Idioma groenlandés - Historial de revisions

Llana en 18:39 27 feb 2015

2015-02-27T18:39:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:39 27 feb 2015
Llínea 30:		Llínea 30:

	[[Categoria:Llengües]]		[[Categoria:Llengües]]
	[[Categoria:~~Àrtic~~]]		[[Categoria:Groenlàndia]]

Llana en 18:09 27 feb 2015

2015-02-27T18:09:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:09 27 feb 2015
Llínea 4:		Llínea 4:
	\|pronunciació=		\|pronunciació=
	\|atresdenominacions=		\|atresdenominacions=
	\|estats=[[Groenlàndia]] (Dinamarca)		\|estats=[[Groenlàndia]] ([[Dinamarca]])
	\|regió= Nort Amèrica		\|regió= Nort Amèrica
	\|parlants= 50.000 aprox.		\|parlants= 50.000 aprox.
Llínea 30:		Llínea 30:

	[[Categoria:Llengües]]		[[Categoria:Llengües]]
			[[Categoria:Àrtic]]

Posmo en 12:22 27 feb 2015

2015-02-27T12:22:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:22 27 feb 2015
Llínea 4:		Llínea 4:
	\|pronunciació=		\|pronunciació=
	\|atresdenominacions=		\|atresdenominacions=
	\|estats=[[~~Groenlandia~~]] (Dinamarca)		\|estats=[[Groenlàndia]] (Dinamarca)
	\|regió= Nort Amèrica		\|regió= Nort Amèrica
	\|parlants= 50.000 aprox.		\|parlants= 50.000 aprox.
Llínea 23:		Llínea 23:
	}}		}}

	L''''idioma groenlandés''' (''kalaallisut''), també dit esquimo-groenlandés o groenlandés-inuktitut, és una llengua esquimo-aleutiana parlada en Groenlàndia i estretament relacionada en algunes llengües ~~canadienses~~ com l'[[Idioma esquimal\|esquimal]]. La llengua, l'igual que aquelles en les que està emparentada, és de caràcter altament polisintètic i ergatiu. Caso no n'hi han paraules compostes. En [[Groenlàndia]] n'hi han tres dialectes principals: groenlandés septentrional, occidental i oriental. El groenlandés occidental, el més important dels dialectes, li diuen kalaallisut. El dialecte septentrional, inuktun, se parla ~~proper~~ de la ciutat de Qaanaaq (Thule) i és més ~~proper~~ l'esquimal ~~canadiens~~. El groenlandés el parlen més de 54.000 persones, lo que supon un número major al de tots els parlants de les demés llengües esquimo-aleutianes juntes.		L''''idioma groenlandés''' (''kalaallisut''), també dit esquimo-groenlandés o groenlandés-inuktitut, és una llengua esquimo-aleutiana parlada en Groenlàndia i estretament relacionada en algunes llengües canadenques com l'[[Idioma esquimal\|esquimal]]. La llengua, l'igual que aquelles en les que està emparentada, és de caràcter altament polisintètic i ergatiu. Caso no n'hi han paraules compostes. En [[Groenlàndia]] n'hi han tres dialectes principals: groenlandés septentrional, occidental i oriental. El groenlandés occidental, el més important dels dialectes, li diuen kalaallisut. El dialecte septentrional, inuktun, se parla prop de la ciutat de Qaanaaq (Thule) i és més pròxim l'esquimal canadienc. El groenlandés el parlen més de 54.000 persones, lo que supon un número major al de tots els parlants de les demés llengües esquimo-aleutianes juntes.

	A efecte de comparació, el nom 'esquimal' es Inuttut en groenlandés. Una de les paraules esquimals més famoses, iglú (casa), se diu illu en groenlandés.		A efecte de comparació, el nom 'esquimal' es Inuttut en groenlandés. Una de les paraules esquimals més famoses, iglú (casa), se diu illu en groenlandés.

Silla Blava en 23:28 28 jul 2009

2009-07-28T23:28:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:28 28 jul 2009
Llínea 5:		Llínea 5:
	\|atresdenominacions=		\|atresdenominacions=
	\|estats=[[Groenlandia]] (Dinamarca)		\|estats=[[Groenlandia]] (Dinamarca)
	\|regió= Nort ~~amèrica~~		\|regió= Nort Amèrica
	\|parlants= 50.000 aprox.		\|parlants= 50.000 aprox.
	\|parlantsnatius=		\|parlantsnatius=

Silla Blava en 23:28 28 jul 2009

2009-07-28T23:28:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:28 28 jul 2009
Llínea 22:		Llínea 22:
	\|mapa=		\|mapa=
	}}		}}
	El '''idioma groenlandés''' (''kalaallisut''), també dit esquimo-groenlandés o groenlandés-inuktitut, es una llengua esquimo-aleutiana ~~parlà~~ en Groenlàndia i estretament ~~relacionà~~ en algunes llengües canadienses com el [[Idioma esquimal\|esquimal]]. La llengua, al igual que aquelles en les que està ~~emparentà~~, es de caràcter altament polisintètic i ergatiu. Caso no n'hi han paraules compostes. En [[Groenlàndia]] n'hi han tres dialectes principals: groenlandés septentrional, occidental i oriental. El groenlandés occidental, el més important dels dialectes, li diuen kalaallisut. El dialecte septentrional, inuktun, se parla proper de la ciutat de Qaanaaq (Thule) i és més proper al esquimal canadiens. El groenlandés el parlen més de 54.000 persones, lo que supon un número major al de tots els parlants de les demés llengües esquimo-aleutianes juntes.
			L''''idioma groenlandés''' (''kalaallisut''), també dit esquimo-groenlandés o groenlandés-inuktitut, és una llengua esquimo-aleutiana parlada en Groenlàndia i estretament relacionada en algunes llengües canadienses com l'[[Idioma esquimal\|esquimal]]. La llengua, l'igual que aquelles en les que està emparentada, és de caràcter altament polisintètic i ergatiu. Caso no n'hi han paraules compostes. En [[Groenlàndia]] n'hi han tres dialectes principals: groenlandés septentrional, occidental i oriental. El groenlandés occidental, el més important dels dialectes, li diuen kalaallisut. El dialecte septentrional, inuktun, se parla proper de la ciutat de Qaanaaq (Thule) i és més proper l'esquimal canadiens. El groenlandés el parlen més de 54.000 persones, lo que supon un número major al de tots els parlants de les demés llengües esquimo-aleutianes juntes.

	A efecte de comparació, el nom 'esquimal' es Inuttut en groenlandés. Una de les paraules esquimals més famoses, iglú (casa), se diu illu en groenlandés.		A efecte de comparació, el nom 'esquimal' es Inuttut en groenlandés. Una de les paraules esquimals més famoses, iglú (casa), se diu illu en groenlandés.
	El groenlandés distinguix dos tipos de paraules obertes: sustantives i verps. Cada categoria es subdividix en paraules transitives i intransitives. Se distinguixen quatre persones: 1ª, 2ª, 3ª i 3ª reflexiva; dos números: singular i plural (no n'hi ha dual com en esquimal); ~~hui~~ temps: indicatiu, participial, imperatiu, optatiu, subjuntiu passat, subjuntiu futur i subjuntiu habitual; deu casos: absolutiu, ergatiu, equatiu, instrumental, locatiu, allatiu, ablatiu i perlatiu. Per a alguns noms (nominatiu i acusatiu) els verps tenen una inflexió bipersonal per al subjecte i el objecte (distinguides per persona i número). Els sustantius transitius porten inflexió possesiva.		El groenlandés distinguix dos tipos de paraules obertes: sustantives i verps. Cada categoria és subdividix en paraules transitives i intransitives. Se distinguixen quatre persones: 1ª, 2ª, 3ª i 3ª reflexiva; dos números: singular i plural (no n'hi ha dual com en esquimal); huit temps: indicatiu, participial, imperatiu, optatiu, subjuntiu passat, subjuntiu futur i subjuntiu habitual; deu casos: absolutiu, ergatiu, equatiu, instrumental, locatiu, allatiu, ablatiu i perlatiu. Per a alguns noms (nominatiu i acusatiu) els verps tenen una inflexió bipersonal per al subjecte i el objecte (distinguides per persona i número). Els sustantius transitius porten inflexió possesiva.
	En contrast en les llengües esquimo-aleutianes de [[Canadà]], el groenlandés s'escriu en caracters llatins i no en el silabari inuktitut. Un caràcter especial, la lletra [[Kra]] (k), s'utilisava exclusivament en groenlandés ~~hasda~~ que una reforma ortogràfica la va substituir per la lletra [[Q\|q]].		En contrast en les llengües esquimo-aleutianes de [[Canadà]], el groenlandés s'escriu en caracters llatins i no en el silabari inuktitut. Un caràcter especial, la lletra [[Kra]] (k), s'utilisava exclusivament en groenlandés fins que una reforma ortogràfica la va substituir per la lletra [[Q\|q]].

	[[Categoria:Llengües]]		[[Categoria:Llengües]]

Vixca Valencia: Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua| |nom= Groenlandés |nomnatiu= kalaallisut |pronunciació= |atresdenominacions= |estats=Groenlandia (Dinamarca) |regió= Nort amèrica |parlants= 5...».

2009-07-28T22:24:03Z

Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua| |nom= Groenlandés |nomnatiu= kalaallisut |pronunciació= |atresdenominacions= |estats=Groenlandia (Dinamarca) |regió= Nort amèrica |parlants= 5...».

Pàgina nova

{{llengua|
|nom= Groenlandés
|nomnatiu= kalaallisut
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats=[[Groenlandia]] (Dinamarca)
|regió= Nort amèrica
|parlants= 50.000 aprox.
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank= No està entre els 100 primers
|família=[[Llengües esquimo-aleutines|Esquimo-aleutina]]<br />
  [[Inuktitut]]<br />
   '''Groenlandés'''<br />
|nació=[[Groenlàndia]]
|fontcolor=
|regulat= [[Oqaasileriffik]]
|iso1= kl
|iso2= kal
|iso3= kal
|sil=
|mapa=
}}
El '''idioma groenlandés''' (''kalaallisut''), també dit esquimo-groenlandés o groenlandés-inuktitut, es una llengua esquimo-aleutiana parlà en Groenlàndia i estretament relacionà en algunes llengües canadienses com el [[Idioma esquimal|esquimal]]. La llengua, al igual que aquelles en les que està emparentà, es de caràcter altament polisintètic i ergatiu. Caso no n'hi han paraules compostes. En [[Groenlàndia]] n'hi han tres dialectes principals: groenlandés septentrional, occidental i oriental. El groenlandés occidental, el més important dels dialectes, li diuen kalaallisut. El dialecte septentrional, inuktun, se parla proper de la ciutat de Qaanaaq (Thule) i és més proper al esquimal canadiens. El groenlandés el parlen més de 54.000 persones, lo que supon un número major al de tots els parlants de les demés llengües esquimo-aleutianes juntes.

A efecte de comparació, el nom 'esquimal' es Inuttut en groenlandés. Una de les paraules esquimals més famoses, iglú (casa), se diu illu en groenlandés.
El groenlandés distinguix dos tipos de paraules obertes: sustantives i verps. Cada categoria es subdividix en paraules transitives i intransitives. Se distinguixen quatre persones: 1ª, 2ª, 3ª i 3ª reflexiva; dos números: singular i plural (no n'hi ha dual com en esquimal); hui temps: indicatiu, participial, imperatiu, optatiu, subjuntiu passat, subjuntiu futur i subjuntiu habitual; deu casos: absolutiu, ergatiu, equatiu, instrumental, locatiu, allatiu, ablatiu i perlatiu. Per a alguns noms (nominatiu i acusatiu) els verps tenen una inflexió bipersonal per al subjecte i el objecte (distinguides per persona i número). Els sustantius transitius porten inflexió possesiva.
En contrast en les llengües esquimo-aleutianes de [[Canadà]], el groenlandés s'escriu en caracters llatins i no en el silabari inuktitut. Un caràcter especial, la lletra [[Kra]] (k), s'utilisava exclusivament en groenlandés hasda que una reforma ortogràfica la va substituir per la lletra [[Q|q]].

[[Categoria:Llengües]]