José Royo Gómez - Historial de revisions

Jose2 en 18:51 18 abr 2026

2026-04-18T18:51:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:51 18 abr 2026
Llínea 34:		Llínea 34:
	* ''Clave minerológica para la determinación de las especies más comunes'' (1928)		* ''Clave minerológica para la determinación de las especies más comunes'' (1928)
	* ''Introducción a las ciencias geológicas: El cosmos, la tierra, los cristales, los minerales y las rocas'' (Caracas. Ministerio de Educación, 1974)		* ''Introducción a las ciencias geológicas: El cosmos, la tierra, los cristales, los minerales y las rocas'' (Caracas. Ministerio de Educación, 1974)

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 16:39 27 oct 2024

2024-10-27T16:39:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:39 27 oct 2024
Llínea 33:		Llínea 33:
	* ''La Sierra de Altomira y sus Relaciones con la Submeseta del Tajo'' (1926)		* ''La Sierra de Altomira y sus Relaciones con la Submeseta del Tajo'' (1926)
	* ''Clave minerológica para la determinación de las especies más comunes'' (1928)		* ''Clave minerológica para la determinación de las especies más comunes'' (1928)
	* ''Introducción a las ciencias geológicas: El cosmos, la tierra, los cristales, los minerales y las rocas'' (Caracas. Ministerio de Educación, 1974)		* ''Introducción a las ciencias geológicas: El cosmos, la tierra, los cristales, los minerales y las rocas'' (Caracas. Ministerio de Educación, 1974)

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 17:49 18 oct 2024

2024-10-18T17:49:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:49 18 oct 2024
Llínea 34:		Llínea 34:
	* ''Clave minerológica para la determinación de las especies más comunes'' (1928)		* ''Clave minerológica para la determinación de las especies más comunes'' (1928)
	* ''Introducción a las ciencias geológicas: El cosmos, la tierra, los cristales, los minerales y las rocas'' (Caracas. Ministerio de Educación, 1974)		* ''Introducción a las ciencias geológicas: El cosmos, la tierra, los cristales, los minerales y las rocas'' (Caracas. Ministerio de Educación, 1974)

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 13:20 25 nov 2022

2022-11-25T13:20:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:20 25 nov 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Caracas]], [[Veneçuela]]		\| lloc_mort = [[Caracas]], [[Veneçuela]]
	}}		}}
	'''José Royo Gómez''' ([[Castelló de la Plana]], [[14 de maig]] de [[1895]] - [[Caracas]], [[Veneçuela]], [[30 de decembre]] de [[1961]]) fon un geòlec [[Comunitat Valenciana\|valencià]] que, despuix d'exiliar-se a causa de la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]], va desenrollar gran part de la seua activitat professional com a catedràtic universitari en [[Colòmbia]] i Veneçuela, a on algunes institucions porten el seu nom.		'''José Royo Gómez''' ([[Castelló de la Plana]], [[14 de maig]] de [[1895]] - † [[Caracas]], [[Veneçuela]], [[30 de decembre]] de [[1961]]) fon un geòlec [[Comunitat Valenciana\|valencià]] que, despuix d'exiliar-se a causa de la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]], va desenrollar gran part de la seua activitat professional com a catedràtic universitari en [[Colòmbia]] i Veneçuela, a on algunes institucions porten el seu nom.

	Fon el primer dinòlec d'importància en [[Espanya]], en investigar entre els anys [[1918]] i [[1927]] diversos jaciments paleontològics del [[Mesozoic\|mesozoic]] de zones de la mitat oriental de la Península, especialment entorn al [[Sistema Ibèric]].		Fon el primer dinòlec d'importància en [[Espanya]], en investigar entre els anys [[1918]] i [[1927]] diversos jaciments paleontològics del [[Mesozoic\|mesozoic]] de zones de la mitat oriental de la Península, especialment entorn al [[Sistema Ibèric]].

Jose2 en 18:40 29 maig 2021

2021-05-29T18:40:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:40 29 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = José Royo Gómez		\| nom = José Royo Gómez
	\| image =		\| image = [[File:José Royo Gómez - 1935.jpg\|170px]]
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]

Xavier: /* Enllaços externs */

2019-09-24T17:09:11Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 17:09 24 set 2019
Llínea 41:		Llínea 41:
	* [http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=royo-gomez-jose Biografia José Royo Gómez]		* [http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=royo-gomez-jose Biografia José Royo Gómez]
	* [http://www.ivic.gob.ve/micelaneos/memoria/bios/royo_y_gomez_jose.htm José Royo Gómez - IVIC Veneçuela]		* [http://www.ivic.gob.ve/micelaneos/memoria/bios/royo_y_gomez_jose.htm José Royo Gómez - IVIC Veneçuela]
			* [http://www3.uji.es/~belles/Salvador%20Belles/Seres%20Humanos%20de%20Castell%F3n/Jos%E9%20Royo%20G%F3mez.pdf Eminente geólogo castellonense de probada dimensión universal - Salvador Bellés - Repositori UJI]

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Xavier en 17:07 24 set 2019

2019-09-24T17:07:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:07 24 set 2019
Llínea 25:		Llínea 25:

	José Royo Gómez formà part del partit polític Acció Republicana i fon diputat en les Corts Constituents de l'any [[1931]]. S'exilià a [[França]] pel conflicte bèlic i estigué un cert temps en Toulouse en la Facultat de Ciències i més tart se'n anà a Colòmbia a on fon professor de la Facultat de Bogotà i també en Veneçuela a on seguí el seus estudis i investigacions. Fon nomenat catedràtic titular de l'Universitat Central de Caracas a on tramità la seua doble nacionalitat. Fallí en Caracas en l'any 1961.		José Royo Gómez formà part del partit polític Acció Republicana i fon diputat en les Corts Constituents de l'any [[1931]]. S'exilià a [[França]] pel conflicte bèlic i estigué un cert temps en Toulouse en la Facultat de Ciències i més tart se'n anà a Colòmbia a on fon professor de la Facultat de Bogotà i també en Veneçuela a on seguí el seus estudis i investigacions. Fon nomenat catedràtic titular de l'Universitat Central de Caracas a on tramità la seua doble nacionalitat. Fallí en Caracas en l'any 1961.

			== Obra ==

			També fon un divulgador dels seus estudis i investigacions, publicà els seus treballs en revistes i llibres. La seua obra, composta de 123 títuls, inclou 6 publicacions d'ensenyança i divulgació científica, 72 estudis de paleontologia, 35 de geologia, 9 de mineralogia i petrografia i 2 de prehistòria.

			* ''El Mioceno continental ibérico y su fauna malacológica'' (1922)
			* ''La Sierra de Altomira y sus Relaciones con la Submeseta del Tajo'' (1926)
			* ''Clave minerológica para la determinación de las especies más comunes'' (1928)
			* ''Introducción a las ciencias geológicas: El cosmos, la tierra, los cristales, los minerales y las rocas'' (Caracas. Ministerio de Educación, 1974)

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
Llínea 31:		Llínea 40:
	* [http://www.extremos.org.ve/Biografia-del-Dr-Jose-Royo-y-Gomez.html Biografia José Royo Gómez]		* [http://www.extremos.org.ve/Biografia-del-Dr-Jose-Royo-y-Gomez.html Biografia José Royo Gómez]
	* [http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=royo-gomez-jose Biografia José Royo Gómez]		* [http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=royo-gomez-jose Biografia José Royo Gómez]
			* [http://www.ivic.gob.ve/micelaneos/memoria/bios/royo_y_gomez_jose.htm José Royo Gómez - IVIC Veneçuela]

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Xavier: /* Biografia */

2019-09-24T16:30:41Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 16:30 24 set 2019
Llínea 20:		Llínea 20:
	Estudià el bachillerat en l'antic institut de Santa Clara, ya desaparegut. Es traslladà a [[Madrit]] per llicenciar-se en Ciències Naturals. Sempre que podia tornava a Castelló per seguir en els seus estudis de geologia en les poblacions castellonenques, en la Magdalena, les Serretes, el Tossal Gros i el Collet, també en Morella i [[Cinctorres]]. Arreplegava fòssils, roques, insectes i plantes. Els seus coneiximents l'obriren les portes del Museu Nacional de Ciències Naturals a on ensenyava tot allò que havia anat trobant en els diferents jaciments.		Estudià el bachillerat en l'antic institut de Santa Clara, ya desaparegut. Es traslladà a [[Madrit]] per llicenciar-se en Ciències Naturals. Sempre que podia tornava a Castelló per seguir en els seus estudis de geologia en les poblacions castellonenques, en la Magdalena, les Serretes, el Tossal Gros i el Collet, també en Morella i [[Cinctorres]]. Arreplegava fòssils, roques, insectes i plantes. Els seus coneiximents l'obriren les portes del Museu Nacional de Ciències Naturals a on ensenyava tot allò que havia anat trobant en els diferents jaciments.

	Fon membre de la Real Societat Espanyola d'Història Nacional. També estigué present en la creació de l'[[Ateneu ~~Cultura~~ de Castelló\|Ateneu de Castelló]] en l'any [[1925].		Fon membre de la Real Societat Espanyola d'Història Nacional. També estigué present en la creació de l'[[Ateneu Cultural de Castelló\|Ateneu de Castelló]] en l'any [[1925].

	Catedràtic i divulgador de les Ciències Naturals i especialment de la Geologia fon mestre del també geòlec castellonenc [[Vicent Sos Baynat]]. També fon director general de Mines. Estudià en profunditat la [[Serra d'Irta]].		Catedràtic i divulgador de les Ciències Naturals i especialment de la Geologia fon mestre del també geòlec castellonenc [[Vicent Sos Baynat]]. També fon director general de Mines. Estudià en profunditat la [[Serra d'Irta]].

Xavier en 16:30 24 set 2019

2019-09-24T16:30:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:30 24 set 2019
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Caracas]], [[Veneçuela]]		\| lloc_mort = [[Caracas]], [[Veneçuela]]
	}}		}}
	'''José Royo Gómez''' ([[Castelló de la Plana]], [[14 de maig]] de [[1895]] - [[Caracas]], [[Veneçuela]], [[30 de decembre]] de [[1961]]) ~~va ser~~ un geòlec [[Comunitat Valenciana\|valencià]] que, despuix d'exiliar-se a causa de la [[Guerra Civil]], va desenrollar gran part de la seua activitat professional com a catedràtic universitari en [[Colòmbia]] i Veneçuela, a on algunes institucions porten el seu nom.		'''José Royo Gómez''' ([[Castelló de la Plana]], [[14 de maig]] de [[1895]] - [[Caracas]], [[Veneçuela]], [[30 de decembre]] de [[1961]]) fon un geòlec [[Comunitat Valenciana\|valencià]] que, despuix d'exiliar-se a causa de la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]], va desenrollar gran part de la seua activitat professional com a catedràtic universitari en [[Colòmbia]] i Veneçuela, a on algunes institucions porten el seu nom.

	~~Va ser~~ el primer dinòlec d'importància en [[Espanya]], en investigar entre els anys [[1918]] i [[1927]] diversos jaciments paleontològics del [[Mesozoic\|mesozoic]] de zones de la mitat oriental de la Península, especialment entorn al [[Sistema Ibèric]].		Fon el primer dinòlec d'importància en [[Espanya]], en investigar entre els anys [[1918]] i [[1927]] diversos jaciments paleontològics del [[Mesozoic\|mesozoic]] de zones de la mitat oriental de la Península, especialment entorn al [[Sistema Ibèric]].

			== Biografia ==

			Fill del comerciant del carrer O'Donell de Castelló, José Royo, natural de Tronchón, [[Terol]] i de Rosa Gómez de Castelló pero de raïls familiars de [[Morella]] i [[Forcall]], una família de posició acomodada. Fon l'únic fill del matrimoni, que naixqué el 14 de maig de l'any 1895 en un carrer que es coneixia com la Valla del carrer d'Amunt.

			Estudià el bachillerat en l'antic institut de Santa Clara, ya desaparegut. Es traslladà a [[Madrit]] per llicenciar-se en Ciències Naturals. Sempre que podia tornava a Castelló per seguir en els seus estudis de geologia en les poblacions castellonenques, en la Magdalena, les Serretes, el Tossal Gros i el Collet, també en Morella i [[Cinctorres]]. Arreplegava fòssils, roques, insectes i plantes. Els seus coneiximents l'obriren les portes del Museu Nacional de Ciències Naturals a on ensenyava tot allò que havia anat trobant en els diferents jaciments.

			Fon membre de la Real Societat Espanyola d'Història Nacional. També estigué present en la creació de l'[[Ateneu Cultura de Castelló\|Ateneu de Castelló]] en l'any [[1925].

			Catedràtic i divulgador de les Ciències Naturals i especialment de la Geologia fon mestre del també geòlec castellonenc [[Vicent Sos Baynat]]. També fon director general de Mines. Estudià en profunditat la [[Serra d'Irta]].

			José Royo Gómez formà part del partit polític Acció Republicana i fon diputat en les Corts Constituents de l'any [[1931]]. S'exilià a [[França]] pel conflicte bèlic i estigué un cert temps en Toulouse en la Facultat de Ciències i més tart se'n anà a Colòmbia a on fon professor de la Facultat de Bogotà i també en Veneçuela a on seguí el seus estudis i investigacions. Fon nomenat catedràtic titular de l'Universitat Central de Caracas a on tramità la seua doble nacionalitat. Fallí en Caracas en l'any 1961.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 11:22 5 jul 2018

2018-07-05T11:22:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:22 5 jul 2018
Llínea 12:		Llínea 12:
	'''José Royo Gómez''' ([[Castelló de la Plana]], [[14 de maig]] de [[1895]] - [[Caracas]], [[Veneçuela]], [[30 de decembre]] de [[1961]]) va ser un geòlec [[Comunitat Valenciana\|valencià]] que, despuix d'exiliar-se a causa de la [[Guerra Civil]], va desenrollar gran part de la seua activitat professional com a catedràtic universitari en [[Colòmbia]] i Veneçuela, a on algunes institucions porten el seu nom.		'''José Royo Gómez''' ([[Castelló de la Plana]], [[14 de maig]] de [[1895]] - [[Caracas]], [[Veneçuela]], [[30 de decembre]] de [[1961]]) va ser un geòlec [[Comunitat Valenciana\|valencià]] que, despuix d'exiliar-se a causa de la [[Guerra Civil]], va desenrollar gran part de la seua activitat professional com a catedràtic universitari en [[Colòmbia]] i Veneçuela, a on algunes institucions porten el seu nom.

	Va ser el primer dinòlec d'importància en [[Espanya]], en investigar entre [[1918]] i [[1927]] diversos jaciments paleontològics del [[Mesozoic\|mesozoic]] de zones de la mitat oriental de la Península, especialment entorn al [[Sistema Ibèric]].		Va ser el primer dinòlec d'importància en [[Espanya]], en investigar entre els anys [[1918]] i [[1927]] diversos jaciments paleontològics del [[Mesozoic\|mesozoic]] de zones de la mitat oriental de la Península, especialment entorn al [[Sistema Ibèric]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==