Junco insularis - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

2026-07-08T06:16:37Z

Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

← Revisió anterior		Revisió de 06:16 8 jul 2026
Llínea 19:		Llínea 19:




			== Referències ==
			<references />

	[[Categoria:Aus d'Amèrica]]		[[Categoria:Aus d'Amèrica]]

Admin: Text reemplaça - 'bandadas' a 'brandades'

2026-07-07T17:49:43Z

Text reemplaça - 'bandadas' a 'brandades'

← Revisió anterior		Revisió de 17:49 7 jul 2026
Llínea 6:		Llínea 6:
	El seu cap és de to gris opac, el seu pico és gris i les seues parts inferiors són d'un to marró clar. Les seues ales i coa són negruzcas, si be les plomes de la coa posseïxen vores blanques. La seua pancha és blanca en una franja rufa en l'extrem de les seues ales. La seua cridada és un fort i agut, ''sik'' i una llarga série de crits breus.		El seu cap és de to gris opac, el seu pico és gris i les seues parts inferiors són d'un to marró clar. Les seues ales i coa són negruzcas, si be les plomes de la coa posseïxen vores blanques. La seua pancha és blanca en una franja rufa en l'extrem de les seues ales. La seua cridada és un fort i agut, ''sik'' i una llarga série de crits breus.

	En l'actualitat l'espècie habita principalment en arboledas de ciprers ''[[Cupressus guadalupensis]]'' de l'illa de Guadalupe, i alguns pocs eixemplars moren en els eixemplars que han perdurat de [[Pinus radiata\|pi insigne]]. Cap al 1900, no cap a distinguixc sobre el [[hàbitat]] a on es reproduïa. S'alimentava per tota l'illa, i es creu que lo mateix és el cas en l'actualitat, en la diferència que hui solament sobreviuen unes poques ~~bandadas~~. Un eixemple de la capacitat d'adaptació d'esta espècie és el fet que en l'actualitat uns pocs eixemplars es reproduïxen en la zona costera sobre arbustos no natius de tabac ''[[Nicotiana glauca]]'', ya que sembla ser lo suficientment dens per a proveir-li protecció front als gats.<ref name="Thayer">{{cita publicació\|autor=Thayer, John I. and Bangs, Outram\|any=1908\|títul= The Present State of the Ornis of Guadaloupe Island\|publicació=[[Condor (revista)\|Condor]]\|volum=10\|número=3\|pàgines= 101–106\|doi=10.2307/1360977\|url=http://sora.unm.edu/sites/default/files/journals/condor/v010n03/p0101-p0106.pdf}}</ref>		En l'actualitat l'espècie habita principalment en arboledas de ciprers ''[[Cupressus guadalupensis]]'' de l'illa de Guadalupe, i alguns pocs eixemplars moren en els eixemplars que han perdurat de [[Pinus radiata\|pi insigne]]. Cap al 1900, no cap a distinguixc sobre el [[hàbitat]] a on es reproduïa. S'alimentava per tota l'illa, i es creu que lo mateix és el cas en l'actualitat, en la diferència que hui solament sobreviuen unes poques brandades. Un eixemple de la capacitat d'adaptació d'esta espècie és el fet que en l'actualitat uns pocs eixemplars es reproduïxen en la zona costera sobre arbustos no natius de tabac ''[[Nicotiana glauca]]'', ya que sembla ser lo suficientment dens per a proveir-li protecció front als gats.<ref name="Thayer">{{cita publicació\|autor=Thayer, John I. and Bangs, Outram\|any=1908\|títul= The Present State of the Ornis of Guadaloupe Island\|publicació=[[Condor (revista)\|Condor]]\|volum=10\|número=3\|pàgines= 101–106\|doi=10.2307/1360977\|url=http://sora.unm.edu/sites/default/files/journals/condor/v010n03/p0101-p0106.pdf}}</ref>

	La temporada de reproducció va de febrer a juny. Posa de tres a quatre ous en un niu en forma de tassa massiç, construït en tallos de pastura seca, el qual ubica be en una depressió en el terreny o be en les branques baixes d'algun arbre. Els ous són de color verduzco blanquecino en pintes rojoses-amarronadas. Si hi ha aliment abundant, aparentment l'espècie conseguix tindre dos cicles reproductius per any.<ref name="Thayer" /><ref name="Kaeding">{{cita publicació\|autor=Kaeding, Henry B. \|any=1905\|títul= Birds from the West Coast of Lower Califòrnia and Adjacent Islands (Part II)\|publicació=[[Condor (revista)\|Condor]]\|volum=7\|número=4\|pàgines= 134–138\|url=http://sora.unm.edu/sites/default/files/journals/condor/v007n05/p0134-p0138.pdf\|doi=10.2307/1361667}}</ref>		La temporada de reproducció va de febrer a juny. Posa de tres a quatre ous en un niu en forma de tassa massiç, construït en tallos de pastura seca, el qual ubica be en una depressió en el terreny o be en les branques baixes d'algun arbre. Els ous són de color verduzco blanquecino en pintes rojoses-amarronadas. Si hi ha aliment abundant, aparentment l'espècie conseguix tindre dos cicles reproductius per any.<ref name="Thayer" /><ref name="Kaeding">{{cita publicació\|autor=Kaeding, Henry B. \|any=1905\|títul= Birds from the West Coast of Lower Califòrnia and Adjacent Islands (Part II)\|publicació=[[Condor (revista)\|Condor]]\|volum=7\|número=4\|pàgines= 134–138\|url=http://sora.unm.edu/sites/default/files/journals/condor/v007n05/p0134-p0138.pdf\|doi=10.2307/1361667}}</ref>

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre l'au

2026-07-07T16:55:24Z

Bot: Creant artícul sobre l'au

Pàgina nova

[[Archiu:Junco insularis Pau Aleixandre.jpg|miniatura|junc de Guadalupe (''Junco insularis'')]]

El '''junc de Guadalupe''' ('''''Junc insularis''''') és una espècie d'[[au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la família [[Emberizidae]] [[Endemisme|endèmica]] de la [[illa Guadalupe]], front a les costa del [[Oceà Pacífic|Pacífic]] de [[Mèxic]]. Anteriorment se li considerava una subespecie del [[Junc hyemalis|junc pizarroso]], pero en l'actualitat li la considera una espècie separada.

==Descripció i ecologia==
El seu cap és de to gris opac, el seu pico és gris i les seues parts inferiors són d'un to marró clar. Les seues ales i coa són negruzcas, si be les plomes de la coa posseïxen vores blanques. La seua pancha és blanca en una franja rufa en l'extrem de les seues ales. La seua cridada és un fort i agut, ''sik'' i una llarga série de crits breus.

En l'actualitat l'espècie habita principalment en arboledas de ciprers ''[[Cupressus guadalupensis]]'' de l'illa de Guadalupe, i alguns pocs eixemplars moren en els eixemplars que han perdurat de [[Pinus radiata|pi insigne]]. Cap al 1900, no cap a distinguixc sobre el [[hàbitat]] a on es reproduïa. S'alimentava per tota l'illa, i es creu que lo mateix és el cas en l'actualitat, en la diferència que hui solament sobreviuen unes poques bandadas. Un eixemple de la capacitat d'adaptació d'esta espècie és el fet que en l'actualitat uns pocs eixemplars es reproduïxen en la zona costera sobre arbustos no natius de tabac ''[[Nicotiana glauca]]'', ya que sembla ser lo suficientment dens per a proveir-li protecció front als gats.<ref name="Thayer">{{cita publicació|autor=Thayer, John I. and Bangs, Outram|any=1908|títul= The Present State of the Ornis of Guadaloupe Island|publicació=[[Condor (revista)|Condor]]|volum=10|número=3|pàgines= 101–106|doi=10.2307/1360977|url=http://sora.unm.edu/sites/default/files/journals/condor/v010n03/p0101-p0106.pdf}}</ref>

La temporada de reproducció va de febrer a juny. Posa de tres a quatre ous en un niu en forma de tassa massiç, construït en tallos de pastura seca, el qual ubica be en una depressió en el terreny o be en les branques baixes d'algun arbre. Els ous són de color verduzco blanquecino en pintes rojoses-amarronadas. Si hi ha aliment abundant, aparentment l'espècie conseguix tindre dos cicles reproductius per any.<ref name="Thayer" /><ref name="Kaeding">{{cita publicació|autor=Kaeding, Henry B. |any=1905|títul= Birds from the West Coast of Lower Califòrnia and Adjacent Islands (Part II)|publicació=[[Condor (revista)|Condor]]|volum=7|número=4|pàgines= 134–138|url=http://sora.unm.edu/sites/default/files/journals/condor/v007n05/p0134-p0138.pdf|doi=10.2307/1361667}}</ref>

==Declinamiento fins a la casi extinció==
Antigament esta au era molt abundant, pero a principis de el {{sigle|XXI||s}} es creu que solament sobreviu una població d'uns 50 a 100 eixemplars adults. Les cabres introduïdes a l'illa per a proveir aliment als peixcadors i per a alimentar una planta empacadora de carn a mitan de el {{sigle|XIX||s}} es varen convertir en salvages i havien pres possessió de l'illa cap a finals de el {{sigle|XIX||s}}, de fet cap al 1870 hi havia unes 4 cabres per [[hectàrea]].<ref name="Llum">{{cita publicació|autor=#León de la Llum, José Luis; Rebman, Jon P. & Oberbauer, Thomas |any=2003|títul= On the urgency of conservation on Guadalupe Island, Mexico: is it a lost paradise?|publicació=Biodiversity and Conservation|volum=12|número=5|pàgines= 1073–1082|doi=10.1023/A:1022854211166}}</ref> Els gats salvages també s'havien multiplicat, i la destrucció de l'hàbitat a mans de les cabres i gats va fer estralls en la fauna endèmica.<ref name = anthony1901/> En 1897, Kaeding va indicar que el junc de Guadalupe encara era "abundant", pero la seua població ya estava en disminució causa de l'acció depredadora dels gats.<ref name=Kaeding/> En 1901 Anthony va resumir les seues conclusions de casi 10 anys de visites ocasionals indicant que "...Llentament la població de juncs va disminuint i es tornen una espècie escassa."<ref name="anthony1901">{{cita publicació|autor= Anthony, A.W. |any=1901|títul= The Guadalupe Wren|publicació=[[Condor (revista)|Condor]]|volum=3|número=3|pàgines= 73|url=http://sora.unm.edu/sites/default/files/journals/condor/v003n03/p0073-p0073.pdf|doi= 10.2307/1361475}}</ref> Anthony va indicar que això es devia a l'acció de les cabres, que destruïen a l'hàbitat, i dels gats que atacaven a les pròpies aus.

Entre maig i juny de 1906, [[Wilmot W. Brown|W. W. Brown Jr.]], H. W. Marsden i Ignacio Oroso varen rellevar Guadalupe, i varen recolectar numerosos #espècimen d'aus per al Museu Thayer – entre ells un important grup d'eixemplars de junc.<ref group="n.">Encara que dit procedir no sembla haver segut molt sustentable; certament va ser molt amolador en algun aspecte ya que li varen disparar a "varis [[Northern flicker|flicker]]s" i varen recolectar 6 posades d'ous d'esta espècie endèmica. El Guadalupe flicker es va extinguir uns cinc anys despuix.</ref> Ells varen indicar que el junc era "prou abundant" i que aun cuando era una espècie depredada pels gats encara era "un au menuda molt mansa i poc asustadiza" – en atres paraules, ignorant de l'acció que els depredadors li causaven.

El Grup d'Ecologia i Conservació d'Illes va exterminar totes les cabres salvages de l'illa en el 2006,<ref>[http://www.islandconservation.org]</ref> lo que va possibilitar una espectacular regeneració de la flora nativa. Recentment l'illa ha segut declarada una reserva de la biósfera en la consegüent protecció. En la mida en que l'hàbitat es regenera i especialment si s'implementa un pla d'eliminació o contenció de gats, els juncs que encara sobreviuen tindran major disponibilitat de llocs protegits per a reproduir-se i anidar. En efecte, el futur del junc de Guadalupe sembla millor que lo que va estar durant el {{sigle|XX||s}}, encara que encara es troba en una condició precària propenca a l'extinció i podria ser eliminat per complet per un event tal com una gran tormenta o una malaltia introduïda. Tal com es va mencionar en anterioritat, en el 2008 IUCN va llevar a esta espècie de la seua [[IUCN Ret List|Llista Roja]], que solament conté espècies amenaçades. Anteriorment va estar classificat com una [[espècie en perill crític d'extinció]].

[[Categoria:Aus d'Amèrica]]