Joaquín Michavila - Historial de revisions

Xavier: /* Obra */

2025-09-19T21:02:24Z

Obra

← Revisió anterior		Revisió de 21:02 19 set 2025
Llínea 47:		Llínea 47:
	Ha expost per tot lo món, entre atres ciutats [[Roma]], [[Aleixandria]], [[Tòkio]], [[Sao Paulo]], [[Florència]], [[Basilea]], [[Denver]], [[Brusseles]], [[Helsinki]], [[Berlin]], [[Bonn]], [[Viena]], [[Venècia]], [[Buenos Aires]], [[Nova York]], etc...		Ha expost per tot lo món, entre atres ciutats [[Roma]], [[Aleixandria]], [[Tòkio]], [[Sao Paulo]], [[Florència]], [[Basilea]], [[Denver]], [[Brusseles]], [[Helsinki]], [[Berlin]], [[Bonn]], [[Viena]], [[Venècia]], [[Buenos Aires]], [[Nova York]], etc...

	Colaborà en la creació del [[Museu d'Art Contemporàneu ~~de Vilafamés~~\|Museu de Vilafamés]] (MACVAC), de la que fon Vicepresident varis anys.		Colaborà en la creació del [[Museu d'Art Contemporàneu Vicente Aguilera Cerni\|Museu de Vilafamés]] (MACVAC), de la que fon Vicepresident varis anys.

	== Premis i distincions ==		== Premis i distincions ==

Xavier: /* Obra */

2025-09-19T21:01:29Z

Obra

← Revisió anterior		Revisió de 21:01 19 set 2025
Llínea 45:		Llínea 45:
	* 1990- ¿? : [[Tenebrisme]] (Serie ''Contrapunt'').		* 1990- ¿? : [[Tenebrisme]] (Serie ''Contrapunt'').

	Ha expost per tot lo món, entre atres ciutats [[Roma]], Aleixandria, Tòkio, Sao Paulo, Florència, [[Basilea]], Denver, [[Brusseles]], [[Helsinki]], [[Berlin]], Bonn, [[Viena]], [[Venècia]], [[Buenos Aires]], [[Nova York]], etc.		Ha expost per tot lo món, entre atres ciutats [[Roma]], [[Aleixandria]], [[Tòkio]], [[Sao Paulo]], [[Florència]], [[Basilea]], [[Denver]], [[Brusseles]], [[Helsinki]], [[Berlin]], [[Bonn]], [[Viena]], [[Venècia]], [[Buenos Aires]], [[Nova York]], etc...

	~~Colabora~~ en la creació del [[Museu de Vilafamés]], de la que ~~va ser~~ Vicepresident varis anys.		Colaborà en la creació del [[Museu d'Art Contemporàneu de Vilafamés\|Museu de Vilafamés]] (MACVAC), de la que fon Vicepresident varis anys.

	== Premis i distincions ==		== Premis i distincions ==

Xavier: /* Trayectòria artística */

2025-09-19T20:58:36Z

Trayectòria artística

← Revisió anterior		Revisió de 20:58 19 set 2025
Llínea 22:		Llínea 22:
	== Trayectòria artística ==		== Trayectòria artística ==

	La primera etapa pictòrica del jove Joaquín Michavila, entre [[1952]] i [[1960]], ~~va anar~~ un temps de busca indecisa del propi camí i de certes indefinicions estètiques. Els païsages dominaven les seues pintures, dins d'un marc encara estrictament figuratiu. Són teles que plantegen la captació del païsage com una totalitat estructurada, que volen definir la realitat en la seua essencialitat física.		La primera etapa pictòrica del jove Joaquín Michavila, entre [[1952]] i [[1960]], fon un temps de busca indecisa del propi camí i de certes indefinicions estètiques. Els païsages dominaven les seues pintures, dins d'un marc encara estrictament figuratiu. Són teles que plantegen la captació del païsage com una totalitat estructurada, que volen definir la realitat en la seua essencialitat física.

	Cap a l'any 1960 nos trobem en el pintor constructiu que mostra preocupacions pictòriques radicalment modernes, i el recorregut plàstic de les quals transcorre entre els anys 1960 i [[1978]] aproximadament. Els constructivistes espanyols concebien l'obra d'art com una investigació científica, racional, desenrollada conceptualment com ~~una~~ teorema matemàtic. Interessats per l'anàlisis de les relacions espacials a partir de colors plans i del joc d'interseccions i desajusts, pretenien transformar la realitat material.		Cap a l'any 1960 nos trobem en el pintor constructiu que mostra preocupacions pictòriques radicalment modernes, i el recorregut plàstic de les quals transcorre entre els anys 1960 i [[1978]], aproximadament. Els constructivistes espanyols concebien l'obra d'art com una investigació científica, racional, desenrollada conceptualment com un teorema matemàtic. Interessats per l'anàlisis de les relacions espacials a partir de colors plans i del joc d'interseccions i desajusts, pretenien transformar la realitat material.

	Michavila es va mantindre durant els anys xixanta i setanta fidel a la perquisició d'un art dominat per la geometria, que mantindria actituts paracientífiques. El periodo constructiviste de Michavila aplega a la seua madurea en les obres de finals dels anys setanta, que estudien la fractura de l'espai per mig de superfícies planes, sempre sense oblidar el rigor absolut de la composició.		Michavila es va mantindre durant els anys xixanta i setanta fidel a la perquisició d'un art dominat per la geometria, que mantindria actituts paracientífiques. El periodo constructiviste de Michavila aplega a la seua madurea en les obres de finals dels anys setanta, que estudien la fractura de l'espai per mig de superfícies planes, sempre sense oblidar el rigor absolut de la composició.
Llínea 32:		Llínea 32:
	En l'any 1978 naix un nou Michavila, l'autor d'una série justament célebre, ''El llac'', a la qual seguirà una atra menys coneguda, ''El riu''. Esta nova etapa, que alguns han definit com a abstracció lírica, comprén la totalitat dels anys huitanta. Més que abstracció lírica, terme en el qual s'ha definit una pintura abstracta de tipo espontàneu i expressió esgarrada, caldria parlar de païsage abstracte o, més extremadament, d'abstracció paisagística, perque a partir d'una realitat geogràfica, el llac de l'Albufera, i d'un gènero pictòric, el païsage, en un llenguage abstracte es crea l'obra d'art. És la feliç i sorprenent conjunció d'una realitat visual regionalista, d'un gènero pictòric clàssic i d'un llenguage artístic vanguardiste.		En l'any 1978 naix un nou Michavila, l'autor d'una série justament célebre, ''El llac'', a la qual seguirà una atra menys coneguda, ''El riu''. Esta nova etapa, que alguns han definit com a abstracció lírica, comprén la totalitat dels anys huitanta. Més que abstracció lírica, terme en el qual s'ha definit una pintura abstracta de tipo espontàneu i expressió esgarrada, caldria parlar de païsage abstracte o, més extremadament, d'abstracció paisagística, perque a partir d'una realitat geogràfica, el llac de l'Albufera, i d'un gènero pictòric, el païsage, en un llenguage abstracte es crea l'obra d'art. És la feliç i sorprenent conjunció d'una realitat visual regionalista, d'un gènero pictòric clàssic i d'un llenguage artístic vanguardiste.

	Michavila també va iniciar una nova etapa a partir de la seua última producció: la série d'acrílics, de títul genèric ''Contrapunt'', un terme eminentment musical. I d'ahí brota una série, de moltes i variades peces musicals d'autors vanguardistes com Schönberg, Luis de Pablo o Paco Llácer.		Michavila també va iniciar una nova etapa a partir de la seua última producció: la série d'acrílics, de títul genèric ''Contrapunt'', un terme eminentment musical. I d'ahí brota una série, de moltes i variades peces musicals d'autors vanguardistes com [[Schönberg]], [[Luis de Pablo]] o [[Paco Llácer]].

	Ha realisat exposicions per tota [[Espanya]] i en moltes ciutats del món.		Ha realisat exposicions per tota [[Espanya]] i en moltes ciutats del món.

Xavier: /* Biografia */

2025-09-19T20:55:18Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 20:55 19 set 2025
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Naix en l'Alcora (Castelló) i la seua família es desplaça a [[Valéncia]] en l'any [[1932]], a on viu fins a l'any [[1966]]. Va cursar estudis de Magisteri i Belles arts en l'Escola Superior de Sant Carlos de Valéncia. Acadèmic de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant ~~Carlos~~ des de [[1975]], de la que ~~va ser~~ elegit President el [[14 de febrer]] de [[2006]].		Naix en l'Alcora (Castelló) i la seua família es desplaça a [[Valéncia]] en l'any [[1932]], a on viu fins a l'any [[1966]]. Va cursar estudis de Magisteri i Belles arts en l'Escola Superior de Sant Carlos de Valéncia. Acadèmic de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carles de Valéncia des de l'any [[1975]], de la que fon elegit President, el [[14 de febrer]] de [[2006]].

	Pintor i professor, Michavila va iniciar la seua trayectòria artística en l'any [[1950]] en el marc del conegut com a ''Grup dels Sèt'', per a passar despuix a integrar-se des del primer moment en els grups ''Parpalló'' i ''Art Viu''.		Pintor i professor, Michavila va iniciar la seua trayectòria artística en l'any [[1950]] en el marc del conegut com a ''Grup dels Sèt'', per a passar despuix a integrar-se des del primer moment en els grups ''Parpalló'' i ''Art Viu''.

	~~Va ser~~ membre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC) durant la seua primera etapa.		Fon membre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC) durant la seua primera etapa.

	== Trayectòria artística ==		== Trayectòria artística ==

Xavier: /* Enllaços externs */

2025-03-08T13:16:47Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 13:16 8 març 2025
Llínea 80:		Llínea 80:
	[[Categoria:Pintors]]		[[Categoria:Pintors]]
	[[Categoria:Pintors valencians]]		[[Categoria:Pintors valencians]]
			[[Categoria:Sigle XX]]

Xavier en 13:15 8 març 2025

2025-03-08T13:15:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:15 8 març 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Joaquín''' o Chimo '''Michavila Asensi''' ([[L'Alcora]], [[1926]] - † [[Albalat dels Tarongers]], [[21 d'agost]] de [[2016]]). ~~Pintor~~ valencià. És considerat un dels mestres de l'abstracció pictòrica valenciana.		{{Biografia\|
			\| nom = Joaquín Michavila Asensi
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Pintor.
			\| data_naix = [[1926]]
			\| lloc_naix = [[L'Alcora]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			\| data_mort = [[21 d'agost]] de [[2016]]
			\| lloc_mort = [[Albalat dels Tarongers]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			}}
			'''Joaquín''' o Chimo '''Michavila Asensi''' ([[L'Alcora]], [[1926]] - † [[Albalat dels Tarongers]], [[21 d'agost]] de [[2016]]). Fon un pintor valencià. És considerat un dels mestres de l'abstracció pictòrica valenciana.

	== Biografia ==		== Biografia ==

Jose2 en 20:21 7 març 2025

2025-03-07T20:21:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:21 7 març 2025
Llínea 13:		Llínea 13:
	La primera etapa pictòrica del jove Joaquín Michavila, entre [[1952]] i [[1960]], va anar un temps de busca indecisa del propi camí i de certes indefinicions estètiques. Els païsages dominaven les seues pintures, dins d'un marc encara estrictament figuratiu. Són teles que plantegen la captació del païsage com una totalitat estructurada, que volen definir la realitat en la seua essencialitat física.		La primera etapa pictòrica del jove Joaquín Michavila, entre [[1952]] i [[1960]], va anar un temps de busca indecisa del propi camí i de certes indefinicions estètiques. Els païsages dominaven les seues pintures, dins d'un marc encara estrictament figuratiu. Són teles que plantegen la captació del païsage com una totalitat estructurada, que volen definir la realitat en la seua essencialitat física.

	Cap a 1960 nos trobem en el pintor constructiu que mostra preocupacions pictòriques radicalment modernes, i el recorregut plàstic de les quals transcorre entre 1960 i [[1978]] aproximadament. Els constructivistes espanyols concebien l'obra d'art com una investigació científica, racional, desenrollada conceptualment com una teorema matemàtic. Interessats per l'anàlisis de les relacions espacials a partir de colors plans i del joc d'interseccions i desajusts, pretenien transformar la realitat material.		Cap a l'any 1960 nos trobem en el pintor constructiu que mostra preocupacions pictòriques radicalment modernes, i el recorregut plàstic de les quals transcorre entre els anys 1960 i [[1978]] aproximadament. Els constructivistes espanyols concebien l'obra d'art com una investigació científica, racional, desenrollada conceptualment com una teorema matemàtic. Interessats per l'anàlisis de les relacions espacials a partir de colors plans i del joc d'interseccions i desajusts, pretenien transformar la realitat material.

	Michavila es va mantindre durant els anys xixanta i setanta fidel a la perquisició d'un art dominat per la geometria, que mantindria actituts paracientífiques. El periodo constructiviste de Michavila aplega a la seua madurea en les obres de finals dels anys setanta, que estudien la fractura de l'espai per mig de superfícies planes, sempre sense oblidar el rigor absolut de la composició.		Michavila es va mantindre durant els anys xixanta i setanta fidel a la perquisició d'un art dominat per la geometria, que mantindria actituts paracientífiques. El periodo constructiviste de Michavila aplega a la seua madurea en les obres de finals dels anys setanta, que estudien la fractura de l'espai per mig de superfícies planes, sempre sense oblidar el rigor absolut de la composició.
Llínea 19:		Llínea 19:
	A finals dels setanta, Michavila va abandonar abruptament el constructivisme i va redescobrir, des d'una nova i costosament adquirida madurea, la temàtica paisagística de la seua joventut. Aixina va eixir del pou especulatiu en que s'havia enclavamentstrat la seua última obra geomètrica i va tornar els seus ulls cap a l'[[Albufera]].		A finals dels setanta, Michavila va abandonar abruptament el constructivisme i va redescobrir, des d'una nova i costosament adquirida madurea, la temàtica paisagística de la seua joventut. Aixina va eixir del pou especulatiu en que s'havia enclavamentstrat la seua última obra geomètrica i va tornar els seus ulls cap a l'[[Albufera]].

	En 1978 naix un nou Michavila, l'autor d'una série justament célebre, ''El llac'', a la qual seguirà una atra menys coneguda, ''El riu''. Esta nova etapa, que alguns han definit com a abstracció lírica, comprén la totalitat dels anys huitanta. Més que abstracció lírica, terme en el qual s'ha definit una pintura abstracta de tipo espontàneu i expressió esgarrada, caldria parlar de païsage abstracte o, més extremadament, d'abstracció paisagística, perque a partir d'una realitat geogràfica, el llac de l'Albufera, i d'un gènero pictòric, el païsage, en un llenguage abstracte es crea l'obra d'art. És la feliç i sorprenent conjunció d'una realitat visual regionalista, d'un gènero pictòric clàssic i d'un llenguage artístic vanguardiste.		En l'any 1978 naix un nou Michavila, l'autor d'una série justament célebre, ''El llac'', a la qual seguirà una atra menys coneguda, ''El riu''. Esta nova etapa, que alguns han definit com a abstracció lírica, comprén la totalitat dels anys huitanta. Més que abstracció lírica, terme en el qual s'ha definit una pintura abstracta de tipo espontàneu i expressió esgarrada, caldria parlar de païsage abstracte o, més extremadament, d'abstracció paisagística, perque a partir d'una realitat geogràfica, el llac de l'Albufera, i d'un gènero pictòric, el païsage, en un llenguage abstracte es crea l'obra d'art. És la feliç i sorprenent conjunció d'una realitat visual regionalista, d'un gènero pictòric clàssic i d'un llenguage artístic vanguardiste.

	Michavila també va iniciar una nova etapa a partir de la seua última producció: la série d'acrílics, de títul genèric ''Contrapunt'', un terme eminentment musical. I d'ahí brota una série, de moltes i variades peces musicals d'autors vanguardistes com Schönberg, Luis de Pablo o Paco Llácer.		Michavila també va iniciar una nova etapa a partir de la seua última producció: la série d'acrílics, de títul genèric ''Contrapunt'', un terme eminentment musical. I d'ahí brota una série, de moltes i variades peces musicals d'autors vanguardistes com Schönberg, Luis de Pablo o Paco Llácer.

Lluísm: /* Bibliografia */

2023-08-13T11:22:38Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 11:22 13 ago 2023
Llínea 54:		Llínea 54:

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
			* 12 Artistas valencianos contemporáneos en la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos. Romà de la Calle. Valéncia : Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, 2008. ISBN 978-84-936225-0-3
	* De la calle, Romà: 12 Artistas valencianos contemporáneos en la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos. Valéncia, Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, 2008		* De la calle, Romà: 12 Artistas valencianos contemporáneos en la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos. Valéncia, Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, 2008
	* González Martínez, Felip: La incidència de l'agrupació artística d'Els Set (1948-1954) en les primeres petjades de l'art modern valencià del Primer Franquisme, Universitat Politècnica de Valéncia, 2015, Facultat de Belles Arts (Departament d'Escultura),Tesis disponible en la red: https://riunet.upv.es/handle/10251/61442		* González Martínez, Felip: La incidència de l'agrupació artística d'Els Set (1948-1954) en les primeres petjades de l'art modern valencià del Primer Franquisme, Universitat Politècnica de Valéncia, 2015, Facultat de Belles Arts (Departament d'Escultura),Tesis disponible en la red: https://riunet.upv.es/handle/10251/61442

Lluísm: /* Bibliografia */

2023-08-13T11:21:40Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 11:21 13 ago 2023
Llínea 56:		Llínea 56:
	* De la calle, Romà: 12 Artistas valencianos contemporáneos en la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos. Valéncia, Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, 2008		* De la calle, Romà: 12 Artistas valencianos contemporáneos en la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos. Valéncia, Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, 2008
	* González Martínez, Felip: La incidència de l'agrupació artística d'Els Set (1948-1954) en les primeres petjades de l'art modern valencià del Primer Franquisme, Universitat Politècnica de Valéncia, 2015, Facultat de Belles Arts (Departament d'Escultura),Tesis disponible en la red: https://riunet.upv.es/handle/10251/61442		* González Martínez, Felip: La incidència de l'agrupació artística d'Els Set (1948-1954) en les primeres petjades de l'art modern valencià del Primer Franquisme, Universitat Politècnica de Valéncia, 2015, Facultat de Belles Arts (Departament d'Escultura),Tesis disponible en la red: https://riunet.upv.es/handle/10251/61442
			* Herrero i Piqueres, Joan Francesc. Pintors d'Antella. Bonaire, 1985. ISBN 84-7331-008-8 (en [[valencià]])
	* Muñóz Ibáñez, Manuel (dir.). JOAQUIM MICHAVILA. CONTRAPUNTO. València, Institut Alfons el Magnànim. Diputació de Valéncia, 1998		* Muñóz Ibáñez, Manuel (dir.). JOAQUIM MICHAVILA. CONTRAPUNTO. València, Institut Alfons el Magnànim. Diputació de Valéncia, 1998
	* Muñóz Ibáñez, Manuel. La pintura valenciana desde la posguerra hasta el grupo Parpalló (1939-1956), catálogo de la exposición, Centre Cultural La Beneficència, Sala Parpalló, Valéncia, 1996		* Muñóz Ibáñez, Manuel. La pintura valenciana desde la posguerra hasta el grupo Parpalló (1939-1956), catálogo de la exposición, Centre Cultural La Beneficència, Sala Parpalló, Valéncia, 1996

Lluísm: /* Referències */

2023-08-13T11:20:48Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 11:20 13 ago 2023
Llínea 49:		Llínea 49:

	== Referències ==		== Referències ==
			* [https://sulponticello.com/iii-epoca/interacciones-entre-musica-pintura-y-su-relacion-con-los-artistas-vicente-gomez-garcia-y-joaquin-michavila/ Alemany, Joan Gómez (7 de febrero de 2022). «Interacciones entre música-pintura y su relación con los artistas Vicente Gómez García y Joaquín Michavila». Sul Ponticello]
	* [http://www.eldiario.es/cv/val/Joaquin_Michavila-arte-fallecimiento-cultura_0_550495164.html El pintor Joaquín Michavila muere a los 90 años]		* [http://www.eldiario.es/cv/val/Joaquin_Michavila-arte-fallecimiento-cultura_0_550495164.html El pintor Joaquín Michavila muere a los 90 años]
	* [https://sulponticello.com/iii-epoca/interacciones-entre-musica-pintura-y-su-relacion-con-los-artistas-vicente-gomez-garcia-y-joaquin-michavila/ Alemany, Joan Gómez (7 de febrero de 2022). «Interacciones entre música-pintura y su relación con los artistas Vicente Gómez García y Joaquín Michavila». Sul Ponticello]
	* [https://riunet.upv.es/handle/10251/61442 González Martínez, Felip (7 de marzo de 2016). La incidència de l'agrupació artística d'Els Set (1948-1954) en les primeres pejades de l'art modern valencià del Primer Franquisme. Universitat Politècnica de Valéncia]		* [https://riunet.upv.es/handle/10251/61442 González Martínez, Felip (7 de marzo de 2016). La incidència de l'agrupació artística d'Els Set (1948-1954) en les primeres pejades de l'art modern valencià del Primer Franquisme. Universitat Politècnica de Valéncia]