Història econòmica de la Comunitat Valenciana - Historial de revisions

Caro de Segeda en 10:25 12 ago 2025

2025-08-12T10:25:26Z

@@ Llínea 18: / Llínea 18: @@
 === Romans ===
 == Edat Mija ==
-Durant l'Edat Mija, baixe el Regne de Valéncia (sigle XIII en avant), l'economia es va basar en l'agricultura de regadiu heretada de la tradició andalusí, destacant cultius com l'horta de Valéncia (hortalices, arròs, moreres per a seda i frutals). El comerç marítim a través dels ports de Valéncia i Denia va permetre l'intercanvi en el Mediterràneu central i oriental.
+Durant l'Edat Mija, baixe el [[Regne de Valéncia]] (sigle XIII en avant), l'economia es va basar en l'agricultura de regadiu heretada de la tradició andalusí, destacant cultius com l'horta de Valéncia (hortalices, arròs, moreres per a seda i frutals). El comerç marítim a través dels ports de Valéncia i Denia va permetre l'intercanvi en el Mediterràneu central i oriental.
 == Vore també ==

Caro de Segeda: /* Edat Mija */

2025-08-12T10:21:08Z

Edat Mija

← Revisió anterior		Revisió de 10:21 12 ago 2025
Llínea 20:		Llínea 20:

	== Edat Mija ==		== Edat Mija ==
			Durant l'Edat Mija, baixe el Regne de Valéncia (sigle XIII en avant), l'economia es va basar en l'agricultura de regadiu heretada de la tradició andalusí, destacant cultius com l'horta de Valéncia (hortalices, arròs, moreres per a seda i frutals). El comerç marítim a través dels ports de Valéncia i Denia va permetre l'intercanvi en el Mediterràneu central i oriental.
	~~=== Visigots ===~~

	~~=== Época musulmana ===~~

	~~===~~ Regne de Valéncia ~~===~~

	== Vore també ==		== Vore també ==

Lluísm en 09:13 15 jul 2025

2025-07-15T09:13:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:13 15 jul 2025
Llínea 29:		Llínea 29:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Economia de la Comunitat Valenciana]]		* [[Economia de la Comunitat Valenciana]]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Burns, Robert Ignatius (1975) ''Medieval Colonialism. Postcrusade Exploitation of Islamic Valencia'', Princeton University.		* Burns, Robert Ignatius (1975) ''Medieval Colonialism. Postcrusade Exploitation of Islamic Valencia'', Princeton University.

Jose2: Text reemplaça - ' desde ' a ' des de '

2018-08-26T09:32:09Z

Text reemplaça - ' desde ' a ' des de '

← Revisió anterior		Revisió de 09:32 26 ago 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''història econòmica de la Comunitat Valenciana''' és l'història de l'organisació econòmica de la [[Comunitat Valenciana]] ~~desde~~ l'edat mija fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vínculs ideològics, polítics i socials en l'economia de cada época.		L''''història econòmica de la Comunitat Valenciana''' és l'història de l'organisació econòmica de la [[Comunitat Valenciana]] des de l'edat mija fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vínculs ideològics, polítics i socials en l'economia de cada época.

	== Edat Antiga ==		== Edat Antiga ==

Jose2: Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat'

2018-02-20T19:10:18Z

Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat'

← Revisió anterior		Revisió de 19:10 20 feb 2018
Llínea 15:		Llínea 15:
	El comerç d'importació es documenta fonamentalment per la troballa de vaixella de taula i grans en gots de transport de productes alimentaris ([[vi]], [[oli]] i salons de peix) grecs, feniciopúnics, etruscs i romans. El comerç d'exportació es documenta per mig de la troballa d'àmfores ibèriques en el Llenguadoc-Rosselló, em Cartago i en Eivissa, que probablement contenien vi i cervesa. Els cereals, probablement, varen constituir una gran part de les exportacions tenint en conte els grans conjunts de camps de sitges que es documenten en el sigle IV aC, coincidint en la intensificació de les importacions. També els metalls devien ser objecte d'exportació: especialment el [[coure]] i l'[[argent]].		El comerç d'importació es documenta fonamentalment per la troballa de vaixella de taula i grans en gots de transport de productes alimentaris ([[vi]], [[oli]] i salons de peix) grecs, feniciopúnics, etruscs i romans. El comerç d'exportació es documenta per mig de la troballa d'àmfores ibèriques en el Llenguadoc-Rosselló, em Cartago i en Eivissa, que probablement contenien vi i cervesa. Els cereals, probablement, varen constituir una gran part de les exportacions tenint en conte els grans conjunts de camps de sitges que es documenten en el sigle IV aC, coincidint en la intensificació de les importacions. També els metalls devien ser objecte d'exportació: especialment el [[coure]] i l'[[argent]].

	En relació a la [[moneda]], a finals del sigle IV aC, s'encunya en Arse, l'actual [[Sagunt]]. L'esclat de la Segona Guerra Púnica comporta la fabricació de gran ~~quantitat~~ de moneda d'argent.		En relació a la [[moneda]], a finals del sigle IV aC, s'encunya en Arse, l'actual [[Sagunt]]. L'esclat de la Segona Guerra Púnica comporta la fabricació de gran cantitat de moneda d'argent.

	=== Romans ===		=== Romans ===

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:53:53Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:53 20 feb 2018
Llínea 7:		Llínea 7:
	Quan el territori de l'actual Comunitat Valenciana estava poblat per les diferents tribus íberes, la seua economia es basava en l'agricultura de [[cereals]], els quals, una vegada arreplegats, se dividian en els que se panificaven i els que se dedicaven a la producció de [[cervesa]]. També les [[llegum\|llegums]] eren importants.		Quan el territori de l'actual Comunitat Valenciana estava poblat per les diferents tribus íberes, la seua economia es basava en l'agricultura de [[cereals]], els quals, una vegada arreplegats, se dividian en els que se panificaven i els que se dedicaven a la producció de [[cervesa]]. També les [[llegum\|llegums]] eren importants.

	La segona activitat econòmica era la ganaderia. Els bòvits eren utilisats como força de treball en l'agricutlura i per a l'obtenció de [[llet]]. Els [[porc\|porcs]] ~~només~~ eren usats per la seua aportació alimentària, mentres que [[cabra\|cabres]] i [[ovella\|ovelles]] serien usats per obtindre, de manera complementària, carn, llet i [[llana]]. Els [[cavall\|cavalls]] serien animals de prestigi i útils per a la guerra. Pels poblats costaners, la peixca també devia ser una activitat important, atés que s'han trobat hams i ploms de xàrcia, pero no es conixen els tipos de barques que ampraven.		La segona activitat econòmica era la ganaderia. Els bòvits eren utilisats como força de treball en l'agricutlura i per a l'obtenció de [[llet]]. Els [[porc\|porcs]] a soles eren usats per la seua aportació alimentària, mentres que [[cabra\|cabres]] i [[ovella\|ovelles]] serien usats per obtindre, de manera complementària, carn, llet i [[llana]]. Els [[cavall\|cavalls]] serien animals de prestigi i útils per a la guerra. Pels poblats costaners, la peixca també devia ser una activitat important, atés que s'han trobat hams i ploms de xàrcia, pero no es conixen els tipos de barques que ampraven.

	L'activitat textil està ben documentada tant per algunes representacions iconogràfiques de dones filant com per la presència abundant de pesos de teler i fusaioles. Els ibers vestien roba de lli i llana. El teixit es realisava dins de les cases o en l'exterior, al costat de l'entrada. Atres activitats artesanals que hi tenien lloc pero que són difícils de documentar són l'adobament de pells, el treball de l'[[espart]] i de la [[fusta]], materials àmpliament utilisats pels ibers.		L'activitat textil està ben documentada tant per algunes representacions iconogràfiques de dones filant com per la presència abundant de pesos de teler i fusaioles. Els ibers vestien roba de lli i llana. El teixit es realisava dins de les cases o en l'exterior, al costat de l'entrada. Atres activitats artesanals que hi tenien lloc pero que són difícils de documentar són l'adobament de pells, el treball de l'[[espart]] i de la [[fusta]], materials àmpliament utilisats pels ibers.

Jose2: Text reemplaça - 'però' a 'pero'

2018-02-20T10:54:33Z

Text reemplaça - 'però' a 'pero'

← Revisió anterior		Revisió de 10:54 20 feb 2018
Llínea 7:		Llínea 7:
	Quan el territori de l'actual Comunitat Valenciana estava poblat per les diferents tribus íberes, la seua economia es basava en l'agricultura de [[cereals]], els quals, una vegada arreplegats, se dividian en els que se panificaven i els que se dedicaven a la producció de [[cervesa]]. També les [[llegum\|llegums]] eren importants.		Quan el territori de l'actual Comunitat Valenciana estava poblat per les diferents tribus íberes, la seua economia es basava en l'agricultura de [[cereals]], els quals, una vegada arreplegats, se dividian en els que se panificaven i els que se dedicaven a la producció de [[cervesa]]. També les [[llegum\|llegums]] eren importants.

	La segona activitat econòmica era la ganaderia. Els bòvits eren utilisats como força de treball en l'agricutlura i per a l'obtenció de [[llet]]. Els [[porc\|porcs]] només eren usats per la seua aportació alimentària, mentres que [[cabra\|cabres]] i [[ovella\|ovelles]] serien usats per obtindre, de manera complementària, carn, llet i [[llana]]. Els [[cavall\|cavalls]] serien animals de prestigi i útils per a la guerra. Pels poblats costaners, la peixca també devia ser una activitat important, atés que s'han trobat hams i ploms de xàrcia, ~~però~~ no es conixen els tipos de barques que ampraven.		La segona activitat econòmica era la ganaderia. Els bòvits eren utilisats como força de treball en l'agricutlura i per a l'obtenció de [[llet]]. Els [[porc\|porcs]] només eren usats per la seua aportació alimentària, mentres que [[cabra\|cabres]] i [[ovella\|ovelles]] serien usats per obtindre, de manera complementària, carn, llet i [[llana]]. Els [[cavall\|cavalls]] serien animals de prestigi i útils per a la guerra. Pels poblats costaners, la peixca també devia ser una activitat important, atés que s'han trobat hams i ploms de xàrcia, pero no es conixen els tipos de barques que ampraven.

	L'activitat textil està ben documentada tant per algunes representacions iconogràfiques de dones filant com per la presència abundant de pesos de teler i fusaioles. Els ibers vestien roba de lli i llana. El teixit es realisava dins de les cases o en l'exterior, al costat de l'entrada. Atres activitats artesanals que hi tenien lloc ~~però~~ que són difícils de documentar són l'adobament de pells, el treball de l'[[espart]] i de la [[fusta]], materials àmpliament utilisats pels ibers.		L'activitat textil està ben documentada tant per algunes representacions iconogràfiques de dones filant com per la presència abundant de pesos de teler i fusaioles. Els ibers vestien roba de lli i llana. El teixit es realisava dins de les cases o en l'exterior, al costat de l'entrada. Atres activitats artesanals que hi tenien lloc pero que són difícils de documentar són l'adobament de pells, el treball de l'[[espart]] i de la [[fusta]], materials àmpliament utilisats pels ibers.

	La producció ceràmica és molt variada i de molt bona qualitat, en pastes treballades, depurades i cuites a alta temperatura: àmfores per al transport, vaixella de taula, gots d'almagasenage i per la transformació d'aliments, etc. Les decoracions acostumen a estar pintades de [[roig]], tant geomètriques com figuratives.		La producció ceràmica és molt variada i de molt bona qualitat, en pastes treballades, depurades i cuites a alta temperatura: àmfores per al transport, vaixella de taula, gots d'almagasenage i per la transformació d'aliments, etc. Les decoracions acostumen a estar pintades de [[roig]], tant geomètriques com figuratives.

Jose2: Text reemplaça - 'època' a 'época'

2018-02-20T10:47:12Z

Text reemplaça - 'època' a 'época'

← Revisió anterior		Revisió de 10:47 20 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''història econòmica de la Comunitat Valenciana''' és l'història de l'organisació econòmica de la [[Comunitat Valenciana]] desde l'edat mija fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vínculs ideològics, polítics i socials en l'economia de cada ~~època~~.		L''''història econòmica de la Comunitat Valenciana''' és l'història de l'organisació econòmica de la [[Comunitat Valenciana]] desde l'edat mija fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vínculs ideològics, polítics i socials en l'economia de cada época.

	== Edat Antiga ==		== Edat Antiga ==

Jose2 en 11:08 2 jun 2017

2017-06-02T11:08:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:08 2 jun 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''història econòmica de la Comunitat Valenciana''' és l'història de l'organisació econòmica de la [[Comunitat Valenciana]] desde l'edat mija fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vínculs ideològics, polítics i socials en l'economia de cada època.		L''''història econòmica de la Comunitat Valenciana''' és l'història de l'organisació econòmica de la [[Comunitat Valenciana]] desde l'edat mija fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vínculs ideològics, polítics i socials en l'economia de cada època.

	== Edat Antiga ==		== Edat Antiga ==

Jose2: Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'

2016-02-26T19:35:25Z

Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'

← Revisió anterior		Revisió de 19:35 26 feb 2016
Llínea 13:		Llínea 13:
	La producció ceràmica és molt variada i de molt bona qualitat, en pastes treballades, depurades i cuites a alta temperatura: àmfores per al transport, vaixella de taula, gots d'almagasenage i per la transformació d'aliments, etc. Les decoracions acostumen a estar pintades de [[roig]], tant geomètriques com figuratives.		La producció ceràmica és molt variada i de molt bona qualitat, en pastes treballades, depurades i cuites a alta temperatura: àmfores per al transport, vaixella de taula, gots d'almagasenage i per la transformació d'aliments, etc. Les decoracions acostumen a estar pintades de [[roig]], tant geomètriques com figuratives.

	El comerç d'importació es documenta fonamentalment per la troballa de vaixella de taula i grans en gots de transport de productes alimentaris ([[vi]], [[oli]] i salons de peix) grecs, feniciopúnics, etruscs i romans. El comerç d'exportació es documenta per mig de la troballa d'àmfores ibèriques en el Llenguadoc-Rosselló, em Cartago i en Eivissa, que probablement contenien vi i cervesa. Els cereals, probablement, varen constituir una gran part de les exportacions tenint en conte els grans conjunts de camps de sitges que es documenten en el ~~segle~~ IV aC, coincidint en la intensificació de les importacions. També els metalls devien ser objecte d'exportació: especialment el [[coure]] i l'[[argent]].		El comerç d'importació es documenta fonamentalment per la troballa de vaixella de taula i grans en gots de transport de productes alimentaris ([[vi]], [[oli]] i salons de peix) grecs, feniciopúnics, etruscs i romans. El comerç d'exportació es documenta per mig de la troballa d'àmfores ibèriques en el Llenguadoc-Rosselló, em Cartago i en Eivissa, que probablement contenien vi i cervesa. Els cereals, probablement, varen constituir una gran part de les exportacions tenint en conte els grans conjunts de camps de sitges que es documenten en el sigle IV aC, coincidint en la intensificació de les importacions. També els metalls devien ser objecte d'exportació: especialment el [[coure]] i l'[[argent]].

	En relació a la [[moneda]], a finals del ~~segle~~ IV aC, s'encunya en Arse, l'actual [[Sagunt]]. L'esclat de la Segona Guerra Púnica comporta la fabricació de gran quantitat de moneda d'argent.		En relació a la [[moneda]], a finals del sigle IV aC, s'encunya en Arse, l'actual [[Sagunt]]. L'esclat de la Segona Guerra Púnica comporta la fabricació de gran quantitat de moneda d'argent.

	=== Romans ===		=== Romans ===