https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&feed=atom&title=InteratheriidaeInteratheriidae - Historial de revisions2026-07-08T22:08:20ZHistorial de revisions per a esta pàgina en la wikiMediaWiki 1.45.1https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Interatheriidae&diff=499245&oldid=prevValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer2026-07-08T12:47:58Z<p>Bot: Creant artícul sobre el mamífer</p>
<p><b>Pàgina nova</b></p><div>[[Archiu:Protypotherium.jpg|miniatura|interatéridos (''Interatheriidae'')]]<br />
<br />
<br />
Els '''interatéridos''' ('''Interatheriidae''') són una [[família (biologia)|família]] [[extinta]] del [[suborden (biologia)|suborden]] [[Typotheria]], del [[orde (biologia)|orde]], també extint d'[[Ungulata|ungulats]] suramericans [[Notoungulata]] pertanyent als [[Meridiungulata]]. Varen viure des del [[Paleoceno]] superior fins al [[Mioceno|Mioceno superior]].<ref>McKenna, Malcolm C., and Bell, Susan K. 1997. ''Classification of Mammals Above the Species Level.'' [[Columbia University Press]], New York, 631 pp. ISBN 0-231-11013-8</ref><br />
<br />
== Generalitats ==<br />
<br />
Dins de l'orde Notoungulata, els interatéridos varen ser animals de menut tamany d'entre 1 i 9 kg de massa corporal, similar a les [[Lagomorpha|llebres actuals]].<ref name=":0">{{Cita publicació|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S1616504710001102|títul=Interatheriidae (Typotheria; Notoungulata), body size and paleoecology characterization|llinages=Scarano|nom=Allunte C.|llinages2=Carlini|nomene2=Alfredo A.|data=2011-03|publicació=Mammalian Biology|volum=76|número=2|pàgines=109–114|fechaacceso=5 de maig de 2020|idioma=en|doi=10.1016/j.mambio.2010.08.001|llinages3=Illius|nomene3=Andrew W.}}</ref> Eren animals [[wikt:ramonear|ramoneadores]],<ref name=":0" /> és dir que s'alimentaven dels fulls baixos de la vegetació, que varen ocupar l'hàbitat d'animals actuals com les [[llebre]]s, les [[marmota]]s o les [[vizcacha]]s. Tenien [[Eutheria|dentició completa]], en les dents apretades entre sí (sense espais). Els més antics, els [[Notopithecinae]], posseïen molar de corones baixes, mentres que els últims gèneros varen aplegar a posseir corones de creiximent continu ([[Dent#Classificació de la dentició|euhipsodoncia]]).<ref name=":0" /> Entre les seues característiques, el [[Maxilar|os maxilar]] contribuïa a la formació del [[Arc zigomàtic|arc zigomático]], desplaçant al [[Yugal|os yugal]] cap a darrere de la zona de la [[Cavitat orbitaria|òrbita]].<ref>{{Cita lliure|títul=Mammal Phylogeny|url=http://dx.doi.org/10.1007/978-1-4613-9246-0_15|editorial=Springer New York|data=1993|fechaacceso=5 de maig de 2020|isbn=978-1-4613-9248-4|pàgines=195–216|nom=Richard L.|llinages=Cifelli}}</ref> <br />
<br />
Varen ser un grup longeu, en representants fòssils des de fins del Paleoceno fins a fins del Mioceno.<br />
<br />
La família Interatheriidae és un dels grups de mamífers millor representats en la fauna de la Formació Santa Creu. En particular el gènero ''[[Protypotherium]]'', el qual consta de tres espècies característiques d'esta formació: ''[[Protypotherium australe]]'' , ''[[Protypotherium praerutilum]] '' i ''[[Protypotherium attenuatum]]''. <br />
<br />
Un atre gènero ben conegut és ''[[Interatherium]]'', del com el restant [[fòssil]] més abundant pertany a ''[[Interatherium robustum]]''.<br />
<br />
Sent especialment abundants els restants assignats al gènero ''Protypotherium'' Ameghino, 1887. Quarantasset #espècimen, incloent material craneano, mandibular i dental, varen ser recolectats de 12 nivells estratigráficos, situats dins dels 120 m inferiors de la Formació Santa Creu en la zona de la costa atlàntica, entre els rius Coyle i Gallecs, en Estància La Costa, Cañadón Silva, Corriguen Aike (Lloc de la Ea. La Costa) i Monte Tigre (Estància Angelina). Sobre la base d'este material es va realisar l'estudi de ''Protypotherium australe'', ''P. praerutilum'' i ''P. attenuatum''. Estes espècies es varen diagnosticar sobre la base de la talla, l'ample del primer [[Dent incisiva|incisiva]] superior, l'àngul d'implantació dels incisius inferiors, el desenroll dels premolars, la llongitut del paladar i el desenroll de la fossa masetérica. <br />
<br />
L'implantació dels incisius superiors, la forma de la sínfisis mandibular, la disposició dels incisius inferiors i la llongitut del paladar sugerix que ''Protypotherium australe'' va poder haver estat més especialisat per a un hàbit pastador que ''P. praerutilum'' o ''P. attenuatum''.<br />
<br />
== Galeria d'imàgens ==<br />
<gallery><br />
Archiu:Interatherium robustum.jpg|Ilustració artística de ''Interatherium robustum''<br />
Archiu:Interatherium excavatus.jpg|Esquelet de ''[[Interatherium|Interatherium excavatus]]''<br />
Archiu:Protypotherium Fossil.jpg|Esquelet de ''[[Protypotherium|Protypotherium australe]]''<br />
<br />
Archiu:ProtypotheriumSinclair 1.jpg|Protypotherium, ilustrat en Sinclair (1906)<ref>{{Cita lliure|títul=Palaeontology III : mammalia of the Santa Cruz beds.|url=https://worldcat.org/oclc/602507622|editorial=The University|data=1909-1928|fechaacceso=5 de maig de 2020|oclc=602507622|llinages=Sinclair, William John. Typotheria of the Santa Cruz beds. Scott, William Berryman. Toxodonta of the Santa Cruz beds. Scott, William Berryman. Entelonychia of the Santa Cruz beds. Scott, William Berryman. Astrapotheria of the Santa Cruz beds. Scott, William Berryman. Primats of the Santa Cruz beds.}}</ref><br />
Archiu:Cochilius volvens.jpg|Ilustració del cràneu de ''Cochilius volvens''<br />
Archiu:Protypotherium australe 1.jpg|Ilustració artística de ''Protypotherium australe''<br />
</gallery><br />
<br />
== Referències ==<br />
{{listaref}}<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]</div>ValBOT