Jazz - Historial de revisions

Lluísm en 18:10 12 abr 2026

2026-04-12T18:10:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:10 12 abr 2026
Llínea 55:		Llínea 55:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [http://www.sedajazz.es/ Sedajazz, Colectiu de músics de Jazz de Valéncia]		* [http://www.sedajazz.es/ Sedajazz, Colectiu de músics de Jazz de Valéncia]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.sedajazz.es/ Sedajazz, Colectiu de músics de Jazz de Valéncia]		* [http://www.sedajazz.es/ Sedajazz, Colectiu de músics de Jazz de Valéncia]

Reval en 15:19 26 jul 2024

2024-07-26T15:19:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:19 26 jul 2024
Llínea 51:		Llínea 51:

	== Principals festivals de jazz en la [[Comunitat Valenciana]] ==		== Principals festivals de jazz en la [[Comunitat Valenciana]] ==
	*[http://www.palaudevalencia.com/ Festival de Jazz del Palau de la Música de Valéncia”]		* [http://www.palaudevalencia.com/ Festival de Jazz del Palau de la Música de Valéncia”]

	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [http://www.sedajazz.es/ Sedajazz, Colectiu de músics de Jazz de Valéncia]		* [http://www.sedajazz.es/ Sedajazz, Colectiu de músics de Jazz de Valéncia]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.sedajazz.es/ Sedajazz, Colectiu de músics de Jazz de Valéncia]		* [http://www.sedajazz.es/ Sedajazz, Colectiu de músics de Jazz de Valéncia]

Valencian: Text reemplaça - 'Sidney' a 'Sydney'

2023-09-05T11:33:27Z

Text reemplaça - 'Sidney' a 'Sydney'

← Revisió anterior		Revisió de 11:33 5 set 2023
Llínea 17:		Llínea 17:
	[[File:Louis Armstrong restored.jpg\|thumb\|180px\|[[Louis Armstrong]], un dels més importants músics de jazz]]		[[File:Louis Armstrong restored.jpg\|thumb\|180px\|[[Louis Armstrong]], un dels més importants músics de jazz]]
	Per orde cronològic d'estils:		Per orde cronològic d'estils:
	* New Orleans (Dixieland), Chicago (''hot jazz''): King Oliver, [[Louis Armstrong]], Kid Ory, [[~~Sidney~~ Bechet]], Jelly Roll Morton, Johnny Dodds, Jimmie Noone Earl Hines, Fats Waller,		* New Orleans (Dixieland), Chicago (''hot jazz''): King Oliver, [[Louis Armstrong]], Kid Ory, [[Sydney Bechet]], Jelly Roll Morton, Johnny Dodds, Jimmie Noone Earl Hines, Fats Waller,

	* ''Swing'' i anys 30: Fletcher Henderson, [[Coleman Hawkins]], Benny Carter, Roy Eldridge, [[Duke Ellington]], Bubber Miley, Johnny Hodges, Lawrence Brown, [[Ben Webster]], Ray Nance, [[Count Basie]], [[Lester Young]], Jo Jones, [[Ella Fitzgerald]], [[Billie Holiday]], [[Benny Goodman]], Gene Krupa, Harry James, [[Lionel Hampton]], Woody Herman, [[Art Tatum]], [[Glenn Miller]], [[Django Reinhardt]], [[Nat King Cole]], [[Charlie Christian]], [[Erroll Garner]].		* ''Swing'' i anys 30: Fletcher Henderson, [[Coleman Hawkins]], Benny Carter, Roy Eldridge, [[Duke Ellington]], Bubber Miley, Johnny Hodges, Lawrence Brown, [[Ben Webster]], Ray Nance, [[Count Basie]], [[Lester Young]], Jo Jones, [[Ella Fitzgerald]], [[Billie Holiday]], [[Benny Goodman]], Gene Krupa, Harry James, [[Lionel Hampton]], Woody Herman, [[Art Tatum]], [[Glenn Miller]], [[Django Reinhardt]], [[Nat King Cole]], [[Charlie Christian]], [[Erroll Garner]].

Jose2: /* Principals músics */

2021-07-30T16:36:35Z

Principals músics

← Revisió anterior		Revisió de 16:36 30 jul 2021
Llínea 15:		Llínea 15:

	== Principals músics ==		== Principals músics ==
	[[~~Image~~:~~Louis_Armstrong~~.jpg\|thumb\|180px\|[[Louis Armstrong]], un dels més importants músics de jazz]]		[[File:Louis Armstrong restored.jpg\|thumb\|180px\|[[Louis Armstrong]], un dels més importants músics de jazz]]
	Per orde cronològic d'estils:		Per orde cronològic d'estils:
	* New Orleans (Dixieland), Chicago (''hot jazz''): King Oliver, [[Louis Armstrong]], Kid Ory, [[Sidney Bechet]], Jelly Roll Morton, Johnny Dodds, Jimmie Noone Earl Hines, Fats Waller,		* New Orleans (Dixieland), Chicago (''hot jazz''): King Oliver, [[Louis Armstrong]], Kid Ory, [[Sidney Bechet]], Jelly Roll Morton, Johnny Dodds, Jimmie Noone Earl Hines, Fats Waller,

Jose2 en 16:35 30 jul 2021

2021-07-30T16:35:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:35 30 jul 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~Jazz~~.jpg\|thumb\|200px\|~~Una banda~~ de ~~jazz tocant en un local~~]]		[[File:BennyGoodmanandBandStageDoorCanteen.jpg\|thumb\|200px\|Banda de Jazz]]
	El '''''Jazz''''' és un [[gènero musical]], originari de [[Nova Orleans]] ([[Louisiana]], [[Estats Units d'Amèrica]]), a on es barreja una rítmica pròpia dels negres nortamericans (''[[blues]] '', principalment, pero també les ''work songs'', el ''ragtime'', les cançons dels "Minstrels") en una instrumentació i una tímbrica genuïnes de les bandes de carrer ([[trompeta]], [[corneta]], [[clarinet]], [[trombó]], [[tuba]], [[contrabaix\|baix]], [[bombo]] i [[platerets]]).		El '''''Jazz''''' és un [[gènero musical]], originari de [[Nova Orleans]] ([[Louisiana]], [[Estats Units d'Amèrica]]), a on es barreja una rítmica pròpia dels negres nortamericans (''[[blues]] '', principalment, pero també les ''work songs'', el ''ragtime'', les cançons dels "Minstrels") en una instrumentació i una tímbrica genuïnes de les bandes de carrer ([[trompeta]], [[corneta]], [[clarinet]], [[trombó]], [[tuba]], [[contrabaix\|baix]], [[bombo]] i [[platerets]]).

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:29:12Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:29 24 maig 2021
Llínea 10:		Llínea 10:
	Una atra característica distintiva d'este gènero musical són les ''jam sessions'', trobades de músics al final dels concerts, en que tots els instrumentistes improvisen a partir d'una melodia. Entre finals dels [[anys 20]] i finals de [[1945]] triumfà l'estil nomenat ''[[swing]] '', interpretat per grans orquestes (''big bands'') de dotze o catorze instrumentistes.		Una atra característica distintiva d'este gènero musical són les ''jam sessions'', trobades de músics al final dels concerts, en que tots els instrumentistes improvisen a partir d'una melodia. Entre finals dels [[anys 20]] i finals de [[1945]] triumfà l'estil nomenat ''[[swing]] '', interpretat per grans orquestes (''big bands'') de dotze o catorze instrumentistes.

	~~Després~~ de la [[Segona Guerra Mundial\|II Guerra Mundial]] s'inicià l'esclat del ''[[be bop]] '' que revolucionà les formes d'improvisar, acostant-les quasi al vanguardisme, i també els tipos de sonoritat. El ''[[bop]] '' és la base del que es coneix, habitualment, com a ''modern jazz'', en oposició al ''mainstream'', més clàssic, que ha seguit interpretant-se sense interrupció. Entre els derivats del ''bop'' trobem el ''cool'', també l'estil ''west coast'', el ''hard bop'', el ''third stream'' i, finalment, el ''free jazz'', en el que no se seguix cap patró melòdic ni harmònic, i a soles importa la timbrica, l'experimentació en els instruments i la discontinuïtat rítmica.		Despuix de la [[Segona Guerra Mundial\|II Guerra Mundial]] s'inicià l'esclat del ''[[be bop]] '' que revolucionà les formes d'improvisar, acostant-les quasi al vanguardisme, i també els tipos de sonoritat. El ''[[bop]] '' és la base del que es coneix, habitualment, com a ''modern jazz'', en oposició al ''mainstream'', més clàssic, que ha seguit interpretant-se sense interrupció. Entre els derivats del ''bop'' trobem el ''cool'', també l'estil ''west coast'', el ''hard bop'', el ''third stream'' i, finalment, el ''free jazz'', en el que no se seguix cap patró melòdic ni harmònic, i a soles importa la timbrica, l'experimentació en els instruments i la discontinuïtat rítmica.

	Des de finals dels [[anys 60]] i fins a l'actualitat, el ''jazz'' no ha deixat de barrejar-se en atres gèneros, com el ''[[rock]] '', ''jazz rock'' o el ''[[funky]] '' ([[nu Jazz]]), que ha fet que a sovint es nomenara ad esta tendència ''fussion''.		Des de finals dels [[anys 60]] i fins a l'actualitat, el ''jazz'' no ha deixat de barrejar-se en atres gèneros, com el ''[[rock]] '', ''jazz rock'' o el ''[[funky]] '' ([[nu Jazz]]), que ha fet que a sovint es nomenara ad esta tendència ''fussion''.

Jose2 en 11:03 30 ago 2018

2018-08-30T11:03:23Z

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:58:25Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:58 20 feb 2018
Llínea 10:		Llínea 10:
	Una atra característica distintiva d'este gènero musical són les ''jam sessions'', trobades de músics al final dels concerts, en que tots els instrumentistes improvisen a partir d'una melodia. Entre finals dels anys 20 i finals de [[1945]] triumfà l'estil nomenat ''[[swing]] '', interpretat per grans orquestes (''big bands'') de dotze o catorze instrumentistes.		Una atra característica distintiva d'este gènero musical són les ''jam sessions'', trobades de músics al final dels concerts, en que tots els instrumentistes improvisen a partir d'una melodia. Entre finals dels anys 20 i finals de [[1945]] triumfà l'estil nomenat ''[[swing]] '', interpretat per grans orquestes (''big bands'') de dotze o catorze instrumentistes.

	Després de la [[Segona Guerra Mundial\|II Guerra Mundial]] s'inicià l'esclat del ''[[be bop]] '' que revolucionà les formes d'improvisar, acostant-les quasi al vanguardisme, i també els tipos de sonoritat. El ''[[bop]] '' és la base del que es coneix, habitualment, com a ''modern jazz'', en oposició al ''mainstream'', més clàssic, que ha seguit interpretant-se sense interrupció. Entre els derivats del ''bop'' trobem el ''cool'', també l'estil ''west coast'', el ''hard bop'', el ''third stream'' i, finalment, el ''free jazz'', en el que no se seguix cap patró melòdic ni harmònic, i ~~només~~ importa la timbrica, l'experimentació en els instruments i la discontinuïtat rítmica.		Després de la [[Segona Guerra Mundial\|II Guerra Mundial]] s'inicià l'esclat del ''[[be bop]] '' que revolucionà les formes d'improvisar, acostant-les quasi al vanguardisme, i també els tipos de sonoritat. El ''[[bop]] '' és la base del que es coneix, habitualment, com a ''modern jazz'', en oposició al ''mainstream'', més clàssic, que ha seguit interpretant-se sense interrupció. Entre els derivats del ''bop'' trobem el ''cool'', també l'estil ''west coast'', el ''hard bop'', el ''third stream'' i, finalment, el ''free jazz'', en el que no se seguix cap patró melòdic ni harmònic, i a soles importa la timbrica, l'experimentació en els instruments i la discontinuïtat rítmica.

	Des de finals dels 60 i fins a l'actualitat, el ''jazz'' no ha deixat de barrejar-se en atres gèneros, com el ''[[rock]] '', ''jazz rock'' o el ''[[funky]] '' ([[nu Jazz]]), que ha fet que a sovint es nomenara ad esta tendència ''fussion''.		Des de finals dels 60 i fins a l'actualitat, el ''jazz'' no ha deixat de barrejar-se en atres gèneros, com el ''[[rock]] '', ''jazz rock'' o el ''[[funky]] '' ([[nu Jazz]]), que ha fet que a sovint es nomenara ad esta tendència ''fussion''.

Posmo: /* Ritmes ballables del segle XX en influència del Jazz */

2016-02-15T23:13:59Z

Ritmes ballables del segle XX en influència del Jazz

← Revisió anterior		Revisió de 23:13 15 feb 2016
Llínea 25:		Llínea 25:
	* ''Free jazz'', ''fussion'' i ''latin jazz'', últimes tendències : [[Ornette Coleman]], Archie Shepp, Sun Ra, Cecil Taylor, McCoy Tyner, Herbie Hancock, Chick Corea, Wayne Shorter, Jaco Pastorious, Keith Jarret, Ron Carter, Jack deJohnette, [[Pat Metheny]], Lester Bowie, Jan Garbarek, [[Winton Marsalis]], Terence Blanchard, David Murray, John Zorn, Don Byron, Theo Jörgensmann, Steve Coleman, Joshua Redman, James Carter, Diana Krall, Cassandra Wilson, Jordi Rossy, Poncho Sánchez, Chucho Valdés, Tito Puente...		* ''Free jazz'', ''fussion'' i ''latin jazz'', últimes tendències : [[Ornette Coleman]], Archie Shepp, Sun Ra, Cecil Taylor, McCoy Tyner, Herbie Hancock, Chick Corea, Wayne Shorter, Jaco Pastorious, Keith Jarret, Ron Carter, Jack deJohnette, [[Pat Metheny]], Lester Bowie, Jan Garbarek, [[Winton Marsalis]], Terence Blanchard, David Murray, John Zorn, Don Byron, Theo Jörgensmann, Steve Coleman, Joshua Redman, James Carter, Diana Krall, Cassandra Wilson, Jordi Rossy, Poncho Sánchez, Chucho Valdés, Tito Puente...

	== Ritmes ballables del ~~segle~~ XX en influència del Jazz ==		== Ritmes ballables del sigle XX en influència del Jazz ==

	* El [[boston]].		* El [[boston]].

Jose2 en 12:39 27 gin 2016

2016-01-27T12:39:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:39 27 gin 2016
Llínea 4:		Llínea 4:
	Quan estos conjunts s'estabilisaren, substituïren la tuba pel [[contrabaix]], el bombo i platerets per la [[Bateria (instrument musical)\|bateria]] i s'afegí el [[piano]]. Esta era la formació de l'Original [[Dixieland Jazz Band]], un grup blanc que amprà la paraula ''jazz'' per primera vegada, en [[1917]].		Quan estos conjunts s'estabilisaren, substituïren la tuba pel [[contrabaix]], el bombo i platerets per la [[Bateria (instrument musical)\|bateria]] i s'afegí el [[piano]]. Esta era la formació de l'Original [[Dixieland Jazz Band]], un grup blanc que amprà la paraula ''jazz'' per primera vegada, en [[1917]].

	Tant per repertori com per instrumentació, harmonia i sobre tot per l'improvisació (base característica del ''jazz'') s'anà evolucionant fins a arribar, als anys 80 i 90 del [[~~segle~~ XX]], a una fusió d'estils molt diversos. Aixina, juntament en cançons populars o d'operetes i musicals de Broadway, el ''jazz'' incorporà, a partir de [[1920]], composicions pensades específicament per a ser interpretades per estos conjunts.		Tant per repertori com per instrumentació, harmonia i sobre tot per l'improvisació (base característica del ''jazz'') s'anà evolucionant fins a arribar, als anys 80 i 90 del [[sigle XX]], a una fusió d'estils molt diversos. Aixina, juntament en cançons populars o d'operetes i musicals de Broadway, el ''jazz'' incorporà, a partir de [[1920]], composicions pensades específicament per a ser interpretades per estos conjunts.

	En l'estil nomenat "Chicago" - o ''hot jazz'' - s'enriquiren les improvisacions i s'incorporaren nous instruments com el [[saxofó]] (tenor i alt, principalment), la [[guitarra]] i el [[violí]]. Atres instruments que s'anaren incorporant, foren el vibrafon, els saxofons barítons i soprano, la [[flauta]], l'orgue i diferents tipos de [[percussió]] (conga , bongos). Aixina, els cantants, tan importants ya des dels inicis dels ''blues'', adoptaren el llenguage nou i a partir dels anys 30 s'incorporaren al ''jazz''.		En l'estil nomenat "Chicago" - o ''hot jazz'' - s'enriquiren les improvisacions i s'incorporaren nous instruments com el [[saxofó]] (tenor i alt, principalment), la [[guitarra]] i el [[violí]]. Atres instruments que s'anaren incorporant, foren el vibrafon, els saxofons barítons i soprano, la [[flauta]], l'orgue i diferents tipos de [[percussió]] (conga , bongos). Aixina, els cantants, tan importants ya des dels inicis dels ''blues'', adoptaren el llenguage nou i a partir dels anys 30 s'incorporaren al ''jazz''.

	Un atra característica distintiva d'este gènero musical són les ''jam sessions'', trobades de músics al final dels concerts, en que tots els instrumentistes improvisen a partir d'una melodia. Entre finals dels anys 20 i finals de [[1945]] triumfà l'estil nomenat ''[[swing]] '', interpretat per grans orquestes (''big bands'') de dotze o catorze instrumentistes.		Una atra característica distintiva d'este gènero musical són les ''jam sessions'', trobades de músics al final dels concerts, en que tots els instrumentistes improvisen a partir d'una melodia. Entre finals dels anys 20 i finals de [[1945]] triumfà l'estil nomenat ''[[swing]] '', interpretat per grans orquestes (''big bands'') de dotze o catorze instrumentistes.

	Després de la [[Segona Guerra Mundial\|II Guerra Mundial]] s'inicià l'esclat del ''[[be bop]] '' que revolucionà les formes d'improvisar, acostant-les quasi al vanguardisme, i també els tipos de sonoritat. El ''[[bop]] '' és la base del que es coneix, habitualment, com a ''modern jazz'', en oposició al ''mainstream'', més clàssic, que ha seguit interpretant-se sense interrupció. Entre els derivats del ''bop'' trobem el ''cool'', també l'estil ''west coast'', el ''hard bop'', el ''third stream'' i, finalment, el ''free jazz'', en el que no se seguix cap patró melòdic ni harmònic, i només importa la timbrica, l'experimentació en els instruments i la discontinuïtat rítmica.		Després de la [[Segona Guerra Mundial\|II Guerra Mundial]] s'inicià l'esclat del ''[[be bop]] '' que revolucionà les formes d'improvisar, acostant-les quasi al vanguardisme, i també els tipos de sonoritat. El ''[[bop]] '' és la base del que es coneix, habitualment, com a ''modern jazz'', en oposició al ''mainstream'', més clàssic, que ha seguit interpretant-se sense interrupció. Entre els derivats del ''bop'' trobem el ''cool'', també l'estil ''west coast'', el ''hard bop'', el ''third stream'' i, finalment, el ''free jazz'', en el que no se seguix cap patró melòdic ni harmònic, i només importa la timbrica, l'experimentació en els instruments i la discontinuïtat rítmica.

← Revisió anterior		Revisió de 11:03 30 ago 2018
Llínea 2:		Llínea 2:
	El '''''Jazz''''' és un [[gènero musical]], originari de [[Nova Orleans]] ([[Louisiana]], [[Estats Units d'Amèrica]]), a on es barreja una rítmica pròpia dels negres nortamericans (''[[blues]] '', principalment, pero també les ''work songs'', el ''ragtime'', les cançons dels "Minstrels") en una instrumentació i una tímbrica genuïnes de les bandes de carrer ([[trompeta]], [[corneta]], [[clarinet]], [[trombó]], [[tuba]], [[contrabaix\|baix]], [[bombo]] i [[platerets]]).		El '''''Jazz''''' és un [[gènero musical]], originari de [[Nova Orleans]] ([[Louisiana]], [[Estats Units d'Amèrica]]), a on es barreja una rítmica pròpia dels negres nortamericans (''[[blues]] '', principalment, pero també les ''work songs'', el ''ragtime'', les cançons dels "Minstrels") en una instrumentació i una tímbrica genuïnes de les bandes de carrer ([[trompeta]], [[corneta]], [[clarinet]], [[trombó]], [[tuba]], [[contrabaix\|baix]], [[bombo]] i [[platerets]]).

	Quan estos conjunts s'estabilisaren, substituïren la tuba pel [[contrabaix]], el bombo i platerets per la [[Bateria (instrument musical)\|bateria]] i s'afegí el [[piano]]. Esta era la formació de l'Original [[Dixieland Jazz Band]], un grup blanc que amprà la paraula ''jazz'' per primera vegada, en [[1917]].		Quan estos conjunts s'estabilisaren, substituïren la tuba pel [[contrabaix]], el bombo i platerets per la [[Bateria (instrument musical)\|bateria]] i s'afegí el [[piano]]. Esta era la formació de l'Original [[Dixieland Jazz Band]], un grup blanc que amprà la paraula ''jazz'' per primera vegada, en l'any [[1917]].

	Tant per repertori com per instrumentació, harmonia i sobre tot per l'improvisació (base característica del ''jazz'') s'anà evolucionant fins a arribar, als anys 80 i 90 del [[sigle XX]], a una fusió d'estils molt diversos. Aixina, juntament en cançons populars o d'operetes i musicals de Broadway, el ''jazz'' incorporà, a partir de [[1920]], composicions pensades específicament per a ser interpretades per estos conjunts.		Tant per repertori com per instrumentació, harmonia i sobre tot per l'improvisació (base característica del ''jazz'') s'anà evolucionant fins a arribar, als anys 80 i 90 del [[sigle XX]], a una fusió d'estils molt diversos. Aixina, juntament en cançons populars o d'operetes i musicals de Broadway, el ''jazz'' incorporà, a partir de l'any [[1920]], composicions pensades específicament per a ser interpretades per estos conjunts.

	En l'estil nomenat "Chicago" - o ''hot jazz'' - s'enriquiren les improvisacions i s'incorporaren nous instruments com el [[saxofó]] (tenor i alt, principalment), la [[guitarra]] i el [[violí]]. Atres instruments que s'anaren incorporant, foren el vibrafon, els saxofons barítons i soprano, la [[flauta]], l'orgue i diferents tipos de [[percussió]] (conga , bongos). Aixina, els cantants, tan importants ya des dels inicis dels ''blues'', adoptaren el llenguage nou i a partir dels anys 30 s'incorporaren al ''jazz''.		En l'estil nomenat "Chicago" - o ''hot jazz'' - s'enriquiren les improvisacions i s'incorporaren nous instruments com el [[saxofó]] (tenor i alt, principalment), la [[guitarra]] i el [[violí]]. Atres instruments que s'anaren incorporant, foren el vibrafon, els saxofons barítons i soprano, la [[flauta]], l'orgue i diferents tipos de [[percussió]] (conga , bongos). Aixina, els cantants, tan importants ya des dels inicis dels ''blues'', adoptaren el llenguage nou i a partir dels anys 30 s'incorporaren al ''jazz''.

	Una atra característica distintiva d'este gènero musical són les ''jam sessions'', trobades de músics al final dels concerts, en que tots els instrumentistes improvisen a partir d'una melodia. Entre finals dels anys 20 i finals de [[1945]] triumfà l'estil nomenat ''[[swing]] '', interpretat per grans orquestes (''big bands'') de dotze o catorze instrumentistes.		Una atra característica distintiva d'este gènero musical són les ''jam sessions'', trobades de músics al final dels concerts, en que tots els instrumentistes improvisen a partir d'una melodia. Entre finals dels [[anys 20]] i finals de [[1945]] triumfà l'estil nomenat ''[[swing]] '', interpretat per grans orquestes (''big bands'') de dotze o catorze instrumentistes.

	Després de la [[Segona Guerra Mundial\|II Guerra Mundial]] s'inicià l'esclat del ''[[be bop]] '' que revolucionà les formes d'improvisar, acostant-les quasi al vanguardisme, i també els tipos de sonoritat. El ''[[bop]] '' és la base del que es coneix, habitualment, com a ''modern jazz'', en oposició al ''mainstream'', més clàssic, que ha seguit interpretant-se sense interrupció. Entre els derivats del ''bop'' trobem el ''cool'', també l'estil ''west coast'', el ''hard bop'', el ''third stream'' i, finalment, el ''free jazz'', en el que no se seguix cap patró melòdic ni harmònic, i a soles importa la timbrica, l'experimentació en els instruments i la discontinuïtat rítmica.		Després de la [[Segona Guerra Mundial\|II Guerra Mundial]] s'inicià l'esclat del ''[[be bop]] '' que revolucionà les formes d'improvisar, acostant-les quasi al vanguardisme, i també els tipos de sonoritat. El ''[[bop]] '' és la base del que es coneix, habitualment, com a ''modern jazz'', en oposició al ''mainstream'', més clàssic, que ha seguit interpretant-se sense interrupció. Entre els derivats del ''bop'' trobem el ''cool'', també l'estil ''west coast'', el ''hard bop'', el ''third stream'' i, finalment, el ''free jazz'', en el que no se seguix cap patró melòdic ni harmònic, i a soles importa la timbrica, l'experimentació en els instruments i la discontinuïtat rítmica.

	Des de finals dels 60 i fins a l'actualitat, el ''jazz'' no ha deixat de barrejar-se en atres gèneros, com el ''[[rock]] '', ''jazz rock'' o el ''[[funky]] '' ([[nu Jazz]]), que ha fet que a sovint es nomenara ad esta tendència ''fussion''.		Des de finals dels [[anys 60]] i fins a l'actualitat, el ''jazz'' no ha deixat de barrejar-se en atres gèneros, com el ''[[rock]] '', ''jazz rock'' o el ''[[funky]] '' ([[nu Jazz]]), que ha fet que a sovint es nomenara ad esta tendència ''fussion''.

	== Principals músics ==		== Principals músics ==
Llínea 46:		Llínea 46:

	== Principals músics valencians de jazz ==		== Principals músics valencians de jazz ==
	[[Valéncia]] es terra de jazz i conta en varis músics valencians que tenen actualment prestigi internacional fora de les nostres fronteres:		[[Valéncia]] és terra de jazz i conta en varis músics valencians que tenen actualment prestigi internacional fora de les nostres fronteres:
	*[[Chimo Tebar]]		*[[Chimo Tebar]]
	*[[Perico Sambeat]]		*[[Perico Sambeat]]