Josep Maria Guinot - Historial de revisions

Xavier: /* Obra */

2026-05-29T10:50:48Z

Obra

Xavier: /* Obra */

2026-05-29T10:45:46Z

Obra

← Revisió anterior		Revisió de 10:45 29 maig 2026
Llínea 182:		Llínea 182:
	* ''Fonetica de la Llengua Valenciana'' (1984, Ed. Valéncia 2000). ISBN: 978-8439-8268-3-5.		* ''Fonetica de la Llengua Valenciana'' (1984, Ed. Valéncia 2000). ISBN: 978-8439-8268-3-5.
	* ''El valencià: Fonetica Verbal'' (1987). Cursos de llengua i lliteratura valencianes 1985-86 de Lo Rat Penat.		* ''El valencià: Fonetica Verbal'' (1987). Cursos de llengua i lliteratura valencianes 1985-86 de Lo Rat Penat.
	* ''[[Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana]]'' (1987).		* ''[[Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana]]'' ([[Lo Rat Penat]], Colecció didàctica nº 4, 1987). ISBN: 8439886608.
	* ''Fonetica de la Llengua Valenciana'' (1988). (Serie Filologica nº 1).		* ''Fonetica de la Llengua Valenciana'' (1988). (Serie Filologica nº 1).
	* ''La Llengua Valenciana, Hui. Estudi sintetic'' (1988). (Academia de Cultura Valenciana. Serie Filologica nº 3). En valencià i en castellà.		* ''La Llengua Valenciana, Hui. Estudi sintetic'' (1988). (Academia de Cultura Valenciana. Serie Filologica nº 3). En valencià i en castellà.

Xavier: /* Obra */

2026-05-29T10:42:02Z

Obra

← Revisió anterior		Revisió de 10:42 29 maig 2026
Llínea 180:		Llínea 180:
	* ''Fonética valenciana y catalana comparadas'' (1983).		* ''Fonética valenciana y catalana comparadas'' (1983).
	* ''[[Unitat i personalitat de la Llengua Valenciana]]'' (1983).		* ''[[Unitat i personalitat de la Llengua Valenciana]]'' (1983).
	* ''Fonetica de la Llengua Valenciana'' (1984, Ed. Valéncia 2000).		* ''Fonetica de la Llengua Valenciana'' (1984, Ed. Valéncia 2000). ISBN: 978-8439-8268-3-5.
	* ''El valencià: Fonetica Verbal'' (1987). Cursos de llengua i lliteratura valencianes 1985-86 de Lo Rat Penat.		* ''El valencià: Fonetica Verbal'' (1987). Cursos de llengua i lliteratura valencianes 1985-86 de Lo Rat Penat.
	* ''[[Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana]]'' (1987).		* ''[[Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana]]'' (1987).

Xavier: /* Cites */

2026-05-28T17:52:20Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 17:52 28 maig 2026
Llínea 207:		Llínea 207:

	{{Cita\|L'any 83 vaig prendre part en un cicle de conferencies de Lo Rat Penat, en el que baix el titul general de "Les normes de Castello" vaig introduir el meu particular, de "l'Unitat de la llengua". En aquella ocasio vaig intentar demostrar que el valencià es una llengua neollatina independent, digna de posseir una codificacio llingüistica propia: ortografia, gramatica i diccionari. Alli exponguerem els criteris de l'Unesco i dels llingüistes sobre el dret de totes les llengües vernacules, a transformar-se en llengües independents i lliteraries, i apuntarem els factors que intervingueren per a que el valencià a partir del sigle XII es convertira en llengua de cultura, titul que ha conservat fins al present. Pero la materia era excessiva per a tractar-la en una sola conferencia, i es van quedar moltes coses per dir, per lo que hem cregut convenient ampliar aquell tema, redonejant-lo, en esta conferencia que subtitulem "Personalitat de la llengua valenciana". En aquella ocasio esboçarem els factors que solen concorrer a convertir un parlar viu en una llengua lliteraria, independent, i fins estandart, i afirmarem que en la llengua valenciana concorren aquells factors a partir del sigle XII: factors politics, socials, economics, culturals, la prescripcio, i la consciencia colectiva del poble valencià en afirmar la propietat i independencia del seu idioma.\|'Unitat i personalitat de la llengua valenciana' (1983), per Josep Mª Guinot}}		{{Cita\|L'any 83 vaig prendre part en un cicle de conferencies de Lo Rat Penat, en el que baix el titul general de "Les normes de Castello" vaig introduir el meu particular, de "l'Unitat de la llengua". En aquella ocasio vaig intentar demostrar que el valencià es una llengua neollatina independent, digna de posseir una codificacio llingüistica propia: ortografia, gramatica i diccionari. Alli exponguerem els criteris de l'Unesco i dels llingüistes sobre el dret de totes les llengües vernacules, a transformar-se en llengües independents i lliteraries, i apuntarem els factors que intervingueren per a que el valencià a partir del sigle XII es convertira en llengua de cultura, titul que ha conservat fins al present. Pero la materia era excessiva per a tractar-la en una sola conferencia, i es van quedar moltes coses per dir, per lo que hem cregut convenient ampliar aquell tema, redonejant-lo, en esta conferencia que subtitulem "Personalitat de la llengua valenciana". En aquella ocasio esboçarem els factors que solen concorrer a convertir un parlar viu en una llengua lliteraria, independent, i fins estandart, i afirmarem que en la llengua valenciana concorren aquells factors a partir del sigle XII: factors politics, socials, economics, culturals, la prescripcio, i la consciencia colectiva del poble valencià en afirmar la propietat i independencia del seu idioma.\|'Unitat i personalitat de la llengua valenciana' (1983), per Josep Mª Guinot}}

			{{Cita\|En tots els països sol haver diferencies de pronunciacio d'uns pobles ad atres, formant dialectes i localismes. Tambe dins del Regne de Valencia existixen eixes modalitats, les quals no afecten a l'unitat de la llengua Valenciana, ya que no impedixen que els usuaris de les diferents pronunciacions s'entenguen perfectament entre ells i conserven la consciencia de parlar la mateixa llengua. En el Regne de Valencia les modalitats mes importants son tres: la del Nort en la provincia de Castello que pren algunes formes fonetiques del parlar tortosi; la del centre de la regio, Valencia i l'Horta de Valencia, que practica la pronunciacio coneguda per 'Apichat'; i la dels restants pobles de les provincies de Castello, Valencia i Alacant que, per la seua extensio geografica direm la pronunciacio general o comuna.\|''Fonetica de la Llengua Valenciana. Caracteristiques que la individualisen'' (Valéncia, 1984, Ed. Valéncia 2000), per Josep Mª Guinot}}

	{{Cita\|Es podria parlar de l'unitat de les llengües catalana i valenciana, com d'estes en les restants llengües occitanes, en els primers passos de les llengües romaniques, al apartar-se del llati d'a on provenen –i si es vol anar més arrere, d'una unitat en el llati-, pero no d'una unitat d'ara quan, despres de passar tant de temps, les dos llengües s'han desenrollat i evolucionat separadament, responent a diferents coordinades d'espai i de temps, i han intervingut en sa evolucio factors historics, socials, economics, lliteraris, etc.., tan diferents.\|Conferència ''La personalitat de la Llengua Valenciana'' (1985), per Josep Mª Guinot}}		{{Cita\|Es podria parlar de l'unitat de les llengües catalana i valenciana, com d'estes en les restants llengües occitanes, en els primers passos de les llengües romaniques, al apartar-se del llati d'a on provenen –i si es vol anar més arrere, d'una unitat en el llati-, pero no d'una unitat d'ara quan, despres de passar tant de temps, les dos llengües s'han desenrollat i evolucionat separadament, responent a diferents coordinades d'espai i de temps, i han intervingut en sa evolucio factors historics, socials, economics, lliteraris, etc.., tan diferents.\|Conferència ''La personalitat de la Llengua Valenciana'' (1985), per Josep Mª Guinot}}

Xavier: /* Cites */

2026-05-22T11:25:53Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 11:25 22 maig 2026
Llínea 220:		Llínea 220:
	{{Cita\|La Llengua Valenciana literaria no es la catalana: ni la que parlen els catalans, ni la que ells, escriuen baix les normes de l´Institut d´Estudis Catalans. Esta llengua, segons confessio del professor Badía Margarit (al principi de la seua Gramatica Catalana), practicament es la de Barcelona; té tambe un diccionari normatiu que no comprén les paraules peculiars valencianes; té una fonetica diferent de la valenciana, la de Barcelona, que ha segut adoptada com a normativa; una gramatica que exclou, com a dialectalismes o vulgarismes, les peculiaritats valencianes; i una ortografia arcaisant i etimologista, que els valencians no podem soportar per les moltes lletres inutils que conserva, algunes de les quals ni ells mateixos pronuncien.\|''La llengua valenciana, hui. Estudi sintetic'' (Valéncia, 1988), per Josep Mª Guinot i Galan}}		{{Cita\|La Llengua Valenciana literaria no es la catalana: ni la que parlen els catalans, ni la que ells, escriuen baix les normes de l´Institut d´Estudis Catalans. Esta llengua, segons confessio del professor Badía Margarit (al principi de la seua Gramatica Catalana), practicament es la de Barcelona; té tambe un diccionari normatiu que no comprén les paraules peculiars valencianes; té una fonetica diferent de la valenciana, la de Barcelona, que ha segut adoptada com a normativa; una gramatica que exclou, com a dialectalismes o vulgarismes, les peculiaritats valencianes; i una ortografia arcaisant i etimologista, que els valencians no podem soportar per les moltes lletres inutils que conserva, algunes de les quals ni ells mateixos pronuncien.\|''La llengua valenciana, hui. Estudi sintetic'' (Valéncia, 1988), per Josep Mª Guinot i Galan}}

	{{Cita\|Mentres no es publique per l'autoritat competent la Gramatica normativa de la Llengua Valenciana, es deu estar alerta en no acceptar, com a valencianes, gramatiques que, circulant baix el nom de valencianes, se subjecten en tot a la codificacio de la llengua catalana. La gramatica de [[Sanchis Guarner]] es aprofitable en molts conceptes; pero, si be posa a vegades les dos formes, la valenciana i la catalana, acaba sempre aconsellant la catalana. La gramatica de [[Carles Salvador]], tambe en part aprofitable, no està lliure d'excessives concessions al catala. La de [[Lo Rat Penat]] es molt breu. La de [[Fullana\|P. Fullana]], la mes segura, necessita chicotets retocs en l'ortografia. No cal dir que oferixen plena garantia les gramatiques que es publiquen baix dels auspicis de l'[[Academia de Cultura Valenciana]] i de [[Lo Rat Penat]].\|''La Llengua Valenciana, hui. Estudi sintetic'', per En Josep Mª Guinot (Acadèmia de Cultura Valenciana. Valéncia, 1988)}}		{{Cita\|Mentres no es publique per l'autoritat competent la Gramatica normativa de la Llengua Valenciana, es deu estar alerta en no acceptar, com a valencianes, gramatiques que, circulant baix el nom de valencianes, se subjecten en tot a la codificacio de la llengua catalana. La gramatica de [[Sanchis Guarner]] es aprofitable en molts conceptes; pero, si be posa a vegades les dos formes, la valenciana i la catalana, acaba sempre aconsellant la catalana. La gramatica de [[Carles Salvador]], tambe en part aprofitable, no està lliure d'excessives concessions al catala. La de [[Lo Rat Penat]] es molt breu. La de [[Fullana\|P. Fullana]], la mes segura, necessita chicotets retocs en l'ortografia. No cal dir que oferixen plena garantia les gramatiques que es publiquen baix dels auspicis de l'[[Academia de Cultura Valenciana]] i de [[Lo Rat Penat]].\|''La Llengua Valenciana, hui. Estudi sintetic'' (Valéncia, 1988), per En Josep Mª Guinot (Acadèmia de Cultura Valenciana. Valéncia, 1988)}}

	{{Cita\|''[[Antoni Maria Alcover\|Mosén Antonio María Alcover]], al corregir el nombre de su diccionario, en el prólogo del Diccionari Català-Valencià-Balear, dice que “si en algún tiempo ha existido (aquella unidad lingüística), hoy día no se puede afirmar eso seriamente”''.\|''La llengua valenciana, hui. Estudi sintetic'' (Traducció al castellà). Josep Maria Guinot sobre el [[Diccionari català-valencià-balear]] de [[Mossén Alcover]]}}		{{Cita\|''[[Antoni Maria Alcover\|Mosén Antonio María Alcover]], al corregir el nombre de su diccionario, en el prólogo del Diccionari Català-Valencià-Balear, dice que “si en algún tiempo ha existido (aquella unidad lingüística), hoy día no se puede afirmar eso seriamente”''.\|''La llengua valenciana, hui. Estudi sintetic'' (Traducció al castellà). Josep Maria Guinot sobre el [[Diccionari català-valencià-balear]] de [[Mossén Alcover]]}}

Xavier en 12:25 1 maig 2026

2026-05-01T12:25:40Z

@@ Llínea 163: / Llínea 163: @@
 En l'any [[2003]] fon nomenat Acadèmic de Número de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV).
 == Cites ==
@@ Llínea 269: / Llínea 301: @@
 {{Cita|El pare Guinot no es va deixar arrastrar per els que de forma reiterada i amenaçant pretenien que renegara de la seua Patria, de la seua llengua, de la seua cultura, dels seus principis, de les seues investigacions i del seu saber; a canvi de trobar la llum en el “paraís” del catalanisme. Era un home de ciencia entregat a la causa noble de dignificar la seua terra, en contraposicio dels que la venen de forma miserable per una nomina, com els membres de l’AVLl. Un llegat que no a soles va impregnar ad esta associacio, sino a tots els que tingueren la gran sort de coneixer-lo, de fruir dels seus coneiximents, pero sobretot de comprovar com la llealtat inquebrantable en el seu poble, no te preu.|'L'Esperit de Mossen Guinot' ([[Revista Renou]], nº 59, novembre 2007), per [[Joan Ignaci Culla]]}}
 == Vore també ==

Jose2: /* Obra */

2026-05-01T11:22:43Z

Obra

← Revisió anterior		Revisió de 11:22 1 maig 2026
Llínea 277:		Llínea 277:
	'Nos hem propost al redactar este llibre fer una modesta aportacio a la normalisacio de la llengua valenciana. Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni improndre normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d'estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencià, depurat d'arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencià es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana i eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio.'		'Nos hem propost al redactar este llibre fer una modesta aportacio a la normalisacio de la llengua valenciana. Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni improndre normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d'estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencià, depurat d'arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencià es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana i eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio.'

	Que la seua obra i la seua memoria nos aprofite per a seguir un cami per ell traçat, que considere mes que imprescindible, per recte, per veraç, per apropiat, per llogic i per llucit.\|'Parlament en l'homenage postum a D. José María Guinot i Galán', per [[Juli Moreno]]}}		Que la seua obra i la seua memoria nos aprofite per a seguir un cami per ell traçat, que considere mes que imprescindible, per recte, per veraç, per apropiat, per llogic i per llucit.\|'Parlament en l'homenage postum a D. José María Guinot i Galán', per [[Juli Moreno]]}}

			[[Archiu:Lallenhui.jpg\|thumb\|250px\|Portada del llibre]]

	Relació de treballs (llibres i atres publicacions) d'En Josep Maria Guinot sobre la cultura i llengua valencianes:		Relació de treballs (llibres i atres publicacions) d'En Josep Maria Guinot sobre la cultura i llengua valencianes:

Xavier: /* Cites */

2026-03-24T13:21:51Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 13:21 24 març 2026
Llínea 196:		Llínea 196:
	{{Cita\|Encara que els redactors de les bases ortografiques de 1932 no les titularen "d'ortografia catalana", per por a les protestes que aixo haguera suscitat en Valencia, son principal defecte es haver seguit cegament, en la majoria de les 34 bases, la normativa ortografica de l'Institut d'Estudis Catalans". Efectivament, l'erro principal va ser acceptar sense discussio una ortografia d'una atra llengua, excessivament etimologista, arcaisant, plena de consonants geminades i grups consonantics que no perteneixen a la fonetica actual valenciana, perque ella les ha sabiament simplificat...\|''Les normes de Castello de 1932'' (1992), per Josep Mª Guinot}}		{{Cita\|Encara que els redactors de les bases ortografiques de 1932 no les titularen "d'ortografia catalana", per por a les protestes que aixo haguera suscitat en Valencia, son principal defecte es haver seguit cegament, en la majoria de les 34 bases, la normativa ortografica de l'Institut d'Estudis Catalans". Efectivament, l'erro principal va ser acceptar sense discussio una ortografia d'una atra llengua, excessivament etimologista, arcaisant, plena de consonants geminades i grups consonantics que no perteneixen a la fonetica actual valenciana, perque ella les ha sabiament simplificat...\|''Les normes de Castello de 1932'' (1992), per Josep Mª Guinot}}

	{{Cita\|Les [[Normes de Castelló\|normes de Castello]] establixen que per a modificar-les se necessitarà "amples acords i maximes adhesions". I ~~això~~ es cert, pero lo cert es tambe que les normes de Castello no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l'Academia de Cultura Valenciana. En el protocol del notari Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedratics, professors, meges, farmaceutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Academia per haver establit les normes ortografiques. El numero i la qualitat dels signants supera extraordinariament al numero dels firmants de les normes de Castello\|''Les normes de Castello de 1932'' (1992), per Josep Mª Guinot}}		{{Cita\|Les [[Normes de Castelló\|normes de Castello]] establixen que per a modificar-les se necessitarà 'amples acords i maximes adhesions'. I aixo es cert, pero lo cert es tambe que les normes de Castello no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l'Academia de Cultura Valenciana.

			Ya hem fet mencio de les entitats i personages que firmaren les Normes de Castello: 2 entitats culturals, 1 corporacio, 1 semanari, 8 societats valencianistes, i 52 senyors, dels quals sols una quinzena eren de Castello i sa provincia. En canvi les normes de l'Academia, estudiades exhaustivament per la seccio de filologia de l'Academia, publicades en 1979 i acompanyades per un escrit rigorosament cientific, titulat ''Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana'' publicat en 1981, van rebre l'adhesio d'un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981.

			En el protocol del notari Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedratics, professors, meges, farmaceutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Academia per haver establit les normes ortografiques. El numero i la qualitat dels signants supera extraordinariament al numero dels firmants de les normes de Castello.

			Per lo tant, per les raons que hem exposat, al crit sense contingut, de 'amb les normes de Castello' oposem en valentia el nostre crit ple d'amor a nostra llengua vernacula: 'Vixquen les normes del Puig, garantia de la supervivencia de la llengua de Castello'."\|''Les normes de Castello de 1932'' (1992), per En Josep Mª Guinot}}

	{{Cita\|Efectivament, l'erro principal va ser acceptar sense discussio una ortografia d'una atra llengua, excessivament etimologista, arcaisant, plena de consonants geminades i grups consonantics que no perteneixen a la fonetica actual valenciana, perque ella les ha sabiament simplificat i produixen eixa montanya de "Tes" inutils i dures (innecessaries a vegades per al so africat en catala, pero no per al valencià) i eixes geminacions i nucs consonantics quan no existixen en la nostra llengua: (TM, MPT, TN, TL, TLL, TZ, L.L TJ/TG), i que, a l'intentar reproduir-los nos fan riure o protestar: (el rotllo i la setmana, la normalitzacio, la intel.ligencia, etc...).\|''Les Normes de Castello de 1932'' (3. Defectes principals, 1992), per En Josep Mª Guinot}}		{{Cita\|Efectivament, l'erro principal va ser acceptar sense discussio una ortografia d'una atra llengua, excessivament etimologista, arcaisant, plena de consonants geminades i grups consonantics que no perteneixen a la fonetica actual valenciana, perque ella les ha sabiament simplificat i produixen eixa montanya de "Tes" inutils i dures (innecessaries a vegades per al so africat en catala, pero no per al valencià) i eixes geminacions i nucs consonantics quan no existixen en la nostra llengua: (TM, MPT, TN, TL, TLL, TZ, L.L TJ/TG), i que, a l'intentar reproduir-los nos fan riure o protestar: (el rotllo i la setmana, la normalitzacio, la intel.ligencia, etc...).\|''Les Normes de Castello de 1932'' (3. Defectes principals, 1992), per En Josep Mª Guinot}}

Xavier en 11:02 17 març 2026

2026-03-17T11:02:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:02 17 març 2026
Llínea 4:		Llínea 4:
	\| peu = El pare Guinot		\| peu = El pare Guinot
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
	\| ocupació = ~~Filòlec~~		\| ocupació = Religiós, filòlec i escritor.
	\| data_naix = [[11 de febrer]] de [[1907]]		\| data_naix = [[11 de febrer]] de [[1907]]
	\| lloc_naix = [[Artana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_naix = [[Artana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Josep Maria Guinot i Galan''' o '''José María Guinot Galán''' ([[Artana]], [[11 de febrer]] de [[1907]] - † [[Castelló]], [[7 de març]] de [[2005]]), fon un filòlec i escritor [[Valencians\|valencià]], especialisat en Filologia Romànica. Fon una persona intelectual i erudita, coneixia varis idiomes i es dedicà, a partir de l'any 1982, a defendre la [[llengua valenciana]] publicant diferents obres sobre temàtica llingüística.		'''Josep Maria Guinot i Galan''' o '''José María Guinot Galán''' ([[Artana]], [[11 de febrer]] de [[1907]] - † [[Castelló]], [[7 de març]] de [[2005]]), fon un religiós, filòlec i escritor [[Valencians\|valencià]], especialisat en Filologia Romànica. Fon una persona intelectual i erudita, coneixia varis idiomes i es dedicà, a partir de l'any 1982, a defendre la [[llengua valenciana]] publicant diferents obres sobre temàtica llingüística.

	Josep Maria Guinot fon llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l'[[Universitat de Barcelona]]. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). Fundador de l'[[Associació Cultural Cardona Vives\|Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]].		Josep Maria Guinot fon llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l'[[Universitat de Barcelona]]. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). Fundador de l'[[Associació Cultural Cardona Vives\|Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]].

Xavier: /* Enllaços externs */

2026-02-12T13:15:30Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 13:15 12 feb 2026
Llínea 315:		Llínea 315:
	* [https://josueferrer.com/2005/05/05/josep-maria-guinot-filolec-erudit-i-patriota-1907-2005/ Josep Maria Guinot, filolec, erudit i patriota (1907-2005) - Josué Ferrer]		* [https://josueferrer.com/2005/05/05/josep-maria-guinot-filolec-erudit-i-patriota-1907-2005/ Josep Maria Guinot, filolec, erudit i patriota (1907-2005) - Josué Ferrer]
	* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/03/16/el-valencia-es-una-evoluci0-del-romanc-antic-anterior-a-la-venguda-de-jaume-i/ “El valencià es una evolució del romanç antic, anterior a la venguda de Jaume I - Josep Maria Guinot - Cultura Valenciana]		* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/03/16/el-valencia-es-una-evoluci0-del-romanc-antic-anterior-a-la-venguda-de-jaume-i/ “El valencià es una evolució del romanç antic, anterior a la venguda de Jaume I - Josep Maria Guinot - Cultura Valenciana]
			* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/02/09/vixquen-les-normes-del-puig-garantia-de-la-supervivencia-de-la-llengua-de-castello/ «Vixquen les normes del Puig, garantia de la supervivencia de la llengua de Castelló» - Josep Maria Guinot - Cultura Valenciana]

	{{Plantilla:Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana}}		{{Plantilla:Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana}}

← Revisió anterior		Revisió de 17:52 28 maig 2026
Llínea 207:		Llínea 207:

	{{Cita\|L'any 83 vaig prendre part en un cicle de conferencies de Lo Rat Penat, en el que baix el titul general de "Les normes de Castello" vaig introduir el meu particular, de "l'Unitat de la llengua". En aquella ocasio vaig intentar demostrar que el valencià es una llengua neollatina independent, digna de posseir una codificacio llingüistica propia: ortografia, gramatica i diccionari. Alli exponguerem els criteris de l'Unesco i dels llingüistes sobre el dret de totes les llengües vernacules, a transformar-se en llengües independents i lliteraries, i apuntarem els factors que intervingueren per a que el valencià a partir del sigle XII es convertira en llengua de cultura, titul que ha conservat fins al present. Pero la materia era excessiva per a tractar-la en una sola conferencia, i es van quedar moltes coses per dir, per lo que hem cregut convenient ampliar aquell tema, redonejant-lo, en esta conferencia que subtitulem "Personalitat de la llengua valenciana". En aquella ocasio esboçarem els factors que solen concorrer a convertir un parlar viu en una llengua lliteraria, independent, i fins estandart, i afirmarem que en la llengua valenciana concorren aquells factors a partir del sigle XII: factors politics, socials, economics, culturals, la prescripcio, i la consciencia colectiva del poble valencià en afirmar la propietat i independencia del seu idioma.\|'Unitat i personalitat de la llengua valenciana' (1983), per Josep Mª Guinot}}		{{Cita\|L'any 83 vaig prendre part en un cicle de conferencies de Lo Rat Penat, en el que baix el titul general de "Les normes de Castello" vaig introduir el meu particular, de "l'Unitat de la llengua". En aquella ocasio vaig intentar demostrar que el valencià es una llengua neollatina independent, digna de posseir una codificacio llingüistica propia: ortografia, gramatica i diccionari. Alli exponguerem els criteris de l'Unesco i dels llingüistes sobre el dret de totes les llengües vernacules, a transformar-se en llengües independents i lliteraries, i apuntarem els factors que intervingueren per a que el valencià a partir del sigle XII es convertira en llengua de cultura, titul que ha conservat fins al present. Pero la materia era excessiva per a tractar-la en una sola conferencia, i es van quedar moltes coses per dir, per lo que hem cregut convenient ampliar aquell tema, redonejant-lo, en esta conferencia que subtitulem "Personalitat de la llengua valenciana". En aquella ocasio esboçarem els factors que solen concorrer a convertir un parlar viu en una llengua lliteraria, independent, i fins estandart, i afirmarem que en la llengua valenciana concorren aquells factors a partir del sigle XII: factors politics, socials, economics, culturals, la prescripcio, i la consciencia colectiva del poble valencià en afirmar la propietat i independencia del seu idioma.\|'Unitat i personalitat de la llengua valenciana' (1983), per Josep Mª Guinot}}

			{{Cita\|En tots els països sol haver diferencies de pronunciacio d'uns pobles ad atres, formant dialectes i localismes. Tambe dins del Regne de Valencia existixen eixes modalitats, les quals no afecten a l'unitat de la llengua Valenciana, ya que no impedixen que els usuaris de les diferents pronunciacions s'entenguen perfectament entre ells i conserven la consciencia de parlar la mateixa llengua. En el Regne de Valencia les modalitats mes importants son tres: la del Nort en la provincia de Castello que pren algunes formes fonetiques del parlar tortosi; la del centre de la regio, Valencia i l'Horta de Valencia, que practica la pronunciacio coneguda per 'Apichat'; i la dels restants pobles de les provincies de Castello, Valencia i Alacant que, per la seua extensio geografica direm la pronunciacio general o comuna.\|''Fonetica de la Llengua Valenciana. Caracteristiques que la individualisen'' (Valéncia, 1984, Ed. Valéncia 2000), per Josep Mª Guinot}}

	{{Cita\|Es podria parlar de l'unitat de les llengües catalana i valenciana, com d'estes en les restants llengües occitanes, en els primers passos de les llengües romaniques, al apartar-se del llati d'a on provenen –i si es vol anar més arrere, d'una unitat en el llati-, pero no d'una unitat d'ara quan, despres de passar tant de temps, les dos llengües s'han desenrollat i evolucionat separadament, responent a diferents coordinades d'espai i de temps, i han intervingut en sa evolucio factors historics, socials, economics, lliteraris, etc.., tan diferents.\|Conferència ''La personalitat de la Llengua Valenciana'' (1985), per Josep Mª Guinot}}		{{Cita\|Es podria parlar de l'unitat de les llengües catalana i valenciana, com d'estes en les restants llengües occitanes, en els primers passos de les llengües romaniques, al apartar-se del llati d'a on provenen –i si es vol anar més arrere, d'una unitat en el llati-, pero no d'una unitat d'ara quan, despres de passar tant de temps, les dos llengües s'han desenrollat i evolucionat separadament, responent a diferents coordinades d'espai i de temps, i han intervingut en sa evolucio factors historics, socials, economics, lliteraris, etc.., tan diferents.\|Conferència ''La personalitat de la Llengua Valenciana'' (1985), per Josep Mª Guinot}}

← Revisió anterior		Revisió de 11:25 22 maig 2026
Llínea 220:		Llínea 220:
	{{Cita\|La Llengua Valenciana literaria no es la catalana: ni la que parlen els catalans, ni la que ells, escriuen baix les normes de l´Institut d´Estudis Catalans. Esta llengua, segons confessio del professor Badía Margarit (al principi de la seua Gramatica Catalana), practicament es la de Barcelona; té tambe un diccionari normatiu que no comprén les paraules peculiars valencianes; té una fonetica diferent de la valenciana, la de Barcelona, que ha segut adoptada com a normativa; una gramatica que exclou, com a dialectalismes o vulgarismes, les peculiaritats valencianes; i una ortografia arcaisant i etimologista, que els valencians no podem soportar per les moltes lletres inutils que conserva, algunes de les quals ni ells mateixos pronuncien.\|''La llengua valenciana, hui. Estudi sintetic'' (Valéncia, 1988), per Josep Mª Guinot i Galan}}		{{Cita\|La Llengua Valenciana literaria no es la catalana: ni la que parlen els catalans, ni la que ells, escriuen baix les normes de l´Institut d´Estudis Catalans. Esta llengua, segons confessio del professor Badía Margarit (al principi de la seua Gramatica Catalana), practicament es la de Barcelona; té tambe un diccionari normatiu que no comprén les paraules peculiars valencianes; té una fonetica diferent de la valenciana, la de Barcelona, que ha segut adoptada com a normativa; una gramatica que exclou, com a dialectalismes o vulgarismes, les peculiaritats valencianes; i una ortografia arcaisant i etimologista, que els valencians no podem soportar per les moltes lletres inutils que conserva, algunes de les quals ni ells mateixos pronuncien.\|''La llengua valenciana, hui. Estudi sintetic'' (Valéncia, 1988), per Josep Mª Guinot i Galan}}

	{{Cita\|Mentres no es publique per l'autoritat competent la Gramatica normativa de la Llengua Valenciana, es deu estar alerta en no acceptar, com a valencianes, gramatiques que, circulant baix el nom de valencianes, se subjecten en tot a la codificacio de la llengua catalana. La gramatica de [[Sanchis Guarner]] es aprofitable en molts conceptes; pero, si be posa a vegades les dos formes, la valenciana i la catalana, acaba sempre aconsellant la catalana. La gramatica de [[Carles Salvador]], tambe en part aprofitable, no està lliure d'excessives concessions al catala. La de [[Lo Rat Penat]] es molt breu. La de [[Fullana\|P. Fullana]], la mes segura, necessita chicotets retocs en l'ortografia. No cal dir que oferixen plena garantia les gramatiques que es publiquen baix dels auspicis de l'[[Academia de Cultura Valenciana]] i de [[Lo Rat Penat]].\|''La Llengua Valenciana, hui. Estudi sintetic'', per En Josep Mª Guinot (Acadèmia de Cultura Valenciana. Valéncia, 1988)}}		{{Cita\|Mentres no es publique per l'autoritat competent la Gramatica normativa de la Llengua Valenciana, es deu estar alerta en no acceptar, com a valencianes, gramatiques que, circulant baix el nom de valencianes, se subjecten en tot a la codificacio de la llengua catalana. La gramatica de [[Sanchis Guarner]] es aprofitable en molts conceptes; pero, si be posa a vegades les dos formes, la valenciana i la catalana, acaba sempre aconsellant la catalana. La gramatica de [[Carles Salvador]], tambe en part aprofitable, no està lliure d'excessives concessions al catala. La de [[Lo Rat Penat]] es molt breu. La de [[Fullana\|P. Fullana]], la mes segura, necessita chicotets retocs en l'ortografia. No cal dir que oferixen plena garantia les gramatiques que es publiquen baix dels auspicis de l'[[Academia de Cultura Valenciana]] i de [[Lo Rat Penat]].\|''La Llengua Valenciana, hui. Estudi sintetic'' (Valéncia, 1988), per En Josep Mª Guinot (Acadèmia de Cultura Valenciana. Valéncia, 1988)}}

	{{Cita\|''[[Antoni Maria Alcover\|Mosén Antonio María Alcover]], al corregir el nombre de su diccionario, en el prólogo del Diccionari Català-Valencià-Balear, dice que “si en algún tiempo ha existido (aquella unidad lingüística), hoy día no se puede afirmar eso seriamente”''.\|''La llengua valenciana, hui. Estudi sintetic'' (Traducció al castellà). Josep Maria Guinot sobre el [[Diccionari català-valencià-balear]] de [[Mossén Alcover]]}}		{{Cita\|''[[Antoni Maria Alcover\|Mosén Antonio María Alcover]], al corregir el nombre de su diccionario, en el prólogo del Diccionari Català-Valencià-Balear, dice que “si en algún tiempo ha existido (aquella unidad lingüística), hoy día no se puede afirmar eso seriamente”''.\|''La llengua valenciana, hui. Estudi sintetic'' (Traducció al castellà). Josep Maria Guinot sobre el [[Diccionari català-valencià-balear]] de [[Mossén Alcover]]}}

← Revisió anterior		Revisió de 13:21 24 març 2026
Llínea 196:		Llínea 196:
	{{Cita\|Encara que els redactors de les bases ortografiques de 1932 no les titularen "d'ortografia catalana", per por a les protestes que aixo haguera suscitat en Valencia, son principal defecte es haver seguit cegament, en la majoria de les 34 bases, la normativa ortografica de l'Institut d'Estudis Catalans". Efectivament, l'erro principal va ser acceptar sense discussio una ortografia d'una atra llengua, excessivament etimologista, arcaisant, plena de consonants geminades i grups consonantics que no perteneixen a la fonetica actual valenciana, perque ella les ha sabiament simplificat...\|''Les normes de Castello de 1932'' (1992), per Josep Mª Guinot}}		{{Cita\|Encara que els redactors de les bases ortografiques de 1932 no les titularen "d'ortografia catalana", per por a les protestes que aixo haguera suscitat en Valencia, son principal defecte es haver seguit cegament, en la majoria de les 34 bases, la normativa ortografica de l'Institut d'Estudis Catalans". Efectivament, l'erro principal va ser acceptar sense discussio una ortografia d'una atra llengua, excessivament etimologista, arcaisant, plena de consonants geminades i grups consonantics que no perteneixen a la fonetica actual valenciana, perque ella les ha sabiament simplificat...\|''Les normes de Castello de 1932'' (1992), per Josep Mª Guinot}}

	{{Cita\|Les [[Normes de Castelló\|normes de Castello]] establixen que per a modificar-les se necessitarà "amples acords i maximes adhesions". I ~~això~~ es cert, pero lo cert es tambe que les normes de Castello no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l'Academia de Cultura Valenciana. En el protocol del notari Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedratics, professors, meges, farmaceutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Academia per haver establit les normes ortografiques. El numero i la qualitat dels signants supera extraordinariament al numero dels firmants de les normes de Castello\|''Les normes de Castello de 1932'' (1992), per Josep Mª Guinot}}		{{Cita\|Les [[Normes de Castelló\|normes de Castello]] establixen que per a modificar-les se necessitarà 'amples acords i maximes adhesions'. I aixo es cert, pero lo cert es tambe que les normes de Castello no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l'Academia de Cultura Valenciana.

			Ya hem fet mencio de les entitats i personages que firmaren les Normes de Castello: 2 entitats culturals, 1 corporacio, 1 semanari, 8 societats valencianistes, i 52 senyors, dels quals sols una quinzena eren de Castello i sa provincia. En canvi les normes de l'Academia, estudiades exhaustivament per la seccio de filologia de l'Academia, publicades en 1979 i acompanyades per un escrit rigorosament cientific, titulat ''Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana'' publicat en 1981, van rebre l'adhesio d'un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981.

			En el protocol del notari Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedratics, professors, meges, farmaceutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Academia per haver establit les normes ortografiques. El numero i la qualitat dels signants supera extraordinariament al numero dels firmants de les normes de Castello.

			Per lo tant, per les raons que hem exposat, al crit sense contingut, de 'amb les normes de Castello' oposem en valentia el nostre crit ple d'amor a nostra llengua vernacula: 'Vixquen les normes del Puig, garantia de la supervivencia de la llengua de Castello'."\|''Les normes de Castello de 1932'' (1992), per En Josep Mª Guinot}}

	{{Cita\|Efectivament, l'erro principal va ser acceptar sense discussio una ortografia d'una atra llengua, excessivament etimologista, arcaisant, plena de consonants geminades i grups consonantics que no perteneixen a la fonetica actual valenciana, perque ella les ha sabiament simplificat i produixen eixa montanya de "Tes" inutils i dures (innecessaries a vegades per al so africat en catala, pero no per al valencià) i eixes geminacions i nucs consonantics quan no existixen en la nostra llengua: (TM, MPT, TN, TL, TLL, TZ, L.L TJ/TG), i que, a l'intentar reproduir-los nos fan riure o protestar: (el rotllo i la setmana, la normalitzacio, la intel.ligencia, etc...).\|''Les Normes de Castello de 1932'' (3. Defectes principals, 1992), per En Josep Mª Guinot}}		{{Cita\|Efectivament, l'erro principal va ser acceptar sense discussio una ortografia d'una atra llengua, excessivament etimologista, arcaisant, plena de consonants geminades i grups consonantics que no perteneixen a la fonetica actual valenciana, perque ella les ha sabiament simplificat i produixen eixa montanya de "Tes" inutils i dures (innecessaries a vegades per al so africat en catala, pero no per al valencià) i eixes geminacions i nucs consonantics quan no existixen en la nostra llengua: (TM, MPT, TN, TL, TLL, TZ, L.L TJ/TG), i que, a l'intentar reproduir-los nos fan riure o protestar: (el rotllo i la setmana, la normalitzacio, la intel.ligencia, etc...).\|''Les Normes de Castello de 1932'' (3. Defectes principals, 1992), per En Josep Mª Guinot}}

← Revisió anterior		Revisió de 10:50 29 maig 2026
Llínea 183:		Llínea 183:
	* ''El valencià: Fonetica Verbal'' (1987). Cursos de llengua i lliteratura valencianes 1985-86 de Lo Rat Penat.		* ''El valencià: Fonetica Verbal'' (1987). Cursos de llengua i lliteratura valencianes 1985-86 de Lo Rat Penat.
	* ''[[Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana]]'' ([[Lo Rat Penat]], Colecció didàctica nº 4, 1987). ISBN: 8439886608.		* ''[[Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana]]'' ([[Lo Rat Penat]], Colecció didàctica nº 4, 1987). ISBN: 8439886608.
	* ''Fonetica de la Llengua Valenciana'' (1988). (Serie Filologica nº 1).		* ''Fonetica de la Llengua Valenciana'' (1988). (Academia de Cultura Valenciana. Serie Filologica nº 1).
	* ''La Llengua Valenciana, Hui. Estudi sintetic'' (1988). (Academia de Cultura Valenciana. Serie Filologica nº 3). En valencià i en castellà.		* ''La Llengua Valenciana, Hui. Estudi sintetic'' (1988). (Academia de Cultura Valenciana. Serie Filologica nº 3). En valencià i en castellà.
	* ''Valencià i catala comparats'' (1989). (Conferencia i Serie Filologica nº 4).		* ''Valencià i catala comparats'' (1989). (Conferencia i Serie Filologica nº 4, Academia de Cultura Valenciana).
	* ''Morfologia historica de la Llengua Valenciana'' (1991). (Serie Filologica nº 7).		* ''Morfologia historica de la Llengua Valenciana'' (1991). (Academia de Cultura Valenciana. Serie Filologica nº 7).
	* ''[[Doctrina sobre la llengua valenciana]]'' (1992), junt al [[Colectiu Valldaura]] de Burriana.		* ''[[Doctrina sobre la llengua valenciana]]'' (1992), junt al [[Colectiu Valldaura]] de Burriana.
	* ''Les Normes de Castello de 1932'' (1992). (Serie Filologica nº 13)		* ''Les Normes de Castello de 1932'' (1992). (Real Academia de Cultura Valenciana. Serie Filologica nº 13)
	* ''Lexicologia valenciana, (factors de sa caracterisacio)'' (1994). (Serie Filologica nº 14).		* ''Lexicologia valenciana, (factors de sa caracterisacio)'' (1994). (Real Academia de Cultura Valenciana. Serie Filologica nº 14).
	* ''[[En torn a la Llengua Valenciana]]'' (1994). Publicacio i conferencia en el [[Grup d'Accio Valencianista\|GAV]].		* ''[[En torn a la Llengua Valenciana]]'' (1994). Publicacio i conferencia en el [[Grup d'Accio Valencianista\|GAV]].
	* ''[[Rondalles de la meua terra]]'' (1995). Un recull de contes populars i infantils.		* ''[[Rondalles de la meua terra]]'' (1995). Un recull de contes populars i infantils.
	* ''[[Les bases ortografiques del 32 (o les de Castello) i les d'El Puig (o les de la R.A. de C.V.) comparades]]'' (1997). Editada per Lo Rat Penat, esta obra fon presentada en el [[Cassino Antic de Castelló\|Real Cassino Antic de Castelló]].		* ''[[Les bases ortografiques del 32 (o les de Castello) i les d'El Puig (o les de la R.A. de C.V.) comparades]]'' (1997). Editada per [[Lo Rat Penat]], esta obra fon presentada en el [[Cassino Antic de Castelló\|Real Cassino Antic de Castelló]].
	* ''La filologia valenciana'' (2003). Discurs d'ingres com a academic en la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana\|RACV]].		* ''La filologia valenciana'' (2003). Discurs d'ingres com a academic en la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana\|RACV]].
	* ''Qüestions de llengua'' (Serie Filologica nº 13).		* ''Qüestions de llengua'' (Real Academia de Cultura Valenciana. Serie Filologica nº 13).

	== Cites ==		== Cites ==