John Maynard Keynes - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T17:52:30Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 17:52 28 ago 2023
Llínea 36:		Llínea 36:
	La seua obra central, la ''[[Teoria general de l'ocupació, l'interés i els diners]] '', desafià el [[Economia Clàssica segons Keynes\|paradigma econòmic]] dominant al moment de la publicació en [[1936]]. En este llibre Keynes presenta una teoria basada en la noció de [[demanda agregada]] per a explicar la variació general d'activitat econòmica, com ara les observades durant la [[Gran Depressió]] dels anys 30. Segons la seua teoria, l'ingrés total de la societat està definit per la suma del consum i la inversió; i en una situació de desocupació i capacitat productiva no utilisada, "a soles" poden aumentar-se l'ocupació i l'ingrés total, incrementant primer els gastos, siga en consum o en inversió.		La seua obra central, la ''[[Teoria general de l'ocupació, l'interés i els diners]] '', desafià el [[Economia Clàssica segons Keynes\|paradigma econòmic]] dominant al moment de la publicació en [[1936]]. En este llibre Keynes presenta una teoria basada en la noció de [[demanda agregada]] per a explicar la variació general d'activitat econòmica, com ara les observades durant la [[Gran Depressió]] dels anys 30. Segons la seua teoria, l'ingrés total de la societat està definit per la suma del consum i la inversió; i en una situació de desocupació i capacitat productiva no utilisada, "a soles" poden aumentar-se l'ocupació i l'ingrés total, incrementant primer els gastos, siga en consum o en inversió.

	La cantitat total d'aforro en la societat és determinada per l'ingrés total i, per tant, l'economia podria conseguir un increment de l'aforro total, inclús si les taxes d'interés se baixaren per a estimular els gastos en inversió. El llibre advocava per polítiques econòmiques actives per part del govern per a estimular la demanda en els temps d'elevada [[desocupació]], per eixemple a través de gastos en [[obres públiques]]. El llibre és a sovint vist com la fundació de la [[macroeconomia]] moderna. Els historiadors concorden que Keynes va influir en el [[New Doneal]] del president nortamericà [[Franklin Delano Roosevelt]], pero discutixen encara sobre el grau de la dita influència. Una política de gasto deficitari del tipos de la mampresa en el New Doneal escomençà a efectuar-se en [[1938]], que havia segut ~~cridada~~ ''pump priming'', i havia segut aprovada pel president [[Herbert Hoover]]. Pocs economistes nomenats en els [[EE.UU.]] combregaren en les idees de Keynes durant els anys 30. En el temps, no obstant, les seues idees foren més àmpliament acceptades.		La cantitat total d'aforro en la societat és determinada per l'ingrés total i, per tant, l'economia podria conseguir un increment de l'aforro total, inclús si les taxes d'interés se baixaren per a estimular els gastos en inversió. El llibre advocava per polítiques econòmiques actives per part del govern per a estimular la demanda en els temps d'elevada [[desocupació]], per eixemple a través de gastos en [[obres públiques]]. El llibre és a sovint vist com la fundació de la [[macroeconomia]] moderna. Els historiadors concorden que Keynes va influir en el [[New Doneal]] del president nortamericà [[Franklin Delano Roosevelt]], pero discutixen encara sobre el grau de la dita influència. Una política de gasto deficitari del tipos de la mampresa en el New Doneal escomençà a efectuar-se en [[1938]], que havia segut nomenada ''pump priming'', i havia segut aprovada pel president [[Herbert Hoover]]. Pocs economistes nomenats en els [[EE.UU.]] combregaren en les idees de Keynes durant els anys 30. En el temps, no obstant, les seues idees foren més àmpliament acceptades.

	====''¿Com pagar la guerra?''====		====''¿Com pagar la guerra?''====
Llínea 89:		Llínea 89:

	==Influència de Keynes==		==Influència de Keynes==
	Les teories de Keynes varen ser tan influents, inclús a l'estar sent disputades, que tot un subcamp de la [[macroeconomia]] ~~cridada~~ [[Keynesianisme\|economia Keynesiana]] al dia de hui contínua desenrollant i discutint les seues teories i les aplicacions d'estes. '''John Maynard Keynes''' s'interessà en diversos camps de la cultura i fon una figura central del nomenat [[Círcul de Bloomsbury\|grup de Bloomsbury]], conformat per prominents artistes i escritors del [[Regne Unit]]. Els seus ensajos autobiogràfics ''Two Memoirs'' es varen publicar en [[1949]].		Les teories de Keynes varen ser tan influents, inclús a l'estar sent disputades, que tot un subcamp de la [[macroeconomia]] nomenada [[Keynesianisme\|economia Keynesiana]] al dia de hui contínua desenrollant i discutint les seues teories i les aplicacions d'estes. '''John Maynard Keynes''' s'interessà en diversos camps de la cultura i fon una figura central del nomenat [[Círcul de Bloomsbury\|grup de Bloomsbury]], conformat per prominents artistes i escritors del [[Regne Unit]]. Els seus ensajos autobiogràfics ''Two Memoirs'' es varen publicar en [[1949]].

	==Crítica==		==Crítica==

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T13:01:14Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 13:01 28 ago 2023
Llínea 97:		Llínea 97:
	*[[Ludwig Von mises]]		*[[Ludwig Von mises]]
	*[[Ayn Rand]]		*[[Ayn Rand]]
	*[[Henry Hazlitt]] ha escrit un llibre ~~cridat~~ ''El fracàs de les noves economies'' (''The Failure of the New Economics''), una detallada crítica capítul a capítul de la ''Teoria general'' de Keynes. <ref>[http://www.fee.org/pdf/the-freeman/ebeling1104.Pdf artícul sobre Hazlitt contra Keynes], [[The Freeman]]</ref>		*[[Henry Hazlitt]] ha escrit un llibre nomenat ''El fracàs de les noves economies'' (''The Failure of the New Economics''), una detallada crítica capítul a capítul de la ''Teoria general'' de Keynes. <ref>[http://www.fee.org/pdf/the-freeman/ebeling1104.Pdf artícul sobre Hazlitt contra Keynes], [[The Freeman]]</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Xavier: /* Referències */

2023-07-22T19:10:43Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 19:10 22 jul 2023
Llínea 105:		Llínea 105:
	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Economistes]]		[[Categoria:Economistes]]
			[[Categoria:Economistes britànics]]
	[[Categoria:Economia]]		[[Categoria:Economia]]
			[[Categoria:Sigle XIX]]
			[[Categoria:Sigle XX]]

Xavier: /* Referències */

2023-07-22T19:09:32Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 19:09 22 jul 2023
Llínea 105:		Llínea 105:
	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Economistes]]		[[Categoria:Economistes]]
			[[Categoria:Economia]]

Jose2 en 18:31 6 jul 2023

2023-07-06T18:31:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:31 6 jul 2023
Llínea 2:		Llínea 2:


	'''John Maynard Keynes, primer baró Keynes''', [[Orde del Baño\|CB]] ([[Cambridge]], [[5 de juny]] de [[1883]] - [[Firley]], [[21 d'abril]] [[1946]]) fon un [[economiste]] [[Gran Bretanya\|britànic]], les idees del qual varen tindre una forta repercussió en les teories econòmiques i polítiques modernes, aixina com també en les polítiques fiscals de molts governs.		'''John Maynard Keynes, primer baró Keynes''', [[Orde del Baño\|CB]] ([[Cambridge]], [[5 de juny]] de [[1883]] - † [[Firley]], [[21 d'abril]] [[1946]]) fon un [[economiste]] [[Gran Bretanya\|britànic]], les idees del qual varen tindre una forta repercussió en les teories econòmiques i polítiques modernes, aixina com també en les polítiques fiscals de molts governs.

	Keynes i els seus seguidors de la posguerra destacaren no sols el caràcter ascendent de corba d'oferta, en contraposició en la visió clàssica, sino també ademés l'inestabilitat de la demanda agregada, provinent dels chocs ocorreguts en mercats privats, com a conseqüència dels alts i baixos en la confiança dels inversionistes. Donat est émfasis en la demanda, era natural per a Keynes propondre l'us de polítiques fiscals i monetàries actives per a contrarrestar les pertorbacions de la demanda privada, per lo qual és particularment recordat pel seu alé a una política d'[[intervencionisme]] estatal, a través de la qual l'estat utilisaria mides fiscals i monetàries en l'objectiu de mitigar els efectes adversos dels periodos [[Recessió\|recessionaris]] de les [[fluctuacions cícliques]] o [[crisis cíclica]] de l'activitat econòmica. Els economistes el consideren un dels principals fundadors de la [[macroeconomia]] moderna.		Keynes i els seus seguidors de la posguerra destacaren no sols el caràcter ascendent de corba d'oferta, en contraposició en la visió clàssica, sino també ademés l'inestabilitat de la demanda agregada, provinent dels chocs ocorreguts en mercats privats, com a conseqüència dels alts i baixos en la confiança dels inversionistes. Donat est émfasis en la demanda, era natural per a Keynes propondre l'us de polítiques fiscals i monetàries actives per a contrarrestar les pertorbacions de la demanda privada, per lo qual és particularment recordat pel seu alé a una política d'[[intervencionisme]] estatal, a través de la qual l'estat utilisaria mides fiscals i monetàries en l'objectiu de mitigar els efectes adversos dels periodos [[Recessió\|recessionaris]] de les [[fluctuacions cícliques]] o [[crisis cíclica]] de l'activitat econòmica. Els economistes el consideren un dels principals fundadors de la [[macroeconomia]] moderna.

Xavier: /* Referències */

2023-07-06T09:52:07Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 09:52 6 jul 2023
Llínea 103:		Llínea 103:
	{{Traduït de\|es\|John_Maynard_Keynes}}		{{Traduït de\|es\|John_Maynard_Keynes}}

			[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Economistes]]		[[Categoria:Economistes]]

Jose2: Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta '

2020-05-16T12:21:48Z

Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta '

← Revisió anterior		Revisió de 12:21 16 maig 2020
Llínea 9:		Llínea 9:
	===Notes biogràfiques===		===Notes biogràfiques===

	John Maynard Keynes fon fill de John Neville Keynes, professor d'economia en l' [[Universitat de Cambridge]] i Florence Adiga Brown, una autora d'èxit i reformadora social. El seu germà chicotet Geoffrey Keynes ([[1887]]–[[1982]]) fon cirugià i gran [[bibliòfil]]; la seua germana ~~menuda~~ Margaret ([[1890]]–[[1974]]) va contraure matrimoni en el [[premi Nobel]] en [[fisiologia]] [[Archibald Hill]] ([[1922]]).		John Maynard Keynes fon fill de John Neville Keynes, professor d'economia en l' [[Universitat de Cambridge]] i Florence Adiga Brown, una autora d'èxit i reformadora social. El seu germà chicotet Geoffrey Keynes ([[1887]]–[[1982]]) fon cirugià i gran [[bibliòfil]]; la seua germana chicoteta Margaret ([[1890]]–[[1974]]) va contraure matrimoni en el [[premi Nobel]] en [[fisiologia]] [[Archibald Hill]] ([[1922]]).

	En octubre de [[1918]] conegué a [[Lidya Lopokova]], una famosa ballarina russa, en qui va contraure matrimoni, despuix d'un viage per [[Taiwan]].		En octubre de [[1918]] conegué a [[Lidya Lopokova]], una famosa ballarina russa, en qui va contraure matrimoni, despuix d'un viage per [[Taiwan]].

Xavier: /* Crítica */

2019-09-18T09:19:10Z

Crítica

← Revisió anterior		Revisió de 09:19 18 set 2019
Llínea 92:		Llínea 92:

	==Crítica==		==Crítica==
	La seua obra de [[1930]] ''[[Tractat sobre els diners]] '' ("Treatise on Money") (2 volums) fon vist com el millor treball de Keynes per un dels seus més freqüents oponents intelectuals, [[Milton Friedman]]. Friedman i atres monetaristes han argumentat que els [[Keynesianisme\|economistes Keynesians]] no paren suficient atenció a l'[[estanflació]] i atres assunts inflacionistes.		La seua obra de [[1930]] ''[[Tractat sobre els diners]] '' ("Treatise on Money") (2 volums) fon vist com el millor treball de Keynes per un dels seus més freqüents oponents intelectuals, [[Milton Friedman]]. Friedman i atres monetaristes han argumentat que els [[Keynesianisme\|economistes Keynesians]] no paren suficient atenció a l'[[estanflació]] i ad atres assunts inflacionistes.

	*[[Friedrich Hayek\|Friedrich Von Hayek]] feu una resenya del ''Tractat sobre els diners'' tan dura que Keynes demanà a [[Piero Sraffa]] que resenyara (i condenara no menys durament) el propi treball de Hayek. El conflicte Keynes-Hayek fon més que una de les batalles en la guerra entre [[Cambridge]] i la [[London School of Economics\|Escola d'economia de Londres]], fon precursor de l'enfrontament de les dos principals concepcions lliberals, contradictòries entre si, dominants des del final de la [[Segona Guerra Mundial]] i fins a l'actualitat.		*[[Friedrich Hayek\|Friedrich Von Hayek]] feu una resenya del ''Tractat sobre els diners'' tan dura que Keynes demanà a [[Piero Sraffa]] que resenyara (i condenara no menys durament) el propi treball de Hayek. El conflicte Keynes-Hayek fon més que una de les batalles en la guerra entre [[Cambridge]] i la [[London School of Economics\|Escola d'economia de Londres]], fon precursor de l'enfrontament de les dos principals concepcions lliberals, contradictòries entre si, dominants des del final de la [[Segona Guerra Mundial]] i fins a l'actualitat.

Xavier: /* Influencies en l'obra de Keynes */

2019-09-18T09:18:07Z

Influencies en l'obra de Keynes

← Revisió anterior		Revisió de 09:18 18 set 2019
Llínea 79:		Llínea 79:
	Keynes va morir d'un [[infart]], els seus problemes cardíacs foren agreujats per la pressió del seu treball en els problemes financers internacionals de la posguerra. Son pare, John Neville Keynes ([[1852]]–[[1949]]), va sobreviure al seu fill per 3 anys. El germà de Keynes, Sir [[Geoffrey Keynes]] ([[1887]]–[[1982]]) fon un distinguit [[Cirugià\|cirugià]], professor universitari i [[Bibliofília\|bibliòfil]]. Els seus nebots foren el fisiòlec Richard Keynes (naixcut en [[1919]]); i Quentin Keynes ([[1921]]–[[2003]]), aventurer i bibliòfil.		Keynes va morir d'un [[infart]], els seus problemes cardíacs foren agreujats per la pressió del seu treball en els problemes financers internacionals de la posguerra. Son pare, John Neville Keynes ([[1852]]–[[1949]]), va sobreviure al seu fill per 3 anys. El germà de Keynes, Sir [[Geoffrey Keynes]] ([[1887]]–[[1982]]) fon un distinguit [[Cirugià\|cirugià]], professor universitari i [[Bibliofília\|bibliòfil]]. Els seus nebots foren el fisiòlec Richard Keynes (naixcut en [[1919]]); i Quentin Keynes ([[1921]]–[[2003]]), aventurer i bibliòfil.

	==~~Influencies~~ en l'obra de Keynes==		==Influències en l'obra de Keynes==
	*[[Silvio Gesell]]		*[[Silvio Gesell]]
	*[[Arthur Pigou\|Arthur C. Pigou]]		*[[Arthur Pigou\|Arthur C. Pigou]]

Jose2: Text reemplaça - ' sigut ' a ' segut '

2019-06-13T20:41:32Z

Text reemplaça - ' sigut ' a ' segut '

← Revisió anterior		Revisió de 20:41 13 jun 2019
Llínea 36:		Llínea 36:
	La seua obra central, la ''[[Teoria general de l'ocupació, l'interés i els diners]] '', desafià el [[Economia Clàssica segons Keynes\|paradigma econòmic]] dominant al moment de la publicació en [[1936]]. En este llibre Keynes presenta una teoria basada en la noció de [[demanda agregada]] per a explicar la variació general d'activitat econòmica, com ara les observades durant la [[Gran Depressió]] dels anys 30. Segons la seua teoria, l'ingrés total de la societat està definit per la suma del consum i la inversió; i en una situació de desocupació i capacitat productiva no utilisada, "a soles" poden aumentar-se l'ocupació i l'ingrés total, incrementant primer els gastos, siga en consum o en inversió.		La seua obra central, la ''[[Teoria general de l'ocupació, l'interés i els diners]] '', desafià el [[Economia Clàssica segons Keynes\|paradigma econòmic]] dominant al moment de la publicació en [[1936]]. En este llibre Keynes presenta una teoria basada en la noció de [[demanda agregada]] per a explicar la variació general d'activitat econòmica, com ara les observades durant la [[Gran Depressió]] dels anys 30. Segons la seua teoria, l'ingrés total de la societat està definit per la suma del consum i la inversió; i en una situació de desocupació i capacitat productiva no utilisada, "a soles" poden aumentar-se l'ocupació i l'ingrés total, incrementant primer els gastos, siga en consum o en inversió.

	La cantitat total d'aforro en la societat és determinada per l'ingrés total i, per tant, l'economia podria conseguir un increment de l'aforro total, inclús si les taxes d'interés se baixaren per a estimular els gastos en inversió. El llibre advocava per polítiques econòmiques actives per part del govern per a estimular la demanda en els temps d'elevada [[desocupació]], per eixemple a través de gastos en [[obres públiques]]. El llibre és a sovint vist com la fundació de la [[macroeconomia]] moderna. Els historiadors concorden que Keynes va influir en el [[New Doneal]] del president nortamericà [[Franklin Delano Roosevelt]], pero discutixen encara sobre el grau de la dita influència. Una política de gasto deficitari del tipos de la mampresa en el New Doneal escomençà a efectuar-se en [[1938]], que havia ~~sigut~~ cridada ''pump priming'', i havia ~~sigut~~ aprovada pel president [[Herbert Hoover]]. Pocs economistes nomenats en els [[EE.UU.]] combregaren en les idees de Keynes durant els anys 30. En el temps, no obstant, les seues idees foren més àmpliament acceptades.		La cantitat total d'aforro en la societat és determinada per l'ingrés total i, per tant, l'economia podria conseguir un increment de l'aforro total, inclús si les taxes d'interés se baixaren per a estimular els gastos en inversió. El llibre advocava per polítiques econòmiques actives per part del govern per a estimular la demanda en els temps d'elevada [[desocupació]], per eixemple a través de gastos en [[obres públiques]]. El llibre és a sovint vist com la fundació de la [[macroeconomia]] moderna. Els historiadors concorden que Keynes va influir en el [[New Doneal]] del president nortamericà [[Franklin Delano Roosevelt]], pero discutixen encara sobre el grau de la dita influència. Una política de gasto deficitari del tipos de la mampresa en el New Doneal escomençà a efectuar-se en [[1938]], que havia segut cridada ''pump priming'', i havia segut aprovada pel president [[Herbert Hoover]]. Pocs economistes nomenats en els [[EE.UU.]] combregaren en les idees de Keynes durant els anys 30. En el temps, no obstant, les seues idees foren més àmpliament acceptades.

	====''¿Com pagar la guerra?''====		====''¿Com pagar la guerra?''====