Hugh Thomas - Historial de revisions

Jose2 en 09:52 9 maig 2026

2026-05-09T09:52:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:52 9 maig 2026
Llínea 68:		Llínea 68:
	== Distincions ==		== Distincions ==

	*1962: Premi Somerset Maugham		* 1962: Premi Somerset Maugham
	*1994: Membre de la [[Real Acadèmia de l'Història]] d'Espanya.		* 1994: Membre de la [[Real Acadèmia de l'Història]] d'Espanya.
	*2001: [[Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica]].		* 2001: [[Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica]].
	*2001: [[Orden del Águila Azteca]] de Mèxic.		* 2001: [[Orden del Águila Azteca]] de Mèxic.
	*2008: Premi Gabarrón.		* 2008: Premi Gabarrón.
	*2008: Comandant de l'Orde de les Arts i les Lletres de França.		* 2008: Comandant de l'Orde de les Arts i les Lletres de França.
	*2009: Premi Nonino.		* 2009: Premi Nonino.
	*2009: Premi Boccaccio.		* 2009: Premi Boccaccio.
	*2009: Premi de Periodisme Rafael Calvo Serer.		* 2009: Premi de Periodisme Rafael Calvo Serer.
	*2013: Premi [[Joaquín Romero Murube]] de Sevilla		* 2013: Premi [[Joaquín Romero Murube]] de Sevilla
	*2013: Membre de la [[Real Academia Sevillana de Buenas Letras]].		* 2013: Membre de la [[Real Academia Sevillana de Buenas Letras]].
	*2014: [[Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Sabi]].		* 2014: [[Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Sabi]].

	== Atres escritors hispanistes ==		== Atres escritors hispanistes ==

Jose2 en 19:06 29 jul 2024

2024-07-29T19:06:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:06 29 jul 2024
Llínea 91:		Llínea 91:
	* Cowell, Alan (11 de mayo de 2017). «Hugh Thomas, Prodigious Author of Spanish History, Dies at 85». The New York Times		* Cowell, Alan (11 de mayo de 2017). «Hugh Thomas, Prodigious Author of Spanish History, Dies at 85». The New York Times
	* Preston, Paul (9 de mayo de 2017). «Lord Thomas of Swynnerton». The Guardian		* Preston, Paul (9 de mayo de 2017). «Lord Thomas of Swynnerton». The Guardian

			== Bibliografia ==
			* Domínguez Michael, Christopher (2011). Profetas del pasado: Quince voces de la historiografía sobre México. Ediciones Era. ISBN 9786074451078
			* The Spanish Civil War: Revised Edition (Modern Library Paperbacks) 'Modern Library', ISBN 978-0375755156

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 19:05 29 jul 2024

2024-07-29T19:05:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:05 29 jul 2024
Llínea 87:		Llínea 87:
	* [[Paul Preston]]		* [[Paul Preston]]
	* [[Gerald Brenan]]		* [[Gerald Brenan]]

			== Referències ==
			* Cowell, Alan (11 de mayo de 2017). «Hugh Thomas, Prodigious Author of Spanish History, Dies at 85». The New York Times
			* Preston, Paul (9 de mayo de 2017). «Lord Thomas of Swynnerton». The Guardian

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Atres escritors hispanistes */

2023-08-04T10:17:56Z

Atres escritors hispanistes

← Revisió anterior		Revisió de 10:17 4 ago 2023
Llínea 86:		Llínea 86:
	* [[Ian Gibson]]		* [[Ian Gibson]]
	* [[Paul Preston]]		* [[Paul Preston]]
			* [[Gerald Brenan]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 19:42 30 oct 2022

2022-10-30T19:42:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:42 30 oct 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Londres]], [[Anglaterra]]		\| lloc_mort = [[Londres]], [[Anglaterra]]
	}}		}}
	'''Hugh Swynnerton Thomas''', baró Thomas de Swynnerton ([[Windsor]], [[Anglaterra]], [[21 d'octubre]] de [[1931]] - [[Londres]], [[6 de maig]] de [[2017]]) fon un historiador i escritor hispaniste britànic.		'''Hugh Swynnerton Thomas''', baró Thomas de Swynnerton ([[Windsor]], [[Anglaterra]], [[21 d'octubre]] de [[1931]] - † [[Londres]], [[6 de maig]] de [[2017]]) fon un historiador i escritor hispaniste britànic.

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier en 12:34 1 gin 2020

2020-01-01T12:34:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:34 1 gin 2020
Llínea 80:		Llínea 80:
	*2013: Membre de la [[Real Academia Sevillana de Buenas Letras]].		*2013: Membre de la [[Real Academia Sevillana de Buenas Letras]].
	*2014: [[Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Sabi]].		*2014: [[Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Sabi]].

			== Atres escritors hispanistes ==

			* [[Stanley G. Payne]]
			* [[Ian Gibson]]
			* [[Paul Preston]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Enllaços externs */

2019-01-16T07:24:41Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 07:24 16 gin 2019
Llínea 90:		Llínea 90:
	[[Categoria:Historiadors]]		[[Categoria:Historiadors]]
	[[Categoria:Escritors]]		[[Categoria:Escritors]]
			[[Categoria:Hispanistes]]

Jose2: /* Biografia */

2019-01-16T07:08:59Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 07:08 16 gin 2019
Llínea 18:		Llínea 18:
	En l'any [[1961]] es va donar a conéixer en ''La Guerra Civil Española'', una obra publicada per l'editorial ''Ruedo Ibérico'' i que es va editar tant en [[anglés]] com en [[castellà]], per la qual va obtindre el Premi ''Somerset Maugham'' a l'any següent ([[1962]]); va revisar esta obra vàries voltes més ([[1977]], [[2003]], [[2011]]). En [[1971]] publicà una ampla història de [[Cuba]] des del periodo colonial fins a la revolució de [[Fidel Castro]]: ''Cuba, or the Pursuit of Freedom'', frut de dèu anys d'investigació. Més tart estudiaria l'història del tràfic atlàntic d'esclaus.		En l'any [[1961]] es va donar a conéixer en ''La Guerra Civil Española'', una obra publicada per l'editorial ''Ruedo Ibérico'' i que es va editar tant en [[anglés]] com en [[castellà]], per la qual va obtindre el Premi ''Somerset Maugham'' a l'any següent ([[1962]]); va revisar esta obra vàries voltes més ([[1977]], [[2003]], [[2011]]). En [[1971]] publicà una ampla història de [[Cuba]] des del periodo colonial fins a la revolució de [[Fidel Castro]]: ''Cuba, or the Pursuit of Freedom'', frut de dèu anys d'investigació. Més tart estudiaria l'història del tràfic atlàntic d'esclaus.

	Eixercí com a professor en la Real Acadèmia de Sandhurst i de [[1966]] a [[1975]] va ser professor d'història en l'Universitat de Reading. Despuix va dirigir el Centre for Policy Studies (Centre d'Estudis Polítics) de Londres ([[1979]]-[[1991]]). Va defendre la política de [[Margaret Thatcher]] i en [[1981]] va rebre el títul de baró Thomas de Swynnerton (Notting Hill, Gran Londres). Escrigué diverses obres polítiques proeuropees i tres noveles i es va casar en la pintora Vanessa Jebb, filla del primer secretari general interí de la ONU, Gladwyn Jebb. La parella va tindre dos fills i una filla.		Eixercí com a professor en la Real Acadèmia de Sandhurst i de [[1966]] a [[1975]] va ser professor d'història en l'Universitat de Reading. Despuix va dirigir el Centre for Policy Studies (Centre d'Estudis Polítics) de Londres ([[1979]]-[[1991]]). Va defendre la política de [[Margaret Thatcher]] i en l'any [[1981]] va rebre el títul de baró Thomas de Swynnerton (Notting Hill, Gran Londres). Escrigué diverses obres polítiques proeuropees i tres noveles i es va casar en la pintora Vanessa Jebb, filla del primer secretari general interí de la ONU, Gladwyn Jebb. La parella va tindre dos fills i una filla.

	Junt en [[Raymond Carr]] i [[Paul Preston]] va formar un grup d'hispanistes britànics dedicats a l'estudi de l'història recent d'Espanya, especialment a la de la [[II República espanyola\|Segona República]] i la [[Guerra Civil espanyola]], si be Thomas es va dedicar ulteriorment a l'història d'Espanya en l'Edat Moderna, dedicant una trilogia a l'Imperi espanyol formada per l'Imperi espanyol: de [[Colón]] a [[Magallanes]] ([[2006]]); L'Imperi espanyol de Carlos V (2010) i Felipe II: el senyor del món ([[2013]]), el seu últim treball.		Junt en [[Raymond Carr]] i [[Paul Preston]] va formar un grup d'hispanistes britànics dedicats a l'estudi de l'història recent d'Espanya, especialment a la de la [[II República espanyola\|Segona República]] i la [[Guerra Civil espanyola]], si be Thomas es va dedicar ulteriorment a l'història d'Espanya en l'Edat Moderna, dedicant una trilogia a l'Imperi espanyol formada per l'Imperi espanyol: de [[Colón]] a [[Magallanes]] ([[2006]]); L'Imperi espanyol de Carlos V (2010) i Felipe II: el senyor del món ([[2013]]), el seu últim treball.

	Enemic de tota forma de nacionalisme, va abandonar als laboristes en [[1975]] despuix d'haver servit al seu primer ministre Harold Wilson per la seua tebiea cap a l'integració britànica en l'[[Unió Europea]] (en aquells dies els tories defenien l'europeisme). Despuix es va vore forçat a abandonar als conservadors per eixe mateix canvi de posició, en manifestar-se en la seua opinió contra les institucions i idees europeistes i en l'any [[1997]] es va unir als lliberals demòcrates.		Enemic de tota forma de nacionalisme, va abandonar als laboristes en l'any [[1975]] despuix d'haver servit al seu primer ministre Harold Wilson per la seua tebiea cap a l'integració britànica en l'[[Unió Europea]] (en aquells dies els tories defenien l'europeisme). Despuix es va vore forçat a abandonar als conservadors per eixe mateix canvi de posició, en manifestar-se en la seua opinió contra les institucions i idees europeistes i en l'any [[1997]] es va unir als lliberals demòcrates.

	== Obra ==		== Obra ==

Jose2: /* Biografia */

2018-05-11T11:19:07Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 11:19 11 maig 2018
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Hugh Thomas era fill de Hugh Thomas Whitelegge, un comissari colonial, i de la seua esposa Angela Margery Augusta (naixcuda Swynnerton); per la branca materna estava emparentat en sir Shenton Thomas, el seu tio. Va iniciar els seus estudis en una escola privada de Dorset i en el ''Queens College'' de l'Universitat de [[Cambridge]], a on va obtindre un títul de Bachiller en Arts ([[1951]]); despuix va ampliar estudis en La Sorbona ([[París]]). Va obtindre un premi ''Tripos'' en Història ([[1952]]) i en [[1953]] va presidir la ''Cambridge Union Society''. De [[1954]] a [[1957]] va treballar per al Foreign Office, en part com a secretari de la delegació britànica dins d'una subcomissió de la Comissió de Desarmament de l'[[ONU]] i en [[1955]] va fer el seu primer viage a [[Espanya]].		Hugh Thomas era fill de Hugh Thomas Whitelegge, un comissari colonial, i de la seua esposa Angela Margery Augusta (naixcuda Swynnerton); per la branca materna estava emparentat en sir Shenton Thomas, el seu tio. Va iniciar els seus estudis en una escola privada de Dorset i en el ''Queens College'' de l'Universitat de [[Cambridge]], a on va obtindre un títul de Bachiller en Arts ([[1951]]); despuix va ampliar estudis en La Sorbona ([[París]]). Va obtindre un premi ''Tripos'' en Història ([[1952]]) i en l'any [[1953]] va presidir la ''Cambridge Union Society''. De [[1954]] a [[1957]] va treballar per al Foreign Office, en part com a secretari de la delegació britànica dins d'una subcomissió de la Comissió de Desarmament de la [[ONU]] i en l'any [[1955]] va fer el seu primer viage a [[Espanya]].

	En l'any [[1961]] es va donar a conéixer en ''La Guerra Civil Española'', una obra publicada per l'editorial ''Ruedo Ibérico'' i que es va editar tant en [[anglés]] com en [[castellà]], per la qual va obtindre el Premi ''Somerset Maugham'' a l'any següent ([[1962]]); va revisar esta obra vàries voltes més ([[1977]], [[2003]], [[2011]]). En [[1971]] publicà una ampla història de [[Cuba]] des del periodo colonial fins a la revolució de [[Fidel Castro]]: ''Cuba, or the Pursuit of Freedom'', frut de dèu anys d'investigació. Més tart estudiaria l'història del tràfic atlàntic d'esclaus.		En l'any [[1961]] es va donar a conéixer en ''La Guerra Civil Española'', una obra publicada per l'editorial ''Ruedo Ibérico'' i que es va editar tant en [[anglés]] com en [[castellà]], per la qual va obtindre el Premi ''Somerset Maugham'' a l'any següent ([[1962]]); va revisar esta obra vàries voltes més ([[1977]], [[2003]], [[2011]]). En [[1971]] publicà una ampla història de [[Cuba]] des del periodo colonial fins a la revolució de [[Fidel Castro]]: ''Cuba, or the Pursuit of Freedom'', frut de dèu anys d'investigació. Més tart estudiaria l'història del tràfic atlàntic d'esclaus.
Llínea 22:		Llínea 22:
	Junt en [[Raymond Carr]] i [[Paul Preston]] va formar un grup d'hispanistes britànics dedicats a l'estudi de l'història recent d'Espanya, especialment a la de la [[II República espanyola\|Segona República]] i la [[Guerra Civil espanyola]], si be Thomas es va dedicar ulteriorment a l'història d'Espanya en l'Edat Moderna, dedicant una trilogia a l'Imperi espanyol formada per l'Imperi espanyol: de [[Colón]] a [[Magallanes]] ([[2006]]); L'Imperi espanyol de Carlos V (2010) i Felipe II: el senyor del món ([[2013]]), el seu últim treball.		Junt en [[Raymond Carr]] i [[Paul Preston]] va formar un grup d'hispanistes britànics dedicats a l'estudi de l'història recent d'Espanya, especialment a la de la [[II República espanyola\|Segona República]] i la [[Guerra Civil espanyola]], si be Thomas es va dedicar ulteriorment a l'història d'Espanya en l'Edat Moderna, dedicant una trilogia a l'Imperi espanyol formada per l'Imperi espanyol: de [[Colón]] a [[Magallanes]] ([[2006]]); L'Imperi espanyol de Carlos V (2010) i Felipe II: el senyor del món ([[2013]]), el seu últim treball.

	Enemic de tota forma de nacionalisme, va abandonar als laboristes en [[1975]] despuix d'haver servit al seu primer ministre Harold Wilson per la seua tebiea cap a l'integració britànica en l'[[Unió Europea]] (en aquells dies els tories defenien l'europeisme). Despuix es va vore forçat a abandonar als conservadors per eixe mateix canvi de posició, en manifestar-se en la seua opinió contra les institucions i idees europeistes i en [[1997]] es va unir als lliberals demòcrates.		Enemic de tota forma de nacionalisme, va abandonar als laboristes en [[1975]] despuix d'haver servit al seu primer ministre Harold Wilson per la seua tebiea cap a l'integració britànica en l'[[Unió Europea]] (en aquells dies els tories defenien l'europeisme). Despuix es va vore forçat a abandonar als conservadors per eixe mateix canvi de posició, en manifestar-se en la seua opinió contra les institucions i idees europeistes i en l'any [[1997]] es va unir als lliberals demòcrates.

	== Obra ==		== Obra ==

Jose2: Text reemplaça - 'presió' a 'pressió'

2017-12-21T14:36:30Z

Text reemplaça - 'presió' a 'pressió'

← Revisió anterior		Revisió de 14:36 21 dec 2017
Llínea 27:		Llínea 27:

	* ''Disarmament – the way ahead'' Fabian Society (1957).		* ''Disarmament – the way ahead'' Fabian Society (1957).
	* ''The Spanish Civil War'' (1961); [[Penguin Books]] Ltd (1968); 2.ª ed. revisada (1977); 4.ª ed. revisada (2003). Una nova edició revisada en 2011n que conmemorava els 50 anys de sa primera ~~impresió~~; se traduí a 15 llengües.		* ''The Spanish Civil War'' (1961); [[Penguin Books]] Ltd (1968); 2.ª ed. revisada (1977); 4.ª ed. revisada (2003). Una nova edició revisada en 2011n que conmemorava els 50 anys de sa primera impressió; se traduí a 15 llengües.
	* ''Cuba or the Pursuit of Freedom'' (1971); edicions revisades (1998), (2002), (2010).		* ''Cuba or the Pursuit of Freedom'' (1971); edicions revisades (1998), (2002), (2010).
	* ''Cuba'' (1973) 3 volúmns		* ''Cuba'' (1973) 3 volúmns