I Congrés de la Llengua Valenciana - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Monasteri d'El Puig' a 'Monasteri de Santa Maria d'El Puig'

2025-08-15T11:01:07Z

Text reemplaça - 'Monasteri d'El Puig' a 'Monasteri de Santa Maria d'El Puig'

← Revisió anterior		Revisió de 11:01 15 ago 2025
Llínea 19:		Llínea 19:
	El primer [[Tribunal de les Aigües\|Tribunal de Justícia de les Aigües de la Vega de Valéncia]], abans del [[sigle X]]. En l'any [[1100]], quan atres comtats que se intitulen històrics a sí mateixa, encara no existien com a tals, cas dels nostres veïns, teniem una caterva d'intelectuals musulmans naixcuts en lo nostre [[Regne de Valéncia\|Regne]]: Abdallah ben Adberraman; Abu S-Salt Umayya, (naixcut en [[Dénia]]); Abdallah ben Soliman; Al Rusafi (“Fermosos poemos a Nostra Terra”); Aben al Abbar (Filòlec i Historiador)… dins d'este sigle, [[Xàtiva]] i [[Alcoy]], destaquen en la fabricació del paper, sent els primer en [[Europa]].		El primer [[Tribunal de les Aigües\|Tribunal de Justícia de les Aigües de la Vega de Valéncia]], abans del [[sigle X]]. En l'any [[1100]], quan atres comtats que se intitulen històrics a sí mateixa, encara no existien com a tals, cas dels nostres veïns, teniem una caterva d'intelectuals musulmans naixcuts en lo nostre [[Regne de Valéncia\|Regne]]: Abdallah ben Adberraman; Abu S-Salt Umayya, (naixcut en [[Dénia]]); Abdallah ben Soliman; Al Rusafi (“Fermosos poemos a Nostra Terra”); Aben al Abbar (Filòlec i Historiador)… dins d'este sigle, [[Xàtiva]] i [[Alcoy]], destaquen en la fabricació del paper, sent els primer en [[Europa]].

	En l'any [[1247]], ya teniem moneda pròpia; [[Furs]], diferencies del rest dels estats de la [[Corona d'Aragó]]. Despuix el primer [[Sigle d'Or valencià\|Sigle d'Or de Lliteratura]], on casi tots els autors, ademés d'escriure-lo, dien que ho feyen en Valencià; s'emití la primera lletra de canvi; s'anticipen en la Taula de Canvis; [[Consolat del Mar]]; en [[1441]] el primer colege de Boticaris, [[1474]] la primera imprenta en [[Espanya]], una Gutemberg que se pot vore en el [[Monasteri d'El Puig]]; el primer llibre imprés en nostra [[Regne de Valéncia\|Nació]]: [[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria\|Les trobes en lahors de la verge María]]; en [[1489]] s'edita en [[Venecia] el ''[[Liber Elegantiarum]]'', primer diccionari imprés d'una llengua romànica, escrit pel valencià [[Joan Esteve]].		En l'any [[1247]], ya teniem moneda pròpia; [[Furs]], diferencies del rest dels estats de la [[Corona d'Aragó]]. Despuix el primer [[Sigle d'Or valencià\|Sigle d'Or de Lliteratura]], on casi tots els autors, ademés d'escriure-lo, dien que ho feyen en Valencià; s'emití la primera lletra de canvi; s'anticipen en la Taula de Canvis; [[Consolat del Mar]]; en [[1441]] el primer colege de Boticaris, [[1474]] la primera imprenta en [[Espanya]], una Gutemberg que se pot vore en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig]]; el primer llibre imprés en nostra [[Regne de Valéncia\|Nació]]: [[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria\|Les trobes en lahors de la verge María]]; en [[1489]] s'edita en [[Venecia] el ''[[Liber Elegantiarum]]'', primer diccionari imprés d'una llengua romànica, escrit pel valencià [[Joan Esteve]].

	En l'any [[1495]] se porten per a analisar les arenes auríferes de les “índies” entregant-les al Baile de Valéncia D. Diego Torres. ¿Per qué no se les endúen a atres llocs? Fàcil, perque no estaven tan adelantats com nosatros.		En l'any [[1495]] se porten per a analisar les arenes auríferes de les “índies” entregant-les al Baile de Valéncia D. Diego Torres. ¿Per qué no se les endúen a atres llocs? Fàcil, perque no estaven tan adelantats com nosatros.

Lluísm en 08:23 15 jul 2025

2025-07-15T08:23:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:23 15 jul 2025
Llínea 84:		Llínea 84:

	El I Congrés de la Llengua Valenciana es celebrà en la ciutat valenciana i alacantina d'Elig, el [[Patronat Històric Artístic Cultural d'Elig]] (PHACE) encomanà a la Direcció General de Correus un matassagells commemoratiu del Congrés en un mapa de la [[Comunitat Valenciana]] i la següent inscripció "Elig 17-19 Maig 1985. Congres de la llengua valenciana" junt a una reproducció de la [[Dama d'Elig]] i uns atres escuts d'àmbit autonòmic. Els gastos corregueren a càrrec del PHACE i que foren entorn a unes 40.000 pessetes. L'Ajuntament d'Elig, governat pel [[PSPV-PSOE]], demanà responsabilitats a Correus i la retirada del matassagells pel topònim d'Elig.		El I Congrés de la Llengua Valenciana es celebrà en la ciutat valenciana i alacantina d'Elig, el [[Patronat Històric Artístic Cultural d'Elig]] (PHACE) encomanà a la Direcció General de Correus un matassagells commemoratiu del Congrés en un mapa de la [[Comunitat Valenciana]] i la següent inscripció "Elig 17-19 Maig 1985. Congres de la llengua valenciana" junt a una reproducció de la [[Dama d'Elig]] i uns atres escuts d'àmbit autonòmic. Els gastos corregueren a càrrec del PHACE i que foren entorn a unes 40.000 pessetes. L'Ajuntament d'Elig, governat pel [[PSPV-PSOE]], demanà responsabilitats a Correus i la retirada del matassagells pel topònim d'Elig.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 18:22 19 jun 2025

2025-06-19T18:22:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:22 19 jun 2025
Llínea 27:		Llínea 27:
	En l'any [[1742]] se funda la Real Acadèmia de la Llengua Valenciana, antecesora de l'actual de Cultura Valenciana, i 20 anys despuix la de Belles Arts.		En l'any [[1742]] se funda la Real Acadèmia de la Llengua Valenciana, antecesora de l'actual de Cultura Valenciana, i 20 anys despuix la de Belles Arts.

	Tot açò degudament documentat, i més, que nos permet viure tranquils, sense complexes, ni frustacions, que atres patixen. Més eixa tranquilitat i la purea de pensament, nos ha fet als valencians, que creïem en el bon veïnat, patir greus experiències que deuen servir-nos per a no fiar-nos de ningú, molt manco d'eixa espècie tan despretigiada, per la seua pròpia conducta; els polítics, que no reparen en els sentiments del poble, sols en el seu ego, com digué Le Bruyere ''El egoísmo es una combinación, un sistema, una voluntad de convertirlo todo en utilidad pròpia''. I seguixc parafrasejant, en este cas a Massillón ''Para el ambicioso, el buen éxito disculpa la ilegitimidad de los medios''. Aixina puix, estigam alerta a l'hora de votar, no donem nostre sufragi, prestem-lo a soles i tingam en conte que lo que més mal els fa són les urnes i es nostra única defensa.		Tot açò degudament documentat, i més, que nos permet viure tranquils, sense complexes, ni frustacions, que atres patixen. Més eixa tranquilitat i la purea de pensament, nos ha fet als valencians, que creïem en el bon veïnat, patir greus experiències que deuen servir-nos per a no fiar-nos de ningú, molt manco d'eixa espècie tan despretigiada, per la seua pròpia conducta; els polítics, que no reparen en els sentiments del poble, sols en el seu ego, com digué Le Bruyere ''El egoísmo es una combinación, un sistema, una voluntad de convertirlo todo en utilidad pròpia''. I seguixc parafrasejant, en este cas a Massillón ''Para el ambicioso, el buen éxito disculpa la ilegitimidad de los medios''. Aixina puix, estigam alerta a l'hora de votar, no donem nostre sufragi, prestem-lo a soles i tingam en conte que lo que més mal els fa són les urnes i es nostra única defensa.

	== Discurs d'apertura ==		== Discurs d'apertura ==

Xavier: /* Generalitat Valenciana */

2023-08-05T16:45:52Z

Generalitat Valenciana

← Revisió anterior		Revisió de 16:45 5 ago 2023
Llínea 79:		Llínea 79:
	== Generalitat Valenciana ==		== Generalitat Valenciana ==

	El president de la [[Generalitat Valenciana]], [[Joan Lerma]] i el Conseller de Cultura, [[Ciprià ~~Císcar~~]], també foren convidats al I Congrés de la Llengua Valenciana pero no assistiren al mateix. Dos congressistes, Elvira Sirera i Jesús Ferrer, dirigiren un escrit al president de la Generalitat Valenciana preguntant-li el perque no assistí al Congrés (Notícia apareguda en el periòdic ''Las Provincias'', el dumenge 26.5.1985).		El president de la [[Generalitat Valenciana]], [[Joan Lerma]] i el Conseller de Cultura, [[Ciprià Ciscar]], també foren convidats al I Congrés de la Llengua Valenciana pero no assistiren al mateix. Dos congressistes, Elvira Sirera i Jesús Ferrer, dirigiren un escrit al president de la Generalitat Valenciana preguntant-li el perque no assistí al Congrés (Notícia apareguda en el periòdic ''Las Provincias'', el dumenge 26.5.1985).

	== Sobre el topònim d'Elig ==		== Sobre el topònim d'Elig ==

Xavier: /* Participants */

2023-08-05T16:44:25Z

Participants

← Revisió anterior		Revisió de 16:44 5 ago 2023
Llínea 7:		Llínea 7:
	== Participants ==		== Participants ==

	El discurs d'apertura del Congrés fon pronunciat pel professor [[Antonio Ubieto]]. Entre els participants que acodiren al Congrés i participaren en el mateix en determinades ponències sobre la llengua valenciana: [[Josep Payà]], [[Josep Boronat]], [[Lleopolt Penyarroja]], [[Francesc de Borja Cremades]], [[Antonia Vila i Ferri]], [[Voro Lopez]], [[Emili Miedes]], [[Manuel Mourelle de Lema]], [[Carles Recio]], [[Chimo Lanuza]], [[Antoni Fontelles]], [[Manuel Gimeno Juan\|Manolo Gimeno]], [[Julián San Valero\|Julià San Valero]], [[Josep Marín i Morell]], [[Antoni Garcia i Carpio]], [[Miquel Navarro i Sala]], Mn. [[Josep Mª Guinot]], [[Miquel Carbonell i Roig]],...		El discurs d'apertura del Congrés fon pronunciat pel professor [[Antonio Ubieto]]. Entre els participants que acodiren al Congrés i participaren en el mateix en determinades ponències sobre la llengua valenciana: [[Josep Payà]], [[Josep Boronat]], [[Lleopolt Penyarroja]], [[Francesc de Borja Cremades i Marco\|Francesc de Borja Cremades]], [[Antonia Vila i Ferri]], [[Voro Lopez]], [[Emili Miedes]], [[Manuel Mourelle de Lema]], [[Carles Recio]], [[Chimo Lanuza]], [[Antoni Fontelles]], [[Manuel Gimeno Juan\|Manolo Gimeno]], [[Julián San Valero\|Julià San Valero]], [[Josep Marín i Morell]], [[Antoni Garcia i Carpio]], [[Miquel Navarro i Sala]], Mn. [[Josep Mª Guinot]], [[Miquel Carbonell i Roig]],...

	{{Cita\|''Vaya por delante mi felicitación, pues ya era hora que en esta tierra se interesaran por sus raíces; que la primera lengua que tuvo un Siglo de Oro en España, celebrara unas sesiones para aportar sus estudios debidamente documentados e ir adaptándola a las exigencias de la época, y dejar constancia de la personalidad de un pueblo que ama lo suyo y sabe respetar lo que, aún cercano, no le pertenece.''\|Discurs d'Apertura del I Congrés de la Llengua Valenciana per Antonio Ubieto Arteta}}		{{Cita\|''Vaya por delante mi felicitación, pues ya era hora que en esta tierra se interesaran por sus raíces; que la primera lengua que tuvo un Siglo de Oro en España, celebrara unas sesiones para aportar sus estudios debidamente documentados e ir adaptándola a las exigencias de la época, y dejar constancia de la personalidad de un pueblo que ama lo suyo y sabe respetar lo que, aún cercano, no le pertenece.''\|Discurs d'Apertura del I Congrés de la Llengua Valenciana per Antonio Ubieto Arteta}}

Jose2 en 11:58 23 jul 2022

2022-07-23T11:58:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:58 23 jul 2022
Llínea 93:		Llínea 93:
	[[Categoria:Llingüística]]		[[Categoria:Llingüística]]
	[[Categoria:Valencià]]		[[Categoria:Valencià]]
			[[Categoria:Normes d'El Puig]]
	[[Categoria:Valencianisme]]		[[Categoria:Valencianisme]]

Valencian: Text reemplaça - 'del estats' a 'dels estats'

2022-06-01T11:05:06Z

Text reemplaça - 'del estats' a 'dels estats'

← Revisió anterior		Revisió de 11:05 1 jun 2022
Llínea 19:		Llínea 19:
	El primer [[Tribunal de les Aigües\|Tribunal de Justícia de les Aigües de la Vega de Valéncia]], abans del [[sigle X]]. En l'any [[1100]], quan atres comtats que se intitulen històrics a sí mateixa, encara no existien com a tals, cas dels nostres veïns, teniem una caterva d'intelectuals musulmans naixcuts en lo nostre [[Regne de Valéncia\|Regne]]: Abdallah ben Adberraman; Abu S-Salt Umayya, (naixcut en [[Dénia]]); Abdallah ben Soliman; Al Rusafi (“Fermosos poemos a Nostra Terra”); Aben al Abbar (Filòlec i Historiador)… dins d'este sigle, [[Xàtiva]] i [[Alcoy]], destaquen en la fabricació del paper, sent els primer en [[Europa]].		El primer [[Tribunal de les Aigües\|Tribunal de Justícia de les Aigües de la Vega de Valéncia]], abans del [[sigle X]]. En l'any [[1100]], quan atres comtats que se intitulen històrics a sí mateixa, encara no existien com a tals, cas dels nostres veïns, teniem una caterva d'intelectuals musulmans naixcuts en lo nostre [[Regne de Valéncia\|Regne]]: Abdallah ben Adberraman; Abu S-Salt Umayya, (naixcut en [[Dénia]]); Abdallah ben Soliman; Al Rusafi (“Fermosos poemos a Nostra Terra”); Aben al Abbar (Filòlec i Historiador)… dins d'este sigle, [[Xàtiva]] i [[Alcoy]], destaquen en la fabricació del paper, sent els primer en [[Europa]].

	En l'any [[1247]], ya teniem moneda pròpia; [[Furs]], diferencies del rest ~~del~~ estats de la [[Corona d'Aragó]]. Despuix el primer [[Sigle d'Or valencià\|Sigle d'Or de Lliteratura]], on casi tots els autors, ademés d'escriure-lo, dien que ho feyen en Valencià; s'emití la primera lletra de canvi; s'anticipen en la Taula de Canvis; [[Consolat del Mar]]; en [[1441]] el primer colege de Boticaris, [[1474]] la primera imprenta en [[Espanya]], una Gutemberg que se pot vore en el [[Monasteri d'El Puig]]; el primer llibre imprés en nostra [[Regne de Valéncia\|Nació]]: [[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria\|Les trobes en lahors de la verge María]]; en [[1489]] s'edita en [[Venecia] el ''[[Liber Elegantiarum]]'', primer diccionari imprés d'una llengua romànica, escrit pel valencià [[Joan Esteve]].		En l'any [[1247]], ya teniem moneda pròpia; [[Furs]], diferencies del rest dels estats de la [[Corona d'Aragó]]. Despuix el primer [[Sigle d'Or valencià\|Sigle d'Or de Lliteratura]], on casi tots els autors, ademés d'escriure-lo, dien que ho feyen en Valencià; s'emití la primera lletra de canvi; s'anticipen en la Taula de Canvis; [[Consolat del Mar]]; en [[1441]] el primer colege de Boticaris, [[1474]] la primera imprenta en [[Espanya]], una Gutemberg que se pot vore en el [[Monasteri d'El Puig]]; el primer llibre imprés en nostra [[Regne de Valéncia\|Nació]]: [[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria\|Les trobes en lahors de la verge María]]; en [[1489]] s'edita en [[Venecia] el ''[[Liber Elegantiarum]]'', primer diccionari imprés d'una llengua romànica, escrit pel valencià [[Joan Esteve]].

	En l'any [[1495]] se porten per a analisar les arenes auríferes de les “índies” entregant-les al Baile de Valéncia D. Diego Torres. ¿Per qué no se les endúen a atres llocs? Fàcil, perque no estaven tan adelantats com nosatros.		En l'any [[1495]] se porten per a analisar les arenes auríferes de les “índies” entregant-les al Baile de Valéncia D. Diego Torres. ¿Per qué no se les endúen a atres llocs? Fàcil, perque no estaven tan adelantats com nosatros.

Valencian: Text reemplaça - ' propia' a ' pròpia'

2022-06-01T09:00:03Z

Text reemplaça - ' propia' a ' pròpia'

← Revisió anterior		Revisió de 09:00 1 jun 2022
Llínea 19:		Llínea 19:
	El primer [[Tribunal de les Aigües\|Tribunal de Justícia de les Aigües de la Vega de Valéncia]], abans del [[sigle X]]. En l'any [[1100]], quan atres comtats que se intitulen històrics a sí mateixa, encara no existien com a tals, cas dels nostres veïns, teniem una caterva d'intelectuals musulmans naixcuts en lo nostre [[Regne de Valéncia\|Regne]]: Abdallah ben Adberraman; Abu S-Salt Umayya, (naixcut en [[Dénia]]); Abdallah ben Soliman; Al Rusafi (“Fermosos poemos a Nostra Terra”); Aben al Abbar (Filòlec i Historiador)… dins d'este sigle, [[Xàtiva]] i [[Alcoy]], destaquen en la fabricació del paper, sent els primer en [[Europa]].		El primer [[Tribunal de les Aigües\|Tribunal de Justícia de les Aigües de la Vega de Valéncia]], abans del [[sigle X]]. En l'any [[1100]], quan atres comtats que se intitulen històrics a sí mateixa, encara no existien com a tals, cas dels nostres veïns, teniem una caterva d'intelectuals musulmans naixcuts en lo nostre [[Regne de Valéncia\|Regne]]: Abdallah ben Adberraman; Abu S-Salt Umayya, (naixcut en [[Dénia]]); Abdallah ben Soliman; Al Rusafi (“Fermosos poemos a Nostra Terra”); Aben al Abbar (Filòlec i Historiador)… dins d'este sigle, [[Xàtiva]] i [[Alcoy]], destaquen en la fabricació del paper, sent els primer en [[Europa]].

	En l'any [[1247]], ya teniem moneda ~~propia~~; [[Furs]], diferencies del rest del estats de la [[Corona d'Aragó]]. Despuix el primer [[Sigle d'Or valencià\|Sigle d'Or de Lliteratura]], on casi tots els autors, ademés d'escriure-lo, dien que ho feyen en Valencià; s'emití la primera lletra de canvi; s'anticipen en la Taula de Canvis; [[Consolat del Mar]]; en [[1441]] el primer colege de Boticaris, [[1474]] la primera imprenta en [[Espanya]], una Gutemberg que se pot vore en el [[Monasteri d'El Puig]]; el primer llibre imprés en nostra [[Regne de Valéncia\|Nació]]: [[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria\|Les trobes en lahors de la verge María]]; en [[1489]] s'edita en [[Venecia] el ''[[Liber Elegantiarum]]'', primer diccionari imprés d'una llengua romànica, escrit pel valencià [[Joan Esteve]].		En l'any [[1247]], ya teniem moneda pròpia; [[Furs]], diferencies del rest del estats de la [[Corona d'Aragó]]. Despuix el primer [[Sigle d'Or valencià\|Sigle d'Or de Lliteratura]], on casi tots els autors, ademés d'escriure-lo, dien que ho feyen en Valencià; s'emití la primera lletra de canvi; s'anticipen en la Taula de Canvis; [[Consolat del Mar]]; en [[1441]] el primer colege de Boticaris, [[1474]] la primera imprenta en [[Espanya]], una Gutemberg que se pot vore en el [[Monasteri d'El Puig]]; el primer llibre imprés en nostra [[Regne de Valéncia\|Nació]]: [[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria\|Les trobes en lahors de la verge María]]; en [[1489]] s'edita en [[Venecia] el ''[[Liber Elegantiarum]]'', primer diccionari imprés d'una llengua romànica, escrit pel valencià [[Joan Esteve]].

	En l'any [[1495]] se porten per a analisar les arenes auríferes de les “índies” entregant-les al Baile de Valéncia D. Diego Torres. ¿Per qué no se les endúen a atres llocs? Fàcil, perque no estaven tan adelantats com nosatros.		En l'any [[1495]] se porten per a analisar les arenes auríferes de les “índies” entregant-les al Baile de Valéncia D. Diego Torres. ¿Per qué no se les endúen a atres llocs? Fàcil, perque no estaven tan adelantats com nosatros.
Llínea 27:		Llínea 27:
	En l'any [[1742]] se funda la Real Acadèmia de la Llengua Valenciana, antecesora de l'actual de Cultura Valenciana, i 20 anys despuix la de Belles Arts.		En l'any [[1742]] se funda la Real Acadèmia de la Llengua Valenciana, antecesora de l'actual de Cultura Valenciana, i 20 anys despuix la de Belles Arts.

	Tot açò degudament documentat, i més, que nos permet viure tranquils, sense complexes, ni frustacions, que atres patixen. Més eixa tranquilitat i la purea de pensament, nos ha fet als valencians, que creïem en el bon veïnat, patir greus experiències que deuen servir-nos per a no fiar-nos de ningú, molt manco d'eixa espècie tan despretigiada, per la seua ~~propia~~ conducta; els polítics, que no reparen en els sentiments del poble, sols en el seu ego, com digué Le Bruyere ''El egoísmo es una combinación, un sistema, una voluntad de convertirlo todo en utilidad ~~propia~~''. I seguixc parafrasejant, en este cas a Massillón ''Para el ambicioso, el buen éxito disculpa la ilegitimidad de los medios''. Aixina puix, estigam alerta a l'hora de votar, no donem nostre sufragi, prestem-lo a soles i tingam en conte que lo que més mal els fa són les urnes i es nostra única defensa.		Tot açò degudament documentat, i més, que nos permet viure tranquils, sense complexes, ni frustacions, que atres patixen. Més eixa tranquilitat i la purea de pensament, nos ha fet als valencians, que creïem en el bon veïnat, patir greus experiències que deuen servir-nos per a no fiar-nos de ningú, molt manco d'eixa espècie tan despretigiada, per la seua pròpia conducta; els polítics, que no reparen en els sentiments del poble, sols en el seu ego, com digué Le Bruyere ''El egoísmo es una combinación, un sistema, una voluntad de convertirlo todo en utilidad pròpia''. I seguixc parafrasejant, en este cas a Massillón ''Para el ambicioso, el buen éxito disculpa la ilegitimidad de los medios''. Aixina puix, estigam alerta a l'hora de votar, no donem nostre sufragi, prestem-lo a soles i tingam en conte que lo que més mal els fa són les urnes i es nostra única defensa.

	== Discurs d'apertura ==		== Discurs d'apertura ==
Llínea 88:		Llínea 88:

	* [http://www.idiomavalencia.com/docs/var/discurscongres.htm Discurs d'apertura del I Congrés de la Llengua Valenciana - Idioma Valencià]		* [http://www.idiomavalencia.com/docs/var/discurscongres.htm Discurs d'apertura del I Congrés de la Llengua Valenciana - Idioma Valencià]
	* [http://www.culturavalenciana.es/historia/josep-paya-en-1247-els-valencians-ya-teniem-moneda-propia/ Josep Payà: “En 1247 els valencians ya teniem moneda ~~propia”~~ - Cultura Valenciana]		* [http://www.culturavalenciana.es/historia/josep-paya-en-1247-els-valencians-ya-teniem-moneda-propia/ Josep Payà: “En 1247 els valencians ya teniem moneda pròpia” - Cultura Valenciana]
	* [https://www.culturavalenciana.es/actualitat/hi-ha-que-conseguir-que-el-valencia-siga-el-que-han-parlat-nostres-yayos/ Entrevista a Josep Payà - Cultura Valenciana]		* [https://www.culturavalenciana.es/actualitat/hi-ha-que-conseguir-que-el-valencia-siga-el-que-han-parlat-nostres-yayos/ Entrevista a Josep Payà - Cultura Valenciana]

Valencian: Text reemplaça - 'modena' a 'moneda'

2022-06-01T08:58:41Z

Text reemplaça - 'modena' a 'moneda'

← Revisió anterior		Revisió de 08:58 1 jun 2022
Llínea 19:		Llínea 19:
	El primer [[Tribunal de les Aigües\|Tribunal de Justícia de les Aigües de la Vega de Valéncia]], abans del [[sigle X]]. En l'any [[1100]], quan atres comtats que se intitulen històrics a sí mateixa, encara no existien com a tals, cas dels nostres veïns, teniem una caterva d'intelectuals musulmans naixcuts en lo nostre [[Regne de Valéncia\|Regne]]: Abdallah ben Adberraman; Abu S-Salt Umayya, (naixcut en [[Dénia]]); Abdallah ben Soliman; Al Rusafi (“Fermosos poemos a Nostra Terra”); Aben al Abbar (Filòlec i Historiador)… dins d'este sigle, [[Xàtiva]] i [[Alcoy]], destaquen en la fabricació del paper, sent els primer en [[Europa]].		El primer [[Tribunal de les Aigües\|Tribunal de Justícia de les Aigües de la Vega de Valéncia]], abans del [[sigle X]]. En l'any [[1100]], quan atres comtats que se intitulen històrics a sí mateixa, encara no existien com a tals, cas dels nostres veïns, teniem una caterva d'intelectuals musulmans naixcuts en lo nostre [[Regne de Valéncia\|Regne]]: Abdallah ben Adberraman; Abu S-Salt Umayya, (naixcut en [[Dénia]]); Abdallah ben Soliman; Al Rusafi (“Fermosos poemos a Nostra Terra”); Aben al Abbar (Filòlec i Historiador)… dins d'este sigle, [[Xàtiva]] i [[Alcoy]], destaquen en la fabricació del paper, sent els primer en [[Europa]].

	En l'any [[1247]], ya teniem ~~modena~~ propia; [[Furs]], diferencies del rest del estats de la [[Corona d'Aragó]]. Despuix el primer [[Sigle d'Or valencià\|Sigle d'Or de Lliteratura]], on casi tots els autors, ademés d'escriure-lo, dien que ho feyen en Valencià; s'emití la primera lletra de canvi; s'anticipen en la Taula de Canvis; [[Consolat del Mar]]; en [[1441]] el primer colege de Boticaris, [[1474]] la primera imprenta en [[Espanya]], una Gutemberg que se pot vore en el [[Monasteri d'El Puig]]; el primer llibre imprés en nostra [[Regne de Valéncia\|Nació]]: [[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria\|Les trobes en lahors de la verge María]]; en [[1489]] s'edita en [[Venecia] el ''[[Liber Elegantiarum]]'', primer diccionari imprés d'una llengua romànica, escrit pel valencià [[Joan Esteve]].		En l'any [[1247]], ya teniem moneda propia; [[Furs]], diferencies del rest del estats de la [[Corona d'Aragó]]. Despuix el primer [[Sigle d'Or valencià\|Sigle d'Or de Lliteratura]], on casi tots els autors, ademés d'escriure-lo, dien que ho feyen en Valencià; s'emití la primera lletra de canvi; s'anticipen en la Taula de Canvis; [[Consolat del Mar]]; en [[1441]] el primer colege de Boticaris, [[1474]] la primera imprenta en [[Espanya]], una Gutemberg que se pot vore en el [[Monasteri d'El Puig]]; el primer llibre imprés en nostra [[Regne de Valéncia\|Nació]]: [[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria\|Les trobes en lahors de la verge María]]; en [[1489]] s'edita en [[Venecia] el ''[[Liber Elegantiarum]]'', primer diccionari imprés d'una llengua romànica, escrit pel valencià [[Joan Esteve]].

	En l'any [[1495]] se porten per a analisar les arenes auríferes de les “índies” entregant-les al Baile de Valéncia D. Diego Torres. ¿Per qué no se les endúen a atres llocs? Fàcil, perque no estaven tan adelantats com nosatros.		En l'any [[1495]] se porten per a analisar les arenes auríferes de les “índies” entregant-les al Baile de Valéncia D. Diego Torres. ¿Per qué no se les endúen a atres llocs? Fàcil, perque no estaven tan adelantats com nosatros.

Jose2: Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

2021-05-24T19:08:06Z

Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:08 24 maig 2021
Llínea 25:		Llínea 25:
	En l'any [[1537]], se cofeccionen "Els Capítuls" sobre el funcionament de la [[Generalitat Valenciana\|Generalitat]] per a salvaguardar “l'autonomia” de l'institució i corregir erros anteriors.		En l'any [[1537]], se cofeccionen "Els Capítuls" sobre el funcionament de la [[Generalitat Valenciana\|Generalitat]] per a salvaguardar “l'autonomia” de l'institució i corregir erros anteriors.

	En l'any [[1742]] se funda la Real Acadèmia de la Llengua Valenciana, antecesora de l'actual de Cultura Valenciana, i 20 anys ~~després~~ la de Belles Arts.		En l'any [[1742]] se funda la Real Acadèmia de la Llengua Valenciana, antecesora de l'actual de Cultura Valenciana, i 20 anys despuix la de Belles Arts.

	Tot açò degudament documentat, i més, que nos permet viure tranquils, sense complexes, ni frustacions, que atres patixen. Més eixa tranquilitat i la purea de pensament, nos ha fet als valencians, que creïem en el bon veïnat, patir greus experiències que deuen servir-nos per a no fiar-nos de ningú, molt manco d'eixa espècie tan despretigiada, per la seua propia conducta; els polítics, que no reparen en els sentiments del poble, sols en el seu ego, com digué Le Bruyere ''El egoísmo es una combinación, un sistema, una voluntad de convertirlo todo en utilidad propia''. I seguixc parafrasejant, en este cas a Massillón ''Para el ambicioso, el buen éxito disculpa la ilegitimidad de los medios''. Aixina puix, estigam alerta a l'hora de votar, no donem nostre sufragi, prestem-lo a soles i tingam en conte que lo que més mal els fa són les urnes i es nostra única defensa.		Tot açò degudament documentat, i més, que nos permet viure tranquils, sense complexes, ni frustacions, que atres patixen. Més eixa tranquilitat i la purea de pensament, nos ha fet als valencians, que creïem en el bon veïnat, patir greus experiències que deuen servir-nos per a no fiar-nos de ningú, molt manco d'eixa espècie tan despretigiada, per la seua propia conducta; els polítics, que no reparen en els sentiments del poble, sols en el seu ego, com digué Le Bruyere ''El egoísmo es una combinación, un sistema, una voluntad de convertirlo todo en utilidad propia''. I seguixc parafrasejant, en este cas a Massillón ''Para el ambicioso, el buen éxito disculpa la ilegitimidad de los medios''. Aixina puix, estigam alerta a l'hora de votar, no donem nostre sufragi, prestem-lo a soles i tingam en conte que lo que més mal els fa són les urnes i es nostra única defensa.