Joan Batiste Adsuara - Historial de revisions

Lluísm: /* Estil artístic */

2026-01-04T19:37:27Z

Estil artístic

← Revisió anterior		Revisió de 19:37 4 gin 2026
Llínea 25:		Llínea 25:

	== Estil artístic ==		== Estil artístic ==
			[[Archiu:Eaduara.jpg\|thumb\|200px\|Escultura de Joan Batiste Adsuara]]

	Molt influït per l'escultor Victorio Macho, de gran expressivitat, la seua escultura presenta una preocupació per formes i volums. En les seues imàgens religioses s'acosta més a l'escultura castellana, mentres que en les seues figures femenines i les seues maternitats, són fresques i en uns plans plens de gràcia. Les seues obres de [[fusta]] tallada són exquisites.		Molt influït per l'escultor Victorio Macho, de gran expressivitat, la seua escultura presenta una preocupació per formes i volums. En les seues imàgens religioses s'acosta més a l'escultura castellana, mentres que en les seues figures femenines i les seues maternitats, són fresques i en uns plans plens de gràcia. Les seues obres de [[fusta]] tallada són exquisites.

Lluísm en 08:01 11 oct 2024

2024-10-11T08:01:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:01 11 oct 2024
Llínea 38:		Llínea 38:
	Encara en vida, l'artiste donà una bona part de la seua obra a la ciutat per a que foren patrimoni dels castellonencs.		Encara en vida, l'artiste donà una bona part de la seua obra a la ciutat per a que foren patrimoni dels castellonencs.

	==Obra==		== Obra ==

	=== Monuments ===		=== Monuments ===

Reval en 17:13 14 ago 2024

2024-08-14T17:13:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:13 14 ago 2024
Llínea 99:		Llínea 99:

	En la ciutat de Castelló n'hi ha una plaça en el seu nom.		En la ciutat de Castelló n'hi ha una plaça en el seu nom.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Lluísm: /* Bibliografia */

2024-01-24T18:04:07Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 18:04 24 gin 2024
Llínea 102:		Llínea 102:
	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

	* ~~GASCÓ SIDRO~~, Antonio José. ''Adsuara, el hombre y el artista'' (Castelló, 1977. Ediciones Armengot)		* Gascó Sidro, Antonio José. ''Adsuara, el hombre y el artista'' (Castelló, 1977. Ediciones Armengot)

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm: /* Estil artístic */

2023-01-28T20:04:29Z

Estil artístic

← Revisió anterior		Revisió de 20:04 28 gin 2023
Llínea 28:		Llínea 28:
	Molt influït per l'escultor Victorio Macho, de gran expressivitat, la seua escultura presenta una preocupació per formes i volums. En les seues imàgens religioses s'acosta més a l'escultura castellana, mentres que en les seues figures femenines i les seues maternitats, són fresques i en uns plans plens de gràcia. Les seues obres de [[fusta]] tallada són exquisites.		Molt influït per l'escultor Victorio Macho, de gran expressivitat, la seua escultura presenta una preocupació per formes i volums. En les seues imàgens religioses s'acosta més a l'escultura castellana, mentres que en les seues figures femenines i les seues maternitats, són fresques i en uns plans plens de gràcia. Les seues obres de [[fusta]] tallada són exquisites.

	Adsuara conseguiria convertir-se en un dels escultors de major èxit i proyecció del panorama escultòric espanyol de la primera mitat del [[sigle XX]]. Aixina, la seua etapa més lluenta coincidix en els últims anys de la década dels vint i es prolongaria a lo llarc de la [[II República Espanyola]], moment en que conseguix una síntesis i depuració formal.		Adsuara conseguiria convertir-se en un dels escultors de major èxit i proyecció del panorama escultòric espanyol de la primera mitat del [[sigle XX]]. Aixina, la seua etapa més lluenta coincidix en els últims anys de la [[Anys 1920\|década dels vint]] i es prolongaria a lo llarc de la [[II República Espanyola]], moment en que conseguix una síntesis i depuració formal.

	Adsuara fon un home de caràcter sério i taciturn, en una gran timidea, lo que l'impedí conseguir grans èxits i màximes condecoracions en concursos nacionals d'art.		Adsuara fon un home de caràcter sério i taciturn, en una gran timidea, lo que l'impedí conseguir grans èxits i màximes condecoracions en concursos nacionals d'art.

	Ademés, fon junt en el valencià [[Carmelo Vicent Suria]] (1890-1957) i l'alcoyà [[José Pérez Pérez]] "Peresejo" (1887-1978), el precursor de la corrent renovadora de l'escultura espanyola, la denominada renovació 'post-Benlliure', una corrent caracterisada per l'abandó de l'imperant burguesisme, aixina com del naturalisme en benefici de la recuperació dels valors purament escultòrics de la forma, el volum i la massa.		Ademés, fon junt en el valencià [[Carmelo Vicent Suria]] ([[1890]]-[[1957]]) i l'alcoyà [[José Pérez Pérez]] "Peresejo" ([[1887]]-[[1978]]), el precursor de la corrent renovadora de l'escultura espanyola, la denominada renovació 'post-Benlliure', una corrent caracterisada per l'abandó de l'imperant burguesisme, aixina com del naturalisme en benefici de la recuperació dels valors purament escultòrics de la forma, el volum i la massa.

	Els seus huitantados anys de vida feren que l'escultor participara en moments i dates històriques importants: [[sigle XX\|el canvi de sigle]], la [[II República Espanyola\|segona República]], la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]] i la [[Franquisme\|dictadura franquista]]. Lo que influirà de manera esencial en l'ambient artístic en el que desenrollarà la seua vida i obra. Degut a la seua afició artística i simpatia republicana a partir de l'any [[1936]] i durant la Guerra Civil, fon membre de la Junta per a la conservació de les obres artístiques, residint en Castelló.		Els seus huitantados anys de vida feren que l'escultor participara en moments i dates històriques importants: [[sigle XX\|el canvi de sigle]], la [[II República Espanyola\|segona República]], la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]] i la [[Franquisme\|dictadura franquista]]. Lo que influirà de manera esencial en l'ambient artístic en el que desenrollarà la seua vida i obra. Degut a la seua afició artística i simpatia republicana a partir de l'any [[1936]] i durant la Guerra Civil, fon membre de la Junta per a la conservació de les obres artístiques, residint en Castelló.

Xavier: /* Biografia */

2023-01-28T19:31:20Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 19:31 28 gin 2023
Llínea 21:		Llínea 21:

	En l'any [[1932]] conseguix la càtedra de Dibuix de robages i del natural de l'Escola de Belles Arts de San Fernando, per a cobrir la vacant de [[Julio Romero de Torres]], càrrec que no abandona fins a la seua jubilació en [[1961]]. Va ser director de l'Escola des de [[1958]] fins a [[1963]] que presenta la seua renúncia. A partir d'ací, sobretot per problemes de salut, va treballant cada volta menys; la seua última exposició és la d'Artistes Socis d'Honor del Círcul de Belles Arts de Madrit en l'any [[1971]]. Dos anys més tart es trasllada a Castelló a on mor el [[17 de giner]] de 1973.		En l'any [[1932]] conseguix la càtedra de Dibuix de robages i del natural de l'Escola de Belles Arts de San Fernando, per a cobrir la vacant de [[Julio Romero de Torres]], càrrec que no abandona fins a la seua jubilació en [[1961]]. Va ser director de l'Escola des de [[1958]] fins a [[1963]] que presenta la seua renúncia. A partir d'ací, sobretot per problemes de salut, va treballant cada volta menys; la seua última exposició és la d'Artistes Socis d'Honor del Círcul de Belles Arts de Madrit en l'any [[1971]]. Dos anys més tart es trasllada a Castelló a on mor el [[17 de giner]] de 1973.

			Adsuara fon un dels fundadors del [[Museu de Belles Arts de Castelló]].

	== Estil artístic ==		== Estil artístic ==

Xavier: /* Estil artístic */

2023-01-28T19:28:51Z

Estil artístic

← Revisió anterior		Revisió de 19:28 28 gin 2023
Llínea 26:		Llínea 26:
	Molt influït per l'escultor Victorio Macho, de gran expressivitat, la seua escultura presenta una preocupació per formes i volums. En les seues imàgens religioses s'acosta més a l'escultura castellana, mentres que en les seues figures femenines i les seues maternitats, són fresques i en uns plans plens de gràcia. Les seues obres de [[fusta]] tallada són exquisites.		Molt influït per l'escultor Victorio Macho, de gran expressivitat, la seua escultura presenta una preocupació per formes i volums. En les seues imàgens religioses s'acosta més a l'escultura castellana, mentres que en les seues figures femenines i les seues maternitats, són fresques i en uns plans plens de gràcia. Les seues obres de [[fusta]] tallada són exquisites.

	Adsuara fon un home de caràcter sério i taciturn, en una gran timidea, lo que l'impedí conseguir grans èxits i màximes condecoracions en concursos nacionals d'art.		Adsuara conseguiria convertir-se en un dels escultors de major èxit i proyecció del panorama escultòric espanyol de la primera mitat del [[sigle XX]]. Aixina, la seua etapa més lluenta coincidix en els últims anys de la década dels vint i es prolongaria a lo llarc de la [[II República Espanyola]], moment en que conseguix una síntesis i depuració formal.

			Adsuara fon un home de caràcter sério i taciturn, en una gran timidea, lo que l'impedí conseguir grans èxits i màximes condecoracions en concursos nacionals d'art.

			Ademés, fon junt en el valencià [[Carmelo Vicent Suria]] (1890-1957) i l'alcoyà [[José Pérez Pérez]] "Peresejo" (1887-1978), el precursor de la corrent renovadora de l'escultura espanyola, la denominada renovació 'post-Benlliure', una corrent caracterisada per l'abandó de l'imperant burguesisme, aixina com del naturalisme en benefici de la recuperació dels valors purament escultòrics de la forma, el volum i la massa.

	Els seus huitantados anys de vida feren que l'escultor participara en moments i dates històriques importants: [[sigle XX\|el canvi de sigle]], la [[II República Espanyola\|segona República]], la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]] i la [[Franquisme\|dictadura franquista]]. Lo que influirà de manera esencial en l'ambient artístic en el que desenrollarà la seua vida i obra. Degut a la seua afició artística i simpatia republicana a partir de l'any [[1936]] i durant la Guerra Civil, fon membre de la Junta per a la conservació de les obres artístiques, residint en Castelló.		Els seus huitantados anys de vida feren que l'escultor participara en moments i dates històriques importants: [[sigle XX\|el canvi de sigle]], la [[II República Espanyola\|segona República]], la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]] i la [[Franquisme\|dictadura franquista]]. Lo que influirà de manera esencial en l'ambient artístic en el que desenrollarà la seua vida i obra. Degut a la seua afició artística i simpatia republicana a partir de l'any [[1936]] i durant la Guerra Civil, fon membre de la Junta per a la conservació de les obres artístiques, residint en Castelló.

Xavier: /* Biografia */

2023-01-28T19:21:15Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 19:21 28 gin 2023
Llínea 16:		Llínea 16:
	Va nàixer el [[31 de juliol]] de l'any 1893 en la ciutat de Castelló de la Plana, en la comarca de la [[Plana Alta]], en el sí d'una família de senzills comerciants en pocs recursos econòmics i sense cap tipo de precedents artístics.		Va nàixer el [[31 de juliol]] de l'any 1893 en la ciutat de Castelló de la Plana, en la comarca de la [[Plana Alta]], en el sí d'una família de senzills comerciants en pocs recursos econòmics i sense cap tipo de precedents artístics.

	Joan Batiste Adsuara tingué dos germans, Emilio, el major dels germans, faltà jove i fon pintor; Joan vixqué fins a giner de l'any [[1973]] i se dedicà per complet a l'escultura, la seua vida va ~~trancòrrer~~ en [[Madrit]]. Els periodos vacacionals els passà junt als seus germans en la població de [[Benassal]], un poble de la serra castellonenca.		Joan Batiste Adsuara tingué dos germans, Emilio, el major dels germans, faltà jove i fon pintor; Joan vixqué fins a giner de l'any [[1973]] i se dedicà per complet a l'escultura, la seua vida va transcòrrer en [[Madrit]]. Els periodos vacacionals els passà junt als seus germans en la població de [[Benassal]], un poble de la serra castellonenca.

	Conseguix una beca per a anar-se a estudiar a la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando\|Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrit]], a on va treballar en un lloc de modelació en un taller de medalles commemoratives i més tart en els tallers Granda que es dedicaven a l'imagineria fins a l'any [[1920]] en que pot montar taller propi, puix ya a partir d'esta data el seu èxit va en aument i té encàrrecs de retrats i de monuments.		Conseguix una beca per a anar-se a estudiar a la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando\|Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrit]], a on va treballar en un lloc de modelació en un taller de medalles commemoratives i més tart en els tallers Granda que es dedicaven a l'imagineria fins a l'any [[1920]] en que pot montar taller propi, puix ya a partir d'esta data el seu èxit va en aument i té encàrrecs de retrats i de monuments.

	En l'any [[1932]] conseguix la càtedra de Dibuix de robages i del natural de l'Escola de Belles Arts de San Fernando, per a cobrir la vacant de Julio Romero de Torres, càrrec que no abandona fins a la seua jubilació en [[1961]]. Va ser director de l'Escola des de [[1958]] fins a [[1963]] que presenta la seua renúncia. A partir d'ací, sobretot per problemes de salut, va treballant cada volta menys; la seua última exposició és la d'Artistes Socis d'Honor del Círcul de Belles Arts de Madrit en l'any [[1971]]. Dos anys més tart es trasllada a Castelló a on mor el [[17 de giner]] de 1973.		En l'any [[1932]] conseguix la càtedra de Dibuix de robages i del natural de l'Escola de Belles Arts de San Fernando, per a cobrir la vacant de [[Julio Romero de Torres]], càrrec que no abandona fins a la seua jubilació en [[1961]]. Va ser director de l'Escola des de [[1958]] fins a [[1963]] que presenta la seua renúncia. A partir d'ací, sobretot per problemes de salut, va treballant cada volta menys; la seua última exposició és la d'Artistes Socis d'Honor del Círcul de Belles Arts de Madrit en l'any [[1971]]. Dos anys més tart es trasllada a Castelló a on mor el [[17 de giner]] de 1973.

	== Estil artístic ==		== Estil artístic ==

Xavier: /* Biografia */

2023-01-28T19:17:53Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 19:17 28 gin 2023
Llínea 21:		Llínea 21:

	En l'any [[1932]] conseguix la càtedra de Dibuix de robages i del natural de l'Escola de Belles Arts de San Fernando, per a cobrir la vacant de Julio Romero de Torres, càrrec que no abandona fins a la seua jubilació en [[1961]]. Va ser director de l'Escola des de [[1958]] fins a [[1963]] que presenta la seua renúncia. A partir d'ací, sobretot per problemes de salut, va treballant cada volta menys; la seua última exposició és la d'Artistes Socis d'Honor del Círcul de Belles Arts de Madrit en l'any [[1971]]. Dos anys més tart es trasllada a Castelló a on mor el [[17 de giner]] de 1973.		En l'any [[1932]] conseguix la càtedra de Dibuix de robages i del natural de l'Escola de Belles Arts de San Fernando, per a cobrir la vacant de Julio Romero de Torres, càrrec que no abandona fins a la seua jubilació en [[1961]]. Va ser director de l'Escola des de [[1958]] fins a [[1963]] que presenta la seua renúncia. A partir d'ací, sobretot per problemes de salut, va treballant cada volta menys; la seua última exposició és la d'Artistes Socis d'Honor del Círcul de Belles Arts de Madrit en l'any [[1971]]. Dos anys més tart es trasllada a Castelló a on mor el [[17 de giner]] de 1973.

			== Estil artístic ==

	Molt influït per l'escultor Victorio Macho, de gran expressivitat, la seua escultura presenta una preocupació per formes i volums. En les seues imàgens religioses s'acosta més a l'escultura castellana, mentres que en les seues figures femenines i les seues maternitats, són fresques i en uns plans plens de gràcia. Les seues obres de [[fusta]] tallada són exquisites.		Molt influït per l'escultor Victorio Macho, de gran expressivitat, la seua escultura presenta una preocupació per formes i volums. En les seues imàgens religioses s'acosta més a l'escultura castellana, mentres que en les seues figures femenines i les seues maternitats, són fresques i en uns plans plens de gràcia. Les seues obres de [[fusta]] tallada són exquisites.
Llínea 27:		Llínea 29:

	Els seus huitantados anys de vida feren que l'escultor participara en moments i dates històriques importants: [[sigle XX\|el canvi de sigle]], la [[II República Espanyola\|segona República]], la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]] i la [[Franquisme\|dictadura franquista]]. Lo que influirà de manera esencial en l'ambient artístic en el que desenrollarà la seua vida i obra. Degut a la seua afició artística i simpatia republicana a partir de l'any [[1936]] i durant la Guerra Civil, fon membre de la Junta per a la conservació de les obres artístiques, residint en Castelló.		Els seus huitantados anys de vida feren que l'escultor participara en moments i dates històriques importants: [[sigle XX\|el canvi de sigle]], la [[II República Espanyola\|segona República]], la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]] i la [[Franquisme\|dictadura franquista]]. Lo que influirà de manera esencial en l'ambient artístic en el que desenrollarà la seua vida i obra. Degut a la seua afició artística i simpatia republicana a partir de l'any [[1936]] i durant la Guerra Civil, fon membre de la Junta per a la conservació de les obres artístiques, residint en Castelló.

			Encara en vida, l'artiste donà una bona part de la seua obra a la ciutat per a que foren patrimoni dels castellonencs.

	==Obra==		==Obra==

Xavier: /* Biografia */

2023-01-28T19:12:14Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 19:12 28 gin 2023
Llínea 18:		Llínea 18:
	Joan Batiste Adsuara tingué dos germans, Emilio, el major dels germans, faltà jove i fon pintor; Joan vixqué fins a giner de l'any [[1973]] i se dedicà per complet a l'escultura, la seua vida va trancòrrer en [[Madrit]]. Els periodos vacacionals els passà junt als seus germans en la població de [[Benassal]], un poble de la serra castellonenca.		Joan Batiste Adsuara tingué dos germans, Emilio, el major dels germans, faltà jove i fon pintor; Joan vixqué fins a giner de l'any [[1973]] i se dedicà per complet a l'escultura, la seua vida va trancòrrer en [[Madrit]]. Els periodos vacacionals els passà junt als seus germans en la població de [[Benassal]], un poble de la serra castellonenca.

	Conseguix una beca per a anar-se a estudiar a la [[Real Acadèmia de Belles Arts de ~~San~~ Fernando\|Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrit]], a on va treballar en un lloc de modelació en un taller de medalles commemoratives i més tart en els tallers Granda que es dedicaven a l'imagineria fins a l'any [[1920]] en que pot montar taller propi, puix ya a partir d'esta data el seu èxit va en aument i té encàrrecs de retrats i de monuments.		Conseguix una beca per a anar-se a estudiar a la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando\|Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrit]], a on va treballar en un lloc de modelació en un taller de medalles commemoratives i més tart en els tallers Granda que es dedicaven a l'imagineria fins a l'any [[1920]] en que pot montar taller propi, puix ya a partir d'esta data el seu èxit va en aument i té encàrrecs de retrats i de monuments.

	En l'any [[1932]] conseguix la càtedra de Dibuix de robages i del natural de l'Escola de Belles Arts de San Fernando, per a cobrir la vacant de Julio Romero de Torres, càrrec que no abandona fins a la seua jubilació en [[1961]]. Va ser director de l'Escola des de [[1958]] fins a [[1963]] que presenta la seua renúncia. A partir d'ací, sobretot per problemes de salut, va treballant cada volta menys; la seua última exposició és la d'Artistes Socis d'Honor del Círcul de Belles Arts de Madrit en l'any [[1971]]. Dos anys més tart es trasllada a Castelló a on mor el [[17 de giner]] de 1973.		En l'any [[1932]] conseguix la càtedra de Dibuix de robages i del natural de l'Escola de Belles Arts de San Fernando, per a cobrir la vacant de Julio Romero de Torres, càrrec que no abandona fins a la seua jubilació en [[1961]]. Va ser director de l'Escola des de [[1958]] fins a [[1963]] que presenta la seua renúncia. A partir d'ací, sobretot per problemes de salut, va treballant cada volta menys; la seua última exposició és la d'Artistes Socis d'Honor del Círcul de Belles Arts de Madrit en l'any [[1971]]. Dos anys més tart es trasllada a Castelló a on mor el [[17 de giner]] de 1973.