteres de la [[Guerra Freda]]. Aixina, va poder ser contractat com a professor en l'[[Universitat Humboldt de Berlín]], llavors en la [[República Democràtica Alemana]] (RDA), succeint a von Wartburg en la càtedra de Llingüística i Filologia romàniques, en la que va permanéixer fins que en [[1957]] es va traslladar a l'[[Universitat de Heidelberg]], a on permaneixeria el restant de la seua vida, encara que fins a [[1962]] va mantindre el seu lloc com a director de l'Institut de Llengües Romàniques en l'Acadèmia de Ciències de la R.D.A., en [[Berlín Est]]. En [[1958]], als 39 anys d'edat, Baldinger fon elegit membre de l'Acadèmia de Ciències de Heidelberg, una de les de major prestigi d'[[Alemània]].		La seua condició de ciutadà suís, com el seu mestre, va permetre a Baldinger traspassar les fronteres de la [[Guerra Freda]]. Aixina, va poder ser contractat com a professor en l'[[Universitat Humboldt de Berlín]], llavors en la [[República Democràtica Alemana]] (RDA), succeint a von Wartburg en la càtedra de Llingüística i Filologia romàniques, en la que va permanéixer fins que en [[1957]] es va traslladar a l'[[Universitat de Heidelberg]], a on permaneixeria el restant de la seua vida, encara que fins a [[1962]] va mantindre el seu lloc com a director de l'Institut de Llengües Romàniques en l'Acadèmia de Ciències de la R.D.A., en [[Berlín Est]]. En [[1958]], als 39 anys d'edat, Baldinger fon elegit membre de l'Acadèmia de Ciències de Heidelberg, una de les de major prestigi d'[[Alemània]].

			La dedicació acadèmica de Baldinger a la romanística es va centrar primerament en el domini del galoromanç. Ademés de la seua contribució al ''Diccionari Etimològic Francés'' del seu mestre, en el que és autor d'a lo manco noranta extensos artículs, i de numeroses monografies, destaca en este camp el llançament de tres grans diccionaris: el ''Diccionari onomasiològic de l'antic [[occità]]'', el ''Diccionari onomasiològio de l'antic [[gascó]]'' (abdós a partir de [[1975]]) i el ''Diccionari etimològic de l'antic francés'' (a partir de [[1971]]). Com el seu propi nom indica, els dos primers diccionaris són [[Onomasiologia\|onomasiològics]], és dir, estan organisats per conceptes, mentres que el diccionari de francés antic està classificat per famílies [[Etimologia\|etimològiques]].

	(~~Secció~~ per ~~completar)~~		La seua atenció al domini iberoromanç va començar també pronte, a partir de necessitats acadèmiques derivades de l'organisació de l'ensenyança de la filologia romànica en [[Alemània]]. Un fullet d'a penes 40 pàgines publicat en [[1958]] donà lloc, per mig de successives ampliacions, al seu gros llibre ''La formació dels dominis llingüístics en la Península Ibèrica'' (Gredos, [[1963]] i [[1972]]), que es va convertir en manual de referència en la matèria. També va prestar atenció a l'alvertent americà de l'[[espanyol]], en artículs o monografies sobre temes com el vocabulari de [[Pedro Cieza de León]] en la tercera part de la ''Crònica del Perú'', o els distints vocables per a designar "cap" o "mec" en [[Amèrica Llatina]].

			La seua concepció de l'investigació filològica queda reflectida en el títul d'un dels seus artículs: "Llengua i Cultura": no concebia la llengua com una entitat aïllada, sino emmarcada en l'esfera d'activitats del ser humà.

			Ya jubilat, Kurt Baldinger va sofrir en els últims anys de la seua vida les llimitacions derivades de la ceguera i de les seqüeles d'una [[apoplexia]]. Va morir en l'any [[2007]], als 87 anys d'edat.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 11:56 28 maig 2024

2024-05-28T11:56:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:56 28 maig 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Kurt Baldinger
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Suïssa]]
			\| ocupació = Llingüiste i filòlec.
			\| data_naix = [[17 de novembre]] de [[1919]]
			\| lloc_naix = [[Binningen]], [[Suïssa]]
			\| data_mort = [[17 de giner]] de [[2007]]
			\| lloc_mort = [[Heidelberg]], [[Alemània]]
			}}
	'''Kurt Baldinger''' ([[Binningen]], [[Suïssa]], [[17 de novembre]] de [[1919]] - † [[Heidelberg]], [[Alemània]], [[17 de giner]] de [[2007]]) fon un llingüiste i filòlec suís que realisà importants contribucions a la romanística en els dominis gal-romànic i iber-romànic, en treballs de lexicografia, llingüística històrica, etimologia i semàntica.		'''Kurt Baldinger''' ([[Binningen]], [[Suïssa]], [[17 de novembre]] de [[1919]] - † [[Heidelberg]], [[Alemània]], [[17 de giner]] de [[2007]]) fon un llingüiste i filòlec suís que realisà importants contribucions a la romanística en els dominis gal-romànic i iber-romànic, en treballs de lexicografia, llingüística històrica, etimologia i semàntica.

Xavier en 11:54 28 maig 2024

2024-05-28T11:54:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:54 28 maig 2024
Llínea 17:		Llínea 17:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Kurt_Baldinger Kurt Baldinger en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Kurt_Baldinger Kurt Baldinger en Wikipedia]

			[[Categoria: Biografies]]
			[[Categoria: Filòlecs]]
			[[Categoria: Llingüistes]]
			[[Categoria: Romanistes]]
			[[Categoria: Suïssos]]
			[[Categoria: Sigle XX]]

Xavier: /* Biografia */

2024-05-28T11:51:15Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 11:51 28 maig 2024
Llínea 8:		Llínea 8:

	En [[1948]] es va doctorar en l'Universitat de Basilea en una tesis sobre Sufixos colectius i el concepte de colectivitat en francés, baix la direcció de l'eminent romaniste [[Walther von Wartburg]], del que es convertiria en discípul i en un dels principals colaboradors del seu ''Diccionari Etimològic Francés'', que va alcançar els vinticinc volums.		En [[1948]] es va doctorar en l'Universitat de Basilea en una tesis sobre Sufixos colectius i el concepte de colectivitat en francés, baix la direcció de l'eminent romaniste [[Walther von Wartburg]], del que es convertiria en discípul i en un dels principals colaboradors del seu ''Diccionari Etimològic Francés'', que va alcançar els vinticinc volums.

			La seua condició de ciutadà suís, com el seu mestre, va permetre a Baldinger traspassar les fronteres de la [[Guerra Freda]]. Aixina, va poder ser contractat com a professor en l'[[Universitat Humboldt de Berlín]], llavors en la [[República Democràtica Alemana]] (RDA), succeint a von Wartburg en la càtedra de Llingüística i Filologia romàniques, en la que va permanéixer fins que en [[1957]] es va traslladar a l'[[Universitat de Heidelberg]], a on permaneixeria el restant de la seua vida, encara que fins a [[1962]] va mantindre el seu lloc com a director de l'Institut de Llengües Romàniques en l'Acadèmia de Ciències de la R.D.A., en [[Berlín Est]]. En [[1958]], als 39 anys d'edat, Baldinger fon elegit membre de l'Acadèmia de Ciències de Heidelberg, una de les de major prestigi d'[[Alemània]].


	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Lluísm en 11:56 27 maig 2024

2024-05-27T11:56:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:56 27 maig 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Kurt Baldinger''' ([[Binningen]], [[Suïssa]], [[17 de novembre]] de [[1919]] - [[Heidelberg]], [[Alemània]], [[17 de giner]] de [[2007]]) fon un llingüiste i filòlec suís que realisà importants contribucions a la romanística en els dominis gal-romànic i iber-romànic, en treballs de lexicografia, llingüística històrica, etimologia i semàntica.		'''Kurt Baldinger''' ([[Binningen]], [[Suïssa]], [[17 de novembre]] de [[1919]] - † [[Heidelberg]], [[Alemània]], [[17 de giner]] de [[2007]]) fon un llingüiste i filòlec suís que realisà importants contribucions a la romanística en els dominis gal-romànic i iber-romànic, en treballs de lexicografia, llingüística històrica, etimologia i semàntica.

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «'''Kurt Baldinger''' (Binningen, Suïssa, 17 de novembre de 1919 - Heidelberg, Alemània, 17 de giner de 2007) fon un llingüist…»

2024-05-27T11:30:42Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Kurt Baldinger''' (Binningen, Suïssa, 17 de novembre de 1919 - Heidelberg, Alemània, 17 de giner de 2007) fon un llingüist…»

Pàgina nova

'''Kurt Baldinger''' ([[Binningen]], [[Suïssa]], [[17 de novembre]] de [[1919]] - [[Heidelberg]], [[Alemània]], [[17 de giner]] de [[2007]]) fon un llingüiste i filòlec suís que realisà importants contribucions a la romanística en els dominis gal-romànic i iber-romànic, en treballs de lexicografia, llingüística històrica, etimologia i semàntica.

== Biografia ==

Kurt Baldinger naixqué en la localitat de Binningen, junt a [[Basilea]], i als dotze anys va perdre al seu pare, professor d'ensenyança secundària. Despuix de concloure el bachillerat en l'any [[1938]], va començar a treballar com a monitor titulat d'Educació física en un liceu de l'Alta Engadina, mentres estudiava en les Universitats de Ginebra i Basilea, diplomat com a professor d'ensenyança mija i superior en les disciplines de filologia germànica, filologia francesa i història.

En l'any [[1947]] va contraure matrimoni en Heidi Isler, en qui tindria quatre filles.

En [[1948]] es va doctorar en l'Universitat de Basilea en una tesis sobre Sufixos colectius i el concepte de colectivitat en francés, baix la direcció de l'eminent romaniste [[Walther von Wartburg]], del que es convertiria en discípul i en un dels principals colaboradors del seu ''Diccionari Etimològic Francés'', que va alcançar els vinticinc volums.

(Secció per completar)

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Kurt_Baldinger Kurt Baldinger en Wikipedia]