IRA - Historial de revisions

Lluísm en 15:18 5 ago 2024

2024-08-05T15:18:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:18 5 ago 2024
Llínea 5:		Llínea 5:
	L'IRA s'ha ha anat dividint a lo llarc de la seua història:		L'IRA s'ha ha anat dividint a lo llarc de la seua història:

	*L'IRA Oficial (OIRA)		* L'IRA Oficial (OIRA)
	*L'IRA Provisional (PIRA)		* L'IRA Provisional (PIRA)
	*L'IRA de la Continuïtat (CIRA),		* L'IRA de la Continuïtat (CIRA)
	*L'IRA Autèntic (RIRA),		* L'IRA Autèntic (RIRA)

	==Dels orígens al procés de pau==		== Dels orígens al procés de pau ==
	Al principi de la [[Primera Guerra Mundial]] el govern britànic va prometre que concediria una certa autonomia a [[Irlanda]] quan s'acabara la guerra, pero en la condició de que els sis comtats d'Irlanda del Nort quedarien exclosos del control del parlament irlandés. Això va provocar una hostilitat dels unionistes del nort que va quedar reflectida en la creació, en l'any [[1913]], del cos milicià, unionista i protestant '''Força de Voluntaris d'Ulster (UVF)''', la qual s'oponia a l'autonomia irlandesa. Alguns nacionalistes pensaven que esta autonomia era massa fluixa i varen instigar la revolta del dilluns de Pasqua (l'Alçament de Pasqua). De fet hi ha dos dates en que es considera que va començar la Guerra de l'Independència: en l'alçament de Pasqua ([[24 d'abril]] de [[1916]]) o el [[21 de giner]] de [[1919]] quan Sean Tracy (membre de l'IRA) va matar dos aguasils. Pero la data més reconeguda és el 21 de giner de 1919.		Al principi de la [[Primera Guerra Mundial]] el govern britànic va prometre que concediria una certa autonomia a [[Irlanda]] quan s'acabara la guerra, pero en la condició de que els sis comtats d'Irlanda del Nort quedarien exclosos del control del parlament irlandés. Això va provocar una hostilitat dels unionistes del nort que va quedar reflectida en la creació, en l'any [[1913]], del cos milicià, unionista i protestant '''Força de Voluntaris d'Ulster (UVF)''', la qual s'oponia a l'autonomia irlandesa. Alguns nacionalistes pensaven que esta autonomia era massa fluixa i varen instigar la revolta del dilluns de Pasqua (l'Alçament de Pasqua). De fet hi ha dos dates en que es considera que va començar la Guerra de l'Independència: en l'alçament de Pasqua ([[24 d'abril]] de [[1916]]) o el [[21 de giner]] de [[1919]] quan Sean Tracy (membre de l'IRA) va matar dos aguasils. Pero la data més reconeguda és el 21 de giner de 1919.

Llínea 19:		Llínea 19:
	L'IRA provisional va ser el que va continuar la lluita armada. Poc despuix de la seua fundació ([[1971]]), es va fundar la UDA (Associació de Defensa d'Ulster), un grup paramilitar unionista protestant que lluitava en contra de l'IRA. Els recolzava el DUP (Partit Unionista Democràtic), liderat actualment pel retor Ian Paisley. Va haver diversos enfrontaments armats entre estos que varen acabar en víctimes dels dos grups i també civils. Això va produir un clima de gran inseguritat en Irlanda del Nort. L'any [[1981]] 10 presos republicans varen morir fent una folga de fam en que reclamaven que, ya que no havien comés cap delicte de sanc, se'ls reconeguera com a presos polítics.		L'IRA provisional va ser el que va continuar la lluita armada. Poc despuix de la seua fundació ([[1971]]), es va fundar la UDA (Associació de Defensa d'Ulster), un grup paramilitar unionista protestant que lluitava en contra de l'IRA. Els recolzava el DUP (Partit Unionista Democràtic), liderat actualment pel retor Ian Paisley. Va haver diversos enfrontaments armats entre estos que varen acabar en víctimes dels dos grups i també civils. Això va produir un clima de gran inseguritat en Irlanda del Nort. L'any [[1981]] 10 presos republicans varen morir fent una folga de fam en que reclamaven que, ya que no havien comés cap delicte de sanc, se'ls reconeguera com a presos polítics.

	==El procés de pau==		== El procés de pau ==
	L'Acort de Belfast (o Acort del Divendres Sant) va ser un pas avant en el procés de pau. Fon firmat en [[Belfast]] el [[10 d'abril]] de [[1998]] entre els governs irlandés i britànic i diversos partits polítics.		L'Acort de Belfast (o Acort del Divendres Sant) va ser un pas avant en el procés de pau. Fon firmat en [[Belfast]] el [[10 d'abril]] de [[1998]] entre els governs irlandés i britànic i diversos partits polítics.

Lluísm: /* Dels orígens al procés de pau */

2022-10-08T10:30:52Z

Dels orígens al procés de pau

← Revisió anterior		Revisió de 10:30 8 oct 2022
Llínea 11:		Llínea 11:

	==Dels orígens al procés de pau==		==Dels orígens al procés de pau==
	Al principi de la [[Primera Guerra Mundial]] el govern britànic va prometre que concediria una certa autonomia a [[Irlanda]] quan s'acabara la guerra, pero en la condició de que els sis comtats d'Irlanda del Nort quedarien exclosos del control del parlament irlandés. Això va provocar una hostilitat dels unionistes del nort que va quedar reflectida en la creació, en l'any 1913, del cos milicià, unionista i protestant '''Força de Voluntaris d'Ulster (UVF)''', la qual s'oponia a l'autonomia irlandesa. Alguns nacionalistes pensaven que esta autonomia era massa fluixa i varen instigar la revolta del dilluns de Pasqua (l'Alçament de Pasqua). De fet hi ha dos dates en que es considera que va començar la Guerra de l'Independència: en l'alçament de Pasqua ([[24 d'abril]] de [[1916]]) o el [[21 de giner]] de [[1919]] quan Sean Tracy (membre de l'IRA) va matar dos aguasils. Pero la data més reconeguda és el 21 de giner de 1919.		Al principi de la [[Primera Guerra Mundial]] el govern britànic va prometre que concediria una certa autonomia a [[Irlanda]] quan s'acabara la guerra, pero en la condició de que els sis comtats d'Irlanda del Nort quedarien exclosos del control del parlament irlandés. Això va provocar una hostilitat dels unionistes del nort que va quedar reflectida en la creació, en l'any [[1913]], del cos milicià, unionista i protestant '''Força de Voluntaris d'Ulster (UVF)''', la qual s'oponia a l'autonomia irlandesa. Alguns nacionalistes pensaven que esta autonomia era massa fluixa i varen instigar la revolta del dilluns de Pasqua (l'Alçament de Pasqua). De fet hi ha dos dates en que es considera que va començar la Guerra de l'Independència: en l'alçament de Pasqua ([[24 d'abril]] de [[1916]]) o el [[21 de giner]] de [[1919]] quan Sean Tracy (membre de l'IRA) va matar dos aguasils. Pero la data més reconeguda és el 21 de giner de 1919.

	En la posterior Guerra Civil Irlandesa l'IRA es va dividir en dos faccions: la dels partidaris del Tractat Angloirlandès i la dels que no ho eren. Les negociacions per conseguir la reunificació del grup varen durar sis mesos i va acabar en la guerra. Despuix de la guerra civil una bona part es va integrar en l'eixèrcit de la república.		En la posterior Guerra Civil Irlandesa l'IRA es va dividir en dos faccions: la dels partidaris del Tractat Angloirlandès i la dels que no ho eren. Les negociacions per conseguir la reunificació del grup varen durar sis mesos i va acabar en la guerra. Despuix de la guerra civil una bona part es va integrar en l'eixèrcit de la república.

Jose2: Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

2021-07-11T11:32:46Z

Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 11:32 11 jul 2021
Llínea 24:		Llínea 24:
	L'acort ha significat que l'IRA Provisional abandone les seues activitats armades. Com ya s'ha explicat anteriorment alguns membres del PIRA que no estaven d'acort en la fi de la violència s'escindiren formant l'IRA Autèntic. L'IRA de la Continuïtat tampoc ha firmat est acort.		L'acort ha significat que l'IRA Provisional abandone les seues activitats armades. Com ya s'ha explicat anteriorment alguns membres del PIRA que no estaven d'acort en la fi de la violència s'escindiren formant l'IRA Autèntic. L'IRA de la Continuïtat tampoc ha firmat est acort.

	El 28 de [[novembre]] del [[2005]] el PIRA va anunciar en un comunicat que deixava les armes per a dedicar-se, segons les seues paraules "al desenroll de programes purament polítics i democràtics" La diferència entre l'acort de pau de Belfast en el del 2005 és que en el segon és el PIRA i no el Sinn Fein qui firma el tractat (i ~~fins i tot~~ el propon). La banda es va desarmar davant de la Comissió Internacional Independent de Decomís.		El 28 de [[novembre]] del [[2005]] el PIRA va anunciar en un comunicat que deixava les armes per a dedicar-se, segons les seues paraules "al desenroll de programes purament polítics i democràtics" La diferència entre l'acort de pau de Belfast en el del 2005 és que en el segon és el PIRA i no el Sinn Fein qui firma el tractat (i inclús el propon). La banda es va desarmar davant de la Comissió Internacional Independent de Decomís.

	[[Categoria:Terrorisme]]		[[Categoria:Terrorisme]]
	[[Categoria:Nacionalisme irlandés]]		[[Categoria:Nacionalisme irlandés]]

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:24:09Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:24 24 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''Eixercit Republicà Irlandés''' (de l'anglés Irish Republican Army, IRA), és una organisació terrorista republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic [[irlandés]]: Voluntaris Irlandesos). El seu braç polític és el [[Sinn Féin]]. Esta denominació va sorgir en la batalla de Lime Ridge ([[2 de juny]] del [[1866]]) i va ser adoptada pels membres de la revolta de l'alçament de Pasqua, la qual va ser la seua primera aparició militar, i durant tota la Guerra de l'Independència Irlandesa ([[1919]]-[[1921]]) va lluitar contra l'eixèrcit britànic fins al reconeiximent de l'estat lliure d'Irlanda.		L''''Eixercit Republicà Irlandés''' (de l'anglés Irish Republican Army, IRA), és una organisació terrorista republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic [[irlandés]]: Voluntaris Irlandesos). El seu braç polític és el [[Sinn Féin]]. Esta denominació va sorgir en la batalla de Lime Ridge ([[2 de juny]] del [[1866]]) i va ser adoptada pels membres de la revolta de l'alçament de Pasqua, la qual va ser la seua primera aparició militar, i durant tota la Guerra de l'Independència Irlandesa ([[1919]]-[[1921]]) va lluitar contra l'eixèrcit britànic fins al reconeiximent de l'estat lliure d'Irlanda.

	~~Després~~ de la guerra de l'independència molts dels seus membres es varen integrar en el nou eixercit nacional. El nom d'IRA es va seguir utilisant durant la Guerra Civil Irlandesa ([[1922]]-[[1923]]) referint-se als partidaris republicans contraris al tractat que permetia la separació d'[[Irlanda del Nort]]. ~~Després~~ de la guerra civil va fer atentats de poca importància i no va ser fins el [[1969]] quan va reaparéixer en Irlanda del Nort.		Despuix de la guerra de l'independència molts dels seus membres es varen integrar en el nou eixercit nacional. El nom d'IRA es va seguir utilisant durant la Guerra Civil Irlandesa ([[1922]]-[[1923]]) referint-se als partidaris republicans contraris al tractat que permetia la separació d'[[Irlanda del Nort]]. Despuix de la guerra civil va fer atentats de poca importància i no va ser fins el [[1969]] quan va reaparéixer en Irlanda del Nort.

	L'IRA s'ha ha anat dividint a lo llarc de la seua història:		L'IRA s'ha ha anat dividint a lo llarc de la seua història:
Llínea 13:		Llínea 13:
	Al principi de la [[Primera Guerra Mundial]] el govern britànic va prometre que concediria una certa autonomia a [[Irlanda]] quan s'acabara la guerra, pero en la condició de que els sis comtats d'Irlanda del Nort quedarien exclosos del control del parlament irlandés. Això va provocar una hostilitat dels unionistes del nort que va quedar reflectida en la creació, en l'any 1913, del cos milicià, unionista i protestant '''Força de Voluntaris d'Ulster (UVF)''', la qual s'oponia a l'autonomia irlandesa. Alguns nacionalistes pensaven que esta autonomia era massa fluixa i varen instigar la revolta del dilluns de Pasqua (l'Alçament de Pasqua). De fet hi ha dos dates en que es considera que va començar la Guerra de l'Independència: en l'alçament de Pasqua ([[24 d'abril]] de [[1916]]) o el [[21 de giner]] de [[1919]] quan Sean Tracy (membre de l'IRA) va matar dos aguasils. Pero la data més reconeguda és el 21 de giner de 1919.		Al principi de la [[Primera Guerra Mundial]] el govern britànic va prometre que concediria una certa autonomia a [[Irlanda]] quan s'acabara la guerra, pero en la condició de que els sis comtats d'Irlanda del Nort quedarien exclosos del control del parlament irlandés. Això va provocar una hostilitat dels unionistes del nort que va quedar reflectida en la creació, en l'any 1913, del cos milicià, unionista i protestant '''Força de Voluntaris d'Ulster (UVF)''', la qual s'oponia a l'autonomia irlandesa. Alguns nacionalistes pensaven que esta autonomia era massa fluixa i varen instigar la revolta del dilluns de Pasqua (l'Alçament de Pasqua). De fet hi ha dos dates en que es considera que va començar la Guerra de l'Independència: en l'alçament de Pasqua ([[24 d'abril]] de [[1916]]) o el [[21 de giner]] de [[1919]] quan Sean Tracy (membre de l'IRA) va matar dos aguasils. Pero la data més reconeguda és el 21 de giner de 1919.

	En la posterior Guerra Civil Irlandesa l'IRA es va dividir en dos faccions: la dels partidaris del Tractat Angloirlandès i la dels que no ho eren. Les negociacions per conseguir la reunificació del grup varen durar sis mesos i va acabar en la guerra. ~~Després~~ de la guerra civil una bona part es va integrar en l'eixèrcit de la república.		En la posterior Guerra Civil Irlandesa l'IRA es va dividir en dos faccions: la dels partidaris del Tractat Angloirlandès i la dels que no ho eren. Les negociacions per conseguir la reunificació del grup varen durar sis mesos i va acabar en la guerra. Despuix de la guerra civil una bona part es va integrar en l'eixèrcit de la república.

	Fins a l'escissió del PIRA de l'OIRA, el grup va mantindre's prou inactiu, en alguns atentats de poca importància. Encara que això estos atentats, en un moment en que en Irlanda feya poc que s'havia aprovat la constitució que afirmava l'independència del país i que per tant es renunciara a l'esperança de que tota l'illa formara part de l'Estat Lliure d'Irlanda, varen produir que el parlament irlandés illegalisara la banda armada en l'any [[1939]].		Fins a l'escissió del PIRA de l'OIRA, el grup va mantindre's prou inactiu, en alguns atentats de poca importància. Encara que això estos atentats, en un moment en que en Irlanda feya poc que s'havia aprovat la constitució que afirmava l'independència del país i que per tant es renunciara a l'esperança de que tota l'illa formara part de l'Estat Lliure d'Irlanda, varen produir que el parlament irlandés illegalisara la banda armada en l'any [[1939]].

Jose2: Text reemplaça - ' Tot i ' a ' Encara que '

2019-05-21T16:24:31Z

Text reemplaça - ' Tot i ' a ' Encara que '

← Revisió anterior		Revisió de 16:24 21 maig 2019
Llínea 15:		Llínea 15:
	En la posterior Guerra Civil Irlandesa l'IRA es va dividir en dos faccions: la dels partidaris del Tractat Angloirlandès i la dels que no ho eren. Les negociacions per conseguir la reunificació del grup varen durar sis mesos i va acabar en la guerra. Després de la guerra civil una bona part es va integrar en l'eixèrcit de la república.		En la posterior Guerra Civil Irlandesa l'IRA es va dividir en dos faccions: la dels partidaris del Tractat Angloirlandès i la dels que no ho eren. Les negociacions per conseguir la reunificació del grup varen durar sis mesos i va acabar en la guerra. Després de la guerra civil una bona part es va integrar en l'eixèrcit de la república.

	Fins a l'escissió del PIRA de l'OIRA, el grup va mantindre's prou inactiu, en alguns atentats de poca importància. ~~Tot i~~ això estos atentats, en un moment en que en Irlanda feya poc que s'havia aprovat la constitució que afirmava l'independència del país i que per tant es renunciara a l'esperança de que tota l'illa formara part de l'Estat Lliure d'Irlanda, varen produir que el parlament irlandés illegalisara la banda armada en l'any [[1939]].		Fins a l'escissió del PIRA de l'OIRA, el grup va mantindre's prou inactiu, en alguns atentats de poca importància. Encara que això estos atentats, en un moment en que en Irlanda feya poc que s'havia aprovat la constitució que afirmava l'independència del país i que per tant es renunciara a l'esperança de que tota l'illa formara part de l'Estat Lliure d'Irlanda, varen produir que el parlament irlandés illegalisara la banda armada en l'any [[1939]].

	L'IRA provisional va ser el que va continuar la lluita armada. Poc despuix de la seua fundació ([[1971]]), es va fundar la UDA (Associació de Defensa d'Ulster), un grup paramilitar unionista protestant que lluitava en contra de l'IRA. Els recolzava el DUP (Partit Unionista Democràtic), liderat actualment pel retor Ian Paisley. Va haver diversos enfrontaments armats entre estos que varen acabar en víctimes dels dos grups i també civils. Això va produir un clima de gran inseguritat en Irlanda del Nort. L'any [[1981]] 10 presos republicans varen morir fent una folga de fam en que reclamaven que, ya que no havien comés cap delicte de sanc, se'ls reconeguera com a presos polítics.		L'IRA provisional va ser el que va continuar la lluita armada. Poc despuix de la seua fundació ([[1971]]), es va fundar la UDA (Associació de Defensa d'Ulster), un grup paramilitar unionista protestant que lluitava en contra de l'IRA. Els recolzava el DUP (Partit Unionista Democràtic), liderat actualment pel retor Ian Paisley. Va haver diversos enfrontaments armats entre estos que varen acabar en víctimes dels dos grups i també civils. Això va produir un clima de gran inseguritat en Irlanda del Nort. L'any [[1981]] 10 presos republicans varen morir fent una folga de fam en que reclamaven que, ya que no havien comés cap delicte de sanc, se'ls reconeguera com a presos polítics.

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2016-04-26T11:23:48Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 11:23 26 abr 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''Eixercit Republicà Irlandés''' (de l'anglés Irish Republican Army, IRA), és una organisació terrorista republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic [[irlandés]]: Voluntaris Irlandesos). El seu braç polític és el [[Sinn Féin]]. Esta denominació va sorgir en la batalla de Lime Ridge ([[2 de juny]] del [[1866]]) i va ser adoptada pels membres de la revolta de l'alçament de Pasqua, la qual va ser la seua primera aparició militar, i durant tota la Guerra de l'Independència Irlandesa ([[1919]]-[[1921]]) va lluitar contra l'eixèrcit britànic fins al reconeiximent de l'estat lliure d'Irlanda.		L''''Eixercit Republicà Irlandés''' (de l'anglés Irish Republican Army, IRA), és una organisació terrorista republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic [[irlandés]]: Voluntaris Irlandesos). El seu braç polític és el [[Sinn Féin]]. Esta denominació va sorgir en la batalla de Lime Ridge ([[2 de juny]] del [[1866]]) i va ser adoptada pels membres de la revolta de l'alçament de Pasqua, la qual va ser la seua primera aparició militar, i durant tota la Guerra de l'Independència Irlandesa ([[1919]]-[[1921]]) va lluitar contra l'eixèrcit britànic fins al reconeiximent de l'estat lliure d'Irlanda.

	Després de la guerra de l'independència molts dels seus membres es ~~van~~ integrar en el nou eixercit nacional. El nom d'IRA es va seguir utilisant durant la Guerra Civil Irlandesa ([[1922]]-[[1923]]) referint-se als partidaris republicans contraris al tractat que permetia la separació d'[[Irlanda del Nort]]. Després de la guerra civil va fer atentats de poca importància i no va ser fins el [[1969]] quan va reaparéixer en Irlanda del Nort.		Després de la guerra de l'independència molts dels seus membres es varen integrar en el nou eixercit nacional. El nom d'IRA es va seguir utilisant durant la Guerra Civil Irlandesa ([[1922]]-[[1923]]) referint-se als partidaris republicans contraris al tractat que permetia la separació d'[[Irlanda del Nort]]. Després de la guerra civil va fer atentats de poca importància i no va ser fins el [[1969]] quan va reaparéixer en Irlanda del Nort.

	L'IRA s'ha ha anat dividint a lo llarc de la seua història:		L'IRA s'ha ha anat dividint a lo llarc de la seua història:
Llínea 11:		Llínea 11:

	==Dels orígens al procés de pau==		==Dels orígens al procés de pau==
	Al principi de la [[Primera Guerra Mundial]] el govern britànic va prometre que concediria una certa autonomia a [[Irlanda]] quan s'acabara la guerra, pero en la condició de que els sis comtats d'Irlanda del Nort quedarien exclosos del control del parlament irlandés. Això va provocar una hostilitat dels unionistes del nort que va quedar reflectida en la creació, en l'any 1913, del cos milicià, unionista i protestant '''Força de Voluntaris d'Ulster (UVF)''', la qual s'oponia a l'autonomia irlandesa. Alguns nacionalistes pensaven que esta autonomia era massa fluixa i ~~van~~ instigar la revolta del dilluns de Pasqua (l'Alçament de Pasqua). De fet hi ha dos dates en que es considera que va començar la Guerra de l'Independència: en l'alçament de Pasqua ([[24 d'abril]] de [[1916]]) o el [[21 de giner]] de [[1919]] quan Sean Tracy (membre de l'IRA) va matar dos aguasils. Pero la data més reconeguda és el 21 de giner de 1919.		Al principi de la [[Primera Guerra Mundial]] el govern britànic va prometre que concediria una certa autonomia a [[Irlanda]] quan s'acabara la guerra, pero en la condició de que els sis comtats d'Irlanda del Nort quedarien exclosos del control del parlament irlandés. Això va provocar una hostilitat dels unionistes del nort que va quedar reflectida en la creació, en l'any 1913, del cos milicià, unionista i protestant '''Força de Voluntaris d'Ulster (UVF)''', la qual s'oponia a l'autonomia irlandesa. Alguns nacionalistes pensaven que esta autonomia era massa fluixa i varen instigar la revolta del dilluns de Pasqua (l'Alçament de Pasqua). De fet hi ha dos dates en que es considera que va començar la Guerra de l'Independència: en l'alçament de Pasqua ([[24 d'abril]] de [[1916]]) o el [[21 de giner]] de [[1919]] quan Sean Tracy (membre de l'IRA) va matar dos aguasils. Pero la data més reconeguda és el 21 de giner de 1919.

	En la posterior Guerra Civil Irlandesa l'IRA es va dividir en dos faccions: la dels partidaris del Tractat Angloirlandès i la dels que no ho eren. Les negociacions per conseguir la reunificació del grup ~~van~~ durar sis mesos i va acabar en la guerra. Després de la guerra civil una bona part es va integrar en l'eixèrcit de la república.		En la posterior Guerra Civil Irlandesa l'IRA es va dividir en dos faccions: la dels partidaris del Tractat Angloirlandès i la dels que no ho eren. Les negociacions per conseguir la reunificació del grup varen durar sis mesos i va acabar en la guerra. Després de la guerra civil una bona part es va integrar en l'eixèrcit de la república.

	Fins a l'escissió del PIRA de l'OIRA, el grup va mantindre's prou inactiu, en alguns atentats de poca importància. Tot i això estos atentats, en un moment en que en Irlanda feya poc que s'havia aprovat la constitució que afirmava l'independència del país i que per tant es renunciara a l'esperança de que tota l'illa formara part de l'Estat Lliure d'Irlanda, ~~van~~ produir que el parlament irlandés illegalisara la banda armada en l'any [[1939]].		Fins a l'escissió del PIRA de l'OIRA, el grup va mantindre's prou inactiu, en alguns atentats de poca importància. Tot i això estos atentats, en un moment en que en Irlanda feya poc que s'havia aprovat la constitució que afirmava l'independència del país i que per tant es renunciara a l'esperança de que tota l'illa formara part de l'Estat Lliure d'Irlanda, varen produir que el parlament irlandés illegalisara la banda armada en l'any [[1939]].

	L'IRA provisional va ser el que va continuar la lluita armada. Poc despuix de la seua fundació ([[1971]]), es va fundar la UDA (Associació de Defensa d'Ulster), un grup paramilitar unionista protestant que lluitava en contra de l'IRA. Els recolzava el DUP (Partit Unionista Democràtic), liderat actualment pel retor Ian Paisley. Va haver diversos enfrontaments armats entre estos que ~~van~~ acabar en víctimes dels dos grups i també civils. Això va produir un clima de gran inseguritat en Irlanda del Nort. L'any [[1981]] 10 presos republicans ~~van~~ morir fent una folga de fam en que reclamaven que, ya que no havien comés cap delicte de sanc, se'ls reconeguera com a presos polítics.		L'IRA provisional va ser el que va continuar la lluita armada. Poc despuix de la seua fundació ([[1971]]), es va fundar la UDA (Associació de Defensa d'Ulster), un grup paramilitar unionista protestant que lluitava en contra de l'IRA. Els recolzava el DUP (Partit Unionista Democràtic), liderat actualment pel retor Ian Paisley. Va haver diversos enfrontaments armats entre estos que varen acabar en víctimes dels dos grups i també civils. Això va produir un clima de gran inseguritat en Irlanda del Nort. L'any [[1981]] 10 presos republicans varen morir fent una folga de fam en que reclamaven que, ya que no havien comés cap delicte de sanc, se'ls reconeguera com a presos polítics.

	==El procés de pau==		==El procés de pau==

Posmo en 17:46 25 maig 2015

2015-05-25T17:46:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:46 25 maig 2015
Llínea 9:		Llínea 9:
	*L'IRA de la Continuïtat (CIRA),		*L'IRA de la Continuïtat (CIRA),
	*L'IRA Autèntic (RIRA),		*L'IRA Autèntic (RIRA),


	==Dels orígens al procés de pau==		==Dels orígens al procés de pau==
Llínea 19:		Llínea 18:

	L'IRA provisional va ser el que va continuar la lluita armada. Poc despuix de la seua fundació ([[1971]]), es va fundar la UDA (Associació de Defensa d'Ulster), un grup paramilitar unionista protestant que lluitava en contra de l'IRA. Els recolzava el DUP (Partit Unionista Democràtic), liderat actualment pel retor Ian Paisley. Va haver diversos enfrontaments armats entre estos que van acabar en víctimes dels dos grups i també civils. Això va produir un clima de gran inseguritat en Irlanda del Nort. L'any [[1981]] 10 presos republicans van morir fent una folga de fam en que reclamaven que, ya que no havien comés cap delicte de sanc, se'ls reconeguera com a presos polítics.		L'IRA provisional va ser el que va continuar la lluita armada. Poc despuix de la seua fundació ([[1971]]), es va fundar la UDA (Associació de Defensa d'Ulster), un grup paramilitar unionista protestant que lluitava en contra de l'IRA. Els recolzava el DUP (Partit Unionista Democràtic), liderat actualment pel retor Ian Paisley. Va haver diversos enfrontaments armats entre estos que van acabar en víctimes dels dos grups i també civils. Això va produir un clima de gran inseguritat en Irlanda del Nort. L'any [[1981]] 10 presos republicans van morir fent una folga de fam en que reclamaven que, ya que no havien comés cap delicte de sanc, se'ls reconeguera com a presos polítics.


	==El procés de pau==		==El procés de pau==

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T19:11:33Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 19:11 30 abr 2015
Llínea 18:		Llínea 18:
	Fins a l'escissió del PIRA de l'OIRA, el grup va mantindre's prou inactiu, en alguns atentats de poca importància. Tot i això estos atentats, en un moment en que en Irlanda feya poc que s'havia aprovat la constitució que afirmava l'independència del país i que per tant es renunciara a l'esperança de que tota l'illa formara part de l'Estat Lliure d'Irlanda, van produir que el parlament irlandés illegalisara la banda armada en l'any [[1939]].		Fins a l'escissió del PIRA de l'OIRA, el grup va mantindre's prou inactiu, en alguns atentats de poca importància. Tot i això estos atentats, en un moment en que en Irlanda feya poc que s'havia aprovat la constitució que afirmava l'independència del país i que per tant es renunciara a l'esperança de que tota l'illa formara part de l'Estat Lliure d'Irlanda, van produir que el parlament irlandés illegalisara la banda armada en l'any [[1939]].

	L'IRA provisional va ser el que va continuar la lluita armada. Poc ~~després~~ de la seua fundació ([[1971]]), es va fundar la UDA (Associació de Defensa d'Ulster), un grup paramilitar unionista protestant que lluitava en contra de l'IRA. Els recolzava el DUP (Partit Unionista Democràtic), liderat actualment pel retor Ian Paisley. Va haver diversos enfrontaments armats entre estos que van acabar en víctimes dels dos grups i també civils. Això va produir un clima de gran inseguritat en Irlanda del Nort. L'any [[1981]] 10 presos republicans van morir fent una folga de fam en que reclamaven que, ya que no havien comés cap delicte de sanc, se'ls reconeguera com a presos polítics.		L'IRA provisional va ser el que va continuar la lluita armada. Poc despuix de la seua fundació ([[1971]]), es va fundar la UDA (Associació de Defensa d'Ulster), un grup paramilitar unionista protestant que lluitava en contra de l'IRA. Els recolzava el DUP (Partit Unionista Democràtic), liderat actualment pel retor Ian Paisley. Va haver diversos enfrontaments armats entre estos que van acabar en víctimes dels dos grups i també civils. Això va produir un clima de gran inseguritat en Irlanda del Nort. L'any [[1981]] 10 presos republicans van morir fent una folga de fam en que reclamaven que, ya que no havien comés cap delicte de sanc, se'ls reconeguera com a presos polítics.

Jose2 en 19:49 13 març 2010

2010-03-13T19:49:22Z

Valencian en 14:25 27 oct 2009

2009-10-27T14:25:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:25 27 oct 2009
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''Eixercit Republicà Irlandés''' (de l'anglés Irish Republican Army (IRA), és una organisació terrorista republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic [[irlandés]]: Voluntaris Irlandesos). El seu braç polític és el [[Sinn Féin]]. Esta denominació va sorgir en la batalla de Lime Ridge ([[2 de juny]] del [[1866]]) i va ser adoptada pels membres de la revolta de l'alçament de Pasqua, la qual va ser la seua primera aparició militar, i durant tota la Guerra de l'Independència Irlandesa (1919-1921) va lluitar contra l'eixèrcit britànic fins al reconeiximent de l'estat lliure d'Irlanda.		L''''Eixercit Republicà Irlandés''' (de l'anglés Irish Republican Army, IRA), és una organisació terrorista republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic [[irlandés]]: Voluntaris Irlandesos). El seu braç polític és el [[Sinn Féin]]. Esta denominació va sorgir en la batalla de Lime Ridge ([[2 de juny]] del [[1866]]) i va ser adoptada pels membres de la revolta de l'alçament de Pasqua, la qual va ser la seua primera aparició militar, i durant tota la Guerra de l'Independència Irlandesa (1919-1921) va lluitar contra l'eixèrcit britànic fins al reconeiximent de l'estat lliure d'Irlanda.

	Després de la guerra de l'independència molts dels seus membres es van integrar en el nou eixercit nacional. El nom d'IRA es va seguir utilisant durant la Guerra Civil Irlandesa (1922-1923) referint-se als partidaris republicans contraris al tractat que permetia la separació d'[[Irlanda del Nort]]. Després de la guerra civil va fer atentats de poca importància i no va ser fins el 1969 quan va reaparéixer en Irlanda del Nort.		Després de la guerra de l'independència molts dels seus membres es van integrar en el nou eixercit nacional. El nom d'IRA es va seguir utilisant durant la Guerra Civil Irlandesa (1922-1923) referint-se als partidaris republicans contraris al tractat que permetia la separació d'[[Irlanda del Nort]]. Després de la guerra civil va fer atentats de poca importància i no va ser fins el 1969 quan va reaparéixer en Irlanda del Nort.

← Revisió anterior		Revisió de 19:49 13 març 2010
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''Eixercit Republicà Irlandés''' (de l'anglés Irish Republican Army, IRA), és una organisació terrorista republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic [[irlandés]]: Voluntaris Irlandesos). El seu braç polític és el [[Sinn Féin]]. Esta denominació va sorgir en la batalla de Lime Ridge ([[2 de juny]] del [[1866]]) i va ser adoptada pels membres de la revolta de l'alçament de Pasqua, la qual va ser la seua primera aparició militar, i durant tota la Guerra de l'Independència Irlandesa (1919-1921) va lluitar contra l'eixèrcit britànic fins al reconeiximent de l'estat lliure d'Irlanda.		L''''Eixercit Republicà Irlandés''' (de l'anglés Irish Republican Army, IRA), és una organisació terrorista republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic [[irlandés]]: Voluntaris Irlandesos). El seu braç polític és el [[Sinn Féin]]. Esta denominació va sorgir en la batalla de Lime Ridge ([[2 de juny]] del [[1866]]) i va ser adoptada pels membres de la revolta de l'alçament de Pasqua, la qual va ser la seua primera aparició militar, i durant tota la Guerra de l'Independència Irlandesa ([[1919]]-[[1921]]) va lluitar contra l'eixèrcit britànic fins al reconeiximent de l'estat lliure d'Irlanda.

	Després de la guerra de l'independència molts dels seus membres es van integrar en el nou eixercit nacional. El nom d'IRA es va seguir utilisant durant la Guerra Civil Irlandesa (1922-1923) referint-se als partidaris republicans contraris al tractat que permetia la separació d'[[Irlanda del Nort]]. Després de la guerra civil va fer atentats de poca importància i no va ser fins el 1969 quan va reaparéixer en Irlanda del Nort.		Després de la guerra de l'independència molts dels seus membres es van integrar en el nou eixercit nacional. El nom d'IRA es va seguir utilisant durant la Guerra Civil Irlandesa ([[1922]]-[[1923]]) referint-se als partidaris republicans contraris al tractat que permetia la separació d'[[Irlanda del Nort]]. Després de la guerra civil va fer atentats de poca importància i no va ser fins el [[1969]] quan va reaparéixer en Irlanda del Nort.

	L'IRA s'ha ha anat dividint a lo llarc de la seua història:		L'IRA s'ha ha anat dividint a lo llarc de la seua història:
Llínea 12:		Llínea 12:

	==Dels orígens al procés de pau==		==Dels orígens al procés de pau==
	Al principi de la Primera Guerra Mundial el govern britànic va prometre que concediria una certa autonomia a Irlanda quan s'acabara la guerra, pero en la condició de que els sis comtats d'Irlanda del Nort quedarien exclosos del control del parlament irlandés. Això va provocar una hostilitat dels unionistes del nort que va quedar reflectida en la creació, en l'any 1913, del cos milicià, unionista i protestant '''Força de Voluntaris d'Ulster (UVF)''', la qual s'oponia a l'autonomia irlandesa. Alguns nacionalistes pensaven que esta autonomia era massa fluixa i van instigar la revolta del dilluns de Pasqua (l'Alçament de Pasqua). De fet hi ha dos dates en que es considera que va començar la Guerra de l'Independència: en l'alçament de Pasqua ([[24 d'abril]] de [[1916]]) o el [[21 de giner]] de [[1919]] quan Sean Tracy (membre de l'IRA) va matar dos aguasils. Pero la data més reconeguda és el 21 de giner de 1919.		Al principi de la [[Primera Guerra Mundial]] el govern britànic va prometre que concediria una certa autonomia a [[Irlanda]] quan s'acabara la guerra, pero en la condició de que els sis comtats d'Irlanda del Nort quedarien exclosos del control del parlament irlandés. Això va provocar una hostilitat dels unionistes del nort que va quedar reflectida en la creació, en l'any 1913, del cos milicià, unionista i protestant '''Força de Voluntaris d'Ulster (UVF)''', la qual s'oponia a l'autonomia irlandesa. Alguns nacionalistes pensaven que esta autonomia era massa fluixa i van instigar la revolta del dilluns de Pasqua (l'Alçament de Pasqua). De fet hi ha dos dates en que es considera que va començar la Guerra de l'Independència: en l'alçament de Pasqua ([[24 d'abril]] de [[1916]]) o el [[21 de giner]] de [[1919]] quan Sean Tracy (membre de l'IRA) va matar dos aguasils. Pero la data més reconeguda és el 21 de giner de 1919.

	En la posterior Guerra Civil Irlandesa l'IRA es va dividir en dos faccions: la dels partidaris del Tractat Angloirlandès i la dels que no ho eren. Les negociacions per conseguir la reunificació del grup van durar sis mesos i va acabar en la guerra. Després de la guerra civil una bona part es va integrar en l'eixèrcit de la república.		En la posterior Guerra Civil Irlandesa l'IRA es va dividir en dos faccions: la dels partidaris del Tractat Angloirlandès i la dels que no ho eren. Les negociacions per conseguir la reunificació del grup van durar sis mesos i va acabar en la guerra. Després de la guerra civil una bona part es va integrar en l'eixèrcit de la república.

	Fins a l'escissió del PIRA de l'OIRA, el grup va mantindre's prou inactiu, en alguns atentats de poca importància. Tot i això estos atentats, en un moment en que en Irlanda feya poc que s'havia aprovat la constitució que afirmava l'independència del país i que per tant es renunciara a l'esperança de que tota l'illa formara part de l'Estat Lliure d'Irlanda, van produir que el parlament irlandés illegalisara la banda armada en l'any 1939.		Fins a l'escissió del PIRA de l'OIRA, el grup va mantindre's prou inactiu, en alguns atentats de poca importància. Tot i això estos atentats, en un moment en que en Irlanda feya poc que s'havia aprovat la constitució que afirmava l'independència del país i que per tant es renunciara a l'esperança de que tota l'illa formara part de l'Estat Lliure d'Irlanda, van produir que el parlament irlandés illegalisara la banda armada en l'any [[1939]].

	L'IRA provisional va ser el que va continuar la lluita armada. Poc després de la seua fundació (1971), es va fundar la UDA (Associació de Defensa d'Ulster), un grup paramilitar unionista protestant que lluitava en contra de l'IRA. Els recolzava el DUP (Partit Unionista Democràtic), liderat actualment pel retor Ian Paisley. Va haver diversos enfrontaments armats entre estos que van acabar en víctimes dels dos grups i també civils. Això va produir un clima de gran inseguritat en Irlanda del Nort. L'any 1981 10 presos republicans van morir fent una folga de fam en que reclamaven que, ya que no havien comés cap delicte de sanc, se'ls reconeguera com a presos polítics.		L'IRA provisional va ser el que va continuar la lluita armada. Poc després de la seua fundació ([[1971]]), es va fundar la UDA (Associació de Defensa d'Ulster), un grup paramilitar unionista protestant que lluitava en contra de l'IRA. Els recolzava el DUP (Partit Unionista Democràtic), liderat actualment pel retor Ian Paisley. Va haver diversos enfrontaments armats entre estos que van acabar en víctimes dels dos grups i també civils. Això va produir un clima de gran inseguritat en Irlanda del Nort. L'any [[1981]] 10 presos republicans van morir fent una folga de fam en que reclamaven que, ya que no havien comés cap delicte de sanc, se'ls reconeguera com a presos polítics.


Llínea 26:		Llínea 26:
	L'acort ha significat que l'IRA Provisional abandone les seues activitats armades. Com ya s'ha explicat anteriorment alguns membres del PIRA que no estaven d'acort en la fi de la violència s'escindiren formant l'IRA Autèntic. L'IRA de la Continuïtat tampoc ha firmat est acort.		L'acort ha significat que l'IRA Provisional abandone les seues activitats armades. Com ya s'ha explicat anteriorment alguns membres del PIRA que no estaven d'acort en la fi de la violència s'escindiren formant l'IRA Autèntic. L'IRA de la Continuïtat tampoc ha firmat est acort.

	El 28 de novembre del 2005 el PIRA va anunciar en un comunicat que deixava les armes per a dedicar-se, segons les seues paraules "al desenroll de programes purament polítics i democràtics" La diferència entre l'acort de pau de Belfast en el del 2005 és que en el segon és el PIRA i no el Sinn Fein qui firma el tractat (i fins i tot el propon). La banda es va desarmar davant de la Comissió Internacional Independent de Decomís.		El 28 de [[novembre]] del [[2005]] el PIRA va anunciar en un comunicat que deixava les armes per a dedicar-se, segons les seues paraules "al desenroll de programes purament polítics i democràtics" La diferència entre l'acort de pau de Belfast en el del 2005 és que en el segon és el PIRA i no el Sinn Fein qui firma el tractat (i fins i tot el propon). La banda es va desarmar davant de la Comissió Internacional Independent de Decomís.

	[[Categoria:Terrorisme]]		[[Categoria:Terrorisme]]
	[[Categoria:Nacionalisme irlandés]]		[[Categoria:Nacionalisme irlandés]]