Idioma gaèlic escocés - Historial de revisions

Valencian en 01:01 21 set 2023

2023-09-21T01:01:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 01:01 21 set 2023
Llínea 33:		Llínea 33:
	El gaèlic escocés és una [[llengua indoeuropea]] que pertany a la branca [[Llengües goidèliques\|goidèlica]] de les [[llengües cèltiques insulars]], dins de la família de les [[llengües cèltiques]]. A banda de la nomenclatura ''gaèlic escocés'', esta llengua també es coneix, en el món anglosaxó, pel valor metonímic de ''gaèlic'', i l'[[irlandés]] (en anglés, ''Irish'') és la nomenclatura pròpia del ''gaèlic irlandés''. En territori escocés, d'atra banda, el nom de la llengua es pronuncia [ˈgaːlikʲ], i fora d'Escòcia pren la fonètica de [ˈɡeɪlɨk].		El gaèlic escocés és una [[llengua indoeuropea]] que pertany a la branca [[Llengües goidèliques\|goidèlica]] de les [[llengües cèltiques insulars]], dins de la família de les [[llengües cèltiques]]. A banda de la nomenclatura ''gaèlic escocés'', esta llengua també es coneix, en el món anglosaxó, pel valor metonímic de ''gaèlic'', i l'[[irlandés]] (en anglés, ''Irish'') és la nomenclatura pròpia del ''gaèlic irlandés''. En territori escocés, d'atra banda, el nom de la llengua es pronuncia [ˈgaːlikʲ], i fora d'Escòcia pren la fonètica de [ˈɡeɪlɨk].

	El gaèlic escocés no s'ha de confondre en l'[[scots]], que es referix a la varietat llingüística anglesa de la qual forma part l'[[anglés]] parlat a les [[Terres baixes d'Escòcia\|Terres Baixes escoceses]] (en anglés, ''Lowlands''; en gaèlic escocés, ''Ghalldachd''). Abans del [[sigle XV]], la parla anglesa de les Terres Baixes es coneixia com a ''Inglis'' (actualment, i en anglés, ''English''), mentres que el gaèlic escocés rebia el nom de ''Scottis'' (actualment, i en anglés, ''Scottish''). ~~Tanmateix~~, a partir del sigle XV ~~va prendre volada~~ la forma ''Erse'' (en anglès, ''Irish'' 'irlandés') per referir-se al gaèlic escocés, i l'scots va rebre el nom de ''Scottis''.<ref>{{smallcaps\|McArthur}}, Tom (1994). ''Companion to the Oxford English Dictionary''. Oxford: Oxford University Press</ref> Actualment, el gaèlic escocés és una llengua diferent que el [[gaèlic irlandés]], de manera que la forma ''Erse'' s'ha deixat d'utilisar per referir-se a la llengua cèltica d'Escòcia.		El gaèlic escocés no s'ha de confondre en l'[[scots]], que es referix a la varietat llingüística anglesa de la qual forma part l'[[anglés]] parlat a les [[Terres baixes d'Escòcia\|Terres Baixes escoceses]] (en anglés, ''Lowlands''; en gaèlic escocés, ''Ghalldachd''). Abans del [[sigle XV]], la parla anglesa de les Terres Baixes es coneixia com a ''Inglis'' (actualment, i en anglés, ''English''), mentres que el gaèlic escocés rebia el nom de ''Scottis'' (actualment, i en anglés, ''Scottish''). Ausades, a partir del [[sigle XV]] prengué força la forma ''Erse'' (en anglès, ''Irish'' 'irlandés') per a referir-se al gaèlic escocés, i l'scots va rebre el nom de ''Scottis''.<ref>{{smallcaps\|McArthur}}, Tom (1994). ''Companion to the Oxford English Dictionary''. Oxford: Oxford University Press</ref> Actualment, el gaèlic escocés és una llengua diferent que el [[gaèlic irlandés]], de manera que la forma ''Erse'' s'ha deixat d'utilisar per referir-se a la llengua cèltica d'Escòcia.

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: /* Classificació */

2023-09-21T00:57:54Z

Classificació

← Revisió anterior		Revisió de 00:57 21 set 2023
Llínea 31:		Llínea 31:

	==Classificació==		==Classificació==
	El gaèlic escocés és una [[llengua indoeuropea]] que pertany a la branca [[Llengües goidèliques\|goidèlica]] de les [[llengües cèltiques insulars]], dins de la família de les [[llengües cèltiques]]. A ~~part~~ de la nomenclatura ''gaèlic escocés'', esta llengua també es coneix, en el món anglosaxó, pel valor metonímic de ''gaèlic'', i l'irlandés (en anglés, ''Irish'') és la nomenclatura pròpia del ''gaèlic irlandés''. Al territori escocés, d'atra banda, el nom de la llengua es pronuncia [ˈgaːlikʲ], i fora d'Escòcia pren la fonètica de [ˈɡeɪlɨk].		El gaèlic escocés és una [[llengua indoeuropea]] que pertany a la branca [[Llengües goidèliques\|goidèlica]] de les [[llengües cèltiques insulars]], dins de la família de les [[llengües cèltiques]]. A banda de la nomenclatura ''gaèlic escocés'', esta llengua també es coneix, en el món anglosaxó, pel valor metonímic de ''gaèlic'', i l'[[irlandés]] (en anglés, ''Irish'') és la nomenclatura pròpia del ''gaèlic irlandés''. En territori escocés, d'atra banda, el nom de la llengua es pronuncia [ˈgaːlikʲ], i fora d'Escòcia pren la fonètica de [ˈɡeɪlɨk].

	El gaèlic escocés no s'ha de confondre en l'[[scots]], que es referix a la varietat llingüística anglesa de la qual forma part l'[[anglés]] parlat a les [[Terres baixes d'Escòcia\|Terres Baixes escoceses]] (en anglés, ''Lowlands''; en gaèlic escocés, ''Ghalldachd''). Abans del [[sigle XV]], la parla anglesa de les Terres Baixes es coneixia com a ''Inglis'' (actualment, i en anglés, ''English''), mentres que el gaèlic escocés rebia el nom de ''Scottis'' (actualment, i en anglés, ''Scottish''). Tanmateix, a partir del sigle XV va prendre volada la forma ''Erse'' (en anglès, ''Irish'' 'irlandés') per referir-se al gaèlic escocés, i l'scots va rebre el nom de ''Scottis''.<ref>{{smallcaps\|McArthur}}, Tom (1994). ''Companion to the Oxford English Dictionary''. Oxford: Oxford University Press</ref> Actualment, el gaèlic escocés és una llengua diferent que el [[gaèlic irlandés]], de manera que la forma ''Erse'' s'ha deixat d'utilisar per referir-se a la llengua cèltica d'Escòcia.		El gaèlic escocés no s'ha de confondre en l'[[scots]], que es referix a la varietat llingüística anglesa de la qual forma part l'[[anglés]] parlat a les [[Terres baixes d'Escòcia\|Terres Baixes escoceses]] (en anglés, ''Lowlands''; en gaèlic escocés, ''Ghalldachd''). Abans del [[sigle XV]], la parla anglesa de les Terres Baixes es coneixia com a ''Inglis'' (actualment, i en anglés, ''English''), mentres que el gaèlic escocés rebia el nom de ''Scottis'' (actualment, i en anglés, ''Scottish''). Tanmateix, a partir del sigle XV va prendre volada la forma ''Erse'' (en anglès, ''Irish'' 'irlandés') per referir-se al gaèlic escocés, i l'scots va rebre el nom de ''Scottis''.<ref>{{smallcaps\|McArthur}}, Tom (1994). ''Companion to the Oxford English Dictionary''. Oxford: Oxford University Press</ref> Actualment, el gaèlic escocés és una llengua diferent que el [[gaèlic irlandés]], de manera que la forma ''Erse'' s'ha deixat d'utilisar per referir-se a la llengua cèltica d'Escòcia.

Valencian en 00:56 21 set 2023

2023-09-21T00:56:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:56 21 set 2023
Llínea 26:		Llínea 26:
	El '''gaèlic escocés''' (''Gàidhlig'') és una [[Llengües indoeuropees\|llengua indoeuropea]] de la rama [[Llengües celtes\|celta]], membre de les llengües goidèliques, que arribà a [[Escòcia]] al voltant del [[sigle V]], quan els escots d'étnia celta i provenents del nort d'[[Irlanda]] s'assentaren en la costa occidental, duguent una varietat de l'[[irlandés]] antic que va sustituir a l'antiga llengua dels pictes parlada en la zona fins a eixe moment. D'ahi la seua similitut en el [[gaèlic]] parlat en [[Irlanda]] i l'[[Illa de Man]].		El '''gaèlic escocés''' (''Gàidhlig'') és una [[Llengües indoeuropees\|llengua indoeuropea]] de la rama [[Llengües celtes\|celta]], membre de les llengües goidèliques, que arribà a [[Escòcia]] al voltant del [[sigle V]], quan els escots d'étnia celta i provenents del nort d'[[Irlanda]] s'assentaren en la costa occidental, duguent una varietat de l'[[irlandés]] antic que va sustituir a l'antiga llengua dels pictes parlada en la zona fins a eixe moment. D'ahi la seua similitut en el [[gaèlic]] parlat en [[Irlanda]] i l'[[Illa de Man]].

	Més tart, els prèstams llingüístics procedents dels anglos i les invasions vikingues anirien relegant cada volta més el idioma, fins que ~~alrededor~~ de l'any 1500, durant el ~~reinat~~ de Jacobo IV, se crearen en les illes Hèbrides les corts locals i les escoles de barts, que foren ~~cuna~~ del Sistema de Calns de les Terres altes i un refugi per a la cultura i el idioma gaèlic, fortment reprimit durant sigles. Hui en dia és parlat per unes 60.000 persones en les regions nortenyes d'[[Escòcia]].		Més tart, els prèstams llingüístics procedents dels anglos i les invasions [[viking\|vikingues]] anirien relegant cada volta més l'idioma, fins que al voltant de l'any [[1500]], durant el regnat de [[Jacobo IV]], se crearen en les [[illes Hèbrides]] les corts locals i les escoles de barts, que foren breçol del Sistema de Calns de les Terres altes i un refugi per a la cultura i l'idioma gaèlic, fortment reprimit durant sigles. Hui en dia és parlat per unes 60.000 persones en les regions nortenyes d'[[Escòcia]].

	Encara que manco del 1% de la població escocesa -d'un total de 5,1 millons- parlen este idioma- per als que el parlen, n'hi han varis periòdics i programes de ràdio disponibles. El [[21 d'abril]] de l'any [[2005]] s'aprovà en el Parlament d'Escòcia la llei que convertix al gaèlic escocés en una de les llengües oficials d'Escòcia, junt al [[anglés]]. Se nomena sempre gaèlic escocés i no gaèlic (per a diferenciar-lo ~~del~~ [[irlandés]] i el manés) o [[escocés]] (per a no confondre-ho en l'escocés o en el dialecte escocés de l'anglés).		Encara que manco del 1% de la població escocesa -d'un total de 5,1 millons- parlen este idioma- per als que el parlen, n'hi han varis periòdics i programes de ràdio disponibles. El [[21 d'abril]] de l'any [[2005]] s'aprovà en el Parlament d'Escòcia la llei que convertix al gaèlic escocés en una de les llengües oficials d'Escòcia, junt a l'[[anglés]]. Se nomena sempre gaèlic escocés i no gaèlic (per a diferenciar-lo de l'[[irlandés]] i el [[manés]]) o [[escocés]] (per a no confondre-ho en l'escocés o en el dialecte escocés de l'anglés).

	==Classificació==		==Classificació==

Valencian en 00:51 21 set 2023

2023-09-21T00:51:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:51 21 set 2023
Llínea 24:		Llínea 24:
	\|mapa=[[File:Idioma gaélico escocés.png\|thumb\|center\|250px\|Distribució de l'idioma gaèlic escocés]]		\|mapa=[[File:Idioma gaélico escocés.png\|thumb\|center\|250px\|Distribució de l'idioma gaèlic escocés]]
	}}		}}
	El '''gaèlic escocés''' (''Gàidhlig'') és una [[Llengües indoeuropees\|llengua indoeuropea]] de la rama [[Llengües celtes\|celta]], membre de les llengües goidèliques, que arribà a [[Escòcia]] ~~alrededor~~ del [[sigle V]], quan els escots d'étnia celta i provenents del nort d'[[Irlanda]] s'assentaren en la costa occidental, duguent una varietat de l'irlandés antic que va sustituir a l'antiga llengua dels pictes parlada en la zona fins a ~~llavors~~. D'ahi la seua similitut en el gaèlic parlat en Irlanda i l'[[Illa de Man]].		El '''gaèlic escocés''' (''Gàidhlig'') és una [[Llengües indoeuropees\|llengua indoeuropea]] de la rama [[Llengües celtes\|celta]], membre de les llengües goidèliques, que arribà a [[Escòcia]] al voltant del [[sigle V]], quan els escots d'étnia celta i provenents del nort d'[[Irlanda]] s'assentaren en la costa occidental, duguent una varietat de l'[[irlandés]] antic que va sustituir a l'antiga llengua dels pictes parlada en la zona fins a eixe moment. D'ahi la seua similitut en el [[gaèlic]] parlat en [[Irlanda]] i l'[[Illa de Man]].

	Més tart, els prèstams llingüístics procedents dels anglos i les invasions vikingues anirien relegant cada volta més el idioma, fins que alrededor de l'any 1500, durant el reinat de Jacobo IV, se crearen en les illes Hèbrides les corts locals i les escoles de barts, que foren cuna del Sistema de Calns de les Terres altes i un refugi per a la cultura i el idioma gaèlic, fortment reprimit durant sigles. Hui en dia és parlat per unes 60.000 persones en les regions nortenyes d'[[Escòcia]].		Més tart, els prèstams llingüístics procedents dels anglos i les invasions vikingues anirien relegant cada volta més el idioma, fins que alrededor de l'any 1500, durant el reinat de Jacobo IV, se crearen en les illes Hèbrides les corts locals i les escoles de barts, que foren cuna del Sistema de Calns de les Terres altes i un refugi per a la cultura i el idioma gaèlic, fortment reprimit durant sigles. Hui en dia és parlat per unes 60.000 persones en les regions nortenyes d'[[Escòcia]].

Valencian en 00:50 21 set 2023

2023-09-21T00:50:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:50 21 set 2023
Llínea 24:		Llínea 24:
	\|mapa=[[File:Idioma gaélico escocés.png\|thumb\|center\|250px\|Distribució de l'idioma gaèlic escocés]]		\|mapa=[[File:Idioma gaélico escocés.png\|thumb\|center\|250px\|Distribució de l'idioma gaèlic escocés]]
	}}		}}
	El '''gaèlic escocés''' (''Gàidhlig'') és una [[Llengües indoeuropees\|llengua indoeuropea]] de la rama [[Llengües celtes\|celta]], membre de les llengües goidèliques, que arribà a [[Escòcia]] alrededor del [[sigle V]], quan els escots d'étnia celta i provenents del nort d'[[Irlanda]] s'assentaren en la costa occidental, duguent una varietat ~~del~~ irlandés antic que va sustituir a la antiga llengua dels pictes parlada en la zona fins a llavors. D'ahi la seua similitut en el gaèlic parlat en Irlanda i la [[Illa de Man]]. Més tart, els prèstams llingüístics procedents dels anglos i les invasions vikingues anirien relegant cada volta més el idioma, fins que alrededor de l'any 1500, durant el reinat de Jacobo IV, se crearen en les illes Hèbrides les corts locals i les escoles de barts, que foren cuna del Sistema de Calns de les Terres altes i un refugi per a la cultura i el idioma gaèlic, fortment reprimit durant sigles. Hui en dia és parlat per unes 60.000 persones en les regions nortenyes d'[[Escòcia]].		El '''gaèlic escocés''' (''Gàidhlig'') és una [[Llengües indoeuropees\|llengua indoeuropea]] de la rama [[Llengües celtes\|celta]], membre de les llengües goidèliques, que arribà a [[Escòcia]] alrededor del [[sigle V]], quan els escots d'étnia celta i provenents del nort d'[[Irlanda]] s'assentaren en la costa occidental, duguent una varietat de l'irlandés antic que va sustituir a l'antiga llengua dels pictes parlada en la zona fins a llavors. D'ahi la seua similitut en el gaèlic parlat en Irlanda i l'[[Illa de Man]].

			Més tart, els prèstams llingüístics procedents dels anglos i les invasions vikingues anirien relegant cada volta més el idioma, fins que alrededor de l'any 1500, durant el reinat de Jacobo IV, se crearen en les illes Hèbrides les corts locals i les escoles de barts, que foren cuna del Sistema de Calns de les Terres altes i un refugi per a la cultura i el idioma gaèlic, fortment reprimit durant sigles. Hui en dia és parlat per unes 60.000 persones en les regions nortenyes d'[[Escòcia]].

	Encara que manco del 1% de la població escocesa -d'un total de 5,1 millons- parlen este idioma- per als que el parlen, n'hi han varis periòdics i programes de ràdio disponibles. El [[21 d'abril]] de l'any [[2005]] s'aprovà en el Parlament d'Escòcia la llei que convertix al gaèlic escocés en una de les llengües oficials d'Escòcia, junt al [[anglés]]. Se nomena sempre gaèlic escocés i no gaèlic (per a diferenciar-lo del [[irlandés]] i el manés) o [[escocés]] (per a no confondre-ho en l'escocés o en el dialecte escocés de l'anglés).		Encara que manco del 1% de la població escocesa -d'un total de 5,1 millons- parlen este idioma- per als que el parlen, n'hi han varis periòdics i programes de ràdio disponibles. El [[21 d'abril]] de l'any [[2005]] s'aprovà en el Parlament d'Escòcia la llei que convertix al gaèlic escocés en una de les llengües oficials d'Escòcia, junt al [[anglés]]. Se nomena sempre gaèlic escocés i no gaèlic (per a diferenciar-lo del [[irlandés]] i el manés) o [[escocés]] (per a no confondre-ho en l'escocés o en el dialecte escocés de l'anglés).

Valencian en 00:13 25 oct 2022

2022-10-25T00:13:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:13 25 oct 2022
Llínea 15:		Llínea 15:
	[[Llengües goidèliques\|Goidèlic]]<br />		[[Llengües goidèliques\|Goidèlic]]<br />
	'''Gaèlic escocés'''<br />		'''Gaèlic escocés'''<br />
	\|nació= {{flagicon\|~~Escocia~~}} [[Escòcia]]		\|nació= {{flagicon\|Scotland}} [[Escòcia]]
	\|fontcolor=		\|fontcolor=
	\|regulat= [[Bòrd na Gàidhlig]]		\|regulat= [[Bòrd na Gàidhlig]]

Alacanti: Text reemplaça - '{{Commons|' a '{{Commonscat|'

2022-10-01T04:18:01Z

Text reemplaça - '{{Commons|' a '{{Commonscat|'

← Revisió anterior		Revisió de 04:18 1 oct 2022
Llínea 37:		Llínea 37:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{~~Commons~~\|Scottish Gaelic language}}		{{Commonscat\|Scottish Gaelic language}}

	{{Llengües del Regne Unit}}		{{Llengües del Regne Unit}}

Valencian en 03:39 22 set 2022

2022-09-22T03:39:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 03:39 22 set 2022
Llínea 4:		Llínea 4:
	\|pronunciació=		\|pronunciació=
	\|atresdenominacions=		\|atresdenominacions=
	\|estats= {{bandera\|~~Escòcia~~}} [[Escòcia]]		\|estats= {{bandera\|Scotland}} [[Escòcia]]
	\|regió= [[Gran Bretanya]]		\|regió= [[Gran Bretanya]]
	\|parlants= 58.652		\|parlants= 58.652

Valencian en 03:38 22 set 2022

2022-09-22T03:38:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 03:38 22 set 2022
Llínea 4:		Llínea 4:
	\|pronunciació=		\|pronunciació=
	\|atresdenominacions=		\|atresdenominacions=
	\|estats= {{bandera\|~~Escocia~~}} [[Escòcia]]		\|estats= {{bandera\|Escòcia}} [[Escòcia]]
	\|regió= [[Gran Bretanya]]		\|regió= [[Gran Bretanya]]
	\|parlants= 58.652		\|parlants= 58.652

Valencian en 03:38 22 set 2022

2022-09-22T03:38:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 03:38 22 set 2022
Llínea 4:		Llínea 4:
	\|pronunciació=		\|pronunciació=
	\|atresdenominacions=		\|atresdenominacions=
	\|estats= {{~~flagicon~~\|Escocia}} [[Escòcia]]		\|estats= {{bandera\|Escocia}} [[Escòcia]]
	\|regió= [[Gran Bretanya]]		\|regió= [[Gran Bretanya]]
	\|parlants= 58.652		\|parlants= 58.652