James Cook - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'La [[illa' a 'L'[[illa'

2023-09-05T02:18:19Z

Text reemplaça - 'La [[illa' a 'L'[[illa'

← Revisió anterior		Revisió de 02:18 5 set 2023
Llínea 52:		Llínea 52:
	Una vegada que es varen realisar les reparacions, es va continuar en el viage, passant pel punt més nòrdic de la península Cap York, i despuix varen navegar a través de l'[[estret de Torres]], entre Austràlia i [[Papua Nova Guinea]], que havia segut navegat per [[Luis Váez de Torres]] en l'any [[1604]].		Una vegada que es varen realisar les reparacions, es va continuar en el viage, passant pel punt més nòrdic de la península Cap York, i despuix varen navegar a través de l'[[estret de Torres]], entre Austràlia i [[Papua Nova Guinea]], que havia segut navegat per [[Luis Váez de Torres]] en l'any [[1604]].

	Fins a este moment de la travessia, Cook no havia perdut cap home a causa del [[escorbut]]; un èxit destacable i pràcticament desconegut en els viages de llarga distància per mar durant el [[sigle XVIII]]. Cook obligava la seua tripulació a menjar [[cítric]]s i [[chucrut]], encara que ningú entenia les raons per les quals ingerir estos aliments prevenia l'escorbut. Desafortunadament, va navegar cap a [[Jakarta\|Batavia]], la capital de les [[Índies Orientals Holandeses]], per reparacions. [[Batavia]] era coneguda pels seus brots de [[malària]], i, abans que retornaren, gran part de la tripulació de Cook va sucumbir a esta malaltia i a atres com la [[disenteria]]; entre ells el haitià Tupaia, el secretari finés de Banks, el científic finés [[Herman Spöring]], l'astrònom Charles Green i l'ilustrador [[Sydney Parkinson]]. La [[illa Spöring]] fon batejada aixina per Cook en honor a Herman Spöning i al seu treball durant el viage.		Fins a este moment de la travessia, Cook no havia perdut cap home a causa del [[escorbut]]; un èxit destacable i pràcticament desconegut en els viages de llarga distància per mar durant el [[sigle XVIII]]. Cook obligava la seua tripulació a menjar [[cítric]]s i [[chucrut]], encara que ningú entenia les raons per les quals ingerir estos aliments prevenia l'escorbut. Desafortunadament, va navegar cap a [[Jakarta\|Batavia]], la capital de les [[Índies Orientals Holandeses]], per reparacions. [[Batavia]] era coneguda pels seus brots de [[malària]], i, abans que retornaren, gran part de la tripulació de Cook va sucumbir a esta malaltia i a atres com la [[disenteria]]; entre ells el haitià Tupaia, el secretari finés de Banks, el científic finés [[Herman Spöring]], l'astrònom Charles Green i l'ilustrador [[Sydney Parkinson]]. L'[[illa Spöring]] fon batejada aixina per Cook en honor a Herman Spöning i al seu treball durant el viage.

	El ''Endeavour'', el barco del primer viage, despuix donaria el seu nom al [[transbordador espacial Endeavour]] i al riu Endeavour.		El ''Endeavour'', el barco del primer viage, despuix donaria el seu nom al [[transbordador espacial Endeavour]] i al riu Endeavour.

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:31:45Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:31 28 ago 2023
Llínea 44:		Llínea 44:
	Al principi, Cook va nomenar al lloc ''Baïa Stingaree'', a causa de la gran cantitat de [[Rajiformes\|rajades]] trobades allí; despuix fon canviat a ''Badia Botànic'', i finalment a ''Baïa Botànica'' (Botany Bay), per les espècies úniques trobades per [[Joseph Banks\|Banks]], [[Daniel Solander\|Solander]] i Spöring.		Al principi, Cook va nomenar al lloc ''Baïa Stingaree'', a causa de la gran cantitat de [[Rajiformes\|rajades]] trobades allí; despuix fon canviat a ''Badia Botànic'', i finalment a ''Baïa Botànica'' (Botany Bay), per les espècies úniques trobades per [[Joseph Banks\|Banks]], [[Daniel Solander\|Solander]] i Spöring.

	Este primer lloc en el qual varen parar, més tart fon fomentat (especialment per Banks) com un bon lloc per a establir un assentament i una colònia britànica. No obstant, quasi díhuit anys despuix d'esta primera arribada, quan el capità [[Arthur Phillip]] va arribar allí en l'any [[1788]] per a establir un fort i una colònia penal, va trobar que la baïa i els seus voltants no eren un lloc tan promissori com havia segut descrit. Llavors, Phillip va donar órdens de moure's cap al nort, al lloc que Cook havia denominat ''Port Jackson'' pero no havia explorat en profunditat. Fon en un lloc de ''Sydney Cove'' que es va realisar l'assentament de [[Sydney]]. Durant alguns anys més, el lloc continuaria sent ~~cridat~~ generalment ''Botanic Bay''. Ací es varen realisar les primeres expedicions científiques per a documentar la flora i la fauna d'[[Austràlia]].		Este primer lloc en el qual varen parar, més tart fon fomentat (especialment per Banks) com un bon lloc per a establir un assentament i una colònia britànica. No obstant, quasi díhuit anys despuix d'esta primera arribada, quan el capità [[Arthur Phillip]] va arribar allí en l'any [[1788]] per a establir un fort i una colònia penal, va trobar que la baïa i els seus voltants no eren un lloc tan promissori com havia segut descrit. Llavors, Phillip va donar órdens de moure's cap al nort, al lloc que Cook havia denominat ''Port Jackson'' pero no havia explorat en profunditat. Fon en un lloc de ''Sydney Cove'' que es va realisar l'assentament de [[Sydney]]. Durant alguns anys més, el lloc continuaria sent nomenat generalment ''Botanic Bay''. Ací es varen realisar les primeres expedicions científiques per a documentar la flora i la fauna d'[[Austràlia]].

	En este viage, Cook va tindre contacte en originaris del lloc, que eren de caràcter pacífic.		En este viage, Cook va tindre contacte en originaris del lloc, que eren de caràcter pacífic.
Llínea 65:		Llínea 65:
	En este viage, Cook va comandar la nau ''HMS Resolution'', mentres que [[Tobies Furneauz]] va comandar la nau companyona ''HMS Adventure''. L'expedició va circumnavegar el globus terraqüi a molt alta latitut sur, convertint-se en un dels primers a creuar el [[círcul polar antàrtic]], el [[17 de giner]] de [[1773]], conseguint 71º 10' sur. També va descobrir [[Geòrgia del Sur]] i les [[illes Sandwich del Sur]]. En la boira antàrtica, els dos barcos es varen separar. Furneaux fon cap a Nova Zelanda, on va perdre alguns dels seus hòmens per una baralla en els [[Maori]]és, i despuix va navegar cap a [[Gran Bretanya]], mentres que Cook va continuar explorant l'[[Antàrtica]].		En este viage, Cook va comandar la nau ''HMS Resolution'', mentres que [[Tobies Furneauz]] va comandar la nau companyona ''HMS Adventure''. L'expedició va circumnavegar el globus terraqüi a molt alta latitut sur, convertint-se en un dels primers a creuar el [[círcul polar antàrtic]], el [[17 de giner]] de [[1773]], conseguint 71º 10' sur. També va descobrir [[Geòrgia del Sur]] i les [[illes Sandwich del Sur]]. En la boira antàrtica, els dos barcos es varen separar. Furneaux fon cap a Nova Zelanda, on va perdre alguns dels seus hòmens per una baralla en els [[Maori]]és, i despuix va navegar cap a [[Gran Bretanya]], mentres que Cook va continuar explorant l'[[Antàrtica]].

	Cook quasi va descobrir el continent antàrtic, pero va tornar cap al nort, en direcció a [[Tahití]] per a reproveir el barco. Despuix va reprendre el seu curs cap al sur en un segon intent infructuós de trobar el continent. En este tram del viage va portar en ell a un jove haitià ~~cridat~~ Omai, que va demostrar ser alguna cosa menys especialiste sobre l'[[Oceà Pacífic]] del que havia segut Tupaia en el primer viage. Durant el viage de tornada, varen estar en les illes Friendly, [[illa de Pasqua]] i [[Vanuatu]], en l'any [[1774]]. Els seus informes sobre el retorn del viage varen posar quietut sobre el popular mit de ''Terra Australis''.		Cook quasi va descobrir el continent antàrtic, pero va tornar cap al nort, en direcció a [[Tahití]] per a reproveir el barco. Despuix va reprendre el seu curs cap al sur en un segon intent infructuós de trobar el continent. En este tram del viage va portar en ell a un jove haitià nomenat Omai, que va demostrar ser alguna cosa menys especialiste sobre l'[[Oceà Pacífic]] del que havia segut Tupaia en el primer viage. Durant el viage de tornada, varen estar en les illes Friendly, [[illa de Pasqua]] i [[Vanuatu]], en l'any [[1774]]. Els seus informes sobre el retorn del viage varen posar quietut sobre el popular mit de ''Terra Australis''.

	Un atre èxit del segon viage fon l'ocupació reeixida del [[cronómetro]] K1, que va facilitar mesurar la llongitut de forma més precisa.		Un atre èxit del segon viage fon l'ocupació reeixida del [[cronómetro]] K1, que va facilitar mesurar la llongitut de forma més precisa.

Valencian: Text reemplaça - 'de [[Amèrica' a 'd'[[Amèrica'

2022-12-16T16:57:43Z

Text reemplaça - 'de [[Amèrica' a 'd'[[Amèrica'

← Revisió anterior		Revisió de 16:57 16 dec 2022
Llínea 75:		Llínea 75:
	== Tercer viage (1776–1779) ==		== Tercer viage (1776–1779) ==

	En el seu últim viage, Cook va comandar una vegada més el ''HMS Resolution'', mentres que el capità [[Charles Clerke]] comandava el ''[[HMS Discovery]] ''. Ostensiblement, el viage fon planejat per a portar de tornada a Omai cap a [[Thaití]]; açò era lo que el públic en general creïa, ya que s'havia convertit en una "curiositat" en [[Londres]]. Despuix de deixar a Omai, Cook va viajar cap al nort, i en l'any [[1778]] es va convertir en el primer europeu a visitar les illes Hawai, a les que va nomenar ''illes Sandwich'', pel Quart Comte de Sandwich, [[John Montagu]], en eixe moment a càrrec de la Royal Navy. En [[Hawai]] fon tractat en gran reverència, ya que els natius varen pensar que era una reencarnació del deu [[Lono]]. Des d'allí va viajar cap a l'est, per a explorar la costa oest de [[Amèrica del Nort]]. Va explorar i va fer mapes de la costa, des de [[Califòrnia]] fins al [[estret de Bering]].		En el seu últim viage, Cook va comandar una vegada més el ''HMS Resolution'', mentres que el capità [[Charles Clerke]] comandava el ''[[HMS Discovery]] ''. Ostensiblement, el viage fon planejat per a portar de tornada a Omai cap a [[Thaití]]; açò era lo que el públic en general creïa, ya que s'havia convertit en una "curiositat" en [[Londres]]. Despuix de deixar a Omai, Cook va viajar cap al nort, i en l'any [[1778]] es va convertir en el primer europeu a visitar les illes Hawai, a les que va nomenar ''illes Sandwich'', pel Quart Comte de Sandwich, [[John Montagu]], en eixe moment a càrrec de la Royal Navy. En [[Hawai]] fon tractat en gran reverència, ya que els natius varen pensar que era una reencarnació del deu [[Lono]]. Des d'allí va viajar cap a l'est, per a explorar la costa oest d'[[Amèrica del Nort]]. Va explorar i va fer mapes de la costa, des de [[Califòrnia]] fins al [[estret de Bering]].

	El [[estret de Bering]] no va poder ser atravessat per Cook, encara que va fer diversos intents. Cook havia començat a tindre algun trastorn estomacal des de feya algun temps, i açò és pres com a explicació al seu comportament irracional cap a la tripulació durant el viage.		El [[estret de Bering]] no va poder ser atravessat per Cook, encara que va fer diversos intents. Cook havia començat a tindre algun trastorn estomacal des de feya algun temps, i açò és pres com a explicació al seu comportament irracional cap a la tripulació durant el viage.

Jose2 en 19:20 2 nov 2022

2022-11-02T19:20:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:20 2 nov 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Captainjamescookportrait.jpg\|thumb\|250px\|James Cook]]		[[Image:Captainjamescookportrait.jpg\|thumb\|250px\|James Cook]]
	'''James Cook''' [[Royal Society\|FRS]] [[Royal Navy\|RN]] ([[Marton]], [[North Yorkshire]], [[27 d'octubre]] de [[1728]] - [[Hawai]], [[14 de febrer]] de [[1779]]) fon un [[navegant]], explorador i [[Cartografia\|cartógraf]] [[Regne Unit\|britànic]].		'''James Cook''' [[Royal Society\|FRS]] [[Royal Navy\|RN]] ([[Marton]], [[North Yorkshire]], [[27 d'octubre]] de [[1728]] - † [[Hawai]], [[14 de febrer]] de [[1779]]) fon un [[navegant]], explorador i [[Cartografia\|cartógraf]] [[Regne Unit\|britànic]].

	Va realisar tres viages pel [[oceà Pacífic]], durant els quals es varen descriure en precisió grans àrees, i moltes illes i costes varen ser documentades per primera vegada en [[mapa\|mapes]] europeus.		Va realisar tres viages pel [[oceà Pacífic]], durant els quals es varen descriure en precisió grans àrees, i moltes illes i costes varen ser documentades per primera vegada en [[mapa\|mapes]] europeus.

Valencian: Text reemplaça - 'California' a 'Califòrnia'

2022-10-19T13:03:36Z

Text reemplaça - 'California' a 'Califòrnia'

← Revisió anterior		Revisió de 13:03 19 oct 2022
Llínea 75:		Llínea 75:
	== Tercer viage (1776–1779) ==		== Tercer viage (1776–1779) ==

	En el seu últim viage, Cook va comandar una vegada més el ''HMS Resolution'', mentres que el capità [[Charles Clerke]] comandava el ''[[HMS Discovery]] ''. Ostensiblement, el viage fon planejat per a portar de tornada a Omai cap a [[Thaití]]; açò era lo que el públic en general creïa, ya que s'havia convertit en una "curiositat" en [[Londres]]. Despuix de deixar a Omai, Cook va viajar cap al nort, i en l'any [[1778]] es va convertir en el primer europeu a visitar les illes Hawai, a les que va nomenar ''illes Sandwich'', pel Quart Comte de Sandwich, [[John Montagu]], en eixe moment a càrrec de la Royal Navy. En [[Hawai]] fon tractat en gran reverència, ya que els natius varen pensar que era una reencarnació del deu [[Lono]]. Des d'allí va viajar cap a l'est, per a explorar la costa oest de [[Amèrica del Nort]]. Va explorar i va fer mapes de la costa, des de [[~~California~~]] fins al [[estret de Bering]].		En el seu últim viage, Cook va comandar una vegada més el ''HMS Resolution'', mentres que el capità [[Charles Clerke]] comandava el ''[[HMS Discovery]] ''. Ostensiblement, el viage fon planejat per a portar de tornada a Omai cap a [[Thaití]]; açò era lo que el públic en general creïa, ya que s'havia convertit en una "curiositat" en [[Londres]]. Despuix de deixar a Omai, Cook va viajar cap al nort, i en l'any [[1778]] es va convertir en el primer europeu a visitar les illes Hawai, a les que va nomenar ''illes Sandwich'', pel Quart Comte de Sandwich, [[John Montagu]], en eixe moment a càrrec de la Royal Navy. En [[Hawai]] fon tractat en gran reverència, ya que els natius varen pensar que era una reencarnació del deu [[Lono]]. Des d'allí va viajar cap a l'est, per a explorar la costa oest de [[Amèrica del Nort]]. Va explorar i va fer mapes de la costa, des de [[Califòrnia]] fins al [[estret de Bering]].

	El [[estret de Bering]] no va poder ser atravessat per Cook, encara que va fer diversos intents. Cook havia començat a tindre algun trastorn estomacal des de feya algun temps, i açò és pres com a explicació al seu comportament irracional cap a la tripulació durant el viage.		El [[estret de Bering]] no va poder ser atravessat per Cook, encara que va fer diversos intents. Cook havia començat a tindre algun trastorn estomacal des de feya algun temps, i açò és pres com a explicació al seu comportament irracional cap a la tripulació durant el viage.

Coca antoñina: /* Primer viage (1768–1771) */

2022-07-09T15:43:26Z

Primer viage (1768–1771)

← Revisió anterior		Revisió de 15:43 9 jul 2022
Llínea 38:		Llínea 38:
	Posteriorment va partir en rumbo oest, pera intentar arribar a [[Terra de Van Diemen]] (hui [[Tasmania]]), que havia segut vista per Tasman, pera establir si formava part o no del llegendari continent austral. No obstant, varen ser forçats a mantindre un rumbo més cap al nort a causa dels forts vents. Quan varen divisar terra, Cook la va nomenar ''Punta Hicks'', ya que Leuit Hicks fon el primer a divisar-la. Cook va pensar que podia ser Terra de Van Diem-ne, pero en realitat era part de la costa sur-est de [[Austràlia]], i en açò es varen convertir en els primers europeus coneguts en trobar la costa este del continent.		Posteriorment va partir en rumbo oest, pera intentar arribar a [[Terra de Van Diemen]] (hui [[Tasmania]]), que havia segut vista per Tasman, pera establir si formava part o no del llegendari continent austral. No obstant, varen ser forçats a mantindre un rumbo més cap al nort a causa dels forts vents. Quan varen divisar terra, Cook la va nomenar ''Punta Hicks'', ya que Leuit Hicks fon el primer a divisar-la. Cook va pensar que podia ser Terra de Van Diem-ne, pero en realitat era part de la costa sur-est de [[Austràlia]], i en açò es varen convertir en els primers europeus coneguts en trobar la costa este del continent.

	El lloc besllumenat és generalment calculat com un punt a mitat de camí entre les actuals ciutats de [[Orbost]] i [[Mallacota]], en l'estat de [[Victòria (Austràlia)\|~~Victoria~~]]. Un nou reconeiximent de la zona, realisat en l'any [[1843]], va tornar a batejar el lloc com a Cap Everard. Per al centèsim aniversari del besllumenament , el nom fon oficialment canviat per ''Punta Hicks'' novament.		El lloc besllumenat és generalment calculat com un punt a mitat de camí entre les actuals ciutats de [[Orbost]] i [[Mallacota]], en l'estat de [[Victòria (Austràlia)\|Victòria]]. Un nou reconeiximent de la zona, realisat en l'any [[1843]], va tornar a batejar el lloc com a Cap Everard. Per al centèsim aniversari del besllumenament , el nom fon oficialment canviat per ''Punta Hicks'' novament.

	El ''Endeavour'' va continuar rumbo al nort, vorejant la costa, mantenint la terra a la vista. Cook va cartografiar i va batejar en diferents noms a uns quants llocs. Despuix d'una semana, varen passar per una gran cala de poca profunditat. En este lloc, nomenat [[Kurnell]], Cook i la seua tripulació varen tindre el primer contacte en el continent.		El ''Endeavour'' va continuar rumbo al nort, vorejant la costa, mantenint la terra a la vista. Cook va cartografiar i va batejar en diferents noms a uns quants llocs. Despuix d'una semana, varen passar per una gran cala de poca profunditat. En este lloc, nomenat [[Kurnell]], Cook i la seua tripulació varen tindre el primer contacte en el continent.
Llínea 50:		Llínea 50:
	Cook va continuar cap al nort, mapejant la costa. Va haver-hi un contratemps quan el ''Endeavour'' va passar per la [[Gran barrera de coral]] el [[11 de juny]] de [[1770]]. El barco es va danyar sériament i el viage es va demorar quasi set semanes, mentres les reparacions eren fetes en la plaja (prop dels molls de l'actual ciutat de [[Cooktown]], en la boca del riu Endeavour). Mentres varen estar allí, [[Joseph Banks]], [[Herman Spöring]] i [[Daniel Solander]] varen fer la seua primera gran colecció de flora australiana. Allí, la tripulació va tindre trobades en els aborígens del lloc, que eren majorment pacífics. Pel contacte en la tribu [[Guugu Yimithirr]], la paraula ''kangaroo'' ([[cangur]]) fon introduïda al [[idioma anglés]], derivant de ''gangaroo''; "''kangaroo''" no designava el nom de l'animal, sino l'expressió "no li entenc" que responien a les preguntes dels anglesos.		Cook va continuar cap al nort, mapejant la costa. Va haver-hi un contratemps quan el ''Endeavour'' va passar per la [[Gran barrera de coral]] el [[11 de juny]] de [[1770]]. El barco es va danyar sériament i el viage es va demorar quasi set semanes, mentres les reparacions eren fetes en la plaja (prop dels molls de l'actual ciutat de [[Cooktown]], en la boca del riu Endeavour). Mentres varen estar allí, [[Joseph Banks]], [[Herman Spöring]] i [[Daniel Solander]] varen fer la seua primera gran colecció de flora australiana. Allí, la tripulació va tindre trobades en els aborígens del lloc, que eren majorment pacífics. Pel contacte en la tribu [[Guugu Yimithirr]], la paraula ''kangaroo'' ([[cangur]]) fon introduïda al [[idioma anglés]], derivant de ''gangaroo''; "''kangaroo''" no designava el nom de l'animal, sino l'expressió "no li entenc" que responien a les preguntes dels anglesos.

	Una vegada que es varen realisar les reparacions, es va continuar en el viage, passant pel punt més nòrdic de la península Cap York, i despuix varen navegar a través ~~del~~ [[estret de Torres]], entre Austràlia i [[Papua Nova Guinea]], que havia segut navegat per [[Luis Váez de Torres]] en l'any [[1604]].		Una vegada que es varen realisar les reparacions, es va continuar en el viage, passant pel punt més nòrdic de la península Cap York, i despuix varen navegar a través de l'[[estret de Torres]], entre Austràlia i [[Papua Nova Guinea]], que havia segut navegat per [[Luis Váez de Torres]] en l'any [[1604]].

	Fins a este moment de la travessia, Cook no havia perdut cap home a causa del [[escorbut]]; un èxit destacable i pràcticament desconegut en els viages de llarga distància per mar durant el [[sigle XVIII]]. Cook obligava la seua tripulació a menjar [[cítric]]s i [[chucrut]], encara que ningú entenia les raons per les quals ingerir estos aliments prevenia l'escorbut. Desafortunadament, va navegar cap a [[~~Yakarta~~\|Batavia]], la capital de les [[Índies Orientals Holandeses]], per reparacions. [[~~Batàvia~~]] era coneguda pels seus brots de [[malària]], i, abans que retornaren, gran part de la tripulació de Cook va sucumbir a esta malaltia i a atres com la [[disenteria]]; entre ells el haitià Tupaia, el secretari finés de Banks, el científic finés [[Herman Spöring]], l'astrònom Charles Green i l'ilustrador [[Sydney Parkinson]]. La [[illa Spöring]] fon batejada aixina per Cook en honor a Herman Spöning i al seu treball durant el viage.		Fins a este moment de la travessia, Cook no havia perdut cap home a causa del [[escorbut]]; un èxit destacable i pràcticament desconegut en els viages de llarga distància per mar durant el [[sigle XVIII]]. Cook obligava la seua tripulació a menjar [[cítric]]s i [[chucrut]], encara que ningú entenia les raons per les quals ingerir estos aliments prevenia l'escorbut. Desafortunadament, va navegar cap a [[Jakarta\|Batavia]], la capital de les [[Índies Orientals Holandeses]], per reparacions. [[Batavia]] era coneguda pels seus brots de [[malària]], i, abans que retornaren, gran part de la tripulació de Cook va sucumbir a esta malaltia i a atres com la [[disenteria]]; entre ells el haitià Tupaia, el secretari finés de Banks, el científic finés [[Herman Spöring]], l'astrònom Charles Green i l'ilustrador [[Sydney Parkinson]]. La [[illa Spöring]] fon batejada aixina per Cook en honor a Herman Spöning i al seu treball durant el viage.

	El ''Endeavour'', el barco del primer viage, despuix donaria el seu nom al [[transbordador espacial Endeavour]] i al riu Endeavour.		El ''Endeavour'', el barco del primer viage, despuix donaria el seu nom al [[transbordador espacial Endeavour]] i al riu Endeavour.

	Els diaris de Cook varen ser publicats al seu regrés, en lo que es va convertir en una espècie d'héroe entre la [[comunitat científica]]. No obstant, entre el públic en general, el botànic Joseph Banks fon un héroe més gran. Banks eventualment va intentar prendre l'autoritat del segon viage de Cook, pero va desistir del viage abans que ~~este començara~~.		Els diaris de Cook varen ser publicats al seu regrés, en lo que es va convertir en una espècie d'héroe entre la [[comunitat científica]]. No obstant, entre el públic en general, el botànic Joseph Banks fon un héroe més gran. Banks eventualment va intentar prendre l'autoritat del segon viage de Cook, pero va desistir del viage abans que est escomençara.

	== Segon viage (1772–1775) ==		== Segon viage (1772–1775) ==

Coca antoñina: /* Primer viage (1768–1771) */

2022-07-09T15:40:49Z

Primer viage (1768–1771)

← Revisió anterior		Revisió de 15:40 9 jul 2022
Llínea 34:		Llínea 34:
	Green, Cook i Solander varen fer medicions per separat, que varen tindre variacions majors que els màrgens d'error esperats. La instrumentació que varen utilisar era adequada per a l'época, pero els métodos utilisats no eliminaven els errors. Més tart, quan els seus resultats varen ser comparats en els d'atres observadors del mateix acontenyiment des d'atres parts del món, el resultat no fon tan concloent o precís com s'havia esperat.		Green, Cook i Solander varen fer medicions per separat, que varen tindre variacions majors que els màrgens d'error esperats. La instrumentació que varen utilisar era adequada per a l'época, pero els métodos utilisats no eliminaven els errors. Més tart, quan els seus resultats varen ser comparats en els d'atres observadors del mateix acontenyiment des d'atres parts del món, el resultat no fon tan concloent o precís com s'havia esperat.

	Una vegada que les observacions es varen completar, Cook va partir per a realisar el segon propòsit del seu viage: buscar en el Pacífic Sur senyals del continent més austral: [[Terra Australis]]. La Royal Society, i especialment [[Alexander Dalrymple]], creïen que havia d'existir; no obstant, Cook tenia els seus propis dubtes respecte d'això. En l'ajuda de Tupaia, un haitià que tenia gran coneiximent de la geografia del Pacífic, Cook se les va arreglar per a arribar fins a [[Nova Zelanda]], sent el segon europeu a arribar allí. [[Abel Tasman]], en l'any [[1642]], havia segut el primer. Cook va fer un "mapeo" de tota la costa de [[Nova Zelanda]], cometent a soles alguns errors menors. També va descobrir el [[estret de Cook]], que separa la [[illa Nort]] de la [[illa Sur]], que Tasman no havia vist.		Una vegada que les observacions es varen completar, Cook va partir per a realisar el segon propòsit del seu viage: buscar en el Pacífic Sur senyals del continent més austral: [[Terra Australis]]. La Royal Society, i especialment [[Alexander Dalrymple]], creïen que havia d'existir; no obstant, Cook tenia els seus propis dubtes respecte d'això. En l'ajuda de Tupaia, un haitià que tenia gran coneiximent de la geografia del Pacífic, Cook se les va arreglar per a arribar fins a [[Nova Zelanda]], sent el segon europeu a arribar allí. [[Abel Tasman]], en l'any [[1642]], havia segut el primer. Cook va fer un "mapeo" de tota la costa de [[Nova Zelanda]], cometent a soles alguns errors menors. També va descobrir l'[[estret de Cook]], que separa la [[illa Nort]] de la [[illa Sur]], que Tasman no havia vist.

	Posteriorment va partir en rumbo oest, pera intentar arribar a [[Terra de Van Diemen]] (hui [[Tasmania]]), que havia segut vista per Tasman, pera establir si formava part o no del llegendari continent austral. No obstant, varen ser forçats a mantindre un rumbo més cap al nort a causa dels forts vents. Quan varen divisar terra, Cook la va nomenar ''Punta Hicks'', ya que Leuit Hicks fon el primer a divisar-la. Cook va pensar que podia ser Terra de Van Diem-ne, pero en realitat era part de la costa sur-est de [[Austràlia]], i en açò es varen convertir en els primers europeus coneguts en trobar la costa este del continent.		Posteriorment va partir en rumbo oest, pera intentar arribar a [[Terra de Van Diemen]] (hui [[Tasmania]]), que havia segut vista per Tasman, pera establir si formava part o no del llegendari continent austral. No obstant, varen ser forçats a mantindre un rumbo més cap al nort a causa dels forts vents. Quan varen divisar terra, Cook la va nomenar ''Punta Hicks'', ya que Leuit Hicks fon el primer a divisar-la. Cook va pensar que podia ser Terra de Van Diem-ne, pero en realitat era part de la costa sur-est de [[Austràlia]], i en açò es varen convertir en els primers europeus coneguts en trobar la costa este del continent.

Coca antoñina: /* Començament de la carrera naval en l'Armada Real Britànica */

2022-07-09T15:39:52Z

Començament de la carrera naval en l'Armada Real Britànica

← Revisió anterior		Revisió de 15:39 9 jul 2022
Llínea 23:		Llínea 23:
	Allí va demostrar la seua habilitat per a la [[topografia]] i [[cartografia]], i fon el responsable de fer mapes de gran part de l'entrada al [[riu Sant Llorenç]] durant el lloc, permetent al [[James Wolfe\|General Wolfe]] fer el seu atac de forma sorprenent sobre les Planes d'Abraham.		Allí va demostrar la seua habilitat per a la [[topografia]] i [[cartografia]], i fon el responsable de fer mapes de gran part de l'entrada al [[riu Sant Llorenç]] durant el lloc, permetent al [[James Wolfe\|General Wolfe]] fer el seu atac de forma sorprenent sobre les Planes d'Abraham.

	Entre els anys [[1763]] i [[1767]], Cook va fer cartes sobre les irregulars costes de [[Illa de Terranova\|Terranova]]: entre [[1763]] i [[1764]], per l'estret ~~nort-oest~~; entre [[1765]] i [[1766]], la costa del sur entre la ''Península Burin'' i ''Cape Ray''; i, finalment, la costa oest durant l'any [[1767]]. Estes cinc temporades de Cook varen donar com a resultat el primer mapa a gran escala i de gran exactitut sobre el lloc. També varen donar a Cook un gran domini en la pràctica topogràfica, realisada en condicions adverses, lo que va cridar l'atenció de la Royal Navy i la [[Royal Society]], en un moment crucial, tant en la carrera personal de Cook com en la postura britànica de cara a als descobriments d'ultramar.		Entre els anys [[1763]] i [[1767]], Cook va fer cartes sobre les irregulars costes de [[Illa de Terranova\|Terranova]]: entre [[1763]] i [[1764]], per l'estret noroest; entre [[1765]] i [[1766]], la costa del sur entre la ''Península Burin'' i ''Cape Ray''; i, finalment, la costa oest durant l'any [[1767]]. Estes cinc temporades de Cook varen donar com a resultat el primer mapa a gran escala i de gran exactitut sobre el lloc. També varen donar a Cook un gran domini en la pràctica topogràfica, realisada en condicions adverses, lo que va cridar l'atenció de la Royal Navy i la [[Royal Society]], en un moment crucial, tant en la carrera personal de Cook com en la postura britànica de cara a als descobriments d'ultramar.

	== Primer viage (1768–1771) ==		== Primer viage (1768–1771) ==

Coca antoñina en 15:38 9 jul 2022

2022-07-09T15:38:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:38 9 jul 2022
Llínea 2:		Llínea 2:
	'''James Cook''' [[Royal Society\|FRS]] [[Royal Navy\|RN]] ([[Marton]], [[North Yorkshire]], [[27 d'octubre]] de [[1728]] - [[Hawai]], [[14 de febrer]] de [[1779]]) fon un [[navegant]], explorador i [[Cartografia\|cartógraf]] [[Regne Unit\|britànic]].		'''James Cook''' [[Royal Society\|FRS]] [[Royal Navy\|RN]] ([[Marton]], [[North Yorkshire]], [[27 d'octubre]] de [[1728]] - [[Hawai]], [[14 de febrer]] de [[1779]]) fon un [[navegant]], explorador i [[Cartografia\|cartógraf]] [[Regne Unit\|britànic]].

	Va realisar tres viages pel [[oceà Pacífic]], durant els quals es varen descriure en precisió grans àrees, i moltes illes i costes varen ser documentades per primera vegada en [[mapa]]s europeus.		Va realisar tres viages pel [[oceà Pacífic]], durant els quals es varen descriure en precisió grans àrees, i moltes illes i costes varen ser documentades per primera vegada en [[mapa\|mapes]] europeus.

	Els seus majors èxits varen ser el reclam per a [[Gran Bretanya]] de la costa est d'[[Austràlia]], probablement descoberta pels espanyols en el [[sigle XVI]]; les [[Hawai\|illes Hawai]], descobertes per l'espanyol [[Álvaro de Saavedra]] en l'any [[1527]] i la circumnavegació i cartografia de [[Illa de Terranova\|Terranova]] i [[Nova Zelanda]].		Els seus majors èxits varen ser el reclam per a [[Gran Bretanya]] de la costa est d'[[Austràlia]], probablement descoberta pels espanyols en el [[sigle XVI]]; les [[Hawai\|illes Hawai]], descobertes per l'espanyol [[Álvaro de Saavedra]] en l'any [[1527]] i la circumnavegació i cartografia de [[Illa de Terranova\|Terranova]] i [[Nova Zelanda]].

Coca antoñina en 15:38 9 jul 2022

2022-07-09T15:38:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:38 9 jul 2022
Llínea 4:		Llínea 4:
	Va realisar tres viages pel [[oceà Pacífic]], durant els quals es varen descriure en precisió grans àrees, i moltes illes i costes varen ser documentades per primera vegada en [[mapa]]s europeus.		Va realisar tres viages pel [[oceà Pacífic]], durant els quals es varen descriure en precisió grans àrees, i moltes illes i costes varen ser documentades per primera vegada en [[mapa]]s europeus.

	Els seus majors èxits varen ser el reclam per a [[Gran Bretanya]] de la costa ~~este de~~ [[Austràlia]], descoberta pels espanyols en el [[sigle XVI]]; les [[Hawai\|illes Hawai]], descobertes per l'espanyol [[Álvaro de Saavedra]] en l'any [[1527]] i la circumnavegació i cartografia de [[Illa de Terranova\|Terranova]] i [[Nova Zelanda]].		Els seus majors èxits varen ser el reclam per a [[Gran Bretanya]] de la costa est d'[[Austràlia]], probablement descoberta pels espanyols en el [[sigle XVI]]; les [[Hawai\|illes Hawai]], descobertes per l'espanyol [[Álvaro de Saavedra]] en l'any [[1527]] i la circumnavegació i cartografia de [[Illa de Terranova\|Terranova]] i [[Nova Zelanda]].

	== Primers anys ==		== Primers anys ==

← Revisió anterior		Revisió de 19:20 2 nov 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Captainjamescookportrait.jpg\|thumb\|250px\|James Cook]]		[[Image:Captainjamescookportrait.jpg\|thumb\|250px\|James Cook]]
	'''James Cook''' [[Royal Society\|FRS]] [[Royal Navy\|RN]] ([[Marton]], [[North Yorkshire]], [[27 d'octubre]] de [[1728]] - [[Hawai]], [[14 de febrer]] de [[1779]]) fon un [[navegant]], explorador i [[Cartografia\|cartógraf]] [[Regne Unit\|britànic]].		'''James Cook''' [[Royal Society\|FRS]] [[Royal Navy\|RN]] ([[Marton]], [[North Yorkshire]], [[27 d'octubre]] de [[1728]] - † [[Hawai]], [[14 de febrer]] de [[1779]]) fon un [[navegant]], explorador i [[Cartografia\|cartógraf]] [[Regne Unit\|britànic]].

	Va realisar tres viages pel [[oceà Pacífic]], durant els quals es varen descriure en precisió grans àrees, i moltes illes i costes varen ser documentades per primera vegada en [[mapa\|mapes]] europeus.		Va realisar tres viages pel [[oceà Pacífic]], durant els quals es varen descriure en precisió grans àrees, i moltes illes i costes varen ser documentades per primera vegada en [[mapa\|mapes]] europeus.