ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

2026-07-07T21:48:25Z

Bot: Creant artícul solicitat

Pàgina nova

{{Redirigix ací|Van der Waals|Forces de Van der Waals|per a=les interaccions bioquímiques}}

'''Johannes Diderik van der Waals''' ([[Leiden]], [[Països Baixos]], 23 de novembre de 1837-[[Ámsterdam]], 8 de març de 1923) va ser un professor universitari i [[físic]] [[Països Baixos|neerlandés]].<ref name=BRIT>{{cita web|títul=Johannes Diederik van der Waals|url=https://www.britannica.com/biography/johannes-Diederik-van-der-Waals|obra=Encyclopaedia Britannica|idioma=en|fechaacceso=6 de setembre de 2017}}</ref> És conegut pel seu treball en l'equació de l'estat dels gasos i els líquits pel qual va guanyar el [[Anex:Premi Nobel de Física|Premi Nobel de Física]] en 1910.<ref>{{Cita web|url=https://www.nobelprize.org/laureate/15|títul=Johannes Diderik van der Waals – Facts|fechaacceso=2025-09-24|sitioweb=NobelPrize.org|idioma=en-US}}</ref>

El seu nom s'associa principalment en la [[equació de Van der Waals]] d'[[equació d'estat|estat]] que descriu el comportament dels gasos i la seua condensació a la [[Fase (matèria)|fase]] líquida. El seu nom també s'associa a les [[forces de Van der Waals]] (forces entre [[molècules]] estables),<ref>Parsegian, V. Adrian (2005). Forces de Van der Waals: A Handbook for Biologists, Chemists, Engineers, and Physicists''. (Cambridge University Press), p. 2. "The first clear evidence of forces between what were soon to be called molecules came from Johannes Diderik van der Waals's 1873 Ph.D. thesis formulation of the pressure p, volume V, and temperature T of donen-se gasos."</ref> en [[molècula de van der Waals]] (menuts grups moleculars units per forces de Van der Waals), i en [[ràdio de Van der Waals|radis de Van der Waals]] (tamanys de molècules). [[James Clerk Maxwell]] va dir en una ocasió que "no cap dubte de que el nom de Van der Waals pronte figurarà entre els més destacats de la [[Física molecular|ciència molecular]]."<ref name="JohannesVDW_Nobelprize.org">[https://www.nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1910/waals-bio.html Johannes Diderik van der Waals - Biographical - Nobelprize.org]</ref>

En la seua tesis de 1873, Van der Waals va observar la [[gas ideal|no idealidad]] dels [[gasos reals]] i la va atribuir a l'existència d'[[Força intermolecular|interaccions intermoleculars]]. Va introduir la primera [[equació d'estat]] derivada per la suposició d'un volum finito ocupat per les molècules constituents.<ref name="van der Waals">{{cite book |author1=van der Waals |author2=J. D. | title=Over de continuiteit van donen gas- en vloeistoftoestand (Sobre la continuïtat dels estats gaseós i líquit) (tesis doctoral) | publisher=Universiteit Leiden | year=1873}}</ref> Encapçalada per [[Ernst Mach]] i [[Wilhelm Ostwald]], cap a finals de el {{sigle|XIX||s}} va sorgir una forta corrent filosòfica que negava l'existència de [[molècules]]. Es considerava que l'existència molecular no estava demostrada i que l'hipòtesis molecular era innecessària. En l'época en que es va escriure la tesis de Van der Waals (1873), la [[estructura molecular]] dels [[decorreguts]] no havia segut acceptada per la majoria dels físics, i [[líquit]] i [[vapor]] es consideraven a sovint com químicament distints. Pero els treballs de Van der Waals varen afirmar la realitat de les molècules i varen permetre evaluar el seu tamany i [[forces de Van der Waals|força d'atracció]]. La seua nova fòrmula va revolucionar l'estudi de les equacions d'estat. Comparant la [[Equació de Van der Waals|la seua equació d'estat]] en senyes experimentals, Van der Waals va poder obtindre estimacions del tamany real de les molècules i de la força de la seua [[Forces de Van der Waals|atracció mútua]].<ref>Sengers, Johanna Levelt (2002), p. 16</ref>

L'efecte del treball de Van der Waals sobre la [[física molecular]] en el {{sigle|XX||s}} va ser directe i fonamental.<ref>Kipnis, A. Ya.; Yavelov, B. I.; Rowlinson, J. S.: ''Van der Waals and Molecular Science''. (Oxford: Clarendon Press, 1996)</ref> En posar [[Anex:Constants de Van der Waals|paràmetros d'introducció]] que caracterisar el tamany i l'atracció moleculars en construir la seua [[equació d'estat]], Van der Waals va marcar la pauta de la [[Física molecular|ciència molecular]] moderna. Que aspectes moleculars com el tamany, la forma, l'atracció i les [[forces intermoleculars|interaccions multipolares]] devien constituir la base de les #formulació matemàtiques de les propietats termodinàmiques i de transport dels [[decorreguts]] es considera actualment un axioma.<ref>Sengers, Johanna Levelt (2002), pp. 255-256</ref> En l'ajuda de l'equació d'estat de Van der Waals, els paràmetros del punt crític dels gasos varen poder predir-se en exactitut a partir de medicions termodinàmiques realisades a temperatures molt més elevades. Posteriorment, [[nitrogen líquit|nitrogen]], [[oxigen líquit|oxigen]], [[hidrogen líquit|hidrogen]] i [[heli líquit|heli]] varen sucumbir a la [[liqüefacció de gasos|liquefacción]]. [Heike Kamerlingh Onnes]] es va vore molt influïda pels treballs pioners de Van der Waals. En 1908, Onnes va ser el primer en fabricar [[heli líquit]]; açò li va conduir directament al seu descobriment en 1911 de la [[superconductividad]].<ref>Blundell, Stephen: ''Superconductivity: A Very Short Introduction''. (Oxford University Press, 1ª edició, 2009, p. 20)</ref>

[[Categoria:Categories per revisar]]

Johannes Diderik van der Waals - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat