Irredentisme - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Córcega' a 'Còrsega'

2023-08-27T02:50:14Z

Text reemplaça - 'Córcega' a 'Còrsega'

← Revisió anterior		Revisió de 02:50 27 ago 2023
Llínea 7:		Llínea 7:
	En orige, l'irredentisme, lligat al [[Unificació d'Itàlia\|Risorgimento]], s'organisà en l' ''[[Associazione in pro dell'Italia irredenta]] '' en l'any [[1877]]. La formació de la [[Triple Aliança (1882)\|Tríplice]] ([[1882]]), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per [[Francesco Crispi]] ([[1890]]). El moviment resorgí a principis del [[sigle XX]], quan agrupà als patriotes de dreta ([[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]], [[Corradini]]) i als socialistes ([[Battisti]]), provocant grans disturbis en [[Trieste]] ([[1913]]).		En orige, l'irredentisme, lligat al [[Unificació d'Itàlia\|Risorgimento]], s'organisà en l' ''[[Associazione in pro dell'Italia irredenta]] '' en l'any [[1877]]. La formació de la [[Triple Aliança (1882)\|Tríplice]] ([[1882]]), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per [[Francesco Crispi]] ([[1890]]). El moviment resorgí a principis del [[sigle XX]], quan agrupà als patriotes de dreta ([[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]], [[Corradini]]) i als socialistes ([[Battisti]]), provocant grans disturbis en [[Trieste]] ([[1913]]).

	L'irredentisme italià explica els acorts en [[França]] ([[1900]], [[1912]]), la dissolució momentànea de la [[Triple Alianza (1882)\|Tríplice]], la firma d'un tractat secret en [[Regne Unit\|Londres]] en abril de [[1915]], baix la promesa d'obtindre el [[Província de Trento\|Trentino]], [[Istria]] i [[Dalmàcia]], i l'entrada en guerra contra els [[Potencias Centrales\|Imperis Centrals]] en maig. L'oposició de [[Woodrow Wilson]] a la realisació d'esta promesa, reforçà l'irredentisme i en setembre de [[1919]] [[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]] ocupà [[Rijeka\|Fiume]] en sos ''arditi''. Els [[Fascisme\|fascistes]] feren seua esta causa, i [[Benito Mussolini\|Mussolini]] intentà una pacífica revisió dels tractats, fracassant atra volta. Este fet, i l'oposició francesa a l'[[Invasió de Etiopia\|guerra de Etiopia]], feu que els irredents dirigiren ses reivindicacions respecte a [[França]] ([[Niça]], [[Saboya]], [[~~Córcega~~]], [[Tunicia]]) a finals de [[1938]], preludi de la declaració de guerra ([[10 juny]] [[1940]]). L'assunt de [[Trieste]] revivà durant uns anys ([[1947]]-[[1954]]) l'irredentisme italià.		L'irredentisme italià explica els acorts en [[França]] ([[1900]], [[1912]]), la dissolució momentànea de la [[Triple Alianza (1882)\|Tríplice]], la firma d'un tractat secret en [[Regne Unit\|Londres]] en abril de [[1915]], baix la promesa d'obtindre el [[Província de Trento\|Trentino]], [[Istria]] i [[Dalmàcia]], i l'entrada en guerra contra els [[Potencias Centrales\|Imperis Centrals]] en maig. L'oposició de [[Woodrow Wilson]] a la realisació d'esta promesa, reforçà l'irredentisme i en setembre de [[1919]] [[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]] ocupà [[Rijeka\|Fiume]] en sos ''arditi''. Els [[Fascisme\|fascistes]] feren seua esta causa, i [[Benito Mussolini\|Mussolini]] intentà una pacífica revisió dels tractats, fracassant atra volta. Este fet, i l'oposició francesa a l'[[Invasió de Etiopia\|guerra de Etiopia]], feu que els irredents dirigiren ses reivindicacions respecte a [[França]] ([[Niça]], [[Saboya]], [[Còrsega]], [[Tunicia]]) a finals de [[1938]], preludi de la declaració de guerra ([[10 juny]] [[1940]]). L'assunt de [[Trieste]] revivà durant uns anys ([[1947]]-[[1954]]) l'irredentisme italià.

	Hui és un concepte molt usat per alguns [[nacionalisme\|nacionalismes]], en particular en els casos en els que el govern d'un estat independent, o els grups més nacionalistes d'est estat, reivindiquen territoris habitats per gents d'igual ètnia, història, llengua o cultura, baix sobirania d'un o més estats estrangers, o be quan estes poblacions reivindiquen l'unió en un estat ètnicament afí ad elles.		Hui és un concepte molt usat per alguns [[nacionalisme\|nacionalismes]], en particular en els casos en els que el govern d'un estat independent, o els grups més nacionalistes d'est estat, reivindiquen territoris habitats per gents d'igual ètnia, història, llengua o cultura, baix sobirania d'un o més estats estrangers, o be quan estes poblacions reivindiquen l'unió en un estat ètnicament afí ad elles.

Valencian: Text reemplaça - 'Austria' a 'Àustria'

2021-11-25T15:54:58Z

Text reemplaça - 'Austria' a 'Àustria'

← Revisió anterior		Revisió de 15:54 25 nov 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Irredentisme''' (de l'[[Idioma italià\|italià]] ''irredentismo'', de ''irredento'', ''no lliberat'') és un moviment polític [[Itàlia\|italià]], posterior a l'any [[1870]], que reivindicava les terres en influència italiana (o ''Itàlia irredenta'') de l'[[Imperi austro-hongarés\|~~Austria~~-Hongria]] ([[Província de Trento\|Trentino]], [[Istria]], [[Dalmàcia]]), i més tart, per extensió, de tots els territoris que els irredentistes consideraven italians. Hui en dia, s'aplica este terme ad aquelles ideologies polítiques [[pannacionalisme\|pannacionalistes]] en les que una [[nació]] intenta anexionar-se un territori, en l'argument (real o no) de compartir vínculs històrics, culturals, llingüístics o racials.		'''Irredentisme''' (de l'[[Idioma italià\|italià]] ''irredentismo'', de ''irredento'', ''no lliberat'') és un moviment polític [[Itàlia\|italià]], posterior a l'any [[1870]], que reivindicava les terres en influència italiana (o ''Itàlia irredenta'') de l'[[Imperi austro-hongarés\|Àustria-Hongria]] ([[Província de Trento\|Trentino]], [[Istria]], [[Dalmàcia]]), i més tart, per extensió, de tots els territoris que els irredentistes consideraven italians. Hui en dia, s'aplica este terme ad aquelles ideologies polítiques [[pannacionalisme\|pannacionalistes]] en les que una [[nació]] intenta anexionar-se un territori, en l'argument (real o no) de compartir vínculs històrics, culturals, llingüístics o racials.

	== Història ==		== Història ==

Jose2 en 11:42 30 març 2018

2018-03-30T11:42:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:42 30 març 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Irredentisme''' (de l'[[Idioma italià\|italià]] ''irredentismo'', de ''irredento'', ''no lliberat'') és un moviment polític [[Itàlia\|italià]], posterior a [[1870]], que reivindicava les terres en influència italiana (o ''Itàlia irredenta'') de l'[[Imperi austro-hongarés\|Austria-Hongria]] ([[Província de Trento\|Trentino]], [[Istria]], [[Dalmàcia]]), i més tart, per extensió, de tots els territoris que els irredentistes consideraven italians. Hui en dia, s'aplica este terme ad aquelles ideologies polítiques [[pannacionalisme\|pannacionalistes]] en les que una [[nació]] intenta anexionar-se un territori, en l'argument (real o no) de compartir vínculs històrics, culturals, llingüístics o racials.		'''Irredentisme''' (de l'[[Idioma italià\|italià]] ''irredentismo'', de ''irredento'', ''no lliberat'') és un moviment polític [[Itàlia\|italià]], posterior a l'any [[1870]], que reivindicava les terres en influència italiana (o ''Itàlia irredenta'') de l'[[Imperi austro-hongarés\|Austria-Hongria]] ([[Província de Trento\|Trentino]], [[Istria]], [[Dalmàcia]]), i més tart, per extensió, de tots els territoris que els irredentistes consideraven italians. Hui en dia, s'aplica este terme ad aquelles ideologies polítiques [[pannacionalisme\|pannacionalistes]] en les que una [[nació]] intenta anexionar-se un territori, en l'argument (real o no) de compartir vínculs històrics, culturals, llingüístics o racials.

	== Història ==		== Història ==
Llínea 5:		Llínea 5:
	L'expressió "terres irredentes" (en [[italià]], ''terre irredente''), fon usada per primera volta pel polític [[Itàlia\|italià]] Matteo Renato Imbriani en [[1877]].		L'expressió "terres irredentes" (en [[italià]], ''terre irredente''), fon usada per primera volta pel polític [[Itàlia\|italià]] Matteo Renato Imbriani en [[1877]].

	En orige, l'irredentisme, lligat al [[Unificació d'Itàlia\|Risorgimento]], s'organisà en l' ''[[Associazione in pro dell'Italia irredenta]] '' en [[1877]]. La formació de la [[Triple Aliança (1882)\|Tríplice]] ([[1882]]), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per [[Francesco Crispi]] ([[1890]]). El moviment resorgí a principis del [[sigle XX]], quan agrupà als patriotes de dreta ([[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]], [[Corradini]]) i als socialistes ([[Battisti]]), provocant grans disturbis en [[Trieste]] ([[1913]]).		En orige, l'irredentisme, lligat al [[Unificació d'Itàlia\|Risorgimento]], s'organisà en l' ''[[Associazione in pro dell'Italia irredenta]] '' en l'any [[1877]]. La formació de la [[Triple Aliança (1882)\|Tríplice]] ([[1882]]), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per [[Francesco Crispi]] ([[1890]]). El moviment resorgí a principis del [[sigle XX]], quan agrupà als patriotes de dreta ([[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]], [[Corradini]]) i als socialistes ([[Battisti]]), provocant grans disturbis en [[Trieste]] ([[1913]]).

	L'irredentisme italià explica els acorts en [[França]] ([[1900]], [[1912]]), la dissolució momentànea de la [[Triple Alianza (1882)\|Tríplice]], la firma d'un tractat secret en [[Regne Unit\|Londres]] en abril de [[1915]], baix la promesa d'obtindre el [[Província de Trento\|Trentino]], [[Istria]] i [[Dalmàcia]], i l'entrada en guerra contra els [[Potencias Centrales\|Imperis Centrals]] en maig. L'oposició de [[Woodrow Wilson]] a la realisació d'esta promesa, reforçà l'irredentisme i en setembre de [[1919]] [[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]] ocupà [[Rijeka\|Fiume]] en sos ''arditi''. Els [[Fascisme\|fascistes]] feren seua esta causa, i [[Benito Mussolini\|Mussolini]] intentà una pacífica revisió dels tractats, fracassant atra volta. Este fet, i l'oposició francesa a l'[[Invasió de Etiopia\|guerra de Etiopia]], feu que els irredents dirigiren ses reivindicacions respecte a [[França]] ([[Niça]], [[Saboya]], [[Córcega]], [[Tunicia]]) a finals de [[1938]], preludi de la declaració de guerra ([[10 juny]] [[1940]]). L'assunt de [[Trieste]] revivà durant uns anys ([[1947]]-[[1954]]) l'irredentisme italià.		L'irredentisme italià explica els acorts en [[França]] ([[1900]], [[1912]]), la dissolució momentànea de la [[Triple Alianza (1882)\|Tríplice]], la firma d'un tractat secret en [[Regne Unit\|Londres]] en abril de [[1915]], baix la promesa d'obtindre el [[Província de Trento\|Trentino]], [[Istria]] i [[Dalmàcia]], i l'entrada en guerra contra els [[Potencias Centrales\|Imperis Centrals]] en maig. L'oposició de [[Woodrow Wilson]] a la realisació d'esta promesa, reforçà l'irredentisme i en setembre de [[1919]] [[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]] ocupà [[Rijeka\|Fiume]] en sos ''arditi''. Els [[Fascisme\|fascistes]] feren seua esta causa, i [[Benito Mussolini\|Mussolini]] intentà una pacífica revisió dels tractats, fracassant atra volta. Este fet, i l'oposició francesa a l'[[Invasió de Etiopia\|guerra de Etiopia]], feu que els irredents dirigiren ses reivindicacions respecte a [[França]] ([[Niça]], [[Saboya]], [[Córcega]], [[Tunicia]]) a finals de [[1938]], preludi de la declaració de guerra ([[10 juny]] [[1940]]). L'assunt de [[Trieste]] revivà durant uns anys ([[1947]]-[[1954]]) l'irredentisme italià.

Admin: Text reemplaça - ']]''' a ']] '''

2013-06-10T18:33:41Z

Text reemplaça - ']]''' a ']] '''

← Revisió anterior		Revisió de 18:33 10 jun 2013
Llínea 5:		Llínea 5:
	L'expressió "terres irredentes" (en [[italià]], ''terre irredente''), fon usada per primera volta pel polític [[Itàlia\|italià]] Matteo Renato Imbriani en [[1877]].		L'expressió "terres irredentes" (en [[italià]], ''terre irredente''), fon usada per primera volta pel polític [[Itàlia\|italià]] Matteo Renato Imbriani en [[1877]].

	En orige, l'irredentisme, lligat al [[Unificació d'Itàlia\|Risorgimento]], s'organisà en l' ''[[Associazione in pro dell'Italia irredenta]]'' en [[1877]]. La formació de la [[Triple Aliança (1882)\|Tríplice]] ([[1882]]), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per [[Francesco Crispi]] ([[1890]]). El moviment resorgí a principis del [[sigle XX]], quan agrupà als patriotes de dreta ([[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]], [[Corradini]]) i als socialistes ([[Battisti]]), provocant grans disturbis en [[Trieste]] ([[1913]]).		En orige, l'irredentisme, lligat al [[Unificació d'Itàlia\|Risorgimento]], s'organisà en l' ''[[Associazione in pro dell'Italia irredenta]] '' en [[1877]]. La formació de la [[Triple Aliança (1882)\|Tríplice]] ([[1882]]), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per [[Francesco Crispi]] ([[1890]]). El moviment resorgí a principis del [[sigle XX]], quan agrupà als patriotes de dreta ([[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]], [[Corradini]]) i als socialistes ([[Battisti]]), provocant grans disturbis en [[Trieste]] ([[1913]]).

	L'irredentisme italià explica els acorts en [[França]] ([[1900]], [[1912]]), la dissolució momentànea de la [[Triple Alianza (1882)\|Tríplice]], la firma d'un tractat secret en [[Regne Unit\|Londres]] en abril de [[1915]], baix la promesa d'obtindre el [[Província de Trento\|Trentino]], [[Istria]] i [[Dalmàcia]], i l'entrada en guerra contra els [[Potencias Centrales\|Imperis Centrals]] en maig. L'oposició de [[Woodrow Wilson]] a la realisació d'esta promesa, reforçà l'irredentisme i en setembre de [[1919]] [[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]] ocupà [[Rijeka\|Fiume]] en sos ''arditi''. Els [[Fascisme\|fascistes]] feren seua esta causa, i [[Benito Mussolini\|Mussolini]] intentà una pacífica revisió dels tractats, fracassant atra volta. Este fet, i l'oposició francesa a l'[[Invasió de Etiopia\|guerra de Etiopia]], feu que els irredents dirigiren ses reivindicacions respecte a [[França]] ([[Niça]], [[Saboya]], [[Córcega]], [[Tunicia]]) a finals de [[1938]], preludi de la declaració de guerra ([[10 juny]] [[1940]]). L'assunt de [[Trieste]] revivà durant uns anys ([[1947]]-[[1954]]) l'irredentisme italià.		L'irredentisme italià explica els acorts en [[França]] ([[1900]], [[1912]]), la dissolució momentànea de la [[Triple Alianza (1882)\|Tríplice]], la firma d'un tractat secret en [[Regne Unit\|Londres]] en abril de [[1915]], baix la promesa d'obtindre el [[Província de Trento\|Trentino]], [[Istria]] i [[Dalmàcia]], i l'entrada en guerra contra els [[Potencias Centrales\|Imperis Centrals]] en maig. L'oposició de [[Woodrow Wilson]] a la realisació d'esta promesa, reforçà l'irredentisme i en setembre de [[1919]] [[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]] ocupà [[Rijeka\|Fiume]] en sos ''arditi''. Els [[Fascisme\|fascistes]] feren seua esta causa, i [[Benito Mussolini\|Mussolini]] intentà una pacífica revisió dels tractats, fracassant atra volta. Este fet, i l'oposició francesa a l'[[Invasió de Etiopia\|guerra de Etiopia]], feu que els irredents dirigiren ses reivindicacions respecte a [[França]] ([[Niça]], [[Saboya]], [[Córcega]], [[Tunicia]]) a finals de [[1938]], preludi de la declaració de guerra ([[10 juny]] [[1940]]). L'assunt de [[Trieste]] revivà durant uns anys ([[1947]]-[[1954]]) l'irredentisme italià.

Valencian en 18:30 17 set 2010

2010-09-17T18:30:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:30 17 set 2010
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Irredentisme''' (de l'[[Idioma italià\|italià]] ''irredentismo'', de ''irredento'', ''no lliberat'') és un moviment polític [[Itàlia\|italià]], posterior a [[1870]], que reivindicava les terres en influència italiana (o ''~~Italia~~ irredenta'') de l'[[~~Imperio austrohúngaro~~\|Austria-~~Hungría~~]] ([[~~Provincia~~ de Trento\|Trentino]], [[Istria]], [[Dalmàcia]]), i més tart, per extensió, de tots els territoris que els irredentistes consideraven italians. Hui en dia, s'aplica este terme ad aquelles ideologies polítiques [[pannacionalisme\|pannacionalistes]] en les que una [[nació]] intenta anexionar-se un territori, en l'argument (real o no) de compartir ~~vinculs histórics~~, culturals, llingüístics o racials.		'''Irredentisme''' (de l'[[Idioma italià\|italià]] ''irredentismo'', de ''irredento'', ''no lliberat'') és un moviment polític [[Itàlia\|italià]], posterior a [[1870]], que reivindicava les terres en influència italiana (o ''Itàlia irredenta'') de l'[[Imperi austro-hongarés\|Austria-Hongria]] ([[Província de Trento\|Trentino]], [[Istria]], [[Dalmàcia]]), i més tart, per extensió, de tots els territoris que els irredentistes consideraven italians. Hui en dia, s'aplica este terme ad aquelles ideologies polítiques [[pannacionalisme\|pannacionalistes]] en les que una [[nació]] intenta anexionar-se un territori, en l'argument (real o no) de compartir vínculs històrics, culturals, llingüístics o racials.

	== Història ==		== Història ==
Llínea 7:		Llínea 7:
	En orige, l'irredentisme, lligat al [[Unificació d'Itàlia\|Risorgimento]], s'organisà en l' ''[[Associazione in pro dell'Italia irredenta]]'' en [[1877]]. La formació de la [[Triple Aliança (1882)\|Tríplice]] ([[1882]]), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per [[Francesco Crispi]] ([[1890]]). El moviment resorgí a principis del [[sigle XX]], quan agrupà als patriotes de dreta ([[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]], [[Corradini]]) i als socialistes ([[Battisti]]), provocant grans disturbis en [[Trieste]] ([[1913]]).		En orige, l'irredentisme, lligat al [[Unificació d'Itàlia\|Risorgimento]], s'organisà en l' ''[[Associazione in pro dell'Italia irredenta]]'' en [[1877]]. La formació de la [[Triple Aliança (1882)\|Tríplice]] ([[1882]]), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per [[Francesco Crispi]] ([[1890]]). El moviment resorgí a principis del [[sigle XX]], quan agrupà als patriotes de dreta ([[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]], [[Corradini]]) i als socialistes ([[Battisti]]), provocant grans disturbis en [[Trieste]] ([[1913]]).

	L'irredentisme italià explica els acorts en [[França]] ([[1900]], [[1912]]), la ~~disolució~~ momentànea de la [[Triple Alianza (1882)\|Tríplice]], la firma d'un tractat secret en [[Regne Unit\|Londres]] en abril de [[1915]], baix la promesa d'obtindre el [[Província de Trento\|Trentino]], [[Istria]] i [[Dalmàcia]], i l'entrada en guerra contra els [[Potencias Centrales\|Imperis Centrals]] en maig. L'oposició de [[Woodrow Wilson]] a la realisació d'esta promesa, reforçà l'irredentisme i en setembre de [[1919]] [[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]] ocupà [[Rijeka\|Fiume]] en sos ''arditi''. Els [[Fascisme\|fascistes]] feren seua esta causa, i [[Benito Mussolini\|Mussolini]] intentà una pacífica revisió dels tractats, ~~fracasant~~ atra volta. Este fet, i l'oposició francesa a la [[Invasió de Etiopia\|guerra de Etiopia]], feu que els irredents dirigiren ses reivindicacions respecte a [[França]] ([[~~Niza~~]], [[Saboya]], [[Córcega]], [[Tunicia]]) a finals de [[1938]], preludi de la declaració de guerra ([[10 juny]] [[1940]]). L'~~asunt~~ de [[Trieste]] revivà durant uns anys ([[1947]]-[[1954]]) l'irredentisme italià.		L'irredentisme italià explica els acorts en [[França]] ([[1900]], [[1912]]), la dissolució momentànea de la [[Triple Alianza (1882)\|Tríplice]], la firma d'un tractat secret en [[Regne Unit\|Londres]] en abril de [[1915]], baix la promesa d'obtindre el [[Província de Trento\|Trentino]], [[Istria]] i [[Dalmàcia]], i l'entrada en guerra contra els [[Potencias Centrales\|Imperis Centrals]] en maig. L'oposició de [[Woodrow Wilson]] a la realisació d'esta promesa, reforçà l'irredentisme i en setembre de [[1919]] [[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]] ocupà [[Rijeka\|Fiume]] en sos ''arditi''. Els [[Fascisme\|fascistes]] feren seua esta causa, i [[Benito Mussolini\|Mussolini]] intentà una pacífica revisió dels tractats, fracassant atra volta. Este fet, i l'oposició francesa a l'[[Invasió de Etiopia\|guerra de Etiopia]], feu que els irredents dirigiren ses reivindicacions respecte a [[França]] ([[Niça]], [[Saboya]], [[Córcega]], [[Tunicia]]) a finals de [[1938]], preludi de la declaració de guerra ([[10 juny]] [[1940]]). L'assunt de [[Trieste]] revivà durant uns anys ([[1947]]-[[1954]]) l'irredentisme italià.

	Hui és un concepte molt usat per alguns [[~~nacionalismo~~\|nacionalismes]], en particular en els casos en els que el govern d'un estat independent, o els grups més nacionalistes d'est estat, reivindiquen territoris habitats per gents d'igual ètnia, història, llengua o cultura, baix ~~soberania~~ d'un o més estats ~~extrangers~~, o be quan estes poblacions reivindiquen l'unió en un estat ètnicament afí ad elles.		Hui és un concepte molt usat per alguns [[nacionalisme\|nacionalismes]], en particular en els casos en els que el govern d'un estat independent, o els grups més nacionalistes d'est estat, reivindiquen territoris habitats per gents d'igual ètnia, història, llengua o cultura, baix sobirania d'un o més estats estrangers, o be quan estes poblacions reivindiquen l'unió en un estat ètnicament afí ad elles.

	== Eixemples actuals i del sigle XX ==		== Eixemples actuals i del sigle XX ==
Llínea 21:		Llínea 21:
	* [[Gran Croàcia]]		* [[Gran Croàcia]]
	* [[Gran Finlàndia]]		* [[Gran Finlàndia]]
	* [[Gran ~~Hungria~~]]		* [[Gran Hongria]]
	* [[Gran Idea]] (''Grècia'')		* [[Gran Idea]] (''Grècia'')
	* [[Gran Israel]]		* [[Gran Israel]]
	* [[Gran Marroc]]		* [[Gran Marroc]]
	* [[Gran ~~Sèrbia~~]] (''Kosovo'')		* [[Gran Sèrvia]] (''Kosovo'')
	* [[Gran Síria]]		* [[Gran Síria]]
	* [[Itàlia irredenta]]		* [[Itàlia irredenta]]

Jose2 en 17:05 17 set 2010

2010-09-17T17:05:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:05 17 set 2010
Llínea 5:		Llínea 5:
	L'expressió "terres irredentes" (en [[italià]], ''terre irredente''), fon usada per primera volta pel polític [[Itàlia\|italià]] Matteo Renato Imbriani en [[1877]].		L'expressió "terres irredentes" (en [[italià]], ''terre irredente''), fon usada per primera volta pel polític [[Itàlia\|italià]] Matteo Renato Imbriani en [[1877]].

	En orige, l'irredentisme, lligat al [[Unificació d'Itàlia\|Risorgimento]], s'organisà en l' ''[[Associazione in pro dell'Italia irredenta]]'' en [[1877]]. La formació de la [[Triple Aliança (1882)\|Tríplice]] ([[1882]]), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per [[Francesco Crispi]] ([[1890]]). El moviment resorgí a principis del sigle XX, quan agrupà als patriotes de dreta ([[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]], [[Corradini]]) i als socialistes ([[Battisti]]), provocant grans disturbis en [[Trieste]] ([[1913]]).		En orige, l'irredentisme, lligat al [[Unificació d'Itàlia\|Risorgimento]], s'organisà en l' ''[[Associazione in pro dell'Italia irredenta]]'' en [[1877]]. La formació de la [[Triple Aliança (1882)\|Tríplice]] ([[1882]]), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per [[Francesco Crispi]] ([[1890]]). El moviment resorgí a principis del [[sigle XX]], quan agrupà als patriotes de dreta ([[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]], [[Corradini]]) i als socialistes ([[Battisti]]), provocant grans disturbis en [[Trieste]] ([[1913]]).

	L'irredentisme italià explica els acorts en [[França]] ([[1900]], [[1912]]), la disolució momentànea de la [[Triple Alianza (1882)\|Tríplice]], la firma d'un tractat secret en [[Regne Unit\|Londres]] en abril de [[1915]], baix la promesa d'obtindre el [[Província de Trento\|Trentino]], [[Istria]] i [[Dalmàcia]], i l'entrada en guerra contra els [[Potencias Centrales\|Imperis Centrals]] en maig. L'oposició de [[Woodrow Wilson]] a la realisació d'esta promesa, reforçà l'irredentisme i en setembre de [[1919]] [[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]] ocupà [[Rijeka\|Fiume]] en sos ''arditi''. Els [[Fascisme\|fascistes]] feren seua esta causa, i [[Benito Mussolini\|Mussolini]] intentà una pacífica revisió dels tractats, fracasant atra volta. Este fet, i l'oposició francesa a la [[Invasió de Etiopia\|guerra de Etiopia]], feu que els irredents dirigiren ses reivindicacions respecte a [[França]] ([[Niza]], [[Saboya]], [[Córcega]], [[Tunicia]]) a finals de [[1938]], preludi de la declaració de guerra (10 juny [[1940]]). L'asunt de [[Trieste]] revivà durant uns anys ([[1947]]-[[1954]]) l'irredentisme italià.		L'irredentisme italià explica els acorts en [[França]] ([[1900]], [[1912]]), la disolució momentànea de la [[Triple Alianza (1882)\|Tríplice]], la firma d'un tractat secret en [[Regne Unit\|Londres]] en abril de [[1915]], baix la promesa d'obtindre el [[Província de Trento\|Trentino]], [[Istria]] i [[Dalmàcia]], i l'entrada en guerra contra els [[Potencias Centrales\|Imperis Centrals]] en maig. L'oposició de [[Woodrow Wilson]] a la realisació d'esta promesa, reforçà l'irredentisme i en setembre de [[1919]] [[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]] ocupà [[Rijeka\|Fiume]] en sos ''arditi''. Els [[Fascisme\|fascistes]] feren seua esta causa, i [[Benito Mussolini\|Mussolini]] intentà una pacífica revisió dels tractats, fracasant atra volta. Este fet, i l'oposició francesa a la [[Invasió de Etiopia\|guerra de Etiopia]], feu que els irredents dirigiren ses reivindicacions respecte a [[França]] ([[Niza]], [[Saboya]], [[Córcega]], [[Tunicia]]) a finals de [[1938]], preludi de la declaració de guerra ([[10 juny]] [[1940]]). L'asunt de [[Trieste]] revivà durant uns anys ([[1947]]-[[1954]]) l'irredentisme italià.

	Hui és un concepte molt usat per alguns [[nacionalismo\|nacionalismes]], en particular en els casos en els que el govern d'un estat independent, o els grups més nacionalistes d'est estat, reivindiquen territoris habitats per gents d'igual ètnia, història, llengua o cultura, baix soberania d'un o més estats extrangers, o be quan estes poblacions reivindiquen l'unió en un estat ètnicament afí ad elles.		Hui és un concepte molt usat per alguns [[nacionalismo\|nacionalismes]], en particular en els casos en els que el govern d'un estat independent, o els grups més nacionalistes d'est estat, reivindiquen territoris habitats per gents d'igual ètnia, història, llengua o cultura, baix soberania d'un o més estats extrangers, o be quan estes poblacions reivindiquen l'unió en un estat ètnicament afí ad elles.

Jogim en 12:15 17 set 2010

2010-09-17T12:15:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:15 17 set 2010
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Irredentisme''' (de l'[[Idioma italià\|italià]] ''irredentismo'', de ''irredento'', ''no lliberat'') és un moviment polític [[Itàlia\|italià]], posterior a [[1870]], que reivindicava les terres en influència italiana (o ''Italia irredenta'') de l'[[Imperio austrohúngaro\|Austria-Hungría]] ([[Provincia de Trento\|Trentino]], [[Istria]], [[~~Dalmacia~~]]), i més tart, per extensió, de tots els territoris que els irredentistes consideraven italians. Hui en dia, s'aplica este terme ad aquelles ideologies polítiques [[pannacionalisme\|pannacionalistes]] en les que una [[nació]] intenta anexionar-se un territori, en l'argument (o ~~l'excusa~~) de compartir vinculs histórics, culturals, llingüístics o racials.		'''Irredentisme''' (de l'[[Idioma italià\|italià]] ''irredentismo'', de ''irredento'', ''no lliberat'') és un moviment polític [[Itàlia\|italià]], posterior a [[1870]], que reivindicava les terres en influència italiana (o ''Italia irredenta'') de l'[[Imperio austrohúngaro\|Austria-Hungría]] ([[Provincia de Trento\|Trentino]], [[Istria]], [[Dalmàcia]]), i més tart, per extensió, de tots els territoris que els irredentistes consideraven italians. Hui en dia, s'aplica este terme ad aquelles ideologies polítiques [[pannacionalisme\|pannacionalistes]] en les que una [[nació]] intenta anexionar-se un territori, en l'argument (real o no) de compartir vinculs histórics, culturals, llingüístics o racials.

	== Història ==		== Història ==
Llínea 7:		Llínea 7:
	En orige, l'irredentisme, lligat al [[Unificació d'Itàlia\|Risorgimento]], s'organisà en l' ''[[Associazione in pro dell'Italia irredenta]]'' en [[1877]]. La formació de la [[Triple Aliança (1882)\|Tríplice]] ([[1882]]), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per [[Francesco Crispi]] ([[1890]]). El moviment resorgí a principis del sigle XX, quan agrupà als patriotes de dreta ([[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]], [[Corradini]]) i als socialistes ([[Battisti]]), provocant grans disturbis en [[Trieste]] ([[1913]]).		En orige, l'irredentisme, lligat al [[Unificació d'Itàlia\|Risorgimento]], s'organisà en l' ''[[Associazione in pro dell'Italia irredenta]]'' en [[1877]]. La formació de la [[Triple Aliança (1882)\|Tríplice]] ([[1882]]), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per [[Francesco Crispi]] ([[1890]]). El moviment resorgí a principis del sigle XX, quan agrupà als patriotes de dreta ([[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]], [[Corradini]]) i als socialistes ([[Battisti]]), provocant grans disturbis en [[Trieste]] ([[1913]]).

	L'irredentisme italià explica els acorts en [[França]] ([[1900]], [[1912]]), la disolució momentànea de la [[Triple Alianza (1882)\|Tríplice]], la firma d'un tractat secret en [[Regne Unit\|Londres]] en abril de [[1915]], baix la promesa d'obtindre el [[Província de Trento\|Trentino]], [[Istria]] i [[Dalmàcia]], i l'entrada en guerra contra els [[Potencias Centrales\|Imperis Centrals]] en maig. L'oposició de [[Woodrow Wilson]] a la realisació d'esta promesa, reforçà l'irredentisme i en setembre de [[1919]] [[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]] ocupà [[Rijeka\|Fiume]] en sos ''arditi''. Els [[Fascisme\|fascistes]] feren seua esta causa, i [[Benito Mussolini\|Mussolini]] intentà una pacífica revisió dels tractats, fracasant atra volta. Este fet, i l'oposició francesa a l'[[Invasió de Etiopia\|guerra de Etiopia]], feu que els irredents dirigiren ses reivindicacions respecte a [[França]] ([[Niza]], [[Saboya]], [[Córcega]], [[Tunicia]]) a finals de [[1938]], preludi de la declaració de guerra (10 juny [[1940]]). L'asunt de [[Trieste]] revivà durant uns anys ([[1947]]-[[1954]]) l'irredentisme italià.		L'irredentisme italià explica els acorts en [[França]] ([[1900]], [[1912]]), la disolució momentànea de la [[Triple Alianza (1882)\|Tríplice]], la firma d'un tractat secret en [[Regne Unit\|Londres]] en abril de [[1915]], baix la promesa d'obtindre el [[Província de Trento\|Trentino]], [[Istria]] i [[Dalmàcia]], i l'entrada en guerra contra els [[Potencias Centrales\|Imperis Centrals]] en maig. L'oposició de [[Woodrow Wilson]] a la realisació d'esta promesa, reforçà l'irredentisme i en setembre de [[1919]] [[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]] ocupà [[Rijeka\|Fiume]] en sos ''arditi''. Els [[Fascisme\|fascistes]] feren seua esta causa, i [[Benito Mussolini\|Mussolini]] intentà una pacífica revisió dels tractats, fracasant atra volta. Este fet, i l'oposició francesa a la [[Invasió de Etiopia\|guerra de Etiopia]], feu que els irredents dirigiren ses reivindicacions respecte a [[França]] ([[Niza]], [[Saboya]], [[Córcega]], [[Tunicia]]) a finals de [[1938]], preludi de la declaració de guerra (10 juny [[1940]]). L'asunt de [[Trieste]] revivà durant uns anys ([[1947]]-[[1954]]) l'irredentisme italià.

	Hui és un concepte molt usat per alguns [[nacionalismo\|nacionalismes]], en particular en els casos en els que el govern d'un estat independent, o els grups més nacionalistes d'est estat, reivindiquen territoris habitats per gents d'igual ètnia, història, llengua o cultura, baix soberania d'un o més estats extrangers, o be quan estes poblacions reivindiquen l'unió en un estat ètnicament afí ad elles.		Hui és un concepte molt usat per alguns [[nacionalismo\|nacionalismes]], en particular en els casos en els que el govern d'un estat independent, o els grups més nacionalistes d'est estat, reivindiquen territoris habitats per gents d'igual ètnia, història, llengua o cultura, baix soberania d'un o més estats extrangers, o be quan estes poblacions reivindiquen l'unió en un estat ètnicament afí ad elles.

Jogim en 12:10 17 set 2010

2010-09-17T12:10:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:10 17 set 2010
Llínea 32:		Llínea 32:


	[[~~Categoría~~:Irredentisme]]		[[Categoria:Irredentisme]]
	[[~~Categoría~~:Fascisme]]		[[Categoria:Fascisme]]

Jogim en 12:08 17 set 2010

2010-09-17T12:08:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:08 17 set 2010
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Irredentisme''' (de l'[[Idioma italià\|italià]] ''irredentismo'', de ''irredento'', ''no lliberat'') és un moviment polític [[Itàlia\|italià]], posterior a [[1870]], que reivindicava les terres en influència italiana (o ''Italia irredenta'') de l'[[Imperio austrohúngaro\|Austria-Hungría]] ([[Provincia de Trento\|Trentino]], [[Istria]], [[Dalmacia]]), i més tart, per extensió, de tots els territoris que els irredentistes consideraven italians. Hui en dia, s'aplica este terme ad aquelles ideologies polítiques en les que una [[nació]] intenta anexionar-se un territori, en l'excusa de compartir vinculs histórics, culturals, llingüístics o racials.		'''Irredentisme''' (de l'[[Idioma italià\|italià]] ''irredentismo'', de ''irredento'', ''no lliberat'') és un moviment polític [[Itàlia\|italià]], posterior a [[1870]], que reivindicava les terres en influència italiana (o ''Italia irredenta'') de l'[[Imperio austrohúngaro\|Austria-Hungría]] ([[Provincia de Trento\|Trentino]], [[Istria]], [[Dalmacia]]), i més tart, per extensió, de tots els territoris que els irredentistes consideraven italians. Hui en dia, s'aplica este terme ad aquelles ideologies polítiques [[pannacionalisme\|pannacionalistes]] en les que una [[nació]] intenta anexionar-se un territori, en l'argument (o l'excusa) de compartir vinculs histórics, culturals, llingüístics o racials.

	== Història ==		== Història ==

			L'expressió "terres irredentes" (en [[italià]], ''terre irredente''), fon usada per primera volta pel polític [[Itàlia\|italià]] Matteo Renato Imbriani en [[1877]].

	En orige, l'irredentisme, lligat al [[Unificació d'Itàlia\|Risorgimento]], s'organisà en l' ''[[Associazione in pro dell'Italia irredenta]]'' en [[1877]]. La formació de la [[Triple Aliança (1882)\|Tríplice]] ([[1882]]), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per [[Francesco Crispi]] ([[1890]]). El moviment resorgí a principis del sigle XX, quan agrupà als patriotes de dreta ([[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]], [[Corradini]]) i als socialistes ([[Battisti]]), provocant grans disturbis en [[Trieste]] ([[1913]]).		En orige, l'irredentisme, lligat al [[Unificació d'Itàlia\|Risorgimento]], s'organisà en l' ''[[Associazione in pro dell'Italia irredenta]]'' en [[1877]]. La formació de la [[Triple Aliança (1882)\|Tríplice]] ([[1882]]), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per [[Francesco Crispi]] ([[1890]]). El moviment resorgí a principis del sigle XX, quan agrupà als patriotes de dreta ([[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]], [[Corradini]]) i als socialistes ([[Battisti]]), provocant grans disturbis en [[Trieste]] ([[1913]]).
Llínea 23:		Llínea 25:
	* [[Gran Israel]]		* [[Gran Israel]]
	* [[Gran Marroc]]		* [[Gran Marroc]]
	* [[Gran Sèrbia]]		* [[Gran Sèrbia]] (''Kosovo'')
	* [[Gran Síria]]		* [[Gran Síria]]
	* [[Itàlia irredenta]]		* [[Itàlia irredenta]]
	* [[Macedònia unida]]		* [[Macedònia unida]]
			* [[Illes Malvines]]


	[[Categoría:Irredentisme]]		[[Categoría:Irredentisme]]
	[[Categoría:Fascisme]]		[[Categoría:Fascisme]]

Jogim: Pàgina nova, en el contingut: «'''Irredentisme''' (de l'italià ''irredentismo'', de ''irredento'', ''no lliberat'') és un moviment polític italià, posterior a...».

2010-09-17T11:43:00Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Irredentisme''' (de l'italià ''irredentismo'', de ''irredento'', ''no lliberat'') és un moviment polític italià, posterior a...».

Pàgina nova

'''Irredentisme''' (de l'[[Idioma italià|italià]] ''irredentismo'', de ''irredento'', ''no lliberat'') és un moviment polític [[Itàlia|italià]], posterior a [[1870]], que reivindicava les terres en influència italiana (o ''Italia irredenta'') de l'[[Imperio austrohúngaro|Austria-Hungría]] ([[Provincia de Trento|Trentino]], [[Istria]], [[Dalmacia]]), i més tart, per extensió, de tots els territoris que els irredentistes consideraven italians. Hui en dia, s'aplica este terme ad aquelles ideologies polítiques en les que una [[nació]] intenta anexionar-se un territori, en l'excusa de compartir vinculs histórics, culturals, llingüístics o racials.

== Història ==

En orige, l'irredentisme, lligat al [[Unificació d'Itàlia|Risorgimento]], s'organisà en l' ''[[Associazione in pro dell'Italia irredenta]]'' en [[1877]]. La formació de la [[Triple Aliança (1882)|Tríplice]] ([[1882]]), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per [[Francesco Crispi]] ([[1890]]). El moviment resorgí a principis del sigle XX, quan agrupà als patriotes de dreta ([[Gabriele D'Annunzio|D'Annunzio]], [[Corradini]]) i als socialistes ([[Battisti]]), provocant grans disturbis en [[Trieste]] ([[1913]]).

L'irredentisme italià explica els acorts en [[França]] ([[1900]], [[1912]]), la disolució momentànea de la [[Triple Alianza (1882)|Tríplice]], la firma d'un tractat secret en [[Regne Unit|Londres]] en abril de [[1915]], baix la promesa d'obtindre el [[Província de Trento|Trentino]], [[Istria]] i [[Dalmàcia]], i l'entrada en guerra contra els [[Potencias Centrales|Imperis Centrals]] en maig. L'oposició de [[Woodrow Wilson]] a la realisació d'esta promesa, reforçà l'irredentisme i en setembre de [[1919]] [[Gabriele D'Annunzio|D'Annunzio]] ocupà [[Rijeka|Fiume]] en sos ''arditi''. Els [[Fascisme|fascistes]] feren seua esta causa, i [[Benito Mussolini|Mussolini]] intentà una pacífica revisió dels tractats, fracasant atra volta. Este fet, i l'oposició francesa a l'[[Invasió de Etiopia|guerra de Etiopia]], feu que els irredents dirigiren ses reivindicacions respecte a [[França]] ([[Niza]], [[Saboya]], [[Córcega]], [[Tunicia]]) a finals de [[1938]], preludi de la declaració de guerra (10 juny [[1940]]). L'asunt de [[Trieste]] revivà durant uns anys ([[1947]]-[[1954]]) l'irredentisme italià.

Hui és un concepte molt usat per alguns [[nacionalismo|nacionalismes]], en particular en els casos en els que el govern d'un estat independent, o els grups més nacionalistes d'est estat, reivindiquen territoris habitats per gents d'igual ètnia, història, llengua o cultura, baix soberania d'un o més estats extrangers, o be quan estes poblacions reivindiquen l'unió en un estat ètnicament afí ad elles.

== Eixemples actuals i del sigle XX ==

* [[Qüestió d'Olivença]]
* [[Gran Albània]]
* [[Gran Alemanya]]
* [[Gran Armènia]]
* [[Gran Bulgària]]
* [[països catalans|Gran Catalunya]]
* [[Gran Croàcia]]
* [[Gran Finlàndia]]
* [[Gran Hungria]]
* [[Gran Idea]] (''Grècia'')
* [[Gran Israel]]
* [[Gran Marroc]]
* [[Gran Sèrbia]]
* [[Gran Síria]]
* [[Itàlia irredenta]]
* [[Macedònia unida]]

[[Categoría:Irredentisme]]
[[Categoría:Fascisme]]

← Revisió anterior		Revisió de 02:50 27 ago 2023
Llínea 7:		Llínea 7:
	En orige, l'irredentisme, lligat al [[Unificació d'Itàlia\|Risorgimento]], s'organisà en l' ''[[Associazione in pro dell'Italia irredenta]] '' en l'any [[1877]]. La formació de la [[Triple Aliança (1882)\|Tríplice]] ([[1882]]), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per [[Francesco Crispi]] ([[1890]]). El moviment resorgí a principis del [[sigle XX]], quan agrupà als patriotes de dreta ([[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]], [[Corradini]]) i als socialistes ([[Battisti]]), provocant grans disturbis en [[Trieste]] ([[1913]]).		En orige, l'irredentisme, lligat al [[Unificació d'Itàlia\|Risorgimento]], s'organisà en l' ''[[Associazione in pro dell'Italia irredenta]] '' en l'any [[1877]]. La formació de la [[Triple Aliança (1882)\|Tríplice]] ([[1882]]), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per [[Francesco Crispi]] ([[1890]]). El moviment resorgí a principis del [[sigle XX]], quan agrupà als patriotes de dreta ([[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]], [[Corradini]]) i als socialistes ([[Battisti]]), provocant grans disturbis en [[Trieste]] ([[1913]]).

	L'irredentisme italià explica els acorts en [[França]] ([[1900]], [[1912]]), la dissolució momentànea de la [[Triple Alianza (1882)\|Tríplice]], la firma d'un tractat secret en [[Regne Unit\|Londres]] en abril de [[1915]], baix la promesa d'obtindre el [[Província de Trento\|Trentino]], [[Istria]] i [[Dalmàcia]], i l'entrada en guerra contra els [[Potencias Centrales\|Imperis Centrals]] en maig. L'oposició de [[Woodrow Wilson]] a la realisació d'esta promesa, reforçà l'irredentisme i en setembre de [[1919]] [[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]] ocupà [[Rijeka\|Fiume]] en sos ''arditi''. Els [[Fascisme\|fascistes]] feren seua esta causa, i [[Benito Mussolini\|Mussolini]] intentà una pacífica revisió dels tractats, fracassant atra volta. Este fet, i l'oposició francesa a l'[[Invasió de Etiopia\|guerra de Etiopia]], feu que els irredents dirigiren ses reivindicacions respecte a [[França]] ([[Niça]], [[Saboya]], [[~~Córcega~~]], [[Tunicia]]) a finals de [[1938]], preludi de la declaració de guerra ([[10 juny]] [[1940]]). L'assunt de [[Trieste]] revivà durant uns anys ([[1947]]-[[1954]]) l'irredentisme italià.		L'irredentisme italià explica els acorts en [[França]] ([[1900]], [[1912]]), la dissolució momentànea de la [[Triple Alianza (1882)\|Tríplice]], la firma d'un tractat secret en [[Regne Unit\|Londres]] en abril de [[1915]], baix la promesa d'obtindre el [[Província de Trento\|Trentino]], [[Istria]] i [[Dalmàcia]], i l'entrada en guerra contra els [[Potencias Centrales\|Imperis Centrals]] en maig. L'oposició de [[Woodrow Wilson]] a la realisació d'esta promesa, reforçà l'irredentisme i en setembre de [[1919]] [[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]] ocupà [[Rijeka\|Fiume]] en sos ''arditi''. Els [[Fascisme\|fascistes]] feren seua esta causa, i [[Benito Mussolini\|Mussolini]] intentà una pacífica revisió dels tractats, fracassant atra volta. Este fet, i l'oposició francesa a l'[[Invasió de Etiopia\|guerra de Etiopia]], feu que els irredents dirigiren ses reivindicacions respecte a [[França]] ([[Niça]], [[Saboya]], [[Còrsega]], [[Tunicia]]) a finals de [[1938]], preludi de la declaració de guerra ([[10 juny]] [[1940]]). L'assunt de [[Trieste]] revivà durant uns anys ([[1947]]-[[1954]]) l'irredentisme italià.

	Hui és un concepte molt usat per alguns [[nacionalisme\|nacionalismes]], en particular en els casos en els que el govern d'un estat independent, o els grups més nacionalistes d'est estat, reivindiquen territoris habitats per gents d'igual ètnia, història, llengua o cultura, baix sobirania d'un o més estats estrangers, o be quan estes poblacions reivindiquen l'unió en un estat ètnicament afí ad elles.		Hui és un concepte molt usat per alguns [[nacionalisme\|nacionalismes]], en particular en els casos en els que el govern d'un estat independent, o els grups més nacionalistes d'est estat, reivindiquen territoris habitats per gents d'igual ètnia, història, llengua o cultura, baix sobirania d'un o més estats estrangers, o be quan estes poblacions reivindiquen l'unió en un estat ètnicament afí ad elles.

← Revisió anterior		Revisió de 18:33 10 jun 2013
Llínea 5:		Llínea 5:
	L'expressió "terres irredentes" (en [[italià]], ''terre irredente''), fon usada per primera volta pel polític [[Itàlia\|italià]] Matteo Renato Imbriani en [[1877]].		L'expressió "terres irredentes" (en [[italià]], ''terre irredente''), fon usada per primera volta pel polític [[Itàlia\|italià]] Matteo Renato Imbriani en [[1877]].

	En orige, l'irredentisme, lligat al [[Unificació d'Itàlia\|Risorgimento]], s'organisà en l' ''[[Associazione in pro dell'Italia irredenta]]'' en [[1877]]. La formació de la [[Triple Aliança (1882)\|Tríplice]] ([[1882]]), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per [[Francesco Crispi]] ([[1890]]). El moviment resorgí a principis del [[sigle XX]], quan agrupà als patriotes de dreta ([[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]], [[Corradini]]) i als socialistes ([[Battisti]]), provocant grans disturbis en [[Trieste]] ([[1913]]).		En orige, l'irredentisme, lligat al [[Unificació d'Itàlia\|Risorgimento]], s'organisà en l' ''[[Associazione in pro dell'Italia irredenta]] '' en [[1877]]. La formació de la [[Triple Aliança (1882)\|Tríplice]] ([[1882]]), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per [[Francesco Crispi]] ([[1890]]). El moviment resorgí a principis del [[sigle XX]], quan agrupà als patriotes de dreta ([[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]], [[Corradini]]) i als socialistes ([[Battisti]]), provocant grans disturbis en [[Trieste]] ([[1913]]).

	L'irredentisme italià explica els acorts en [[França]] ([[1900]], [[1912]]), la dissolució momentànea de la [[Triple Alianza (1882)\|Tríplice]], la firma d'un tractat secret en [[Regne Unit\|Londres]] en abril de [[1915]], baix la promesa d'obtindre el [[Província de Trento\|Trentino]], [[Istria]] i [[Dalmàcia]], i l'entrada en guerra contra els [[Potencias Centrales\|Imperis Centrals]] en maig. L'oposició de [[Woodrow Wilson]] a la realisació d'esta promesa, reforçà l'irredentisme i en setembre de [[1919]] [[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]] ocupà [[Rijeka\|Fiume]] en sos ''arditi''. Els [[Fascisme\|fascistes]] feren seua esta causa, i [[Benito Mussolini\|Mussolini]] intentà una pacífica revisió dels tractats, fracassant atra volta. Este fet, i l'oposició francesa a l'[[Invasió de Etiopia\|guerra de Etiopia]], feu que els irredents dirigiren ses reivindicacions respecte a [[França]] ([[Niça]], [[Saboya]], [[Córcega]], [[Tunicia]]) a finals de [[1938]], preludi de la declaració de guerra ([[10 juny]] [[1940]]). L'assunt de [[Trieste]] revivà durant uns anys ([[1947]]-[[1954]]) l'irredentisme italià.		L'irredentisme italià explica els acorts en [[França]] ([[1900]], [[1912]]), la dissolució momentànea de la [[Triple Alianza (1882)\|Tríplice]], la firma d'un tractat secret en [[Regne Unit\|Londres]] en abril de [[1915]], baix la promesa d'obtindre el [[Província de Trento\|Trentino]], [[Istria]] i [[Dalmàcia]], i l'entrada en guerra contra els [[Potencias Centrales\|Imperis Centrals]] en maig. L'oposició de [[Woodrow Wilson]] a la realisació d'esta promesa, reforçà l'irredentisme i en setembre de [[1919]] [[Gabriele D'Annunzio\|D'Annunzio]] ocupà [[Rijeka\|Fiume]] en sos ''arditi''. Els [[Fascisme\|fascistes]] feren seua esta causa, i [[Benito Mussolini\|Mussolini]] intentà una pacífica revisió dels tractats, fracassant atra volta. Este fet, i l'oposició francesa a l'[[Invasió de Etiopia\|guerra de Etiopia]], feu que els irredents dirigiren ses reivindicacions respecte a [[França]] ([[Niça]], [[Saboya]], [[Córcega]], [[Tunicia]]) a finals de [[1938]], preludi de la declaració de guerra ([[10 juny]] [[1940]]). L'assunt de [[Trieste]] revivà durant uns anys ([[1947]]-[[1954]]) l'irredentisme italià.