ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

2026-07-07T21:49:24Z

Bot: Creant artícul solicitat

← Revisió anterior		Revisió de 21:49 7 jul 2026
Llínea 16:		Llínea 16:


	[[Categoria:~~Categories per revisar~~]]		[[Categoria:Àsia en el sigle IV
			]]
			[[Categoria:Àsia en el sigle IX
			]]
			[[Categoria:Àsia en el sigle V
			]]

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

2026-07-07T21:49:17Z

Bot: Creant artícul solicitat

Pàgina nova

El '''Imperi romà d'Orient''', conegut historiográficamente com a '''Imperi bizantí o''' '''Bizancio'''<ref group=lower-alpha>[[Grec medieval|Grec bizantí]]: Βασιλεία Ῥωμαίων; [[grec modern]]: Ρωμαϊκό Βασίλειο, Βυζαντινή Αυτοκρατορία, Ανατολική Ρωμαϊκή Αυτοκρατορία, Ρωμανία o solament, Βυζάντιο; [[llatí]]: ''Imperium Romanum Orientale'' o ''Imperium Byzantinum''.</ref>''',''' i denominat en les seues últimes décades per fonts del món [[Cristiandad occidental|cristià occidental]] i [[Món islàmic|islàmic]] com '''<nowiki>'''Romania'''</nowiki>''', va ser la continuïtat oriental del [[Imperi romà]] des de l'any 395 fins a la caiguda de [[Constantinopla]] en 1453. La seua capital es trobava en Constantinopla (grec: ''Κωνσταντινούπολις'', actual [[Estambul]]), construïda sobre l'antiga [[Bizancio]], important ciutat colonial grega de Tracia fundada cap al 667 a. C. Per la seua progressiva [[helenización]] cultural, llingüística i administrativa —especialment per la tongada gradual del [[llatí]] pel [[Idioma grec|grec]] com a llengua oficial durant el regnat d'[[Heraclio]]<ref>{{Cita web|url=https://www.britannica.com/place/timeline-of-the-Roman-Empire|títul=Britannica per al canvi del llatí al grec com a llengua oficial durant Heraclio. Britannica diu que entre 610–641, baix Heraclio, la llengua oficial va canviar de llatí a grec.}}</ref>—, part de l'historiografia moderna ho descriu com un imperi romà de [[Cultura de Grècia|cultura grega]], encara que els seus habitants s'identificaven principalment com a romans<ref>{{Cita web|url=https://www.cambridge.org/core/journals/byzantine-and-modern-greek-studies/article/did-the-byzantines-call-themselves-byzantines-elements-of-eastern-roman-identity-in-the-imperial-discourse-of-the-seventh-century/65B940757F334DC5D5F0I6B479045BDD|títul=Cambridge / Panagiotis Theodoropoulos per a l'identitat romana i l'us historiográfico modern de “bizantino”. L'artícul diu que hi ha consens en que l'Estat i les seues èlits es varen identificar com a romans durant sigles, i que “bizantino” s'usa modernamente per a distinguir l'Imperi romà clàssic de la seua continuació medieval grecoparlante.}}</ref>— alguns historiadors han optat per referir-se a este [[Estat]] com un [[Grecs bizantins|imperi essencialment grec]].<ref>{{Cita web |url=http://www.oocities.org/collegepark/square/3602/impgriego.html |títul=L'Imperi grec de Bizancio |autor=José A. Marín R. |any=1998}}</ref>

Durant els primers sigles de l'Imperi romà, les províncies occidentals varen ser [[Romanización (aculturación)|romanizadas]], pero les parts orientals varen mantindre la seua [[Periodo helenístico#Cultura|cultura helenística]]. [[Constantino I]] (r. 306-337) va llegalisar el [[cristianisme]] i va moure la capital a Constantinopla. [[Teodosio I el Gran|Teodosio I]] (r. 379-395) va fer del cristianisme la religió estatal i el grec gradualment va reemplaçar al llatí per a usos oficials. L'imperi va adoptar una estratègia defensiva i, a lo llarc de la seua història restant, va passar per cicles recurrents de decliu i recuperació.

A lo llarc de la seua dilatada història, l'Imperi bizantí va sofrir numerosos revessos i pèrdues de territori, especialment durant les [[guerres romà-sasánidas|guerres contra els sasánidas]], [[Guerres bizantí-normandas|normandos]], [[Guerres búlgar-bizantines|búlgars]], [[guerres árabo-bizantino|àraps]] i [[Guerres turc-bizantines|turcs]]. Va alcançar la seua major extensió baixe el regnat de [[Justiniano I]] (''r''. 527-565), qui reconquistó breument gran part d'Itàlia i la [[Mar Mediterrànea|costa mediterrànea]] occidental. [[Plaga de Justiniano|Una plaga va escomençar]] al voltant de l'any 541, i una devastadora [[Guerra bizantí-sasánida (602-628)|guerra en la Pèrsia Sasánida]] drenó els recursos de l'imperi. Les [[Expansió musulmana|conquistes àraps]] varen dur a la pèrdua de les províncies més riques de l'imperi—[[Egipte (província romana)|Egipte]] i [[Síria (província romana)|Síria]]—a mans del [[Califato ortodox]]. En 689, [[Batalla de Cartago (698)|es va perdre Àfrica]] a mans del [[Califato omeya]], pero l'imperi es va estabilisar baix la [[Imperi bizantí baix la dinastia isáurica|dinastia isáurica]]. Es va expandir una volta més baix la [[dinastia macedonia]], passant per un [[Renaixença macedonio|renaixença]] que va durar dos sigles. Posteriorment, periodos de guerra civil i incursions [[Dinastia selyúcida|selyúcidas]] varen resultar en la pèrdua de la major part d'[[Anatolia|Àsia Menor]]. Encara que la seua influència en Àfrica del Nort i Oriente Pròxim va decaure com a resultat d'estos conflictes, l'imperi va continuar sent una important potència militar i econòmica en [[Europa]], [[Oriente Pròxim]] i el [[Mar Mediterràneu|Mediterràneu]] oriental durant la major part de la [[Edat Mija]]. L'imperi es va recuperar durant la [[restauració Comneno]] i Constantinopla va continuar sent la ciutat més gran i rica en Europa fins a el {{Sigle|XIII||s}}. Despuix d'això, l'imperi va començar una [[Decadència de l'Imperi bizantí|prolongada decadència]]: va ser en gran mida desmantellat en 1204, despuix del [[Lloc de Constantinopla (1204)|saqueig de Constantinopla]] durant la [[Quarta creuada]], quan els seus antics territoris [[Partitio terrarum imperii Romaniae|varen ser dividits]] entre [[Estat remanente|estats remanentes]] grecs i [[Francocracia|regnes llatins]]. A pesar de que en 1261 [[Imperi bizantí baix la dinastia Paleólogo|es va recuperar Constantinopla]], l'imperi reconstituido solament va eixercir un poder regional durant els seus últims sigles. Els seus territoris restants varen ser anexats progressivament pels [[Imperi otomà|turcs otomans]] en [[Guerres turc-bizantines|una série de guerres]] lliurades en els sigles {{Sigle|XIV||}} i {{Sigle|XV||}}. La [[caiguda de Constantinopla]] en 1453 va dur el final de l'imperi, pero la seua història i llegats continuen sent tema de debat fins a l'actualitat.

Durant este mileni d'existència, l'Imperi va ser un bastió del cristianisme i va impedir l'alvanç del [[islam]] cap a [[Europa Occidental]]. També va ser un dels principals centres comercials del món, establint una moneda d'or estable que va circular per tota l'àrea mediterrànea. Va influir de modo determinant en les lleis, els sistemes polítics i les costums de gran part d'Europa i d'Orient Mig, i gràcies a ell es varen conservar i varen transmetre moltes de les obres lliteràries i científiques del món clàssic i d'atres cultures.

Mentres que és la continuació oriental de l'Imperi romà, la seua transformació en una entitat cultural diferent d'Occident pot vore's com un llarc procés que es va iniciar quan l'emperador [[Constantino I el Gran]] va traslladar la capital imperial a [[Constantinopla]] en l'any 330. Va continuar en la divisió definitiva de l'Imperi despuix de la mort de [[Teodosio I]] en 395 i la posterior caiguda en 476 del [[Imperi romà d'Occident]], i va alcançar la seua culminació durant el {{Sigle|VII||s}}, baixe l'emperador [[Heraclio I]], en les reformes del qual l'Imperi va adquirir un caràcter marcadament diferent al del vell [[Imperi romà]]. Alguns acadèmics, com [[Theodor Mommsen]], han afirmat que fins a [[Heraclio I|Heraclio]] pot parlar-se en propietat de l'Imperi romà d'Orient, puix este va substituir l'antic títul imperial d'[[Augusto (títul)|august]] pel de ''[[Basileos#Bizancio|basileus]]'' (paraula grega que significa «rei» o «emperador») i va reemplaçar el [[llatí]] pel [[idioma grec|grec]] com a llengua administrativa en el 620, despuix de la qual cosa l'Imperi va tindre un marcat caràcter helènic.

En tot cas, el terme ''Imperi bizantí'' va ser creat per la erudición ilustrada dels sigles {{Sigle|XVII}} i {{Sigle|XVIII}} i mai va ser utilisat pels habitants d'este imperi, els qui ho varen continuar denominant ''Imperi romà'' (en [[Idioma grec|grec]]: {{lang|el|Βασιλεία Ῥωμαίων}}, ''Basileía Romaíon'' o {{lang|el|Ῥωμανία}}, ''Romanía'') durant tota la seua existència.

[[Categoria:Categories per revisar]]

Imperi bizantí - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat