Joaquín Farnós Gauchía - Historial de revisions

Reval en 18:54 11 nov 2024

2024-11-11T18:54:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:54 11 nov 2024
Llínea 62:		Llínea 62:
	* [[Museu de Belles Arts de Castelló]]		* [[Museu de Belles Arts de Castelló]]
	* [[Unió Valenciana]] (UV)		* [[Unió Valenciana]] (UV)

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 15:14 19 ago 2024

2024-08-19T15:14:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:14 19 ago 2024
Llínea 62:		Llínea 62:
	* [[Museu de Belles Arts de Castelló]]		* [[Museu de Belles Arts de Castelló]]
	* [[Unió Valenciana]] (UV)		* [[Unió Valenciana]] (UV)

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 19:01 20 jun 2024

2024-06-20T19:01:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:01 20 jun 2024
Llínea 62:		Llínea 62:
	* [[Museu de Belles Arts de Castelló]]		* [[Museu de Belles Arts de Castelló]]
	* [[Unió Valenciana]] (UV)		* [[Unió Valenciana]] (UV)

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:34:41Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:34 28 ago 2023
Llínea 40:		Llínea 40:
	Durant els anys de [[1983]] a [[1991]] fon diputat en les Corts Valencianes pel [[Partit Popular]] i per [[Unió Valenciana]] i sempre es va distinguir per la defensa de la [[província de Castelló]] colaborant en proyectes històrics com la creació del [[Illes Columbretes\|Parc Natural de Columbretes]] i del [[Desert de les Palmes]].		Durant els anys de [[1983]] a [[1991]] fon diputat en les Corts Valencianes pel [[Partit Popular]] i per [[Unió Valenciana]] i sempre es va distinguir per la defensa de la [[província de Castelló]] colaborant en proyectes històrics com la creació del [[Illes Columbretes\|Parc Natural de Columbretes]] i del [[Desert de les Palmes]].

	En l'any [[1995]] fon nomenat conseller de Sanitat per [[Eduardo Zaplana]], primer president del Partit Popular en la [[Generalitat Valenciana]]. En esta responsabilitat va realisar el major esforç de canvi i modernisació de la sanitat pública valenciana eliminant pràcticament les llistes d'espera, construint numerosos centres de salut i nous hospitals, fent front a la crisis de l'[[Hepatitis]] i formulant el ~~cridat~~ [[Model Alzira]] de colaboració públic privada en la gestió sanitària.		En l'any [[1995]] fon nomenat conseller de Sanitat per [[Eduardo Zaplana]], primer president del Partit Popular en la [[Generalitat Valenciana]]. En esta responsabilitat va realisar el major esforç de canvi i modernisació de la sanitat pública valenciana eliminant pràcticament les llistes d'espera, construint numerosos centres de salut i nous hospitals, fent front a la crisis de l'[[Hepatitis]] i formulant el nomenat [[Model Alzira]] de colaboració públic privada en la gestió sanitària.

	El Model Alzira, que es va posar en marcha en el nou [[Hospital de la Rivera]], ha segut considerat com un dels grans alvanços en la gestió sanitària espanyola i imitat en vàries comunitats autònomes al mateix temps que s'ha estudiat en les millors escoles de gestió sanitària del món. Baix el seu mandat també es va construir l'[[Hospital de la Plana en Vilarreal]].		El Model Alzira, que es va posar en marcha en el nou [[Hospital de la Rivera]], ha segut considerat com un dels grans alvanços en la gestió sanitària espanyola i imitat en vàries comunitats autònomes al mateix temps que s'ha estudiat en les millors escoles de gestió sanitària del món. Baix el seu mandat també es va construir l'[[Hospital de la Plana en Vilarreal]].

Xavier: /* Trayectòria política */

2022-12-28T10:05:45Z

Trayectòria política

← Revisió anterior		Revisió de 10:05 28 dec 2022
Llínea 36:		Llínea 36:
	Pel seu gran amor a la província de Castelló va concórrer a les primeres eleccions municipals que es varen celebrar en maig de [[1979]] en les que va resultar elegit regidor de l'[[Ajuntament de Castelló]] i posteriorment president de la [[Diputació Provincial de Castelló\|Diputació Provincial]]. Des del despaig de la plaça de les Aules democratisà l'institució provincial convertint-la en motor del desenroll de Castelló i els seus municipis. Ficà en marcha plans nous com el Pla d'Obres i el de Deports, d'infraestructures culturals, va crear el Patronat Provincial de Turisme i el Patronat de la Ceràmica, va ampliar l'[[Hospital Provincial de Castelló\|Hospital Provincial]] en la posada en marcha de l'Unitat Oncològica, hui referent en la lluita contra el [[càncer]], va posar les bases per a la construcció del Centre Cultural Provincial, hui Conservatori de Música i Escola de Disseny, també va posar en marcha el Centre de Penyeta Roja i el [[Museu de Belles Arts de Castelló\|Museu Provincial]] en la seua antiga sèu del carrer de Cavallers.		Pel seu gran amor a la província de Castelló va concórrer a les primeres eleccions municipals que es varen celebrar en maig de [[1979]] en les que va resultar elegit regidor de l'[[Ajuntament de Castelló]] i posteriorment president de la [[Diputació Provincial de Castelló\|Diputació Provincial]]. Des del despaig de la plaça de les Aules democratisà l'institució provincial convertint-la en motor del desenroll de Castelló i els seus municipis. Ficà en marcha plans nous com el Pla d'Obres i el de Deports, d'infraestructures culturals, va crear el Patronat Provincial de Turisme i el Patronat de la Ceràmica, va ampliar l'[[Hospital Provincial de Castelló\|Hospital Provincial]] en la posada en marcha de l'Unitat Oncològica, hui referent en la lluita contra el [[càncer]], va posar les bases per a la construcció del Centre Cultural Provincial, hui Conservatori de Música i Escola de Disseny, també va posar en marcha el Centre de Penyeta Roja i el [[Museu de Belles Arts de Castelló\|Museu Provincial]] en la seua antiga sèu del carrer de Cavallers.

	Des de la Diputació va colaborar de forma decisiva en la posada en marcha de l'autonomia per a la [[Comunitat Valenciana]]. Va convocar a tots els alcaldes castellonencs per a demanar l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana\|Estatut d'Autonomia]] i va facilitar tots els mijos al nou govern autònom. Pero sense dubte, el seu gran guany fon la creació de l'[[Universitat Jaume I]], les bases de la qual foren el [[Colege Universitari de Castelló\|Colege Universitari (CUC)]]. El primer campus en el Riu Sec fon construït baix el seu mandat i fon el diputat autonòmic que més mocions va propondre a les [[Corts Valencianes]] per a crear una universitat en Castelló quan ~~molt~~ pocs creïen i recolzaven eixe proyecte.		Des de la Diputació va colaborar de forma decisiva en la posada en marcha de l'autonomia per a la [[Comunitat Valenciana]]. Va convocar a tots els alcaldes castellonencs per a demanar l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana\|Estatut d'Autonomia]] i va facilitar tots els mijos al nou govern autònom. Pero sense dubte, el seu gran guany fon la creació de l'[[Universitat Jaume I]], les bases de la qual foren el [[Colege Universitari de Castelló\|Colege Universitari (CUC)]]. El primer campus en el Riu Sec fon construït baix el seu mandat i fon el diputat autonòmic que més mocions va propondre a les [[Corts Valencianes]] per a crear una universitat en Castelló quan molts pocs creïen i recolzaven eixe proyecte.

	Durant els anys de [[1983]] a [[1991]] fon diputat en les Corts Valencianes pel [[Partit Popular]] i per [[Unió Valenciana]] i sempre es va distinguir per la defensa de la [[província de Castelló]] colaborant en proyectes històrics com la creació del [[Illes Columbretes\|Parc Natural de Columbretes]] i del [[Desert de les Palmes]].		Durant els anys de [[1983]] a [[1991]] fon diputat en les Corts Valencianes pel [[Partit Popular]] i per [[Unió Valenciana]] i sempre es va distinguir per la defensa de la [[província de Castelló]] colaborant en proyectes històrics com la creació del [[Illes Columbretes\|Parc Natural de Columbretes]] i del [[Desert de les Palmes]].

Xavier: /* Trayectòria professional */

2022-12-28T10:01:45Z

Trayectòria professional

← Revisió anterior		Revisió de 10:01 28 dec 2022
Llínea 24:		Llínea 24:
	Fon un dels empresaris més destacats en la segona mitat del [[sigle XX]], president de l'organisació empresarial i fundador de la Confederació d'Empresaris i de la Mútua Industrial, hui Unió de Mútues.		Fon un dels empresaris més destacats en la segona mitat del [[sigle XX]], president de l'organisació empresarial i fundador de la Confederació d'Empresaris i de la Mútua Industrial, hui Unió de Mútues.

	Fon un dels primers especialistes en Espanya en Reumatologia i rehabilitació funcional, sent mege en el sanatori de la Malvarrosa, l'Hospital Clínic i primer cap de servici en l'[[Hospital General de Castelló]]. A nivell internacional es va formar i va treballar en el Centre Heli Marí de Colliure en [[França]], l'Hospital Lariboiser de [[París]] i en centre de rehabilitació de [[Leeds]] en [[Regne Unit]].		Fon un dels primers especialistes en Espanya en Reumatologia i rehabilitació funcional, sent mege en el sanatori de la Malvarrosa, l'Hospital Clínic i primer cap de servici en l'[[Hospital General de Castelló]]. A nivell internacional es va formar i va treballar en el Centre Heli Marí de Colliure en [[França]], l'Hospital Lariboiser de [[París]] i en el centre de rehabilitació de [[Leeds]] en [[Regne Unit]].

	En l'any [[1966]] fundà el Centre Termalisme Heli Marí de [[Benicàssim]] que fins al seu tancament en [[1991]] fon pioner en [[Espanya]] en la rehabilitació i lloc de referència per a la sanitat espanyola en la recuperació de distintes patologies. Pel Termalisme varen passar mils de malalts de tota Espanya, molts d'ells famosos com [[Ignaci Vilallonga]], fundador del [[Banc de Valéncia]], el comte d'Argillo, consogre del [[Francisco Franco\|general Franco]], el futboliste [[Javier Clemente]], el torero [[Mario Cabré]] o l'escritor [[Vicent Andrés Estellés]].		En l'any [[1966]] fundà el Centre Termalisme Heli Marí de [[Benicàssim]] que fins al seu tancament en [[1991]] fon pioner en [[Espanya]] en la rehabilitació i lloc de referència per a la sanitat espanyola en la recuperació de distintes patologies. Pel Termalisme varen passar mils de malalts de tota Espanya, molts d'ells famosos com [[Ignaci Vilallonga]], fundador del [[Banc de Valéncia]], el comte d'Argillo, consogre del [[Francisco Franco\|general Franco]], el futboliste [[Javier Clemente]], el torero [[Mario Cabré]] o l'escritor [[Vicent Andrés Estellés]].

Xavier: /* Trayectòria política */

2022-09-23T09:53:23Z

Trayectòria política

← Revisió anterior		Revisió de 09:53 23 set 2022
Llínea 44:		Llínea 44:
	El Model Alzira, que es va posar en marcha en el nou [[Hospital de la Rivera]], ha segut considerat com un dels grans alvanços en la gestió sanitària espanyola i imitat en vàries comunitats autònomes al mateix temps que s'ha estudiat en les millors escoles de gestió sanitària del món. Baix el seu mandat també es va construir l'[[Hospital de la Plana en Vilarreal]].		El Model Alzira, que es va posar en marcha en el nou [[Hospital de la Rivera]], ha segut considerat com un dels grans alvanços en la gestió sanitària espanyola i imitat en vàries comunitats autònomes al mateix temps que s'ha estudiat en les millors escoles de gestió sanitària del món. Baix el seu mandat també es va construir l'[[Hospital de la Plana en Vilarreal]].

	En l'any [[1999]], Joaquín Farnós es va retirar de la vida pública dedicant-se a la gestió ~~dle~~ seu volgut Palasiet en la seua esposa, fills i nets.		En l'any [[1999]], Joaquín Farnós es va retirar de la vida pública dedicant-se a la gestió del seu volgut Palasiet en la seua esposa, fills i nets.

	== Premis i guardons ==		== Premis i guardons ==

Xavier en 12:13 23 ago 2022

2022-08-23T12:13:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:13 23 ago 2022
Llínea 56:		Llínea 56:
	* [[Premis Fadrí\|Premi Fadrí]] Francesc de Vinatea (2010), concedit per l'[[Cardona i Vives\|Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]].		* [[Premis Fadrí\|Premi Fadrí]] Francesc de Vinatea (2010), concedit per l'[[Cardona i Vives\|Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]].
	* Premi Doctor Boldó del Colege de Meges, entre molts atres premis i guardons.		* Premi Doctor Boldó del Colege de Meges, entre molts atres premis i guardons.

			== Vore també ==

			* [[Hospital Provincial de Castelló]]
			* [[Museu de Belles Arts de Castelló]]
			* [[Unió Valenciana]] (UV)

	== Referències ==		== Referències ==

Xavier: /* Premis i guardons */

2022-08-23T11:59:45Z

Premis i guardons

← Revisió anterior		Revisió de 11:59 23 ago 2022
Llínea 54:		Llínea 54:
	* Premi a la Concòrdia de l'Associació Cultural Gregal Estudis Històrics (2008).		* Premi a la Concòrdia de l'Associació Cultural Gregal Estudis Històrics (2008).
	* Medalla d'Or de la ciutat de [[Vilarreal]] (2010).		* Medalla d'Or de la ciutat de [[Vilarreal]] (2010).
	* [[Premis Fadrí\|Premi Fadrí]] Francesc de Vinatea (~~2012~~), concedit per l'[[Cardona i Vives\|Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]].		* [[Premis Fadrí\|Premi Fadrí]] Francesc de Vinatea (2010), concedit per l'[[Cardona i Vives\|Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]].
	* Premi Doctor Boldó del Colege de Meges, entre molts atres premis i guardons.		* Premi Doctor Boldó del Colege de Meges, entre molts atres premis i guardons.

Xavier: /* Trayectòria política */

2022-08-23T11:58:30Z

Trayectòria política

← Revisió anterior		Revisió de 11:58 23 ago 2022
Llínea 44:		Llínea 44:
	El Model Alzira, que es va posar en marcha en el nou [[Hospital de la Rivera]], ha segut considerat com un dels grans alvanços en la gestió sanitària espanyola i imitat en vàries comunitats autònomes al mateix temps que s'ha estudiat en les millors escoles de gestió sanitària del món. Baix el seu mandat també es va construir l'[[Hospital de la Plana en Vilarreal]].		El Model Alzira, que es va posar en marcha en el nou [[Hospital de la Rivera]], ha segut considerat com un dels grans alvanços en la gestió sanitària espanyola i imitat en vàries comunitats autònomes al mateix temps que s'ha estudiat en les millors escoles de gestió sanitària del món. Baix el seu mandat també es va construir l'[[Hospital de la Plana en Vilarreal]].

	En l'any [[1999]], Joaquín Farnós es va retirar de la vida pública dedicant-se a la gestió ~~de la seua~~ volgut Palasiet en la seua esposa, fills i nets.		En l'any [[1999]], Joaquín Farnós es va retirar de la vida pública dedicant-se a la gestió dle seu volgut Palasiet en la seua esposa, fills i nets.

	== Premis i guardons ==		== Premis i guardons ==

← Revisió anterior		Revisió de 10:05 28 dec 2022
Llínea 36:		Llínea 36:
	Pel seu gran amor a la província de Castelló va concórrer a les primeres eleccions municipals que es varen celebrar en maig de [[1979]] en les que va resultar elegit regidor de l'[[Ajuntament de Castelló]] i posteriorment president de la [[Diputació Provincial de Castelló\|Diputació Provincial]]. Des del despaig de la plaça de les Aules democratisà l'institució provincial convertint-la en motor del desenroll de Castelló i els seus municipis. Ficà en marcha plans nous com el Pla d'Obres i el de Deports, d'infraestructures culturals, va crear el Patronat Provincial de Turisme i el Patronat de la Ceràmica, va ampliar l'[[Hospital Provincial de Castelló\|Hospital Provincial]] en la posada en marcha de l'Unitat Oncològica, hui referent en la lluita contra el [[càncer]], va posar les bases per a la construcció del Centre Cultural Provincial, hui Conservatori de Música i Escola de Disseny, també va posar en marcha el Centre de Penyeta Roja i el [[Museu de Belles Arts de Castelló\|Museu Provincial]] en la seua antiga sèu del carrer de Cavallers.		Pel seu gran amor a la província de Castelló va concórrer a les primeres eleccions municipals que es varen celebrar en maig de [[1979]] en les que va resultar elegit regidor de l'[[Ajuntament de Castelló]] i posteriorment president de la [[Diputació Provincial de Castelló\|Diputació Provincial]]. Des del despaig de la plaça de les Aules democratisà l'institució provincial convertint-la en motor del desenroll de Castelló i els seus municipis. Ficà en marcha plans nous com el Pla d'Obres i el de Deports, d'infraestructures culturals, va crear el Patronat Provincial de Turisme i el Patronat de la Ceràmica, va ampliar l'[[Hospital Provincial de Castelló\|Hospital Provincial]] en la posada en marcha de l'Unitat Oncològica, hui referent en la lluita contra el [[càncer]], va posar les bases per a la construcció del Centre Cultural Provincial, hui Conservatori de Música i Escola de Disseny, també va posar en marcha el Centre de Penyeta Roja i el [[Museu de Belles Arts de Castelló\|Museu Provincial]] en la seua antiga sèu del carrer de Cavallers.

	Des de la Diputació va colaborar de forma decisiva en la posada en marcha de l'autonomia per a la [[Comunitat Valenciana]]. Va convocar a tots els alcaldes castellonencs per a demanar l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana\|Estatut d'Autonomia]] i va facilitar tots els mijos al nou govern autònom. Pero sense dubte, el seu gran guany fon la creació de l'[[Universitat Jaume I]], les bases de la qual foren el [[Colege Universitari de Castelló\|Colege Universitari (CUC)]]. El primer campus en el Riu Sec fon construït baix el seu mandat i fon el diputat autonòmic que més mocions va propondre a les [[Corts Valencianes]] per a crear una universitat en Castelló quan ~~molt~~ pocs creïen i recolzaven eixe proyecte.		Des de la Diputació va colaborar de forma decisiva en la posada en marcha de l'autonomia per a la [[Comunitat Valenciana]]. Va convocar a tots els alcaldes castellonencs per a demanar l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana\|Estatut d'Autonomia]] i va facilitar tots els mijos al nou govern autònom. Pero sense dubte, el seu gran guany fon la creació de l'[[Universitat Jaume I]], les bases de la qual foren el [[Colege Universitari de Castelló\|Colege Universitari (CUC)]]. El primer campus en el Riu Sec fon construït baix el seu mandat i fon el diputat autonòmic que més mocions va propondre a les [[Corts Valencianes]] per a crear una universitat en Castelló quan molts pocs creïen i recolzaven eixe proyecte.

	Durant els anys de [[1983]] a [[1991]] fon diputat en les Corts Valencianes pel [[Partit Popular]] i per [[Unió Valenciana]] i sempre es va distinguir per la defensa de la [[província de Castelló]] colaborant en proyectes històrics com la creació del [[Illes Columbretes\|Parc Natural de Columbretes]] i del [[Desert de les Palmes]].		Durant els anys de [[1983]] a [[1991]] fon diputat en les Corts Valencianes pel [[Partit Popular]] i per [[Unió Valenciana]] i sempre es va distinguir per la defensa de la [[província de Castelló]] colaborant en proyectes històrics com la creació del [[Illes Columbretes\|Parc Natural de Columbretes]] i del [[Desert de les Palmes]].