Interlingua - Historial de revisions

Caro de Segeda en 09:18 30 març 2026

2026-03-30T09:18:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:18 30 març 2026
Llínea 25:		Llínea 25:

	== Història ==		== Història ==
			{{AP\|Historia de l'interlingua}}
	Despuix de la [[Primera Guerra Mundial]] hi havia un creixent interés en l'idea d'una llengua auxiliar internacional. Molts llingüistes, intérprets i científics es varen interessar en el desenroll d'un llengua auxiliar òptima. En el seu respal la International Auxiliary Language Association (IALA) fon formada en l'any [[1924]] en el finançament d'Alice Vanderbilt Morris per a estudiar esta qüestió. Finalment, despuix de no poder obtindre compromisos entre les llengües auxiliars existents, IALA va decidir crear la seua pròpia llengua auxiliar usant principis científics. L'idea no era inventar una llengua auxiliar sino extraure el seu vocabulari de la paraules internacionals comunes entre les principals llengües europees i estandardisar-ho. Com es dia "No és necessari inventar una llengua auxiliar. Lo que és necessari és solament extraure-la".		Despuix de la [[Primera Guerra Mundial]] hi havia un creixent interés en l'idea d'una llengua auxiliar internacional. Molts llingüistes, intérprets i científics es varen interessar en el desenroll d'un llengua auxiliar òptima. En el seu respal la International Auxiliary Language Association (IALA) fon formada en l'any [[1924]] en el finançament d'Alice Vanderbilt Morris per a estudiar esta qüestió. Finalment, despuix de no poder obtindre compromisos entre les llengües auxiliars existents, IALA va decidir crear la seua pròpia llengua auxiliar usant principis científics. L'idea no era inventar una llengua auxiliar sino extraure el seu vocabulari de la paraules internacionals comunes entre les principals llengües europees i estandardisar-ho. Com es dia "No és necessari inventar una llengua auxiliar. Lo que és necessari és solament extraure-la".

Caro de Segeda en 09:17 30 març 2026

2026-03-30T09:17:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:17 30 març 2026
Llínea 61:		Llínea 61:

	== Lliteratura ==		== Lliteratura ==
			{{AP\|Lliteratura en interlingua}}
	Alexander Gode tenia una concepció extremadament llimitada sobre els camps d'us possibles o desijables per a l'interlingua. El seu llegat consistix principalment en varis centenars de resums en interlingua d'artículs científics de les décades de 1950 i 1960, i dos chicotetes coleccions de relats... sense molt valor lliterari. Les primeres obres escrites en interlingua varen ser llibres per a deprendre l'idioma, com l'''Interlingua-English Dictionary'' i ''A Brief Grammar of Interlingua for Readers'', abdós publicats en 1954. Estos varen ser acompanyats en 1954 per ''Interlingua a Prime Vista'' i, un any despuix, per ''Interlingua: A Grammar of the International Language'', esta volta escrit per Gode i Blair.		Alexander Gode tenia una concepció extremadament llimitada sobre els camps d'us possibles o desijables per a l'interlingua. El seu llegat consistix principalment en varis centenars de resums en interlingua d'artículs científics de les décades de 1950 i 1960, i dos chicotetes coleccions de relats... sense molt valor lliterari. Les primeres obres escrites en interlingua varen ser llibres per a deprendre l'idioma, com l'''Interlingua-English Dictionary'' i ''A Brief Grammar of Interlingua for Readers'', abdós publicats en 1954. Estos varen ser acompanyats en 1954 per ''Interlingua a Prime Vista'' i, un any despuix, per ''Interlingua: A Grammar of the International Language'', esta volta escrit per Gode i Blair.

Caro de Segeda en 09:11 30 març 2026

2026-03-30T09:11:08Z

Valencian: Text reemplaça - 'uep' a 'web'

2025-08-12T15:48:35Z

Text reemplaça - 'uep' a 'web'

← Revisió anterior		Revisió de 15:48 12 ago 2025
Llínea 79:		Llínea 79:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [https://www.interlingua.com/e-libros/concisedescriptiondellinguavalencian/ Descripció de la llengua valenciana en interlingua]		* [https://www.interlingua.com/e-libros/concisedescriptiondellinguavalencian/ Descripció de la llengua valenciana en interlingua]
	* [https://www.interlingua.com/ Pàgina ~~uep~~ oficial de l'Union Mundial pro Interlingua]		* [https://www.interlingua.com/ Pàgina web oficial de l'Union Mundial pro Interlingua]

	{{Interlingua}}		{{Interlingua}}

	[[Categoria:Interlingua]]		[[Categoria:Interlingua]]

Jose2: Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

2025-08-08T15:37:17Z

Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

← Revisió anterior		Revisió de 15:37 8 ago 2025
Llínea 61:		Llínea 61:

	== Lliteratura ==		== Lliteratura ==
	Alexander Gode tenia una concepció extremadament llimitada sobre els camps d'us possibles o desijables per a l'interlingua. El seu llegat consistix principalment en varis centenars de resums en interlingua d'artículs científics de les décades de 1950 i 1960, i dos ~~menudes~~ coleccions de relats... sense molt valor lliterari. Les primeres obres escrites en interlingua varen ser llibres per a deprendre l'idioma, com l'''Interlingua-English Dictionary'' i ''A Brief Grammar of Interlingua for Readers'', abdós publicats en 1954. Estos varen ser acompanyats en 1954 per ''Interlingua a Prime Vista'' i, un any despuix, per ''Interlingua: A Grammar of the International Language'', esta volta escrit per Gode i Blair.		Alexander Gode tenia una concepció extremadament llimitada sobre els camps d'us possibles o desijables per a l'interlingua. El seu llegat consistix principalment en varis centenars de resums en interlingua d'artículs científics de les décades de 1950 i 1960, i dos chicotetes coleccions de relats... sense molt valor lliterari. Les primeres obres escrites en interlingua varen ser llibres per a deprendre l'idioma, com l'''Interlingua-English Dictionary'' i ''A Brief Grammar of Interlingua for Readers'', abdós publicats en 1954. Estos varen ser acompanyats en 1954 per ''Interlingua a Prime Vista'' i, un any despuix, per ''Interlingua: A Grammar of the International Language'', esta volta escrit per Gode i Blair.

	Ya en 1960, Eric Ahlström va començar a traduir i editar fullets de lliteratura fictícia en la seua série ''Scriptores scandinave in INTERLINGUA: Episodio con perspectiva'' (Harald Herdal, 1960); ''Un desertor'' (Bo Bergman, 1961); i ''Le nove vestimentos del imperator'' (H.C. Andersen, 1961).		Ya en 1960, Eric Ahlström va començar a traduir i editar fullets de lliteratura fictícia en la seua série ''Scriptores scandinave in INTERLINGUA: Episodio con perspectiva'' (Harald Herdal, 1960); ''Un desertor'' (Bo Bergman, 1961); i ''Le nove vestimentos del imperator'' (H.C. Andersen, 1961).

Caro de Segeda: /* Gramàtica */

2025-07-03T09:30:13Z

Gramàtica

← Revisió anterior		Revisió de 09:30 3 jul 2025
Llínea 47:		Llínea 47:

	== Gramàtica ==		== Gramàtica ==
			{{AP\|Gramàtica de l'interlingua}}
	L'idioma ha segut desenrollat per a ometre qualsevol traça gramatical que estiga absent en un idioma de control. Aixina, l'interlingua no posseïx la concordança substantiu-adjectiu (per eixemple, en espanyol i en portugués gates negres o en italià gatte nere), com succeïx en anglés (el qual també carix d'eixa concordança), i tampoc té temps verbals progressius ya que no existixen en francés. Pel contrari, sí que es distinguix entre el singular i el plural perque en totes les llengües de control es fa.		L'idioma ha segut desenrollat per a ometre qualsevol traça gramatical que estiga absent en un idioma de control. Aixina, l'interlingua no posseïx la concordança substantiu-adjectiu (per eixemple, en espanyol i en portugués gates negres o en italià gatte nere), com succeïx en anglés (el qual també carix d'eixa concordança), i tampoc té temps verbals progressius ya que no existixen en francés. Pel contrari, sí que es distinguix entre el singular i el plural perque en totes les llengües de control es fa.

Caro de Segeda en 09:29 3 jul 2025

2025-07-03T09:29:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:29 3 jul 2025
Llínea 58:		Llínea 58:

	La seua gramàtica ha segut descrita com a similar a la de les llengües romançades, pero molt simplificada, principalment baixe l'influència de l'anglés.		La seua gramàtica ha segut descrita com a similar a la de les llengües romançades, pero molt simplificada, principalment baixe l'influència de l'anglés.

			== Lliteratura ==
			Alexander Gode tenia una concepció extremadament llimitada sobre els camps d'us possibles o desijables per a l'interlingua. El seu llegat consistix principalment en varis centenars de resums en interlingua d'artículs científics de les décades de 1950 i 1960, i dos menudes coleccions de relats... sense molt valor lliterari. Les primeres obres escrites en interlingua varen ser llibres per a deprendre l'idioma, com l'''Interlingua-English Dictionary'' i ''A Brief Grammar of Interlingua for Readers'', abdós publicats en 1954. Estos varen ser acompanyats en 1954 per ''Interlingua a Prime Vista'' i, un any despuix, per ''Interlingua: A Grammar of the International Language'', esta volta escrit per Gode i Blair.

			Ya en 1960, Eric Ahlström va començar a traduir i editar fullets de lliteratura fictícia en la seua série ''Scriptores scandinave in INTERLINGUA: Episodio con perspectiva'' (Harald Herdal, 1960); ''Un desertor'' (Bo Bergman, 1961); i ''Le nove vestimentos del imperator'' (H.C. Andersen, 1961).

			Un dels autors més prolífics en interlingua va ser el suec Sven Collberg (1919–2003). La seua primera publicació Alicubi-Alterubi, va ser un fullet de 18 poemes originals. Eixe mateix any, va publicar ''Cunate tu es mi mar'', un llibre de 100 poemes traduïts de llengües de tot lo món i de poesia que va des del passat fins a la seua pròpia época. Unes atres de les seues obres inclouen ''Inter le stellas'' (1975), ''Le prince e altere sonetos'' (1977), ''Lilios, Robores'' (1979), ''Prosa'' (1980) i ''Versos grec'' (1987).

			En la década de 1970, Carolo Salicto va publicar ''Volo asymptotic'' (1970), una colecció de poemes originals i dos traduccions. ''Celestina le gallina del vicina'' i ''Hannibalo le gallo del vicino'' varen ser publicats en 1971. Sèt relats també d'H.C. Andersen varen ser traduïts en 1975. També en eixa década, Alexander Gode va publicar ''Un dozena de breve contos'' (1975), i Sven Collberg va publicar la traducció de l'obra prèviament mencionada ''Inter le stellas'', una obra de Casemir Wishlace.

			Alexander Gode va publicar ''Dece Contos'' en 1983.

			En els anys 1990, es varen realisar moltes traduccions, com ''Le familia del antiquario'' de Carlo Goldoni, traduït en 1993, i ''Le Albergatrice'', del mateix autor, traduït dos anys despuix. Atres obres traduïdes en esta década inclouen ''Contos e historias'' d'H.C. Andersen (traduït en 1995) i ''Le pelegrinage de Christiano'' de John Bunyan (1994).

			Vicente Costalago va publicar la novela original ''Juliade'' en 2022, seguida de ''Poemas'', també publicada en el mateix any. ''Kilglan'', del mateix autor, va ser publicada en 2023.

			En el número 46 de Posta Mundi, de març de 2025, Eduardo Ortega, conegut també com ''Le Canario Interlinguista'', va publicar ''Sonetto del depression'' ("Sonet de la depressió"), a on també va aparéixer ''Ad su prude dama'' ("A la seua dama esquiva") d'Andrew Marvell, traduït per Martin Lavallée, qui també va traduir ''Le Albatros'' ("L'Albatros") de Charles Baudelaire.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Caro de Segeda en 13:22 28 gin 2023

2023-01-28T13:22:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:22 28 gin 2023
Llínea 20:		Llínea 20:
	\|mapa=		\|mapa=
	}}		}}
	L''''interlingua''' és una llengua ~~artificial~~ internacional basada en paraules comuns a la majoria dels idiomes d'Europa occidental i en una gramàtica anglo-romànica simplificada. L'interlingua d'IALA ―sigles en [[anglés]] de l'Associació de la Llengua Auxiliar Internacional― va ser desenrollada per llingüistes professionals en l'objectiu de ser utilisat com a idioma auxiliar en les comunicacions internacionals. Va ser creada en l'any [[1951]].		L''''interlingua''' és una [[llengua auxiliar internacional]] basada en paraules comuns a la majoria dels idiomes d'Europa occidental i en una gramàtica anglo-romànica simplificada. L'interlingua d'IALA ―sigles en [[anglés]] de l'Associació de la Llengua Auxiliar Internacional― va ser desenrollada per llingüistes professionals en l'objectiu de ser utilisat com a idioma auxiliar en les comunicacions internacionals. Va ser creada en l'any [[1951]].

	Existixen dos idiomes auxiliars en el nom d'interlingua. Un és l'interlingua de Peano (creador de l'idea), més conegut com a Latino sine Flexione (‘llatí sense declinació’), que hui en dia possiblement no té parlants; i l'atre l'interlingua d'IALA, que és el tema d'este artícul.		Existixen dos idiomes auxiliars en el nom d'interlingua. Un és l'interlingua de Peano (creador de l'idea), més conegut com a Latino sine Flexione (‘llatí sense declinació’), que hui en dia possiblement no té parlants; i l'atre l'interlingua d'IALA, que és el tema d'este artícul.

Caro de Segeda: /* Enllaços externs */

2022-11-21T09:20:47Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 09:20 21 nov 2022
Llínea 65:		Llínea 65:
	{{Interlingua}}		{{Interlingua}}

	[[Categoria:~~Llengües artificials~~]]		[[Categoria:Interlingua]]

Jose2: /* Història */

2022-07-25T09:40:48Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 09:40 25 jul 2022
Llínea 29:		Llínea 29:
	L'investigació de desenroll va començar en [[1936]] en [[Liverpool]], [[Anglaterra]], pero en l'amenaça de la guerra, IALA va moure la seua operació d'investigació a [[Nova York]] en l'any [[1939]] baix la direcció de Ezra Clark Stillman.		L'investigació de desenroll va començar en [[1936]] en [[Liverpool]], [[Anglaterra]], pero en l'amenaça de la guerra, IALA va moure la seua operació d'investigació a [[Nova York]] en l'any [[1939]] baix la direcció de Ezra Clark Stillman.

	En aquell any va reunir un equip de llingüistes per a realisar la tasca. En l'any [[1934]] Ezra Clark Stillman i el seu assistent Dr. Alexander Gode varen acabar el manual Interlinguistic standardization que descrivia el seu concepte de la forma d'extraure les paraules de les llengües que ells creïen que contenien la major concentració de paraules: [[anglés]], [[francés]], [[italià]] i [[espanyol]]/[[portugués]] (estos dos últims agrupats en una sola llengua).		En aquell any va reunir un equip de llingüistes per a realisar la tasca. En l'any [[1934]] Ezra Clark Stillman i el seu assistent Dr. Alexander Gode varen acabar el manual Interlinguistic standardization que descrivia el seu concepte de la forma d'extraure les paraules de les llengües que ells creïen que contenien la major concentració de paraules: anglés, [[francés]], [[italià]] i [[espanyol]]/[[portugués]] (estos dos últims agrupats en una sola llengua).

	El treball va continuar durant la [[Segona Guerra Mundial]] pero Stillman va deixar la IALA en l'any [[1943]] per a servir al govern dels [[Estats Units]]. Gode es va convertir en el director de l'investigació. En [[1945]] un Informe General de la IALA informava que l'equip havia produït un vocabulari de més de 20.000 paraules internacionals.		El treball va continuar durant la [[Segona Guerra Mundial]] pero Stillman va deixar la IALA en l'any [[1943]] per a servir al govern dels [[Estats Units]]. Gode es va convertir en el director de l'investigació. En [[1945]] un Informe General de la IALA informava que l'equip havia produït un vocabulari de més de 20.000 paraules internacionals.

← Revisió anterior		Revisió de 09:11 30 març 2026
Llínea 20:		Llínea 20:
	\|mapa=		\|mapa=
	}}		}}
	L''''interlingua''' és una [[llengua auxiliar internacional]] basada en paraules comuns a la majoria dels idiomes d'Europa occidental i en una gramàtica anglo-romànica simplificada. L'interlingua d'IALA ―sigles en [[anglés]] de l'Associació de la Llengua Auxiliar Internacional― ~~va ser~~ desenrollada per llingüistes professionals en l'objectiu de ser utilisat com a idioma auxiliar en les comunicacions internacionals. ~~Va ser~~ creada en l'any [[1951]].		L''''interlingua''' és una [[llengua auxiliar internacional]] basada en paraules comuns a la majoria dels idiomes d'Europa occidental i en una gramàtica anglo-romànica simplificada. L'interlingua d'IALA ―sigles en [[anglés]] de l'Associació de la Llengua Auxiliar Internacional― fon desenrollada per llingüistes professionals en l'objectiu de ser utilisat com a idioma auxiliar en les comunicacions internacionals. Fon creada en l'any [[1951]].

	Existixen dos idiomes auxiliars en el nom d'interlingua. Un és l'interlingua de Peano (creador de l'idea), més conegut com a Latino sine Flexione (‘llatí sense declinació’), que hui en dia possiblement no té parlants; i l'atre l'interlingua d'IALA, que és el tema d'este artícul.		Existixen dos idiomes auxiliars en el nom d'interlingua. Un és l'interlingua de Peano (creador de l'idea), més conegut com a Latino sine Flexione (‘llatí sense declinació’), que hui en dia possiblement no té parlants; i l'atre l'interlingua d'IALA, que és el tema d'este artícul.

	== Història ==		== Història ==
	Despuix de la [[Primera Guerra Mundial]] hi havia un creixent interés en l'idea d'una llengua auxiliar internacional. Molts llingüistes, intérprets i científics es varen interessar en el desenroll d'un llengua auxiliar òptima. En el seu respal la International Auxiliary Language Association (IALA) ~~va ser~~ formada en l'any [[1924]] en el finançament d'Alice Vanderbilt Morris per a estudiar esta qüestió. Finalment, despuix de no poder obtindre compromisos entre les llengües auxiliars existents, IALA va decidir crear la seua pròpia llengua auxiliar usant principis científics. L'idea no era inventar una llengua auxiliar sino extraure el seu vocabulari de la paraules internacionals comunes entre les principals llengües europees i estandardisar-ho. Com es dia "No és necessari inventar una llengua auxiliar. Lo que és necessari és solament extraure-la".		Despuix de la [[Primera Guerra Mundial]] hi havia un creixent interés en l'idea d'una llengua auxiliar internacional. Molts llingüistes, intérprets i científics es varen interessar en el desenroll d'un llengua auxiliar òptima. En el seu respal la International Auxiliary Language Association (IALA) fon formada en l'any [[1924]] en el finançament d'Alice Vanderbilt Morris per a estudiar esta qüestió. Finalment, despuix de no poder obtindre compromisos entre les llengües auxiliars existents, IALA va decidir crear la seua pròpia llengua auxiliar usant principis científics. L'idea no era inventar una llengua auxiliar sino extraure el seu vocabulari de la paraules internacionals comunes entre les principals llengües europees i estandardisar-ho. Com es dia "No és necessari inventar una llengua auxiliar. Lo que és necessari és solament extraure-la".

	L'investigació de desenroll va començar en [[1936]] en [[Liverpool]], [[Anglaterra]], pero en l'amenaça de la guerra, IALA va moure la seua operació d'investigació a [[Nova York]] en l'any [[1939]] baix la direcció de Ezra Clark Stillman.		L'investigació de desenroll va començar en [[1936]] en [[Liverpool]], [[Anglaterra]], pero en l'amenaça de la guerra, IALA va moure la seua operació d'investigació a [[Nova York]] en l'any [[1939]] baix la direcció de Ezra Clark Stillman.
Llínea 38:		Llínea 38:
	* Variant en regularisació intermija.		* Variant en regularisació intermija.

	En l'any [[1946]], un conegut llingüiste francés, André Martinet ~~va ser~~ amprat com a Director d'Investigació per a produir un diccionari i una forma final per a la llengua auxiliar. Martinet va dirigir un sondeig d'opinió sobre la forma de la llengua auxiliar, i els resultats varen indicar que una llengua entre la variant totalment naturalista i la variant mínimament regularisada seria beneficiosa per al major número de persones. A finals de [[1948]] Alexander Gode va assumir la responsabilitat final de produir un diccionari de la llengua auxiliar quan Martinet va tornar a l'Universitat de Columbia. Alice V. Morris, la principal financera d'IALA, va morir en [[agost]] de [[1950]] quan la forma final del diccionari estava preparant-se per a imprimir.		En l'any [[1946]], un conegut llingüiste francés, André Martinet fon amprat com a Director d'Investigació per a produir un diccionari i una forma final per a la llengua auxiliar. Martinet va dirigir un sondeig d'opinió sobre la forma de la llengua auxiliar, i els resultats varen indicar que una llengua entre la variant totalment naturalista i la variant mínimament regularisada seria beneficiosa per al major número de persones. A finals de [[1948]] Alexander Gode va assumir la responsabilitat final de produir un diccionari de la llengua auxiliar quan Martinet va tornar a l'Universitat de Columbia. Alice V. Morris, la principal financera d'IALA, va morir en [[agost]] de [[1950]] quan la forma final del diccionari estava preparant-se per a imprimir.

	La gramàtica i el vocabulari de l'idioma interlingua varen ser publicats en l'any [[1951]].		La gramàtica i el vocabulari de l'idioma interlingua varen ser publicats en l'any [[1951]].
Llínea 44:		Llínea 44:
	Gode va publicar el producte final (finançant-ho ell mateixa), el Diccionari interlingua-anglés, en 1951, en 27.000 paraules, la forma de les quals és intermija entre les formes de la variant purament prototípica i la variant en la regularisació mínima.		Gode va publicar el producte final (finançant-ho ell mateixa), el Diccionari interlingua-anglés, en 1951, en 27.000 paraules, la forma de les quals és intermija entre les formes de la variant purament prototípica i la variant en la regularisació mínima.

	Alexander Gode ~~va ser~~ un dels principals promotors d'este esforç. Va publicar un resum de la gramàtica, un diccionari unidirecccional (interlingua a anglés), i un llibre introductori en el títul d'Interlingua a prime vista. Gode, junt en Hugh Blair, assistent personal d'Alice Morris en la seua pròpia investigació sobre les llengües auxiliars, varen publicar al mateix temps la Gramàtica de l'interlingua, que donava una forma concreta a este idioma internacional.		Alexander Gode fon un dels principals promotors d'este esforç. Va publicar un resum de la gramàtica, un diccionari unidirecccional (interlingua a anglés), i un llibre introductori en el títul d'Interlingua a prime vista. Gode, junt en Hugh Blair, assistent personal d'Alice Morris en la seua pròpia investigació sobre les llengües auxiliars, varen publicar al mateix temps la Gramàtica de l'interlingua, que donava una forma concreta a este idioma internacional.

	== Gramàtica ==		== Gramàtica ==
Llínea 65:		Llínea 65:
	Ya en 1960, Eric Ahlström va començar a traduir i editar fullets de lliteratura fictícia en la seua série ''Scriptores scandinave in INTERLINGUA: Episodio con perspectiva'' (Harald Herdal, 1960); ''Un desertor'' (Bo Bergman, 1961); i ''Le nove vestimentos del imperator'' (H.C. Andersen, 1961).		Ya en 1960, Eric Ahlström va començar a traduir i editar fullets de lliteratura fictícia en la seua série ''Scriptores scandinave in INTERLINGUA: Episodio con perspectiva'' (Harald Herdal, 1960); ''Un desertor'' (Bo Bergman, 1961); i ''Le nove vestimentos del imperator'' (H.C. Andersen, 1961).

	Un dels autors més prolífics en interlingua ~~va ser~~ el suec Sven Collberg (1919–2003). La seua primera publicació Alicubi-Alterubi, ~~va ser~~ un fullet de 18 poemes originals. Eixe mateix any, va publicar ''Cunate tu es mi mar'', un llibre de 100 poemes traduïts de llengües de tot lo món i de poesia que va des del passat fins a la seua pròpia época. Unes atres de les seues obres inclouen ''Inter le stellas'' (1975), ''Le prince e altere sonetos'' (1977), ''Lilios, Robores'' (1979), ''Prosa'' (1980) i ''Versos grec'' (1987).		Un dels autors més prolífics en interlingua fon el suec Sven Collberg (1919–2003). La seua primera publicació Alicubi-Alterubi, fon un fullet de 18 poemes originals. Eixe mateix any, va publicar ''Cunate tu es mi mar'', un llibre de 100 poemes traduïts de llengües de tot lo món i de poesia que va des del passat fins a la seua pròpia época. Unes atres de les seues obres inclouen ''Inter le stellas'' (1975), ''Le prince e altere sonetos'' (1977), ''Lilios, Robores'' (1979), ''Prosa'' (1980) i ''Versos grec'' (1987).

	En la década de 1970, Carolo Salicto va publicar ''Volo asymptotic'' (1970), una colecció de poemes originals i dos traduccions. ''Celestina le gallina del vicina'' i ''Hannibalo le gallo del vicino'' varen ser publicats en 1971. Sèt relats també d'H.C. Andersen varen ser traduïts en 1975. També en eixa década, Alexander Gode va publicar ''Un dozena de breve contos'' (1975), i Sven Collberg va publicar la traducció de l'obra prèviament mencionada ''Inter le stellas'', una obra de Casemir Wishlace.		En la década de 1970, Carolo Salicto va publicar ''Volo asymptotic'' (1970), una colecció de poemes originals i dos traduccions. ''Celestina le gallina del vicina'' i ''Hannibalo le gallo del vicino'' varen ser publicats en 1971. Sèt relats també d'H.C. Andersen varen ser traduïts en 1975. També en eixa década, Alexander Gode va publicar ''Un dozena de breve contos'' (1975), i Sven Collberg va publicar la traducció de l'obra prèviament mencionada ''Inter le stellas'', una obra de Casemir Wishlace.
Llínea 73:		Llínea 73:
	En els anys 1990, es varen realisar moltes traduccions, com ''Le familia del antiquario'' de Carlo Goldoni, traduït en 1993, i ''Le Albergatrice'', del mateix autor, traduït dos anys despuix. Atres obres traduïdes en esta década inclouen ''Contos e historias'' d'H.C. Andersen (traduït en 1995) i ''Le pelegrinage de Christiano'' de John Bunyan (1994).		En els anys 1990, es varen realisar moltes traduccions, com ''Le familia del antiquario'' de Carlo Goldoni, traduït en 1993, i ''Le Albergatrice'', del mateix autor, traduït dos anys despuix. Atres obres traduïdes en esta década inclouen ''Contos e historias'' d'H.C. Andersen (traduït en 1995) i ''Le pelegrinage de Christiano'' de John Bunyan (1994).

	Vicente Costalago va publicar la novela original ''Juliade'' en 2022, seguida de ''Poemas'', també publicada en el mateix any. ''Kilglan'', del mateix autor, ~~va ser~~ publicada en 2023.		Vicente Costalago va publicar la novela original ''Juliade'' en 2022, seguida de ''Poemas'', també publicada en el mateix any. ''Kilglan'', del mateix autor, fon publicada en 2023.

	En el número 46 de Posta Mundi, de març de 2025, Eduardo Ortega, conegut també com ''Le Canario Interlinguista'', va publicar ''Sonetto del depression'' ("Sonet de la depressió"), a on també va aparéixer ''Ad su prude dama'' ("A la seua dama esquiva") d'Andrew Marvell, traduït per Martin Lavallée, qui també va traduir ''Le Albatros'' ("L'Albatros") de Charles Baudelaire.		En el número 46 de Posta Mundi, de març de 2025, Eduardo Ortega, conegut també com ''Le Canario Interlinguista'', va publicar ''Sonetto del depression'' ("Sonet de la depressió"), a on també va aparéixer ''Ad su prude dama'' ("A la seua dama esquiva") d'Andrew Marvell, traduït per Martin Lavallée, qui també va traduir ''Le Albatros'' ("L'Albatros") de Charles Baudelaire.