Junta dels Tretze - Historial de revisions

Jose2 en 17:16 4 abr 2026

2026-04-04T17:16:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:16 4 abr 2026
Llínea 12:		Llínea 12:
	* [[Vicent Peris]]		* [[Vicent Peris]]
	* [[Germana de Foix]]		* [[Germana de Foix]]

	[[Categoria:Revolta de les Germanies]]		[[Categoria:Revolta de les Germanies]]

Jose2 en 18:32 5 oct 2024

2024-10-05T18:32:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:32 5 oct 2024
Llínea 5:		Llínea 5:
	A la mort de [[Joan Llorenç]], en l'any [[1520]], la Junta fon controlada per atres grups més radicals, liderats pel velluter [[Vicent Peris]] i la lluita escomençà a traspassar els llímits de lo polític cap a una lluita de classes generalisades en tot el [[Regne de Valéncia]]. Este fet provocà una série de contradiccions internes que feu perdre força a la revolució. Pero a curt terme s'impulsà la creació d'atres juntes dels tretze en atres ciutats i viles del [[Regne de Valéncia]], sempre controlades per la de la Ciutat de Valéncia.		A la mort de [[Joan Llorenç]], en l'any [[1520]], la Junta fon controlada per atres grups més radicals, liderats pel velluter [[Vicent Peris]] i la lluita escomençà a traspassar els llímits de lo polític cap a una lluita de classes generalisades en tot el [[Regne de Valéncia]]. Este fet provocà una série de contradiccions internes que feu perdre força a la revolució. Pero a curt terme s'impulsà la creació d'atres juntes dels tretze en atres ciutats i viles del [[Regne de Valéncia]], sempre controlades per la de la Ciutat de Valéncia.

	Mentres que la burguesia valenciana buscava una eixida negociada, els líders militars defenien la revolució en els camps de batalla. Per este motiu, la Junta dels Tretze dimití a soles una semana despuix de la [[batalla de Gandia]], en la qual els agermanats obtingueren una important victòria militar sobre les tropes reals.		Mentres que la burguesia valenciana buscava una eixida negociada, els líders militars defenien la revolució en els camps de batalla. Per este motiu, la Junta dels Tretze dimití a soles una semana despuix de la [[batalla de Gandia]], en la qual els agermanats obtingueren una important victòria militar sobre les tropes reals.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Lluísm en 17:28 13 jun 2024

2024-06-13T17:28:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:28 13 jun 2024
Llínea 12:		Llínea 12:
	* [[Vicent Peris]]		* [[Vicent Peris]]
	* [[Germana de Foix]]		* [[Germana de Foix]]

	[[Categoria:Revolta de les Germanies]]		[[Categoria:Revolta de les Germanies]]

Lluísm en 17:28 13 jun 2024

2024-06-13T17:28:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:28 13 jun 2024
Llínea 8:		Llínea 8:

	== Vore també ==		== Vore també ==
	*[[Germanies]]		* [[Germanies]]
	*[[Joan Llorens]]		* [[Joan Llorens]]
	*[[Vicent Peris]]		* [[Vicent Peris]]
	*[[Germana de Foix]]		* [[Germana de Foix]]

	[[Categoria:Revolta de les Germanies]]		[[Categoria:Revolta de les Germanies]]

Lluísm en 16:55 8 jul 2023

2023-07-08T16:55:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:55 8 jul 2023
Llínea 3:		Llínea 3:
	En una primera fase de la revolta, la Junta dels Tretze tingué la funció d'impulsar i de dirigir la revolta. Com a objectius primers d'instaurar un sistema en el qual estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis, i d'adoptar més poder local en la Ciutat de Valéncia, la revolta tenia ùnicament un caràcter de lluita política local.		En una primera fase de la revolta, la Junta dels Tretze tingué la funció d'impulsar i de dirigir la revolta. Com a objectius primers d'instaurar un sistema en el qual estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis, i d'adoptar més poder local en la Ciutat de Valéncia, la revolta tenia ùnicament un caràcter de lluita política local.

	A la mort de [[Joan Llorenç]], en [[1520]], la Junta fon controlada per atres grups més radicals, liderats pel velluter [[Vicent Peris]] i la lluita escomençà a traspassar els llímits de lo polític cap a una lluita de classes generalisades en tot el [[Regne de Valéncia]]. Este fet provocà una série de contradiccions internes que feu perdre força a la revolució. Pero a curt terme s'impulsà la creació d'atres juntes dels tretze en atres ciutats i viles del [[Regne de Valéncia]], sempre controlades per la de la Ciutat de Valéncia.		A la mort de [[Joan Llorenç]], en l'any [[1520]], la Junta fon controlada per atres grups més radicals, liderats pel velluter [[Vicent Peris]] i la lluita escomençà a traspassar els llímits de lo polític cap a una lluita de classes generalisades en tot el [[Regne de Valéncia]]. Este fet provocà una série de contradiccions internes que feu perdre força a la revolució. Pero a curt terme s'impulsà la creació d'atres juntes dels tretze en atres ciutats i viles del [[Regne de Valéncia]], sempre controlades per la de la Ciutat de Valéncia.

	Mentres que la burguesia valenciana buscava una eixida negociada, els líders militars defenien la revolució en els camps de batalla. Per este motiu, la Junta dels Tretze dimití a soles una semana despuix de la [[batalla de Gandia]], en la qual els agermanats obtingueren una important victòria militar sobre les tropes reals.		Mentres que la burguesia valenciana buscava una eixida negociada, els líders militars defenien la revolució en els camps de batalla. Per este motiu, la Junta dels Tretze dimití a soles una semana despuix de la [[batalla de Gandia]], en la qual els agermanats obtingueren una important victòria militar sobre les tropes reals.

Jose2: Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

2020-01-19T11:16:49Z

Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

← Revisió anterior		Revisió de 11:16 19 gin 2020
Llínea 3:		Llínea 3:
	En una primera fase de la revolta, la Junta dels Tretze tingué la funció d'impulsar i de dirigir la revolta. Com a objectius primers d'instaurar un sistema en el qual estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis, i d'adoptar més poder local en la Ciutat de Valéncia, la revolta tenia ùnicament un caràcter de lluita política local.		En una primera fase de la revolta, la Junta dels Tretze tingué la funció d'impulsar i de dirigir la revolta. Com a objectius primers d'instaurar un sistema en el qual estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis, i d'adoptar més poder local en la Ciutat de Valéncia, la revolta tenia ùnicament un caràcter de lluita política local.

	A la mort de [[Joan Llorenç]], en [[1520]], la Junta fon controlada per atres grups més radicals, liderats pel velluter [[Vicent Peris]] i la lluita escomençà a traspassar els llímits de lo polític cap a una lluita de classes generalisades en tot el [[Regne de Valéncia]]. Este fet provocà una ~~serie~~ de contradiccions internes que feu perdre força a la revolució. Pero a curt terme s'impulsà la creació d'atres juntes dels tretze en atres ciutats i viles del [[Regne de Valéncia]], sempre controlades per la de la Ciutat de Valéncia.		A la mort de [[Joan Llorenç]], en [[1520]], la Junta fon controlada per atres grups més radicals, liderats pel velluter [[Vicent Peris]] i la lluita escomençà a traspassar els llímits de lo polític cap a una lluita de classes generalisades en tot el [[Regne de Valéncia]]. Este fet provocà una série de contradiccions internes que feu perdre força a la revolució. Pero a curt terme s'impulsà la creació d'atres juntes dels tretze en atres ciutats i viles del [[Regne de Valéncia]], sempre controlades per la de la Ciutat de Valéncia.

	Mentres que la burguesia valenciana buscava una eixida negociada, els líders militars defenien la revolució en els camps de batalla. Per este motiu, la Junta dels Tretze dimití a soles una semana despuix de la [[batalla de Gandia]], en la qual els agermanats obtingueren una important victòria militar sobre les tropes reals.		Mentres que la burguesia valenciana buscava una eixida negociada, els líders militars defenien la revolució en els camps de batalla. Per este motiu, la Junta dels Tretze dimití a soles una semana despuix de la [[batalla de Gandia]], en la qual els agermanats obtingueren una important victòria militar sobre les tropes reals.

Jose2 en 10:33 3 gin 2020

2020-01-03T10:33:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:33 3 gin 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''Junta dels Tretze''' fon un comité eixecutiu integrat per tretze síndics durant la [[Revolta de les Germanies]], en la [[Ciutat de Valéncia]]. El seu objectiu a curt terme fon d'agarrar el control de la corporació municipal de la ciutat. La Junta dels Tretze fon dissenyada a imitació de la de [[Venècia]], i també de [[Jesucrist]] i els seus apòstols.		La '''Junta dels Tretze''' fon un comité eixecutiu integrat per tretze síndics durant la [[Revolta de les Germanies]], en la [[Ciutat de Valéncia]]. El seu objectiu a curt terme fon d'agarrar el control de la corporació municipal de la ciutat. La Junta dels Tretze fon dissenyada a imitació de la de [[Venècia]], i també de [[Jesucrist]] i els seus apòstols.

	En una primera fase de la revolta, la Junta dels Tretze tingué la funció d'impulsar i de dirigir la revolta. Com a objectius primers d'instaurar un sistema en el qual estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis, i d'adoptar més poder local en la Ciutat de Valéncia, la revolta tenia ~~solament~~ un caràcter de lluita política local.		En una primera fase de la revolta, la Junta dels Tretze tingué la funció d'impulsar i de dirigir la revolta. Com a objectius primers d'instaurar un sistema en el qual estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis, i d'adoptar més poder local en la Ciutat de Valéncia, la revolta tenia ùnicament un caràcter de lluita política local.

	A la mort de [[Joan Llorenç]], en [[1520]], la Junta fon controlada per atres grups més radicals, liderats pel velluter [[Vicent Peris]] i la lluita escomençà a traspassar els llímits de lo polític cap a una lluita de classes generalisades en tot el [[Regne de Valéncia]]. Este fet provocà una serie de contradiccions internes que feu perdre força a la revolució. Pero a curt terme s'impulsà la creació d'atres juntes dels tretze en atres ciutats i viles del [[Regne de Valéncia]], sempre controlades per la de la Ciutat de Valéncia.		A la mort de [[Joan Llorenç]], en [[1520]], la Junta fon controlada per atres grups més radicals, liderats pel velluter [[Vicent Peris]] i la lluita escomençà a traspassar els llímits de lo polític cap a una lluita de classes generalisades en tot el [[Regne de Valéncia]]. Este fet provocà una serie de contradiccions internes que feu perdre força a la revolució. Pero a curt terme s'impulsà la creació d'atres juntes dels tretze en atres ciutats i viles del [[Regne de Valéncia]], sempre controlades per la de la Ciutat de Valéncia.

Teniente: Chicotet canvi d'estil: "únicament" pel més tradicional "solament"

2020-01-03T09:34:05Z

Chicotet canvi d'estil: "únicament" pel més tradicional "solament"

← Revisió anterior		Revisió de 09:34 3 gin 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''Junta dels Tretze''' fon un comité eixecutiu integrat per tretze síndics durant la [[Revolta de les Germanies]], en la [[Ciutat de Valéncia]]. El seu objectiu a curt terme fon d'agarrar el control de la corporació municipal de la ciutat. La Junta dels Tretze fon dissenyada a imitació de la de [[Venècia]], i també de [[Jesucrist]] i els seus apòstols.		La '''Junta dels Tretze''' fon un comité eixecutiu integrat per tretze síndics durant la [[Revolta de les Germanies]], en la [[Ciutat de Valéncia]]. El seu objectiu a curt terme fon d'agarrar el control de la corporació municipal de la ciutat. La Junta dels Tretze fon dissenyada a imitació de la de [[Venècia]], i també de [[Jesucrist]] i els seus apòstols.

	En una primera fase de la revolta, la Junta dels Tretze tingué la funció d'impulsar i dirigir la revolta. Com a objectius primers d'instaurar un sistema en el qual estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis, i d'adoptar més poder local en la Ciutat de Valéncia, la revolta tenia ~~únicament~~ un caràcter de lluita política local.		En una primera fase de la revolta, la Junta dels Tretze tingué la funció d'impulsar i de dirigir la revolta. Com a objectius primers d'instaurar un sistema en el qual estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis, i d'adoptar més poder local en la Ciutat de Valéncia, la revolta tenia solament un caràcter de lluita política local.

	A la mort de [[Joan Llorenç]], en [[1520]], la Junta fon controlada per atres grups més radicals, liderats pel velluter [[Vicent Peris]] i la lluita escomençà a traspassar els llímits de lo polític cap a una lluita de classes generalisades en tot el [[Regne de Valéncia]]. Este fet provocà una serie de contradiccions internes que feu perdre força a la revolució. Pero a curt terme s'impulsà la creació d'atres juntes dels tretze en atres ciutats i viles del [[Regne de Valéncia]], sempre controlades per la de la Ciutat de Valéncia.		A la mort de [[Joan Llorenç]], en [[1520]], la Junta fon controlada per atres grups més radicals, liderats pel velluter [[Vicent Peris]] i la lluita escomençà a traspassar els llímits de lo polític cap a una lluita de classes generalisades en tot el [[Regne de Valéncia]]. Este fet provocà una serie de contradiccions internes que feu perdre força a la revolució. Pero a curt terme s'impulsà la creació d'atres juntes dels tretze en atres ciutats i viles del [[Regne de Valéncia]], sempre controlades per la de la Ciutat de Valéncia.

Teniente: Chicotetes correccions de sintaxis: preposicions "de" tradicionals de que faltaven

2020-01-03T09:32:25Z

Chicotetes correccions de sintaxis: preposicions "de" tradicionals de que faltaven

← Revisió anterior		Revisió de 09:32 3 gin 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''Junta dels Tretze''' fon un comité eixecutiu integrat per tretze síndics durant la [[Revolta de les Germanies]], en la [[Ciutat de Valéncia]]. El seu objectiu a curt terme fon agarrar el control de la corporació municipal de la ciutat. La Junta dels Tretze ~~estigué~~ dissenyada a imitació de la de [[Venècia]], i també de [[Jesucrist]] i els seus apòstols.		La '''Junta dels Tretze''' fon un comité eixecutiu integrat per tretze síndics durant la [[Revolta de les Germanies]], en la [[Ciutat de Valéncia]]. El seu objectiu a curt terme fon d'agarrar el control de la corporació municipal de la ciutat. La Junta dels Tretze fon dissenyada a imitació de la de [[Venècia]], i també de [[Jesucrist]] i els seus apòstols.

	En una primera fase de la revolta, la Junta dels Tretze tingué la funció d'impulsar i dirigir la revolta. Com a objectius primers instaurar un sistema en el qual estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis, i adoptar més poder local en la Ciutat de Valéncia, la revolta tenia únicament un caràcter de lluita política local.		En una primera fase de la revolta, la Junta dels Tretze tingué la funció d'impulsar i dirigir la revolta. Com a objectius primers d'instaurar un sistema en el qual estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis, i d'adoptar més poder local en la Ciutat de Valéncia, la revolta tenia únicament un caràcter de lluita política local.

	A la mort de [[Joan Llorenç]], en [[1520]], la Junta fon controlada per atres grups més radicals, liderats pel velluter [[Vicent Peris]] i la lluita escomençà a traspassar els llímits de lo polític cap a una lluita de classes generalisades en tot el [[Regne de Valéncia]]. Este fet provocà una serie de contradiccions internes que feu perdre força a la revolució. Pero a curt terme s'impulsà la creació d'atres juntes dels tretze en atres ciutats i viles del [[Regne de Valéncia]], sempre controlades per la de la Ciutat de Valéncia.		A la mort de [[Joan Llorenç]], en [[1520]], la Junta fon controlada per atres grups més radicals, liderats pel velluter [[Vicent Peris]] i la lluita escomençà a traspassar els llímits de lo polític cap a una lluita de classes generalisades en tot el [[Regne de Valéncia]]. Este fet provocà una serie de contradiccions internes que feu perdre força a la revolució. Pero a curt terme s'impulsà la creació d'atres juntes dels tretze en atres ciutats i viles del [[Regne de Valéncia]], sempre controlades per la de la Ciutat de Valéncia.

Jose2: Text reemplaça - 'tan sols' a 'a soles'

2018-02-20T12:20:11Z

Text reemplaça - 'tan sols' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:20 20 feb 2018
Llínea 5:		Llínea 5:
	A la mort de [[Joan Llorenç]], en [[1520]], la Junta fon controlada per atres grups més radicals, liderats pel velluter [[Vicent Peris]] i la lluita escomençà a traspassar els llímits de lo polític cap a una lluita de classes generalisades en tot el [[Regne de Valéncia]]. Este fet provocà una serie de contradiccions internes que feu perdre força a la revolució. Pero a curt terme s'impulsà la creació d'atres juntes dels tretze en atres ciutats i viles del [[Regne de Valéncia]], sempre controlades per la de la Ciutat de Valéncia.		A la mort de [[Joan Llorenç]], en [[1520]], la Junta fon controlada per atres grups més radicals, liderats pel velluter [[Vicent Peris]] i la lluita escomençà a traspassar els llímits de lo polític cap a una lluita de classes generalisades en tot el [[Regne de Valéncia]]. Este fet provocà una serie de contradiccions internes que feu perdre força a la revolució. Pero a curt terme s'impulsà la creació d'atres juntes dels tretze en atres ciutats i viles del [[Regne de Valéncia]], sempre controlades per la de la Ciutat de Valéncia.

	Mentres que la burguesia valenciana buscava una eixida negociada, els líders militars defenien la revolució en els camps de batalla. Per este motiu, la Junta dels Tretze dimití ~~tan sols~~ una semana despuix de la [[batalla de Gandia]], en la qual els agermanats obtingueren una important victòria militar sobre les tropes reals.		Mentres que la burguesia valenciana buscava una eixida negociada, els líders militars defenien la revolució en els camps de batalla. Per este motiu, la Junta dels Tretze dimití a soles una semana despuix de la [[batalla de Gandia]], en la qual els agermanats obtingueren una important victòria militar sobre les tropes reals.

	== Vore també ==		== Vore també ==