Islam chii - Historial de revisions

Valencian: Valencian pàgina traslladada Islam chií a Islam chii: El corrector dona com a correcte "chiita" en dos "i" llatines sense accentuar. Per tant, lo correcte sera chii sense accentuar.

2022-06-08T13:04:48Z

Valencian pàgina traslladada Islam chií a Islam chii: El corrector dona com a correcte "chiita" en dos "i" llatines sense accentuar. Per tant, lo correcte sera chii sense accentuar.

← Revisió anterior		Revisió de 13:04 8 jun 2022
(Sense diferències)

Valencian en 13:03 8 jun 2022

2022-06-08T13:03:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:03 8 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''islam ~~chií~~''' o '''islam ~~chiïta~~''' (en [[àrap]], شيعة‎, šīʿa) constituïx una de les principals branques de l'[[islam]] junt al [[sunisme]]. És el nom tradicional pel que es coneix a l'escola de jurisprudència islàmica Ya'farita. L'islam ~~chií~~ és professat per al voltant d'entre el 15% i el 25% dels 1.900 millons de musulmans existents en el món.		L''''islam chii''' o '''islam chiita''' (en [[àrap]], شيعة‎, šīʿa) constituïx una de les principals branques de l'[[islam]] junt al [[sunisme]]. És el nom tradicional pel que es coneix a l'escola de jurisprudència islàmica Ya'farita. L'islam chii és professat per al voltant d'entre el 15% i el 25% dels 1.900 millons de musulmans existents en el món.

	La fe islàmica ~~chiíta~~ és vasta i inclou molts grups diferents. Les creències teològiques i pràctiques religioses ~~chiïtes~~, com les seues oracions, diferixen llaugerament de les dels sunis. Si ben tots els musulmans oren cinc voltes al dia, els ~~chiïtes~~ tenen l'opció de combinar el Dhuhr en el Asr i el Magrib en el Isha', en tant hi ha tres distintes hores mencionades en l'[[Alcorà]]. Els sunis tendixen a combinar-les només baixe certes circumstàncies. L'islam ~~chiïta~~ comprén un sistema completament independent d'interpretació religiosa i autoritat política en el món musulmà. L'identitat ~~chiïta~~ original es referia als seguidors de l'Iman Alí i la teologia ~~chiïta~~ es va formular en el [[sigle VII]] d.C. Els primers governs i societats ~~chiïtes~~ es varen establir per al [[sigle IX]] d.C. Louis Massignon s'ha referit al sigle [[sigle X]] d.C (IV despuix de l'hègira) com "el sigle ismaelí ~~chiíta~~ en l'història de l'Islam."		La fe islàmica chiita és vasta i inclou molts grups diferents. Les creències teològiques i pràctiques religioses chiites, com les seues oracions, diferixen llaugerament de les dels sunis. Si ben tots els musulmans oren cinc voltes al dia, els chiites tenen l'opció de combinar el Dhuhr en el Asr i el Magrib en el Isha', en tant hi ha tres distintes hores mencionades en l'[[Alcorà]]. Els sunis tendixen a combinar-les només baixe certes circumstàncies. L'islam chiita comprén un sistema completament independent d'interpretació religiosa i autoritat política en el món musulmà. L'identitat chiita original es referia als seguidors de l'Iman Alí i la teologia chiita es va formular en el [[sigle VII]] d.C. Els primers governs i societats chiites es varen establir per al [[sigle IX]] d.C. Louis Massignon s'ha referit al sigle [[sigle X]] d.C (IV despuix de l'hègira) com "el sigle ismaelí chiita en l'història de l'Islam."

	[[Categoria:Islam]]		[[Categoria:Islam]]

Jose2 en 11:29 28 gin 2022

2022-01-28T11:29:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:29 28 gin 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''islam chií''' o '''islam chiïta''' (en àrap, شيعة‎, šīʿa) constituïx una de les principals branques de l'[[islam]] junt al [[sunisme]]. És el nom tradicional pel que es coneix a l'escola de jurisprudència islàmica Ya'farita. L'islam chií és professat per al voltant d'entre el 15% i el 25% dels ~~1900~~ millons de musulmans existents en el món.		L''''islam chií''' o '''islam chiïta''' (en [[àrap]], شيعة‎, šīʿa) constituïx una de les principals branques de l'[[islam]] junt al [[sunisme]]. És el nom tradicional pel que es coneix a l'escola de jurisprudència islàmica Ya'farita. L'islam chií és professat per al voltant d'entre el 15% i el 25% dels 1.900 millons de musulmans existents en el món.

	La fe islàmica chiíta és vasta i inclou molts grups diferents. Les creències teològiques i pràctiques religioses chiïtes, com les seues oracions, diferixen llaugerament de les dels sunis. Si ben tots els musulmans oren cinc voltes al dia, els chiïtes tenen l'opció de combinar el Dhuhr en el Asr i el Magrib en el Isha', en tant hi ha tres distintes hores mencionades en l'[[Alcorà]]. Els sunis tendixen a combinar-les només baixe certes circumstàncies. L'islam chiïta comprén un sistema completament independent d'interpretació religiosa i autoritat política en el món musulmà. L'identitat chiïta original es referia als seguidors de l'Iman Alí i la teologia chiïta es va formular en el ~~sigle~~ sigle VII d.C. Els primers governs i societats chiïtes es varen establir per al sigle IX d.C. Louis Massignon s'ha referit al sigle sigle X d.C (IV despuix de l'hègira) com "el sigle ismaelí chiíta en l'història de l'Islam."		La fe islàmica chiíta és vasta i inclou molts grups diferents. Les creències teològiques i pràctiques religioses chiïtes, com les seues oracions, diferixen llaugerament de les dels sunis. Si ben tots els musulmans oren cinc voltes al dia, els chiïtes tenen l'opció de combinar el Dhuhr en el Asr i el Magrib en el Isha', en tant hi ha tres distintes hores mencionades en l'[[Alcorà]]. Els sunis tendixen a combinar-les només baixe certes circumstàncies. L'islam chiïta comprén un sistema completament independent d'interpretació religiosa i autoritat política en el món musulmà. L'identitat chiïta original es referia als seguidors de l'Iman Alí i la teologia chiïta es va formular en el [[sigle VII]] d.C. Els primers governs i societats chiïtes es varen establir per al [[sigle IX]] d.C. Louis Massignon s'ha referit al sigle [[sigle X]] d.C (IV despuix de l'hègira) com "el sigle ismaelí chiíta en l'història de l'Islam."

	[[Categoria:Islam]]		[[Categoria:Islam]]

Caro de Segeda en 09:22 28 gin 2022

2022-01-28T09:22:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:22 28 gin 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''islam chií''' o '''islam chiïta''' (en àrap, شيعة‎, šīʿa) constituïx una de les principals branques de l'[[islam]] junt al [[sunisme]]. És el nom tradicional pel que es coneix a l'escola de jurisprudència islàmica Ya'farita. L'islam chií és professat per al voltant d'entre el 15% i el 25% dels 1900 millons de musulmans existents en el món.		L''''islam chií''' o '''islam chiïta''' (en àrap, شيعة‎, šīʿa) constituïx una de les principals branques de l'[[islam]] junt al [[sunisme]]. És el nom tradicional pel que es coneix a l'escola de jurisprudència islàmica Ya'farita. L'islam chií és professat per al voltant d'entre el 15% i el 25% dels 1900 millons de musulmans existents en el món.

	La fe islàmica chiíta és vasta i inclou molts grups diferents. Les creències teològiques i pràctiques religioses chiïtes, com les seues oracions, diferixen llaugerament de les dels sunis. Si ben tots els musulmans oren cinc voltes al dia, els chiïtes tenen l'opció de combinar el Dhuhr en el Asr i el Magrib en el Isha', en tant hi ha tres distintes hores mencionades en ~~el Corán~~. Els sunis tendixen a combinar-les només baixe certes circumstàncies. L'islam chiïta comprén un sistema completament independent d'interpretació religiosa i autoritat política en el món musulmà. L'identitat chiïta original es referia als seguidors de l'Iman Alí i la teologia chiïta es va formular en el sigle sigle VII d.C. Els primers governs i societats chiïtes es varen establir per al sigle IX d.C. Louis Massignon s'ha referit al sigle sigle X d.C (IV despuix de l'hègira) com "el sigle ismaelí chiíta en l'història de l'Islam."		La fe islàmica chiíta és vasta i inclou molts grups diferents. Les creències teològiques i pràctiques religioses chiïtes, com les seues oracions, diferixen llaugerament de les dels sunis. Si ben tots els musulmans oren cinc voltes al dia, els chiïtes tenen l'opció de combinar el Dhuhr en el Asr i el Magrib en el Isha', en tant hi ha tres distintes hores mencionades en l'[[Alcorà]]. Els sunis tendixen a combinar-les només baixe certes circumstàncies. L'islam chiïta comprén un sistema completament independent d'interpretació religiosa i autoritat política en el món musulmà. L'identitat chiïta original es referia als seguidors de l'Iman Alí i la teologia chiïta es va formular en el sigle sigle VII d.C. Els primers governs i societats chiïtes es varen establir per al sigle IX d.C. Louis Massignon s'ha referit al sigle sigle X d.C (IV despuix de l'hègira) com "el sigle ismaelí chiíta en l'història de l'Islam."

	[[Categoria:Islam]]		[[Categoria:Islam]]

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «L''''islam chií''' o '''islam chiïta''' (en àrap, شيعة‎, šīʿa) constituïx una de les principals branques de l'islam junt al sunisme. És el…»

2022-01-28T09:20:16Z

Pàgina nova, en el contingut: «L''''islam chií''' o '''islam chiïta''' (en àrap, شيعة‎, šīʿa) constituïx una de les principals branques de l'islam junt al sunisme. És el…»

Pàgina nova

L''''islam chií''' o '''islam chiïta''' (en àrap, شيعة‎, šīʿa) constituïx una de les principals branques de l'[[islam]] junt al [[sunisme]]. És el nom tradicional pel que es coneix a l'escola de jurisprudència islàmica Ya'farita. L'islam chií és professat per al voltant d'entre el 15% i el 25% dels 1900 millons de musulmans existents en el món.

La fe islàmica chiíta és vasta i inclou molts grups diferents. Les creències teològiques i pràctiques religioses chiïtes, com les seues oracions, diferixen llaugerament de les dels sunis. Si ben tots els musulmans oren cinc voltes al dia, els chiïtes tenen l'opció de combinar el Dhuhr en el Asr i el Magrib en el Isha', en tant hi ha tres distintes hores mencionades en el Corán. Els sunis tendixen a combinar-les només baixe certes circumstàncies. L'islam chiïta comprén un sistema completament independent d'interpretació religiosa i autoritat política en el món musulmà. L'identitat chiïta original es referia als seguidors de l'Iman Alí i la teologia chiïta es va formular en el sigle sigle VII d.C. Els primers governs i societats chiïtes es varen establir per al sigle IX d.C. Louis Massignon s'ha referit al sigle sigle X d.C (IV despuix de l'hègira) com "el sigle ismaelí chiíta en l'història de l'Islam."

[[Categoria:Islam]]