Iridi - Historial de revisions

Jose2 en 17:48 2 jun 2026

2026-06-02T17:48:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:48 2 jun 2026
Llínea 26:		Llínea 26:

	L'iridi s'usa en la física de partícules per a la producció de antiprotons, una forma d'antimatèria. Els antiprotons es produïxen en disparar un fes de protons d'alta intensitat a un objectiu de conversió, que deu ser fet d'un material extremadament dens. A pesar de que el [[tungsteno]] es pot utilisar en lloc de l'iridi, este últim té la ventaja de que posseïx una millor estabilitat baix les ones de choc induïdes per l'aument de la temperatura durant el raig incident. Complexos d'iridi estan sent investigats com a catalisadors per a hidrogenació asimètrica. Estos catalisadors s'han utilisat en la síntesis de productes naturals capaços d'hidrogenar determinats substrats difícils, tals com alquenos, enantioselectivament (la generació de solament un dels dos enantiómeros possibles). L'iridi forma una varietat de complexos d'interés fonamental en la recolecció de triplets.		L'iridi s'usa en la física de partícules per a la producció de antiprotons, una forma d'antimatèria. Els antiprotons es produïxen en disparar un fes de protons d'alta intensitat a un objectiu de conversió, que deu ser fet d'un material extremadament dens. A pesar de que el [[tungsteno]] es pot utilisar en lloc de l'iridi, este últim té la ventaja de que posseïx una millor estabilitat baix les ones de choc induïdes per l'aument de la temperatura durant el raig incident. Complexos d'iridi estan sent investigats com a catalisadors per a hidrogenació asimètrica. Estos catalisadors s'han utilisat en la síntesis de productes naturals capaços d'hidrogenar determinats substrats difícils, tals com alquenos, enantioselectivament (la generació de solament un dels dos enantiómeros possibles). L'iridi forma una varietat de complexos d'interés fonamental en la recolecció de triplets.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Gulliver, D. J; Levason, W. (1982). «The chemistry of ruthenium, osmium, rhodium, iridium, palladium and platinum in the higher oxidation states». Coordination Chemistry Reviews 46: 1-127. doi:10.1016/0010-8545(82)85001-7		* Gulliver, D. J; Levason, W. (1982). «The chemistry of ruthenium, osmium, rhodium, iridium, palladium and platinum in the higher oxidation states». Coordination Chemistry Reviews 46: 1-127. doi:10.1016/0010-8545(82)85001-7

Reval en 19:40 22 març 2026

2026-03-22T19:40:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:40 22 març 2026
Llínea 26:		Llínea 26:

	L'iridi s'usa en la física de partícules per a la producció de antiprotons, una forma d'antimatèria. Els antiprotons es produïxen en disparar un fes de protons d'alta intensitat a un objectiu de conversió, que deu ser fet d'un material extremadament dens. A pesar de que el [[tungsteno]] es pot utilisar en lloc de l'iridi, este últim té la ventaja de que posseïx una millor estabilitat baix les ones de choc induïdes per l'aument de la temperatura durant el raig incident. Complexos d'iridi estan sent investigats com a catalisadors per a hidrogenació asimètrica. Estos catalisadors s'han utilisat en la síntesis de productes naturals capaços d'hidrogenar determinats substrats difícils, tals com alquenos, enantioselectivament (la generació de solament un dels dos enantiómeros possibles). L'iridi forma una varietat de complexos d'interés fonamental en la recolecció de triplets.		L'iridi s'usa en la física de partícules per a la producció de antiprotons, una forma d'antimatèria. Els antiprotons es produïxen en disparar un fes de protons d'alta intensitat a un objectiu de conversió, que deu ser fet d'un material extremadament dens. A pesar de que el [[tungsteno]] es pot utilisar en lloc de l'iridi, este últim té la ventaja de que posseïx una millor estabilitat baix les ones de choc induïdes per l'aument de la temperatura durant el raig incident. Complexos d'iridi estan sent investigats com a catalisadors per a hidrogenació asimètrica. Estos catalisadors s'han utilisat en la síntesis de productes naturals capaços d'hidrogenar determinats substrats difícils, tals com alquenos, enantioselectivament (la generació de solament un dels dos enantiómeros possibles). L'iridi forma una varietat de complexos d'interés fonamental en la recolecció de triplets.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Gulliver, D. J; Levason, W. (1982). «The chemistry of ruthenium, osmium, rhodium, iridium, palladium and platinum in the higher oxidation states». Coordination Chemistry Reviews 46: 1-127. doi:10.1016/0010-8545(82)85001-7		* Gulliver, D. J; Levason, W. (1982). «The chemistry of ruthenium, osmium, rhodium, iridium, palladium and platinum in the higher oxidation states». Coordination Chemistry Reviews 46: 1-127. doi:10.1016/0010-8545(82)85001-7

Lluísm en 17:53 2 set 2025

2025-09-02T17:53:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:53 2 set 2025
Llínea 25:		Llínea 25:
	=== Científiques ===		=== Científiques ===

	L'iridi s'usa en la física de partícules per a la producció de antiprotons, una forma d'antimatèria. Els antiprotons es produïxen en disparar un fes de protons d'alta intensitat a un objectiu de conversió, que deu ser fet d'un material extremadament dens. A pesar de que el [[tungsteno]] es pot utilisar en lloc de l'iridi, este últim té la ventaja de que posseïx una millor estabilitat baix les ones de choc induïdes per l'aument de la temperatura durant el raig incident. Complexos d'iridi estan sent investigats com a catalisadors per a hidrogenació asimètrica. Estos catalisadors s'han utilisat en la síntesis de productes naturals capaços d'hidrogenar determinats substrats difícils, tals com alquenos, enantioselectivament (la generació de solament un dels dos enantiómeros possibles). L'iridi forma una varietat de complexos d'interés fonamental en la recolecció de triplets.		L'iridi s'usa en la física de partícules per a la producció de antiprotons, una forma d'antimatèria. Els antiprotons es produïxen en disparar un fes de protons d'alta intensitat a un objectiu de conversió, que deu ser fet d'un material extremadament dens. A pesar de que el [[tungsteno]] es pot utilisar en lloc de l'iridi, este últim té la ventaja de que posseïx una millor estabilitat baix les ones de choc induïdes per l'aument de la temperatura durant el raig incident. Complexos d'iridi estan sent investigats com a catalisadors per a hidrogenació asimètrica. Estos catalisadors s'han utilisat en la síntesis de productes naturals capaços d'hidrogenar determinats substrats difícils, tals com alquenos, enantioselectivament (la generació de solament un dels dos enantiómeros possibles). L'iridi forma una varietat de complexos d'interés fonamental en la recolecció de triplets.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 19:41 30 dec 2024

2024-12-30T19:41:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:41 30 dec 2024
Llínea 25:		Llínea 25:
	=== Científiques ===		=== Científiques ===

	L'iridi s'usa en la física de partícules per a la producció de antiprotons, una forma d'antimatèria. Els antiprotons es produïxen en disparar un fes de protons d'alta intensitat a un objectiu de conversió, que deu ser fet d'un material extremadament dens. A pesar de que el [[tungsteno]] es pot utilisar en lloc de l'iridi, este últim té la ventaja de que posseïx una millor estabilitat baix les ones de choc induïdes per l'aument de la temperatura durant el raig incident. Complexos d'iridi estan sent investigats com a catalisadors per a hidrogenació asimètrica. Estos catalisadors s'han utilisat en la síntesis de productes naturals capaços d'hidrogenar determinats substrats difícils, tals com alquenos, enantioselectivament (la generació de solament un dels dos enantiómeros possibles). L'iridi forma una varietat de complexos d'interés fonamental en la recolecció de triplets.		L'iridi s'usa en la física de partícules per a la producció de antiprotons, una forma d'antimatèria. Els antiprotons es produïxen en disparar un fes de protons d'alta intensitat a un objectiu de conversió, que deu ser fet d'un material extremadament dens. A pesar de que el [[tungsteno]] es pot utilisar en lloc de l'iridi, este últim té la ventaja de que posseïx una millor estabilitat baix les ones de choc induïdes per l'aument de la temperatura durant el raig incident. Complexos d'iridi estan sent investigats com a catalisadors per a hidrogenació asimètrica. Estos catalisadors s'han utilisat en la síntesis de productes naturals capaços d'hidrogenar determinats substrats difícils, tals com alquenos, enantioselectivament (la generació de solament un dels dos enantiómeros possibles). L'iridi forma una varietat de complexos d'interés fonamental en la recolecció de triplets.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 11:26 30 maig 2024

2024-05-30T11:26:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:26 30 maig 2024
Llínea 25:		Llínea 25:
	=== Científiques ===		=== Científiques ===

	L'iridi s'usa en la física de partícules per a la producció de antiprotons, una forma d'antimatèria. Els antiprotons es produïxen en disparar un fes de protons d'alta intensitat a un objectiu de conversió, que deu ser fet d'un material extremadament dens. A pesar de que el [[tungsteno]] es pot utilisar en lloc de l'iridi, este últim té la ventaja de que posseïx una millor estabilitat baix les ones de choc induïdes per l'aument de la temperatura durant el raig incident. Complexos d'iridi estan sent investigats com a catalisadors per a hidrogenació asimètrica. Estos catalisadors s'han utilisat en la síntesis de productes naturals capaços d'hidrogenar determinats substrats difícils, tals com alquenos, enantioselectivament (la generació de solament un dels dos enantiómeros possibles). L'iridi forma una varietat de complexos d'interés fonamental en la recolecció de triplets.		L'iridi s'usa en la física de partícules per a la producció de antiprotons, una forma d'antimatèria. Els antiprotons es produïxen en disparar un fes de protons d'alta intensitat a un objectiu de conversió, que deu ser fet d'un material extremadament dens. A pesar de que el [[tungsteno]] es pot utilisar en lloc de l'iridi, este últim té la ventaja de que posseïx una millor estabilitat baix les ones de choc induïdes per l'aument de la temperatura durant el raig incident. Complexos d'iridi estan sent investigats com a catalisadors per a hidrogenació asimètrica. Estos catalisadors s'han utilisat en la síntesis de productes naturals capaços d'hidrogenar determinats substrats difícils, tals com alquenos, enantioselectivament (la generació de solament un dels dos enantiómeros possibles). L'iridi forma una varietat de complexos d'interés fonamental en la recolecció de triplets.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval: /* Referències */

2023-10-10T15:17:16Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 15:17 10 oct 2023
Llínea 28:		Llínea 28:

	== Referències ==		== Referències ==
			* Gulliver, D. J; Levason, W. (1982). «The chemistry of ruthenium, osmium, rhodium, iridium, palladium and platinum in the higher oxidation states». Coordination Chemistry Reviews 46: 1-127. doi:10.1016/0010-8545(82)85001-7
	* [http://www.insht.es/InshtWeb/Contenidos/Documentacion/TextosOnline/EnciclopediaOIT/tomo2/63.pdf «Metales: Propiedades químicas y toxicidad, Iridio]		* [http://www.insht.es/InshtWeb/Contenidos/Documentacion/TextosOnline/EnciclopediaOIT/tomo2/63.pdf «Metales: Propiedades químicas y toxicidad, Iridio]
			* Seymour, R. J.; O'Farrelly, J. I. (2001). «Platinum-group metals». Kirk Othmer Encyclopedia of Chemical Technology. Wiley
			* [https://archive.org/details/asystemchemistr08thomgoog Thomson, T. (1831). A System of Chemistry of Inorganic Bodies. Baldwin & Cradock, London; and William Blackwood, Edinburgh. p. 693]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Reval: /* Bibliografia */

2023-10-10T15:15:03Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 15:15 10 oct 2023
Llínea 32:		Llínea 32:
	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Gilchrist, Raleigh (1943). «The Platinum Metals.». Chemical Reviews 32 (3): 277-372. doi:10.1021/cr60103a002		* Gilchrist, Raleigh (1943). «The Platinum Metals.». Chemical Reviews 32 (3): 277-372. doi:10.1021/cr60103a002
			* Kittel, C. (2004). Introduction to Solid state Physics, 7th Edition. Wiley-India. ISBN 81-265-1045-5
			* Lide, D. R. (1990). CRC Handbook of Chemistry and Physics (70th Edn.). Boca Raton (FL):CRC Press
	* Ohriner, E. K. (2008). «Processing of Iridium and Iridium Alloys». Platinum Metals Review 52 (3): 186-197. doi:10.1595/147106708X333827		* Ohriner, E. K. (2008). «Processing of Iridium and Iridium Alloys». Platinum Metals Review 52 (3): 186-197. doi:10.1595/147106708X333827

Reval en 15:13 10 oct 2023

2023-10-10T15:13:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:13 10 oct 2023
Llínea 6:		Llínea 6:

	El seu símbol és Ir i el seu número atòmic és 77.		El seu símbol és Ir i el seu número atòmic és 77.

			== Característiques ==

			És de color blanc, semblat al [[platí]], pero presenta una llaugera penetració groga. És difícil treballar este metal, puix és molt dur i trencadiç. És el metal més resistent a la corrosió. No és atacat pels àcits, ni tan sols per l'aigua regia. Per a dissoldre-ho s'ampra àcit clorhídric, HCl, concentrat en clorato de sodi, NaClO3 a temperatures altes.

			L'iridi és considerat comunament un metal extraterrestre, ya que abunda en els [[meteorit\|meteorits]] i és rar en la [[corfa terrestre]], en solament una chicoteta concentració de 0,001 ppm. És el metal més dens despuix de l'[[osmi]]. Se sap que en el núcleu de la Terra es troba este metal junt al [[ferro]] i al [[níquel]], els seus components més importants.

			== Aplicacions ==
			=== Industrial i medicinal ===
			L'alt punt de fusió, la durea i resistència a la corrosió de l'iridi i les seues aleacions determinen la majoria de les seues aplicacions. L'iridi i especialment les aleacions iridi-platí o osmi-iridi tendixen a desgastar-se molt poc i són usades, per eixemple, en múltiples rencs de poros, a través de les quals un plàstic fos es extruye per a formar fibres, com el rayón. Les aleacions d'osmi-iridi són usades en brúixoles i balances.

			La resistència a la corrosió i a la calor fan de l'iridi un agent d'aleació important. Algunes peces de llarga duració en motors d'avió estan fetes d'iridi aleat i en canonades per a aigües profundes s'usa una aleació especial de titani-iridi per la seua resistència a la corrosió. L'iridi també és àmpliament utilisat com a agent endurecedor en aleacions de [[platí]]. La durea Vickers del platí pur és de 56 HV, mentres que la d'una aleació en 50% d'iridi pot alcançar durees per damunt dels 500 HV.

			A sovint, dispositius que estan exposts a temperatures extremes es fan d'iridi, per eixemple, cresols d'alta temperatura fets d'iridi s'utilisen en el procés Czochralski per a produir òxit de monocristales (com el [[safir]]) per a usar en dispositius de memòria en computadores i en làsers d'estat sòlit. La gran resistència a l'abrasió de l'iridi i les seues aleacions ho fan ideal per a fabricar els contactes elèctrics en bugies.

			Composts d'iridi s'utilisen com a catalisadors en el procés Cativa per a la carbonilació del metanol per a produir àcit acètic. L'iridi en sí mateixa és usat com a catalisador en un tipo de motor per a automòvil introduït en l'any [[1996]] cridat motor d'ignició directa. El radioisòtop 192Ir és una dels dos fonts d'energia més importants per a us industrial de la radiografia de rajos γ2 en els ensajos no destructius per a metals. Ademés, 192Ir s'utilisa com una font de radiació gamma per al tractament del [[càncer]] per mig de braquiterapia, una forma de radioteràpia a on es coloca una font radiactiva sagellada en l'interior o junt a la zona que requerix tractament.

			=== Científiques ===

			L'iridi s'usa en la física de partícules per a la producció de antiprotons, una forma d'antimatèria. Els antiprotons es produïxen en disparar un fes de protons d'alta intensitat a un objectiu de conversió, que deu ser fet d'un material extremadament dens. A pesar de que el [[tungsteno]] es pot utilisar en lloc de l'iridi, este últim té la ventaja de que posseïx una millor estabilitat baix les ones de choc induïdes per l'aument de la temperatura durant el raig incident. Complexos d'iridi estan sent investigats com a catalisadors per a hidrogenació asimètrica. Estos catalisadors s'han utilisat en la síntesis de productes naturals capaços d'hidrogenar determinats substrats difícils, tals com alquenos, enantioselectivament (la generació de solament un dels dos enantiómeros possibles). L'iridi forma una varietat de complexos d'interés fonamental en la recolecció de triplets.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 16:57 22 jul 2023

2023-07-22T16:57:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:57 22 jul 2023
Llínea 6:		Llínea 6:

	El seu símbol és Ir i el seu número atòmic és 77.		El seu símbol és Ir i el seu número atòmic és 77.

			== Referències ==
			* [http://www.insht.es/InshtWeb/Contenidos/Documentacion/TextosOnline/EnciclopediaOIT/tomo2/63.pdf «Metales: Propiedades químicas y toxicidad, Iridio]

			== Bibliografia ==
			* Gilchrist, Raleigh (1943). «The Platinum Metals.». Chemical Reviews 32 (3): 277-372. doi:10.1021/cr60103a002
			* Ohriner, E. K. (2008). «Processing of Iridium and Iridium Alloys». Platinum Metals Review 52 (3): 186-197. doi:10.1595/147106708X333827

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 16:55 22 jul 2023

2023-07-22T16:55:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:55 22 jul 2023
Llínea 8:		Llínea 8:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|iridio}}

	{{DGLV\|Iridi}}		{{DGLV\|Iridi}}