Isabel Allende - Historial de revisions

Reval en 16:57 31 ago 2025

2025-08-31T16:57:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:57 31 ago 2025
Llínea 98:		Llínea 98:
	* ''Yo soy la Tránsito Soto'' (estrenada en Santiago en 1973)		* ''Yo soy la Tránsito Soto'' (estrenada en Santiago en 1973)
	* ''Los siete espejos'' (estrenada en Santiago en 1975)		* ''Los siete espejos'' (estrenada en Santiago en 1975)

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Isabel Allende}}		{{Commonscat\|Isabel Allende}}

Lluísm en 12:26 2 nov 2024

2024-11-02T12:26:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:26 2 nov 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Isabel Angélica Allende Llona		\| nom = Isabel Angélica Allende Llona
	\| image =		\| image = [[File:Isabel Allende Frankfurter Buchmesse 2015 (cropped).JPG\|250px]]
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Chile\|Chilena]]		\| nacionalitat = [[Chile\|Chilena]]
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort =		\| lloc_mort =
	}}		}}
	'''Isabel Angélica Allende Llona''', més coneguda per '''Isabel Allende''' ([[Lima]], [[Perú]], [[2 d'agost]] de [[1942]]), és una escritora chilena. Des de 2004 és membre de l'[[Acadèmia Nortamericana de les Arts i les Lletres]]. Obtingué el [[Premi Nacional de Lliteratura de Chile]] en [[2010]].		'''Isabel Angélica Allende Llona''', més coneguda per '''Isabel Allende''' ([[Lima]], [[Perú]], [[2 d'agost]] de [[1942]]), és una escritora chilena. Des de l'any [[2004]] és membre de l'[[Acadèmia Nortamericana de les Arts i les Lletres]]. Obtingué el [[Premi Nacional de Lliteratura de Chile]] en [[2010]].

	Isabel Allende és una autora [[supervendes]], la venda total dels seus llibres alcança 73 millons d'eixemplars i les seues obres han segut traduïdes a 42 idiomes. Està considerada com l'escritora viva més llegida del món en castellà.		Isabel Allende és una autora [[supervendes]], la venda total dels seus llibres alcança 73 millons d'eixemplars i les seues obres han segut traduïdes a 42 idiomes. Està considerada com l'escritora viva més llegida del món en [[castellà]].

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 18:		Llínea 18:
	=== Família ===		=== Família ===

	És filla dels diplomàtics Tomás Allende Pesce i Francisca Llona Barros. Son pare fon cosí germà de [[Salvador Allende]], president de [[Chile]] entre [[1970]]-[[1973]] (en algunes publicacions se'ls cita erròneament com a germans). Naixqué en la ciutat peruana de Lima mentres son pare eixercia com a secretari de l'embaixada de Chile en Perú i és la filla major del matrimoni (els seus germans menors són Juan i Francisco). Isabel Allende té ascendència espanyola per part paterna, i portuguesa i espanyola per part materna.		És filla dels diplomàtics Tomás Allende Pesce i Francisca Llona Barros. Son pare fon cosí germà de [[Salvador Allende]], president de [[Chile]] entre el anys [[1970]]-[[1973]] (en algunes publicacions se'ls cita erròneament com a germans). Naixqué en la ciutat peruana de Lima mentres son pare eixercia com a secretari de l'embaixada de Chile en Perú i és la filla major del matrimoni (els seus germans menors són Juan i Francisco). Isabel Allende té ascendència espanyola per part paterna, i portuguesa i espanyola per part materna.

	Els seus pares es varen separar en l'any [[1945]], sa mare va retornar en Isabel i els seus dos germans a Chile, a on va viure des de [[1946]] fins a [[1953]]. Eixe any sa mare va contraure matrimoni en el diplomàtic [[Ramón Huidobro Domínguez]] –el «Tio Ramón»–, qui entre [[1953]] i [[1958]] fon destinat a [[Bolívia]], a on Isabel va assistir a una escola nortamericana en [[La Paz]], i en el [[Líban]], a on va estudiar en un colege privat anglés.		Els seus pares es varen separar en l'any [[1945]], sa mare va retornar en Isabel i els seus dos germans a Chile, a on va viure des de [[1946]] fins a [[1953]]. Eixe any sa mare va contraure matrimoni en el diplomàtic [[Ramón Huidobro Domínguez]] –el «Tio Ramón»–, qui entre els anys [[1953]] i [[1958]] fon destinat a [[Bolívia]], a on Isabel va assistir a una escola nortamericana en [[La Paz]], i en el [[Líban]], a on va estudiar en un colege privat anglés.

	=== Matrimonis i fills ===		=== Matrimonis i fills ===

	En tornar a Chile en [[1959]] es va retrobar en Miguel Frías, en qui va contraure matrimoni quatre anys despuix. La parella tingué una filla: Paula (1963-1992) i un fill: Nicolás (1967), abdós naixcuts en [[Santiago de Chile]].		En tornar a Chile en l'any [[1959]] es va retrobar en Miguel Frías, en qui va contraure matrimoni quatre anys despuix. La parella tingué una filla: Paula (1963-1992) i un fill: Nicolás (1967), abdós naixcuts en [[Santiago de Chile]].

	Pel colp d'Estat de l'11 de setembre de [[1973]] contra Salvador Allende i de l'advenimiente del Govern Militar, es varen anar de Chile en [[1975]]. Isabel i la seua família s'autoexiliaren en [[Veneçola]], a on varen viure fins a [[1988]].		Pel colp d'Estat de l'[[11 de setembre]] de [[1973]] contra Salvador Allende i de l'advenimiente del Govern Militar, es varen anar de Chile en [[1975]]. Isabel i la seua família s'autoexiliaren en [[Veneçola]], a on varen viure fins a l'any [[1988]].

	Els viages constants que va mamprendre promocionant els seus llibres varen fer que el seu matrimoni en Frías aplegara a terme. Divorciada del seu espós, es va casar en l'advocat Willie Gordon el 7 de juliol de [[1988]] en [[San Francisco]]. En [[2015]], despuix de 27 anys, es varen separar. Gordon va fallir el 17 de març de [[2019]], als 82 anys. Des de l'any [[1988]] viu en els [[Estats Units]] i és ciutadana d'eixe país des de [[2003]].		Els viages constants que va mamprendre promocionant els seus llibres varen fer que el seu matrimoni en Frías aplegara a terme. Divorciada del seu espós, es va casar en l'advocat Willie Gordon el [[7 de juliol]] de [[1988]] en [[San Francisco]]. En l'any [[2015]], despuix de 27 anys, es varen separar. Gordon va fallir el [[17 de març]] de [[2019]], als 82 anys. Des de l'any [[1988]] viu en els [[Estats Units]] i és ciutadana d'eixe país des de l'any [[2003]].

	=== Vida pública ===		=== Vida pública ===
Llínea 36:		Llínea 36:
	A partir de l'any [[1967]] va prendre part en la redacció de la revista ''Paula'', a l'hora que va publicar una gran cantitat d'artículs sobre diversos temes. Posteriorment, va realisar colaboracions per a la revista infantil ''Mampato'', de la que fon directora suplent entre [[1973]] i [[1974]], i publicà dos contes per a chiquets (''La yaya Panchita'' i ''Lauchas i lauchones, rates i rates'') i una colecció d'artículs titulada ''Civilise al seu troglodita''. Ademés, va treballar en dos canals de televisió chilens.		A partir de l'any [[1967]] va prendre part en la redacció de la revista ''Paula'', a l'hora que va publicar una gran cantitat d'artículs sobre diversos temes. Posteriorment, va realisar colaboracions per a la revista infantil ''Mampato'', de la que fon directora suplent entre [[1973]] i [[1974]], i publicà dos contes per a chiquets (''La yaya Panchita'' i ''Lauchas i lauchones, rates i rates'') i una colecció d'artículs titulada ''Civilise al seu troglodita''. Ademés, va treballar en dos canals de televisió chilens.

	A principis dels ~~anys~~ [[1970]] entrà en la dramatúrgia. La seua obra de teatre ''L'embaixador'' es va estrenar en [[1971]] i en [[1973]], ''La balada del mig pèl'' i ''Yo soc la Trànsit Soto''. Finalment, poc abans d'abandonar el país, es va estrenar ''Els sèt espills''.		A principis dels [[anys 1970]] entrà en la dramatúrgia. La seua obra de teatre ''L'embaixador'' es va estrenar en [[1971]] i en [[1973]], ''La balada del mig pèl'' i ''Yo soc la Trànsit Soto''. Finalment, poc abans d'abandonar el país, es va estrenar ''Els sèt espills''.

	Allende va permanéixer en Veneçola durant tretze anys, i allí va treballar en el diari ''El Nacional'' de [[Caracas]] i en una escola secundària fins a [[1982]], quan va publicar ''La casa dels esperits''. Esta primera novela seua, i la més coneguda, va nàixer d'una carta que havia començat a escriure-li al seu yayo en [[1981]], quan este tenia 99 anys i estava a punt de morir-se. Esta obra fon adaptada al cine i en octubre de [[1993]] es va estrenar en [[Munich]] produïda per Bernd Eichinger i dirigida per [[Billie August]]. Ademés varen ser venuts més de 51 millons d'eixemplars i l'obra fon traduïda en més de 27 idiomes. La segona novela, ''D'amor i d'ombra'' ([[1984]]) es va convertir també en un atre gran èxit i fon duta aixina mateix a la pantalla gran en [[1994]] per la cineasta veneçolana [[Betty Kaplan]]. En abdós noveles aborda el tema de la [[Dictadura militar chilena\|dictadura]], ajudada per les pròpies experiències de l'autora.		Allende va permanéixer en Veneçola durant tretze anys, i allí va treballar en el diari ''El Nacional'' de [[Caracas]] i en una escola secundària fins a l'any [[1982]], quan va publicar ''La casa dels esperits''. Esta primera novela seua, i la més coneguda, va nàixer d'una carta que havia començat a escriure-li al seu yayo en l'any [[1981]], quan este tenia 99 anys i estava a punt de morir-se. Esta obra fon adaptada al cine i en octubre de [[1993]] es va estrenar en [[Munich]] produïda per Bernd Eichinger i dirigida per [[Billie August]]. Ademés varen ser venuts més de 51 millons d'eixemplars i l'obra fon traduïda en més de 27 idiomes. La segona novela, ''D'amor i d'ombra'' ([[1984]]) es va convertir també en un atre gran èxit i fon duta aixina mateix a la pantalla gran en [[1994]] per la cineasta veneçolana [[Betty Kaplan]]. En abdós noveles aborda el tema de la [[Dictadura militar chilena\|dictadura]], ajudada per les pròpies experiències de l'autora.

	En l'any [[1988]] viajà a [[Chile]] per a votar en el plebiscit d'octubre, que va perdre [[Pinochet]] i que va conduir, a l'any següent, a eleccions que va guanyar l'oposició, agrupada en la [[Concertación de Partidos por la Democracia\|Concertació]]. En [[1990]], en la tornada de la democràcia en Chile, fon distinguida en l'Orde al Mèrit Docent i Cultural [[Gabriela Mistral]] pel president [[Patricio Aylwin]].		En l'any [[1988]] viajà a [[Chile]] per a votar en el plebiscit d'octubre, que va perdre [[Pinochet]] i que va conduir, a l'any següent, a eleccions que va guanyar l'oposició, agrupada en la [[Concertación de Partidos por la Democracia\|Concertació]]. En [[1990]], en la tornada de la democràcia en Chile, fon distinguida en l'Orde al Mèrit Docent i Cultural [[Gabriela Mistral]] pel president [[Patricio Aylwin]].

	Als 28 anys d'edat, la seua filla Paula va morir en [[1992]], per una [[porfíria]] que la va deixar en [[Coma (patologia)\|coma]] en una clínica de [[Madrit]]. La dolorosa experiència la va impulsar a escriure ''Paula'', llibre autobiogràfic epistolar publicat en [[1994]] a on relata cóm varen ser la seua chiquea i joventut fins a aplegar a l'época de l'exili. Dos anys despuix, va fundar The Isabel Allende Foundation, en homenage a la seua filla, qui havia treballat de voluntària en comunitats marginals (en [[Veneçola]] i [[Espanya]]) com a educadora i sicòloga.		Als 28 anys d'edat, la seua filla Paula va morir en [[1992]], per una [[porfíria]] que la va deixar en [[Coma (patologia)\|coma]] en una clínica de [[Madrit]]. La dolorosa experiència la va impulsar a escriure ''Paula'', llibre autobiogràfic epistolar publicat en l'any [[1994]] a on relata cóm varen ser la seua chiquea i joventut fins a aplegar a l'época de l'exili. Dos anys despuix, va fundar The Isabel Allende Foundation, en homenage a la seua filla, qui havia treballat de voluntària en comunitats marginals (en [[Veneçola]] i [[Espanya]]) com a educadora i sicòloga.

	Des de l'any [[1988]] ha residit en [[San Rafael (Califòrnia)]], pero, normalment, treballa en una casa de [[Sausalito]], uns quilómetros més al sur, a on ha escrit moltes de les seues noveles. Ha segut distinguida en l'Acadèmia d'Arts i Lletres dels Estats Units i el seu lema és «Deixen volar la seua imaginació i escriguen lo necessari». En maig de [[2007]], se li feu entrega del doctor honoris causa per l'Universitat de [[Trento]] ([[Itàlia]]) en «lingue e letterature moderne euroamericane».		Des de l'any [[1988]] ha residit en [[San Rafael (Califòrnia)]], pero, normalment, treballa en una casa de [[Sausalito]], uns quilómetros més al sur, a on ha escrit moltes de les seues noveles. Ha segut distinguida en l'Acadèmia d'Arts i Lletres dels Estats Units i el seu lema és «Deixen volar la seua imaginació i escriguen lo necessari». En maig de [[2007]], se li feu entrega del doctor honoris causa per l'Universitat de [[Trento]] ([[Itàlia]]) en «lingue e letterature moderne euroamericane».

	En setembre de [[2010]], fon distinguida en el Premi Nacional de Lliteratura de Chile per «l'excelència i aport de la seua obra a la lliteratura, la que ha concitat atenció en Chile i en l'estranger, i també ha segut reconeguda per múltiples distincions i ha revalorisat el paper del llector». La votació, com era d'esperar per la polèmica que li havia precedit, no fon unànim (tres vots contra dos). Isabel Allende es va convertir en la quarta dòna en rebre este guardó, antecedida per [[Gabriela Mistral]] ([[1951]]), [[Marta Brunet]] ([[1961]]) i [[Marcela Paz]] ([[1982]]).		En [[setembre]] de [[2010]], fon distinguida en el Premi Nacional de Lliteratura de Chile per «l'excelència i aport de la seua obra a la lliteratura, la que ha concitat atenció en Chile i en l'estranger, i també ha segut reconeguda per múltiples distincions i ha revalorisat el paper del llector». La votació, com era d'esperar per la polèmica que li havia precedit, no fon unànim (tres vots contra dos). Isabel Allende es va convertir en la quarta dòna en rebre este guardó, antecedida per [[Gabriela Mistral]] ([[1951]]), [[Marta Brunet]] ([[1961]]) i [[Marcela Paz]] ([[1982]]).

	A l'any següent, va rebre el [[Premi Hans Christian Andersen de Lliteratura]] per les seues qualitats com a narradora màgica i el seu talent per a «fetillar» al públic, succeint a una atra dòna, la britànica [[J.K. Rowling]], que guanyà la primera edició d'este guardó que des de [[2010]] s'entrega en [[Odense]], ciutat natal del famós escritor danés.		A l'any següent, va rebre el [[Premi Hans Christian Andersen de Lliteratura]] per les seues qualitats com a narradora màgica i el seu talent per a «fetillar» al públic, succeint a una atra dòna, la britànica [[J.K. Rowling]], que guanyà la primera edició d'este guardó que des de l'any [[2010]] s'entrega en [[Odense]], ciutat natal del famós escritor danés.

	== Estil ==		== Estil ==
Llínea 100:		Llínea 100:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Isabel Allende}}

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Isabel_Allende Isabel Allende en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Isabel_Allende Isabel Allende en Wikipedia]

Xavier en 22:27 30 oct 2024

2024-10-30T22:27:07Z

@@ Llínea 52: / Llínea 52: @@
 == Estil ==
-(Secció per completar)
+En el pla lliterari, ella confessa que quan comença a escriure genera un lloc, una época i els personages i l'història es van donant per sí sols, és dir, no té un pla inicial en totes les accions. Varis dels seus llibres han naixcut de cartes o reflexions personals. Eixemples d'açò són ''La casa dels esperits'' i ''Paula'', que va escriure com un homenage a la seua filla. Encara que molts estudiosos cataloguen l'obra en el gènero autobiogràfic, ella mateixa indica que és més com una «memòria», perque no és una biografia pròpiament dita sino una colecció de recorts més propenca a la ficció que a la realitat, encara que esta última la va inspirar.
 == Enllaços externs ==

Xavier en 12:09 30 oct 2024

2024-10-30T12:09:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:09 30 oct 2024
Llínea 43:		Llínea 43:

	Als 28 anys d'edat, la seua filla Paula va morir en [[1992]], per una [[porfíria]] que la va deixar en [[Coma (patologia)\|coma]] en una clínica de [[Madrit]]. La dolorosa experiència la va impulsar a escriure ''Paula'', llibre autobiogràfic epistolar publicat en [[1994]] a on relata cóm varen ser la seua chiquea i joventut fins a aplegar a l'época de l'exili. Dos anys despuix, va fundar The Isabel Allende Foundation, en homenage a la seua filla, qui havia treballat de voluntària en comunitats marginals (en [[Veneçola]] i [[Espanya]]) com a educadora i sicòloga.		Als 28 anys d'edat, la seua filla Paula va morir en [[1992]], per una [[porfíria]] que la va deixar en [[Coma (patologia)\|coma]] en una clínica de [[Madrit]]. La dolorosa experiència la va impulsar a escriure ''Paula'', llibre autobiogràfic epistolar publicat en [[1994]] a on relata cóm varen ser la seua chiquea i joventut fins a aplegar a l'época de l'exili. Dos anys despuix, va fundar The Isabel Allende Foundation, en homenage a la seua filla, qui havia treballat de voluntària en comunitats marginals (en [[Veneçola]] i [[Espanya]]) com a educadora i sicòloga.

			Des de l'any [[1988]] ha residit en [[San Rafael (Califòrnia)]], pero, normalment, treballa en una casa de [[Sausalito]], uns quilómetros més al sur, a on ha escrit moltes de les seues noveles. Ha segut distinguida en l'Acadèmia d'Arts i Lletres dels Estats Units i el seu lema és «Deixen volar la seua imaginació i escriguen lo necessari». En maig de [[2007]], se li feu entrega del doctor honoris causa per l'Universitat de [[Trento]] ([[Itàlia]]) en «lingue e letterature moderne euroamericane».

			En setembre de [[2010]], fon distinguida en el Premi Nacional de Lliteratura de Chile per «l'excelència i aport de la seua obra a la lliteratura, la que ha concitat atenció en Chile i en l'estranger, i també ha segut reconeguda per múltiples distincions i ha revalorisat el paper del llector». La votació, com era d'esperar per la polèmica que li havia precedit, no fon unànim (tres vots contra dos). Isabel Allende es va convertir en la quarta dòna en rebre este guardó, antecedida per [[Gabriela Mistral]] ([[1951]]), [[Marta Brunet]] ([[1961]]) i [[Marcela Paz]] ([[1982]]).

			A l'any següent, va rebre el [[Premi Hans Christian Andersen de Lliteratura]] per les seues qualitats com a narradora màgica i el seu talent per a «fetillar» al públic, succeint a una atra dòna, la britànica [[J.K. Rowling]], que guanyà la primera edició d'este guardó que des de [[2010]] s'entrega en [[Odense]], ciutat natal del famós escritor danés.

			== Estil ==

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Xavier en 19:35 29 oct 2024

2024-10-29T19:35:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:35 29 oct 2024
Llínea 37:		Llínea 37:

	A principis dels anys [[1970]] entrà en la dramatúrgia. La seua obra de teatre ''L'embaixador'' es va estrenar en [[1971]] i en [[1973]], ''La balada del mig pèl'' i ''Yo soc la Trànsit Soto''. Finalment, poc abans d'abandonar el país, es va estrenar ''Els sèt espills''.		A principis dels anys [[1970]] entrà en la dramatúrgia. La seua obra de teatre ''L'embaixador'' es va estrenar en [[1971]] i en [[1973]], ''La balada del mig pèl'' i ''Yo soc la Trànsit Soto''. Finalment, poc abans d'abandonar el país, es va estrenar ''Els sèt espills''.

			Allende va permanéixer en Veneçola durant tretze anys, i allí va treballar en el diari ''El Nacional'' de [[Caracas]] i en una escola secundària fins a [[1982]], quan va publicar ''La casa dels esperits''. Esta primera novela seua, i la més coneguda, va nàixer d'una carta que havia començat a escriure-li al seu yayo en [[1981]], quan este tenia 99 anys i estava a punt de morir-se. Esta obra fon adaptada al cine i en octubre de [[1993]] es va estrenar en [[Munich]] produïda per Bernd Eichinger i dirigida per [[Billie August]]. Ademés varen ser venuts més de 51 millons d'eixemplars i l'obra fon traduïda en més de 27 idiomes. La segona novela, ''D'amor i d'ombra'' ([[1984]]) es va convertir també en un atre gran èxit i fon duta aixina mateix a la pantalla gran en [[1994]] per la cineasta veneçolana [[Betty Kaplan]]. En abdós noveles aborda el tema de la [[Dictadura militar chilena\|dictadura]], ajudada per les pròpies experiències de l'autora.

			En l'any [[1988]] viajà a [[Chile]] per a votar en el plebiscit d'octubre, que va perdre [[Pinochet]] i que va conduir, a l'any següent, a eleccions que va guanyar l'oposició, agrupada en la [[Concertación de Partidos por la Democracia\|Concertació]]. En [[1990]], en la tornada de la democràcia en Chile, fon distinguida en l'Orde al Mèrit Docent i Cultural [[Gabriela Mistral]] pel president [[Patricio Aylwin]].

			Als 28 anys d'edat, la seua filla Paula va morir en [[1992]], per una [[porfíria]] que la va deixar en [[Coma (patologia)\|coma]] en una clínica de [[Madrit]]. La dolorosa experiència la va impulsar a escriure ''Paula'', llibre autobiogràfic epistolar publicat en [[1994]] a on relata cóm varen ser la seua chiquea i joventut fins a aplegar a l'época de l'exili. Dos anys despuix, va fundar The Isabel Allende Foundation, en homenage a la seua filla, qui havia treballat de voluntària en comunitats marginals (en [[Veneçola]] i [[Espanya]]) com a educadora i sicòloga.

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Xavier en 15:36 29 oct 2024

2024-10-29T15:36:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:36 29 oct 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Isabel Angélica Allende Llona
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Chile\|Chilena]]
			\| ocupació = Escritora.
			\| data_naix = [[2 d'agost]] de [[1942]]
			\| lloc_naix = [[Lima]], [[Perú]]
			\| data_mort =
			\| lloc_mort =
			}}
	'''Isabel Angélica Allende Llona''', més coneguda per '''Isabel Allende''' ([[Lima]], [[Perú]], [[2 d'agost]] de [[1942]]), és una escritora chilena. Des de 2004 és membre de l'[[Acadèmia Nortamericana de les Arts i les Lletres]]. Obtingué el [[Premi Nacional de Lliteratura de Chile]] en [[2010]].		'''Isabel Angélica Allende Llona''', més coneguda per '''Isabel Allende''' ([[Lima]], [[Perú]], [[2 d'agost]] de [[1942]]), és una escritora chilena. Des de 2004 és membre de l'[[Acadèmia Nortamericana de les Arts i les Lletres]]. Obtingué el [[Premi Nacional de Lliteratura de Chile]] en [[2010]].

Xavier en 15:34 29 oct 2024

2024-10-29T15:34:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:34 29 oct 2024
Llínea 21:		Llínea 21:
	=== Vida pública ===		=== Vida pública ===

	Desde l'any [[1959]] fins a [[1965]] treballà en l'[[Organisació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació]] (FAO) en Santiago de Chile. Durant els anys següents, passà llargues temporades en [[Europa]], residint especialment en [[Brusseles]] i [[Suïssa]].		Desde l'any [[1959]] fins a [[1965]] treballà en l'[[Organisació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació]] (FAO) en Santiago de Chile. Durant els anys següents, passà llargues temporades en [[Europa]], residint especialment en [[Brusseles]] i [[Suïssa]].

			A partir de l'any [[1967]] va prendre part en la redacció de la revista ''Paula'', a l'hora que va publicar una gran cantitat d'artículs sobre diversos temes. Posteriorment, va realisar colaboracions per a la revista infantil ''Mampato'', de la que fon directora suplent entre [[1973]] i [[1974]], i publicà dos contes per a chiquets (''La yaya Panchita'' i ''Lauchas i lauchones, rates i rates'') i una colecció d'artículs titulada ''Civilise al seu troglodita''. Ademés, va treballar en dos canals de televisió chilens.

			A principis dels anys [[1970]] entrà en la dramatúrgia. La seua obra de teatre ''L'embaixador'' es va estrenar en [[1971]] i en [[1973]], ''La balada del mig pèl'' i ''Yo soc la Trànsit Soto''. Finalment, poc abans d'abandonar el país, es va estrenar ''Els sèt espills''.

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Xavier en 22:12 28 oct 2024

2024-10-28T22:12:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:12 28 oct 2024
Llínea 28:		Llínea 28:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Isabel_Allende Isabel Allende en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Isabel_Allende Isabel Allende en Wikipedia]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Escritors]]
			[[Categoria:Escritors chilens]]
			[[Categoria:Chilens]]

Xavier en 21:53 28 oct 2024

2024-10-28T21:53:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:53 28 oct 2024
Llínea 4:		Llínea 4:

	== Biografia ==		== Biografia ==

			=== Família ===

	És filla dels diplomàtics Tomás Allende Pesce i Francisca Llona Barros. Son pare fon cosí germà de [[Salvador Allende]], president de [[Chile]] entre [[1970]]-[[1973]] (en algunes publicacions se'ls cita erròneament com a germans). Naixqué en la ciutat peruana de Lima mentres son pare eixercia com a secretari de l'embaixada de Chile en Perú i és la filla major del matrimoni (els seus germans menors són Juan i Francisco). Isabel Allende té ascendència espanyola per part paterna, i portuguesa i espanyola per part materna.		És filla dels diplomàtics Tomás Allende Pesce i Francisca Llona Barros. Son pare fon cosí germà de [[Salvador Allende]], president de [[Chile]] entre [[1970]]-[[1973]] (en algunes publicacions se'ls cita erròneament com a germans). Naixqué en la ciutat peruana de Lima mentres son pare eixercia com a secretari de l'embaixada de Chile en Perú i és la filla major del matrimoni (els seus germans menors són Juan i Francisco). Isabel Allende té ascendència espanyola per part paterna, i portuguesa i espanyola per part materna.

	Els seus pares es varen separar en l'any [[1945]], sa mare va retornar en Isabel i els seus dos germans a Chile, a on va viure des de [[1946]] fins a [[1953]]. Eixe any sa mare va contraure matrimoni en el diplomàtic [[Ramón Huidobro Domínguez]] –el «Tio Ramón»–, qui entre [[1953]] i [[1958]] fon destinat a [[Bolívia]], a on Isabel va assistir a una escola nortamericana en [[La Paz]], i en el [[Líban]], a on va estudiar en un colege privat anglés.		Els seus pares es varen separar en l'any [[1945]], sa mare va retornar en Isabel i els seus dos germans a Chile, a on va viure des de [[1946]] fins a [[1953]]. Eixe any sa mare va contraure matrimoni en el diplomàtic [[Ramón Huidobro Domínguez]] –el «Tio Ramón»–, qui entre [[1953]] i [[1958]] fon destinat a [[Bolívia]], a on Isabel va assistir a una escola nortamericana en [[La Paz]], i en el [[Líban]], a on va estudiar en un colege privat anglés.

			=== Matrimonis i fills ===

			En tornar a Chile en [[1959]] es va retrobar en Miguel Frías, en qui va contraure matrimoni quatre anys despuix. La parella tingué una filla: Paula (1963-1992) i un fill: Nicolás (1967), abdós naixcuts en [[Santiago de Chile]].

			Pel colp d'Estat de l'11 de setembre de [[1973]] contra Salvador Allende i de l'advenimiente del Govern Militar, es varen anar de Chile en [[1975]]. Isabel i la seua família s'autoexiliaren en [[Veneçola]], a on varen viure fins a [[1988]].

			Els viages constants que va mamprendre promocionant els seus llibres varen fer que el seu matrimoni en Frías aplegara a terme. Divorciada del seu espós, es va casar en l'advocat Willie Gordon el 7 de juliol de [[1988]] en [[San Francisco]]. En [[2015]], despuix de 27 anys, es varen separar. Gordon va fallir el 17 de març de [[2019]], als 82 anys. Des de l'any [[1988]] viu en els [[Estats Units]] i és ciutadana d'eixe país des de [[2003]].

			=== Vida pública ===

			Desde l'any [[1959]] fins a [[1965]] treballà en l'[[Organisació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació]] (FAO) en Santiago de Chile. Durant els anys següents, passà llargues temporades en [[Europa]], residint especialment en [[Brusseles]] i [[Suïssa]].

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Xavier en 10:47 28 oct 2024

2024-10-28T10:47:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:47 28 oct 2024
Llínea 10:		Llínea 10:

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

			== Enllaços externs ==

			* [https://es.wikipedia.org/wiki/Isabel_Allende Isabel Allende en Wikipedia]