Història de la medicina - Historial de revisions

Caro de Segeda en 09:09 30 març 2026

2026-03-30T09:09:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:09 30 març 2026
Llínea 24:		Llínea 24:
	* [http://gallica.bnf.fr/ ''Gallica (BNF'')]		* [http://gallica.bnf.fr/ ''Gallica (BNF'')]
	* [http://www.bium.univ-paris5.fr/histmed/medica.htm BIUM]		* [http://www.bium.univ-paris5.fr/histmed/medica.htm BIUM]

			{{Història de la ciència}}

	[[Categoria:Medicina]]		[[Categoria:Medicina]]
	[[Categoria:Història de la medicina\| ]]		[[Categoria:Història de la medicina\| ]]

Reval en 17:27 25 set 2025

2025-09-25T17:27:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:27 25 set 2025
Llínea 10:		Llínea 10:
	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Dominique Lecourt (dir.), ''Dictionnaire de la pensée médicale'' (2004), réed. PUF/Quadrige, Paris, 2004.		* Dominique Lecourt (dir.), ''Dictionnaire de la pensée médicale'' (2004), réed. PUF/Quadrige, Paris, 2004.

Reval en 16:03 6 jul 2025

2025-07-06T16:03:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:03 6 jul 2025
Llínea 7:		Llínea 7:

	La medicina del [[sigle XX]], impulsada pel desenroll científic i tècnic, s'anà consolidant com una disciplina més resolutiva, pero sense deixar de ser el fruit sinèrgic de les pràctiques mèdiques experimentades fins llavors. La medicina científica, la [[medicina basada en proves\|basada en proves]], se basa en un paradigma fonamentalment biologiciste, pero admet i propon un model de salut-malaltia determinat per factors [[biològic]]s, [[sicològic]]s i [[sociologia\|socioculturals]].<ref>L'Organisació Mundial de la Salut definí el 1948 la salut com "un estat complex de benestar físic, mental i social, i no únicament l'absència de malaltia".</ref>		La medicina del [[sigle XX]], impulsada pel desenroll científic i tècnic, s'anà consolidant com una disciplina més resolutiva, pero sense deixar de ser el fruit sinèrgic de les pràctiques mèdiques experimentades fins llavors. La medicina científica, la [[medicina basada en proves\|basada en proves]], se basa en un paradigma fonamentalment biologiciste, pero admet i propon un model de salut-malaltia determinat per factors [[biològic]]s, [[sicològic]]s i [[sociologia\|socioculturals]].<ref>L'Organisació Mundial de la Salut definí el 1948 la salut com "un estat complex de benestar físic, mental i social, i no únicament l'absència de malaltia".</ref>

	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

Valencian: Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs'

2022-06-28T16:26:30Z

Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs'

← Revisió anterior		Revisió de 16:26 28 jun 2022
Llínea 17:		Llínea 17:
	* Jean-Charles Sournia, ''Histoire de la médecine'', La Decouverte, reed. 2004		* Jean-Charles Sournia, ''Histoire de la médecine'', La Decouverte, reed. 2004

	== ~~Vínculs~~ externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.indiana.edu/~ancmed/egypt.HTM ''Medicine in Ancient Egypt'']		* [http://www.indiana.edu/~ancmed/egypt.HTM ''Medicine in Ancient Egypt'']
	* [http://www.newadvent.org/cathen/10122a.htm ''History of Medicine'']; [http://www.newadvent.org/cathen/01457e.htm ''Anatomy''] @ [http://www.newadvent.org/cathen/ 1917 ''Catholic Encyclopedia'']		* [http://www.newadvent.org/cathen/10122a.htm ''History of Medicine'']; [http://www.newadvent.org/cathen/01457e.htm ''Anatomy''] @ [http://www.newadvent.org/cathen/ 1917 ''Catholic Encyclopedia'']

Teniente en 14:13 31 jul 2018

2018-07-31T14:13:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:13 31 jul 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu :Caduceus yellow.png\|thumb\|El [[caduceu]], símbol de la medicina i d'Hermes.]]		[[Archiu :Caduceus yellow.png\|thumb\|El [[caduceu]], símbol de la medicina i d'Hermes.]]
	L''''història de la medicina''' és la branca de l'[[història]] dedicada a l'estudi dels coneiximents i pràctiques [[medicina\|mèdiques]] a lo llarc del temps. Des dels seus orígens, els [[humans]] han intentat explicar la realitat i els acontenyiments transcendentals que ~~s'hi~~ produïxen, com la [[vida]], la [[mort]] o la [[~~enfermetat\|~~malaltia]].		L''''història de la medicina''' és la branca de l'[[història]] dedicada a l'estudi dels coneiximents i pràctiques [[medicina\|mèdiques]] a lo llarc del temps. Des dels seus orígens, els [[humans]] han intentat explicar la realitat i els acontenyiments transcendentals que es produïxen, com la [[vida]], la [[mort]] o la [[malaltia]].

	Les primeres civilisacions i cultures humanes basaren la seua pràctica mèdica en dos pilars aparentment oposts: un [[empirisme]] primitiu i de caràcter pragmàtic (aplicat fonamentalment a l'us d'herbes o remeis obtenguts de la [[naturalea]]) i una medicina ~~magico~~-religiosa, que recorria als [[deu]]s per a intentar comprendre l'inexplicable.		Les primeres civilisacions i cultures humanes basaren la seua pràctica mèdica en dos pilars aparentment oposts: un [[empirisme]] primitiu i de caràcter pragmàtic (aplicat fonamentalment a l'us d'herbes o remeis obtenguts de la [[naturalea]]) i una medicina màgica-religiosa, que recorria als [[deu]]s per a intentar comprendre lo inexplicable.

	En [[Alcmeó de Crotona]], en l'any [[500 a. C.]], començà una nova etapa basada en la ''techné'' ("tècnica"), definida per la convicció que la malaltia es produïa per una série de fenòmens naturals susceptibles de ser modificats o revertits. Esta fon la llavor de la medicina moderna, encara que a lo llarc dels dos ~~milenaris~~ següents sorgiren ~~molts~~ atres corrents ([[mecanicisme]], [[vitalisme]], etc.) i s'incorporaren models mèdics procedents d'atres cultures en una llarga tradició mèdica, com ara la [[medicina tradicional chinenca\|chinenca]]. A finals del [[sigle XIX]], els meges francesos Bérard i Gubler resumiren el paper de la medicina fins aquell moment: "Curar poques vegades, aliviar a sovint, consolar sempre."		En [[Alcmeó de Crotona]], en l'any [[500 a. C.]], començà una nova etapa basada en la ''techné'' ("tècnica"), definida per la convicció que la malaltia es produïa per una série de fenòmens naturals susceptibles de ser modificats o revertits. Esta fon la llavor de la medicina moderna, encara que a lo llarc dels dos milenis següents sorgiren moltes atres corrents ([[mecanicisme]], [[vitalisme]], etc.) i s'incorporaren models mèdics procedents d'atres cultures en una llarga tradició mèdica, com ara la [[medicina tradicional chinenca\|chinenca]]. A finals del [[sigle XIX]], els meges francesos Bérard i Gubler resumiren el paper de la medicina fins ad aquell moment: "Curar poques vegades, aliviar a sovint, consolar sempre."

	La medicina del [[sigle XX]], impulsada pel desenroll científic i tècnic, s'anà consolidant com una disciplina més resolutiva, pero sense deixar de ser el ~~frut~~ sinèrgic de les pràctiques mèdiques experimentades fins llavors. La medicina científica, la [[medicina basada en proves\|basada en proves]], es basa en un paradigma fonamentalment ~~biologicista~~, pero admet i propon un model de salut-malaltia determinat per factors [[biològic]]s, [[sicològic]]s i [[sociologia\|socioculturals]].<ref>L'Organisació Mundial de la Salut definí el 1948 la salut com "un estat complex de benestar físic, mental i social, i no únicament l'absència de malaltia".</ref>		La medicina del [[sigle XX]], impulsada pel desenroll científic i tècnic, s'anà consolidant com una disciplina més resolutiva, pero sense deixar de ser el fruit sinèrgic de les pràctiques mèdiques experimentades fins llavors. La medicina científica, la [[medicina basada en proves\|basada en proves]], se basa en un paradigma fonamentalment biologiciste, pero admet i propon un model de salut-malaltia determinat per factors [[biològic]]s, [[sicològic]]s i [[sociologia\|socioculturals]].<ref>L'Organisació Mundial de la Salut definí el 1948 la salut com "un estat complex de benestar físic, mental i social, i no únicament l'absència de malaltia".</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T14:53:55Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 14:53 22 feb 2018
Llínea 2:		Llínea 2:
	L''''història de la medicina''' és la branca de l'[[història]] dedicada a l'estudi dels coneiximents i pràctiques [[medicina\|mèdiques]] a lo llarc del temps. Des dels seus orígens, els [[humans]] han intentat explicar la realitat i els acontenyiments transcendentals que s'hi produïxen, com la [[vida]], la [[mort]] o la [[enfermetat\|malaltia]].		L''''història de la medicina''' és la branca de l'[[història]] dedicada a l'estudi dels coneiximents i pràctiques [[medicina\|mèdiques]] a lo llarc del temps. Des dels seus orígens, els [[humans]] han intentat explicar la realitat i els acontenyiments transcendentals que s'hi produïxen, com la [[vida]], la [[mort]] o la [[enfermetat\|malaltia]].

	Les primeres civilisacions i cultures humanes basaren la seua pràctica mèdica en dos pilars aparentment oposts: un [[empirisme]] primitiu i de caràcter pragmàtic (aplicat fonamentalment a l'us d'herbes o remeis ~~obtinguts~~ de la [[naturalea]]) i una medicina magico-religiosa, que recorria als [[deu]]s per a intentar comprendre l'inexplicable.		Les primeres civilisacions i cultures humanes basaren la seua pràctica mèdica en dos pilars aparentment oposts: un [[empirisme]] primitiu i de caràcter pragmàtic (aplicat fonamentalment a l'us d'herbes o remeis obtenguts de la [[naturalea]]) i una medicina magico-religiosa, que recorria als [[deu]]s per a intentar comprendre l'inexplicable.

	En [[Alcmeó de Crotona]], en l'any [[500 a. C.]], començà una nova etapa basada en la ''techné'' ("tècnica"), definida per la convicció que la malaltia es produïa per una série de fenòmens naturals susceptibles de ser modificats o revertits. Esta fon la llavor de la medicina moderna, encara que a lo llarc dels dos milenaris següents sorgiren molts atres corrents ([[mecanicisme]], [[vitalisme]], etc.) i s'incorporaren models mèdics procedents d'atres cultures en una llarga tradició mèdica, com ara la [[medicina tradicional chinenca\|chinenca]]. A finals del [[sigle XIX]], els meges francesos Bérard i Gubler resumiren el paper de la medicina fins aquell moment: "Curar poques vegades, aliviar a sovint, consolar sempre."		En [[Alcmeó de Crotona]], en l'any [[500 a. C.]], començà una nova etapa basada en la ''techné'' ("tècnica"), definida per la convicció que la malaltia es produïa per una série de fenòmens naturals susceptibles de ser modificats o revertits. Esta fon la llavor de la medicina moderna, encara que a lo llarc dels dos milenaris següents sorgiren molts atres corrents ([[mecanicisme]], [[vitalisme]], etc.) i s'incorporaren models mèdics procedents d'atres cultures en una llarga tradició mèdica, com ara la [[medicina tradicional chinenca\|chinenca]]. A finals del [[sigle XIX]], els meges francesos Bérard i Gubler resumiren el paper de la medicina fins aquell moment: "Curar poques vegades, aliviar a sovint, consolar sempre."

Jose2 en 16:02 18 set 2016

2016-09-18T16:02:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:02 18 set 2016
Llínea 4:		Llínea 4:
	Les primeres civilisacions i cultures humanes basaren la seua pràctica mèdica en dos pilars aparentment oposts: un [[empirisme]] primitiu i de caràcter pragmàtic (aplicat fonamentalment a l'us d'herbes o remeis obtinguts de la [[naturalea]]) i una medicina magico-religiosa, que recorria als [[deu]]s per a intentar comprendre l'inexplicable.		Les primeres civilisacions i cultures humanes basaren la seua pràctica mèdica en dos pilars aparentment oposts: un [[empirisme]] primitiu i de caràcter pragmàtic (aplicat fonamentalment a l'us d'herbes o remeis obtinguts de la [[naturalea]]) i una medicina magico-religiosa, que recorria als [[deu]]s per a intentar comprendre l'inexplicable.

	En [[Alcmeó de Crotona]], en l'any [[500 a.C]], començà una nova etapa basada en la ''techné'' ("tècnica"), definida per la convicció que la malaltia es produïa per una série de fenòmens naturals susceptibles de ser modificats o revertits. Esta fon la llavor de la medicina moderna, encara que a lo llarc dels dos milenaris següents sorgiren molts atres corrents ([[mecanicisme]], [[vitalisme]], etc.) i s'incorporaren models mèdics procedents d'atres cultures en una llarga tradició mèdica, com ara la [[medicina tradicional chinenca\|chinenca]]. A finals del [[sigle XIX]], els meges francesos Bérard i Gubler resumiren el paper de la medicina fins aquell moment: "Curar poques vegades, aliviar a sovint, consolar sempre."		En [[Alcmeó de Crotona]], en l'any [[500 a. C.]], començà una nova etapa basada en la ''techné'' ("tècnica"), definida per la convicció que la malaltia es produïa per una série de fenòmens naturals susceptibles de ser modificats o revertits. Esta fon la llavor de la medicina moderna, encara que a lo llarc dels dos milenaris següents sorgiren molts atres corrents ([[mecanicisme]], [[vitalisme]], etc.) i s'incorporaren models mèdics procedents d'atres cultures en una llarga tradició mèdica, com ara la [[medicina tradicional chinenca\|chinenca]]. A finals del [[sigle XIX]], els meges francesos Bérard i Gubler resumiren el paper de la medicina fins aquell moment: "Curar poques vegades, aliviar a sovint, consolar sempre."

	La medicina del [[sigle XX]], impulsada pel desenroll científic i tècnic, s'anà consolidant com una disciplina més resolutiva, pero sense deixar de ser el frut sinèrgic de les pràctiques mèdiques experimentades fins llavors. La medicina científica, la [[medicina basada en proves\|basada en proves]], es basa en un paradigma fonamentalment biologicista, pero admet i propon un model de salut-malaltia determinat per factors [[biològic]]s, [[sicològic]]s i [[sociologia\|socioculturals]].<ref>L'Organisació Mundial de la Salut definí el 1948 la salut com "un estat complex de benestar físic, mental i social, i no únicament l'absència de malaltia".</ref>		La medicina del [[sigle XX]], impulsada pel desenroll científic i tècnic, s'anà consolidant com una disciplina més resolutiva, pero sense deixar de ser el frut sinèrgic de les pràctiques mèdiques experimentades fins llavors. La medicina científica, la [[medicina basada en proves\|basada en proves]], es basa en un paradigma fonamentalment biologicista, pero admet i propon un model de salut-malaltia determinat per factors [[biològic]]s, [[sicològic]]s i [[sociologia\|socioculturals]].<ref>L'Organisació Mundial de la Salut definí el 1948 la salut com "un estat complex de benestar físic, mental i social, i no únicament l'absència de malaltia".</ref>

Jose2 en 16:01 18 set 2016

2016-09-18T16:01:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:01 18 set 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu :Caduceus yellow.png\|thumb\|El [[caduceu]], símbol de la medicina i d'Hermes.]]		[[Archiu :Caduceus yellow.png\|thumb\|El [[caduceu]], símbol de la medicina i d'Hermes.]]
	L''''història de la medicina''' és la branca de l'[[història]] dedicada a l'estudi dels coneiximents i pràctiques [[medicina\|mèdiques]] a lo llarc del temps. Des dels seus orígens, els [[humans]] han intentat explicar la realitat i els acontenyiments transcendentals que s'hi produïxen, com la [[vida]], la [[mort]] o la [[malaltia]].		L''''història de la medicina''' és la branca de l'[[història]] dedicada a l'estudi dels coneiximents i pràctiques [[medicina\|mèdiques]] a lo llarc del temps. Des dels seus orígens, els [[humans]] han intentat explicar la realitat i els acontenyiments transcendentals que s'hi produïxen, com la [[vida]], la [[mort]] o la [[enfermetat\|malaltia]].

	Les primeres civilisacions i cultures humanes basaren la seua pràctica mèdica en dos pilars aparentment oposts: un [[empirisme]] primitiu i de caràcter pragmàtic (aplicat fonamentalment a l'us d'herbes o remeis obtinguts de la [[naturalea]]) i una medicina magico-religiosa, que recorria als [[deu]]s per a intentar comprendre l'inexplicable.		Les primeres civilisacions i cultures humanes basaren la seua pràctica mèdica en dos pilars aparentment oposts: un [[empirisme]] primitiu i de caràcter pragmàtic (aplicat fonamentalment a l'us d'herbes o remeis obtinguts de la [[naturalea]]) i una medicina magico-religiosa, que recorria als [[deu]]s per a intentar comprendre l'inexplicable.

	En [[Alcmeó de Crotona]], en l'any [[500 aC]], començà una nova etapa basada en la ''techné'' ("tècnica"), definida per la convicció que la malaltia es produïa per una série de fenòmens naturals susceptibles de ser modificats o revertits. Esta fon la llavor de la medicina moderna, encara que a lo llarc dels dos milenaris següents sorgiren molts atres corrents ([[mecanicisme]], [[vitalisme]], etc.) i s'incorporaren models mèdics procedents d'atres cultures en una llarga tradició mèdica, com ara la [[medicina tradicional chinenca\|chinenca]]. A finals del [[sigle XIX]], els meges francesos Bérard i Gubler resumiren el paper de la medicina fins aquell moment: "Curar poques vegades, aliviar a sovint, consolar sempre."		En [[Alcmeó de Crotona]], en l'any [[500 a.C]], començà una nova etapa basada en la ''techné'' ("tècnica"), definida per la convicció que la malaltia es produïa per una série de fenòmens naturals susceptibles de ser modificats o revertits. Esta fon la llavor de la medicina moderna, encara que a lo llarc dels dos milenaris següents sorgiren molts atres corrents ([[mecanicisme]], [[vitalisme]], etc.) i s'incorporaren models mèdics procedents d'atres cultures en una llarga tradició mèdica, com ara la [[medicina tradicional chinenca\|chinenca]]. A finals del [[sigle XIX]], els meges francesos Bérard i Gubler resumiren el paper de la medicina fins aquell moment: "Curar poques vegades, aliviar a sovint, consolar sempre."

	La medicina del [[sigle XX]], impulsada pel desenroll científic i tècnic, s'anà consolidant com una disciplina més resolutiva, pero sense deixar de ser el frut sinèrgic de les pràctiques mèdiques experimentades fins llavors. La medicina científica, la [[medicina basada en proves\|basada en proves]], es basa en un paradigma fonamentalment biologicista, pero admet i propon un model de salut-malaltia determinat per factors [[biològic]]s, [[sicològic]]s i [[sociologia\|socioculturals]].<ref>L'Organisació Mundial de la Salut definí el 1948 la salut com "un estat complex de benestar físic, mental i social, i no únicament l'absència de malaltia".</ref>		La medicina del [[sigle XX]], impulsada pel desenroll científic i tècnic, s'anà consolidant com una disciplina més resolutiva, pero sense deixar de ser el frut sinèrgic de les pràctiques mèdiques experimentades fins llavors. La medicina científica, la [[medicina basada en proves\|basada en proves]], es basa en un paradigma fonamentalment biologicista, pero admet i propon un model de salut-malaltia determinat per factors [[biològic]]s, [[sicològic]]s i [[sociologia\|socioculturals]].<ref>L'Organisació Mundial de la Salut definí el 1948 la salut com "un estat complex de benestar físic, mental i social, i no únicament l'absència de malaltia".</ref>

109.175.191.6: /* Vínculs externs */

2016-09-18T08:53:25Z

Vínculs externs

← Revisió anterior		Revisió de 08:53 18 set 2016
Llínea 24:		Llínea 24:
	* [http://gallica.bnf.fr/ ''Gallica (BNF'')]		* [http://gallica.bnf.fr/ ''Gallica (BNF'')]
	* [http://www.bium.univ-paris5.fr/histmed/medica.htm BIUM]		* [http://www.bium.univ-paris5.fr/histmed/medica.htm BIUM]
	* [http://www.museudelamedicina.cat/index.html Museu d'Història de la Medicina de Catalunya]

	[[Categoria:Medicina]]		[[Categoria:Medicina]]
	[[Categoria:Història de la medicina\| ]]		[[Categoria:Història de la medicina\| ]]

Jose2 en 09:19 29 gin 2016

2016-01-29T09:19:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:19 29 gin 2016
Llínea 26:		Llínea 26:
	* [http://www.museudelamedicina.cat/index.html Museu d'Història de la Medicina de Catalunya]		* [http://www.museudelamedicina.cat/index.html Museu d'Història de la Medicina de Catalunya]

			[[Categoria:Medicina]]
	[[Categoria:Història de la medicina\| ]]		[[Categoria:Història de la medicina\| ]]

← Revisió anterior		Revisió de 16:01 18 set 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu :Caduceus yellow.png\|thumb\|El [[caduceu]], símbol de la medicina i d'Hermes.]]		[[Archiu :Caduceus yellow.png\|thumb\|El [[caduceu]], símbol de la medicina i d'Hermes.]]
	L''''història de la medicina''' és la branca de l'[[història]] dedicada a l'estudi dels coneiximents i pràctiques [[medicina\|mèdiques]] a lo llarc del temps. Des dels seus orígens, els [[humans]] han intentat explicar la realitat i els acontenyiments transcendentals que s'hi produïxen, com la [[vida]], la [[mort]] o la [[malaltia]].		L''''història de la medicina''' és la branca de l'[[història]] dedicada a l'estudi dels coneiximents i pràctiques [[medicina\|mèdiques]] a lo llarc del temps. Des dels seus orígens, els [[humans]] han intentat explicar la realitat i els acontenyiments transcendentals que s'hi produïxen, com la [[vida]], la [[mort]] o la [[enfermetat\|malaltia]].

	Les primeres civilisacions i cultures humanes basaren la seua pràctica mèdica en dos pilars aparentment oposts: un [[empirisme]] primitiu i de caràcter pragmàtic (aplicat fonamentalment a l'us d'herbes o remeis obtinguts de la [[naturalea]]) i una medicina magico-religiosa, que recorria als [[deu]]s per a intentar comprendre l'inexplicable.		Les primeres civilisacions i cultures humanes basaren la seua pràctica mèdica en dos pilars aparentment oposts: un [[empirisme]] primitiu i de caràcter pragmàtic (aplicat fonamentalment a l'us d'herbes o remeis obtinguts de la [[naturalea]]) i una medicina magico-religiosa, que recorria als [[deu]]s per a intentar comprendre l'inexplicable.

	En [[Alcmeó de Crotona]], en l'any [[500 aC]], començà una nova etapa basada en la ''techné'' ("tècnica"), definida per la convicció que la malaltia es produïa per una série de fenòmens naturals susceptibles de ser modificats o revertits. Esta fon la llavor de la medicina moderna, encara que a lo llarc dels dos milenaris següents sorgiren molts atres corrents ([[mecanicisme]], [[vitalisme]], etc.) i s'incorporaren models mèdics procedents d'atres cultures en una llarga tradició mèdica, com ara la [[medicina tradicional chinenca\|chinenca]]. A finals del [[sigle XIX]], els meges francesos Bérard i Gubler resumiren el paper de la medicina fins aquell moment: "Curar poques vegades, aliviar a sovint, consolar sempre."		En [[Alcmeó de Crotona]], en l'any [[500 a.C]], començà una nova etapa basada en la ''techné'' ("tècnica"), definida per la convicció que la malaltia es produïa per una série de fenòmens naturals susceptibles de ser modificats o revertits. Esta fon la llavor de la medicina moderna, encara que a lo llarc dels dos milenaris següents sorgiren molts atres corrents ([[mecanicisme]], [[vitalisme]], etc.) i s'incorporaren models mèdics procedents d'atres cultures en una llarga tradició mèdica, com ara la [[medicina tradicional chinenca\|chinenca]]. A finals del [[sigle XIX]], els meges francesos Bérard i Gubler resumiren el paper de la medicina fins aquell moment: "Curar poques vegades, aliviar a sovint, consolar sempre."

	La medicina del [[sigle XX]], impulsada pel desenroll científic i tècnic, s'anà consolidant com una disciplina més resolutiva, pero sense deixar de ser el frut sinèrgic de les pràctiques mèdiques experimentades fins llavors. La medicina científica, la [[medicina basada en proves\|basada en proves]], es basa en un paradigma fonamentalment biologicista, pero admet i propon un model de salut-malaltia determinat per factors [[biològic]]s, [[sicològic]]s i [[sociologia\|socioculturals]].<ref>L'Organisació Mundial de la Salut definí el 1948 la salut com "un estat complex de benestar físic, mental i social, i no únicament l'absència de malaltia".</ref>		La medicina del [[sigle XX]], impulsada pel desenroll científic i tècnic, s'anà consolidant com una disciplina més resolutiva, pero sense deixar de ser el frut sinèrgic de les pràctiques mèdiques experimentades fins llavors. La medicina científica, la [[medicina basada en proves\|basada en proves]], es basa en un paradigma fonamentalment biologicista, pero admet i propon un model de salut-malaltia determinat per factors [[biològic]]s, [[sicològic]]s i [[sociologia\|socioculturals]].<ref>L'Organisació Mundial de la Salut definí el 1948 la salut com "un estat complex de benestar físic, mental i social, i no únicament l'absència de malaltia".</ref>