Ibn Sida - Historial de revisions

Jose2 en 18:00 5 feb 2026

2026-02-05T18:00:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:00 5 feb 2026
Llínea 28:		Llínea 28:
	* [[Harges]]		* [[Harges]]
	* [[Anex:Cites que reconeixen el valencià com llengua]]		* [[Anex:Cites que reconeixen el valencià com llengua]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 19:39 12 feb 2025

2025-02-12T19:39:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:39 12 feb 2025
Llínea 7:		Llínea 7:
	En el seu pròlec del ''Kitab al-Mujassas'' diu:		En el seu pròlec del ''Kitab al-Mujassas'' diu:

	{{Cita\|¿Com no he de fer-les -si escric en temps tan lluntans de quan l'arap es parlava en purea- i tenint que conviure familiarment en persones que parlen romanç?		{{Cita\|¿Com no he de fer-les -si escric en temps tan lluntans de quan l'arap es parlava en purea- i tenint que conviure familiarment en persones que parlen romanç?}}

	Un eixemple de les paraules d'eixe romanç: "regalicia", "baines", "grayles" (graelles), "canters", "formage", "forreylats" (forrellats), "cobertors", "blanquet", "sedaz" (sedaç), "alquitra", "boix" "Uldecona", "Biar","Holocau", "Bunyol", "Algecira", "Culyera", "Liria", "Turres Torres", "Montroy", "Picacen", "Alcacer", "Spioca", "Suyllana", "Terrabona", "Altura", "Eslida", "Onda", "Borriana", etc...		Un eixemple de les paraules d'eixe romanç: "regalicia", "baines", "grayles" (graelles), "canters", "formage", "forreylats" (forrellats), "cobertors", "blanquet", "sedaz" (sedaç), "alquitra", "boix" "Uldecona", "Biar","Holocau", "Bunyol", "Algecira", "Culyera", "Liria", "Turres Torres", "Montroy", "Picacen", "Alcacer", "Spioca", "Suyllana", "Terrabona", "Altura", "Eslida", "Onda", "Borriana", etc...

Xavier en 19:39 12 feb 2025

2025-02-12T19:39:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:39 12 feb 2025
Llínea 9:		Llínea 9:
	{{Cita\|¿Com no he de fer-les -si escric en temps tan lluntans de quan l'arap es parlava en purea- i tenint que conviure familiarment en persones que parlen romanç?		{{Cita\|¿Com no he de fer-les -si escric en temps tan lluntans de quan l'arap es parlava en purea- i tenint que conviure familiarment en persones que parlen romanç?

	Un eixemple de les paraules d'eixe romanç: "regalicia", "baines", "grayles"(graelles), "canters", "formage", "forreylats" (forrellats), "cobertors", "blanquet", "sedaz" (sedaç), "alquitra", "boix" "Uldecona", "Biar","Holocau", "Bunyol", "Algecira", "Culyera", "Liria", "Turres Torres", "Montroy", "Picacen", "Alcacer", "Spioca", "Suyllana", "Terrabona", "Altura", "Eslida", "Onda", "Borriana", etc...		Un eixemple de les paraules d'eixe romanç: "regalicia", "baines", "grayles" (graelles), "canters", "formage", "forreylats" (forrellats), "cobertors", "blanquet", "sedaz" (sedaç), "alquitra", "boix" "Uldecona", "Biar","Holocau", "Bunyol", "Algecira", "Culyera", "Liria", "Turres Torres", "Montroy", "Picacen", "Alcacer", "Spioca", "Suyllana", "Terrabona", "Altura", "Eslida", "Onda", "Borriana", etc...

	== Cites ==		== Cites ==

Xavier en 19:38 12 feb 2025

2025-02-12T19:38:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:38 12 feb 2025
Llínea 4:		Llínea 4:

	La seua obra més important és el seu diccionari enciclopèdic àrap escrit en dèsset volumns titulat ''Kitab al-Mujassas'' (Diccionarin de térmens especialisats), que recopilava en gran medida la lexicografia àrap anterior,encara que en una gran cantitat de térmens de tots els camps del saber. Aixina que, els volumns II, XI i XIII arrepleguen conceptes relacionats en la música i els seus instruments en la cultura àrap.		La seua obra més important és el seu diccionari enciclopèdic àrap escrit en dèsset volumns titulat ''Kitab al-Mujassas'' (Diccionarin de térmens especialisats), que recopilava en gran medida la lexicografia àrap anterior,encara que en una gran cantitat de térmens de tots els camps del saber. Aixina que, els volumns II, XI i XIII arrepleguen conceptes relacionats en la música i els seus instruments en la cultura àrap.

			En el seu pròlec del ''Kitab al-Mujassas'' diu:

			{{Cita\|¿Com no he de fer-les -si escric en temps tan lluntans de quan l'arap es parlava en purea- i tenint que conviure familiarment en persones que parlen romanç?

			Un eixemple de les paraules d'eixe romanç: "regalicia", "baines", "grayles"(graelles), "canters", "formage", "forreylats" (forrellats), "cobertors", "blanquet", "sedaz" (sedaç), "alquitra", "boix" "Uldecona", "Biar","Holocau", "Bunyol", "Algecira", "Culyera", "Liria", "Turres Torres", "Montroy", "Picacen", "Alcacer", "Spioca", "Suyllana", "Terrabona", "Altura", "Eslida", "Onda", "Borriana", etc...

	== Cites ==		== Cites ==

Reval en 20:08 11 gin 2025

2025-01-11T20:08:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:08 11 gin 2025
Llínea 16:		Llínea 16:

	Est és un factor clau en la diferenciació entre el [[gallec]] i el [[portugués]]. El fet de que Galícia i Portugal pertanyguen a realitats polítiques diferents ha segut crucial per a que abdós llengües es consideren distintes. Ací no ha mediat un factor llingüístic sino un factor polític.		Est és un factor clau en la diferenciació entre el [[gallec]] i el [[portugués]]. El fet de que Galícia i Portugal pertanyguen a realitats polítiques diferents ha segut crucial per a que abdós llengües es consideren distintes. Ací no ha mediat un factor llingüístic sino un factor polític.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Lluísm en 17:06 9 jul 2024

2024-07-09T17:06:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:06 9 jul 2024
Llínea 22:		Llínea 22:
	* [[Harges]]		* [[Harges]]
	* [[Anex:Cites que reconeixen el valencià com llengua]]		* [[Anex:Cites que reconeixen el valencià com llengua]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 15:40 11 abr 2024

2024-04-11T15:40:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:40 11 abr 2024
Llínea 3:		Llínea 3:
	Cec de naiximent, son pare també era cec, estudià en Umar al-Talamanqui i Said al-Bagdadi, fon admirat per la seua gran memòria i treballà baix la protecció dels reis de la [[taifa de Dénia]] Al-Muwaffaq i el seu hereu Ali Iqbal al-Dawla.		Cec de naiximent, son pare també era cec, estudià en Umar al-Talamanqui i Said al-Bagdadi, fon admirat per la seua gran memòria i treballà baix la protecció dels reis de la [[taifa de Dénia]] Al-Muwaffaq i el seu hereu Ali Iqbal al-Dawla.

	La seua obra més important és el seu diccionari enciclopèdic àrap escrit en dèsset volumns titulat ''Kitab al-Mujassas'' (Diccionarin de térmens especialisats), que recopilava en gran medida la lexicografia àrap anterior,encara que en una gran cantitat de térmens de tots els camps del saber. Aixina que, els volumns II, XI i XIII arrepleguen conceptes relacionats en la música i els seus instruments en la cultura àrap.		La seua obra més important és el seu diccionari enciclopèdic àrap escrit en dèsset volumns titulat ''Kitab al-Mujassas'' (Diccionarin de térmens especialisats), que recopilava en gran medida la lexicografia àrap anterior,encara que en una gran cantitat de térmens de tots els camps del saber. Aixina que, els volumns II, XI i XIII arrepleguen conceptes relacionats en la música i els seus instruments en la cultura àrap.

	== Cites ==		== Cites ==

Lluísm en 19:47 30 oct 2022

2022-10-30T19:47:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:47 30 oct 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Abū-l-Hasan `Alī ibn Ismā`īl al-Musrī al-Andalusi al-lugawī''' ([[Múrcia]], c. [[1007]] - [[Dénia]], [[25 de març]] de [[1066]]), conegut com a '''Ibn Sida''' i ''El Cec de Múrcia'', fon un eminent filòlec lexicógraf andalusí.		'''Abū-l-Hasan `Alī ibn Ismā`īl al-Musrī al-Andalusi al-lugawī''' ([[Múrcia]], c. [[1007]] - † [[Dénia]], [[25 de març]] de [[1066]]), conegut com a '''Ibn Sida''' i ''El Cec de Múrcia'', fon un eminent filòlec lexicógraf andalusí.

	Cec de naiximent, son pare també era cec, estudià en Umar al-Talamanqui i Said al-Bagdadi, fon admirat per la seua gran memòria i treballà baix la protecció dels reis de la [[taifa de Dénia]] Al-Muwaffaq i el seu hereu Ali Iqbal al-Dawla.		Cec de naiximent, son pare també era cec, estudià en Umar al-Talamanqui i Said al-Bagdadi, fon admirat per la seua gran memòria i treballà baix la protecció dels reis de la [[taifa de Dénia]] Al-Muwaffaq i el seu hereu Ali Iqbal al-Dawla.

Jose2: /* Vore també */

2022-04-28T19:04:27Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 19:04 28 abr 2022
Llínea 21:		Llínea 21:
	* [[Llengua mossàrap]]		* [[Llengua mossàrap]]
	* [[Harges]]		* [[Harges]]
			* [[Anex:Cites que reconeixen el valencià com llengua]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 19:03 28 abr 2022

2022-04-28T19:03:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:03 28 abr 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''~~Yonah ben Isaac~~ ibn ~~Buqlaris~~ al-~~Israili~~''' ~~va ser un mege i botànic judeu de~~ [[Al-~~Andalus~~]] ~~naixcut en~~ [[~~Saragossa~~]] ~~en el~~ [[~~sigle XI~~]] i ~~fallit al començament del~~ .		'''Abū-l-Hasan `Alī ibn Ismā`īl al-Musrī al-Andalusi al-lugawī''' ([[Múrcia]], c. [[1007]] - [[Dénia]], [[25 de març]] de [[1066]]), conegut com a '''Ibn Sida''' i ''El Cec de Múrcia'', fon un eminent filòlec lexicógraf andalusí.

	~~Va redactar~~ en ~~l'any~~ [[~~1106~~]] ~~un tractat de farmacologia sobre els medicaments simples titulat Kitab~~ al ~~Mustaini o Llibre del~~-~~Musta'in~~.		Cec de naiximent, son pare també era cec, estudià en Umar al-Talamanqui i Said al-Bagdadi, fon admirat per la seua gran memòria i treballà baix la protecció dels reis de la [[taifa de Dénia]] Al-Muwaffaq i el seu hereu Ali Iqbal al-Dawla.

	~~Provablement~~, ~~va tindre~~ que ~~emigrar~~ de ~~Al-Andalus per~~ la ~~repressió intelectual que va eixercir l'Imperi almorávide~~.		La seua obra més important és el seu diccionari enciclopèdic àrap escrit en dèsset volumns titulat ''Kitab al-Mujassas'' (Diccionarin de térmens especialisats), que recopilava en gran medida la lexicografia àrap anterior,encara que en una gran cantitat de térmens de tots els camps del saber. Aixina que, els volumns II, XI i XIII arrepleguen conceptes relacionats en la música i els seus instruments en la cultura àrap.

	En Kitab al Mustaini apareixen els térmens de les espècies medicinals en varis idiomes: grec, àrap, persa, siríaco, bereber i atres llengües romàniques hispàniques, diferenciant noms de les aljamies de Saragossa i Valencia : ‘parthal’ (pardal), ‘letuga’ (lletuga), ‘lop’ (llop), ‘formache’ (formage), ’lebre’ (llebre), ’ ’thapara’ (tapera), ’thomiello’ (tomello)...per lo que este llibre guarda un alt interés filològic.		== Cites ==

	~~Ibn Buqlaris distinguix~~, en ~~este sentit~~, ~~un dialecte hispanoárabe romançada saragossana (ayamiyya saraqusta o aljamía romançada popular saragossana), del pròpiament andalusí (ayamiyyat al~~-~~Andalus~~ o ~~romançada~~ de ~~Al-Ándalus)~~. ~~És també~~ una ~~valiosa font per a l'estudi~~ de la ~~primitiva romançada aragonesa~~, ~~tant per la cantitat~~ de ~~noms populars~~ de ~~plantes, com pels térmens mèdics~~ i ~~creències,~~ que ~~eren nomenades a sovint~~ en ~~expressions metafòriques.~~		{{Cita\|Los primeros indicios de romance valenciano se evidencian en las Jarchas del siglo IX, por ejemplo las del señor de Murviedro datadas en el 1085, las de Ibn Al-Dani de Denia o las fechadas en el 1121 de Ibn Rudaym de Bocairente. Los mozárabes emplearon el latín en sus libros y escritos; pero en el uso diario hablaban una lengua romance que no se escribía pero que era de uso general en los siglos IX y X, no solo entre mozárabes y judíos, sino entre musulmanes de todas las clases sociales. Uno de los testimonios más clarificadores fue el de Ibn Sida, muerto en Denia en el 1066, que nos dejó plasmada la situación lingüística de su época, el siglo XI, con un par de frases "¿Com no he de fer-les – si escric en temps tan alluntats de quan l'arap es parlava en purea – i tenint que conviure familiarment en persones que parlen romanç?"}}

	~~Va escriure aixina mateix Risalat al-tabyin wa-~~l~~-tartill o Epístola~~ de l'~~explicació~~ i ~~la reglamentació~~, ~~un tractat~~ que ~~classificava~~ de ~~modo jeràrquic els aliments~~ a ~~on desenrollava~~ un ~~concepte~~ de ~~Galeno que parlava~~ de ~~quatre facultats existents~~ en la ~~totalitat dels òrguens del cos humà: la força aprehensiva, la força retentiva, la força digestiva~~ i ~~la força expulsiva~~.		* ''Origen del valenciano. Jarchas mozárabes en valenciano. Idiomavalenciano.com''

			L'àrap Ibn Sida que va morir en Dénia en l'any 1066, es disculpava dels erros comessos en la seua obra, ya que estava rodejat “de persones que parlaven romanç”. Abans de l'arribada del [[Jaume I\|Conquistador]] ya es parlava una llengua romançada que posteriorment es diria [[Llengua valenciana\|valencià]]. Per un atre costat i d'acort en les fonts històriques, el repoblament cristià a penes superà el 3%, sent impossible que eixa chicoteta població de repobladors imponguera una llengua i més quan es trobaven dividits en aragonesos, catalans i francesos.

			[[Valéncia]] mai ha estat unida políticament a [[Catalunya]]. El [[Regne de Valéncia]] es regia pels seus propis [[Furs\|furs]] diferents dels atres territoris de la [[Corona d'Aragó]]. Per tant, des d'un punt de vista polític i institucional [[Comunitat valenciana\|Valéncia]] i [[Catalunya]] des de fa 700 anys han constituït dos realitats distintes.

			Est és un factor clau en la diferenciació entre el [[gallec]] i el [[portugués]]. El fet de que Galícia i Portugal pertanyguen a realitats polítiques diferents ha segut crucial per a que abdós llengües es consideren distintes. Ací no ha mediat un factor llingüístic sino un factor polític.

	== Vore també ==		== Vore també ==
Llínea 16:		Llínea 22:
	* [[Harges]]		* [[Harges]]

	== ~~Referències~~ ==		== Enllaços externs ==
	~~== Fuentes ==~~
	* Bosch Vilá, Jacinto, [http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/03/27/1bosch.pdf «El reino de taifas de Zaragoza: algunos aspectos de la cultura árabe en el Valle del Ebro»], [http://ifc.dpz.es/publicaciones/ver/id/327 ''Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita, 10-11''], 1960, págs. 7-67. ISSN 004-551794(460-22)

	* ~~Maíllo Salgado, Felipe, «~~[https://~~web~~.~~archive~~.org/~~web~~/~~20090718060659/http~~://~~www~~.~~seacex~~.~~com~~/~~documentos/07_saberes_1_sefarad.pdf Los judíos y la ciencia en la Península Ibérica en~~ el ~~medievo~~]~~», ''Memoria de Sefarad'', Toledo, Centro Cultural San Marcos, octubre de 2002 – enero de 2003, Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior, pág. 286.~~		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ibn_Sida Ibn Sida en Wikipedia]
			* [https://books.google.es/books?id=xAU_JYSUKTsC&pg=PA62&lpg=PA62&dq=Ibn-Sida&source=bl&ots=ljzVtkoqpC&sig=5oy-4OaeAtP_uk-1-LgscHspJ2Y&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwi28YD7tJbQAhVHNhoKHX6PDt8Q6AEIMDAD#v=onepage&q=Ibn-Sida&f=false Ibn Sīda de Murcia: el mayor lexicógrafo de Al-Andalus - Darío Cabanelas Rodríguez]

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]