Imperi romà - Historial de revisions

Lluísm en 07:26 16 abr 2026

2026-04-16T07:26:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:26 16 abr 2026
Llínea 180:		Llínea 180:
	[[File:Imperio Romano 117.D.C..jpg\|thumb\|right\|<center>Extensió de l'Imperi Romà en el [[sigle I]]</center>]]		[[File:Imperio Romano 117.D.C..jpg\|thumb\|right\|<center>Extensió de l'Imperi Romà en el [[sigle I]]</center>]]
	En esta image se mostra l'enorme extensió que va tindre l'Imperi Romà, el qual passà de ser un poble de pastors assentada a vores del riu Tíber, en [[Itàlia]], a una enorme potència militar, colonial i política que dominà tota [[Europa]], el nort d'[[Àfrica]] i part d'[['Àsia]]. L' Imperi deixà un gran llegat a la cultura occidental. Assunts com la organisació política, l'idioma, el Dret, la planificació urbana i les obres públiques, per nomenar alguns, són herència de Roma per al món actual.		En esta image se mostra l'enorme extensió que va tindre l'Imperi Romà, el qual passà de ser un poble de pastors assentada a vores del riu Tíber, en [[Itàlia]], a una enorme potència militar, colonial i política que dominà tota [[Europa]], el nort d'[[Àfrica]] i part d'[['Àsia]]. L' Imperi deixà un gran llegat a la cultura occidental. Assunts com la organisació política, l'idioma, el Dret, la planificació urbana i les obres públiques, per nomenar alguns, són herència de Roma per al món actual.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Gregorovius, Ferdinand (1894). George Bell, ed. History of the City of Rome in the Middle Ages, Vol. 1 (en inglés). Universidad de California. pp. 335-336		* Gregorovius, Ferdinand (1894). George Bell, ed. History of the City of Rome in the Middle Ages, Vol. 1 (en inglés). Universidad de California. pp. 335-336

Lluísm en 17:51 3 set 2025

2025-09-03T17:51:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:51 3 set 2025
Llínea 180:		Llínea 180:
	[[File:Imperio Romano 117.D.C..jpg\|thumb\|right\|<center>Extensió de l'Imperi Romà en el [[sigle I]]</center>]]		[[File:Imperio Romano 117.D.C..jpg\|thumb\|right\|<center>Extensió de l'Imperi Romà en el [[sigle I]]</center>]]
	En esta image se mostra l'enorme extensió que va tindre l'Imperi Romà, el qual passà de ser un poble de pastors assentada a vores del riu Tíber, en [[Itàlia]], a una enorme potència militar, colonial i política que dominà tota [[Europa]], el nort d'[[Àfrica]] i part d'[['Àsia]]. L' Imperi deixà un gran llegat a la cultura occidental. Assunts com la organisació política, l'idioma, el Dret, la planificació urbana i les obres públiques, per nomenar alguns, són herència de Roma per al món actual.		En esta image se mostra l'enorme extensió que va tindre l'Imperi Romà, el qual passà de ser un poble de pastors assentada a vores del riu Tíber, en [[Itàlia]], a una enorme potència militar, colonial i política que dominà tota [[Europa]], el nort d'[[Àfrica]] i part d'[['Àsia]]. L' Imperi deixà un gran llegat a la cultura occidental. Assunts com la organisació política, l'idioma, el Dret, la planificació urbana i les obres públiques, per nomenar alguns, són herència de Roma per al món actual.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Gregorovius, Ferdinand (1894). George Bell, ed. History of the City of Rome in the Middle Ages, Vol. 1 (en inglés). Universidad de California. pp. 335-336		* Gregorovius, Ferdinand (1894). George Bell, ed. History of the City of Rome in the Middle Ages, Vol. 1 (en inglés). Universidad de California. pp. 335-336

Lluísm en 11:40 12 jul 2025

2025-07-12T11:40:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:40 12 jul 2025
Llínea 180:		Llínea 180:
	[[File:Imperio Romano 117.D.C..jpg\|thumb\|right\|<center>Extensió de l'Imperi Romà en el [[sigle I]]</center>]]		[[File:Imperio Romano 117.D.C..jpg\|thumb\|right\|<center>Extensió de l'Imperi Romà en el [[sigle I]]</center>]]
	En esta image se mostra l'enorme extensió que va tindre l'Imperi Romà, el qual passà de ser un poble de pastors assentada a vores del riu Tíber, en [[Itàlia]], a una enorme potència militar, colonial i política que dominà tota [[Europa]], el nort d'[[Àfrica]] i part d'[['Àsia]]. L' Imperi deixà un gran llegat a la cultura occidental. Assunts com la organisació política, l'idioma, el Dret, la planificació urbana i les obres públiques, per nomenar alguns, són herència de Roma per al món actual.		En esta image se mostra l'enorme extensió que va tindre l'Imperi Romà, el qual passà de ser un poble de pastors assentada a vores del riu Tíber, en [[Itàlia]], a una enorme potència militar, colonial i política que dominà tota [[Europa]], el nort d'[[Àfrica]] i part d'[['Àsia]]. L' Imperi deixà un gran llegat a la cultura occidental. Assunts com la organisació política, l'idioma, el Dret, la planificació urbana i les obres públiques, per nomenar alguns, són herència de Roma per al món actual.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Gregorovius, Ferdinand (1894). George Bell, ed. History of the City of Rome in the Middle Ages, Vol. 1 (en inglés). Universidad de California. pp. 335-336		* Gregorovius, Ferdinand (1894). George Bell, ed. History of the City of Rome in the Middle Ages, Vol. 1 (en inglés). Universidad de California. pp. 335-336

Reval en 17:01 9 jul 2025

2025-07-09T17:01:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:01 9 jul 2025
Llínea 180:		Llínea 180:
	[[File:Imperio Romano 117.D.C..jpg\|thumb\|right\|<center>Extensió de l'Imperi Romà en el [[sigle I]]</center>]]		[[File:Imperio Romano 117.D.C..jpg\|thumb\|right\|<center>Extensió de l'Imperi Romà en el [[sigle I]]</center>]]
	En esta image se mostra l'enorme extensió que va tindre l'Imperi Romà, el qual passà de ser un poble de pastors assentada a vores del riu Tíber, en [[Itàlia]], a una enorme potència militar, colonial i política que dominà tota [[Europa]], el nort d'[[Àfrica]] i part d'[['Àsia]]. L' Imperi deixà un gran llegat a la cultura occidental. Assunts com la organisació política, l'idioma, el Dret, la planificació urbana i les obres públiques, per nomenar alguns, són herència de Roma per al món actual.		En esta image se mostra l'enorme extensió que va tindre l'Imperi Romà, el qual passà de ser un poble de pastors assentada a vores del riu Tíber, en [[Itàlia]], a una enorme potència militar, colonial i política que dominà tota [[Europa]], el nort d'[[Àfrica]] i part d'[['Àsia]]. L' Imperi deixà un gran llegat a la cultura occidental. Assunts com la organisació política, l'idioma, el Dret, la planificació urbana i les obres públiques, per nomenar alguns, són herència de Roma per al món actual.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Gregorovius, Ferdinand (1894). George Bell, ed. History of the City of Rome in the Middle Ages, Vol. 1 (en inglés). Universidad de California. pp. 335-336		* Gregorovius, Ferdinand (1894). George Bell, ed. History of the City of Rome in the Middle Ages, Vol. 1 (en inglés). Universidad de California. pp. 335-336

Jose2 en 17:49 23 set 2024

2024-09-23T17:49:48Z

Jose2 en 08:37 21 jun 2024

2024-06-21T08:37:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:37 21 jun 2024
Llínea 180:		Llínea 180:
	[[File:Imperio Romano 117.D.C..jpg\|thumb\|right\|<center>Extensió de l'Imperi Romà en el [[sigle I]]</center>]]		[[File:Imperio Romano 117.D.C..jpg\|thumb\|right\|<center>Extensió de l'Imperi Romà en el [[sigle I]]</center>]]
	En esta image se mostra l'enorme extensió que va tindre l'Imperi Romà, el qual passà de ser un poble de pastors assentada a vores del riu Tíber, en [[Itàlia]], a una enorme potència militar, colonial i política que dominà tota [[Europa]], el nort d'[[Àfrica]] i part d'[['Àsia]]. L' Imperi deixà un gran llegat a la cultura occidental. Assunts com la organisació política, l'idioma, el Dret, la planificació urbana i les obres públiques, per nomenar alguns, són herència de Roma per al món actual.		En esta image se mostra l'enorme extensió que va tindre l'Imperi Romà, el qual passà de ser un poble de pastors assentada a vores del riu Tíber, en [[Itàlia]], a una enorme potència militar, colonial i política que dominà tota [[Europa]], el nort d'[[Àfrica]] i part d'[['Àsia]]. L' Imperi deixà un gran llegat a la cultura occidental. Assunts com la organisació política, l'idioma, el Dret, la planificació urbana i les obres públiques, per nomenar alguns, són herència de Roma per al món actual.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Gregorovius, Ferdinand (1894). George Bell, ed. History of the City of Rome in the Middle Ages, Vol. 1 (en inglés). Universidad de California. pp. 335-336		* Gregorovius, Ferdinand (1894). George Bell, ed. History of the City of Rome in the Middle Ages, Vol. 1 (en inglés). Universidad de California. pp. 335-336

Jose2: Text reemplaça - ' En tot i això' a ' Encara que '

2023-08-25T12:18:26Z

Text reemplaça - ' En tot i això' a ' Encara que '

← Revisió anterior		Revisió de 12:18 25 ago 2023
Llínea 34:		Llínea 34:
	La màxima extensió de l'Imperi fon conseguida en Trajà, qui va véncer als parts i conquistà en el any [[117]], [[Armènia]] i la [[Mesopotàmia]].		La màxima extensió de l'Imperi fon conseguida en Trajà, qui va véncer als parts i conquistà en el any [[117]], [[Armènia]] i la [[Mesopotàmia]].
	Les distintes províncies incorporades a la dominació romana se varen dividir en senatorials i imperials. Les primeres, estaven baix l'administració del senat, sent les ya pacificades. Les segones, estaven baix el control de l'Emperador, que designava als seus governants. Allí se trobaven les llegions.		Les distintes províncies incorporades a la dominació romana se varen dividir en senatorials i imperials. Les primeres, estaven baix l'administració del senat, sent les ya pacificades. Les segones, estaven baix el control de l'Emperador, que designava als seus governants. Allí se trobaven les llegions.
	A l'estar dividida la potestat provincial entre el Príncep i el Senat, s'ha parlat d'una diarquia (en grec: dos poders sobirans). ~~En tot i això~~, al ser l'Emperador el que otorgava la funció senatorial, el controlava.		A l'estar dividida la potestat provincial entre el Príncep i el Senat, s'ha parlat d'una diarquia (en grec: dos poders sobirans). Encara que , al ser l'Emperador el que otorgava la funció senatorial, el controlava.

	La ciutat més important de l'imperi, era [[Roma]], sa capital. En ella es manifestava una gran opulència, a on els membres de l'orde senatorial i els rics cavallers habitaven en els domus, residències molt luxoses, encara que la majoria de la població vivia molt modestament, en els insulae, cases d'inquilinat de fins quatre pisos, insegures i incómodes.		La ciutat més important de l'imperi, era [[Roma]], sa capital. En ella es manifestava una gran opulència, a on els membres de l'orde senatorial i els rics cavallers habitaven en els domus, residències molt luxoses, encara que la majoria de la població vivia molt modestament, en els insulae, cases d'inquilinat de fins quatre pisos, insegures i incómodes.
Llínea 128:		Llínea 128:
	[[File:Museu Marès, columna romana al pati.jpg\|thumb\|right\|300px\|<center>Columna romana</center>]]		[[File:Museu Marès, columna romana al pati.jpg\|thumb\|right\|300px\|<center>Columna romana</center>]]
	[[File:Rome (IT), Kolosseum -- 2013 -- 3400.jpg\|thumb\|right\|300px\|<center>El [[Coliseu]] situat en [[Roma]]</center>]]		[[File:Rome (IT), Kolosseum -- 2013 -- 3400.jpg\|thumb\|right\|300px\|<center>El [[Coliseu]] situat en [[Roma]]</center>]]
	El món grec fon fonamental per al desenroll de l'art romà junt a les aportacions de la cultura etrusca. ~~En tot i això~~, també tingué una indiscutible personalitat, manifestada principalment en l' [[arquitectura]].		El món grec fon fonamental per al desenroll de l'art romà junt a les aportacions de la cultura etrusca. Encara que , també tingué una indiscutible personalitat, manifestada principalment en l' [[arquitectura]].

	Posteriorment l'art romà va repercutir enormement en els cultures occidentals, sent la base cultural d'Occident fins als nostres dies.		Posteriorment l'art romà va repercutir enormement en els cultures occidentals, sent la base cultural d'Occident fins als nostres dies.

Reval en 16:03 11 ago 2023

2023-08-11T16:03:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:03 11 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{~~Artícul~~ destacat}}		{{destacat}}

	{{Infobox països		{{Infobox països
	\|nom = Imperi Romà		\|nom = Imperi Romà

Reval en 16:02 11 ago 2023

2023-08-11T16:02:07Z

Reval en 16:00 11 ago 2023

2023-08-11T16:00:02Z

@@ Llínea 179: / Llínea 179: @@
 [[File:Imperio Romano 117.D.C..jpg|thumb|right|<center>Extensió de l'Imperi Romà en el [[sigle I]]</center>]]
 En esta image se mostra l'enorme extensió que va tindre l'Imperi Romà, el qual passà de ser un poble de pastors assentada a vores del riu Tíber, en [[Itàlia]], a una enorme potència militar, colonial i política que dominà tota [[Europa]], el nort d'[[Àfrica]] i part d'[['Àsia]]. L' Imperi deixà un gran llegat a la cultura occidental. Assunts com la organisació política, l'idioma, el Dret, la planificació urbana i les obres públiques, per nomenar alguns, són herència de Roma per al món actual.
 == Enllaços Externs ==

← Revisió anterior		Revisió de 17:49 23 set 2024
Llínea 62:		Llínea 62:
	La població romana estàva constituïda per dos grans blocs humans: [[Home\|hòmens]] lliures i [[esclau\|esclaus]]. Els hòmens lliures podien ser ciutadans (cives) o estrangers (peregrini). Ad estos últims se'ls permet residir en [[Roma]], pero carixen de drets polítics. Els ciutadans posseïxen les civites o ciutadania, dels quals els seus elements son:		La població romana estàva constituïda per dos grans blocs humans: [[Home\|hòmens]] lliures i [[esclau\|esclaus]]. Els hòmens lliures podien ser ciutadans (cives) o estrangers (peregrini). Ad estos últims se'ls permet residir en [[Roma]], pero carixen de drets polítics. Els ciutadans posseïxen les civites o ciutadania, dels quals els seus elements son:

	*Drets polítics:		* Drets polítics:
	**Ius suffragii: dret de sufragi actiu, es dir, dret a emetre el seu vot en qüestions relatives a l'Estat.		** Ius suffragii: dret de sufragi actiu, es dir, dret a emetre el seu vot en qüestions relatives a l'Estat.
	**Ous honorum: dret de ser triat per a ocupar càrrecs públics.		** Ous honorum: dret de ser triat per a ocupar càrrecs públics.
	**Ius provocationis ad populum: dret a apelar, davant l'assamblea del poble, contra la sentència de galtades o mort dictada per un magistrat.		** Ius provocationis ad populum: dret a apelar, davant l'assamblea del poble, contra la sentència de galtades o mort dictada per un magistrat.

	*Drets civils:		* Drets civils:
	**Ius connubii: dret a contraure matrimoni vàlit segon les lleis romanes.		** Ius connubii: dret a contraure matrimoni vàlit segon les lleis romanes.
	**Ius commercii: dret a la propietat i al comerç-		** Ius commercii: dret a la propietat i al comerç-
	**Ius (legis) actionis: posibilitat de fer valdre els seus drets front a la llei.		** Ius (legis) actionis: posibilitat de fer valdre els seus drets front a la llei.

	Estos drets poden adquirir-se per naiximent, per manumissió, per llei o per concessió especial de l'Estat; aixina mateix, poden pedre's total o parcialment.		Estos drets poden adquirir-se per naiximent, per manumissió, per llei o per concessió especial de l'Estat; aixina mateix, poden pedre's total o parcialment.
Llínea 136:		Llínea 136:
	Les principals característiques que aporta l'art romà com novetat son:		Les principals característiques que aporta l'art romà com novetat son:

	*Preocupació, en la arquitectura, pel joc de masses que ve pels elements usats en la construcció.		* Preocupació, en la arquitectura, pel joc de masses que ve pels elements usats en la construcció.
	*Arquitectura molt més colossal.		* Arquitectura molt més colossal.
	*Com element arquitectònic bàsic, se van a utilisar l'[[arc]], la [[revolta]] o [[volta]], i per tant, la [[cúpula]].		* Com element arquitectònic bàsic, se van a utilisar l'[[arc]], la [[revolta]] o [[volta]], i per tant, la [[cúpula]].
	*Se va a crear el retracte en la escultura.		* Se va a crear el retracte en la escultura.
	*Roma fon la creadora del relleu històric, cininuu i narratiu.		* Roma fon la creadora del relleu històric, cininuu i narratiu.

	Les principals característiques de l'arquitectura romana són:		Les principals característiques de l'arquitectura romana són:

	*És una arquitectura caracterisada per la monumentalitat, no a soles per l'espai que ocupa sino també pel seu significat.		* És una arquitectura caracterisada per la monumentalitat, no a soles per l'espai que ocupa sino també pel seu significat.
	Açò ve donat també per l'idea de l'immortalitat de l'Imperi.		Açò ve donat també per l'idea de l'immortalitat de l'Imperi.
	*És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional. Per açò i també per la pròpia estructura del Estat, apareixen noves construccions, en un gran desenroll de l'arquitectura civil i militar: basíliques, termes, etc.		* És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional. Per açò i també per la pròpia estructura del Estat, apareixen noves construccions, en un gran desenroll de l'arquitectura civil i militar: basíliques, termes, etc.

	*És una arquitectura dinàmica., com conseqüència de l'us d'alguns elements constructius com l' [arc]] i la [[revolta]].		* És una arquitectura dinàmica., com conseqüència de l'us d'alguns elements constructius com l' [arc]] i la [[revolta]].
	*Els materials utilisats són molt variats: pedra tallada en sellars regulars i disposta a [[dogal]] i [[tió]], [[formigó]], [[rajola]], [[mampost]], [[fusta]]... Quan el material era pobre se solia revestir en estucat, plaques de marbre o en ornamentació de [[mosaic\|mosaics]] o [[pintura]].		* Els materials utilisats són molt variats: pedra tallada en sellars regulars i disposta a [[dogal]] i [[tió]], [[formigó]], [[rajola]], [[mampost]], [[fusta]]... Quan el material era pobre se solia revestir en estucat, plaques de marbre o en ornamentació de [[mosaic\|mosaics]] o [[pintura]].
	*Se gasta l'orde [[Toscana\|toscà]] i també el [[Jònic\|jònic]] i el [[Coríntia\|corinti]]. Encara que lo més significatiu fon l'us de l'elegant orde compost. També fon molt freqüent la superposició en órdens en edificis molt alts. Normalment en el pis d'avall se gastava l'orde toscà, en el mig el jònic i en el superior el corinti. Els capitells, en general, presenten motius en major llibertat que en [[Grècia]] i hi han alguns en figuració.		* Se gasta l'orde [[Toscana\|toscà]] i també el [[Jònic\|jònic]] i el [[Coríntia\|corinti]]. Encara que lo més significatiu fon l'us de l'elegant orde compost. També fon molt freqüent la superposició en órdens en edificis molt alts. Normalment en el pis d'avall se gastava l'orde toscà, en el mig el jònic i en el superior el corinti. Els capitells, en general, presenten motius en major llibertat que en [[Grècia]] i hi han alguns en figuració.
	Apareixen les guirlandes i els bucranis com elements decoratius.		Apareixen les guirlandes i els bucranis com elements decoratius.
	*També l'arquitectura romana utilisà la superposició del mateixa va de l'arc i el [[llindar]].		* També l'arquitectura romana utilisà la superposició del mateixa va de l'arc i el [[llindar]].

	==== Els [[Temple\|temples]] romans ====		==== Els [[Temple\|temples]] romans ====
Llínea 179:		Llínea 179:
	== Extensió de l'Imperi Romà ==		== Extensió de l'Imperi Romà ==
	[[File:Imperio Romano 117.D.C..jpg\|thumb\|right\|<center>Extensió de l'Imperi Romà en el [[sigle I]]</center>]]		[[File:Imperio Romano 117.D.C..jpg\|thumb\|right\|<center>Extensió de l'Imperi Romà en el [[sigle I]]</center>]]
	En esta image se mostra l'enorme extensió que va tindre l'Imperi Romà, el qual passà de ser un poble de pastors assentada a vores del riu Tíber, en [[Itàlia]], a una enorme potència militar, colonial i política que dominà tota [[Europa]], el nort d'[[Àfrica]] i part d'[['Àsia]]. L' Imperi deixà un gran llegat a la cultura occidental. Assunts com la organisació política, l'idioma, el Dret, la planificació urbana i les obres públiques, per nomenar alguns, són herència de Roma per al món actual.		En esta image se mostra l'enorme extensió que va tindre l'Imperi Romà, el qual passà de ser un poble de pastors assentada a vores del riu Tíber, en [[Itàlia]], a una enorme potència militar, colonial i política que dominà tota [[Europa]], el nort d'[[Àfrica]] i part d'[['Àsia]]. L' Imperi deixà un gran llegat a la cultura occidental. Assunts com la organisació política, l'idioma, el Dret, la planificació urbana i les obres públiques, per nomenar alguns, són herència de Roma per al món actual.

	== Referències ==		== Referències ==

← Revisió anterior		Revisió de 16:02 11 ago 2023
Llínea 185:		Llínea 185:
	* Sarah Foot & Chase F. Robinson, ed. (2011). «Romans and Ethnics in the Byzantine World». The Oxford History of Historical Writing 2. Oxford		* Sarah Foot & Chase F. Robinson, ed. (2011). «Romans and Ethnics in the Byzantine World». The Oxford History of Historical Writing 2. Oxford
	* Suetonio (121). Vidas de los doce césares, obra en [[castellà]] en Wikisource		* Suetonio (121). Vidas de los doce césares, obra en [[castellà]] en Wikisource
			* Wells, Colin (1992). The Roman Empire. Harvard University Press

	== Bibliografia ===		== Bibliografia ==
	* Ando, Clifford (2000). Imperial Ideology and Provincial Loyalty in the Roman Empire. University of California Press. ISBN 0520220676		* Ando, Clifford (2000). Imperial Ideology and Provincial Loyalty in the Roman Empire. University of California Press. ISBN 0520220676
	* Brown, Peter (1971). The World of Late Antiquity. Londres: W. W. Norton & Company. ISBN 978-0393958034		* Brown, Peter (1971). The World of Late Antiquity. Londres: W. W. Norton & Company. ISBN 978-0393958034
	* Burgan, Michael (2009). Empire of Ancient Rome. Infobase Publishing		* Burgan, Michael (2009). Empire of Ancient Rome. Infobase Publishing
	* Garnsey, Peter; Saller, Peter (1987). The Roman Empire: Economy, Society and Culture. University of California Press. ISBN 9780520285989.		* Garnsey, Peter; Saller, Peter (1987). The Roman Empire: Economy, Society and Culture. University of California Press. ISBN 9780520285989
			* Grout, James (2014). «Encyclopaedia romana»
	* Newby, Zahra (2011). «Myth and Death: Roman Mythological Sarcophagi». A Companion to Greek Mythology. Blackwell		* Newby, Zahra (2011). «Myth and Death: Roman Mythological Sarcophagi». A Companion to Greek Mythology. Blackwell
	* Plutarco (siglo i/ii). Vidas paralelas, obra en español: tomos I, II, III, IV y V		* Plutarco (siglo i/ii). Vidas paralelas, obra en español: tomos I, II, III, IV y V
	* Robert L. Wolff (1948). «Romania: The Latin Empire of Constantinople»		* Robert L. Wolff (1948). «Romania: The Latin Empire of Constantinople»
	* Saddington, D.B. (2007). «Classes. The Evolution of the Roman Imperial Fleets». En Erdkamp, Paul, ed. A Companion to the Roman Army. Blackwell Publishing Ltd. ISBN 978-1-4051-2153-8.		* Saddington, D.B. (2007). «Classes. The Evolution of the Roman Imperial Fleets». En Erdkamp, Paul, ed. A Companion to the Roman Army. Blackwell Publishing Ltd. ISBN 978-1-4051-2153-8
			* Stambaugh, John E. (1988). The Ancient Roman City. Johns Hopkins University Press
	* Tito Livio (siglo i a. C.). Ab urbe condita libri, obra en español: tomos I, II, III, IV, V, VI y VII		* Tito Livio (siglo i a. C.). Ab urbe condita libri, obra en español: tomos I, II, III, IV, V, VI y VII