Jorge Luis Borges - Historial de revisions

Jose2 en 08:29 5 dec 2024

2024-12-05T08:29:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:29 5 dec 2024
Llínea 93:		Llínea 93:
	=== Ensajos ===		=== Ensajos ===

	*''Inquisiciones'' (1925)		* ''Inquisiciones'' (1925)
	*''El tamaño de mi esperanza '' (1926)		* ''El tamaño de mi esperanza '' (1926)
	*''El idioma de los argentinos'' (1928)		* ''El idioma de los argentinos'' (1928)
	*''Evaristo Carriego'' (1930)		* ''Evaristo Carriego'' (1930)
	*''Discusión'' (1932)		* ''Discusión'' (1932)
	*''Historia de la eternidad'' (1936)		* ''Historia de la eternidad'' (1936)
	*''Otras inquisiciones'' (1952)		* ''Otras inquisiciones'' (1952)
	*''Nueve ensayos dantescos'' (1982)		* ''Nueve ensayos dantescos'' (1982)

	=== Contes ===		=== Contes ===

Xavier en 19:37 4 dec 2024

2024-12-04T19:37:33Z

@@ Llínea 72: / Llínea 72: @@
 El [[1999]] el govern argentí va emetre una série de monedes commemoratives pel centenari del naiximent de Borges. El govern de la Ciutat de Buenos Aires organisa visites guiades gratuïtes sobre punts de la ciutat que tingueren que vore en Borges i un tram del carrer de Serrano, del barri de [[Palermo]], va ser renomenat com Jorge Luis Borges en honor a l'escritor. De la mateixa manera, un banc del jardi zoologic de [[Buenos Aires]] nos recorda a l'escritor en un panel, que indica que des d'aquell banc Borges mirava als tigres, pels quals sentia fascinació.
 == Cites ==
@@ Llínea 78: / Llínea 137: @@
 == Referències ==
 * Borges, Jorge Luis. Otras inquisiciones, Emecé, Buenos Aires, 1986, p. 247
 * Ferriera, Eliane Fernanda C. (1996). «"O (In) visível imaginado em Borges"». En Pedro Pires Bessa, ed. Riqueza Cultural Ibero-Americana. Campus de Divinópolis-UEMG. p. 313–14
@@ Llínea 83: / Llínea 143: @@
 == Bibliografia ==
 * Borges, J.L. 1930. Evaristo Carriego. En Obras Completas, vol. I (1923-1949), Barcelona, Emecé
 * Coetzee, J.M. "Borges’ Dark Mirror", New York Review of Books, Volume 45

Jose2 en 08:32 4 oct 2024

2024-10-04T08:32:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:32 4 oct 2024
Llínea 76:		Llínea 76:

	{{Cita\|La dignitat que et falta et deixa molt d'espai disponible en el cos per a que entre tota eixa falta de raó que et sobra.\|Jorge Luis Borges}}		{{Cita\|La dignitat que et falta et deixa molt d'espai disponible en el cos per a que entre tota eixa falta de raó que et sobra.\|Jorge Luis Borges}}

			== Referències ==
			* Borges, Jorge Luis. Otras inquisiciones, Emecé, Buenos Aires, 1986, p. 247
			* Ferriera, Eliane Fernanda C. (1996). «"O (In) visível imaginado em Borges"». En Pedro Pires Bessa, ed. Riqueza Cultural Ibero-Americana. Campus de Divinópolis-UEMG. p. 313–14
			* Vlady Kociancich. 2001. Jorge Luis Borges. Publicado en Antroposmoderno el 2001-10-23.

			== Bibliografia ==
			* Borges, J.L. 1930. Evaristo Carriego. En Obras Completas, vol. I (1923-1949), Barcelona, Emecé
			* Coetzee, J.M. "Borges’ Dark Mirror", New York Review of Books, Volume 45
			* Dapía, Silvia G., Die rezeption der Sprachkritik Fritz Mauthner im Werk von Jorge Luis Borges, Böhlau, 1993

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: /* Enllaços externs */

2024-10-04T08:29:45Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 08:29 4 oct 2024
Llínea 78:		Llínea 78:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Jorge Luis Borges}}

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jorge_Luis_Borges Jorge Luis Borges en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jorge_Luis_Borges Jorge Luis Borges en Wikipedia]

Jose2 en 08:28 4 oct 2024

2024-10-04T08:28:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:28 4 oct 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Jorge Francisco Isidoro Luis Borges		\| nom = Jorge Francisco Isidoro Luis Borges
	\| image =		\| image = [[File:Jorge Luis Borges 1951, by Grete Stern.jpg\|250px]]
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Argentina]]		\| nacionalitat = [[Argentina]]

Xavier en 13:35 3 oct 2024

2024-10-03T13:35:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:35 3 oct 2024
Llínea 72:		Llínea 72:

	El [[1999]] el govern argentí va emetre una série de monedes commemoratives pel centenari del naiximent de Borges. El govern de la Ciutat de Buenos Aires organisa visites guiades gratuïtes sobre punts de la ciutat que tingueren que vore en Borges i un tram del carrer de Serrano, del barri de [[Palermo]], va ser renomenat com Jorge Luis Borges en honor a l'escritor. De la mateixa manera, un banc del jardi zoologic de [[Buenos Aires]] nos recorda a l'escritor en un panel, que indica que des d'aquell banc Borges mirava als tigres, pels quals sentia fascinació.		El [[1999]] el govern argentí va emetre una série de monedes commemoratives pel centenari del naiximent de Borges. El govern de la Ciutat de Buenos Aires organisa visites guiades gratuïtes sobre punts de la ciutat que tingueren que vore en Borges i un tram del carrer de Serrano, del barri de [[Palermo]], va ser renomenat com Jorge Luis Borges en honor a l'escritor. De la mateixa manera, un banc del jardi zoologic de [[Buenos Aires]] nos recorda a l'escritor en un panel, que indica que des d'aquell banc Borges mirava als tigres, pels quals sentia fascinació.

			== Cites ==

			{{Cita\|La dignitat que et falta et deixa molt d'espai disponible en el cos per a que entre tota eixa falta de raó que et sobra.\|Jorge Luis Borges}}

			== Enllaços externs ==

			* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jorge_Luis_Borges Jorge Luis Borges en Wikipedia]

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Jose2 en 10:38 14 nov 2022

2022-11-14T10:38:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:38 14 nov 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Ginebra]], [[Suïssa]]		\| lloc_mort = [[Ginebra]], [[Suïssa]]
	}}		}}
	'''Jorge Francisco Isidoro Luis Borges''', conegut per '''Jorge Luis Borges''' ([[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[24 d'agost]] de [[1899]] - [[Ginebra]], [[Suïssa]], [[14 de juny]] de [[1986]]) fon un escritor argentí i un dels més destacats escritors llatinoamericans de la seua generacio, i de la lliteratura en espanyol en general. Publicà ensajos breus, contes i poemes, seent la seua obra, fonamental en la lliteratura i en el pensament humà.		'''Jorge Francisco Isidoro Luis Borges''', conegut per '''Jorge Luis Borges''' ([[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[24 d'agost]] de [[1899]] - † [[Ginebra]], [[Suïssa]], [[14 de juny]] de [[1986]]) fon un escritor argentí i un dels més destacats escritors llatinoamericans de la seua generacio, i de la lliteratura en espanyol en general. Publicà ensajos breus, contes i poemes, seent la seua obra, fonamental en la lliteratura i en el pensament humà.

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier en 10:59 2 oct 2022

2022-10-02T10:59:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:59 2 oct 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Jorge Francisco Isidoro Luis Borges''' ([[Buenos Aires]], [[24 d'agost]] de [[1899]] - [[Ginebra]], [[14 de juny]] de [[1986]]) fon un escritor argentí i un dels més destacats escritors llatinoamericans de la seua generacio, i de la lliteratura en espanyol en general. Publicà ensajos breus, contes i poemes, seent la seua obra, fonamental en la lliteratura i en el pensament humà.		{{Biografia\|
			\| nom = Jorge Francisco Isidoro Luis Borges
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Argentina]]
			\| ocupació = Escritor.
			\| data_naix = [[24 d'agost]] de [[1899]]
			\| lloc_naix = [[Buenos Aires]], [[Argentina]]
			\| data_mort = [[14 de juny]] de [[1986]]
			\| lloc_mort = [[Ginebra]], [[Suïssa]]
			}}
			'''Jorge Francisco Isidoro Luis Borges''', conegut per '''Jorge Luis Borges''' ([[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[24 d'agost]] de [[1899]] - [[Ginebra]], [[Suïssa]], [[14 de juny]] de [[1986]]) fon un escritor argentí i un dels més destacats escritors llatinoamericans de la seua generacio, i de la lliteratura en espanyol en general. Publicà ensajos breus, contes i poemes, seent la seua obra, fonamental en la lliteratura i en el pensament humà.

	== Biografia ==		== Biografia ==
	Son pare, Jorge Guillermo Borges, fon advocat i professor de ~~psicologia~~, pero també tenia aspiracions lliteraries, que concretà en una novela, "El caudillo", i alguns poemes. Sa mare, Leonor Acevedo Suárez, era uruguaya. Deprengué [[anglés]] del seu marit i va traduir vàries obres d'eixa llengua al [[castellà]]. En sa casa es parlava en [[castellà]] i [[anglés]].
			Son pare, Jorge Guillermo Borges, fon advocat i professor de sicologia, pero també tenia aspiracions lliteraries, que concretà en una novela, "El caudillo", i alguns poemes. Sa mare, Leonor Acevedo Suárez, era uruguaya. Deprengué [[anglés]] del seu marit i va traduir vàries obres d'eixa llengua al [[castellà]]. En sa casa es parlava en [[castellà]] i [[anglés]].

	La relació de Borges en la lliteratura començà des de molt chicotet, sent que als quatre anys ya sabia llegir i escriure.		La relació de Borges en la lliteratura començà des de molt chicotet, sent que als quatre anys ya sabia llegir i escriure.
Llínea 11:		Llínea 23:

	== Inicis de la seua carrera lliterària ==		== Inicis de la seua carrera lliterària ==

	El [[24 de giner]] de [[1921]] va apareixer el primer numero de la revista lliterària Ultra, que -com el seu propi nom deixa entrevore- era l'orgue difusor del moviment ultraiste. Entre els colaboradors més notables estaven el mateix Borges, [[Rafael Cansinos-Assens]], [[Ramón Gómez de la Serna]] i [[Guillermo de Torre]], qui més tart es casaria en Norah Borges.		El [[24 de giner]] de [[1921]] va apareixer el primer numero de la revista lliterària Ultra, que -com el seu propi nom deixa entrevore- era l'orgue difusor del moviment ultraiste. Entre els colaboradors més notables estaven el mateix Borges, [[Rafael Cansinos-Assens]], [[Ramón Gómez de la Serna]] i [[Guillermo de Torre]], qui més tart es casaria en Norah Borges.

Llínea 33:		Llínea 46:

	== Madurea ==		== Madurea ==

	Els inicis de la [[anys 1950\|década de 1950]] marcaren l'inici del reconeiximent de Borges dins i fora d'[[Argentina]]. La SADE li nomenà president en [[1950]], carrec al que va dimitir tres anys més tart. Dictà conferencies en l'Universitat de la Republica, on va apareixer el seu ensaig ''"Aspectos de la lliteratura gauchesca"''.		Els inicis de la [[anys 1950\|década de 1950]] marcaren l'inici del reconeiximent de Borges dins i fora d'[[Argentina]]. La SADE li nomenà president en [[1950]], carrec al que va dimitir tres anys més tart. Dictà conferencies en l'Universitat de la Republica, on va apareixer el seu ensaig ''"Aspectos de la lliteratura gauchesca"''.

Llínea 44:		Llínea 58:

	== Els últims anys ==		== Els últims anys ==

	En l'any [[1971]] Borges publicà en [[Buenos Aires]] el conte llarc titulat ''El congreso''. En l'any següent va viajar als [[Estats Units]], on va rebre numeroses distincions i pronuncià conferencies en diverses universitats. A la seua tornada a [[Buenos Aires]] publicà el llibre de poemes ''El oro de los tigres'' i el [[24 d'agost]], dia del seu natalici, va rebre un homenage singular: la publicacio en forma privada del seu conte ''"El otro".'' En [[1973]] fon declarat ''Ciudadano Ilustre de la Ciudad de Buenos Aires'' i, paralelament, solicità el seu retir com director de la biblioteca nacional. En [[1973]] va reunir per primera vegada en un volum les seues ''Obras Completas'', editades per Emecé.		En l'any [[1971]] Borges publicà en [[Buenos Aires]] el conte llarc titulat ''El congreso''. En l'any següent va viajar als [[Estats Units]], on va rebre numeroses distincions i pronuncià conferencies en diverses universitats. A la seua tornada a [[Buenos Aires]] publicà el llibre de poemes ''El oro de los tigres'' i el [[24 d'agost]], dia del seu natalici, va rebre un homenage singular: la publicacio en forma privada del seu conte ''"El otro".'' En [[1973]] fon declarat ''Ciudadano Ilustre de la Ciudad de Buenos Aires'' i, paralelament, solicità el seu retir com director de la biblioteca nacional. En [[1973]] va reunir per primera vegada en un volum les seues ''Obras Completas'', editades per Emecé.

Llínea 53:		Llínea 68:

	== Premis, distincions i homenages ==		== Premis, distincions i homenages ==

	Va rebre importants premis i distincions de diverses universitats i governs de diversos països. El [[1961]] va compartir en [[Samuel Beckett]] el Premi Formentor otorgat pel Congrés Internacional d'Editors, i que fon l'inici de la seua reputació en tot el món occidental. Va rebre despuix el titul de Commendatore pel govern italià, el de Comandant de l'Orde de les Lletres i Arts pel govern francés, l'Insignia de Cavaller de l'Orde de l'Imperi Britanic i el Premi Cervantes, entre d'atres guardons i títuls. La seua obra fon traduïda a més de vinticinc idiomes i portada en el cine i la televisió.		Va rebre importants premis i distincions de diverses universitats i governs de diversos països. El [[1961]] va compartir en [[Samuel Beckett]] el Premi Formentor otorgat pel Congrés Internacional d'Editors, i que fon l'inici de la seua reputació en tot el món occidental. Va rebre despuix el titul de Commendatore pel govern italià, el de Comandant de l'Orde de les Lletres i Arts pel govern francés, l'Insignia de Cavaller de l'Orde de l'Imperi Britanic i el Premi Cervantes, entre d'atres guardons i títuls. La seua obra fon traduïda a més de vinticinc idiomes i portada en el cine i la televisió.

Llínea 59:		Llínea 75:
	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Escritors]]		[[Categoria:Escritors]]
			[[Categoria:Argentins]]
			[[Categoria:Sigle XIX]]
			[[Categoria:Sigle XX]]

Caro de Segeda en 12:27 21 jul 2022

2022-07-21T12:27:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:27 21 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Jorge Francisco Isidoro Luis Borges''' ([[Buenos Aires]], [[24 d'agost]] de [[1899]] - [[Ginebra]], [[14 de juny]] de [[1986]]) fon un escritor argentí i un dels més destacats escritors llatinoamericans de la seua generacio, i de la lliteratura en espanyol en general. Publicà ensajos breus, contes i poemes, seent la seua obra, fonamental en la lliteratura i en el pensament humà.		'''Jorge Francisco Isidoro Luis Borges''' ([[Buenos Aires]], [[24 d'agost]] de [[1899]] - [[Ginebra]], [[14 de juny]] de [[1986]]) fon un escritor argentí i un dels més destacats escritors llatinoamericans de la seua generacio, i de la lliteratura en espanyol en general. Publicà ensajos breus, contes i poemes, seent la seua obra, fonamental en la lliteratura i en el pensament humà.


	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 10:		Llínea 9:

	Despuix de la [[Primera Guerra Mundial]] la familia Borges va passar tres anys en [[Lugano]], [[Barcelona]], [[Mallorca]], [[Sevilla]] i [[Madrit]]. En esta época va conéixer al seu futur cunyat, [[Guillermo de Torre]], i alguns dels principals escritors espanyols de l'época, como [[Rafael Cansinos-Assens]] (a qui freqüentava en el famos [[Café Colonial]] i a qui sempre considerà el seu mestre), [[Ramón Gómez de la Serna]], [[Valle Inclán]] i [[Gerardo Diego]].		Despuix de la [[Primera Guerra Mundial]] la familia Borges va passar tres anys en [[Lugano]], [[Barcelona]], [[Mallorca]], [[Sevilla]] i [[Madrit]]. En esta época va conéixer al seu futur cunyat, [[Guillermo de Torre]], i alguns dels principals escritors espanyols de l'época, como [[Rafael Cansinos-Assens]] (a qui freqüentava en el famos [[Café Colonial]] i a qui sempre considerà el seu mestre), [[Ramón Gómez de la Serna]], [[Valle Inclán]] i [[Gerardo Diego]].


	== Inicis de la seua carrera lliterària ==		== Inicis de la seua carrera lliterària ==
Llínea 58:		Llínea 56:

	El [[1999]] el govern argentí va emetre una série de monedes commemoratives pel centenari del naiximent de Borges. El govern de la Ciutat de Buenos Aires organisa visites guiades gratuïtes sobre punts de la ciutat que tingueren que vore en Borges i un tram del carrer de Serrano, del barri de [[Palermo]], va ser renomenat com Jorge Luis Borges en honor a l'escritor. De la mateixa manera, un banc del jardi zoologic de [[Buenos Aires]] nos recorda a l'escritor en un panel, que indica que des d'aquell banc Borges mirava als tigres, pels quals sentia fascinació.		El [[1999]] el govern argentí va emetre una série de monedes commemoratives pel centenari del naiximent de Borges. El govern de la Ciutat de Buenos Aires organisa visites guiades gratuïtes sobre punts de la ciutat que tingueren que vore en Borges i un tram del carrer de Serrano, del barri de [[Palermo]], va ser renomenat com Jorge Luis Borges en honor a l'escritor. De la mateixa manera, un banc del jardi zoologic de [[Buenos Aires]] nos recorda a l'escritor en un panel, que indica que des d'aquell banc Borges mirava als tigres, pels quals sentia fascinació.


	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Escritors]]		[[Categoria:Escritors]]

Valencian: Text reemplaça - 'articuls' a 'artículs'

2022-06-01T21:19:49Z

Text reemplaça - 'articuls' a 'artículs'

← Revisió anterior		Revisió de 21:19 1 jun 2022
Llínea 19:		Llínea 19:
	El contacte en [[Buenos Aires]] dugué al poeta a una relació exaltada de "descobriment" en la seua ciutat natal, aixina començà a donar forma a la mitificació dels barris suburbans.		El contacte en [[Buenos Aires]] dugué al poeta a una relació exaltada de "descobriment" en la seua ciutat natal, aixina començà a donar forma a la mitificació dels barris suburbans.

	Va publicar ~~articuls~~ en la revista Cosmópolis (espanyola), funda la revista mural Prisma (de la que nomes es publiquen dos números), i també publica en "Nosotros", dirigida per Alfredo Bianchi. En l'any [[1922]] visita a [[Leopoldo Lugones]] junt a [[Eduardo González Lanuza]]; per a entregar-li el segon (i últim) numero de Prisma. En agost de [[1924]] funda "Proa" junt a [[Ricardo Güiraldes]], autor de [[Don Segundo Sombra]]; [[Alfredo Branden Caraffa]] i [[Pablo Rojas Paz]]. En l'any [[1931]] es publica el primer numero de Sur, dirigida per [[Victoria Ocampo]]; en este primer numero Borges colabora en un articul dedicat al coronel Ascasubi.		Va publicar artículs en la revista Cosmópolis (espanyola), funda la revista mural Prisma (de la que nomes es publiquen dos números), i també publica en "Nosotros", dirigida per Alfredo Bianchi. En l'any [[1922]] visita a [[Leopoldo Lugones]] junt a [[Eduardo González Lanuza]]; per a entregar-li el segon (i últim) numero de Prisma. En agost de [[1924]] funda "Proa" junt a [[Ricardo Güiraldes]], autor de [[Don Segundo Sombra]]; [[Alfredo Branden Caraffa]] i [[Pablo Rojas Paz]]. En l'any [[1931]] es publica el primer numero de Sur, dirigida per [[Victoria Ocampo]]; en este primer numero Borges colabora en un articul dedicat al coronel Ascasubi.

	En l'any [[1923]], en vespres d'un segon viage a [[Europa]], Borges publicà el seu primer llibre de poesia, ''Fervor de Buenos Aires'', en el que es prefigura, segons paraules del propi Borges, tota la seua obra posterior. Fon una edició preparada afanyadament, en la que es posaren algunes errates i que, ademés, no tenia prolec. Per a la tapa sa germana Norah realisà un gravat. S'editaren uns trescents eixemplars; els pocs que es conserven són considerats tesors pels bibliofils i en alguns s'aprecien correccions manuscrites realisades pel mateix Borges.		En l'any [[1923]], en vespres d'un segon viage a [[Europa]], Borges publicà el seu primer llibre de poesia, ''Fervor de Buenos Aires'', en el que es prefigura, segons paraules del propi Borges, tota la seua obra posterior. Fon una edició preparada afanyadament, en la que es posaren algunes errates i que, ademés, no tenia prolec. Per a la tapa sa germana Norah realisà un gravat. S'editaren uns trescents eixemplars; els pocs que es conserven són considerats tesors pels bibliofils i en alguns s'aprecien correccions manuscrites realisades pel mateix Borges.