Història dels Països Baixos - Historial de revisions

Reval en 07:58 21 jul 2025

2025-07-21T07:58:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:58 21 jul 2025
Llínea 47:		Llínea 47:

	== Vore també ==		== Vore també ==
	*[[Països Baixos]]		* [[Països Baixos]]
	*[[Països Baixos (topònim)]]		* [[Països Baixos (topònim)]]
	*[[Tractat d'Utrecht]]		* [[Tractat d'Utrecht]]

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: Text reemplaça - ' i fins i tot ' a ' e inclús '

2021-07-11T11:17:56Z

Text reemplaça - ' i fins i tot ' a ' e inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 11:17 11 jul 2021
Llínea 40:		Llínea 40:

	[[Image:Inpoldering Flevoland.gif\|thumb\|Els treballs de [[Zuiderzee]] es desenrollaren entre els anys 1920 i 1975 i portaren a la creació d'una nova província. Esta fon creada en l'any [[1986]] en el nom de [[Flevoland]].]]		[[Image:Inpoldering Flevoland.gif\|thumb\|Els treballs de [[Zuiderzee]] es desenrollaren entre els anys 1920 i 1975 i portaren a la creació d'una nova província. Esta fon creada en l'any [[1986]] en el nom de [[Flevoland]].]]
	Entre el [[31 de giner]] i [[1 de febrer]] de [[1953]] el país patí unes inundacions desastroses en trencar-se bona part dels [[dic]]s que protegien les províncies del sur-oest, cosa que ocasionà més de 1800 morts. La causa va ser un nivell del mar excepcionalment alt (2,5 a 3 m per sobre l'habitual), explicat per una forta [[marea]] i [[sobreelevació per onage]]. Les conseqüències no foren a soles econòmiques sinó que afectaren també l'ordenació del territori (fou el detonant per a l'inici de les obres del [[Pla Delta]]) ~~i fins i tot~~ polítiques, en acusacions contra el govern d'haver fet prevaldre la inversió militar damunt de les infraestructures, a emmarcar en el context de [[Guerra Freda]] del moment.		Entre el [[31 de giner]] i [[1 de febrer]] de [[1953]] el país patí unes inundacions desastroses en trencar-se bona part dels [[dic]]s que protegien les províncies del sur-oest, cosa que ocasionà més de 1800 morts. La causa va ser un nivell del mar excepcionalment alt (2,5 a 3 m per sobre l'habitual), explicat per una forta [[marea]] i [[sobreelevació per onage]]. Les conseqüències no foren a soles econòmiques sinó que afectaren també l'ordenació del territori (fou el detonant per a l'inici de les obres del [[Pla Delta]]) e inclús polítiques, en acusacions contra el govern d'haver fet prevaldre la inversió militar damunt de les infraestructures, a emmarcar en el context de [[Guerra Freda]] del moment.

	Despuix de la guerra, l'economia holandesa prosperà, deixant arrere l'era de neutralitat i apropiant-se dels seus estats veïns. Els Països Baixos foren uns dels fundadors del [[Benelux]] ('''Be'''lgica, '''Ne'''therlands (Països Baixos) i '''Lux'''emburc), i fon un dels 12 fundadors de l'[[OTAN]] i un dels 6 fundadors de la [[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer]], la qual evolucionà, a través de la [[Comunitat Econòmica Europea]], cap a la [[Unió Europea]]. Al mateix temps que atres països que són membres, adoptà l'[[euro]] en [[2001]], abandonant la seua anterior moneda, el [[florí]].		Despuix de la guerra, l'economia holandesa prosperà, deixant arrere l'era de neutralitat i apropiant-se dels seus estats veïns. Els Països Baixos foren uns dels fundadors del [[Benelux]] ('''Be'''lgica, '''Ne'''therlands (Països Baixos) i '''Lux'''emburc), i fon un dels 12 fundadors de l'[[OTAN]] i un dels 6 fundadors de la [[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer]], la qual evolucionà, a través de la [[Comunitat Econòmica Europea]], cap a la [[Unió Europea]]. Al mateix temps que atres països que són membres, adoptà l'[[euro]] en [[2001]], abandonant la seua anterior moneda, el [[florí]].

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:43:07Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:43 24 maig 2021
Llínea 20:		Llínea 20:

	== Regne dels Països Baixos (1839-……) ==		== Regne dels Països Baixos (1839-……) ==
	~~Després~~ del [[Tractat de Londres (1839)]], les fronteres definitives es varen fixar i el nom de l'estat s'escorçà a '''Regne dels Països Baixos'''. Al morir Guillem III en l'any [[1890]] sense descendència masculina i accedir la reina Guillermina al poder, Luxemburc adoptà un rei diferent del dels Països Baixos per culpa de la [[llei sàlica]]. Esta llei impedí que [[Guillemina I dels Països Baixos]] se convertix en Gran Duquessa. Llavors, el tro de [[Luxemburc]] passà de la [[Casa d'Orange-Nassau]] a la [[Casa de Nassau-Weilburg]], una atra branca de la [[Casa de Nassau]].		Despuix del [[Tractat de Londres (1839)]], les fronteres definitives es varen fixar i el nom de l'estat s'escorçà a '''Regne dels Països Baixos'''. Al morir Guillem III en l'any [[1890]] sense descendència masculina i accedir la reina Guillermina al poder, Luxemburc adoptà un rei diferent del dels Països Baixos per culpa de la [[llei sàlica]]. Esta llei impedí que [[Guillemina I dels Països Baixos]] se convertix en Gran Duquessa. Llavors, el tro de [[Luxemburc]] passà de la [[Casa d'Orange-Nassau]] a la [[Casa de Nassau-Weilburg]], una atra branca de la [[Casa de Nassau]].

	[[Image:GezichtOpNieuwAmsterdam.jpg\|thumb\|left\|[[Nova Àmsterdam]] en l'any [[1664]], abans que fora canviada en els britànics per [[Surinam]]. Baix els britànics es convertí en la ciutat de [[Nova York]].]]		[[Image:GezichtOpNieuwAmsterdam.jpg\|thumb\|left\|[[Nova Àmsterdam]] en l'any [[1664]], abans que fora canviada en els britànics per [[Surinam]]. Baix els britànics es convertí en la ciutat de [[Nova York]].]]
Llínea 42:		Llínea 42:
	Entre el [[31 de giner]] i [[1 de febrer]] de [[1953]] el país patí unes inundacions desastroses en trencar-se bona part dels [[dic]]s que protegien les províncies del sur-oest, cosa que ocasionà més de 1800 morts. La causa va ser un nivell del mar excepcionalment alt (2,5 a 3 m per sobre l'habitual), explicat per una forta [[marea]] i [[sobreelevació per onage]]. Les conseqüències no foren a soles econòmiques sinó que afectaren també l'ordenació del territori (fou el detonant per a l'inici de les obres del [[Pla Delta]]) i fins i tot polítiques, en acusacions contra el govern d'haver fet prevaldre la inversió militar damunt de les infraestructures, a emmarcar en el context de [[Guerra Freda]] del moment.		Entre el [[31 de giner]] i [[1 de febrer]] de [[1953]] el país patí unes inundacions desastroses en trencar-se bona part dels [[dic]]s que protegien les províncies del sur-oest, cosa que ocasionà més de 1800 morts. La causa va ser un nivell del mar excepcionalment alt (2,5 a 3 m per sobre l'habitual), explicat per una forta [[marea]] i [[sobreelevació per onage]]. Les conseqüències no foren a soles econòmiques sinó que afectaren també l'ordenació del territori (fou el detonant per a l'inici de les obres del [[Pla Delta]]) i fins i tot polítiques, en acusacions contra el govern d'haver fet prevaldre la inversió militar damunt de les infraestructures, a emmarcar en el context de [[Guerra Freda]] del moment.

	~~Després~~ de la guerra, l'economia holandesa prosperà, deixant arrere l'era de neutralitat i apropiant-se dels seus estats veïns. Els Països Baixos foren uns dels fundadors del [[Benelux]] ('''Be'''lgica, '''Ne'''therlands (Països Baixos) i '''Lux'''emburc), i fon un dels 12 fundadors de l'[[OTAN]] i un dels 6 fundadors de la [[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer]], la qual evolucionà, a través de la [[Comunitat Econòmica Europea]], cap a la [[Unió Europea]]. Al mateix temps que atres països que són membres, adoptà l'[[euro]] en [[2001]], abandonant la seua anterior moneda, el [[florí]].		Despuix de la guerra, l'economia holandesa prosperà, deixant arrere l'era de neutralitat i apropiant-se dels seus estats veïns. Els Països Baixos foren uns dels fundadors del [[Benelux]] ('''Be'''lgica, '''Ne'''therlands (Països Baixos) i '''Lux'''emburc), i fon un dels 12 fundadors de l'[[OTAN]] i un dels 6 fundadors de la [[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer]], la qual evolucionà, a través de la [[Comunitat Econòmica Europea]], cap a la [[Unió Europea]]. Al mateix temps que atres països que són membres, adoptà l'[[euro]] en [[2001]], abandonant la seua anterior moneda, el [[florí]].

	En els anys 60 i 70 el país vixqué una época de canvi cultural. Especialment els jóvens rebujaren les tradicionals llínies religioses i classistes i pressionaren a favor de nous canvis en matèria de drets de les dones, sexualitat, desarmament o temes mig-ambientals, que portaren a lliberalisar temes com la política de drogues, l'eutanàsia o els assunts relacionats en la homosexualitat.		En els anys 60 i 70 el país vixqué una época de canvi cultural. Especialment els jóvens rebujaren les tradicionals llínies religioses i classistes i pressionaren a favor de nous canvis en matèria de drets de les dones, sexualitat, desarmament o temes mig-ambientals, que portaren a lliberalisar temes com la política de drogues, l'eutanàsia o els assunts relacionats en la homosexualitat.

Jose2: /* El sigle XX */

2018-11-26T15:34:22Z

El sigle XX

← Revisió anterior		Revisió de 15:34 26 nov 2018
Llínea 28:		Llínea 28:

	== El sigle XX ==		== El sigle XX ==
	A pesar de que els Països Baixos permaneixeren neutrals durant la [[I Guerra Mundial]], en realitat hi va tindre un paper destacat.<ref name="Abbenhuis, Maartje M 2006">Abbenhuis, Maartje M. The Art of Staying Neutral. Amsterdam: Amsterdam UP, 2006.</ref> [[Alfred von Schlieffen\|El Comte Schlieffen]] havia planejat invadir els Països Baixos mentres avançava cap a França. Este pla fon canviat per Helmuth von Moltke el Jove en la intenció de mantindre la neutralitat holandesa. Esta fon essencial per la supervivència alemanya fins el bloqueig dels Estats Units i Gran Bretanya de [[1916]] quan la importació de bens a través dels Països Baixos ya no fon possible. No obstant, Holanda seguí neutral durant la guerra, gràcies a la seua diplomàcia i la seua habilitat pel comerç.<ref name="Abbenhuis, Maartje M 2006"/>		A pesar de que els Països Baixos permaneixeren neutrals durant la [[I Guerra Mundial]], en realitat hi va tindre un paper destacat.<ref name="Abbenhuis, Maartje M 2006">Abbenhuis, Maartje M. The Art of Staying Neutral. Amsterdam: Amsterdam UP, 2006.</ref> [[Alfred von Schlieffen\|El Comte Schlieffen]] havia planejat invadir els Països Baixos mentres avançava cap a França. Este pla fon canviat per Helmuth von Moltke el Jove en la intenció de mantindre la neutralitat holandesa. Esta fon essencial per la supervivència alemanya fins el bloqueig dels Estats Units i Gran Bretanya de l'any [[1916]] quan la importació de bens a través dels Països Baixos ya no fon possible. No obstant, Holanda seguí neutral durant la guerra, gràcies a la seua diplomàcia i la seua habilitat pel comerç.<ref name="Abbenhuis, Maartje M 2006"/>

	[[Image:Rotterdam.jpg\|right\|thumb\|[[Rotterdam]] despuix dels atacs aéreus alemanys en 1940.]]		[[Image:Rotterdam.jpg\|right\|thumb\|[[Rotterdam]] despuix dels atacs aéreus alemanys en 1940.]]
Llínea 35:		Llínea 35:
	Durant l'ocupació, al voltant de 100.000 judeus holandesos<ref>{{format ref}} http://www.westerbork.nl/site1.2/English/KAMP/k08.html</ref> foren portats a caps de concentració a [[Alemanya]], [[Polònia]] i [[Checoslovàquia]]. Quan estes camps foren lliberats, a soles 876 n'havien sobrevixcut.		Durant l'ocupació, al voltant de 100.000 judeus holandesos<ref>{{format ref}} http://www.westerbork.nl/site1.2/English/KAMP/k08.html</ref> foren portats a caps de concentració a [[Alemanya]], [[Polònia]] i [[Checoslovàquia]]. Quan estes camps foren lliberats, a soles 876 n'havien sobrevixcut.

	El govern en l'exili va perdre el control de la seua colònia més gran, les [[Índies Orientals Neerlandeses]] (Indonèsia), a mans de l'[[Imperi Japonés]] en [[març]] de [[1942]]. Una vegada acabada la guerra, Indonèsia proclamà la seua independència, que assolí en [[1949]].		El govern en l'exili va perdre el control de la seua colònia més gran, les [[Índies Orientals Neerlandeses]] (Indonèsia), a mans de l'[[Imperi Japonés]] en [[març]] de [[1942]]. Una vegada acabada la guerra, Indonèsia proclamà la seua independència, que assolí en l'any [[1949]].

	La família real dels Països Baixos es traslladà eventualment a [[Ottawa]] tot esperant el lliberament dels Països Baixos, i la princesa Margarita naixqué durant este exili canadenc. En 1944-45, l'eixercit canadenc fon el responsable de lliberar la major part dels Països Baixos de l'ocupació alemanya.		La família real dels Països Baixos es traslladà eventualment a [[Ottawa]] tot esperant el lliberament dels Països Baixos, i la princesa Margarita naixqué durant este exili canadenc. En 1944-45, l'eixercit canadenc fon el responsable de lliberar la major part dels Països Baixos de l'ocupació alemanya.

	[[Image:Inpoldering Flevoland.gif\|thumb\|Els treballs de [[Zuiderzee]] es desenrollaren entre 1920 i 1975 i portaren a la creació d'una nova província. Esta fon creada en [[1986]] en el nom de [[Flevoland]].]]		[[Image:Inpoldering Flevoland.gif\|thumb\|Els treballs de [[Zuiderzee]] es desenrollaren entre els anys 1920 i 1975 i portaren a la creació d'una nova província. Esta fon creada en l'any [[1986]] en el nom de [[Flevoland]].]]
	Entre el [[31 de giner]] i [[1 de febrer]] de [[1953]] el país patí unes inundacions desastroses en trencar-se bona part dels [[dic]]s que protegien les províncies del sur-oest, cosa que ocasionà més de 1800 morts. La causa va ser un nivell del mar excepcionalment alt (2,5 a 3 m per sobre l'habitual), explicat per una forta [[marea]] i [[sobreelevació per onage]]. Les conseqüències no foren a soles econòmiques sinó que afectaren també l'ordenació del territori (fou el detonant per a l'inici de les obres del [[Pla Delta]]) i fins i tot polítiques, en acusacions contra el govern d'haver fet prevaldre la inversió militar damunt de les infraestructures, a emmarcar en el context de [[Guerra Freda]] del moment.		Entre el [[31 de giner]] i [[1 de febrer]] de [[1953]] el país patí unes inundacions desastroses en trencar-se bona part dels [[dic]]s que protegien les províncies del sur-oest, cosa que ocasionà més de 1800 morts. La causa va ser un nivell del mar excepcionalment alt (2,5 a 3 m per sobre l'habitual), explicat per una forta [[marea]] i [[sobreelevació per onage]]. Les conseqüències no foren a soles econòmiques sinó que afectaren també l'ordenació del territori (fou el detonant per a l'inici de les obres del [[Pla Delta]]) i fins i tot polítiques, en acusacions contra el govern d'haver fet prevaldre la inversió militar damunt de les infraestructures, a emmarcar en el context de [[Guerra Freda]] del moment.

Jose2: /* Regne dels Països Baixos (1839-……) */

2018-11-26T15:31:39Z

Regne dels Països Baixos (1839-……)

← Revisió anterior		Revisió de 15:31 26 nov 2018
Llínea 20:		Llínea 20:

	== Regne dels Països Baixos (1839-……) ==		== Regne dels Països Baixos (1839-……) ==
	Després del [[Tractat de Londres (1839)]], les fronteres definitives es varen fixar i el nom de l'estat s'escorçà a '''Regne dels Països Baixos'''. Al morir Guillem III en [[1890]] sense descendència masculina i accedir la reina Guillermina al poder, Luxemburc adoptà un rei diferent del dels Països Baixos per culpa de la [[llei sàlica]]. Esta llei impedí que [[Guillemina I dels Països Baixos]] se convertix en Gran Duquessa. Llavors, el tro de [[Luxemburc]] passà de la [[Casa d'Orange-Nassau]] a la [[Casa de Nassau-Weilburg]], una atra branca de la [[Casa de Nassau]].		Després del [[Tractat de Londres (1839)]], les fronteres definitives es varen fixar i el nom de l'estat s'escorçà a '''Regne dels Països Baixos'''. Al morir Guillem III en l'any [[1890]] sense descendència masculina i accedir la reina Guillermina al poder, Luxemburc adoptà un rei diferent del dels Països Baixos per culpa de la [[llei sàlica]]. Esta llei impedí que [[Guillemina I dels Països Baixos]] se convertix en Gran Duquessa. Llavors, el tro de [[Luxemburc]] passà de la [[Casa d'Orange-Nassau]] a la [[Casa de Nassau-Weilburg]], una atra branca de la [[Casa de Nassau]].

	[[Image:GezichtOpNieuwAmsterdam.jpg\|thumb\|left\|[[Nova Àmsterdam]] en [[1664]], abans que fora canviada en els britànics per [[Surinam]]. Baix els britànics es convertí en la ciutat de [[Nova York]].]]		[[Image:GezichtOpNieuwAmsterdam.jpg\|thumb\|left\|[[Nova Àmsterdam]] en l'any [[1664]], abans que fora canviada en els britànics per [[Surinam]]. Baix els britànics es convertí en la ciutat de [[Nova York]].]]
	El major assentament holandés mar allà fon la Colònia del Cap. Fon creada per Jan van Riebeeck en nom de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals en [[Ciutat del Cap]] (en neerlandés Kaapstad) en [[1652]]. El Príncep d'Orange consentí l'ocupació i control britànics de la Colònia del Cap en [[1788]]. Els Països Baixos també posseïen atres colònies, pero els assentaments holandesos en estes territoris eren llimitats. Les més importants eren les de les [[Índies Orientals Neerlandeses]] (hui [[Indonèsia]]) i [[Surinam]] (Surinam fon intercanviat en els britànics per la ciutat de [[Nova Àmsterdam]], hui dia la ciutat de [[Nova York]]). Estes colònies foren en primer lloc administrades per la [[Companyia Holandesa de les Índies Orientals]] i la [[Companyia Holandesa de les Índies Orientals]], abdós empreses privades colectives. Tres sigles més tart estes companyies varen tindre problemes econòmics i en els territoris a on elles operaven el control fon assumit pel govern neerlandés (en [[1815]] i [[1791]] respectivament). Llavors se convertiren oficialment colònies. Durant este periodo colonial els Països Baixos s'involucraren activament en el comerç d'esclaus.		El major assentament holandés mar allà fon la Colònia del Cap. Fon creada per Jan van Riebeeck en nom de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals en [[Ciutat del Cap]] (en neerlandés Kaapstad) en l'any [[1652]]. El Príncep d'Orange consentí l'ocupació i control britànics de la Colònia del Cap en [[1788]]. Els Països Baixos també posseïen atres colònies, pero els assentaments holandesos en estes territoris eren llimitats. Les més importants eren les de les [[Índies Orientals Neerlandeses]] (hui [[Indonèsia]]) i [[Surinam]] (Surinam fon intercanviat en els britànics per la ciutat de [[Nova Àmsterdam]], hui dia la ciutat de [[Nova York]]). Estes colònies foren en primer lloc administrades per la [[Companyia Holandesa de les Índies Orientals]] i la [[Companyia Holandesa de les Índies Orientals]], abdós empreses privades colectives. Tres sigles més tart estes companyies varen tindre problemes econòmics i en els territoris a on elles operaven el control fon assumit pel govern neerlandés (en [[1815]] i [[1791]] respectivament). Llavors se convertiren oficialment colònies. Durant este periodo colonial els Països Baixos s'involucraren activament en el comerç d'esclaus.

	Durant el [[sigle XIX]], els Països Baixos s'industrialisaren lentament, comparat en els seus països veïns, principalment a causa de la gran complexitat que significava modernisar les seues infraestructures, consistents en grans canals d'[[aigua]] i la gran confiança que la seua indústria tenia en l'energia del vent.		Durant el [[sigle XIX]], els Països Baixos s'industrialisaren lentament, comparat en els seus països veïns, principalment a causa de la gran complexitat que significava modernisar les seues infraestructures, consistents en grans canals d'[[aigua]] i la gran confiança que la seua indústria tenia en l'energia del vent.

Jose2: /* Anexió a França */

2018-11-26T15:30:51Z

Anexió a França

← Revisió anterior		Revisió de 15:30 26 nov 2018
Llínea 8:		Llínea 8:

	== Anexió a França ==		== Anexió a França ==
	El [[19 de giner]] de [[1795]], un dia despuix que l'[[stadhouder]] [[Guillem V d'Orange-Nassau]] fugí a [[Anglaterra]], fon proclamada la ''Bataafse Republiek'' ([[República Batava]]), portant els Països Baixos a un [[centralisme\|estat unitari]]. De 1795 a [[1806]], la República Batava convertí els Països Baixos en una [[república]] seguint el model de la [[Primera República Francesa]].		El [[19 de giner]] de [[1795]], un dia despuix que l'[[stadhouder]] [[Guillem V d'Orange-Nassau]] fugí a [[Anglaterra]], fon proclamada la ''Bataafse Republiek'' ([[República Batava]]), portant els Països Baixos a un [[centralisme\|estat unitari]]. De l'any 1795 a l'any [[1806]], la República Batava convertí els Països Baixos en una [[república]] seguint el model de la [[Primera República Francesa]].

	De 1806 a [[1810]], el ''Koninkrijk Holland'' ([[Regne d'Holanda]]) fon establit per [[Napoleó Bonaparte]] com un regne governat pel seu germà, [[Louis Bonaparte\|Louis Napoleó Bonaparte]], per tal de controlar els Països Baixos de forma més eficient. El nom de la província més destacada, [[Regne d'Holanda\|Holanda]], fon escollida per representar al país al complet. El Regne d'Holanda comprenia l'àrea dels actuals Països Baixos, en l'excepció de Limburg i parts de Zelanda, que eren territoris francesos. En l'any [[1807]], la prussiana [[Frísia Oriental]] i [[Jever]] foren afegides al regne. En [[1809]] no obstant, despuix de l'invasió anglesa, Holanda va tindre que cedir tots els seus territoris per baix del riu [[Rin]] a França.		De l'any 1806 a l'any [[1810]], el ''Koninkrijk Holland'' ([[Regne d'Holanda]]) fon establit per [[Napoleó Bonaparte]] com un regne governat pel seu germà, [[Louis Bonaparte\|Louis Napoleó Bonaparte]], per tal de controlar els Països Baixos de forma més eficient. El nom de la província més destacada, [[Regne d'Holanda\|Holanda]], fon escollida per representar al país al complet. El Regne d'Holanda comprenia l'àrea dels actuals Països Baixos, en l'excepció de Limburg i parts de Zelanda, que eren territoris francesos. En l'any [[1807]], la prussiana [[Frísia Oriental]] i [[Jever]] foren afegides al regne. En [[1809]] no obstant, despuix de l'invasió anglesa, Holanda va tindre que cedir tots els seus territoris per baix del riu [[Rin]] a França.

	El rei Louis Napoleon no complí les expectatives de Napoleó - intentà servir els interessos dels holandesos en lloc dels del seu germà - i va tindre que abdicar l'[[1 de juliol]] de [[1810]]. Fon succeït pel seu fill de cinc anys [[Napoleó Louis Bonaparte]]. Este regnà com a Louis II durant deu dies mentres l'emperador Napoleó Bonaparte ignorà l'ascens del seu jove nebot al tro. L'emperador envià un eixercit per a invadir el país i dissolgué el Regne d'Holanda. Els Països Baixos se convertixen llavors part de l'Imperi Francés. Este periodo durà de [[1810]] a [[1813]], quan Napoleó fon derrotat a la [[batalla de Leipzig]].		El rei Louis Napoleon no complí les expectatives de Napoleó - intentà servir els interessos dels holandesos en lloc dels del seu germà - i va tindre que abdicar l'[[1 de juliol]] de [[1810]]. Fon succeït pel seu fill de cinc anys [[Napoleó Louis Bonaparte]]. Este regnà com a Louis II durant deu dies mentres l'emperador Napoleó Bonaparte ignorà l'ascens del seu jove nebot al tro. L'emperador envià un eixercit per a invadir el país i dissolgué el Regne d'Holanda. Els Països Baixos se convertixen llavors part de l'Imperi Francés. Este periodo durà de l'any [[1810]] a l'any [[1813]], quan Napoleó fon derrotat a la [[batalla de Leipzig]].

	== Regne Unit dels Països Baixos (1815-1839) ==		== Regne Unit dels Països Baixos (1815-1839) ==

Jose2: Text reemplaça - ' jòvens ' a ' jóvens '

2018-08-17T08:07:17Z

Text reemplaça - ' jòvens ' a ' jóvens '

← Revisió anterior		Revisió de 08:07 17 ago 2018
Llínea 44:		Llínea 44:
	Després de la guerra, l'economia holandesa prosperà, deixant arrere l'era de neutralitat i apropiant-se dels seus estats veïns. Els Països Baixos foren uns dels fundadors del [[Benelux]] ('''Be'''lgica, '''Ne'''therlands (Països Baixos) i '''Lux'''emburc), i fon un dels 12 fundadors de l'[[OTAN]] i un dels 6 fundadors de la [[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer]], la qual evolucionà, a través de la [[Comunitat Econòmica Europea]], cap a la [[Unió Europea]]. Al mateix temps que atres països que són membres, adoptà l'[[euro]] en [[2001]], abandonant la seua anterior moneda, el [[florí]].		Després de la guerra, l'economia holandesa prosperà, deixant arrere l'era de neutralitat i apropiant-se dels seus estats veïns. Els Països Baixos foren uns dels fundadors del [[Benelux]] ('''Be'''lgica, '''Ne'''therlands (Països Baixos) i '''Lux'''emburc), i fon un dels 12 fundadors de l'[[OTAN]] i un dels 6 fundadors de la [[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer]], la qual evolucionà, a través de la [[Comunitat Econòmica Europea]], cap a la [[Unió Europea]]. Al mateix temps que atres països que són membres, adoptà l'[[euro]] en [[2001]], abandonant la seua anterior moneda, el [[florí]].

	En els anys 60 i 70 el país vixqué una época de canvi cultural. Especialment els ~~jòvens~~ rebujaren les tradicionals llínies religioses i classistes i pressionaren a favor de nous canvis en matèria de drets de les dones, sexualitat, desarmament o temes mig-ambientals, que portaren a lliberalisar temes com la política de drogues, l'eutanàsia o els assunts relacionats en la homosexualitat.		En els anys 60 i 70 el país vixqué una época de canvi cultural. Especialment els jóvens rebujaren les tradicionals llínies religioses i classistes i pressionaren a favor de nous canvis en matèria de drets de les dones, sexualitat, desarmament o temes mig-ambientals, que portaren a lliberalisar temes com la política de drogues, l'eutanàsia o els assunts relacionats en la homosexualitat.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2: Text reemplaça - 'davall' a 'devall'

2018-02-21T11:07:49Z

Text reemplaça - 'davall' a 'devall'

← Revisió anterior		Revisió de 11:07 21 feb 2018
Llínea 3:		Llínea 3:
	== L'edat d'or ==		== L'edat d'or ==
	{{AP\|Edat d'Or Holandesa}}		{{AP\|Edat d'Or Holandesa}}
	[[Image:Seven United Netherlands Janssonius 1658.jpg\|thumb\|left\|250px\|Mapa de les Set Províncies Unides, 1658]] En el [[sigle XVIII]], entre l'any [[1579]] i el [[1795]], es varen constituir república federal al voltant de la [[Unió d'Utrecht]] ([[1579]]), com una escissió independent de les [[Dèsset Províncies]]. Acceptada la seua independència per [[Espanya]] en [[1648]], les [[Províncies Unides]] se convertiren en una de les més importants potències marítimes i econòmiques del [[sigle XVII]]. Durant este periodo, conegut localment com l'[[Edat d'Or Holandesa\|Edat d'Or]] o Sigle d'Or els Països Baixos establiren colònies en diversos continents. Les set províncies eren d'[[comtat d'Holanda\|Holanda]], [[comtat de Zelanda\|Zelanda]], [[Gelderland]], [[Utrecht]] i [[Província de Frísia\|Frísia]] i, des de l'any [[1594]], també [[Groningen]] i [[Overijssel]]. Ademés, la [[República de les Set Províncies Unides]] va ocupar les [[Terres de la Generalitat]] ~~davall~~ dels ‘grans rius’ i la frontera en els Països Baixos del sur. També va establir al sur diverses ciutats fortificades per a protegir-se contra [[Espanya]] i [[Àustria]].		[[Image:Seven United Netherlands Janssonius 1658.jpg\|thumb\|left\|250px\|Mapa de les Set Províncies Unides, 1658]] En el [[sigle XVIII]], entre l'any [[1579]] i el [[1795]], es varen constituir república federal al voltant de la [[Unió d'Utrecht]] ([[1579]]), com una escissió independent de les [[Dèsset Províncies]]. Acceptada la seua independència per [[Espanya]] en [[1648]], les [[Províncies Unides]] se convertiren en una de les més importants potències marítimes i econòmiques del [[sigle XVII]]. Durant este periodo, conegut localment com l'[[Edat d'Or Holandesa\|Edat d'Or]] o Sigle d'Or els Països Baixos establiren colònies en diversos continents. Les set províncies eren d'[[comtat d'Holanda\|Holanda]], [[comtat de Zelanda\|Zelanda]], [[Gelderland]], [[Utrecht]] i [[Província de Frísia\|Frísia]] i, des de l'any [[1594]], també [[Groningen]] i [[Overijssel]]. Ademés, la [[República de les Set Províncies Unides]] va ocupar les [[Terres de la Generalitat]] devall dels ‘grans rius’ i la frontera en els Països Baixos del sur. També va establir al sur diverses ciutats fortificades per a protegir-se contra [[Espanya]] i [[Àustria]].

	En el pas dels sigles acabaren donant lloc als actuals [[Països Baixos]. Varen ser objecte de numeroses disputes europees, encapçalades per les monarquies borbòniques i austríaques, fins que en l'any [[1648]], la [[Pau de Westfàlia\|Pau de Münster]] els lliberà del domini castellà.		En el pas dels sigles acabaren donant lloc als actuals [[Països Baixos]. Varen ser objecte de numeroses disputes europees, encapçalades per les monarquies borbòniques i austríaques, fins que en l'any [[1648]], la [[Pau de Westfàlia\|Pau de Münster]] els lliberà del domini castellà.

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:35:21Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:35 20 feb 2018
Llínea 31:		Llínea 31:

	[[Image:Rotterdam.jpg\|right\|thumb\|[[Rotterdam]] despuix dels atacs aéreus alemanys en 1940.]]		[[Image:Rotterdam.jpg\|right\|thumb\|[[Rotterdam]] despuix dels atacs aéreus alemanys en 1940.]]
	Els Països Baixos intentaren també mantindre-se neutrals durant la [[Segona Guerra Mundial]]. No obstant, [[Alemanya nazi]] invadí els Països Baixos en [[1940]] durant la seua campanya de Europa Occidental i el país capitulà en ~~només~~ cinc dies. El regne com a tal, continuà la guerra des del seu imperi colonial i el govern continuà en el seu exili a [[Londres]].		Els Països Baixos intentaren també mantindre-se neutrals durant la [[Segona Guerra Mundial]]. No obstant, [[Alemanya nazi]] invadí els Països Baixos en [[1940]] durant la seua campanya de Europa Occidental i el país capitulà en a soles cinc dies. El regne com a tal, continuà la guerra des del seu imperi colonial i el govern continuà en el seu exili a [[Londres]].

	Durant l'ocupació, al voltant de 100.000 judeus holandesos<ref>{{format ref}} http://www.westerbork.nl/site1.2/English/KAMP/k08.html</ref> foren portats a caps de concentració a [[Alemanya]], [[Polònia]] i [[Checoslovàquia]]. Quan estes camps foren lliberats, ~~només~~ 876 n'havien sobrevixcut.		Durant l'ocupació, al voltant de 100.000 judeus holandesos<ref>{{format ref}} http://www.westerbork.nl/site1.2/English/KAMP/k08.html</ref> foren portats a caps de concentració a [[Alemanya]], [[Polònia]] i [[Checoslovàquia]]. Quan estes camps foren lliberats, a soles 876 n'havien sobrevixcut.

	El govern en l'exili va perdre el control de la seua colònia més gran, les [[Índies Orientals Neerlandeses]] (Indonèsia), a mans de l'[[Imperi Japonés]] en [[març]] de [[1942]]. Una vegada acabada la guerra, Indonèsia proclamà la seua independència, que assolí en [[1949]].		El govern en l'exili va perdre el control de la seua colònia més gran, les [[Índies Orientals Neerlandeses]] (Indonèsia), a mans de l'[[Imperi Japonés]] en [[març]] de [[1942]]. Una vegada acabada la guerra, Indonèsia proclamà la seua independència, que assolí en [[1949]].
Llínea 40:		Llínea 40:

	[[Image:Inpoldering Flevoland.gif\|thumb\|Els treballs de [[Zuiderzee]] es desenrollaren entre 1920 i 1975 i portaren a la creació d'una nova província. Esta fon creada en [[1986]] en el nom de [[Flevoland]].]]		[[Image:Inpoldering Flevoland.gif\|thumb\|Els treballs de [[Zuiderzee]] es desenrollaren entre 1920 i 1975 i portaren a la creació d'una nova província. Esta fon creada en [[1986]] en el nom de [[Flevoland]].]]
	Entre el [[31 de giner]] i [[1 de febrer]] de [[1953]] el país patí unes inundacions desastroses en trencar-se bona part dels [[dic]]s que protegien les províncies del sur-oest, cosa que ocasionà més de 1800 morts. La causa va ser un nivell del mar excepcionalment alt (2,5 a 3 m per sobre l'habitual), explicat per una forta [[marea]] i [[sobreelevació per onage]]. Les conseqüències no foren ~~només~~ econòmiques sinó que afectaren també l'ordenació del territori (fou el detonant per a l'inici de les obres del [[Pla Delta]]) i fins i tot polítiques, en acusacions contra el govern d'haver fet prevaldre la inversió militar damunt de les infraestructures, a emmarcar en el context de [[Guerra Freda]] del moment.		Entre el [[31 de giner]] i [[1 de febrer]] de [[1953]] el país patí unes inundacions desastroses en trencar-se bona part dels [[dic]]s que protegien les províncies del sur-oest, cosa que ocasionà més de 1800 morts. La causa va ser un nivell del mar excepcionalment alt (2,5 a 3 m per sobre l'habitual), explicat per una forta [[marea]] i [[sobreelevació per onage]]. Les conseqüències no foren a soles econòmiques sinó que afectaren també l'ordenació del territori (fou el detonant per a l'inici de les obres del [[Pla Delta]]) i fins i tot polítiques, en acusacions contra el govern d'haver fet prevaldre la inversió militar damunt de les infraestructures, a emmarcar en el context de [[Guerra Freda]] del moment.

	Després de la guerra, l'economia holandesa prosperà, deixant arrere l'era de neutralitat i apropiant-se dels seus estats veïns. Els Països Baixos foren uns dels fundadors del [[Benelux]] ('''Be'''lgica, '''Ne'''therlands (Països Baixos) i '''Lux'''emburc), i fon un dels 12 fundadors de l'[[OTAN]] i un dels 6 fundadors de la [[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer]], la qual evolucionà, a través de la [[Comunitat Econòmica Europea]], cap a la [[Unió Europea]]. Al mateix temps que atres països que són membres, adoptà l'[[euro]] en [[2001]], abandonant la seua anterior moneda, el [[florí]].		Després de la guerra, l'economia holandesa prosperà, deixant arrere l'era de neutralitat i apropiant-se dels seus estats veïns. Els Països Baixos foren uns dels fundadors del [[Benelux]] ('''Be'''lgica, '''Ne'''therlands (Països Baixos) i '''Lux'''emburc), i fon un dels 12 fundadors de l'[[OTAN]] i un dels 6 fundadors de la [[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer]], la qual evolucionà, a través de la [[Comunitat Econòmica Europea]], cap a la [[Unió Europea]]. Al mateix temps que atres països que són membres, adoptà l'[[euro]] en [[2001]], abandonant la seua anterior moneda, el [[florí]].

Jose2: /* L'edat d'or */

2016-03-07T17:20:00Z

L'edat d'or

← Revisió anterior		Revisió de 17:20 7 març 2016
Llínea 3:		Llínea 3:
	== L'edat d'or ==		== L'edat d'or ==
	{{AP\|Edat d'Or Holandesa}}		{{AP\|Edat d'Or Holandesa}}
	[[Image:Seven United Netherlands Janssonius 1658.jpg\|thumb\|left\|250px\|Mapa de les Set Províncies Unides, 1658]] En el [[sigle XVIII]], entre l'any [[1579]] i el [[1795]], es varen constituir república federal al voltant de la [[Unió d'Utrecht]] ([[1579]]), com una escissió independent de les [[Dèsset Províncies]]. Acceptada la seua independència per [[Espanya]] en [[1648]], les [[Províncies Unides]] se convertiren en una de les més importants potències marítimes i econòmiques del [[sigle XVII]]. Durant este periodo, conegut localment com l'[[Edat d'Or Holandesa\|Edat d'Or]] o ~~Segle~~ d'Or els Països Baixos establiren colònies en diversos continents. Les set províncies eren d'[[comtat d'Holanda\|Holanda]], [[comtat de Zelanda\|Zelanda]], [[Gelderland]], [[Utrecht]] i [[Província de Frísia\|Frísia]] i, des de l'any [[1594]], també [[Groningen]] i [[Overijssel]]. Ademés, la [[República de les Set Províncies Unides]] va ocupar les [[Terres de la Generalitat]] davall dels ‘grans rius’ i la frontera en els Països Baixos del sur. També va establir al sur diverses ciutats fortificades per a protegir-se contra [[Espanya]] i [[Àustria]].		[[Image:Seven United Netherlands Janssonius 1658.jpg\|thumb\|left\|250px\|Mapa de les Set Províncies Unides, 1658]] En el [[sigle XVIII]], entre l'any [[1579]] i el [[1795]], es varen constituir república federal al voltant de la [[Unió d'Utrecht]] ([[1579]]), com una escissió independent de les [[Dèsset Províncies]]. Acceptada la seua independència per [[Espanya]] en [[1648]], les [[Províncies Unides]] se convertiren en una de les més importants potències marítimes i econòmiques del [[sigle XVII]]. Durant este periodo, conegut localment com l'[[Edat d'Or Holandesa\|Edat d'Or]] o Sigle d'Or els Països Baixos establiren colònies en diversos continents. Les set províncies eren d'[[comtat d'Holanda\|Holanda]], [[comtat de Zelanda\|Zelanda]], [[Gelderland]], [[Utrecht]] i [[Província de Frísia\|Frísia]] i, des de l'any [[1594]], també [[Groningen]] i [[Overijssel]]. Ademés, la [[República de les Set Províncies Unides]] va ocupar les [[Terres de la Generalitat]] davall dels ‘grans rius’ i la frontera en els Països Baixos del sur. També va establir al sur diverses ciutats fortificades per a protegir-se contra [[Espanya]] i [[Àustria]].

	En el pas dels sigles acabaren donant lloc als actuals [[Països Baixos]. Varen ser objecte de numeroses disputes europees, encapçalades per les monarquies borbòniques i austríaques, fins que en l'any [[1648]], la [[Pau de Westfàlia\|Pau de Münster]] els lliberà del domini castellà.		En el pas dels sigles acabaren donant lloc als actuals [[Països Baixos]. Varen ser objecte de numeroses disputes europees, encapçalades per les monarquies borbòniques i austríaques, fins que en l'any [[1648]], la [[Pau de Westfàlia\|Pau de Münster]] els lliberà del domini castellà.