Joan Fuster - Historial de revisions

Xavier: /* Cites */

2026-04-20T10:58:44Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 10:58 20 abr 2026
Llínea 129:		Llínea 129:
	{{Cita\|Dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos catalans.\|Joan Fuster}}		{{Cita\|Dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos catalans.\|Joan Fuster}}

	{{Cita\|''No hi ha dubte que la Conquista de Valencia fou una iniciativa aragonesa''\|''Nosaltres els valencians'' (17 ed. Conquista de Valencia, Pag. 41) Joan Fuster}}		{{Cita\|''No hi ha dubte que la Conquista de Valencia fou una iniciativa aragonesa''\|''Nosaltres els valencians'' (1962, 17 ed. Conquista de Valencia, Pag. 41) Joan Fuster}}

	{{Cita\|''Durant molts anys es van fer beques perquè els jóvens valencians anaven a Barcelona a on eren seleccionats per Joan Fuster. Allí passaven per les mans alliçonadores de Coll, Alentorn, Cruelles, etc... a on, després del corresponent llavat de cervell i proclamació del vots de fidelitat al Règim, els “valencianets venuts” es convertien en furibunds paladins del pancatalanisme. De regrés al “pastís valència” eren els cridats a ser els apòstols de la conversió “dels hereges valencianets”''\|([[Revista L'Avenç]], 12.01.1979), citat per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto]]}}		{{Cita\|''Durant molts anys es van fer beques perquè els jóvens valencians anaven a Barcelona a on eren seleccionats per Joan Fuster. Allí passaven per les mans alliçonadores de Coll, Alentorn, Cruelles, etc... a on, després del corresponent llavat de cervell i proclamació del vots de fidelitat al Règim, els “valencianets venuts” es convertien en furibunds paladins del pancatalanisme. De regrés al “pastís valència” eren els cridats a ser els apòstols de la conversió “dels hereges valencianets”''\|([[Revista L'Avenç]], 12.01.1979), citat per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto]]}}

Xavier: /* Cites */

2026-01-18T11:49:58Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 11:49 18 gin 2026
Llínea 132:		Llínea 132:

	{{Cita\|''Durant molts anys es van fer beques perquè els jóvens valencians anaven a Barcelona a on eren seleccionats per Joan Fuster. Allí passaven per les mans alliçonadores de Coll, Alentorn, Cruelles, etc... a on, després del corresponent llavat de cervell i proclamació del vots de fidelitat al Règim, els “valencianets venuts” es convertien en furibunds paladins del pancatalanisme. De regrés al “pastís valència” eren els cridats a ser els apòstols de la conversió “dels hereges valencianets”''\|([[Revista L'Avenç]], 12.01.1979), citat per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto]]}}		{{Cita\|''Durant molts anys es van fer beques perquè els jóvens valencians anaven a Barcelona a on eren seleccionats per Joan Fuster. Allí passaven per les mans alliçonadores de Coll, Alentorn, Cruelles, etc... a on, després del corresponent llavat de cervell i proclamació del vots de fidelitat al Règim, els “valencianets venuts” es convertien en furibunds paladins del pancatalanisme. De regrés al “pastís valència” eren els cridats a ser els apòstols de la conversió “dels hereges valencianets”''\|([[Revista L'Avenç]], 12.01.1979), citat per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto]]}}

			{{Cita\|Començaré per u dels casos que també fa que el denigren els catalans [l'autor es referix a Jaume I]: 'regalar' Múrcia a Castella. No puc continuar sense recordar que ara hi ha catalans i valencians que propugnen retornar o 'regalar', a Múrcia el tros d'ella que Jaume II incorporà al Regne de Valéncia; aixi com volen també regalar atres trossos valencians a Castella i a Aragó, per mor del 'País Valencià' monolingüe integrant dels 'Països Catalans'. ¡Cosas veredes! [[Joan Fuster\|Joàn Fustér]] (1), numen valencià del pancatalanisme, escrigué en 1962: '... les contrades no catalanes del País Valencià tindrien el lloc just en les demarcacions limítrofes amb les quals conserven una profunda afinitàt: Aragó, Castella i Múrcia'. No debades [[Elías de Tejada]] (2) ha escrít: '... Joan Fuster aspira a matar a Valencia...'; 'Quiere acabar de matar al Reino de Valencia'.\|''L'espirit juridic del rei Don Jaume'' (Valéncia, 1980), per [[Miquel Adlert Noguerol]]}}

	{{Cita\|''Tlaxcaltecas. El ex-ministro de Cultura, [[Ricardo de la Cierva]], compara a los catalanistas que están llevando a cabo la campaña de lavado de cerebro de los valencianos para hacerles creer que son catalanes y esta tierra pertenece a la Gran Catalunya, con los 'invasores' o 'tlxacaltecas', los colaboracionistas que ayudaron a Cortés a arrebatarles el imperio a los aztecas. Cita como uno de los más famosos 'tlaxcaltecas' a Joan Fuster.''		{{Cita\|''Tlaxcaltecas. El ex-ministro de Cultura, [[Ricardo de la Cierva]], compara a los catalanistas que están llevando a cabo la campaña de lavado de cerebro de los valencianos para hacerles creer que son catalanes y esta tierra pertenece a la Gran Catalunya, con los 'invasores' o 'tlxacaltecas', los colaboracionistas que ayudaron a Cortés a arrebatarles el imperio a los aztecas. Cita como uno de los más famosos 'tlaxcaltecas' a Joan Fuster.''

Xavier: /* Vore també */

2025-08-20T17:14:08Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 17:14 20 ago 2025
Llínea 169:		Llínea 169:
	== Vore també ==		== Vore també ==

			*[[Fusterianisme]]
	*[[Valencianofòbia]]		*[[Valencianofòbia]]
	*[[Lluís Vicent Aracil]]		*[[Lluís Vicent Aracil]]

Xavier: /* Enllaços externs */

2025-07-16T18:07:26Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 18:07 16 jul 2025
Llínea 185:		Llínea 185:
	* [https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-paises-catalanes-invencion-auspiciada-y-subvencionada-izquierda-valenciana-202111101149_noticia.html «Países catalanes»: una invención auspiciada y subvencionada por la izquierda valenciana - ''ABC'']		* [https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-paises-catalanes-invencion-auspiciada-y-subvencionada-izquierda-valenciana-202111101149_noticia.html «Países catalanes»: una invención auspiciada y subvencionada por la izquierda valenciana - ''ABC'']
	* [https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-origen-valenciano-entelequia-paises-catalanes-202110311038_noticia.html El origen valenciano de la entelequia de los «países catalanes» que ahora avala el Senado - ''ABC'']		* [https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-origen-valenciano-entelequia-paises-catalanes-202110311038_noticia.html El origen valenciano de la entelequia de los «países catalanes» que ahora avala el Senado - ''ABC'']
			* [https://www.elperiodic.com/opinion/colmichel/joan-fuster-escritor-valenciano-servicio-catalanismo_8631 Joan Fuster, un escritor valenciano al servicio del catalanismo - Miguel Bataller - ''El Periòdic'']

			=== Vídeos ===

	* [https://www.youtube.com/watch?v=XTE98FNsS5U&t=3s Joan Fuster, el pijor valencià de l'història - El Món de Juan i Patri - YouTube]		* [https://www.youtube.com/watch?v=XTE98FNsS5U&t=3s Joan Fuster, el pijor valencià de l'història - El Món de Juan i Patri - YouTube]
	* [https://www.elperiodic.com/opinion/colmichel/joan-fuster-escritor-valenciano-servicio-catalanismo_8631 Joan Fuster, un escritor valenciano al servicio del catalanismo - Miguel Bataller - ''El Periòdic'']

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]
Llínea 195:		Llínea 198:
	[[Categoria:Pancatalanistes]]		[[Categoria:Pancatalanistes]]
	[[Categoria:Pancatalanisme]]		[[Categoria:Pancatalanisme]]
			[[Categoria:Catalanisme]]

Xavier: /* Cites */

2025-05-17T12:12:21Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 12:12 17 maig 2025
Llínea 139:		Llínea 139:
	''En los años 60 llegaron a la Universidad de Valencia varios profesores catalanes 'que empezaron a propagar sobre falsas bases científicas los dogmas del pancatalanismo, en estrecha conjunción con los tlaxcaltecas, que les servían de coartada interior y cuyos jefes de fila eran cada vez más claramente, [[Manuel Sanchis Guarner]] y [[Joan Fuster]],...''\|Citat en el llibre ''[[Judes valentins]]'' (Valéncia, 1991) per J.P. Valencianos}}		''En los años 60 llegaron a la Universidad de Valencia varios profesores catalanes 'que empezaron a propagar sobre falsas bases científicas los dogmas del pancatalanismo, en estrecha conjunción con los tlaxcaltecas, que les servían de coartada interior y cuyos jefes de fila eran cada vez más claramente, [[Manuel Sanchis Guarner]] y [[Joan Fuster]],...''\|Citat en el llibre ''[[Judes valentins]]'' (Valéncia, 1991) per J.P. Valencianos}}

	{{Cita\|1961. La revista '[[Revista Serra d'Or\|Serra d'Or]]' (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el [[catalanisme]] en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'unitat de la patria'... (pag. 53-57, ''[[Lengua ~~Valenciana~~, una lengua suplantada]]''. [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]]. Diputación de Valencia, 2006).		{{Cita\|1961. La revista '[[Revista Serra d'Or\|Serra d'Or]]' (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el [[catalanisme]] en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'unitat de la patria'... (pag. 53-57, ''[[Lengua valenciana, una lengua suplantada]]''. [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]]. Diputación de Valencia, 2006).

	Alli apareixen entre uns atres: [[Eliseu Climent]], [[Manuel Sanchis Guarner\|M. Sanchis Guarner]], [[Joan Fuster]], [[Vicent Sunyer]], [[Joan Francesc Mira]], [[Antoni Martí]], [[Joan Reglà]], [[Adrian Espí]], [[Enric Valor]], [[Alfons Cucó]], [[Ricart Pérez Casado]], etc...		Alli apareixen entre uns atres: [[Eliseu Climent]], [[Manuel Sanchis Guarner\|M. Sanchis Guarner]], [[Joan Fuster]], [[Vicent Sunyer]], [[Joan Francesc Mira]], [[Antoni Martí]], [[Joan Reglà]], [[Adrian Espí]], [[Enric Valor]], [[Alfons Cucó]], [[Ricart Pérez Casado]], etc...

Xavier: /* Vore també */

2025-05-08T11:36:24Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 11:36 8 maig 2025
Llínea 169:		Llínea 169:
	== Vore també ==		== Vore també ==

			*[[Valencianofòbia]]
	*[[Lluís Vicent Aracil]]		*[[Lluís Vicent Aracil]]
	*[[Manuel Sanchis Guarner]]		*[[Manuel Sanchis Guarner]]

Xavier: /* Cites */

2025-04-20T18:13:05Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 18:13 20 abr 2025
Llínea 128:		Llínea 128:

	{{Cita\|Dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos catalans.\|Joan Fuster}}		{{Cita\|Dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos catalans.\|Joan Fuster}}

			{{Cita\|''No hi ha dubte que la Conquista de Valencia fou una iniciativa aragonesa''\|''Nosaltres els valencians'' (17 ed. Conquista de Valencia, Pag. 41) Joan Fuster}}

	{{Cita\|''Durant molts anys es van fer beques perquè els jóvens valencians anaven a Barcelona a on eren seleccionats per Joan Fuster. Allí passaven per les mans alliçonadores de Coll, Alentorn, Cruelles, etc... a on, després del corresponent llavat de cervell i proclamació del vots de fidelitat al Règim, els “valencianets venuts” es convertien en furibunds paladins del pancatalanisme. De regrés al “pastís valència” eren els cridats a ser els apòstols de la conversió “dels hereges valencianets”''\|([[Revista L'Avenç]], 12.01.1979), citat per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto]]}}		{{Cita\|''Durant molts anys es van fer beques perquè els jóvens valencians anaven a Barcelona a on eren seleccionats per Joan Fuster. Allí passaven per les mans alliçonadores de Coll, Alentorn, Cruelles, etc... a on, després del corresponent llavat de cervell i proclamació del vots de fidelitat al Règim, els “valencianets venuts” es convertien en furibunds paladins del pancatalanisme. De regrés al “pastís valència” eren els cridats a ser els apòstols de la conversió “dels hereges valencianets”''\|([[Revista L'Avenç]], 12.01.1979), citat per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto]]}}

Xavier: /* Biografia */

2025-04-20T18:11:11Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 18:11 20 abr 2025
Llínea 17:		Llínea 17:
	La seua família era de procedència llauradora. La primera excepció fon son pare (dirigent local del [[Carlisme\|Partit Carliste]]), que deprengué l'ofici de talliste d'imàgens i eixercí de professor de dibuix. Joan Fuster, puix, no fon un home de lletres per tradició familiar. Estos paràmetros cronològics, geogràfics i familiars són rellevants a la llum de la seua obra posterior, i ho singularisen en el panorama ensagístic de les darreres époques.		La seua família era de procedència llauradora. La primera excepció fon son pare (dirigent local del [[Carlisme\|Partit Carliste]]), que deprengué l'ofici de talliste d'imàgens i eixercí de professor de dibuix. Joan Fuster, puix, no fon un home de lletres per tradició familiar. Estos paràmetros cronològics, geogràfics i familiars són rellevants a la llum de la seua obra posterior, i ho singularisen en el panorama ensagístic de les darreres époques.

	En l'any [[1960]], Joan Fuster provava de viure de l'escritura publicant artículs, en castellà, en el ''"Suplemento Dominical"'' del diari [[Levante-EMV]], diari conegut entre els valencians de l'época com el "diario regional del movimiento". En un artícul d'[[agost]] de 1960, poc ans de redactar per encàrrec del català [[Max Cahner]] l'opúscul ''"Nosaltres els valencians"'', Fuster deixà ben patent lo que ell considerava que implica ser escritor, o voler viure de l'escritura: la fi justifica els mijos. No importa falsejar la realitat per a trobar un editor o vendre una idea al públic:		En l'any [[1960]], Joan Fuster provava de viure de l'escritura publicant artículs, en castellà, en el ''"Suplemento Dominical"'' del diari [[Levante-EMV]], diari conegut entre els valencians de l'época com el "diario regional del movimiento". En un artícul d'[[agost]] de 1960, poc ans de redactar per encàrrec del català [[Max Cahner]] l'opúscul ''Nosaltres els valencians'', Fuster deixà ben patent lo que ell considerava que implica ser escritor, o voler viure de l'escritura: la fi justifica els mijos. No importa falsejar la realitat per a trobar un editor o vendre una idea al públic:

	<blockquote>«''En cierta manera, escribir es siempre mentir, pero cuando el escritor habla de sí mismo, la mentira es siempre absoluta. Nadie resiste la tentación de ofrecerse a su público en la mejor de las prosopopeyas, aunque sea fingiéndola.''»</blockquote><ref>''"Suplemento Dominical"'' de ''Levante-EMV'', del 14 d'agost de 1960</ref>		<blockquote>«''En cierta manera, escribir es siempre mentir, pero cuando el escritor habla de sí mismo, la mentira es siempre absoluta. Nadie resiste la tentación de ofrecerse a su público en la mejor de las prosopopeyas, aunque sea fingiéndola.''»</blockquote><ref>''"Suplemento Dominical"'' de ''Levante-EMV'', del 14 d'agost de 1960</ref>

Xavier: /* Cites */

2025-03-19T12:40:19Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 12:40 19 març 2025
Llínea 131:		Llínea 131:
	{{Cita\|''Durant molts anys es van fer beques perquè els jóvens valencians anaven a Barcelona a on eren seleccionats per Joan Fuster. Allí passaven per les mans alliçonadores de Coll, Alentorn, Cruelles, etc... a on, després del corresponent llavat de cervell i proclamació del vots de fidelitat al Règim, els “valencianets venuts” es convertien en furibunds paladins del pancatalanisme. De regrés al “pastís valència” eren els cridats a ser els apòstols de la conversió “dels hereges valencianets”''\|([[Revista L'Avenç]], 12.01.1979), citat per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto]]}}		{{Cita\|''Durant molts anys es van fer beques perquè els jóvens valencians anaven a Barcelona a on eren seleccionats per Joan Fuster. Allí passaven per les mans alliçonadores de Coll, Alentorn, Cruelles, etc... a on, després del corresponent llavat de cervell i proclamació del vots de fidelitat al Règim, els “valencianets venuts” es convertien en furibunds paladins del pancatalanisme. De regrés al “pastís valència” eren els cridats a ser els apòstols de la conversió “dels hereges valencianets”''\|([[Revista L'Avenç]], 12.01.1979), citat per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto]]}}

	{{Cita\|''Tlaxcaltecas. El ex-ministro de Cultura, Ricardo de la Cierva, compara a los catalanistas que están llevando a cabo la campaña de lavado de cerebro de los valencianos para hacerles creer que son catalanes y esta tierra pertenece a la Gran Catalunya, con los 'invasores' o 'tlxacaltecas', los colaboracionistas que ayudaron a Cortés a arrebatarles el imperio a los aztecas. Cita como uno de los más famosos 'tlaxcaltecas' a Joan Fuster.''		{{Cita\|''Tlaxcaltecas. El ex-ministro de Cultura, [[Ricardo de la Cierva]], compara a los catalanistas que están llevando a cabo la campaña de lavado de cerebro de los valencianos para hacerles creer que son catalanes y esta tierra pertenece a la Gran Catalunya, con los 'invasores' o 'tlxacaltecas', los colaboracionistas que ayudaron a Cortés a arrebatarles el imperio a los aztecas. Cita como uno de los más famosos 'tlaxcaltecas' a Joan Fuster.''

	''Tras la guerra civil, siempre en palabras de Ricardo de la Cierva, 'el pancatalanismo tiene que actuar con sordina, pero no ceja, subterráneamente, en su empeño, gracias a la quinta columna valenciana, que ahora van a encabezar tenazmente Manuel Sanchis Guarner y el antiguo fascista [[Joan Fuster]], que traslada al campo histórico-filológico la actitud totalitaria que aprendió en la Falange.''		''Tras la guerra civil, siempre en palabras de Ricardo de la Cierva, 'el pancatalanismo tiene que actuar con sordina, pero no ceja, subterráneamente, en su empeño, gracias a la quinta columna valenciana, que ahora van a encabezar tenazmente Manuel Sanchis Guarner y el antiguo fascista [[Joan Fuster]], que traslada al campo histórico-filológico la actitud totalitaria que aprendió en la Falange.''

Xavier: /* Cites */

2025-03-19T12:39:30Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 12:39 19 març 2025
Llínea 129:		Llínea 129:
	{{Cita\|Dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos catalans.\|Joan Fuster}}		{{Cita\|Dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos catalans.\|Joan Fuster}}

	{{Cita\|''Durant molts anys es van fer beques perquè els jóvens valencians anaven a Barcelona a on eren seleccionats per Joan Fuster. Allí passaven per les mans alliçonadores de Coll, Alentorn, Cruelles, etc... a on, després del corresponent llavat de cervell i proclamació del vots de fidelitat al Règim, els “valencianets venuts” es convertien en furibunds paladins del pancatalanisme. De regrés al “pastís valència” eren els cridats a ser els apòstols de la conversió “dels hereges valencianets”''\|([[Revista L'Avenç]], 12.01.1979), citat per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto]]}}		{{Cita\|''Durant molts anys es van fer beques perquè els jóvens valencians anaven a Barcelona a on eren seleccionats per Joan Fuster. Allí passaven per les mans alliçonadores de Coll, Alentorn, Cruelles, etc... a on, després del corresponent llavat de cervell i proclamació del vots de fidelitat al Règim, els “valencianets venuts” es convertien en furibunds paladins del pancatalanisme. De regrés al “pastís valència” eren els cridats a ser els apòstols de la conversió “dels hereges valencianets”''\|([[Revista L'Avenç]], 12.01.1979), citat per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto]]}}

			{{Cita\|''Tlaxcaltecas. El ex-ministro de Cultura, Ricardo de la Cierva, compara a los catalanistas que están llevando a cabo la campaña de lavado de cerebro de los valencianos para hacerles creer que son catalanes y esta tierra pertenece a la Gran Catalunya, con los 'invasores' o 'tlxacaltecas', los colaboracionistas que ayudaron a Cortés a arrebatarles el imperio a los aztecas. Cita como uno de los más famosos 'tlaxcaltecas' a Joan Fuster.''

			''Tras la guerra civil, siempre en palabras de Ricardo de la Cierva, 'el pancatalanismo tiene que actuar con sordina, pero no ceja, subterráneamente, en su empeño, gracias a la quinta columna valenciana, que ahora van a encabezar tenazmente Manuel Sanchis Guarner y el antiguo fascista [[Joan Fuster]], que traslada al campo histórico-filológico la actitud totalitaria que aprendió en la Falange.''

			''En los años 60 llegaron a la Universidad de Valencia varios profesores catalanes 'que empezaron a propagar sobre falsas bases científicas los dogmas del pancatalanismo, en estrecha conjunción con los tlaxcaltecas, que les servían de coartada interior y cuyos jefes de fila eran cada vez más claramente, [[Manuel Sanchis Guarner]] y [[Joan Fuster]],...''\|Citat en el llibre ''[[Judes valentins]]'' (Valéncia, 1991) per J.P. Valencianos}}

	{{Cita\|1961. La revista '[[Revista Serra d'Or\|Serra d'Or]]' (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el [[catalanisme]] en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'unitat de la patria'... (pag. 53-57, ''[[Lengua Valenciana, una lengua suplantada]]''. [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]]. Diputación de Valencia, 2006).		{{Cita\|1961. La revista '[[Revista Serra d'Or\|Serra d'Or]]' (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el [[catalanisme]] en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'unitat de la patria'... (pag. 53-57, ''[[Lengua Valenciana, una lengua suplantada]]''. [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]]. Diputación de Valencia, 2006).

← Revisió anterior		Revisió de 10:58 20 abr 2026
Llínea 129:		Llínea 129:
	{{Cita\|Dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos catalans.\|Joan Fuster}}		{{Cita\|Dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos catalans.\|Joan Fuster}}

	{{Cita\|''No hi ha dubte que la Conquista de Valencia fou una iniciativa aragonesa''\|''Nosaltres els valencians'' (17 ed. Conquista de Valencia, Pag. 41) Joan Fuster}}		{{Cita\|''No hi ha dubte que la Conquista de Valencia fou una iniciativa aragonesa''\|''Nosaltres els valencians'' (1962, 17 ed. Conquista de Valencia, Pag. 41) Joan Fuster}}

	{{Cita\|''Durant molts anys es van fer beques perquè els jóvens valencians anaven a Barcelona a on eren seleccionats per Joan Fuster. Allí passaven per les mans alliçonadores de Coll, Alentorn, Cruelles, etc... a on, després del corresponent llavat de cervell i proclamació del vots de fidelitat al Règim, els “valencianets venuts” es convertien en furibunds paladins del pancatalanisme. De regrés al “pastís valència” eren els cridats a ser els apòstols de la conversió “dels hereges valencianets”''\|([[Revista L'Avenç]], 12.01.1979), citat per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto]]}}		{{Cita\|''Durant molts anys es van fer beques perquè els jóvens valencians anaven a Barcelona a on eren seleccionats per Joan Fuster. Allí passaven per les mans alliçonadores de Coll, Alentorn, Cruelles, etc... a on, després del corresponent llavat de cervell i proclamació del vots de fidelitat al Règim, els “valencianets venuts” es convertien en furibunds paladins del pancatalanisme. De regrés al “pastís valència” eren els cridats a ser els apòstols de la conversió “dels hereges valencianets”''\|([[Revista L'Avenç]], 12.01.1979), citat per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto]]}}

← Revisió anterior		Revisió de 11:49 18 gin 2026
Llínea 132:		Llínea 132:

	{{Cita\|''Durant molts anys es van fer beques perquè els jóvens valencians anaven a Barcelona a on eren seleccionats per Joan Fuster. Allí passaven per les mans alliçonadores de Coll, Alentorn, Cruelles, etc... a on, després del corresponent llavat de cervell i proclamació del vots de fidelitat al Règim, els “valencianets venuts” es convertien en furibunds paladins del pancatalanisme. De regrés al “pastís valència” eren els cridats a ser els apòstols de la conversió “dels hereges valencianets”''\|([[Revista L'Avenç]], 12.01.1979), citat per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto]]}}		{{Cita\|''Durant molts anys es van fer beques perquè els jóvens valencians anaven a Barcelona a on eren seleccionats per Joan Fuster. Allí passaven per les mans alliçonadores de Coll, Alentorn, Cruelles, etc... a on, després del corresponent llavat de cervell i proclamació del vots de fidelitat al Règim, els “valencianets venuts” es convertien en furibunds paladins del pancatalanisme. De regrés al “pastís valència” eren els cridats a ser els apòstols de la conversió “dels hereges valencianets”''\|([[Revista L'Avenç]], 12.01.1979), citat per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto]]}}

			{{Cita\|Començaré per u dels casos que també fa que el denigren els catalans [l'autor es referix a Jaume I]: 'regalar' Múrcia a Castella. No puc continuar sense recordar que ara hi ha catalans i valencians que propugnen retornar o 'regalar', a Múrcia el tros d'ella que Jaume II incorporà al Regne de Valéncia; aixi com volen també regalar atres trossos valencians a Castella i a Aragó, per mor del 'País Valencià' monolingüe integrant dels 'Països Catalans'. ¡Cosas veredes! [[Joan Fuster\|Joàn Fustér]] (1), numen valencià del pancatalanisme, escrigué en 1962: '... les contrades no catalanes del País Valencià tindrien el lloc just en les demarcacions limítrofes amb les quals conserven una profunda afinitàt: Aragó, Castella i Múrcia'. No debades [[Elías de Tejada]] (2) ha escrít: '... Joan Fuster aspira a matar a Valencia...'; 'Quiere acabar de matar al Reino de Valencia'.\|''L'espirit juridic del rei Don Jaume'' (Valéncia, 1980), per [[Miquel Adlert Noguerol]]}}

	{{Cita\|''Tlaxcaltecas. El ex-ministro de Cultura, [[Ricardo de la Cierva]], compara a los catalanistas que están llevando a cabo la campaña de lavado de cerebro de los valencianos para hacerles creer que son catalanes y esta tierra pertenece a la Gran Catalunya, con los 'invasores' o 'tlxacaltecas', los colaboracionistas que ayudaron a Cortés a arrebatarles el imperio a los aztecas. Cita como uno de los más famosos 'tlaxcaltecas' a Joan Fuster.''		{{Cita\|''Tlaxcaltecas. El ex-ministro de Cultura, [[Ricardo de la Cierva]], compara a los catalanistas que están llevando a cabo la campaña de lavado de cerebro de los valencianos para hacerles creer que son catalanes y esta tierra pertenece a la Gran Catalunya, con los 'invasores' o 'tlxacaltecas', los colaboracionistas que ayudaron a Cortés a arrebatarles el imperio a los aztecas. Cita como uno de los más famosos 'tlaxcaltecas' a Joan Fuster.''

← Revisió anterior		Revisió de 12:12 17 maig 2025
Llínea 139:		Llínea 139:
	''En los años 60 llegaron a la Universidad de Valencia varios profesores catalanes 'que empezaron a propagar sobre falsas bases científicas los dogmas del pancatalanismo, en estrecha conjunción con los tlaxcaltecas, que les servían de coartada interior y cuyos jefes de fila eran cada vez más claramente, [[Manuel Sanchis Guarner]] y [[Joan Fuster]],...''\|Citat en el llibre ''[[Judes valentins]]'' (Valéncia, 1991) per J.P. Valencianos}}		''En los años 60 llegaron a la Universidad de Valencia varios profesores catalanes 'que empezaron a propagar sobre falsas bases científicas los dogmas del pancatalanismo, en estrecha conjunción con los tlaxcaltecas, que les servían de coartada interior y cuyos jefes de fila eran cada vez más claramente, [[Manuel Sanchis Guarner]] y [[Joan Fuster]],...''\|Citat en el llibre ''[[Judes valentins]]'' (Valéncia, 1991) per J.P. Valencianos}}

	{{Cita\|1961. La revista '[[Revista Serra d'Or\|Serra d'Or]]' (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el [[catalanisme]] en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'unitat de la patria'... (pag. 53-57, ''[[Lengua ~~Valenciana~~, una lengua suplantada]]''. [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]]. Diputación de Valencia, 2006).		{{Cita\|1961. La revista '[[Revista Serra d'Or\|Serra d'Or]]' (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el [[catalanisme]] en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'unitat de la patria'... (pag. 53-57, ''[[Lengua valenciana, una lengua suplantada]]''. [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]]. Diputación de Valencia, 2006).

	Alli apareixen entre uns atres: [[Eliseu Climent]], [[Manuel Sanchis Guarner\|M. Sanchis Guarner]], [[Joan Fuster]], [[Vicent Sunyer]], [[Joan Francesc Mira]], [[Antoni Martí]], [[Joan Reglà]], [[Adrian Espí]], [[Enric Valor]], [[Alfons Cucó]], [[Ricart Pérez Casado]], etc...		Alli apareixen entre uns atres: [[Eliseu Climent]], [[Manuel Sanchis Guarner\|M. Sanchis Guarner]], [[Joan Fuster]], [[Vicent Sunyer]], [[Joan Francesc Mira]], [[Antoni Martí]], [[Joan Reglà]], [[Adrian Espí]], [[Enric Valor]], [[Alfons Cucó]], [[Ricart Pérez Casado]], etc...

← Revisió anterior		Revisió de 18:13 20 abr 2025
Llínea 128:		Llínea 128:

	{{Cita\|Dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos catalans.\|Joan Fuster}}		{{Cita\|Dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos catalans.\|Joan Fuster}}

			{{Cita\|''No hi ha dubte que la Conquista de Valencia fou una iniciativa aragonesa''\|''Nosaltres els valencians'' (17 ed. Conquista de Valencia, Pag. 41) Joan Fuster}}

	{{Cita\|''Durant molts anys es van fer beques perquè els jóvens valencians anaven a Barcelona a on eren seleccionats per Joan Fuster. Allí passaven per les mans alliçonadores de Coll, Alentorn, Cruelles, etc... a on, després del corresponent llavat de cervell i proclamació del vots de fidelitat al Règim, els “valencianets venuts” es convertien en furibunds paladins del pancatalanisme. De regrés al “pastís valència” eren els cridats a ser els apòstols de la conversió “dels hereges valencianets”''\|([[Revista L'Avenç]], 12.01.1979), citat per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto]]}}		{{Cita\|''Durant molts anys es van fer beques perquè els jóvens valencians anaven a Barcelona a on eren seleccionats per Joan Fuster. Allí passaven per les mans alliçonadores de Coll, Alentorn, Cruelles, etc... a on, després del corresponent llavat de cervell i proclamació del vots de fidelitat al Règim, els “valencianets venuts” es convertien en furibunds paladins del pancatalanisme. De regrés al “pastís valència” eren els cridats a ser els apòstols de la conversió “dels hereges valencianets”''\|([[Revista L'Avenç]], 12.01.1979), citat per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto]]}}

← Revisió anterior		Revisió de 12:39 19 març 2025
Llínea 129:		Llínea 129:
	{{Cita\|Dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos catalans.\|Joan Fuster}}		{{Cita\|Dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos catalans.\|Joan Fuster}}

	{{Cita\|''Durant molts anys es van fer beques perquè els jóvens valencians anaven a Barcelona a on eren seleccionats per Joan Fuster. Allí passaven per les mans alliçonadores de Coll, Alentorn, Cruelles, etc... a on, després del corresponent llavat de cervell i proclamació del vots de fidelitat al Règim, els “valencianets venuts” es convertien en furibunds paladins del pancatalanisme. De regrés al “pastís valència” eren els cridats a ser els apòstols de la conversió “dels hereges valencianets”''\|([[Revista L'Avenç]], 12.01.1979), citat per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto]]}}		{{Cita\|''Durant molts anys es van fer beques perquè els jóvens valencians anaven a Barcelona a on eren seleccionats per Joan Fuster. Allí passaven per les mans alliçonadores de Coll, Alentorn, Cruelles, etc... a on, després del corresponent llavat de cervell i proclamació del vots de fidelitat al Règim, els “valencianets venuts” es convertien en furibunds paladins del pancatalanisme. De regrés al “pastís valència” eren els cridats a ser els apòstols de la conversió “dels hereges valencianets”''\|([[Revista L'Avenç]], 12.01.1979), citat per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto]]}}

			{{Cita\|''Tlaxcaltecas. El ex-ministro de Cultura, Ricardo de la Cierva, compara a los catalanistas que están llevando a cabo la campaña de lavado de cerebro de los valencianos para hacerles creer que son catalanes y esta tierra pertenece a la Gran Catalunya, con los 'invasores' o 'tlxacaltecas', los colaboracionistas que ayudaron a Cortés a arrebatarles el imperio a los aztecas. Cita como uno de los más famosos 'tlaxcaltecas' a Joan Fuster.''

			''Tras la guerra civil, siempre en palabras de Ricardo de la Cierva, 'el pancatalanismo tiene que actuar con sordina, pero no ceja, subterráneamente, en su empeño, gracias a la quinta columna valenciana, que ahora van a encabezar tenazmente Manuel Sanchis Guarner y el antiguo fascista [[Joan Fuster]], que traslada al campo histórico-filológico la actitud totalitaria que aprendió en la Falange.''

			''En los años 60 llegaron a la Universidad de Valencia varios profesores catalanes 'que empezaron a propagar sobre falsas bases científicas los dogmas del pancatalanismo, en estrecha conjunción con los tlaxcaltecas, que les servían de coartada interior y cuyos jefes de fila eran cada vez más claramente, [[Manuel Sanchis Guarner]] y [[Joan Fuster]],...''\|Citat en el llibre ''[[Judes valentins]]'' (Valéncia, 1991) per J.P. Valencianos}}

	{{Cita\|1961. La revista '[[Revista Serra d'Or\|Serra d'Or]]' (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el [[catalanisme]] en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'unitat de la patria'... (pag. 53-57, ''[[Lengua Valenciana, una lengua suplantada]]''. [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]]. Diputación de Valencia, 2006).		{{Cita\|1961. La revista '[[Revista Serra d'Or\|Serra d'Or]]' (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el [[catalanisme]] en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'unitat de la patria'... (pag. 53-57, ''[[Lengua Valenciana, una lengua suplantada]]''. [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]]. Diputación de Valencia, 2006).