ValBOT: Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

2026-07-07T22:06:57Z

Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

← Revisió anterior		Revisió de 22:06 7 jul 2026
Llínea 1:		Llínea 1:


	'''James Monroe''' ([[Comtat de Westmoreland (#Virginia)\|Comtat de Westmoreland]], [[#Virginia]]; 28 d'abril de 1758-[[Nova York]], 4 de juliol de 1831) va ser el quint [[president dels Estats Units]] des de 1817 fins a 1825. Abans d'aplegar a la presidència va eixercir de [[soldat]], [[advocat]], delegat continental del congrés, [[senador]], [[governador]], [[Secretari d'Estat\|secretari d'estat]] i secretari de defensa.<ref>{{cite book\|last=Weeks\|first=William Earl\|title=John Quincy Adams and American Global Empire\|url=https://books.google.com/books?aneu=LKV4AAAAMAAJ\|year=1992\|location=Lexington, KY\|publisher=University of Kentucky Press\|isbn=978-0-8131-1779-9}}</ref>		'''James Monroe''' ([[Comtat de Westmoreland (#Virginia)\|Comtat de Westmoreland]], [[#Virginia]]; 28 d'abril de 1758-[[Nova York]], 4 de juliol de 1831) va ser el quint [[president dels Estats Units]] des de 1817 fins a 1825. Abans d'aplegar a la presidència va eixercir de [[soldat]], [[advocat]], delegat continental del congrés, [[senador]], [[governador]], [[Secretari d'Estat\|secretari d'estat]] i secretari de defensa.<ref>{{cite book\|last=Weeks\|first=William Earl\|title=John Quincy Adams and American Global Empire\|url=https://books.google.com/books?aneu=LKV4AAAAMAAJ\|year=1992\|location=Lexington, KY\|publisher=University of Kentucky Press\|isbn=978-0-8131-1779-9}}</ref>

Llínea 12:		Llínea 10:
	Despuix del seu retir en 1825, Monroe es va vore acossat per dificultats financeres i va fallir el 4 de juliol de 1831 en la ciutat de Nova York, compartint en els presidents [[John Adams]] i Thomas Jefferson la particularitat de morir en l'aniversari de la [[Dia de l'Independència dels Estats Units\|independència d'Estats Units]]. Els historiadors generalment ho han classificat com un president per damunt del promig.		Despuix del seu retir en 1825, Monroe es va vore acossat per dificultats financeres i va fallir el 4 de juliol de 1831 en la ciutat de Nova York, compartint en els presidents [[John Adams]] i Thomas Jefferson la particularitat de morir en l'aniversari de la [[Dia de l'Independència dels Estats Units\|independència d'Estats Units]]. Els historiadors generalment ho han classificat com un president per damunt del promig.

			[[Categoria:Alumnat de The College of William and Mary]]
			[[Categoria:Autodidactes dels Estats Units]]
	[[Categoria:~~Categories per revisar~~]]		[[Categoria:Ambaixadors dels Estats Units a França]]

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

2026-07-07T21:48:16Z

Bot: Creant artícul solicitat

Pàgina nova

'''James Monroe''' ([[Comtat de Westmoreland (#Virginia)|Comtat de Westmoreland]], [[#Virginia]]; 28 d'abril de 1758-[[Nova York]], 4 de juliol de 1831) va ser el quint [[president dels Estats Units]] des de 1817 fins a 1825. Abans d'aplegar a la presidència va eixercir de [[soldat]], [[advocat]], delegat continental del congrés, [[senador]], [[governador]], [[Secretari d'Estat|secretari d'estat]] i secretari de defensa.<ref>{{cite book|last=Weeks|first=William Earl|title=John Quincy Adams and American Global Empire|url=https://books.google.com/books?aneu=LKV4AAAAMAAJ|year=1992|location=Lexington, KY|publisher=University of Kentucky Press|isbn=978-0-8131-1779-9}}</ref>

Durant la [[guerra d'Independència dels Estats Units]], va servir en el [[Eixèrcit Continental]]. De 1780 a 1783, Monroe va estudiar dret en [[Thomas Jefferson]] i posteriorment va ser delegat tant al [[Congrés Continental]] com a la Convenció de Ratificació de [[#Virginia]]. Es va opondre a la ratificació de la [[Constitució dels Estats Units]]. En 1790, Monroe va ser elegit senador, a on es va convertir en líder del [[Partit Demòcrata-Republicà (Estats Units)|Partit Demòcrata-Republicà]]. Va deixar el Senat en 1794 per a servir com a embaixador del president [[George Washington]] en França, pero Washington ho va cridar de tornada en 1796. Monroe va guanyar les eleccions a [[governador de #Virginia]] en 1799 i va recolzar fermament la candidatura de Jefferson en les [[Eleccions presidencials d'Estats Units de 1800|eleccions presidencials de 1800]].<ref>Preston, Daniel, ed. ''The Papers of James Monroe: Selected Correspondence and Papers'' (6 vol, 2006 to 2017), the major scholarly edition; in progress, with coverage to 1814.</ref>

Com enviat especial del president Jefferson, Monroe va ajudar a negociar la [[Compra de Luisiana]], per mig de la qual Estats Units casi va duplicar el seu tamany. Monroe es va distanciar del seu amic de tota la vida, [[James Madison]], en acabant de que este rebujara el Tractat Monroe-Pinkney que Monroe havia negociat en [[Regne Unit]]. Va desafiar sense èxit a Madison per la nominació del Partit Demòcrata-Republicà en les [[Eleccions presidencials d'Estats Units de 1808|eleccions presidencials de 1808]], pero es va unir al govern de Madison com a secretari d'Estat en 1811. Durant les últimes etapes de la [[Guerra anglo-nortamericana de 1812|Guerra de 1812]], Monroe va eixercitar simultàneament els càrrecs de secretari d'Estat i secretari de Guerra de Madison. El seu liderage durant la guerra ho va consolidar com el successor natural de Madison, i va derrotar fàcilment al candidat federaliste [[Rufus King]] en les [[Eleccions presidencials d'Estats Units de 1816|eleccions presidencials de 1816]].<ref>''Writings of James Monroe,'' edited by Stanislaus Murray Hamilton, ed., 7 vols. (1898–1903) [https://archive.org/details/writingsjamesmo10monrgoog online edition at Internet Archive]</ref>

Durant la presidència de Monroe, el [[Partit Federaliste]] es desmoronó com a força política nacional i Monroe va ser reelegit, pràcticament sense oposició, [[Eleccions presidencials d'Estats Units de 1820|en 1820]]. Com a president, va firmar el [[Compromís de Misuri]], que va admetre a [[Misuri]] com [[Estats lliures i estats esclavistes|estat esclaviste]] i va prohibir l'esclavitut en els territoris al nort del paralel 36°30′. En política exterior, Monroe i el secretari d'Estat [[John Quincy Adams]] varen favorir una política de conciliació en el [[Imperi britànic]] i una política expansionista contra el [[Imperi espanyol]]. En el [[Tractat Adams-Onís]] de 1819 en Espanya, Estats Units es va assegurar [[Florida]] i va establir la seua frontera occidental en la [[Virreinato de Nova Espanya|Nova Espanya]]. En 1823, Monroe va anunciar l'oposició d'Estats Units a qualsevol intervenció europea en els països americans [[Guerres d'independència hispanoamericanes|recentment independisats]] en la [[doctrina Monroe]], que es va convertir en una fita de la política exterior nortamericana.<ref>Perkins, Dexter. ''The Monroe Doctrine, 1823–1826'' (1927).</ref> Monroe va ser membre de la Societat Americana de Colonisació, que recolzava la colonisació d'[[Àfrica]] per esclaus lliberats, i la capital de [[Llibèria]], [[Monròvia]], du el seu nom en el seu honor.

Despuix del seu retir en 1825, Monroe es va vore acossat per dificultats financeres i va fallir el 4 de juliol de 1831 en la ciutat de Nova York, compartint en els presidents [[John Adams]] i Thomas Jefferson la particularitat de morir en l'aniversari de la [[Dia de l'Independència dels Estats Units|independència d'Estats Units]]. Els historiadors generalment ho han classificat com un president per damunt del promig.

[[Categoria:Categories per revisar]]

James Monroe - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat