Imola - Historial de revisions

Lluísm en 08:28 19 gin 2026

2026-01-19T08:28:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:28 19 gin 2026
Llínea 22:		Llínea 22:

	Uns 500 ciutadans varen morir durant la [[Primera Guerra Mundial]] i el 13 de maig de [[1944]] fon bombardejada pels aliats durant la [[Segona Guerra Mundial]].		Uns 500 ciutadans varen morir durant la [[Primera Guerra Mundial]] i el 13 de maig de [[1944]] fon bombardejada pels aliats durant la [[Segona Guerra Mundial]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat}}		{{Commonscat}}

	[[Categoria:Itàlia]]		[[Categoria:Itàlia]]

Lluísm en 18:19 25 oct 2025

2025-10-25T18:19:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:19 25 oct 2025
Llínea 21:		Llínea 21:
	En l'any [[1800]] va quedar ocupada pels francesos, e incorporada a la República Cispadana fon inclosa en la nova República Cisalpina, posteriorment república italiana i finalment regne d'Itàlia. Des de l'any [[1802]] Imola fon una prefectura del departament de Reno.		En l'any [[1800]] va quedar ocupada pels francesos, e incorporada a la República Cispadana fon inclosa en la nova República Cisalpina, posteriorment república italiana i finalment regne d'Itàlia. Des de l'any [[1802]] Imola fon una prefectura del departament de Reno.

	Uns 500 ciutadans varen morir durant la [[Primera Guerra Mundial]] i el 13 de maig de [[1944]] fon bombardejada pels aliats durant la [[Segona Guerra Mundial]].		Uns 500 ciutadans varen morir durant la [[Primera Guerra Mundial]] i el 13 de maig de [[1944]] fon bombardejada pels aliats durant la [[Segona Guerra Mundial]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: Text reemplaça - ' fou ' a ' fon '

2022-05-11T10:02:14Z

Text reemplaça - ' fou ' a ' fon '

← Revisió anterior		Revisió de 10:02 11 maig 2022
Llínea 21:		Llínea 21:
	En l'any [[1800]] va quedar ocupada pels francesos, e incorporada a la República Cispadana fon inclosa en la nova República Cisalpina, posteriorment república italiana i finalment regne d'Itàlia. Des de l'any [[1802]] Imola fon una prefectura del departament de Reno.		En l'any [[1800]] va quedar ocupada pels francesos, e incorporada a la República Cispadana fon inclosa en la nova República Cisalpina, posteriorment república italiana i finalment regne d'Itàlia. Des de l'any [[1802]] Imola fon una prefectura del departament de Reno.

	Uns 500 ciutadans varen morir durant la [[Primera Guerra Mundial]] i el 13 de maig de [[1944]] ~~fou~~ bombardejada pels aliats durant la [[Segona Guerra Mundial]].		Uns 500 ciutadans varen morir durant la [[Primera Guerra Mundial]] i el 13 de maig de [[1944]] fon bombardejada pels aliats durant la [[Segona Guerra Mundial]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: Text reemplaça - ' però ' a ' pero '

2022-04-27T19:31:25Z

Text reemplaça - ' però ' a ' pero '

← Revisió anterior		Revisió de 19:31 27 abr 2022
Llínea 13:		Llínea 13:
	En el [[sigle VII]] la ciutat tenia un [[castell]] (castrum) que es deia Imolas, del qual la ciutat va acabar prenent el nom.		En el [[sigle VII]] la ciutat tenia un [[castell]] (castrum) que es deia Imolas, del qual la ciutat va acabar prenent el nom.

	A finals del [[sigle XIII]], ocupada per Bolonya uns anys, fins que en l'any [[1424]] va caure en mans de Felip Maria Visconti, duc de Milà; per un temps va estar dominada pels Manfredi de Faenza en Astorgi II Manfredi i Tadeu Manfredi, ~~però~~ va tornar a [[Milà]] en l'any [[1473]] que als pocs mesos la va cedir al [[Papa]] Sixt IV.		A finals del [[sigle XIII]], ocupada per Bolonya uns anys, fins que en l'any [[1424]] va caure en mans de Felip Maria Visconti, duc de Milà; per un temps va estar dominada pels Manfredi de Faenza en Astorgi II Manfredi i Tadeu Manfredi, pero va tornar a [[Milà]] en l'any [[1473]] que als pocs mesos la va cedir al [[Papa]] Sixt IV.

	En l'any [[1499]] fon conquerida per Cèsar Borja, conegut pel Valentino o el duc Valentino, en un exèrcit de 14.000 homes que va batre la resistència de la Rocca o castell. Valentino va cridar a Leonardo da Vinci per millorar les fortificacions i feu d'Imola el seu quarter general. En [[1535]] es va reconèixer el domini directe del Papa i fon inclosa en la legació de Ravenna.		En l'any [[1499]] fon conquerida per Cèsar Borja, conegut pel Valentino o el duc Valentino, en un exèrcit de 14.000 homes que va batre la resistència de la Rocca o castell. Valentino va cridar a Leonardo da Vinci per millorar les fortificacions i feu d'Imola el seu quarter general. En [[1535]] es va reconèixer el domini directe del Papa i fon inclosa en la legació de Ravenna.

Jose2 en 19:33 5 ago 2021

2021-08-05T19:33:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:33 5 ago 2021
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Imola''' és una ciutat d'[[Italia\|italià]], situada en la regió d'Emília-Romanya en l'antiga província de Bolonya.		'''Imola''' és una ciutat d'[[Italia\|italià]], situada en la regió d'Emília-Romanya en l'antiga província de Bolonya.

	És molt coneguda perque és a on es troba el Circuit d'Enzo i Dino Ferrari, a on se celebra el Gran premi de San Marino de ~~Fórmula~~ 1 i GP2. També és conegut com a "Circuit d'Imola".		És molt coneguda perque és a on es troba el Circuit d'Enzo i Dino Ferrari, a on se celebra el Gran premi de San Marino de [[Fòrmula 1]] i GP2. També és conegut com a "Circuit d'Imola".

	Segons el cens de l'any [[2018]], conta en una població de 69.936 habitants.		Segons el cens de l'any [[2018]], conta en una població de 69.936 habitants.
Llínea 9:		Llínea 9:
	== Història ==		== Història ==

	Forum Cornelii fon el nom [[Antiga Roma\|romà]] d'Imola. Era una ciutat de la Gàlia, a uns 40 km de [[Bononia]] i 15 de [[Faventia]], a l'oest del riu Vatrenus (hui el Santerno). El seu nom es creu que prové de Corneli Sula pero algunes proves impliquen una fundació anterior. En la guerra civil que va seguir a la mort de [[Cèsar]], fon ocupada per [[Octavi]] que va establir en la ciutat els seus quarters d'hivern.		Forum Cornelii fon el nom [[Antiga Roma\|romà]] d'Imola. Era una ciutat de la [[Gàlia]], a uns 40 km de [[Bononia]] i 15 de [[Faventia]], a l'oest del riu Vatrenus (hui el Santerno). El seu nom es creu que prové de Corneli Sula pero algunes proves impliquen una fundació anterior. En la guerra civil que va seguir a la mort de [[Cèsar]], fon ocupada per [[Octavi]] que va establir en la ciutat els seus quarters d'[[hivern]].

	En el [[sigle VII]] la ciutat tenia un castell (castrum) que es deia Imolas, del qual la ciutat va acabar prenent el nom.		En el [[sigle VII]] la ciutat tenia un [[castell]] (castrum) que es deia Imolas, del qual la ciutat va acabar prenent el nom.

	A finals del [[sigle XIII]], ocupada per Bolonya uns anys, fins que en l'any [[1424]] va caure en mans de Felip Maria Visconti, duc de Milà; per un temps va estar dominada pels Manfredi de Faenza en Astorgi II Manfredi i Tadeu Manfredi, però va tornar a Milà en l'any [[1473]] que als pocs mesos la va cedir al [[Papa]] Sixt IV.		A finals del [[sigle XIII]], ocupada per Bolonya uns anys, fins que en l'any [[1424]] va caure en mans de Felip Maria Visconti, duc de Milà; per un temps va estar dominada pels Manfredi de Faenza en Astorgi II Manfredi i Tadeu Manfredi, però va tornar a [[Milà]] en l'any [[1473]] que als pocs mesos la va cedir al [[Papa]] Sixt IV.

	En l'any [[1499]] fon conquerida per Cèsar Borja, conegut pel Valentino o el duc Valentino, en un exèrcit de 14.000 homes que va batre la resistència de la Rocca o castell. Valentino va cridar a Leonardo da Vinci per millorar les fortificacions i feu d'Imola el seu quarter general. En 1535 es va reconèixer el domini directe del Papa i fon inclosa en la legació de Ravenna.		En l'any [[1499]] fon conquerida per Cèsar Borja, conegut pel Valentino o el duc Valentino, en un exèrcit de 14.000 homes que va batre la resistència de la Rocca o castell. Valentino va cridar a Leonardo da Vinci per millorar les fortificacions i feu d'Imola el seu quarter general. En [[1535]] es va reconèixer el domini directe del Papa i fon inclosa en la legació de Ravenna.

	De l'any [[1630]] a l'any [[1632]] Imola va patir una [[epidèmia]] de [[pesta]].		De l'any [[1630]] a l'any [[1632]] Imola va patir una [[epidèmia]] de [[pesta]].

	En l'any [[1800]] va quedar ocupada pels francesos, e incorporada a la República Cispadana fon inclosa en la nova República Cisalpina, posteriorment república italiana i finalment regne d'Itàlia. Des de l'any 1802 Imola fon una prefectura del departament de Reno.		En l'any [[1800]] va quedar ocupada pels francesos, e incorporada a la República Cispadana fon inclosa en la nova República Cisalpina, posteriorment república italiana i finalment regne d'Itàlia. Des de l'any [[1802]] Imola fon una prefectura del departament de Reno.

	Uns 500 ciutadans varen morir durant la [[Primera Guerra Mundial]] i el 13 de maig de [[1944]] fou bombardejada pels aliats durant la [[Segona Guerra Mundial]].		Uns 500 ciutadans varen morir durant la [[Primera Guerra Mundial]] i el 13 de maig de [[1944]] fou bombardejada pels aliats durant la [[Segona Guerra Mundial]].

Jose2 en 19:30 5 ago 2021

2021-08-05T19:30:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:30 5 ago 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:VISTA A EST DAL MASTIO DELLA ROCCA.jpg\|thumb\|~~250px~~\|Imola]]		[[File:VISTA A EST DAL MASTIO DELLA ROCCA.jpg\|thumb\|300px\|Imola]]

	'''Imola''' és una ciutat d'[[Italia\|italià]], situada en la regió d'Emília-Romanya en l'antiga província de Bolonya.		'''Imola''' és una ciutat d'[[Italia\|italià]], situada en la regió d'Emília-Romanya en l'antiga província de Bolonya.

Jose2: Pàgina nova, en el contingut: «Imola '''Imola''' és una ciutat d'italià, situada en la regió d'Emília-Romanya en l'…»

2021-08-05T19:30:44Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Imola '''Imola''' és una ciutat d'italià, situada en la regió d'Emília-Romanya en l'…»

Pàgina nova

[[File:VISTA A EST DAL MASTIO DELLA ROCCA.jpg|thumb|250px|Imola]]

'''Imola''' és una ciutat d'[[Italia|italià]], situada en la regió d'Emília-Romanya en l'antiga província de Bolonya.

És molt coneguda perque és a on es troba el Circuit d'Enzo i Dino Ferrari, a on se celebra el Gran premi de San Marino de Fórmula 1 i GP2. També és conegut com a "Circuit d'Imola".

Segons el cens de l'any [[2018]], conta en una població de 69.936 habitants.

== Història ==

Forum Cornelii fon el nom [[Antiga Roma|romà]] d'Imola. Era una ciutat de la Gàlia, a uns 40 km de [[Bononia]] i 15 de [[Faventia]], a l'oest del riu Vatrenus (hui el Santerno). El seu nom es creu que prové de Corneli Sula pero algunes proves impliquen una fundació anterior. En la guerra civil que va seguir a la mort de [[Cèsar]], fon ocupada per [[Octavi]] que va establir en la ciutat els seus quarters d'hivern.

En el [[sigle VII]] la ciutat tenia un castell (castrum) que es deia Imolas, del qual la ciutat va acabar prenent el nom.

A finals del [[sigle XIII]], ocupada per Bolonya uns anys, fins que en l'any [[1424]] va caure en mans de Felip Maria Visconti, duc de Milà; per un temps va estar dominada pels Manfredi de Faenza en Astorgi II Manfredi i Tadeu Manfredi, però va tornar a Milà en l'any [[1473]] que als pocs mesos la va cedir al [[Papa]] Sixt IV.

En l'any [[1499]] fon conquerida per Cèsar Borja, conegut pel Valentino o el duc Valentino, en un exèrcit de 14.000 homes que va batre la resistència de la Rocca o castell. Valentino va cridar a Leonardo da Vinci per millorar les fortificacions i feu d'Imola el seu quarter general. En 1535 es va reconèixer el domini directe del Papa i fon inclosa en la legació de Ravenna.

De l'any [[1630]] a l'any [[1632]] Imola va patir una [[epidèmia]] de [[pesta]].

En l'any [[1800]] va quedar ocupada pels francesos, e incorporada a la República Cispadana fon inclosa en la nova República Cisalpina, posteriorment república italiana i finalment regne d'Itàlia. Des de l'any 1802 Imola fon una prefectura del departament de Reno.

Uns 500 ciutadans varen morir durant la [[Primera Guerra Mundial]] i el 13 de maig de [[1944]] fou bombardejada pels aliats durant la [[Segona Guerra Mundial]].

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Itàlia]]