José Ángeles Castelló - Historial de revisions

Xavier en 12:10 10 nov 2025

2025-11-10T12:10:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:10 10 nov 2025
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''José Ángeles Castelló''' o '''Josep Àngels Castelló''' ([[Valéncia]], [[1930]] - † [[15 de novembre]] de [[2011]]). Fon un filòlec i escritor [[Valencians\|valencià]]. Doctor i Catedràtic de Llengua i Lliteratura espanyola en l'[[Universitat de Valéncia]]. Fon durant 18 anys professor en diverses universitats dels Estats Units, professor i cap del departament d'Estudis Hispànics de l'Universitat de [[Florida]] ([[Estats Units]]).		'''José Ángeles Castelló''' o '''Josep Àngels Castelló''' ([[Valéncia]], [[1930]] - † [[15 de novembre]] de [[2011]]). Fon un filòlec i escritor [[Valencians\|valencià]]. Doctor i Catedràtic de Llengua i Lliteratura espanyola en l'[[Universitat de Valéncia]]. Fon durant 18 anys professor en diverses universitats dels Estats Units, professor i cap del departament d'Estudis Hispànics de l'Universitat de [[Florida]] ([[Estats Units]]). Autor, entre atres, del llibre: ''Fundamentación metodológica de la Lengua Valenciana''.

	== Estudis ==		== Estudis ==

Xavier en 12:47 29 oct 2025

2025-10-29T12:47:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:47 29 oct 2025
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''José Ángeles Castelló''' o '''Josep Àngels Castelló''' ([[Valéncia]], [[1930]] - † [[15 de novembre]] de [[2011]]). Fon un ~~Filòlec~~ [[Valencians\|valencià]]. Catedràtic de Llengua i Lliteratura espanyola~~. Fon professor de~~ l'Universitat de ~~Florida~~ i cap del departament d'Estudis Hispànics ~~i escritor~~.		'''José Ángeles Castelló''' o '''Josep Àngels Castelló''' ([[Valéncia]], [[1930]] - † [[15 de novembre]] de [[2011]]). Fon un filòlec i escritor [[Valencians\|valencià]]. Doctor i Catedràtic de Llengua i Lliteratura espanyola en l'[[Universitat de Valéncia]]. Fon durant 18 anys professor en diverses universitats dels Estats Units, professor i cap del departament d'Estudis Hispànics de l'Universitat de [[Florida]] ([[Estats Units]]).

	== Estudis ==		== Estudis ==

Caro de Segeda en 11:23 30 jul 2025

2025-07-30T11:23:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:23 30 jul 2025
Llínea 82:		Llínea 82:
	[[Categoria:Escritors]]		[[Categoria:Escritors]]
	[[Categoria:Escritors valencians]]		[[Categoria:Escritors valencians]]
	[[Categoria:~~Valencianisme~~]]		[[Categoria:Valencianistes]]
	[[Categoria:Sigle XX]]		[[Categoria:Sigle XX]]
	[[Categoria:Sigle XXI]]		[[Categoria:Sigle XXI]]

Xavier: /* Estudis */

2025-06-09T17:42:44Z

Estudis

← Revisió anterior		Revisió de 17:42 9 jun 2025
Llínea 15:		Llínea 15:

	Doctorat en l'[[Universitat de Valéncia]], en premi extraordinari, l'any [[1960]]. Dedicat des d'un principi a la docència, la va eixercir inicialment en la mateixa Universitat valenciana, continuant-la en els [[Estats Units d'Amèrica]], en l'Alverno Collage (Milwaukee, [[Wisconsin]]) i en l'Universitat de l'Estat de [[Florida]], en la que va conseguir la màxima categoria acadèmica, sent cap de la Divisió d'Estudis Hispànics, de [[1973]] a [[1977]]. En est últim any es va incorporar, de nou, a la docència oficial espanyola, i va ser catedràtic de Llengua i Lliteratura Espanyola en el I. de B. Clot del Moro de [[Sagunt]].		Doctorat en l'[[Universitat de Valéncia]], en premi extraordinari, l'any [[1960]]. Dedicat des d'un principi a la docència, la va eixercir inicialment en la mateixa Universitat valenciana, continuant-la en els [[Estats Units d'Amèrica]], en l'Alverno Collage (Milwaukee, [[Wisconsin]]) i en l'Universitat de l'Estat de [[Florida]], en la que va conseguir la màxima categoria acadèmica, sent cap de la Divisió d'Estudis Hispànics, de [[1973]] a [[1977]]. En est últim any es va incorporar, de nou, a la docència oficial espanyola, i va ser catedràtic de Llengua i Lliteratura Espanyola en el I. de B. Clot del Moro de [[Sagunt]].

			{{Cita\|La Llengua Valenciana és una de les més importants senyes d'identitat del poble valencià, de la mateixa manera que la seua cultura. Subsumir la seua llengua i cultura, dins d'una atra llengua i cultura, és perdre la seua personalitat i singularitat.\|José Ángeles Castelló}}

	{{Cita\|Una llengua és un sistema llingüístic que reunix les condicions de nivellació, diferenciació i lliteraturalisació. La valenciana complix estes tres condicions definidores: és una llengua.\|José Ángeles Castelló}}		{{Cita\|Una llengua és un sistema llingüístic que reunix les condicions de nivellació, diferenciació i lliteraturalisació. La valenciana complix estes tres condicions definidores: és una llengua.\|José Ángeles Castelló}}

Xavier: /* Obres */

2025-01-25T11:45:55Z

Obres

← Revisió anterior		Revisió de 11:45 25 gin 2025
Llínea 36:		Llínea 36:
	* ''Volum d'Estudis sobre Antonio Machado'' (Ariel, [[1976]]).		* ''Volum d'Estudis sobre Antonio Machado'' (Ariel, [[1976]]).
	* ''Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana'' ([[Valéncia]], [[1990]]. [[Acadèmia de Cultura Valenciana]]). ISBN: V-1440-1990. Reedició en [[1993]]. El llibre perteneix a la colecció Série Filològica de l'Acadèmia de Cultura Valenciana, en l'actualitat, [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), nº 5.		* ''Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana'' ([[Valéncia]], [[1990]]. [[Acadèmia de Cultura Valenciana]]). ISBN: V-1440-1990. Reedició en [[1993]]. El llibre perteneix a la colecció Série Filològica de l'Acadèmia de Cultura Valenciana, en l'actualitat, [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), nº 5.

			{{Cita\|''La resistencia que el pueblo valenciano opone al proceso de catalanización a que está sometido, es prueba incontrovertible de su condición de lengua, si no lo fuera, no opondría resistencia. Esto debería hacer pensar un poco a los 'científicos' que de ello se ocupan. Es la única lengua en Europa que desde la etapa Hitleriana y su secuela yugoslava está sometida a un proceso de absorción que tiene además muy definidas tonalidades de uso externo. Me refiero claro está a la identificación lengua-cultura y sus implicaciones políticas... La literatura valenciana la crean unos hombres arraigados en su tierra y con plena consciencia de su valencianidad, y la crean con su propio idioma, con el que hablan en sus relaciones mercantiles y amorosas, en el diario bregar o en la vida entrañable de la familia y en la oficial con sus autoridades... Es una literatura que sale del vivir y del sentir inalienable de los valencianos y es, por tanto, se especule cuanto se quiera, incontrovertible y clamorosamente valenciana.''\|''Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana'' ([[Valéncia]], [[1990]]. [[Acadèmia de Cultura Valenciana]]), per Josep Àngels Castelló}}

	== Cites ==		== Cites ==

Xavier: /* Cites */

2024-08-20T17:48:25Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 17:48 20 ago 2024
Llínea 58:		Llínea 58:
	Des de 1918 el [[pare Fullana]] va ensenyar llengua valenciana en la seua catedra de l'Universitat Lliteraria de Valencia, tots sabem la seua opinio al respecte.		Des de 1918 el [[pare Fullana]] va ensenyar llengua valenciana en la seua catedra de l'Universitat Lliteraria de Valencia, tots sabem la seua opinio al respecte.

	[[Miguel de Unamuno]], rector de l'Universitat de Salamanca i gran autoritat per la condicio de filolec ademes de ridiculisar a Pompeu Fabra per lo deficient de la seua normativa, en varies publicacions demostre el coneiximent i l'admiracio que li tenia a la llengua valenciana, en La Frontera linguistica (Salamanca 1919), diu: cuando Cambó fue a Valencia le ~~silvaron~~, i no le dejaron continuar, no les hablaba en valenciano si no en catalán. Les pareció un acto de imperialismo.		[[Miguel de Unamuno]], rector de l'Universitat de Salamanca i gran autoritat per la condicio de filolec ademes de ridiculisar a Pompeu Fabra per lo deficient de la seua normativa, en varies publicacions demostre el coneiximent i l'admiracio que li tenia a la llengua valenciana, en La Frontera linguistica (Salamanca 1919), diu: cuando Cambó fue a Valencia le silbaron, i no le dejaron continuar, no les hablaba en valenciano si no en catalán. Les pareció un acto de imperialismo.

	[[Manuel Mourelle de Lema]], doctor en filosofia i lletres (seccio de filologia romanica) Universidad Complutense de Madrid. En el seu llibre, La Identidad Etnolingüística de Valencia, diu: Valencia y sus gentes constituyen a través de la historia la base científica sobre la que se cimentará la configuración del edificio lingüístico valenciano.		[[Manuel Mourelle de Lema]], doctor en filosofia i lletres (seccio de filologia romanica) Universidad Complutense de Madrid. En el seu llibre, La Identidad Etnolingüística de Valencia, diu: Valencia y sus gentes constituyen a través de la historia la base científica sobre la que se cimentará la configuración del edificio lingüístico valenciano.

Xavier: /* Cites */

2024-08-20T10:29:49Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 10:29 20 ago 2024
Llínea 53:		Llínea 53:

	{{Cita\|''Dir que valencià i català són lo mateix és una monstruosa mentira. En les escoles el valencià està en les mans del catalanisme, que impon les seues mentires a l'ignorància del pobre chiquet de set anys. Cal ser optimistes i tindre fe en Deu i fe en el nostre poble. Podem triumfar i crec que al final triumfarem.''\|Entrevista a Josep Àngels Castelló publicada en el periòdic ''[[Valéncia Hui]]''}}		{{Cita\|''Dir que valencià i català són lo mateix és una monstruosa mentira. En les escoles el valencià està en les mans del catalanisme, que impon les seues mentires a l'ignorància del pobre chiquet de set anys. Cal ser optimistes i tindre fe en Deu i fe en el nostre poble. Podem triumfar i crec que al final triumfarem.''\|Entrevista a Josep Àngels Castelló publicada en el periòdic ''[[Valéncia Hui]]''}}

			{{Cita\|Les universitats. El diccionari diu d'universitat: establecimiento o grupo de establecimientos de enseñanza superior. Quan diuen que les universitats ho tenen clar no se a que se referixen per que els establiments no parlen, per lo tant n'hi haura que escoltar a les persones que els regixen.

			Des de 1918 el [[pare Fullana]] va ensenyar llengua valenciana en la seua catedra de l'Universitat Lliteraria de Valencia, tots sabem la seua opinio al respecte.

			[[Miguel de Unamuno]], rector de l'Universitat de Salamanca i gran autoritat per la condicio de filolec ademes de ridiculisar a Pompeu Fabra per lo deficient de la seua normativa, en varies publicacions demostre el coneiximent i l'admiracio que li tenia a la llengua valenciana, en La Frontera linguistica (Salamanca 1919), diu: cuando Cambó fue a Valencia le silvaron, i no le dejaron continuar, no les hablaba en valenciano si no en catalán. Les pareció un acto de imperialismo.

			[[Manuel Mourelle de Lema]], doctor en filosofia i lletres (seccio de filologia romanica) Universidad Complutense de Madrid. En el seu llibre, La Identidad Etnolingüística de Valencia, diu: Valencia y sus gentes constituyen a través de la historia la base científica sobre la que se cimentará la configuración del edificio lingüístico valenciano.

			[[José Ángeles Castelló]], Universitat de l'Estat de Florida (EE.UU.) en el seu llibre Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana, diu: la resistencia que el pueblo valenciano pone al proceso de catalanización a que está sometido es prueba incontrovertible de su condición de lengua (Llamentem que per falta d'espai no podem afegir molts mes eixemples).

			Com podem vore “les universitats” no ho tenen tan clar (Les que tenen per himne la sardana pot ser que si).\|'Llengua i literatura dels valencians' ([[Revista Renou]], nº 62, Octubre 2008), per [[Domingo Gimeno Peña]]. La revista Renou és editada per l'[[Cardona i Vives\|associació castellonenca Cardona Vives]]}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Enllaços externs */

2024-05-15T11:40:42Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 11:40 15 maig 2024
Llínea 64:		Llínea 64:
	[[Categoria:Filòlecs]]		[[Categoria:Filòlecs]]
	[[Categoria:Filòlecs valencians]]		[[Categoria:Filòlecs valencians]]
			[[Categoria:Escritors]]
			[[Categoria:Escritors valencians]]
	[[Categoria:Valencianisme]]		[[Categoria:Valencianisme]]
			[[Categoria:Sigle XX]]
			[[Categoria:Sigle XXI]]

Xavier: /* Estudis */

2024-05-15T11:38:51Z

Estudis

← Revisió anterior		Revisió de 11:38 15 maig 2024
Llínea 15:		Llínea 15:

	Doctorat en l'[[Universitat de Valéncia]], en premi extraordinari, l'any [[1960]]. Dedicat des d'un principi a la docència, la va eixercir inicialment en la mateixa Universitat valenciana, continuant-la en els [[Estats Units d'Amèrica]], en l'Alverno Collage (Milwaukee, [[Wisconsin]]) i en l'Universitat de l'Estat de [[Florida]], en la que va conseguir la màxima categoria acadèmica, sent cap de la Divisió d'Estudis Hispànics, de [[1973]] a [[1977]]. En est últim any es va incorporar, de nou, a la docència oficial espanyola, i va ser catedràtic de Llengua i Lliteratura Espanyola en el I. de B. Clot del Moro de [[Sagunt]].		Doctorat en l'[[Universitat de Valéncia]], en premi extraordinari, l'any [[1960]]. Dedicat des d'un principi a la docència, la va eixercir inicialment en la mateixa Universitat valenciana, continuant-la en els [[Estats Units d'Amèrica]], en l'Alverno Collage (Milwaukee, [[Wisconsin]]) i en l'Universitat de l'Estat de [[Florida]], en la que va conseguir la màxima categoria acadèmica, sent cap de la Divisió d'Estudis Hispànics, de [[1973]] a [[1977]]. En est últim any es va incorporar, de nou, a la docència oficial espanyola, i va ser catedràtic de Llengua i Lliteratura Espanyola en el I. de B. Clot del Moro de [[Sagunt]].

			{{Cita\|Una llengua és un sistema llingüístic que reunix les condicions de nivellació, diferenciació i lliteraturalisació. La valenciana complix estes tres condicions definidores: és una llengua.\|José Ángeles Castelló}}

	== Publicacions ==		== Publicacions ==

Xavier: /* Cites */

2024-04-22T11:15:42Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 11:15 22 abr 2024
Llínea 40:		Llínea 40:
	{{Cita\|''[[Hitler]] y la lengua. La equiparación de lengua y cultura es un mito tan infundado como el racismo. Hitler utilizó estos modos para el mismo fin: la absorción de los países limítrofes. 'Si hablan alemán, son alemanes', dijo. Y procedió a invadir un país que hablaba checo.''\|Josep Àngels Castelló}}		{{Cita\|''[[Hitler]] y la lengua. La equiparación de lengua y cultura es un mito tan infundado como el racismo. Hitler utilizó estos modos para el mismo fin: la absorción de los países limítrofes. 'Si hablan alemán, son alemanes', dijo. Y procedió a invadir un país que hablaba checo.''\|Josep Àngels Castelló}}

	{{Cita\|''La resistencia que el pueblo valenciano opone al proceso de catalanización a que está sometido, es prueba incontrovertible de su condición de lengua, si no lo fuera, no opondría resistencia.''\|''Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana''}}		{{Cita\|''La resistencia que el pueblo valenciano opone al proceso de catalanización a que está sometido, es prueba incontrovertible de su condición de lengua, si no lo fuera, no opondría resistencia.''\|''Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana'' (Valéncia, 1990)}}

	* Cita traduïda al valencià:		* Cita traduïda al valencià:

	{{Cita\|La resistència que el poble valencià opon al procés de catalanisació a que està somés, és prova incontrovertible de la seua condició de llengua, si no ho fora, no opondria resistència.\|''Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana''}}		{{Cita\|La resistència que el poble valencià opon al procés de catalanisació a que està somés, és prova incontrovertible de la seua condició de llengua, si no ho fora, no opondria resistència.\|''Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana'' (Valéncia, 1990)}}

	{{Cita\|''La lengua es un hecho cultural, y por tanto histórico. Pretender hacer “tabula rassa” de la historia valenciana y justificar que se habla catalán en Valencia porque hace unos siete siglos y medio se asentaron un número exiguo de colonos catalanes como consecuencia de la conquista de Jaime I es hacer abstracción de su devenir histórico e ignorar el sentimiento sociolingüístico del pueblo valenciano y su rica literatura.''\|''Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana''}}		{{Cita\|''La lengua es un hecho cultural, y por tanto histórico. Pretender hacer “tabula rassa” de la historia valenciana y justificar que se habla catalán en Valencia porque hace unos siete siglos y medio se asentaron un número exiguo de colonos catalanes como consecuencia de la conquista de Jaime I es hacer abstracción de su devenir histórico e ignorar el sentimiento sociolingüístico del pueblo valenciano y su rica literatura.''\|''Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana'' (Valéncia, 1990)}}

	{{Cita\|''La equiparación de lengua y cultura es un mito tan infundado como el racismo. Hitler utilizó estos modos para el mismo fin: la absorción de los países limítrofes. "Si hablan alemán, son alemanes", dijo. Y procedió a invadir un país que hablaba checo.''\|''Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana''}}		{{Cita\|''La equiparación de lengua y cultura es un mito tan infundado como el racismo. Hitler utilizó estos modos para el mismo fin: la absorción de los países limítrofes. "Si hablan alemán, son alemanes", dijo. Y procedió a invadir un país que hablaba checo.''\|''Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana'' (Valéncia, 1990)}}

	{{Cita\|''Dir que valencià i català són lo mateix és una monstruosa mentira. En les escoles el valencià està en les mans del catalanisme, que impon les seues mentires a l'ignorància del pobre chiquet de set anys. Cal ser optimistes i tindre fe en Deu i fe en el nostre poble. Podem triumfar i crec que al final triumfarem.''\|Entrevista a Josep Àngels Castelló publicada en el periòdic ''[[Valéncia Hui]]''}}		{{Cita\|''Dir que valencià i català són lo mateix és una monstruosa mentira. En les escoles el valencià està en les mans del catalanisme, que impon les seues mentires a l'ignorància del pobre chiquet de set anys. Cal ser optimistes i tindre fe en Deu i fe en el nostre poble. Podem triumfar i crec que al final triumfarem.''\|Entrevista a Josep Àngels Castelló publicada en el periòdic ''[[Valéncia Hui]]''}}

← Revisió anterior		Revisió de 11:15 22 abr 2024
Llínea 40:		Llínea 40:
	{{Cita\|''[[Hitler]] y la lengua. La equiparación de lengua y cultura es un mito tan infundado como el racismo. Hitler utilizó estos modos para el mismo fin: la absorción de los países limítrofes. 'Si hablan alemán, son alemanes', dijo. Y procedió a invadir un país que hablaba checo.''\|Josep Àngels Castelló}}		{{Cita\|''[[Hitler]] y la lengua. La equiparación de lengua y cultura es un mito tan infundado como el racismo. Hitler utilizó estos modos para el mismo fin: la absorción de los países limítrofes. 'Si hablan alemán, son alemanes', dijo. Y procedió a invadir un país que hablaba checo.''\|Josep Àngels Castelló}}

	{{Cita\|''La resistencia que el pueblo valenciano opone al proceso de catalanización a que está sometido, es prueba incontrovertible de su condición de lengua, si no lo fuera, no opondría resistencia.''\|''Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana''}}		{{Cita\|''La resistencia que el pueblo valenciano opone al proceso de catalanización a que está sometido, es prueba incontrovertible de su condición de lengua, si no lo fuera, no opondría resistencia.''\|''Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana'' (Valéncia, 1990)}}

	* Cita traduïda al valencià:		* Cita traduïda al valencià:

	{{Cita\|La resistència que el poble valencià opon al procés de catalanisació a que està somés, és prova incontrovertible de la seua condició de llengua, si no ho fora, no opondria resistència.\|''Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana''}}		{{Cita\|La resistència que el poble valencià opon al procés de catalanisació a que està somés, és prova incontrovertible de la seua condició de llengua, si no ho fora, no opondria resistència.\|''Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana'' (Valéncia, 1990)}}

	{{Cita\|''La lengua es un hecho cultural, y por tanto histórico. Pretender hacer “tabula rassa” de la historia valenciana y justificar que se habla catalán en Valencia porque hace unos siete siglos y medio se asentaron un número exiguo de colonos catalanes como consecuencia de la conquista de Jaime I es hacer abstracción de su devenir histórico e ignorar el sentimiento sociolingüístico del pueblo valenciano y su rica literatura.''\|''Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana''}}		{{Cita\|''La lengua es un hecho cultural, y por tanto histórico. Pretender hacer “tabula rassa” de la historia valenciana y justificar que se habla catalán en Valencia porque hace unos siete siglos y medio se asentaron un número exiguo de colonos catalanes como consecuencia de la conquista de Jaime I es hacer abstracción de su devenir histórico e ignorar el sentimiento sociolingüístico del pueblo valenciano y su rica literatura.''\|''Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana'' (Valéncia, 1990)}}

	{{Cita\|''La equiparación de lengua y cultura es un mito tan infundado como el racismo. Hitler utilizó estos modos para el mismo fin: la absorción de los países limítrofes. "Si hablan alemán, son alemanes", dijo. Y procedió a invadir un país que hablaba checo.''\|''Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana''}}		{{Cita\|''La equiparación de lengua y cultura es un mito tan infundado como el racismo. Hitler utilizó estos modos para el mismo fin: la absorción de los países limítrofes. "Si hablan alemán, son alemanes", dijo. Y procedió a invadir un país que hablaba checo.''\|''Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana'' (Valéncia, 1990)}}

	{{Cita\|''Dir que valencià i català són lo mateix és una monstruosa mentira. En les escoles el valencià està en les mans del catalanisme, que impon les seues mentires a l'ignorància del pobre chiquet de set anys. Cal ser optimistes i tindre fe en Deu i fe en el nostre poble. Podem triumfar i crec que al final triumfarem.''\|Entrevista a Josep Àngels Castelló publicada en el periòdic ''[[Valéncia Hui]]''}}		{{Cita\|''Dir que valencià i català són lo mateix és una monstruosa mentira. En les escoles el valencià està en les mans del catalanisme, que impon les seues mentires a l'ignorància del pobre chiquet de set anys. Cal ser optimistes i tindre fe en Deu i fe en el nostre poble. Podem triumfar i crec que al final triumfarem.''\|Entrevista a Josep Àngels Castelló publicada en el periòdic ''[[Valéncia Hui]]''}}