Imperialisme - Historial de revisions

Lluísm en 19:22 11 abr 2025

2025-04-11T19:22:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:22 11 abr 2025
Llínea 9:		Llínea 9:

	A finals del sigle passat i començaments d'este ([[sigle XXI]]) s'imposen les posicions Nort-americanes; La preponderància econòmica dels EUA, comporta ademés un predomini cultural, encapçalament per indústries de l'entreteniment com la cinematogràfica i la musical. Este predomini economicocultural, unida a la publicitària i de consum, s'ha valorat per alguns sectors ideològics com un tipo de colonialisme cultural, mentres que en el camp polític, s'ha qualificat com a imperialista la política exterior dels [[Estats Units]], i el seu intervencionisme en diversos conflictes, sempre des de veus ideològicament crítiques en la llínea política nort-americana, sent esta una accepció moderna estrictament ideològica d'un terme el significat més clàssic de la qual se cenyix a formes de domini en el seu sentit més estricte.		A finals del sigle passat i començaments d'este ([[sigle XXI]]) s'imposen les posicions Nort-americanes; La preponderància econòmica dels EUA, comporta ademés un predomini cultural, encapçalament per indústries de l'entreteniment com la cinematogràfica i la musical. Este predomini economicocultural, unida a la publicitària i de consum, s'ha valorat per alguns sectors ideològics com un tipo de colonialisme cultural, mentres que en el camp polític, s'ha qualificat com a imperialista la política exterior dels [[Estats Units]], i el seu intervencionisme en diversos conflictes, sempre des de veus ideològicament crítiques en la llínea política nort-americana, sent esta una accepció moderna estrictament ideològica d'un terme el significat més clàssic de la qual se cenyix a formes de domini en el seu sentit més estricte.


	[[Categoria:Imperialisme\| ]]		[[Categoria:Imperialisme\| ]]
	[[Categoria:Ciència política]]		[[Categoria:Ciència política]]
	[[Categoria:Sociologia]]		[[Categoria:Sociologia]]

Reval en 09:28 26 jul 2024

2024-07-26T09:28:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:28 26 jul 2024
Llínea 9:		Llínea 9:

	A finals del sigle passat i començaments d'este ([[sigle XXI]]) s'imposen les posicions Nort-americanes; La preponderància econòmica dels EUA, comporta ademés un predomini cultural, encapçalament per indústries de l'entreteniment com la cinematogràfica i la musical. Este predomini economicocultural, unida a la publicitària i de consum, s'ha valorat per alguns sectors ideològics com un tipo de colonialisme cultural, mentres que en el camp polític, s'ha qualificat com a imperialista la política exterior dels [[Estats Units]], i el seu intervencionisme en diversos conflictes, sempre des de veus ideològicament crítiques en la llínea política nort-americana, sent esta una accepció moderna estrictament ideològica d'un terme el significat més clàssic de la qual se cenyix a formes de domini en el seu sentit més estricte.		A finals del sigle passat i començaments d'este ([[sigle XXI]]) s'imposen les posicions Nort-americanes; La preponderància econòmica dels EUA, comporta ademés un predomini cultural, encapçalament per indústries de l'entreteniment com la cinematogràfica i la musical. Este predomini economicocultural, unida a la publicitària i de consum, s'ha valorat per alguns sectors ideològics com un tipo de colonialisme cultural, mentres que en el camp polític, s'ha qualificat com a imperialista la política exterior dels [[Estats Units]], i el seu intervencionisme en diversos conflictes, sempre des de veus ideològicament crítiques en la llínea política nort-americana, sent esta una accepció moderna estrictament ideològica d'un terme el significat més clàssic de la qual se cenyix a formes de domini en el seu sentit més estricte.


	[[Categoria:Imperialisme\| ]]		[[Categoria:Imperialisme\| ]]
	[[Categoria:Ciència política]]		[[Categoria:Ciència política]]
	[[Categoria:Sociologia]]		[[Categoria:Sociologia]]

Jose2 en 14:41 9 abr 2024

2024-04-09T14:41:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:41 9 abr 2024
Llínea 8:		Llínea 8:
	No obstant, en els albors de la crida II Guerra Mundial, es comença a usar la denominació de "imperialisme" per a referir-se a dos noves potències, més tart enfrontades en la crida [[Guerra freda]]; són la [[Unió Soviètica]] i [[Estats Units]]. En este sentit, una famosa cita del líder polític anglés aixina [[Winston Churchill]], sobre els vencedors en el conflicte armat: "''L'història l'escriuen els vencedors''"; no obstant, sorgirien diversos corrents d'opinió i moviments socials de distint signe polític o ideològic que mantindrien posicions crítiques o obertament contràries a la visió predominant.		No obstant, en els albors de la crida II Guerra Mundial, es comença a usar la denominació de "imperialisme" per a referir-se a dos noves potències, més tart enfrontades en la crida [[Guerra freda]]; són la [[Unió Soviètica]] i [[Estats Units]]. En este sentit, una famosa cita del líder polític anglés aixina [[Winston Churchill]], sobre els vencedors en el conflicte armat: "''L'història l'escriuen els vencedors''"; no obstant, sorgirien diversos corrents d'opinió i moviments socials de distint signe polític o ideològic que mantindrien posicions crítiques o obertament contràries a la visió predominant.

	A finals del sigle passat i començaments d'este ([[sigle XXI]]) s'imposen les posicions Nort-americanes; La preponderància econòmica dels EUA, comporta ademés un predomini cultural, encapçalament per indústries de l'entreteniment com la cinematogràfica i la musical. Este predomini economicocultural, unida a la publicitària i de consum, s'ha valorat per alguns sectors ideològics com un tipo de colonialisme cultural, mentres que en el camp polític, s'ha qualificat com a imperialista la política exterior dels [[Estats Units]], i el seu intervencionisme en diversos conflictes, sempre des de veus ideològicament crítiques en la llínea política nort-americana, sent esta una accepció moderna estrictament ideològica d'un terme el significat més clàssic de la qual se cenyix a formes de domini en el seu sentit més estricte.		A finals del sigle passat i començaments d'este ([[sigle XXI]]) s'imposen les posicions Nort-americanes; La preponderància econòmica dels EUA, comporta ademés un predomini cultural, encapçalament per indústries de l'entreteniment com la cinematogràfica i la musical. Este predomini economicocultural, unida a la publicitària i de consum, s'ha valorat per alguns sectors ideològics com un tipo de colonialisme cultural, mentres que en el camp polític, s'ha qualificat com a imperialista la política exterior dels [[Estats Units]], i el seu intervencionisme en diversos conflictes, sempre des de veus ideològicament crítiques en la llínea política nort-americana, sent esta una accepció moderna estrictament ideològica d'un terme el significat més clàssic de la qual se cenyix a formes de domini en el seu sentit més estricte.

Jose2 en 19:26 26 març 2024

2024-03-26T19:26:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:26 26 març 2024
Llínea 2:		Llínea 2:

	== Diferents accepcions del terme ==		== Diferents accepcions del terme ==
	L'imperialisme es pot entendre com el domini que eixercixen les nacions més poderoses sobre atres més dèbils. Pero generalment es denomina imperialisme al procés d'expansió econòmica que va tindre lloc en [[Europa]] a mig [[sigle XIX]], sobretot a partir de [[1870]], i este va ser conegut com a imperialisme lliurecanvista. Durant este periodo, molts països europeus, especialment [[Gran Bretanya]], es varen estendre, primer de forma no oficial i més tart anexant territoris i formant colònies en [[Àfrica]], [[Àsia]] i el [[oceà Pacífic\|Pacífic]]. Esta expansió va ser conseqüència de la busca fora d'Europa de mercats i matèries primeres per a la [[revolució industrial]] i es va donar fins al començament de la [[Primera Guerra Mundial]], en [[1914]] i varen romandre els seus vestigis fins a la [[descolonisació]], en els anys 60.		L'imperialisme es pot entendre com el domini que eixercixen les nacions més poderoses sobre atres més dèbils. Pero generalment es denomina imperialisme al procés d'expansió econòmica que va tindre lloc en [[Europa]] a mig [[sigle XIX]], sobretot a partir de [[1870]], i este va ser conegut com a imperialisme lliurecanvista. Durant este periodo, molts països europeus, especialment [[Gran Bretanya]], es varen estendre, primer de forma no oficial i més tart anexant territoris i formant colònies en [[Àfrica]], [[Àsia]] i el [[oceà Pacífic\|Pacífic]]. Esta expansió va ser conseqüència de la busca fora d'Europa de mercats i matèries primeres per a la [[revolució industrial]] i es va donar fins al començament de la [[Primera Guerra Mundial]], en [[1914]] i varen romandre els seus vestigis fins a la [[descolonisació]], en els [[anys 60]].

	A partir de finals del [[sigle XIX]] l'imperialisme es va caracterisar sobretot per la dominació econòmica imposta per les potències sobre nacions més pobres, ya que la dominació política cada vegada va ser més posada en dubte, al començament del [[sigle XX]] i durant la segona posguerra en els països subdesenrollat varen sorgir moviments nacionalistes que moltes vegades varen acabar la [[colonisació]] d'atres potències sobre ells, en eixe sentit s'ha de dir que en l'actualitat la prepotència dels països més poderosos es verifica més en el terreny econòmic que en el polític.		A partir de finals del [[sigle XIX]] l'imperialisme es va caracterisar sobretot per la dominació econòmica imposta per les potències sobre nacions més pobres, ya que la dominació política cada vegada va ser més posada en dubte, al començament del [[sigle XX]] i durant la segona posguerra en els països subdesenrollat varen sorgir moviments nacionalistes que moltes vegades varen acabar la [[colonisació]] d'atres potències sobre ells, en eixe sentit s'ha de dir que en l'actualitat la prepotència dels països més poderosos es verifica més en el terreny econòmic que en el polític.

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:32:13Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:32 28 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''imperialisme''' és una actitut adoptada per un [[estat]] per a pretendre colocar-se per damunt d'atres estats o [[poble (societat)\|comunitats]]. L'imperialisme modern sol referir-se a l'actitut d'algunes potències, principalment europees, des de la [[Edat Moderna]] fins al procés de [[descolonisació]] despuix de la [[Segona Guerra Mundial]]; i més específicament, inclús en el nom ''Era de l'Imperialisme'', utilisat per la [[historiografia]], al periodo que va de [[1871]] a [[1919]], que es va produir una verdadera carrera per a construir imperis, principalment en el ~~cridat~~ ''[[repartiment d'Àfrica]] ''. Ad eixe periodo es referixen dos dels texts més importants que varen fixar el concepte: ''[[Imperialisme (Hobson)\|Imperialism, a study]] '', de [[John A. Hobson\|Hobson]], i ''[[L'imperialisme, fase superior del capitalisme]] '', de [[Lenin]].		L''''imperialisme''' és una actitut adoptada per un [[estat]] per a pretendre colocar-se per damunt d'atres estats o [[poble (societat)\|comunitats]]. L'imperialisme modern sol referir-se a l'actitut d'algunes potències, principalment europees, des de la [[Edat Moderna]] fins al procés de [[descolonisació]] despuix de la [[Segona Guerra Mundial]]; i més específicament, inclús en el nom ''Era de l'Imperialisme'', utilisat per la [[historiografia]], al periodo que va de [[1871]] a [[1919]], que es va produir una verdadera carrera per a construir imperis, principalment en el nomenat ''[[repartiment d'Àfrica]] ''. Ad eixe periodo es referixen dos dels texts més importants que varen fixar el concepte: ''[[Imperialisme (Hobson)\|Imperialism, a study]] '', de [[John A. Hobson\|Hobson]], i ''[[L'imperialisme, fase superior del capitalisme]] '', de [[Lenin]].

	== Diferents accepcions del terme ==		== Diferents accepcions del terme ==

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2018-08-25T12:11:43Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 12:11 25 ago 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''imperialisme''' és una actitut adoptada per un [[estat]] per a pretendre colocar-se per damunt d'atres estats o [[poble (societat)\|comunitats]]. L'imperialisme modern sol referir-se a l'actitut d'algunes potències, principalment europees, des de la [[Edat Moderna]] fins al procés de [[descolonisació]] despuix de la [[Segona Guerra Mundial]]; i més específicament, inclús en el nom ''Era de l'Imperialisme'', utilisat per la [[historiografia]], al periodo que va de [[1871]] a [[1919]], que es va produir una verdadera carrera per a construir imperis, principalment en el cridat ''[[repartiment d'Àfrica]] ''. Ad eixe periodo es referixen dos dels texts més importants que ~~van~~ fixar el concepte: ''[[Imperialisme (Hobson)\|Imperialism, a study]] '', de [[John A. Hobson\|Hobson]], i ''[[L'imperialisme, fase superior del capitalisme]] '', de [[Lenin]].		L''''imperialisme''' és una actitut adoptada per un [[estat]] per a pretendre colocar-se per damunt d'atres estats o [[poble (societat)\|comunitats]]. L'imperialisme modern sol referir-se a l'actitut d'algunes potències, principalment europees, des de la [[Edat Moderna]] fins al procés de [[descolonisació]] despuix de la [[Segona Guerra Mundial]]; i més específicament, inclús en el nom ''Era de l'Imperialisme'', utilisat per la [[historiografia]], al periodo que va de [[1871]] a [[1919]], que es va produir una verdadera carrera per a construir imperis, principalment en el cridat ''[[repartiment d'Àfrica]] ''. Ad eixe periodo es referixen dos dels texts més importants que varen fixar el concepte: ''[[Imperialisme (Hobson)\|Imperialism, a study]] '', de [[John A. Hobson\|Hobson]], i ''[[L'imperialisme, fase superior del capitalisme]] '', de [[Lenin]].

	== Diferents accepcions del terme ==		== Diferents accepcions del terme ==
	L'imperialisme es pot entendre com el domini que eixercixen les nacions més poderoses sobre atres més dèbils. Pero generalment es denomina imperialisme al procés d'expansió econòmica que va tindre lloc en [[Europa]] a mig [[sigle XIX]], sobretot a partir de [[1870]], i este va ser conegut com a imperialisme lliurecanvista. Durant este periodo, molts països europeus, especialment [[Gran Bretanya]], es ~~van~~ estendre, primer de forma no oficial i més tart anexant territoris i formant colònies en [[Àfrica]], [[Àsia]] i el [[oceà Pacífic\|Pacífic]]. Esta expansió va ser conseqüència de la busca fora d'Europa de mercats i matèries primeres per a la [[revolució industrial]] i es va donar fins al començament de la [[Primera Guerra Mundial]], en [[1914]] i ~~van~~ romandre els seus vestigis fins a la [[descolonisació]], en els anys 60.		L'imperialisme es pot entendre com el domini que eixercixen les nacions més poderoses sobre atres més dèbils. Pero generalment es denomina imperialisme al procés d'expansió econòmica que va tindre lloc en [[Europa]] a mig [[sigle XIX]], sobretot a partir de [[1870]], i este va ser conegut com a imperialisme lliurecanvista. Durant este periodo, molts països europeus, especialment [[Gran Bretanya]], es varen estendre, primer de forma no oficial i més tart anexant territoris i formant colònies en [[Àfrica]], [[Àsia]] i el [[oceà Pacífic\|Pacífic]]. Esta expansió va ser conseqüència de la busca fora d'Europa de mercats i matèries primeres per a la [[revolució industrial]] i es va donar fins al començament de la [[Primera Guerra Mundial]], en [[1914]] i varen romandre els seus vestigis fins a la [[descolonisació]], en els anys 60.

	A partir de finals del [[sigle XIX]] l'imperialisme es va caracterisar sobretot per la dominació econòmica imposta per les potències sobre nacions més pobres, ya que la dominació política cada vegada va ser més posada en dubte, al començament del [[sigle XX]] i durant la segona posguerra en els països subdesenrollat ~~van~~ sorgir moviments nacionalistes que moltes vegades ~~van~~ acabar la [[colonisació]] d'atres potències sobre ells, en eixe sentit s'ha de dir que en l'actualitat la prepotència dels països més poderosos es verifica més en el terreny econòmic que en el polític.		A partir de finals del [[sigle XIX]] l'imperialisme es va caracterisar sobretot per la dominació econòmica imposta per les potències sobre nacions més pobres, ya que la dominació política cada vegada va ser més posada en dubte, al començament del [[sigle XX]] i durant la segona posguerra en els països subdesenrollat varen sorgir moviments nacionalistes que moltes vegades varen acabar la [[colonisació]] d'atres potències sobre ells, en eixe sentit s'ha de dir que en l'actualitat la prepotència dels països més poderosos es verifica més en el terreny econòmic que en el polític.

	No obstant, en els albors de la crida II Guerra Mundial, es comença a usar la denominació de "imperialisme" per a referir-se a dos noves potències, més tart enfrontades en la crida [[Guerra freda]]; són la [[Unió Soviètica]] i [[Estats Units]]. En este sentit, una famosa cita del líder polític anglés aixina [[Winston Churchill]], sobre els vencedors en el conflicte armat: "''L'història l'escriuen els vencedors''"; no obstant, sorgirien diversos corrents d'opinió i moviments socials de distint signe polític o ideològic que mantindrien posicions crítiques o obertament contràries a la visió predominant.		No obstant, en els albors de la crida II Guerra Mundial, es comença a usar la denominació de "imperialisme" per a referir-se a dos noves potències, més tart enfrontades en la crida [[Guerra freda]]; són la [[Unió Soviètica]] i [[Estats Units]]. En este sentit, una famosa cita del líder polític anglés aixina [[Winston Churchill]], sobre els vencedors en el conflicte armat: "''L'història l'escriuen els vencedors''"; no obstant, sorgirien diversos corrents d'opinió i moviments socials de distint signe polític o ideològic que mantindrien posicions crítiques o obertament contràries a la visió predominant.

Jose2: /* Diferents accepcions del terme */

2015-11-06T18:58:52Z

Diferents accepcions del terme

← Revisió anterior		Revisió de 18:58 6 nov 2015
Llínea 8:		Llínea 8:
	No obstant, en els albors de la crida II Guerra Mundial, es comença a usar la denominació de "imperialisme" per a referir-se a dos noves potències, més tart enfrontades en la crida [[Guerra freda]]; són la [[Unió Soviètica]] i [[Estats Units]]. En este sentit, una famosa cita del líder polític anglés aixina [[Winston Churchill]], sobre els vencedors en el conflicte armat: "''L'història l'escriuen els vencedors''"; no obstant, sorgirien diversos corrents d'opinió i moviments socials de distint signe polític o ideològic que mantindrien posicions crítiques o obertament contràries a la visió predominant.		No obstant, en els albors de la crida II Guerra Mundial, es comença a usar la denominació de "imperialisme" per a referir-se a dos noves potències, més tart enfrontades en la crida [[Guerra freda]]; són la [[Unió Soviètica]] i [[Estats Units]]. En este sentit, una famosa cita del líder polític anglés aixina [[Winston Churchill]], sobre els vencedors en el conflicte armat: "''L'història l'escriuen els vencedors''"; no obstant, sorgirien diversos corrents d'opinió i moviments socials de distint signe polític o ideològic que mantindrien posicions crítiques o obertament contràries a la visió predominant.

	A finals del sigle passat i començaments d'este [[sigle ~~XXI\|~~XXI]] s'imposen les posicions Nort-americanes; La preponderància econòmica dels EUA, comporta ademés un predomini cultural, encapçalament per indústries de l'entreteniment com la cinematogràfica i la musical. Este predomini economicocultural, unida a la publicitària i de consum, s'ha valorat per alguns sectors ideològics com un tipo de colonialisme cultural, mentres que en el camp polític, s'ha qualificat com a imperialista la política exterior dels [[Estats Units]], i el seu intervencionisme en diversos conflictes, sempre des de veus ideològicament crítiques en la llínea política nort-americana, sent esta una accepció moderna estrictament ideològica d'un terme el significat més clàssic de la qual se cenyix a formes de domini en el seu sentit més estricte.		A finals del sigle passat i començaments d'este ([[sigle XXI]]) s'imposen les posicions Nort-americanes; La preponderància econòmica dels EUA, comporta ademés un predomini cultural, encapçalament per indústries de l'entreteniment com la cinematogràfica i la musical. Este predomini economicocultural, unida a la publicitària i de consum, s'ha valorat per alguns sectors ideològics com un tipo de colonialisme cultural, mentres que en el camp polític, s'ha qualificat com a imperialista la política exterior dels [[Estats Units]], i el seu intervencionisme en diversos conflictes, sempre des de veus ideològicament crítiques en la llínea política nort-americana, sent esta una accepció moderna estrictament ideològica d'un terme el significat més clàssic de la qual se cenyix a formes de domini en el seu sentit més estricte.

Jose2: /* Diferents accepcions del terme */

2015-11-06T18:58:02Z

Diferents accepcions del terme

← Revisió anterior		Revisió de 18:58 6 nov 2015
Llínea 8:		Llínea 8:
	No obstant, en els albors de la crida II Guerra Mundial, es comença a usar la denominació de "imperialisme" per a referir-se a dos noves potències, més tart enfrontades en la crida [[Guerra freda]]; són la [[Unió Soviètica]] i [[Estats Units]]. En este sentit, una famosa cita del líder polític anglés aixina [[Winston Churchill]], sobre els vencedors en el conflicte armat: "''L'història l'escriuen els vencedors''"; no obstant, sorgirien diversos corrents d'opinió i moviments socials de distint signe polític o ideològic que mantindrien posicions crítiques o obertament contràries a la visió predominant.		No obstant, en els albors de la crida II Guerra Mundial, es comença a usar la denominació de "imperialisme" per a referir-se a dos noves potències, més tart enfrontades en la crida [[Guerra freda]]; són la [[Unió Soviètica]] i [[Estats Units]]. En este sentit, una famosa cita del líder polític anglés aixina [[Winston Churchill]], sobre els vencedors en el conflicte armat: "''L'història l'escriuen els vencedors''"; no obstant, sorgirien diversos corrents d'opinió i moviments socials de distint signe polític o ideològic que mantindrien posicions crítiques o obertament contràries a la visió predominant.

	A finals del sigle passat i començaments d'este [sigle XXI\|XXI] s'imposen les posicions Nort-americanes; La preponderància econòmica dels EUA, comporta ademés un predomini cultural, encapçalament per indústries de l'entreteniment com la cinematogràfica i la musical. Este predomini economicocultural, unida a la publicitària i de consum, s'ha valorat per alguns sectors ideològics com un tipo de colonialisme cultural, mentres que en el camp polític, s'ha qualificat com a imperialista la política exterior dels [[Estats Units]], i el seu intervencionisme en diversos conflictes, sempre des de veus ideològicament crítiques en la llínea política nort-americana, sent esta una accepció moderna estrictament ideològica d'un terme el significat més clàssic de la qual se cenyix a formes de domini en el seu sentit més estricte.		A finals del sigle passat i començaments d'este [[sigle XXI\|XXI]] s'imposen les posicions Nort-americanes; La preponderància econòmica dels EUA, comporta ademés un predomini cultural, encapçalament per indústries de l'entreteniment com la cinematogràfica i la musical. Este predomini economicocultural, unida a la publicitària i de consum, s'ha valorat per alguns sectors ideològics com un tipo de colonialisme cultural, mentres que en el camp polític, s'ha qualificat com a imperialista la política exterior dels [[Estats Units]], i el seu intervencionisme en diversos conflictes, sempre des de veus ideològicament crítiques en la llínea política nort-americana, sent esta una accepció moderna estrictament ideològica d'un terme el significat més clàssic de la qual se cenyix a formes de domini en el seu sentit més estricte.

Jose2: /* Diferents accepcions del terme */

2015-11-06T18:57:39Z

Diferents accepcions del terme

← Revisió anterior		Revisió de 18:57 6 nov 2015
Llínea 8:		Llínea 8:
	No obstant, en els albors de la crida II Guerra Mundial, es comença a usar la denominació de "imperialisme" per a referir-se a dos noves potències, més tart enfrontades en la crida [[Guerra freda]]; són la [[Unió Soviètica]] i [[Estats Units]]. En este sentit, una famosa cita del líder polític anglés aixina [[Winston Churchill]], sobre els vencedors en el conflicte armat: "''L'història l'escriuen els vencedors''"; no obstant, sorgirien diversos corrents d'opinió i moviments socials de distint signe polític o ideològic que mantindrien posicions crítiques o obertament contràries a la visió predominant.		No obstant, en els albors de la crida II Guerra Mundial, es comença a usar la denominació de "imperialisme" per a referir-se a dos noves potències, més tart enfrontades en la crida [[Guerra freda]]; són la [[Unió Soviètica]] i [[Estats Units]]. En este sentit, una famosa cita del líder polític anglés aixina [[Winston Churchill]], sobre els vencedors en el conflicte armat: "''L'història l'escriuen els vencedors''"; no obstant, sorgirien diversos corrents d'opinió i moviments socials de distint signe polític o ideològic que mantindrien posicions crítiques o obertament contràries a la visió predominant.

	A finals del sigle passat i començaments d'este (sigle XXI\|XXI) s'~~imponen~~ les posicions Nort-americanes; La preponderància econòmica dels EUA, comporta ademés un predomini cultural, encapçalament per indústries de l'entreteniment com la cinematogràfica i la musical. Este predomini economicocultural, unida a la publicitària i de consum, s'ha valorat per alguns sectors ideològics com un tipo de colonialisme cultural, mentres que en el camp polític, s'ha qualificat com a imperialista la política exterior dels [[Estats Units]], i el seu intervencionisme en diversos conflictes, sempre des de veus ideològicament crítiques en la llínea política nort-americana, sent esta una accepció moderna estrictament ideològica d'un terme el significat més clàssic de la qual se cenyix a formes de domini en el seu sentit més estricte.		A finals del sigle passat i començaments d'este [sigle XXI\|XXI] s'imposen les posicions Nort-americanes; La preponderància econòmica dels EUA, comporta ademés un predomini cultural, encapçalament per indústries de l'entreteniment com la cinematogràfica i la musical. Este predomini economicocultural, unida a la publicitària i de consum, s'ha valorat per alguns sectors ideològics com un tipo de colonialisme cultural, mentres que en el camp polític, s'ha qualificat com a imperialista la política exterior dels [[Estats Units]], i el seu intervencionisme en diversos conflictes, sempre des de veus ideològicament crítiques en la llínea política nort-americana, sent esta una accepció moderna estrictament ideològica d'un terme el significat més clàssic de la qual se cenyix a formes de domini en el seu sentit més estricte.

Jose2 en 18:56 6 nov 2015

2015-11-06T18:56:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:56 6 nov 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''imperialisme''' és una actitut adoptada per un [[estat]] per a pretendre colocar-se per damunt d'atres estats o [[poble (societat)\|comunitats]]. L'imperialisme modern sol referir-se a l'actitut d'algunes potències, principalment europees, des de la [[Edat Moderna]] fins al procés de [[descolonisació]] despuix de la [[Segona Guerra Mundial]]; i més específicament, inclús en el nom ''Era de l'Imperialisme'', utilisat per la [[historiografia]], al periodo que va de 1871 a 1919, que es va produir una verdadera carrera per a construir imperis, principalment en el cridat ''[[repartiment d'Àfrica]] ''. Ad eixe periodo es referixen dos dels texts més importants que van fixar el concepte: ''[[Imperialisme (Hobson)\|Imperialism, a study]] '', de [[John A. Hobson\|Hobson]], i ''[[L'imperialisme, fase superior del capitalisme]] '', de [[Lenin]].		L''''imperialisme''' és una actitut adoptada per un [[estat]] per a pretendre colocar-se per damunt d'atres estats o [[poble (societat)\|comunitats]]. L'imperialisme modern sol referir-se a l'actitut d'algunes potències, principalment europees, des de la [[Edat Moderna]] fins al procés de [[descolonisació]] despuix de la [[Segona Guerra Mundial]]; i més específicament, inclús en el nom ''Era de l'Imperialisme'', utilisat per la [[historiografia]], al periodo que va de [[1871]] a [[1919]], que es va produir una verdadera carrera per a construir imperis, principalment en el cridat ''[[repartiment d'Àfrica]] ''. Ad eixe periodo es referixen dos dels texts més importants que van fixar el concepte: ''[[Imperialisme (Hobson)\|Imperialism, a study]] '', de [[John A. Hobson\|Hobson]], i ''[[L'imperialisme, fase superior del capitalisme]] '', de [[Lenin]].

	== Diferents accepcions del terme ==		== Diferents accepcions del terme ==
Llínea 8:		Llínea 8:
	No obstant, en els albors de la crida II Guerra Mundial, es comença a usar la denominació de "imperialisme" per a referir-se a dos noves potències, més tart enfrontades en la crida [[Guerra freda]]; són la [[Unió Soviètica]] i [[Estats Units]]. En este sentit, una famosa cita del líder polític anglés aixina [[Winston Churchill]], sobre els vencedors en el conflicte armat: "''L'història l'escriuen els vencedors''"; no obstant, sorgirien diversos corrents d'opinió i moviments socials de distint signe polític o ideològic que mantindrien posicions crítiques o obertament contràries a la visió predominant.		No obstant, en els albors de la crida II Guerra Mundial, es comença a usar la denominació de "imperialisme" per a referir-se a dos noves potències, més tart enfrontades en la crida [[Guerra freda]]; són la [[Unió Soviètica]] i [[Estats Units]]. En este sentit, una famosa cita del líder polític anglés aixina [[Winston Churchill]], sobre els vencedors en el conflicte armat: "''L'història l'escriuen els vencedors''"; no obstant, sorgirien diversos corrents d'opinió i moviments socials de distint signe polític o ideològic que mantindrien posicions crítiques o obertament contràries a la visió predominant.

	A finals del sigle passat i començaments d'este (XXI) s'imponen les posicions Nort-americanes;		A finals del sigle passat i començaments d'este (sigle XXI\|XXI) s'imponen les posicions Nort-americanes; La preponderància econòmica dels EUA, comporta ademés un predomini cultural, encapçalament per indústries de l'entreteniment com la cinematogràfica i la musical. Este predomini economicocultural, unida a la publicitària i de consum, s'ha valorat per alguns sectors ideològics com un tipo de colonialisme cultural, mentres que en el camp polític, s'ha qualificat com a imperialista la política exterior dels [[Estats Units]], i el seu intervencionisme en diversos conflictes, sempre des de veus ideològicament crítiques en la llínea política nort-americana, sent esta una accepció moderna estrictament ideològica d'un terme el significat més clàssic de la qual se cenyix a formes de domini en el seu sentit més estricte.
	La preponderància econòmica dels EUA, comporta ademés un predomini cultural, encapçalament per indústries de l'entreteniment com la cinematogràfica i la musical. Este predomini economicocultural, unida a la publicitària i de consum, s'ha valorat per alguns sectors ideològics com un tipo de colonialisme cultural, mentres que en el camp polític, s'ha qualificat com a imperialista la política exterior dels Estats Units, i el seu intervencionisme en diversos conflictes, sempre des de veus ideològicament crítiques en la llínea política nort-americana, sent esta una accepció moderna estrictament ideològica d'un terme el significat més clàssic de la qual se cenyix a formes de domini en el seu sentit més estricte.