Isabel I d'Anglaterra - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T17:45:03Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 17:45 28 ago 2023
Llínea 71:		Llínea 71:
	En l'any [[1568]], Isabel es va sentir amenaçada per la duríssima repressió del [[Fernando Álvarez de Toledo i Pimentel\|Duc d'Alba]] de les regirades protestants en [[Holanda]], aixina com per l'atac de [[Felipe II d'Espanya\|Felipe II]] contra els barcos dels pirates [[Francis Drake]] i [[John Hawkins]]. Mentres que els seus consellers, encapçalats per [[Francis Walsingham]], demanaven a la reina que recolzara la causa protestant com ya havia fet anys abans en el príncip de [[Condé]], esta es va inclinar per ordenar la captura de la [[flota d'Índies]] en [[1569]].		En l'any [[1568]], Isabel es va sentir amenaçada per la duríssima repressió del [[Fernando Álvarez de Toledo i Pimentel\|Duc d'Alba]] de les regirades protestants en [[Holanda]], aixina com per l'atac de [[Felipe II d'Espanya\|Felipe II]] contra els barcos dels pirates [[Francis Drake]] i [[John Hawkins]]. Mentres que els seus consellers, encapçalats per [[Francis Walsingham]], demanaven a la reina que recolzara la causa protestant com ya havia fet anys abans en el príncip de [[Condé]], esta es va inclinar per ordenar la captura de la [[flota d'Índies]] en [[1569]].

	Eixe mateix any ([[1569]]) es produïxen dos alçaments: la ~~cridada~~ [[Alçament del Nort\|Rebelió del Nort]], liderada per nobles catòlics de dita zona, que esperaven contar en el respal de [[Espanya]] contra Isabel, i la primera [[rebelions de Desmond\|rebelió de Desmond]] contra el govern anglés en [[Regne d'Irlanda\|Irlanda]], liderada per [[James Fitzmaurice Fitzgerald]]. No obstant, tant el [[Duc d'Alba]] com [[Felipe II d'Espanya\|Felipe II]] eren contraris a intervindre en [[Anglaterra]], donada la complicada situació en [[Països Baixos\|Holanda]]. Privats els seus enemics de respal exterior, Isabel va poder fer front a les rebelions, encara que va ser escombregada per una bula [[Papa\|papal]] de [[1570]], que va exacerbar els seus problemes en els catòlics. Un any despuix el banquer florentí Ridolfí va planejar assessinar a la reina i colocar a [[María I Stuart\|María Stuart]] en el tro, en respal d'[[Espanya]], per a restaurar el [[catolicisme]]. No obstant, el pla va ser descobert per [[William Cecil\|Cecil]], i els conspiradors varen ser eixecutats. Entre ells es trobava el [[Thomas Howard, IV duc de Norfolk\|duc de Norfolk]], primer d'Isabel.		Eixe mateix any ([[1569]]) es produïxen dos alçaments: la nomenada [[Alçament del Nort\|Rebelió del Nort]], liderada per nobles catòlics de dita zona, que esperaven contar en el respal de [[Espanya]] contra Isabel, i la primera [[rebelions de Desmond\|rebelió de Desmond]] contra el govern anglés en [[Regne d'Irlanda\|Irlanda]], liderada per [[James Fitzmaurice Fitzgerald]]. No obstant, tant el [[Duc d'Alba]] com [[Felipe II d'Espanya\|Felipe II]] eren contraris a intervindre en [[Anglaterra]], donada la complicada situació en [[Països Baixos\|Holanda]]. Privats els seus enemics de respal exterior, Isabel va poder fer front a les rebelions, encara que va ser escombregada per una bula [[Papa\|papal]] de [[1570]], que va exacerbar els seus problemes en els catòlics. Un any despuix el banquer florentí Ridolfí va planejar assessinar a la reina i colocar a [[María I Stuart\|María Stuart]] en el tro, en respal d'[[Espanya]], per a restaurar el [[catolicisme]]. No obstant, el pla va ser descobert per [[William Cecil\|Cecil]], i els conspiradors varen ser eixecutats. Entre ells es trobava el [[Thomas Howard, IV duc de Norfolk\|duc de Norfolk]], primer d'Isabel.

	L'enduriment dels seus problemes en els catòlics no va impedir a Isabel inclinar-se per una aliança en [[França]] com a contrapés a [[Espanya]], a pesar de la [[matança de Sant Bartolomé]] de l'any [[1572]]. Va aplegar inclús a negociar el seu matrimoni en el futur [[Enrique III de França\|Enrique III]], i despuix de la coronació d'este, en el seu germà [[Francesc d'Anjou]], que va fallir en [[1584]] ans que l'unió poguera portar-se a terme.		L'enduriment dels seus problemes en els catòlics no va impedir a Isabel inclinar-se per una aliança en [[França]] com a contrapés a [[Espanya]], a pesar de la [[matança de Sant Bartolomé]] de l'any [[1572]]. Va aplegar inclús a negociar el seu matrimoni en el futur [[Enrique III de França\|Enrique III]], i despuix de la coronació d'este, en el seu germà [[Francesc d'Anjou]], que va fallir en [[1584]] ans que l'unió poguera portar-se a terme.

Llana: /* Enllaços externs */

2023-03-20T20:58:46Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 20:58 20 març 2023
Llínea 145:		Llínea 145:

	{{Reis d'Anglaterra}}		{{Reis d'Anglaterra}}

			{{Llista artículs destacats}}

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Reis d'Anglaterra]]		[[Categoria:Reis d'Anglaterra]]

Valencian en 17:04 18 set 2022

2022-09-18T17:04:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:04 18 set 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\|ocupació =		\|ocupació =
	\|data_naix = [[7 de setembre]] de [[1533]]		\|data_naix = [[7 de setembre]] de [[1533]]
	\|lloc_naix = [[Palau de Greenwich]],~~<br />{{bandera2\|Anglaterra}}~~ [[Anglaterra]]		\|lloc_naix = [[Palau de Greenwich]], [[Anglaterra]]
	\|data_mort = [[24 de març]] de [[1603]]		\|data_mort = [[24 de març]] de [[1603]]
	\|lloc_mort = [[Palau de Richmond]], [[Anglaterra]]		\|lloc_mort = [[Palau de Richmond]], [[Anglaterra]]

Valencian en 17:03 18 set 2022

2022-09-18T17:03:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:03 18 set 2022
Llínea 12:		Llínea 12:
	\|lloc_naix = [[Palau de Greenwich]],<br />{{bandera2\|Anglaterra}} [[Anglaterra]]		\|lloc_naix = [[Palau de Greenwich]],<br />{{bandera2\|Anglaterra}} [[Anglaterra]]
	\|data_mort = [[24 de març]] de [[1603]]		\|data_mort = [[24 de març]] de [[1603]]
	\|lloc_mort = [[Palau de Richmond]],~~<br />{{bandera2\|Anglaterra}}~~ [[Anglaterra]]		\|lloc_mort = [[Palau de Richmond]], [[Anglaterra]]
	\|firma = Autograph of Elizabeth I of England.svg		\|firma = Autograph of Elizabeth I of England.svg
	}}		}}

Valencian en 17:02 18 set 2022

2022-09-18T17:02:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:02 18 set 2022
Llínea 141:		Llínea 141:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Elizabeth I of England}}
	* [http://englishhistory.net/tudor/monarchs/eliz1.html English History "Queen Elizabeth: Biography"] {{en}}		* [http://englishhistory.net/tudor/monarchs/eliz1.html English History "Queen Elizabeth: Biography"] {{en}}

Jose2 en 18:15 12 set 2022

2022-09-12T18:15:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:15 12 set 2022
Llínea 2:		Llínea 2:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\|nom = Isabel I d'Anglaterra		\|nom = Isabel I d'Anglaterra
	\|image = [[Archiu:Darnley stage 3.jpg\|~~miniaturadeimagen~~]]		\|image = [[Archiu:Darnley stage 3.jpg\|300px]]
	\|peu = Retrat de la reina Isabel I, conegut com el «retrat Darnley», ''c.'' 1575		\|peu = Retrat de la reina Isabel I, conegut com el «retrat Darnley», ''c.'' 1575
	\|títul = [[Monarca britànic\|Reina d'Anglaterra i Irlanda]]		\|títul = [[Monarca britànic\|Reina d'Anglaterra i Irlanda]]
Llínea 15:		Llínea 15:
	\|firma = Autograph of Elizabeth I of England.svg		\|firma = Autograph of Elizabeth I of England.svg
	}}		}}
	'''Isabel I''', en [[idioma anglés\|anglés]] Elizabeth I, ([[7 de setembre]] de [[1533]] – [[24 de març]] de [[1603]]) fon reina d'[[Anglaterra]] i d'[[Irlanda]] des del [[17 de novembre]] de [[1558]] fins a la seua mort.		'''Isabel I''', en [[idioma anglés\|anglés]] Elizabeth I, ([[7 de setembre]] de [[1533]] - † [[24 de març]] de [[1603]]) fon reina d'[[Anglaterra]] i d'[[Irlanda]] des del [[17 de novembre]] de [[1558]] fins a la seua mort.

	Algunes vegades nomenada '''la Reina Verge''', '''Gloriana''' o '''la Bona Reina Bess''', Elisabet fon la quinta i última monarca de la dinastia [[Tudor]]. Filla del rei [[Enric VIII]], naixqué princesa pero, la seua mare, [[Ana Bolena]], fon eixecutada tres anys despuix del seu naiximent i Elisabet fon declarada ilegitima.		Algunes vegades nomenada '''la Reina Verge''', '''Gloriana''' o '''la Bona Reina Bess''', Elisabet fon la quinta i última monarca de la dinastia [[Tudor]]. Filla del rei [[Enric VIII]], naixqué princesa pero, la seua mare, [[Ana Bolena]], fon eixecutada tres anys despuix del seu naiximent i Elisabet fon declarada ilegitima.

Valencian en 14:06 16 jun 2022

2022-06-16T14:06:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:06 16 jun 2022
Llínea 2:		Llínea 2:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\|nom = Isabel I d'Anglaterra		\|nom = Isabel I d'Anglaterra
	\|image =		\|image = [[Archiu:Darnley stage 3.jpg\|miniaturadeimagen]]
	[[Archiu:Darnley stage 3.jpg\|miniaturadeimagen]]
	\|peu = Retrat de la reina Isabel I, conegut com el «retrat Darnley», ''c.'' 1575		\|peu = Retrat de la reina Isabel I, conegut com el «retrat Darnley», ''c.'' 1575
	\|títul = [[Monarca britànic\|Reina d'Anglaterra i Irlanda]]		\|títul = [[Monarca britànic\|Reina d'Anglaterra i Irlanda]]

Valencian en 14:05 16 jun 2022

2022-06-16T14:05:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:05 16 jun 2022
Llínea 2:		Llínea 2:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\|nom = Isabel I d'Anglaterra		\|nom = Isabel I d'Anglaterra
	\|image = Darnley stage 3.jpg		\|image =
			[[Archiu:Darnley stage 3.jpg\|miniaturadeimagen]]
	\|peu = Retrat de la reina Isabel I, conegut com el «retrat Darnley», ''c.'' 1575		\|peu = Retrat de la reina Isabel I, conegut com el «retrat Darnley», ''c.'' 1575
	\|títul = [[Monarca britànic\|Reina d'Anglaterra i Irlanda]]		\|títul = [[Monarca britànic\|Reina d'Anglaterra i Irlanda]]

Valencian: Text reemplaça - '{{Infotaula persona' a '{{Biografia|'

2022-06-16T14:04:06Z

Text reemplaça - '{{Infotaula persona' a '{{Biografia|'

← Revisió anterior		Revisió de 14:04 16 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{destacat}}		{{destacat}}
	{{~~Infotaula persona~~		{{Biografia\|
	\|nom = Isabel I d'Anglaterra		\|nom = Isabel I d'Anglaterra
	\|image = Darnley stage 3.jpg		\|image = Darnley stage 3.jpg

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:18:20Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:18 24 maig 2021
Llínea 101:		Llínea 101:
	== Mort de la reina ==		== Mort de la reina ==
	[[Archiu:John Whitgift window detail - geograph.org.uk - 1071737.jpg\|thumb\|left\|250px\|L'arquebisbe de Canterbury, [[John Whitgift\|Whitgift]], en el llit d'Isabel. Vitrall de l'iglésia de St. James, [[Grimsby]].]]		[[Archiu:John Whitgift window detail - geograph.org.uk - 1071737.jpg\|thumb\|left\|250px\|L'arquebisbe de Canterbury, [[John Whitgift\|Whitgift]], en el llit d'Isabel. Vitrall de l'iglésia de St. James, [[Grimsby]].]]
	L'assessor principal d'Isabel, [[William Cecil]], va morir el [[4 d'agost]] de [[1598]]. El seu paper dins de la política real serà continuat pel seu fill [[Robert Cecil, comte de Salisbury\|Robert]], que pronte es va convertir en el líder del govern.<ref>~~Després~~ de la caiguda d'Essex, Jacobo VI d'Escòcia es referix a Cecil com ''"el rei d'allí, en efecte"''. Croft, 48.</ref> Una de les tasques que este últim es va propondre va ser preparar el camí per a una successió tranquila. Ya que Isabel mai va voler nomenar successors, Cecil es va vore obligat a procedir en secret,<ref>Cecil escriu a Jacobo, "El tema en sí és molt perillós per a ser tocat entre nosatres, ya que ell sustenta una marca sobre el seu cap". Willson, 154.</ref> entrant en negociacions en [[Jacobo I d'Anglaterra i VI d'Escòcia\|Jacobo VAIG VORE d'Escòcia]], que tenia fortes, pero no reconeguts, drets sobre la corona.<ref>Jacobo VI d'Escòcia era un tataratatara net de [[Enrique VII d'Anglaterra]], i per lo tant, primer-germà d'Isabel, la neta d'aquell Enrique.</ref> Cecil va ensenyar a l'impacient Jacobo a mantindre's en la successió assegurant el beneplàcit de la reina, sense demanar obertament el tro.<ref>Willson, 154.</ref> El consell va funcionar. El to de Jacobo va encantar a Isabel, encara que segons l'historiador J. I. Neale, Isabel mai va declarar obertament la successió a l'escocés, ella si va fer conegut els seus desijos per inequívoques frases velades.<ref>Neale, 385.</ref>		L'assessor principal d'Isabel, [[William Cecil]], va morir el [[4 d'agost]] de [[1598]]. El seu paper dins de la política real serà continuat pel seu fill [[Robert Cecil, comte de Salisbury\|Robert]], que pronte es va convertir en el líder del govern.<ref>Despuix de la caiguda d'Essex, Jacobo VI d'Escòcia es referix a Cecil com ''"el rei d'allí, en efecte"''. Croft, 48.</ref> Una de les tasques que este últim es va propondre va ser preparar el camí per a una successió tranquila. Ya que Isabel mai va voler nomenar successors, Cecil es va vore obligat a procedir en secret,<ref>Cecil escriu a Jacobo, "El tema en sí és molt perillós per a ser tocat entre nosatres, ya que ell sustenta una marca sobre el seu cap". Willson, 154.</ref> entrant en negociacions en [[Jacobo I d'Anglaterra i VI d'Escòcia\|Jacobo VAIG VORE d'Escòcia]], que tenia fortes, pero no reconeguts, drets sobre la corona.<ref>Jacobo VI d'Escòcia era un tataratatara net de [[Enrique VII d'Anglaterra]], i per lo tant, primer-germà d'Isabel, la neta d'aquell Enrique.</ref> Cecil va ensenyar a l'impacient Jacobo a mantindre's en la successió assegurant el beneplàcit de la reina, sense demanar obertament el tro.<ref>Willson, 154.</ref> El consell va funcionar. El to de Jacobo va encantar a Isabel, encara que segons l'historiador J. I. Neale, Isabel mai va declarar obertament la successió a l'escocés, ella si va fer conegut els seus desijos per inequívoques frases velades.<ref>Neale, 385.</ref>

	La salut de la reina va permanéixer sense sobresalts fins a l'[[autumne]] de [[1602]], quan una série de morts dins del seu grup d'amistats li va sumir en una depressió severa. En [[febrer]] de [[1603]], la mort de la comtesa de Nottingham [[Catalina Howard, comtesa de Nottingham\|Catalina Howard]], que era neboda de la seua cosina i amiga [[Catherine Carey\|Catalina, Lady Knollys]], va ser un colp de particular importància. En [[març]], es descriu que la reina està en malestars i semblava deprimida.<ref>Black, 411.</ref> Es va instalar en un dels seus [[Palau\|palaus]] favorits, [[Palau de Richmond\|Richmond]], prop del [[riu Tàmesis]]. Ella mateixa es va negar a ser examinada i tractada pels seus meges, ademés de negar-se a guardar llit, permaneixent en pé per vàries hores, en silenci. A mesura que la seua condició es va deteriorar, les seues dames d'honor varen escampar coixins pel sol, i Isabel finalment es va recolzar en ells.		La salut de la reina va permanéixer sense sobresalts fins a l'[[autumne]] de [[1602]], quan una série de morts dins del seu grup d'amistats li va sumir en una depressió severa. En [[febrer]] de [[1603]], la mort de la comtesa de Nottingham [[Catalina Howard, comtesa de Nottingham\|Catalina Howard]], que era neboda de la seua cosina i amiga [[Catherine Carey\|Catalina, Lady Knollys]], va ser un colp de particular importància. En [[març]], es descriu que la reina està en malestars i semblava deprimida.<ref>Black, 411.</ref> Es va instalar en un dels seus [[Palau\|palaus]] favorits, [[Palau de Richmond\|Richmond]], prop del [[riu Tàmesis]]. Ella mateixa es va negar a ser examinada i tractada pels seus meges, ademés de negar-se a guardar llit, permaneixent en pé per vàries hores, en silenci. A mesura que la seua condició es va deteriorar, les seues dames d'honor varen escampar coixins pel sol, i Isabel finalment es va recolzar en ells.

← Revisió anterior		Revisió de 17:45 28 ago 2023
Llínea 71:		Llínea 71:
	En l'any [[1568]], Isabel es va sentir amenaçada per la duríssima repressió del [[Fernando Álvarez de Toledo i Pimentel\|Duc d'Alba]] de les regirades protestants en [[Holanda]], aixina com per l'atac de [[Felipe II d'Espanya\|Felipe II]] contra els barcos dels pirates [[Francis Drake]] i [[John Hawkins]]. Mentres que els seus consellers, encapçalats per [[Francis Walsingham]], demanaven a la reina que recolzara la causa protestant com ya havia fet anys abans en el príncip de [[Condé]], esta es va inclinar per ordenar la captura de la [[flota d'Índies]] en [[1569]].		En l'any [[1568]], Isabel es va sentir amenaçada per la duríssima repressió del [[Fernando Álvarez de Toledo i Pimentel\|Duc d'Alba]] de les regirades protestants en [[Holanda]], aixina com per l'atac de [[Felipe II d'Espanya\|Felipe II]] contra els barcos dels pirates [[Francis Drake]] i [[John Hawkins]]. Mentres que els seus consellers, encapçalats per [[Francis Walsingham]], demanaven a la reina que recolzara la causa protestant com ya havia fet anys abans en el príncip de [[Condé]], esta es va inclinar per ordenar la captura de la [[flota d'Índies]] en [[1569]].

	Eixe mateix any ([[1569]]) es produïxen dos alçaments: la ~~cridada~~ [[Alçament del Nort\|Rebelió del Nort]], liderada per nobles catòlics de dita zona, que esperaven contar en el respal de [[Espanya]] contra Isabel, i la primera [[rebelions de Desmond\|rebelió de Desmond]] contra el govern anglés en [[Regne d'Irlanda\|Irlanda]], liderada per [[James Fitzmaurice Fitzgerald]]. No obstant, tant el [[Duc d'Alba]] com [[Felipe II d'Espanya\|Felipe II]] eren contraris a intervindre en [[Anglaterra]], donada la complicada situació en [[Països Baixos\|Holanda]]. Privats els seus enemics de respal exterior, Isabel va poder fer front a les rebelions, encara que va ser escombregada per una bula [[Papa\|papal]] de [[1570]], que va exacerbar els seus problemes en els catòlics. Un any despuix el banquer florentí Ridolfí va planejar assessinar a la reina i colocar a [[María I Stuart\|María Stuart]] en el tro, en respal d'[[Espanya]], per a restaurar el [[catolicisme]]. No obstant, el pla va ser descobert per [[William Cecil\|Cecil]], i els conspiradors varen ser eixecutats. Entre ells es trobava el [[Thomas Howard, IV duc de Norfolk\|duc de Norfolk]], primer d'Isabel.		Eixe mateix any ([[1569]]) es produïxen dos alçaments: la nomenada [[Alçament del Nort\|Rebelió del Nort]], liderada per nobles catòlics de dita zona, que esperaven contar en el respal de [[Espanya]] contra Isabel, i la primera [[rebelions de Desmond\|rebelió de Desmond]] contra el govern anglés en [[Regne d'Irlanda\|Irlanda]], liderada per [[James Fitzmaurice Fitzgerald]]. No obstant, tant el [[Duc d'Alba]] com [[Felipe II d'Espanya\|Felipe II]] eren contraris a intervindre en [[Anglaterra]], donada la complicada situació en [[Països Baixos\|Holanda]]. Privats els seus enemics de respal exterior, Isabel va poder fer front a les rebelions, encara que va ser escombregada per una bula [[Papa\|papal]] de [[1570]], que va exacerbar els seus problemes en els catòlics. Un any despuix el banquer florentí Ridolfí va planejar assessinar a la reina i colocar a [[María I Stuart\|María Stuart]] en el tro, en respal d'[[Espanya]], per a restaurar el [[catolicisme]]. No obstant, el pla va ser descobert per [[William Cecil\|Cecil]], i els conspiradors varen ser eixecutats. Entre ells es trobava el [[Thomas Howard, IV duc de Norfolk\|duc de Norfolk]], primer d'Isabel.

	L'enduriment dels seus problemes en els catòlics no va impedir a Isabel inclinar-se per una aliança en [[França]] com a contrapés a [[Espanya]], a pesar de la [[matança de Sant Bartolomé]] de l'any [[1572]]. Va aplegar inclús a negociar el seu matrimoni en el futur [[Enrique III de França\|Enrique III]], i despuix de la coronació d'este, en el seu germà [[Francesc d'Anjou]], que va fallir en [[1584]] ans que l'unió poguera portar-se a terme.		L'enduriment dels seus problemes en els catòlics no va impedir a Isabel inclinar-se per una aliança en [[França]] com a contrapés a [[Espanya]], a pesar de la [[matança de Sant Bartolomé]] de l'any [[1572]]. Va aplegar inclús a negociar el seu matrimoni en el futur [[Enrique III de França\|Enrique III]], i despuix de la coronació d'este, en el seu germà [[Francesc d'Anjou]], que va fallir en [[1584]] ans que l'unió poguera portar-se a terme.