Isabel Brú - Historial de revisions

Jose2 en 12:40 27 oct 2024

2024-10-27T12:40:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:40 27 oct 2024
Llínea 22:		Llínea 22:
	''La valenciana gallarda'', com la definien algunes cròniques de l'época, també va posar per a alguns dels millors pintors del moment, com [[Joaquín Sorolla]].		''La valenciana gallarda'', com la definien algunes cròniques de l'época, també va posar per a alguns dels millors pintors del moment, com [[Joaquín Sorolla]].

	Als 33 anys es va retirar de l'escena i va viure en Madrit acompanyada de la seua mare i de la seua germana fins a la seua mort, en l'any 1931, en 56 anys, despuix d'una llarga malaltia que va anar paralisant el seu cos.		Als 33 anys es va retirar de l'escena i va viure en Madrit acompanyada de la seua mare i de la seua germana fins a la seua mort, en l'any 1931, en 56 anys, despuix d'una llarga malaltia que va anar paralisant el seu cos.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Lluísm: Lluísm pàgina traslladada Isabel Bru a Isabel Brú

2023-03-26T18:03:23Z

Lluísm pàgina traslladada Isabel Bru a Isabel Brú

← Revisió anterior	Revisió de 18:03 26 març 2023
(Sense diferències)

Reval: /* Vore també */

2023-03-26T17:57:19Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 17:57 26 març 2023
Llínea 25:		Llínea 25:

	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Retrat de la tiple ~~Isable~~ Brú]]		* [[Retrat de la tiple Isabel Brú]]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Reval en 17:55 26 març 2023

2023-03-26T17:55:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:55 26 març 2023
Llínea 2:		Llínea 2:
	\| nom = Isabel Brú		\| nom = Isabel Brú
	\| image = [[File:1905-07-01,_El_Teatro,_Isabel_Brú,_Kaulak.jpg\|250px]]		\| image = [[File:1905-07-01,_El_Teatro,_Isabel_Brú,_Kaulak.jpg\|250px]]
	\| peu = Isabel ~~Bru~~ en l'any [[1905]]		\| peu = Isabel Brú en l'any [[1905]]
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
	\| ocupació = Cantant i actriu		\| ocupació = Cantant i actriu

Reval en 17:53 26 març 2023

2023-03-26T17:53:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:53 26 març 2023
Llínea 14:		Llínea 14:
	Formava part d'una família d'artistes -el seu pare, Francisco Brú, era un eminent baríton- i des de chicoteta participava en els cors dels espectàculs en els que treballaven els seus pares. A l'edat de 13 anys va actuar com a primera tiple substituint a la cantant titular en sofrir un síncope en el primer acte de la sarsuela ''Càdis'', de [[Federico Chueca]] i [[Joaquín Valverde]], escomençant aixina una carrera imparable que la va convertir en una de les intérprets més aclamades de la sarsuela a finals de [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX\|XX]].		Formava part d'una família d'artistes -el seu pare, Francisco Brú, era un eminent baríton- i des de chicoteta participava en els cors dels espectàculs en els que treballaven els seus pares. A l'edat de 13 anys va actuar com a primera tiple substituint a la cantant titular en sofrir un síncope en el primer acte de la sarsuela ''Càdis'', de [[Federico Chueca]] i [[Joaquín Valverde]], escomençant aixina una carrera imparable que la va convertir en una de les intérprets més aclamades de la sarsuela a finals de [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX\|XX]].

	Isabel ~~Bru~~ va ser coneguda com la de les Clavellineres dobles per la cantitat de voltes que va interpretar a Mari Pepa en ''La revoltosa'', de [[Ruperto Chapí]], en el que va treballar en numerosos montages. Va ser amiga d'escritors com els germans Álvarez Quintero, Antonio Paso, [[Benito Pérez Galdós]] o [[Jacinto Benavente]] i es relacionà en músics com [[Mestre Serrano\|José Serrano]] o [[Enrique Granados]].		Isabel Brú va ser coneguda com la de les Clavellineres dobles per la cantitat de voltes que va interpretar a Mari Pepa en ''La revoltosa'', de [[Ruperto Chapí]], en el que va treballar en numerosos montages. Va ser amiga d'escritors com els germans Álvarez Quintero, Antonio Paso, [[Benito Pérez Galdós]] o [[Jacinto Benavente]] i es relacionà en músics com [[Mestre Serrano\|José Serrano]] o [[Enrique Granados]].

	En l'any [[1894]] va debutar en el teatre Apolo de [[Madrit]], a on va cantar entre atres obres ''La sarina''. Posteriorment va passar al teatre Eslava, a on va triumfar en ''El tambor de granaders'', abdós del compositor Ruperto Chapí, en el que va treballar molt. També ho va fer en Carlos Arniches, Carlos Fernández Shaw o Ricardo de la Vega. Entre la nòmina de sarsuela i [[Sainet\|sainets]] en els que va participar, es troben ''Les bravías'', ''L'ànima del poble'', ''La revoltosa'', ''El puñao de Roses'', ''El tirador de les Colomes'' o ''La festa de Sant Antón''.		En l'any [[1894]] va debutar en el teatre Apolo de [[Madrit]], a on va cantar entre atres obres ''La sarina''. Posteriorment va passar al teatre Eslava, a on va triumfar en ''El tambor de granaders'', abdós del compositor Ruperto Chapí, en el que va treballar molt. També ho va fer en Carlos Arniches, Carlos Fernández Shaw o Ricardo de la Vega. Entre la nòmina de sarsuela i [[Sainet\|sainets]] en els que va participar, es troben ''Les bravías'', ''L'ànima del poble'', ''La revoltosa'', ''El puñao de Roses'', ''El tirador de les Colomes'' o ''La festa de Sant Antón''.

Reval en 17:52 26 març 2023

2023-03-26T17:52:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:52 26 març 2023
Llínea 14:		Llínea 14:
	Formava part d'una família d'artistes -el seu pare, Francisco Brú, era un eminent baríton- i des de chicoteta participava en els cors dels espectàculs en els que treballaven els seus pares. A l'edat de 13 anys va actuar com a primera tiple substituint a la cantant titular en sofrir un síncope en el primer acte de la sarsuela ''Càdis'', de [[Federico Chueca]] i [[Joaquín Valverde]], escomençant aixina una carrera imparable que la va convertir en una de les intérprets més aclamades de la sarsuela a finals de [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX\|XX]].		Formava part d'una família d'artistes -el seu pare, Francisco Brú, era un eminent baríton- i des de chicoteta participava en els cors dels espectàculs en els que treballaven els seus pares. A l'edat de 13 anys va actuar com a primera tiple substituint a la cantant titular en sofrir un síncope en el primer acte de la sarsuela ''Càdis'', de [[Federico Chueca]] i [[Joaquín Valverde]], escomençant aixina una carrera imparable que la va convertir en una de les intérprets més aclamades de la sarsuela a finals de [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX\|XX]].

	Isabel Bru va ser coneguda com la de les Clavellineres dobles per la cantitat de voltes que va interpretar a Mari Pepa en ''La revoltosa'', de [[Ruperto Chapí]], en el que va treballar en numerosos montages. Va ser amiga d'escritors com els germans Álvarez Quintero, Antonio Paso, [[Benito Pérez Galdós]] o [[Jacinto Benavente]] i es ~~codeà~~ en músics com [[Mestre Serrano\|José Serrano]] o [[Enrique Granados]].		Isabel Bru va ser coneguda com la de les Clavellineres dobles per la cantitat de voltes que va interpretar a Mari Pepa en ''La revoltosa'', de [[Ruperto Chapí]], en el que va treballar en numerosos montages. Va ser amiga d'escritors com els germans Álvarez Quintero, Antonio Paso, [[Benito Pérez Galdós]] o [[Jacinto Benavente]] i es relacionà en músics com [[Mestre Serrano\|José Serrano]] o [[Enrique Granados]].

	En l'any [[1894]] va debutar en el teatre Apolo de [[Madrit]], a on va cantar entre atres obres ''La sarina''. Posteriorment va passar al teatre Eslava, a on va triumfar en ''El tambor de granaders'', abdós del compositor Ruperto Chapí, en el que va treballar molt. També ho va fer en Carlos Arniches, Carlos Fernández Shaw o Ricardo de la Vega. Entre la nòmina de sarsuela i [[Sainet\|sainets]] en els que va participar, es troben ''Les bravías'', ''L'ànima del poble'', ''La revoltosa'', ''El puñao de Roses'', ''El tirador de les Colomes'' o ''La festa de Sant Antón''.		En l'any [[1894]] va debutar en el teatre Apolo de [[Madrit]], a on va cantar entre atres obres ''La sarina''. Posteriorment va passar al teatre Eslava, a on va triumfar en ''El tambor de granaders'', abdós del compositor Ruperto Chapí, en el que va treballar molt. També ho va fer en Carlos Arniches, Carlos Fernández Shaw o Ricardo de la Vega. Entre la nòmina de sarsuela i [[Sainet\|sainets]] en els que va participar, es troben ''Les bravías'', ''L'ànima del poble'', ''La revoltosa'', ''El puñao de Roses'', ''El tirador de les Colomes'' o ''La festa de Sant Antón''.
Llínea 22:		Llínea 22:
	''La valenciana gallarda'', com la definien algunes cròniques de l'época, també va posar per a alguns dels millors pintors del moment, com [[Joaquín Sorolla]].		''La valenciana gallarda'', com la definien algunes cròniques de l'época, també va posar per a alguns dels millors pintors del moment, com [[Joaquín Sorolla]].

	Als 33 anys es va retirar de l'escena i va viure en Madrit acompanyada de la seua mare i de la seua germana fins a la seua mort, en l'any 1931, en 56 anys, despuix d'una llarga malaltia que va ~~ser~~ paralisant el seu cos.		Als 33 anys es va retirar de l'escena i va viure en Madrit acompanyada de la seua mare i de la seua germana fins a la seua mort, en l'any 1931, en 56 anys, despuix d'una llarga malaltia que va anar paralisant el seu cos.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Reval en 17:50 26 març 2023

2023-03-26T17:50:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:50 26 març 2023
Llínea 2:		Llínea 2:
	\| nom = Isabel Brú		\| nom = Isabel Brú
	\| image = [[File:1905-07-01,_El_Teatro,_Isabel_Brú,_Kaulak.jpg\|250px]]		\| image = [[File:1905-07-01,_El_Teatro,_Isabel_Brú,_Kaulak.jpg\|250px]]
	\| peu = Isabel Bru en ~~l’any ]~~[[1905]]		\| peu = Isabel Bru en l'any [[1905]]
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
	\| ocupació = Cantant i actriu		\| ocupació = Cantant i actriu
	\| data_naix = [[1874]]		\| data_naix = [[1874]]
	\| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	\| data_mort = 1 de març [[1931]]		\| data_mort = [[1 de març]] [[1931]]
	\| lloc_mort = [[Madrit]]		\| lloc_mort = [[Madrit]]
	}}		}}
	Isabel Brú ([[Valéncia]], [[1874]] - [[Madrit]], [[1931]]), va ser una famosa cantant [[valenciana]], de sarsuela.		Isabel Brú ([[Valéncia]], [[1874]] - † [[Madrit]], [[1931]]), va ser una famosa cantant [[valenciana]], de sarsuela.

	Formava part d'una família d'artistes -el seu pare, Francisco Brú, era un eminent baríton- i des de chicoteta participava en els cors dels espectàculs en els que treballaven els seus pares. A l'edat de 13 anys va actuar com a primera tiple substituint a la cantant titular en sofrir un síncope en el primer acte de la sarsuela ''Càdis'', de [[Federico Chueca]] i [[Joaquín Valverde]], escomençant aixina una carrera imparable que la va convertir en una de les intérprets més aclamades de la sarsuela a finals de [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX\|XX]].		Formava part d'una família d'artistes -el seu pare, Francisco Brú, era un eminent baríton- i des de chicoteta participava en els cors dels espectàculs en els que treballaven els seus pares. A l'edat de 13 anys va actuar com a primera tiple substituint a la cantant titular en sofrir un síncope en el primer acte de la sarsuela ''Càdis'', de [[Federico Chueca]] i [[Joaquín Valverde]], escomençant aixina una carrera imparable que la va convertir en una de les intérprets més aclamades de la sarsuela a finals de [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX\|XX]].

Reval en 17:49 26 març 2023

2023-03-26T17:49:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:49 26 març 2023
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Madrit]]		\| lloc_mort = [[Madrit]]
	}}		}}
	Isabel Brú (Valéncia, 1874 - 1931), va ser una famosa cantant valenciana, de sarsuela.		Isabel Brú ([[Valéncia]], [[1874]] - [[Madrit]], [[1931]]), va ser una famosa cantant [[valenciana]], de sarsuela.

	Formava part d'una família d'artistes -el seu pare, Francisco Brú, era un eminent baríton- i des de chicoteta participava en els cors dels espectàculs en els que treballaven els seus pares. A l'edat de 13 anys va actuar com a primera tiple substituint a la cantant titular en sofrir un síncope en el primer acte de la sarsuela ''Càdis'', de [[Federico Chueca]] i [[Joaquín Valverde]], escomençant aixina una carrera imparable que la va convertir en una de les intérprets més aclamades de la sarsuela a finals de [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX\|XX]].		Formava part d'una família d'artistes -el seu pare, Francisco Brú, era un eminent baríton- i des de chicoteta participava en els cors dels espectàculs en els que treballaven els seus pares. A l'edat de 13 anys va actuar com a primera tiple substituint a la cantant titular en sofrir un síncope en el primer acte de la sarsuela ''Càdis'', de [[Federico Chueca]] i [[Joaquín Valverde]], escomençant aixina una carrera imparable que la va convertir en una de les intérprets més aclamades de la sarsuela a finals de [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX\|XX]].

Reval: Pàgina nova, en el contingut: «{{Biografia| | nom = Isabel Brú | image = 250px | peu = Isabel Bru en l’any ]1905 | nacionalitat…»

2023-03-26T17:48:14Z

Pàgina nova, en el contingut: «{{Biografia| | nom = Isabel Brú | image = 250px | peu = Isabel Bru en l’any ]1905 | nacionalitat…»

Pàgina nova

{{Biografia|
| nom = Isabel Brú
| image = [[File:1905-07-01,_El_Teatro,_Isabel_Brú,_Kaulak.jpg|250px]]
| peu = Isabel Bru en l’any ][[1905]]
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Cantant i actriu
| data_naix = [[1874]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = 1 de març [[1931]]
| lloc_mort = [[Madrit]]
}}
Isabel Brú (Valéncia, 1874 - 1931), va ser una famosa cantant valenciana, de sarsuela.

Formava part d'una família d'artistes -el seu pare, Francisco Brú, era un eminent baríton- i des de chicoteta participava en els cors dels espectàculs en els que treballaven els seus pares. A l'edat de 13 anys va actuar com a primera tiple substituint a la cantant titular en sofrir un síncope en el primer acte de la sarsuela ''Càdis'', de [[Federico Chueca]] i [[Joaquín Valverde]], escomençant aixina una carrera imparable que la va convertir en una de les intérprets més aclamades de la sarsuela a finals de [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX|XX]].

Isabel Bru va ser coneguda com la de les Clavellineres dobles per la cantitat de voltes que va interpretar a Mari Pepa en ''La revoltosa'', de [[Ruperto Chapí]], en el que va treballar en numerosos montages. Va ser amiga d'escritors com els germans Álvarez Quintero, Antonio Paso, [[Benito Pérez Galdós]] o [[Jacinto Benavente]] i es codeà en músics com [[Mestre Serrano|José Serrano]] o [[Enrique Granados]].

En l'any [[1894]] va debutar en el teatre Apolo de [[Madrit]], a on va cantar entre atres obres ''La sarina''. Posteriorment va passar al teatre Eslava, a on va triumfar en ''El tambor de granaders'', abdós del compositor Ruperto Chapí, en el que va treballar molt. També ho va fer en Carlos Arniches, Carlos Fernández Shaw o Ricardo de la Vega. Entre la nòmina de sarsuela i [[Sainet|sainets]] en els que va participar, es troben ''Les bravías'', ''L'ànima del poble'', ''La revoltosa'', ''El puñao de Roses'', ''El tirador de les Colomes'' o ''La festa de Sant Antón''.

Les cròniques de l'época la definien com una actriu de gran bellea, en temperament i còmica, que va saber eixercitar en mestrage els seus papers de chulapa madrilenya sense que es notaren els seus orígens valencians.

''La valenciana gallarda'', com la definien algunes cròniques de l'época, també va posar per a alguns dels millors pintors del moment, com [[Joaquín Sorolla]].

Als 33 anys es va retirar de l'escena i va viure en Madrit acompanyada de la seua mare i de la seua germana fins a la seua mort, en l'any 1931, en 56 anys, despuix d'una llarga malaltia que va ser paralisant el seu cos.

== Vore també ==
* [[Retrat de la tiple Isable Brú]]

== Bibliografia ==
* [[ Enciclopèdia Espasa]] Volum núm. 9, pàg. 1032 (ISBN 84-239-4509-X)

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Isabel Brú}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Cantants]]
[[Categoria:Cantants valencians]]
[[Categoria:Òpera]]