Reval en 17:58 25 jun 2024

2024-06-25T17:58:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:58 25 jun 2024
Llínea 48:		Llínea 48:
	* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson		* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

	==Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3		* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
	* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com		* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com

Lluísm en 16:17 27 maig 2024

2024-05-27T16:17:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:17 27 maig 2024
Llínea 35:		Llínea 35:
	Conegut des de l'época predinàstica, és provable que el seu cult tinguera orige en la delta del [[Nil]] encara que va ser venerat en tot Egipte en importants temples en Hieracómpolis, Edfu i Letópolis.		Conegut des de l'época predinàstica, és provable que el seu cult tinguera orige en la delta del [[Nil]] encara que va ser venerat en tot Egipte en importants temples en Hieracómpolis, Edfu i Letópolis.

	El seu cult es va estendre pel Mediterràneu, com Harpócrates, vinculat a la seua mare la deesa Isis. Destaca la veneració alcançada en l'[[Antiga Grècia]], tant en la forma de falcó, com de chiquet acompanyat d'Isis, o com a amulet protector relacionat en la divinitat, el nomenat Ull d'Horus.		El seu cult es va estendre pel Mediterràneu, com Harpócrates, vinculat a la seua mare la deesa Isis. Destaca la veneració alcançada en l'[[Antiga Grècia]], tant en la forma de falcó, com de chiquet acompanyat d'Isis, o com a amulet protector relacionat en la divinitat, el nomenat Ull d'Horus.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 16:29 26 abr 2024

2024-04-26T16:29:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:29 26 abr 2024
Llínea 35:		Llínea 35:
	Conegut des de l'época predinàstica, és provable que el seu cult tinguera orige en la delta del [[Nil]] encara que va ser venerat en tot Egipte en importants temples en Hieracómpolis, Edfu i Letópolis.		Conegut des de l'época predinàstica, és provable que el seu cult tinguera orige en la delta del [[Nil]] encara que va ser venerat en tot Egipte en importants temples en Hieracómpolis, Edfu i Letópolis.

	El seu cult es va estendre pel Mediterràneu, com Harpócrates, vinculat a la seua mare la deesa Isis. Destaca la veneració alcançada en l'[[Antiga Grècia]], tant en la forma de falcó, com de chiquet acompanyat d'Isis, o com a amulet protector relacionat en la divinitat, el nomenat Ull d'Horus.		El seu cult es va estendre pel Mediterràneu, com Harpócrates, vinculat a la seua mare la deesa Isis. Destaca la veneració alcançada en l'[[Antiga Grècia]], tant en la forma de falcó, com de chiquet acompanyat d'Isis, o com a amulet protector relacionat en la divinitat, el nomenat Ull d'Horus.

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:32:59Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:32 28 ago 2023
Llínea 35:		Llínea 35:
	Conegut des de l'época predinàstica, és provable que el seu cult tinguera orige en la delta del [[Nil]] encara que va ser venerat en tot Egipte en importants temples en Hieracómpolis, Edfu i Letópolis.		Conegut des de l'época predinàstica, és provable que el seu cult tinguera orige en la delta del [[Nil]] encara que va ser venerat en tot Egipte en importants temples en Hieracómpolis, Edfu i Letópolis.

	El seu cult es va estendre pel Mediterràneu, com Harpócrates, vinculat a la seua mare la deesa Isis. Destaca la veneració alcançada en l'[[Antiga Grècia]], tant en la forma de falcó, com de chiquet acompanyat d'Isis, o com a amulet protector relacionat en la divinitat, el ~~cridat~~ Ull d'Horus.		El seu cult es va estendre pel Mediterràneu, com Harpócrates, vinculat a la seua mare la deesa Isis. Destaca la veneració alcançada en l'[[Antiga Grècia]], tant en la forma de falcó, com de chiquet acompanyat d'Isis, o com a amulet protector relacionat en la divinitat, el nomenat Ull d'Horus.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Representació d'Horus '''Horus''' («falcó»; també «l'elevat», «el distant») és una de les més importants…»

2023-04-25T16:30:27Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació d'Horus '''Horus''' («falcó»; també «l'elevat», «el distant») és una de les més importants…»

Pàgina nova

[[File:Horus standing.svg|thumb|250px|Representació d'Horus]]

'''Horus''' («[[falcó]]»; també «l'elevat», «el distant») és una de les més importants deitats de l'[[antic Egipte]], que eixercitava numeroses funcions, de manera més notable com a [[deu]] de la realea i del cel en la [[mitologia egipcíaca]], aixina com de la guerra i de la caça. A voltes se li considerava com l'iniciador de la civilisació egipcíaca. Va ser venerat a lo manco des de l'Egipte prehistòric tardà fins al Regne Ptolemaïc i l'Egipte romà. L'història registra diferents formes d'Horus, que els egiptòlecs consideren deus distints. Estes diverses formes poden ser diferents manifestacions d'una mateixa deitat en múltiples capes en les que s'emfatisen certs atributs o relacions sincrétiques, no necessàriament opostes sino complementàries entre sí, en consonancia con la forma en que els antics egipcíacs veen les múltiples facetes de la realitat. A sovint se li representava com un falcó coronat en el pschent, provablement un falcó lanari o un falcó pelegrí, o com un [[home]] hieracocéfalo (és dir, en [[cap]] de falcó).

El seu nom egipcíac era '''Hor''' (Ḥr), també denominat '''Heru''' o '''Har'''; Horus és el seu nom helenizado (Ώρος). Claudio Eliano va escriure que els egipcíacs cridaven «Horus» en la seua pròpia llengua al deu [[Apolo]] en el panteó grec. No obstant, [[Plutarco]], profundisant en la mateixa tradició relatada pels grecs, va especificar que el «Horus» que els egipcíacs equiparaven en l'Apolo grec era en realitat «Horus el Vell», que és distint d'Horus el fill d'[[Osiris]] i [[Isis]] (lo que ho convertiria en «Horus el Jove»).

La forma més antiga d'Horus de la que es té constància és la deitat tutelar de Nejen (la «Ciutat del Falcó» o Hierakómpolis), en l'Alt Egipte, que és el primer deu nacional del que es tinga coneiximent, específicament relacionat en el [[faraó]] gobernant, que en el temps va aplegar a ser considerat com una manifestació d'Horus en vida i d'Osiris en la mort. Des del principi, Horus va estar estretament associat a la monarquia faraònica com a deu protector i dinàstic. Els seguidors d'Horus són, puix, els primers sobirans que es varen posar baix la seua obediència. A principis del periodo històric, el falcó sagrat apareix en la paleta del rei [[Narmer]] i, a partir de llavors, s'associa constantment en el poder real.

La relació familiar més comunament trobada descriu a Horus com a fill de la deesa Isis i el deu de la resurrecció Osiris, i eixercita un paper clau en el mit d'Osiris com a hereu d'Osiris i rival de [[Seth]], l'assessí i germà d'Osiris. En una atra tradició, [[Hathor]] és considerada la seua mare i a voltes la seua esposa. En el mit més arcaic, Horus i Seth formen una parella divina caracterisada per la rivalitat, en la que cada u ferix a l'atre. D'este enfrontament va sorgir [[Thot]], el deu de la Lluna, considerat fill comú d'abdós. Cap a finals del Regne Antic, este mit va ser reinterpretat pels sacerdots d'Heliópolis integrant el personage d'Osiris, arquetip del faraó mort divinisat. Esta nova teologia marca l'aparició del mit osiriac en el que Horus es presenta com el fill pòstum d'Osiris naixcut dels treballs màgics d'Isis, la seua mare. En este context, Horus eixercita un paper fonamental. Com a fill bondadós, lluita contra el seu tio Seth, l'assessí del seu pare, el derrota i el captura. En Seth humiliat, Horus és coronat faraó d'Egipte i el seu pare entronisat com a rei del més allà. No obstant, abans de poder lluitar enèrgicament contra el seu tio, Horus no és més que un ser enclenc. Com a deu-chiquet ([[Harpócrates]]), Horus és l'arquetip de chiquet chicotet somés a tots els perills de la vida. Va estar a punt de morir en vàries ocasions, pero també és el chiquet que sempre supera les dificultats de la vida. Com a tal, és un deu sanador i salvador molt eficaç contra les forces hostils.

Ademés de les seues traces dinàstiques i reals, Horus és una deitat còsmica, un ser fabulós que els seus dos ulls són el Sol i la Lluna. L'ull esquerre d'Horus, o Ull d'Udyat, és un poderós símbol associat a les ofrenes funeràries, a Thot, a la Lluna i a les seues fases. Este ull, ferit per Seth i curat per Thot, és l'estrela nocturna que desapareix i reapareix constantment en el cel. Constantment regenerada, la Lluna és ''la mise en abyme'' d'una renaixença per a tots els morts egipcíacs.

En els seus múltiples aspectes, Horus és venerat en totes les regions egipcíaques. En el Temple d'Edfu, un dels temples ptolemaïcs més bells, el deu rep la visita anual de l'estàtua de la deesa Hathor de Dendera i forma, en [[Harsomtus]], una tríade divina. En Kom Ombo, Horus el Vell ([[Haroeris]]) està associat a [[Sobek]], el deu cocodril. En tal renom, el cult a Horus es va exportar fòra d'Egipte, més concretament a [[Nubia]]. A partir del periodo tardà, gràcies als cults isiacs, la figura d'Harpócrates es va fer molt popular en tota la conca mediterrànea baixe l'influència helenística i despuix [[Antiga Roma|romana]].

== Iconografia ==
La divinitat d'Horus es manifesta en l'iconografia de moltes maneres. En la majoria dels casos, se li representa com un falcó o com un home hieracocéfal (és dir, en cap de falcó), en la Corona Doble, o, per a evocar la seua joventut, com un jove nuet i calp. També, com un disc solar en ales de falcó desplegades, sobre les portes i en les sales dels temples; i en forma d'[[esfinge]] com Harmajis.

== Mitologia ==
Segons la mitologia egipcíaca, [[Geb]] (la terra d'Egipte) i la seua esposa i germana [[Nut]] (el cel), donen vida a dos deus varons, Osiris i Seth i a dos deeses dònes: Isis i Neftis. Osiris es casa en Isis, i Seth en Neftis. La llegenda dona conte dels innumerables enfrontaments entre Osiris i el seu germà Seth. Gràcies a un engany, Seth conseguix assessinar a Osiris, el descuartiza en 14 parts i oculta les seues despulles per a evitar que troben el seu cos, desperdigolant-los per tot Egipte. La seua dòna, Isis, enterada de lo succeït, busca cada part, dia i nit, per tots els racons d'Egipte. Finalment, conseguix recuperar tots els restants del seu difunt marit. Va utilisar els seus poders divins per a reanimar-ho, que a partir de llavors s'encarregaria de governar en el país dels morts, la [[Duat]].

També, utilisant poders divins, Isis va poder concebre un fill del reanimat Osiris: a Horus. Al poc temps de nàixer, va ser amagat per la seua mare i ho va deixar al recapte de Thot, deu del saber, que el va instruir i cria fins a convertir-se en un excepcional guerrer. En aplegar a la majoria d'edat, ajudat pels Shemsu Hor va lluitar contra Seth per a recuperar el tro del seu pare, assessinat per aquell. En una d'estes lluites Horus va perdre el seu ull esquerre (Ull d'Horus) i despuix de recuperar-ho li'l va donar com a ofrena al seu pare Osiris per a tornar-li la vista.

== Epítets ==
Va tindre els epítets de:

* L'Únic en les altures
* L'elevat
* El distant
* Senyor del Cel
* Senyor de les estreles circumpolars

En els trons del Lisht apareix com «Horus, senyor de Mesen» i «Horus de Behdet», o «el behdetita», en referència a dos localitats del Baix Egipte.

== Cult ==
Conegut des de l'época predinàstica, és provable que el seu cult tinguera orige en la delta del [[Nil]] encara que va ser venerat en tot Egipte en importants temples en Hieracómpolis, Edfu i Letópolis.

El seu cult es va estendre pel Mediterràneu, com Harpócrates, vinculat a la seua mare la deesa Isis. Destaca la veneració alcançada en l'[[Antiga Grècia]], tant en la forma de falcó, com de chiquet acompanyat d'Isis, o com a amulet protector relacionat en la divinitat, el cridat Ull d'Horus.

== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Bernard Mathieu, «Horus: polysémie et métamorphoses (Enquêtes dans les Textes des Pyramides, 5) », ENiM 6, Montpellier,‎ 2013, p. 1-26
* Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
* H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
* Lichtheim, Miriam (1975). Ancient Egyptian Literature. London, England: University of California Press. ISBN 0-520-02899-6
* Meltzer, Edmund S. (2002). Horus. In D. B. Redford (Ed.), The ancient gods speak: A guide to Egyptian religion (pp. 164). New York: Oxford University Press, USA
* Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
* Ruth Schumann Antelme, Stéphane Rossini (2008). Nétèr - Dieux d'Égypte. Trismegiste. ISBN 978-2-86509-045-7

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Horus}}

* [https://egiptologia.org/?p=480 El juicio de Horus y Seth, por Francisco López, en egiptologia.org]
* [https://egiptologia.org/?p=475 La venganza de Horus, por Francisco López, en egiptologia.org]
* [https://egiptologia.org/?page_id=2005 Horus, por Rosa Thode, en egiptologia.org]

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deus egipcíacs]]

Horus - Historial de revisions

Reval en 17:58 25 jun 2024

Lluísm en 16:17 27 maig 2024

Reval en 16:29 26 abr 2024

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Representació d'Horus '''Horus''' («falcó»; també «l'elevat», «el distant») és una de les més importants…»