Islam - Historial de revisions

Lluísm: Text reemplaça - ' menut ' a ' chicotet '

2023-07-27T15:37:13Z

Text reemplaça - ' menut ' a ' chicotet '

← Revisió anterior		Revisió de 15:37 27 jul 2023
Llínea 13:		Llínea 13:
	L'aument de la conflictivitat bèlica entre el nort i sur d'Aràbia en els anys previs a Mahoma, no es va deure com sugerix l'historiografia tradicional a un enfrontament entre [[Quraysh\|quaysíes]] i yemení, àraps del nort i sur respectivament, sino a enfrontaments entre les diferents tribus del nort i del sur, frut de la pressió demogràfica. En este context, baixe la duríssima vida que impon el desert, la ''[[Asabiyyah\|asabiyya]]'' o solidaritat tribal va ser fonamental en la supervivència i desenroll posterior de l'islam. Açò va favorir que la major part de la Península aràbiga s'organisara en tribus i clans, al marge d'una estructura estatal (llevat lo mostrat en el paràgraf anterior), encara que a través del ''Kisrá'', un text generat per l'embaixada persa en Aràbia, mostra cóm va sorgint, progressivament, una identitat àrap que s'anirà superponent a la tribal.		L'aument de la conflictivitat bèlica entre el nort i sur d'Aràbia en els anys previs a Mahoma, no es va deure com sugerix l'historiografia tradicional a un enfrontament entre [[Quraysh\|quaysíes]] i yemení, àraps del nort i sur respectivament, sino a enfrontaments entre les diferents tribus del nort i del sur, frut de la pressió demogràfica. En este context, baixe la duríssima vida que impon el desert, la ''[[Asabiyyah\|asabiyya]]'' o solidaritat tribal va ser fonamental en la supervivència i desenroll posterior de l'islam. Açò va favorir que la major part de la Península aràbiga s'organisara en tribus i clans, al marge d'una estructura estatal (llevat lo mostrat en el paràgraf anterior), encara que a través del ''Kisrá'', un text generat per l'embaixada persa en Aràbia, mostra cóm va sorgint, progressivament, una identitat àrap que s'anirà superponent a la tribal.

	En eixe temps, la majoria dels àraps eren seguidors de les [[religions]] [[Politeisme\|politeistes]], encara que unes poques tribus seguien el [[judaisme]], el [[cristianisme]] (inclós el [[nestorianisme]]) o [[Zoroastrisme\|zoroastrianismo]]. La ciutat de [[La Meca]] era un centre religiós per a alguns politeistes àraps del nort, ya que contenia el mur sagrat del [[Zamzam]] i un ~~menut~~ temple, la [[Kaaba]].		En eixe temps, la majoria dels àraps eren seguidors de les [[religions]] [[Politeisme\|politeistes]], encara que unes poques tribus seguien el [[judaisme]], el [[cristianisme]] (inclós el [[nestorianisme]]) o [[Zoroastrisme\|zoroastrianismo]]. La ciutat de [[La Meca]] era un centre religiós per a alguns politeistes àraps del nort, ya que contenia el mur sagrat del [[Zamzam]] i un chicotet temple, la [[Kaaba]].

	== Crítiques ==		== Crítiques ==

Caro de Segeda: /* Història */

2022-09-27T06:35:26Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 06:35 27 set 2022
Llínea 9:		Llínea 9:

	== Història ==		== Història ==
	La Península aràbiga en les centuries prèvies a l'arribada de Mahoma estava escassament poblada per habitants de parla àrap, la majoria eren beduins, pastors [[nómada]]s organisats per [[tribu]]s. Encara que fins a el {{sigle\|VII~~\|\|s}}~~, àmplies zones desèrtiques en l'actualitat, com el territori de Banu Hanifa en Aràbia Central, produïen suficient cereal com per a generar assentaments d'agricultors. Tradicionalment la zona més fèrtil se situava en el sur d'Aràbia, l'actual [[Yemen]], coneguda com la [[Aràbia Felix\|Aràbia feliç]]. Este potencial agrari va permetre transcendir l'organisació tribal i va donar lloc a l'aparició d'autèntics regnes, que varen desenrollar tota una infraestructura hidràulica, que va permetre cert desenroll demogràfic en la regió. En el nort el comerç també va permetre el desenroll de certs centres urbans, la futura [[Medina]] va cobrar importància com a enclavament estratègic entre les rutes caravaneres del nort. [[La #Meca]] va fer lo propi, pero com a centre de pelegrinage entorn a la [[Kaaba]]. Més al nort, com a ponts de contacte entre els grans imperis en guerra permanent, el [[Imperi bizantí]] i el [[Imperi aquemènida\|Imperi persa]], varen ser sorgint estructures estatals, els regnes de [[Gasànides\|gasaní]] i [[Lájmides\|lajmí]].		La Península aràbiga en les centuries prèvies a l'arribada de Mahoma estava escassament poblada per habitants de parla àrap, la majoria eren beduins, pastors [[nómada]]s organisats per [[tribu]]s. Encara que fins a el sigle VII, àmplies zones desèrtiques en l'actualitat, com el territori de Banu Hanifa en Aràbia Central, produïen suficient cereal com per a generar assentaments d'agricultors. Tradicionalment la zona més fèrtil se situava en el sur d'Aràbia, l'actual [[Yemen]], coneguda com la [[Aràbia Felix\|Aràbia feliç]]. Este potencial agrari va permetre transcendir l'organisació tribal i va donar lloc a l'aparició d'autèntics regnes, que varen desenrollar tota una infraestructura hidràulica, que va permetre cert desenroll demogràfic en la regió. En el nort el comerç també va permetre el desenroll de certs centres urbans, la futura [[Medina]] va cobrar importància com a enclavament estratègic entre les rutes caravaneres del nort. [[La #Meca]] va fer lo propi, pero com a centre de pelegrinage entorn a la [[Kaaba]]. Més al nort, com a ponts de contacte entre els grans imperis en guerra permanent, el [[Imperi bizantí]] i el [[Imperi aquemènida\|Imperi persa]], varen ser sorgint estructures estatals, els regnes de [[Gasànides\|gasaní]] i [[Lájmides\|lajmí]].

	L'aument de la conflictivitat bèlica entre el nort i sur d'Aràbia en els anys previs a Mahoma, no es va deure com sugerix l'historiografia tradicional a un enfrontament entre [[Quraysh\|quaysíes]] i yemení, àraps del nort i sur respectivament, sino a enfrontaments entre les diferents tribus del nort i del sur, frut de la pressió demogràfica. En este context, baixe la duríssima vida que impon el desert, la ''[[Asabiyyah\|asabiyya]]'' o solidaritat tribal va ser fonamental en la supervivència i desenroll posterior de l'islam. Açò va favorir que la major part de la Península aràbiga s'organisara en tribus i clans, al marge d'una estructura estatal (llevat lo mostrat en el paràgraf anterior), encara que a través del ''Kisrá'', un text generat per l'embaixada persa en Aràbia, mostra cóm va sorgint, progressivament, una identitat àrap que s'anirà superponent a la tribal.		L'aument de la conflictivitat bèlica entre el nort i sur d'Aràbia en els anys previs a Mahoma, no es va deure com sugerix l'historiografia tradicional a un enfrontament entre [[Quraysh\|quaysíes]] i yemení, àraps del nort i sur respectivament, sino a enfrontaments entre les diferents tribus del nort i del sur, frut de la pressió demogràfica. En este context, baixe la duríssima vida que impon el desert, la ''[[Asabiyyah\|asabiyya]]'' o solidaritat tribal va ser fonamental en la supervivència i desenroll posterior de l'islam. Açò va favorir que la major part de la Península aràbiga s'organisara en tribus i clans, al marge d'una estructura estatal (llevat lo mostrat en el paràgraf anterior), encara que a través del ''Kisrá'', un text generat per l'embaixada persa en Aràbia, mostra cóm va sorgint, progressivament, una identitat àrap que s'anirà superponent a la tribal.

Caro de Segeda en 06:35 27 set 2022

2022-09-27T06:35:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 06:35 27 set 2022
Llínea 7:		Llínea 7:

	L'islam es va iniciar en la predicació de Mahoma l'any [[622]] en [[La Meca]] (en l'actual [[Aràbia Saudita]]). Baix el liderage de Mahoma i els seus successors, l'islam es va estendre ràpidament. Hi ha discrepància entre els musulmans i no musulmans si s'estengué per imposició religiosa o militar, o per conversió dels pobles a l'islam.		L'islam es va iniciar en la predicació de Mahoma l'any [[622]] en [[La Meca]] (en l'actual [[Aràbia Saudita]]). Baix el liderage de Mahoma i els seus successors, l'islam es va estendre ràpidament. Hi ha discrepància entre els musulmans i no musulmans si s'estengué per imposició religiosa o militar, o per conversió dels pobles a l'islam.

			== Història ==
			La Península aràbiga en les centuries prèvies a l'arribada de Mahoma estava escassament poblada per habitants de parla àrap, la majoria eren beduins, pastors [[nómada]]s organisats per [[tribu]]s. Encara que fins a el {{sigle\|VII\|\|s}}, àmplies zones desèrtiques en l'actualitat, com el territori de Banu Hanifa en Aràbia Central, produïen suficient cereal com per a generar assentaments d'agricultors. Tradicionalment la zona més fèrtil se situava en el sur d'Aràbia, l'actual [[Yemen]], coneguda com la [[Aràbia Felix\|Aràbia feliç]]. Este potencial agrari va permetre transcendir l'organisació tribal i va donar lloc a l'aparició d'autèntics regnes, que varen desenrollar tota una infraestructura hidràulica, que va permetre cert desenroll demogràfic en la regió. En el nort el comerç també va permetre el desenroll de certs centres urbans, la futura [[Medina]] va cobrar importància com a enclavament estratègic entre les rutes caravaneres del nort. [[La #Meca]] va fer lo propi, pero com a centre de pelegrinage entorn a la [[Kaaba]]. Més al nort, com a ponts de contacte entre els grans imperis en guerra permanent, el [[Imperi bizantí]] i el [[Imperi aquemènida\|Imperi persa]], varen ser sorgint estructures estatals, els regnes de [[Gasànides\|gasaní]] i [[Lájmides\|lajmí]].

			L'aument de la conflictivitat bèlica entre el nort i sur d'Aràbia en els anys previs a Mahoma, no es va deure com sugerix l'historiografia tradicional a un enfrontament entre [[Quraysh\|quaysíes]] i yemení, àraps del nort i sur respectivament, sino a enfrontaments entre les diferents tribus del nort i del sur, frut de la pressió demogràfica. En este context, baixe la duríssima vida que impon el desert, la ''[[Asabiyyah\|asabiyya]]'' o solidaritat tribal va ser fonamental en la supervivència i desenroll posterior de l'islam. Açò va favorir que la major part de la Península aràbiga s'organisara en tribus i clans, al marge d'una estructura estatal (llevat lo mostrat en el paràgraf anterior), encara que a través del ''Kisrá'', un text generat per l'embaixada persa en Aràbia, mostra cóm va sorgint, progressivament, una identitat àrap que s'anirà superponent a la tribal.

			En eixe temps, la majoria dels àraps eren seguidors de les [[religions]] [[Politeisme\|politeistes]], encara que unes poques tribus seguien el [[judaisme]], el [[cristianisme]] (inclós el [[nestorianisme]]) o [[Zoroastrisme\|zoroastrianismo]]. La ciutat de [[La Meca]] era un centre religiós per a alguns politeistes àraps del nort, ya que contenia el mur sagrat del [[Zamzam]] i un menut temple, la [[Kaaba]].

	== Crítiques ==		== Crítiques ==

Caro de Segeda en 18:28 18 set 2022

2022-09-18T18:28:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:28 18 set 2022
Llínea 2:		Llínea 2:
	L''''islam''' és una [[religió]] [[monoteisme\|monoteista]] [[religió abrahàmica\|abrahàmica]] el dogma de la qual se basa en el llibre de l'[[Alcorà]], el qual establix com a premissa fonamental per als seus creents que «No hi ha més [[Divinitat]] que Deu i que [[Mahoma]] és el mensager de Deu» La paraula [[àrap]] ''Allah'', valencianisada com a [[Alà]], significa 'Deu' i la seua etimologia és la mateixa de la paraula [[hebreu\|hebrea]] Elohim (plural de ''Eloah'', que vol dir Deu, esta paraula té el mateix significat en singular i en plural, pero sol gastar-se molt més en plural per a donar-li grandea a Deu), per la que es nomena Deu en la [[Bíblia]] judeua. Els erudits islàmics definixen a l'islam com: «La sumissió a Deu l'Altíssim a través del monoteisme, l'obediència i l'abandó de l'idolatria». El llibre sagrat de l'islam és l'Alcorà, dictat per Deu a Mahoma a través de [[Gibril]] (l'arcàngel Gabriel). Els seguidors de l'islam se denominen [[musulmà\|musulmans]] (de l'àrap ''muslim''). Testifiquen que Mahoma és l'últim dels [[profeta\|profetes]] enviats per Deu i sagell de la [[Profecia]].		L''''islam''' és una [[religió]] [[monoteisme\|monoteista]] [[religió abrahàmica\|abrahàmica]] el dogma de la qual se basa en el llibre de l'[[Alcorà]], el qual establix com a premissa fonamental per als seus creents que «No hi ha més [[Divinitat]] que Deu i que [[Mahoma]] és el mensager de Deu» La paraula [[àrap]] ''Allah'', valencianisada com a [[Alà]], significa 'Deu' i la seua etimologia és la mateixa de la paraula [[hebreu\|hebrea]] Elohim (plural de ''Eloah'', que vol dir Deu, esta paraula té el mateix significat en singular i en plural, pero sol gastar-se molt més en plural per a donar-li grandea a Deu), per la que es nomena Deu en la [[Bíblia]] judeua. Els erudits islàmics definixen a l'islam com: «La sumissió a Deu l'Altíssim a través del monoteisme, l'obediència i l'abandó de l'idolatria». El llibre sagrat de l'islam és l'Alcorà, dictat per Deu a Mahoma a través de [[Gibril]] (l'arcàngel Gabriel). Els seguidors de l'islam se denominen [[musulmà\|musulmans]] (de l'àrap ''muslim''). Testifiquen que Mahoma és l'últim dels [[profeta\|profetes]] enviats per Deu i sagell de la [[Profecia]].

	S'accepten com a profetes principalment (pero no llimitant-se) a [[Adam]], [[Noé]], [[Abraham]], [[Moisés]], [[Salomó]] i [[Jesucrist\|Jesús]]. Ademés de l'Alcorà, els musulmans de tradició [[sunisme\|sunita]] seguixen aixina mateix els [[hadiç\|hadices]] i la [[suna]] del profeta Mahoma, que conformen el Registre històric de les accions i les ensenyances del Profeta. S'accepten també com a llibres sagrats la [[Torà]] (que els cristians nomenen [[Antic testament]]), els [[Llibres de Salomó]] i els [[Evangelis]] (que els [[cristianisme\|cristians]] nomenen [[Nou ~~testament~~]]).		S'accepten com a profetes principalment (pero no llimitant-se) a [[Adam]], [[Noé]], [[Abraham]], [[Moisés]], [[Salomó]] i [[Jesucrist\|Jesús]]. Ademés de l'Alcorà, els musulmans de tradició [[sunisme\|sunita]] seguixen aixina mateix els [[hadiç\|hadices]] i la [[suna]] del profeta Mahoma, que conformen el Registre històric de les accions i les ensenyances del Profeta. S'accepten també com a llibres sagrats la [[Torà]] (que els cristians nomenen [[Antic testament]]), els [[Llibres de Salomó]] i els [[Evangelis]] (que els [[cristianisme\|cristians]] nomenen [[Nou Testament]]).

	L'islam és una religió abrahàmica monoteista que adora exclusivament a Deu sense coparticipants. S'estima que hi ha en l'actualitat entre 1000 i 1800 millons de musulmans en el món (i en creiximent). Segons el [[Vaticà]] l'islam és la religió més gran del món, ya que recentment ha superat el número de [[iglésia catòlica\|catòlics]], i la segona religió del món si no es desglossa el número de seguidors del cristianisme.		L'islam és una religió abrahàmica monoteista que adora exclusivament a Deu sense coparticipants. S'estima que hi ha en l'actualitat entre 1000 i 1800 millons de musulmans en el món (i en creiximent). Segons el [[Vaticà]] l'islam és la religió més gran del món, ya que recentment ha superat el número de [[iglésia catòlica\|catòlics]], i la segona religió del món si no es desglossa el número de seguidors del cristianisme.

Jose2 en 21:26 4 jul 2021

2021-07-04T21:26:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:26 4 jul 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~Muhammad~~.jpg\|300px\|right\|thumb\|<center>Mahoma</center>]]		[[File:Maome.jpg\|300px\|right\|thumb\|<center>Representació de Mahoma</center>]]
	L''''islam''' és una [[religió]] [[monoteisme\|monoteista]] [[religió abrahàmica\|abrahàmica]] el dogma de la qual se basa en el llibre de l'[[Alcorà]], el qual establix com a premissa fonamental per als seus creents que «No hi ha més [[Divinitat]] que Deu i que [[Mahoma]] és el mensager de Deu» La paraula [[àrap]] ''Allah'', valencianisada com a [[Alà]], significa 'Deu' i la seua etimologia és la mateixa de la paraula [[hebreu\|hebrea]] Elohim (plural de ''Eloah'', que vol dir Deu, esta paraula té el mateix significat en singular i en plural, pero sol gastar-se molt més en plural per a donar-li grandea a Deu), per la que es nomena Deu en la [[Bíblia]] judeua. Els erudits islàmics definixen a l'islam com: «La sumissió a Deu l'Altíssim a través del monoteisme, l'obediència i l'abandó de l'idolatria». El llibre sagrat de l'islam és l'Alcorà, dictat per Deu a Mahoma a través de [[Gibril]] (l'arcàngel Gabriel). Els seguidors de l'islam se denominen [[musulmà\|musulmans]] (de l'àrap ''muslim''). Testifiquen que Mahoma és l'últim dels [[profeta\|profetes]] enviats per Deu i sagell de la [[Profecia]].		L''''islam''' és una [[religió]] [[monoteisme\|monoteista]] [[religió abrahàmica\|abrahàmica]] el dogma de la qual se basa en el llibre de l'[[Alcorà]], el qual establix com a premissa fonamental per als seus creents que «No hi ha més [[Divinitat]] que Deu i que [[Mahoma]] és el mensager de Deu» La paraula [[àrap]] ''Allah'', valencianisada com a [[Alà]], significa 'Deu' i la seua etimologia és la mateixa de la paraula [[hebreu\|hebrea]] Elohim (plural de ''Eloah'', que vol dir Deu, esta paraula té el mateix significat en singular i en plural, pero sol gastar-se molt més en plural per a donar-li grandea a Deu), per la que es nomena Deu en la [[Bíblia]] judeua. Els erudits islàmics definixen a l'islam com: «La sumissió a Deu l'Altíssim a través del monoteisme, l'obediència i l'abandó de l'idolatria». El llibre sagrat de l'islam és l'Alcorà, dictat per Deu a Mahoma a través de [[Gibril]] (l'arcàngel Gabriel). Els seguidors de l'islam se denominen [[musulmà\|musulmans]] (de l'àrap ''muslim''). Testifiquen que Mahoma és l'últim dels [[profeta\|profetes]] enviats per Deu i sagell de la [[Profecia]].

Teniente en 11:03 15 jul 2018

2018-07-15T11:03:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:03 15 jul 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Muhammad.jpg\|300px\|right\|thumb\|<center>Mahoma</center>]]		[[Image:Muhammad.jpg\|300px\|right\|thumb\|<center>Mahoma</center>]]
	L''''islam''' és una [[religió]] [[monoteisme\|monoteista]] [[religió abrahàmica\|abrahàmica]] el dogma de la qual se basa en el llibre de l'[[Alcorà]], el qual establix com a premissa fonamental per als seus creents que «No hi ha més [[Divinitat]] que Deu i que [[Mahoma]] és el mensager de Deu» La paraula [[àrap]] [[Allah]], ~~a sovint~~ valencianisada com a [[Alà]], significa 'Deu' i la seua etimologia és la mateixa de la paraula ~~semítica~~ Elohim, per la que es nomena Deu en la [[Bíblia]] judeua. Els erudits islàmics definixen a l'islam com: «La sumissió a Deu l'Altíssim a través del monoteisme, l'obediència i l'abandó de l'idolatria». El llibre sagrat de l'islam és l'Alcorà, dictat per Deu a Mahoma a través de [[Gibril]] (l'arcàngel Gabriel). Els seguidors de l'islam se denominen [[musulmà\|musulmans]] (de l'àrap muslim). Testifiquen que Mahoma és l'últim dels [[profeta\|profetes]] enviats per Deu i sagell de la [[Profecia]].		L''''islam''' és una [[religió]] [[monoteisme\|monoteista]] [[religió abrahàmica\|abrahàmica]] el dogma de la qual se basa en el llibre de l'[[Alcorà]], el qual establix com a premissa fonamental per als seus creents que «No hi ha més [[Divinitat]] que Deu i que [[Mahoma]] és el mensager de Deu» La paraula [[àrap]] ''Allah'', valencianisada com a [[Alà]], significa 'Deu' i la seua etimologia és la mateixa de la paraula [[hebreu\|hebrea]] Elohim (plural de ''Eloah'', que vol dir Deu, esta paraula té el mateix significat en singular i en plural, pero sol gastar-se molt més en plural per a donar-li grandea a Deu), per la que es nomena Deu en la [[Bíblia]] judeua. Els erudits islàmics definixen a l'islam com: «La sumissió a Deu l'Altíssim a través del monoteisme, l'obediència i l'abandó de l'idolatria». El llibre sagrat de l'islam és l'Alcorà, dictat per Deu a Mahoma a través de [[Gibril]] (l'arcàngel Gabriel). Els seguidors de l'islam se denominen [[musulmà\|musulmans]] (de l'àrap ''muslim''). Testifiquen que Mahoma és l'últim dels [[profeta\|profetes]] enviats per Deu i sagell de la [[Profecia]].

	S'accepten com a profetes principalment (pero no llimitant-se) a [[Adam]], [[Noé]], [[Abraham]], [[Moisés]], [[Salomó]] i [[Jesucrist\|Jesús]]. Ademés de l'Alcorà, els musulmans de tradició [[sunisme\|sunita]] seguixen aixina mateix els [[hadiç\|hadices]] i la [[suna]] del profeta Mahoma, que conformen el Registre històric de les accions i les ensenyances del Profeta. S'accepten també com a llibres sagrats la [[Torà]] (que els cristians nomenen [[Antic testament]]), els [[Llibres de Salomó]] i els [[Evangelis]] (que els [[cristianisme\|cristians]] nomenen [[Nou testament]]).		S'accepten com a profetes principalment (pero no llimitant-se) a [[Adam]], [[Noé]], [[Abraham]], [[Moisés]], [[Salomó]] i [[Jesucrist\|Jesús]]. Ademés de l'Alcorà, els musulmans de tradició [[sunisme\|sunita]] seguixen aixina mateix els [[hadiç\|hadices]] i la [[suna]] del profeta Mahoma, que conformen el Registre històric de les accions i les ensenyances del Profeta. S'accepten també com a llibres sagrats la [[Torà]] (que els cristians nomenen [[Antic testament]]), els [[Llibres de Salomó]] i els [[Evangelis]] (que els [[cristianisme\|cristians]] nomenen [[Nou testament]]).
Llínea 6:		Llínea 6:
	L'islam és una religió abrahàmica monoteista que adora exclusivament a Deu sense coparticipants. S'estima que hi ha en l'actualitat entre 1000 i 1800 millons de musulmans en el món (i en creiximent). Segons el [[Vaticà]] l'islam és la religió més gran del món, ya que recentment ha superat el número de [[iglésia catòlica\|catòlics]], i la segona religió del món si no es desglossa el número de seguidors del cristianisme.		L'islam és una religió abrahàmica monoteista que adora exclusivament a Deu sense coparticipants. S'estima que hi ha en l'actualitat entre 1000 i 1800 millons de musulmans en el món (i en creiximent). Segons el [[Vaticà]] l'islam és la religió més gran del món, ya que recentment ha superat el número de [[iglésia catòlica\|catòlics]], i la segona religió del món si no es desglossa el número de seguidors del cristianisme.

	L'islam es va iniciar en la predicació de Mahoma l'any [[622]] en [[La Meca]] (en l'actual [[Aràbia Saudita]]). Baix el liderage de Mahoma i els seus successors, l'islam es va estendre ràpidament. Hi ha discrepància entre els musulmans i no musulmans si ~~es va estendre~~ per imposició religiosa o militar, o per conversió dels pobles a l'islam.		L'islam es va iniciar en la predicació de Mahoma l'any [[622]] en [[La Meca]] (en l'actual [[Aràbia Saudita]]). Baix el liderage de Mahoma i els seus successors, l'islam es va estendre ràpidament. Hi ha discrepància entre els musulmans i no musulmans si s'estengué per imposició religiosa o militar, o per conversió dels pobles a l'islam.

	== Crítiques ==		== Crítiques ==
	Les crítiques a l'Islam han existit des de les seues etapes formatives. Les primeres crítiques escrites procedien dels cristians, abans del [[sigle IX]], que veïen l'Islam com una heregia del cristianisme. Els objectes de crítica inclouen la moralitat de la vida de ~~Muhammad~~, el profeta d'Islam, tant de la seua vida pública com personal. Temes com l'autenticitat i moralitat de l'Alcorà, el llibre sagrat islàmic, també són criticats. Atres crítiques són la qüestió dels drets humans en nacions islàmiques modernes, i el tractament de les dònes segons la llei islàmica.		Les crítiques a l'Islam han existit des de les seues etapes formatives. Les primeres crítiques escrites procedien dels cristians, abans del [[sigle IX]], que veïen l'Islam com una heregia del cristianisme. Els objectes de crítica inclouen la moralitat de la vida de Mahoma, el profeta d'Islam, tant de la seua vida pública com personal. Temes com l'autenticitat i moralitat de l'Alcorà, el llibre sagrat islàmic, també són criticats. Atres crítiques són la qüestió dels drets humans en nacions islàmiques modernes, i el tractament de les dònes segons la llei islàmica.

	[[Categoria:Islam]]		[[Categoria:Islam]]

Teniente en 09:49 19 jun 2018

2018-06-19T09:49:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:49 19 jun 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Muhammad.jpg\|300px\|right\|thumb\|<center>Mahoma</center>]]		[[Image:Muhammad.jpg\|300px\|right\|thumb\|<center>Mahoma</center>]]
	L''''islam''' és una [[religió]] [[monoteisme\|monoteista]] [[religió abrahàmica\|abrahàmica]] el dogma de la qual es basa en el llibre de l'[[Alcorà]], el qual establix com a premissa fonamental per als seus creents que «No hi ha més [[~~Deu~~]] que ~~Alà~~ i que [[Mahoma]] és el mensager ~~d'Alà»~~ La paraula [[àrap]] [[Allah]], ~~castellanisada~~ com a [[Alà]], significa 'Deu' i la seua etimologia és la mateixa de la paraula semítica El, per la que es nomena Deu en la [[Bíblia]]. Els erudits islàmics definixen a l'islam com: «La sumissió a Deu l'Altíssim a través del monoteisme, l'obediència i l'abandó de l'idolatria». El llibre sagrat de l'islam és l'Alcorà, dictat per ~~Alà~~ a Mahoma a través de [[~~Yibril~~]] (l'arcàngel Gabriel). Els seguidors de l'islam es denominen [[musulmà\|musulmans]] (de l'àrap muslim). Testifiquen que Mahoma és l'últim dels [[profeta\|profetes]] enviats per Deu i sagell de la [[Profecia]].		L''''islam''' és una [[religió]] [[monoteisme\|monoteista]] [[religió abrahàmica\|abrahàmica]] el dogma de la qual se basa en el llibre de l'[[Alcorà]], el qual establix com a premissa fonamental per als seus creents que «No hi ha més [[Divinitat]] que Deu i que [[Mahoma]] és el mensager de Deu» La paraula [[àrap]] [[Allah]], a sovint valencianisada com a [[Alà]], significa 'Deu' i la seua etimologia és la mateixa de la paraula semítica Elohim, per la que es nomena Deu en la [[Bíblia]] judeua. Els erudits islàmics definixen a l'islam com: «La sumissió a Deu l'Altíssim a través del monoteisme, l'obediència i l'abandó de l'idolatria». El llibre sagrat de l'islam és l'Alcorà, dictat per Deu a Mahoma a través de [[Gibril]] (l'arcàngel Gabriel). Els seguidors de l'islam se denominen [[musulmà\|musulmans]] (de l'àrap muslim). Testifiquen que Mahoma és l'últim dels [[profeta\|profetes]] enviats per Deu i sagell de la [[Profecia]].

	S'accepten com a profetes principalment (pero no llimitant-se) a [[Adam]], [[Noé]], [[Abraham]], [[Moisés]], [[Salomó]] i [[Jesucrist\|Jesús]]. Ademés de l'Alcorà, els musulmans de tradició [[sunisme\|sunita]] seguixen aixina mateix els [[hadiç\|hadices]] i la [[suna]] del profeta Mahoma, que conformen el Registre històric de les accions i les ensenyances del Profeta. S'accepten també com a llibres sagrats la [[Torà]] (que els cristians nomenen [[Antic testament]]), els [[Llibres de Salomó]] i els [[Evangelis]] (que els [[cristianisme\|cristians]] nomenen [[Nou testament]]).		S'accepten com a profetes principalment (pero no llimitant-se) a [[Adam]], [[Noé]], [[Abraham]], [[Moisés]], [[Salomó]] i [[Jesucrist\|Jesús]]. Ademés de l'Alcorà, els musulmans de tradició [[sunisme\|sunita]] seguixen aixina mateix els [[hadiç\|hadices]] i la [[suna]] del profeta Mahoma, que conformen el Registre històric de les accions i les ensenyances del Profeta. S'accepten també com a llibres sagrats la [[Torà]] (que els cristians nomenen [[Antic testament]]), els [[Llibres de Salomó]] i els [[Evangelis]] (que els [[cristianisme\|cristians]] nomenen [[Nou testament]]).

	L'islam és una religió abrahàmica monoteista que adora exclusivament ~~Alà~~ sense coparticipants. S'estima que hi ha en l'actualitat entre 1000 i 1800 millons de musulmans en el món (i en creiximent). Segons el [[Vaticà]] l'islam és la religió més gran del món, ya que recentment ha superat el número de [[iglésia catòlica\|catòlics]], i la segona religió del món si no es desglossa el número de seguidors del cristianisme.		L'islam és una religió abrahàmica monoteista que adora exclusivament a Deu sense coparticipants. S'estima que hi ha en l'actualitat entre 1000 i 1800 millons de musulmans en el món (i en creiximent). Segons el [[Vaticà]] l'islam és la religió més gran del món, ya que recentment ha superat el número de [[iglésia catòlica\|catòlics]], i la segona religió del món si no es desglossa el número de seguidors del cristianisme.

	L'islam es va iniciar en la predicació de Mahoma l'any [[622]] en [[La Meca]] (en l'actual [[Aràbia Saudita]]). Baix el liderage de Mahoma i els seus successors, l'islam es va estendre ràpidament. Hi ha discrepància entre els musulmans i no musulmans si es va estendre per imposició religiosa o militar, o per conversió dels pobles a l'islam.		L'islam es va iniciar en la predicació de Mahoma l'any [[622]] en [[La Meca]] (en l'actual [[Aràbia Saudita]]). Baix el liderage de Mahoma i els seus successors, l'islam es va estendre ràpidament. Hi ha discrepància entre els musulmans i no musulmans si es va estendre per imposició religiosa o militar, o per conversió dels pobles a l'islam.

	== Crítiques ==		== Crítiques ==
	Les crítiques a l'Islam han existit des de les seues etapes formatives. Les primeres crítiques escrites procedien dels cristians, abans del [[sigle IX]], que veïen l'Islam com una heregia del cristianisme. Els objectes de crítica inclouen la moralitat de la vida de Muhammad, el profeta d'Islam, tant de la seua vida pública com personal. Temes com l'autenticitat i moralitat de l'Alcorà, el llibre sagrat islàmic, també són criticats. Atres crítiques són la qüestió dels drets humans en nacions islàmiques modernes, i el tractament de les ~~dones~~ segons la llei islàmica.		Les crítiques a l'Islam han existit des de les seues etapes formatives. Les primeres crítiques escrites procedien dels cristians, abans del [[sigle IX]], que veïen l'Islam com una heregia del cristianisme. Els objectes de crítica inclouen la moralitat de la vida de Muhammad, el profeta d'Islam, tant de la seua vida pública com personal. Temes com l'autenticitat i moralitat de l'Alcorà, el llibre sagrat islàmic, també són criticats. Atres crítiques són la qüestió dels drets humans en nacions islàmiques modernes, i el tractament de les dònes segons la llei islàmica.

	[[Categoria:Islam]]		[[Categoria:Islam]]

Jose2: /* Crítiques */

2016-01-27T12:46:10Z

Crítiques

← Revisió anterior		Revisió de 12:46 27 gin 2016
Llínea 9:		Llínea 9:

	== Crítiques ==		== Crítiques ==
	Les crítiques a l'Islam han existit des de les seues etapes formatives. Les primeres crítiques escrites procedien dels cristians, abans del ~~segle~~ IX, que veïen l'Islam com una heregia del cristianisme. Els objectes de crítica inclouen la moralitat de la vida de Muhammad, el profeta d'Islam, tant de la seua vida pública com personal. ~~Tems~~ com l'autenticitat i moralitat de l'Alcorà, el llibre sagrat islàmic, també són ~~criticades~~. Atres crítiques ~~son~~ la qüestió dels drets humans en nacions islàmiques modernes, i el tractament ~~dels dons~~ segons la llei islàmica.		Les crítiques a l'Islam han existit des de les seues etapes formatives. Les primeres crítiques escrites procedien dels cristians, abans del [[sigle IX]], que veïen l'Islam com una heregia del cristianisme. Els objectes de crítica inclouen la moralitat de la vida de Muhammad, el profeta d'Islam, tant de la seua vida pública com personal. Temes com l'autenticitat i moralitat de l'Alcorà, el llibre sagrat islàmic, també són criticats. Atres crítiques són la qüestió dels drets humans en nacions islàmiques modernes, i el tractament de les dones segons la llei islàmica.

	[[Categoria:Islam]]		[[Categoria:Islam]]

Valencian: Text reemplaça - 'així' a 'aixina'

2013-06-10T21:10:59Z

Text reemplaça - 'així' a 'aixina'

← Revisió anterior		Revisió de 21:10 10 jun 2013
Llínea 2:		Llínea 2:
	L''''islam''' és una [[religió]] [[monoteisme\|monoteista]] [[religió abrahàmica\|abrahàmica]] el dogma de la qual es basa en el llibre de l'[[Alcorà]], el qual establix com a premissa fonamental per als seus creents que «No hi ha més [[Deu]] que Alà i que [[Mahoma]] és el mensager d'Alà» La paraula [[àrap]] [[Allah]], castellanisada com a [[Alà]], significa 'Deu' i la seua etimologia és la mateixa de la paraula semítica El, per la que es nomena Deu en la [[Bíblia]]. Els erudits islàmics definixen a l'islam com: «La sumissió a Deu l'Altíssim a través del monoteisme, l'obediència i l'abandó de l'idolatria». El llibre sagrat de l'islam és l'Alcorà, dictat per Alà a Mahoma a través de [[Yibril]] (l'arcàngel Gabriel). Els seguidors de l'islam es denominen [[musulmà\|musulmans]] (de l'àrap muslim). Testifiquen que Mahoma és l'últim dels [[profeta\|profetes]] enviats per Deu i sagell de la [[Profecia]].		L''''islam''' és una [[religió]] [[monoteisme\|monoteista]] [[religió abrahàmica\|abrahàmica]] el dogma de la qual es basa en el llibre de l'[[Alcorà]], el qual establix com a premissa fonamental per als seus creents que «No hi ha més [[Deu]] que Alà i que [[Mahoma]] és el mensager d'Alà» La paraula [[àrap]] [[Allah]], castellanisada com a [[Alà]], significa 'Deu' i la seua etimologia és la mateixa de la paraula semítica El, per la que es nomena Deu en la [[Bíblia]]. Els erudits islàmics definixen a l'islam com: «La sumissió a Deu l'Altíssim a través del monoteisme, l'obediència i l'abandó de l'idolatria». El llibre sagrat de l'islam és l'Alcorà, dictat per Alà a Mahoma a través de [[Yibril]] (l'arcàngel Gabriel). Els seguidors de l'islam es denominen [[musulmà\|musulmans]] (de l'àrap muslim). Testifiquen que Mahoma és l'últim dels [[profeta\|profetes]] enviats per Deu i sagell de la [[Profecia]].

	S'accepten com a profetes principalment (pero no llimitant-se) a [[Adam]], [[Noé]], [[Abraham]], [[Moisés]], [[Salomó]] i [[Jesucrist\|Jesús]]. Ademés de l'Alcorà, els musulmans de tradició [[sunisme\|sunita]] seguixen ~~així~~ mateix els [[hadiç\|hadices]] i la [[suna]] del profeta Mahoma, que conformen el Registre històric de les accions i les ensenyances del Profeta. S'accepten també com a llibres sagrats la [[Torà]] (que els cristians nomenen [[Antic testament]]), els [[Llibres de Salomó]] i els [[Evangelis]] (que els [[cristianisme\|cristians]] nomenen [[Nou testament]]).		S'accepten com a profetes principalment (pero no llimitant-se) a [[Adam]], [[Noé]], [[Abraham]], [[Moisés]], [[Salomó]] i [[Jesucrist\|Jesús]]. Ademés de l'Alcorà, els musulmans de tradició [[sunisme\|sunita]] seguixen aixina mateix els [[hadiç\|hadices]] i la [[suna]] del profeta Mahoma, que conformen el Registre històric de les accions i les ensenyances del Profeta. S'accepten també com a llibres sagrats la [[Torà]] (que els cristians nomenen [[Antic testament]]), els [[Llibres de Salomó]] i els [[Evangelis]] (que els [[cristianisme\|cristians]] nomenen [[Nou testament]]).

	L'islam és una religió abrahàmica monoteista que adora exclusivament Alà sense coparticipants. S'estima que hi ha en l'actualitat entre 1000 i 1800 millons de musulmans en el món (i en creiximent). Segons el [[Vaticà]] l'islam és la religió més gran del món, ya que recentment ha superat el número de [[iglésia catòlica\|catòlics]], i la segona religió del món si no es desglossa el número de seguidors del cristianisme.		L'islam és una religió abrahàmica monoteista que adora exclusivament Alà sense coparticipants. S'estima que hi ha en l'actualitat entre 1000 i 1800 millons de musulmans en el món (i en creiximent). Segons el [[Vaticà]] l'islam és la religió més gran del món, ya que recentment ha superat el número de [[iglésia catòlica\|catòlics]], i la segona religió del món si no es desglossa el número de seguidors del cristianisme.

Katxis en 13:58 19 nov 2010

2010-11-19T13:58:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:58 19 nov 2010
Llínea 7:		Llínea 7:

	L'islam es va iniciar en la predicació de Mahoma l'any [[622]] en [[La Meca]] (en l'actual [[Aràbia Saudita]]). Baix el liderage de Mahoma i els seus successors, l'islam es va estendre ràpidament. Hi ha discrepància entre els musulmans i no musulmans si es va estendre per imposició religiosa o militar, o per conversió dels pobles a l'islam.		L'islam es va iniciar en la predicació de Mahoma l'any [[622]] en [[La Meca]] (en l'actual [[Aràbia Saudita]]). Baix el liderage de Mahoma i els seus successors, l'islam es va estendre ràpidament. Hi ha discrepància entre els musulmans i no musulmans si es va estendre per imposició religiosa o militar, o per conversió dels pobles a l'islam.

			== Crítiques ==
			Les crítiques a l'Islam han existit des de les seues etapes formatives. Les primeres crítiques escrites procedien dels cristians, abans del segle IX, que veïen l'Islam com una heregia del cristianisme. Els objectes de crítica inclouen la moralitat de la vida de Muhammad, el profeta d'Islam, tant de la seua vida pública com personal. Tems com l'autenticitat i moralitat de l'Alcorà, el llibre sagrat islàmic, també són criticades. Atres crítiques son la qüestió dels drets humans en nacions islàmiques modernes, i el tractament dels dons segons la llei islàmica.

	[[Categoria:Islam]]		[[Categoria:Islam]]

← Revisió anterior		Revisió de 18:28 18 set 2022
Llínea 2:		Llínea 2:
	L''''islam''' és una [[religió]] [[monoteisme\|monoteista]] [[religió abrahàmica\|abrahàmica]] el dogma de la qual se basa en el llibre de l'[[Alcorà]], el qual establix com a premissa fonamental per als seus creents que «No hi ha més [[Divinitat]] que Deu i que [[Mahoma]] és el mensager de Deu» La paraula [[àrap]] ''Allah'', valencianisada com a [[Alà]], significa 'Deu' i la seua etimologia és la mateixa de la paraula [[hebreu\|hebrea]] Elohim (plural de ''Eloah'', que vol dir Deu, esta paraula té el mateix significat en singular i en plural, pero sol gastar-se molt més en plural per a donar-li grandea a Deu), per la que es nomena Deu en la [[Bíblia]] judeua. Els erudits islàmics definixen a l'islam com: «La sumissió a Deu l'Altíssim a través del monoteisme, l'obediència i l'abandó de l'idolatria». El llibre sagrat de l'islam és l'Alcorà, dictat per Deu a Mahoma a través de [[Gibril]] (l'arcàngel Gabriel). Els seguidors de l'islam se denominen [[musulmà\|musulmans]] (de l'àrap ''muslim''). Testifiquen que Mahoma és l'últim dels [[profeta\|profetes]] enviats per Deu i sagell de la [[Profecia]].		L''''islam''' és una [[religió]] [[monoteisme\|monoteista]] [[religió abrahàmica\|abrahàmica]] el dogma de la qual se basa en el llibre de l'[[Alcorà]], el qual establix com a premissa fonamental per als seus creents que «No hi ha més [[Divinitat]] que Deu i que [[Mahoma]] és el mensager de Deu» La paraula [[àrap]] ''Allah'', valencianisada com a [[Alà]], significa 'Deu' i la seua etimologia és la mateixa de la paraula [[hebreu\|hebrea]] Elohim (plural de ''Eloah'', que vol dir Deu, esta paraula té el mateix significat en singular i en plural, pero sol gastar-se molt més en plural per a donar-li grandea a Deu), per la que es nomena Deu en la [[Bíblia]] judeua. Els erudits islàmics definixen a l'islam com: «La sumissió a Deu l'Altíssim a través del monoteisme, l'obediència i l'abandó de l'idolatria». El llibre sagrat de l'islam és l'Alcorà, dictat per Deu a Mahoma a través de [[Gibril]] (l'arcàngel Gabriel). Els seguidors de l'islam se denominen [[musulmà\|musulmans]] (de l'àrap ''muslim''). Testifiquen que Mahoma és l'últim dels [[profeta\|profetes]] enviats per Deu i sagell de la [[Profecia]].

	S'accepten com a profetes principalment (pero no llimitant-se) a [[Adam]], [[Noé]], [[Abraham]], [[Moisés]], [[Salomó]] i [[Jesucrist\|Jesús]]. Ademés de l'Alcorà, els musulmans de tradició [[sunisme\|sunita]] seguixen aixina mateix els [[hadiç\|hadices]] i la [[suna]] del profeta Mahoma, que conformen el Registre històric de les accions i les ensenyances del Profeta. S'accepten també com a llibres sagrats la [[Torà]] (que els cristians nomenen [[Antic testament]]), els [[Llibres de Salomó]] i els [[Evangelis]] (que els [[cristianisme\|cristians]] nomenen [[Nou ~~testament~~]]).		S'accepten com a profetes principalment (pero no llimitant-se) a [[Adam]], [[Noé]], [[Abraham]], [[Moisés]], [[Salomó]] i [[Jesucrist\|Jesús]]. Ademés de l'Alcorà, els musulmans de tradició [[sunisme\|sunita]] seguixen aixina mateix els [[hadiç\|hadices]] i la [[suna]] del profeta Mahoma, que conformen el Registre històric de les accions i les ensenyances del Profeta. S'accepten també com a llibres sagrats la [[Torà]] (que els cristians nomenen [[Antic testament]]), els [[Llibres de Salomó]] i els [[Evangelis]] (que els [[cristianisme\|cristians]] nomenen [[Nou Testament]]).

	L'islam és una religió abrahàmica monoteista que adora exclusivament a Deu sense coparticipants. S'estima que hi ha en l'actualitat entre 1000 i 1800 millons de musulmans en el món (i en creiximent). Segons el [[Vaticà]] l'islam és la religió més gran del món, ya que recentment ha superat el número de [[iglésia catòlica\|catòlics]], i la segona religió del món si no es desglossa el número de seguidors del cristianisme.		L'islam és una religió abrahàmica monoteista que adora exclusivament a Deu sense coparticipants. S'estima que hi ha en l'actualitat entre 1000 i 1800 millons de musulmans en el món (i en creiximent). Segons el [[Vaticà]] l'islam és la religió més gran del món, ya que recentment ha superat el número de [[iglésia catòlica\|catòlics]], i la segona religió del món si no es desglossa el número de seguidors del cristianisme.

← Revisió anterior		Revisió de 21:10 10 jun 2013
Llínea 2:		Llínea 2:
	L''''islam''' és una [[religió]] [[monoteisme\|monoteista]] [[religió abrahàmica\|abrahàmica]] el dogma de la qual es basa en el llibre de l'[[Alcorà]], el qual establix com a premissa fonamental per als seus creents que «No hi ha més [[Deu]] que Alà i que [[Mahoma]] és el mensager d'Alà» La paraula [[àrap]] [[Allah]], castellanisada com a [[Alà]], significa 'Deu' i la seua etimologia és la mateixa de la paraula semítica El, per la que es nomena Deu en la [[Bíblia]]. Els erudits islàmics definixen a l'islam com: «La sumissió a Deu l'Altíssim a través del monoteisme, l'obediència i l'abandó de l'idolatria». El llibre sagrat de l'islam és l'Alcorà, dictat per Alà a Mahoma a través de [[Yibril]] (l'arcàngel Gabriel). Els seguidors de l'islam es denominen [[musulmà\|musulmans]] (de l'àrap muslim). Testifiquen que Mahoma és l'últim dels [[profeta\|profetes]] enviats per Deu i sagell de la [[Profecia]].		L''''islam''' és una [[religió]] [[monoteisme\|monoteista]] [[religió abrahàmica\|abrahàmica]] el dogma de la qual es basa en el llibre de l'[[Alcorà]], el qual establix com a premissa fonamental per als seus creents que «No hi ha més [[Deu]] que Alà i que [[Mahoma]] és el mensager d'Alà» La paraula [[àrap]] [[Allah]], castellanisada com a [[Alà]], significa 'Deu' i la seua etimologia és la mateixa de la paraula semítica El, per la que es nomena Deu en la [[Bíblia]]. Els erudits islàmics definixen a l'islam com: «La sumissió a Deu l'Altíssim a través del monoteisme, l'obediència i l'abandó de l'idolatria». El llibre sagrat de l'islam és l'Alcorà, dictat per Alà a Mahoma a través de [[Yibril]] (l'arcàngel Gabriel). Els seguidors de l'islam es denominen [[musulmà\|musulmans]] (de l'àrap muslim). Testifiquen que Mahoma és l'últim dels [[profeta\|profetes]] enviats per Deu i sagell de la [[Profecia]].

	S'accepten com a profetes principalment (pero no llimitant-se) a [[Adam]], [[Noé]], [[Abraham]], [[Moisés]], [[Salomó]] i [[Jesucrist\|Jesús]]. Ademés de l'Alcorà, els musulmans de tradició [[sunisme\|sunita]] seguixen ~~així~~ mateix els [[hadiç\|hadices]] i la [[suna]] del profeta Mahoma, que conformen el Registre històric de les accions i les ensenyances del Profeta. S'accepten també com a llibres sagrats la [[Torà]] (que els cristians nomenen [[Antic testament]]), els [[Llibres de Salomó]] i els [[Evangelis]] (que els [[cristianisme\|cristians]] nomenen [[Nou testament]]).		S'accepten com a profetes principalment (pero no llimitant-se) a [[Adam]], [[Noé]], [[Abraham]], [[Moisés]], [[Salomó]] i [[Jesucrist\|Jesús]]. Ademés de l'Alcorà, els musulmans de tradició [[sunisme\|sunita]] seguixen aixina mateix els [[hadiç\|hadices]] i la [[suna]] del profeta Mahoma, que conformen el Registre històric de les accions i les ensenyances del Profeta. S'accepten també com a llibres sagrats la [[Torà]] (que els cristians nomenen [[Antic testament]]), els [[Llibres de Salomó]] i els [[Evangelis]] (que els [[cristianisme\|cristians]] nomenen [[Nou testament]]).

	L'islam és una religió abrahàmica monoteista que adora exclusivament Alà sense coparticipants. S'estima que hi ha en l'actualitat entre 1000 i 1800 millons de musulmans en el món (i en creiximent). Segons el [[Vaticà]] l'islam és la religió més gran del món, ya que recentment ha superat el número de [[iglésia catòlica\|catòlics]], i la segona religió del món si no es desglossa el número de seguidors del cristianisme.		L'islam és una religió abrahàmica monoteista que adora exclusivament Alà sense coparticipants. S'estima que hi ha en l'actualitat entre 1000 i 1800 millons de musulmans en el món (i en creiximent). Segons el [[Vaticà]] l'islam és la religió més gran del món, ya que recentment ha superat el número de [[iglésia catòlica\|catòlics]], i la segona religió del món si no es desglossa el número de seguidors del cristianisme.