Història de la Comunitat Valenciana - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Oropesa' a 'Orpesa'

2025-08-15T16:54:49Z

Text reemplaça - 'Oropesa' a 'Orpesa'

← Revisió anterior		Revisió de 16:54 15 ago 2025
Llínea 8:		Llínea 8:
	Els orígens de la civilisació en els seus testimonis més antics, des de l'aparició de l'home en les [[Comunitat Valenciana\|terres valencianes]], fins la plasmació del seu caràcter artístic en les coves i utensilis.		Els orígens de la civilisació en els seus testimonis més antics, des de l'aparició de l'home en les [[Comunitat Valenciana\|terres valencianes]], fins la plasmació del seu caràcter artístic en les coves i utensilis.

	=== Tavernes de la Valldigna, Vilafamés i ~~Oropesa~~ ===		=== Tavernes de la Valldigna, Vilafamés i Orpesa ===
	En el Paleolític Inferior (fa uns 300.000 anys) se troben les recialles humanes més antigues fins al moment. Estes s'han trobat en la [[Cova de Bolomor]] ([[Tavernes de la Valldigna]]), el [[Tossal de La Font]] ([[Vilafamés]]) i la [[Cova de Borràs]] ([[~~Oropesa~~]]).		En el Paleolític Inferior (fa uns 300.000 anys) se troben les recialles humanes més antigues fins al moment. Estes s'han trobat en la [[Cova de Bolomor]] ([[Tavernes de la Valldigna]]), el [[Tossal de La Font]] ([[Vilafamés]]) i la [[Cova de Borràs]] ([[Orpesa]]).

	D'estos habitants se coneix molt poc. Se supon que, encara que de vegades caçaven de forma rudimentària, eren carronyers. Se menjaven els animals morts que s'anaven trobant pel camí, perque encara no eren capaços de matar-los per ells mateixos.		D'estos habitants se coneix molt poc. Se supon que, encara que de vegades caçaven de forma rudimentària, eren carronyers. Se menjaven els animals morts que s'anaven trobant pel camí, perque encara no eren capaços de matar-los per ells mateixos.

Lluísm en 16:27 1 ago 2024

2024-08-01T16:27:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:27 1 ago 2024
Llínea 233:		Llínea 233:
	* [[Valencians]]		* [[Valencians]]

	==Referències==		== Referències ==
	*Millán, F. (2015). ''Les Arrels de l'Història de Valéncia''. Valéncia, Espanya: Lo Rat Penat.
	*https://www.lovevalencia.com/la-ruta-de-la-seda-en-valencia.html
	*http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-SantVicentFerrer.htm
	*http://www.idiomavalenciano.com/conflicto-politico-de-la-lengua-valenciana.html

	==Enllaços externs==		* Berreira, David. «Descubren en Alicante la mayor necrópolis bizantina de la Península Ibérica». El Cultural (El Español)
			* [https://elpais.com/cultura/2020/01/17/actualidad/1579257998_247682.html «Identificado en Elda el primer monasterio bizantino de la península Ibérica». El País]
			* https://www.lovevalencia.com/la-ruta-de-la-seda-en-valencia.html
			* http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-SantVicentFerrer.htm
			* http://www.idiomavalenciano.com/conflicto-politico-de-la-lengua-valenciana.html

			== Bibliografia ==
			* Millán, F. (2015). ''Les Arrels de l'Història de Valéncia''. Valéncia, Espanya: Lo Rat Penat

			== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Història de la Comunitat Valenciana}}		{{Commonscat\|Història de la Comunitat Valenciana}}

Valencian: Text reemplaça - 'Feliu Pizcueta' a 'Fèlix Pizcueta'

2023-08-27T04:19:24Z

Text reemplaça - 'Feliu Pizcueta' a 'Fèlix Pizcueta'

← Revisió anterior		Revisió de 04:19 27 ago 2023
Llínea 196:		Llínea 196:
	Entre [[1870]] i [[1930]] el [[Regne de Valéncia]] viu un periodo d'esplendor soles comparable en el [[Sigle d'Or]] en el qual se recuperaren les senyes d'identitat valencianes.		Entre [[1870]] i [[1930]] el [[Regne de Valéncia]] viu un periodo d'esplendor soles comparable en el [[Sigle d'Or]] en el qual se recuperaren les senyes d'identitat valencianes.

	El moviment naix en la [[Provença]] i [[Constantí Llombart]] el portà a Valéncia. Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu seudònim de Constantí Llombart, va ser u dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] que destacà per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits. En la burgesia valenciana estava l'escritor i periodiste [[Teodor Llorente]] també valencianiste que fundà el diari [[Las Provincias]] i aplegà a ser diputat en les [[Corts d'Espanya]]. Atre important personage fon [[~~Feliu~~ Pizcueta]], que dirigí la revolució en Valéncia en els lliberals progresistes contra [[Isabel I d'Espanya\|Isabel II]] pero que en la Restauració tornà de [[Madrit]] a [[Valéncia]] quan participà en la Renaixença en les seues poesies obres de teatre i artículs periodistics. També contactà en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente]]. Els tres pensaments defensors de la Valenciania s'uniren en [[Lo Rat Penat]] fundat per Constantí Llombart i del qual tots foren presidents. L'institució seguix hui en dia recuperant les Senyes d'Identitat Valencianes, sent una institució clau de la [[cultura valenciana]]. També se fundà en [[1915]] la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que junt en Lo Rat Penat són institucions eixos de la cultura i llengua valenciana.		El moviment naix en la [[Provença]] i [[Constantí Llombart]] el portà a Valéncia. Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu seudònim de Constantí Llombart, va ser u dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] que destacà per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits. En la burgesia valenciana estava l'escritor i periodiste [[Teodor Llorente]] també valencianiste que fundà el diari [[Las Provincias]] i aplegà a ser diputat en les [[Corts d'Espanya]]. Atre important personage fon [[Fèlix Pizcueta]], que dirigí la revolució en Valéncia en els lliberals progresistes contra [[Isabel I d'Espanya\|Isabel II]] pero que en la Restauració tornà de [[Madrit]] a [[Valéncia]] quan participà en la Renaixença en les seues poesies obres de teatre i artículs periodistics. També contactà en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente]]. Els tres pensaments defensors de la Valenciania s'uniren en [[Lo Rat Penat]] fundat per Constantí Llombart i del qual tots foren presidents. L'institució seguix hui en dia recuperant les Senyes d'Identitat Valencianes, sent una institució clau de la [[cultura valenciana]]. També se fundà en [[1915]] la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que junt en Lo Rat Penat són institucions eixos de la cultura i llengua valenciana.

	De caràcter universal fon l'escritor i polític republicà valencià [[Vicente Blasco Ibáñez]]. Naixqué en Valéncia en [[1867]] a on estudià dret, carrera que apenes eixercí. Fon discípul de Constantí Llombart qui el convencé per a que escriguera en valencià les primeres noveles encara que la major part de la seua obra està escrita en [[castellà]]. Vicent Blasco Ibáñez fundà el seu partit republicà en [[1898]]. També fundà el seu diari, [[El Pueblo]] ([[1893]]) a on difonia el seu ideal [[blasquisme\|blasquiste]]. [[Realisme\|Realiste]] i [[Naturalisme\|naturaliste]] les seues noveles foren de les més llegides del món. Entre elles destaquen, "[[Cañas y barro (novela)\|Cañas y barro]]" ([[1902]]), "[[La barraca (novela)\|La barraca]]" ([[1898]]) que se poden considerar noveles regionals. Dels llibres de caràcter històric destaca el seu gran èxit "[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]]" ([[1916]]) molt popular en el públic [[Estats Units\|estatunidenc]] en acabar la [[Primera Guerra Mundial]]. Vicente Blasco Ibáñez muigué en [[Menton]] ([[França]]) en [[1928]] i fon enterrat en Valéncia durant la [[Segon República Espanyola]]. També foren grans escritors valencians [[Azorín]] i [[Miguel Hernández\|Miquel Hernàndez]]. En el teatre valencià sobreixqué el [[sainet\|sainetiste]] [[Eduart Escalante]].		De caràcter universal fon l'escritor i polític republicà valencià [[Vicente Blasco Ibáñez]]. Naixqué en Valéncia en [[1867]] a on estudià dret, carrera que apenes eixercí. Fon discípul de Constantí Llombart qui el convencé per a que escriguera en valencià les primeres noveles encara que la major part de la seua obra està escrita en [[castellà]]. Vicent Blasco Ibáñez fundà el seu partit republicà en [[1898]]. També fundà el seu diari, [[El Pueblo]] ([[1893]]) a on difonia el seu ideal [[blasquisme\|blasquiste]]. [[Realisme\|Realiste]] i [[Naturalisme\|naturaliste]] les seues noveles foren de les més llegides del món. Entre elles destaquen, "[[Cañas y barro (novela)\|Cañas y barro]]" ([[1902]]), "[[La barraca (novela)\|La barraca]]" ([[1898]]) que se poden considerar noveles regionals. Dels llibres de caràcter històric destaca el seu gran èxit "[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]]" ([[1916]]) molt popular en el públic [[Estats Units\|estatunidenc]] en acabar la [[Primera Guerra Mundial]]. Vicente Blasco Ibáñez muigué en [[Menton]] ([[França]]) en [[1928]] i fon enterrat en Valéncia durant la [[Segon República Espanyola]]. També foren grans escritors valencians [[Azorín]] i [[Miguel Hernández\|Miquel Hernàndez]]. En el teatre valencià sobreixqué el [[sainet\|sainetiste]] [[Eduart Escalante]].

Llana: /* La Ciutat de Valentia */

2023-07-09T23:05:11Z

La Ciutat de Valentia

← Revisió anterior		Revisió de 23:05 9 jul 2023
Llínea 77:		Llínea 77:
	====La Ciutat de Valentia====		====La Ciutat de Valentia====
	[[File:Columna del fòrum de Valentia, Centre Arqueològic de l'Almoina.JPG\|thumb\|right\|190px\|Columna del fòrum de Valentia]]		[[File:Columna del fòrum de Valentia, Centre Arqueològic de l'Almoina.JPG\|thumb\|right\|190px\|Columna del fòrum de Valentia]]
	[[Dècim Juni Brut]] fon el fondador de la ciutat de Valentia hui [[Valéncia]] en l'any [[~~137~~ a. C.]]. Els seu primers habitants foren soldats romans que lluitaren en contra de [[Viriat]] un rebel de la [[Lusitània]], als quals entregaren les terres que tancaven els braços del Tyris, el [[riu Túria]].[[File:Sello plaza de la virgen valencia.jpg\|thumb\|left\|150px\|Escut de Valentia]] Fon destruida per [[Pompeu]] en l'any [[75 a. C.]] durant la guerra contra [[Sertori]], sent reconstruïda 50 anys més tart en l'any [[20]]. La ciutat se reconstruí com les ciutats romanes d'importància en dos carrers transversals el [[Cardo]] i el [[Decumanus]] que a on se creuaven formaven una gran plaça que era el [[fòrum]]. En el fòrum estaven molts dels edificis principals de la ciutat com el palau de justícia o la seu del govern. També se trobava el [[temple]] principal de la ciutat dedicat a [[Minerva]], [[Júpiter (deu)\|Júpiter]] i [[Juno]]. En les afores hi havien grans edificis com l'[[amfiteatre]], el [[circ]], [[teatre]] o [[termes]]. La ciutat era un eixemple de [[romanisació]].		[[Dècim Juni Brut]] fon el fondador de la ciutat de Valentia hui [[Valéncia]] en l'any [[138 a. C.]]. Els seu primers habitants foren soldats romans que lluitaren en contra de [[Viriat]] un rebel de la [[Lusitània]], als quals entregaren les terres que tancaven els braços del Tyris, el [[riu Túria]].[[File:Sello plaza de la virgen valencia.jpg\|thumb\|left\|150px\|Escut de Valentia]] Fon destruida per [[Pompeu]] en l'any [[75 a. C.]] durant la guerra contra [[Sertori]], sent reconstruïda 50 anys més tart en l'any [[20]]. La ciutat se reconstruí com les ciutats romanes d'importància en dos carrers transversals el [[Cardo]] i el [[Decumanus]] que a on se creuaven formaven una gran plaça que era el [[fòrum]]. En el fòrum estaven molts dels edificis principals de la ciutat com el palau de justícia o la seu del govern. També se trobava el [[temple]] principal de la ciutat dedicat a [[Minerva]], [[Júpiter (deu)\|Júpiter]] i [[Juno]]. En les afores hi havien grans edificis com l'[[amfiteatre]], el [[circ]], [[teatre]] o [[termes]]. La ciutat era un eixemple de [[romanisació]].

	====L'arribada del cristianisme====		====L'arribada del cristianisme====

Llana: /* Enllaços externs */

2023-03-20T22:10:48Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 22:10 20 març 2023
Llínea 243:		Llínea 243:

	{{Regne de Valéncia}}		{{Regne de Valéncia}}

	{{Llista artículs destacats}}		{{Llista artículs destacats}}

Llana: /* Enllaços externs */

2023-03-20T22:10:24Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 22:10 20 març 2023
Llínea 243:		Llínea 243:

	{{Regne de Valéncia}}		{{Regne de Valéncia}}

			{{Llista artículs destacats}}

	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]
	[[Categoria:Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Història d'Espanya]]		[[Categoria:Història d'Espanya]]

Llana: /* Els pobles germànics */

2022-11-06T16:02:50Z

Els pobles germànics

← Revisió anterior		Revisió de 16:02 6 nov 2022
Llínea 90:		Llínea 90:
	La debilitat romana provocà que en el [[sigle V]] tribus del nort de l'[[Imperi Romà d'occident]] invadiren l'imperi. [[Hispània]] fon atacada per [[sueus]], [[vàndals]] i [[alans]]. Els [[visigots]] eren un poble federat de Roma i els enviaren per a acabar en estos anteriors. Els sueus foren reduits a [[Galícia]] a on fundaren el seu propi regne. Els vàndals foren expulsats i anaren al nort d'[[Àfrica]] i els alans foren derrotats desapareixent per a sempre.		La debilitat romana provocà que en el [[sigle V]] tribus del nort de l'[[Imperi Romà d'occident]] invadiren l'imperi. [[Hispània]] fon atacada per [[sueus]], [[vàndals]] i [[alans]]. Els [[visigots]] eren un poble federat de Roma i els enviaren per a acabar en estos anteriors. Els sueus foren reduits a [[Galícia]] a on fundaren el seu propi regne. Els vàndals foren expulsats i anaren al nort d'[[Àfrica]] i els alans foren derrotats desapareixent per a sempre.

	Els visigots ~~durant els sigles~~ [[sigle ~~VI\|~~VI]] practicaven l'heregia [[arrianisme\|arriana]]. Governaven com una aristocràcia militar en les seues pròpies lleis. En això, els hispans s'organisaren en torn als [[bisbe\|bisbes]], com [[Justinià de Valéncia]] i els [[monasteri\|monasteris]] sèu de la cultura. Valentia fon una de les ciutats més importants, per estar prop de la zona de l'[[Imperi Bizantí]] en el surest de la península. Al final, els visigots abandonaren l'heregia arriana en el [[III Concili de Toledo]] ([[589]]) i adpotaren el catolicisme, acabant la seua integranció en la societat hispana. Finalment, els visigots conseguiren l'unitat peninsular en un únic regne, en el [[regne visigot de Toledo]], ciutat que era la seua capital.		Els visigots del [[sigle VI]] practicaven l'heregia [[arrianisme\|arriana]]. Governaven com una aristocràcia militar en les seues pròpies lleis. En això, els hispans s'organisaren en torn als [[bisbe\|bisbes]], com [[Justinià de Valéncia]] i els [[monasteri\|monasteris]] sèu de la cultura. Valentia fon una de les ciutats més importants, per estar prop de la zona de l'[[Imperi Bizantí]] en el surest de la península. Al final, els visigots abandonaren l'heregia arriana en el [[III Concili de Toledo]] ([[589]]) i adpotaren el catolicisme, acabant la seua integranció en la societat hispana. Finalment, els visigots conseguiren l'unitat peninsular en un únic regne, en el [[regne visigot de Toledo]], ciutat que era la seua capital.

	=== L'Época musulmana ===		=== L'Época musulmana ===

Llana: /* L'unitat del regne */

2022-10-30T22:20:05Z

L'unitat del regne

← Revisió anterior		Revisió de 22:20 30 oct 2022
Llínea 122:		Llínea 122:

	====L'unitat del regne====		====L'unitat del regne====
	A finals del [[sigle XIII]] i durant primera mitat del [[sigle XIV]] s'intentà consolidar el sistema foral valencià. Numerosos municipis valencians adoptaren els [[furs d'Aragó]] i la ciutat de [[Valéncia]] hagué de fer un esforç per a que progresivament les villes del Regne i la seua noblea abandonaren els furs aragonesos i s'incorporaren al sistema foral valencià. Per atra part, [[Alfons II de Valéncia]] estava casat en [[Leonor de Castella, reina d'Aragó]] la qual demanà ~~la ciutat de~~ [[Castelló]] i ~~la seua comarca~~ com a propietat ~~del~~ seu fill [[Infant Ferrando d'Aragó\|Ferrando]]. ~~El rei volgué saber l'opinió~~ de les [[~~corts~~ valencianes\|~~corts~~ de Valéncia]]~~. En elles parlà [[Francesc de Vinatea]] que~~ sabé mostrar que els valencians jamai acceptarien ~~pedre els privilegis que~~ el rei en ~~[[Jaume I\|Jaume]] els havia concedit~~.		A finals del [[sigle XIII]] i durant primera mitat del [[sigle XIV]] s'intentà consolidar el sistema foral valencià. Numerosos municipis valencians adoptaren els [[furs d'Aragó]] i la ciutat de [[Valéncia]] hagué de fer un esforç per a que progresivament les villes del Regne i la seua noblea abandonaren els furs aragonesos i s'incorporaren al sistema foral valencià. Per atra part, en l'any [[1333]] [[Alfons II de Valéncia]] estava casat en [[Leonor de Castella, reina d'Aragó]] la qual demanà vàries ciutats valencianes ([[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Sagunt]], [[Alacant]], [[Morella]], [[Castelló]] i [[Burriana]]) com propietat feudal per al seu fill [[Infant Ferrando d'Aragó\|Ferrando]]. Davant dels reis parlà [[Francesc de Vinatea]] en representació de les [[Corts valencianes\|Corts de Valéncia]] qui sabé mostrar que els valencians jamai acceptarien la violació dels Furs, la pèrdua de la representació de les ciutats reals en les Corts i la partició del Regne de Valéncia. Gràcies a la valentia de Vinatea el rei tirà marcha arrere en les donacions.

	====Sant Vicent Ferrer====		====Sant Vicent Ferrer====

Llana: /* El naiximent del Regne de Valéncia */

2022-08-26T23:16:14Z

El naiximent del Regne de Valéncia

← Revisió anterior		Revisió de 23:16 26 ago 2022
Llínea 99:		Llínea 99:
	En el [[sigle XI]] en la caiguda del [[Califat de Córdoba]], [[Al-Àndalus]] se disgregà en taifes, en la Comunitat Valenciana se'n crearen tres, la [[Taifa de Valéncia]] (Balansiya), la [[Taifa d'Alpont]] (Al-Būnt) i la [[Taifa de Dénia]] (Dàniyya) que també governava les [[Illes Balears]]. Els reis de [[Regne de Valéncia\|Valéncia]] transformaren la ciutat en muralles, jardins, palaus com el [[Palau Real de Valéncia]], temples i adoquinament dels carrers.		En el [[sigle XI]] en la caiguda del [[Califat de Córdoba]], [[Al-Àndalus]] se disgregà en taifes, en la Comunitat Valenciana se'n crearen tres, la [[Taifa de Valéncia]] (Balansiya), la [[Taifa d'Alpont]] (Al-Būnt) i la [[Taifa de Dénia]] (Dàniyya) que també governava les [[Illes Balears]]. Els reis de [[Regne de Valéncia\|Valéncia]] transformaren la ciutat en muralles, jardins, palaus com el [[Palau Real de Valéncia]], temples i adoquinament dels carrers.

	En [[Astúries]] la resistència cristiana conseguí detindre l'invasió musulmana en la [[Batalla de Covadonga]] ([[722]]) i donà inici al procés de [[Reconquista]]. En el [[sigle XI]], el Regne de Valéncia fon conquistat per En [[El Sit\|Rodrigo Díaz de Vivar, El Sit]], a on creà el Principat de Valéncia ([[1094]]-[[1102]]), un estat cristià independent de qualsevol atre regne o rei. A la mort d'El Sit en [[1099]] fon ~~succesït~~ per la seua esposa Na [[Ximena Diaz\|Ximena]] qui gobernà Valéncia fins [[1102]].		En [[Astúries]] la resistència cristiana conseguí detindre l'invasió musulmana en la [[Batalla de Covadonga]] ([[722]]) i donà inici al procés de [[Reconquista]]. En el [[sigle XI]], el Regne de Valéncia fon conquistat per En [[El Sit\|Rodrigo Díaz de Vivar, El Sit]], a on creà el Principat de Valéncia ([[1094]]-[[1102]]), un estat cristià independent de qualsevol atre regne o rei. A la mort d'El Sit en [[1099]] fon succeït per la seua esposa Na [[Ximena Diaz\|Ximena]] qui gobernà Valéncia fins [[1102]].

	[[File:RebeliónDeIbnMardanis1160,svg.svg\|thumb\|300px\|Regne de Valéncia i de Múrcia en el [[Rei Llop]] (1147-1172)]]		[[File:RebeliónDeIbnMardanis1160,svg.svg\|thumb\|300px\|Regne de Valéncia i de Múrcia en el [[Rei Llop]] (1147-1172)]]

Llana en 00:26 12 ago 2022

2022-08-12T00:26:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:26 12 ago 2022
Llínea 117:		Llínea 117:
	====Les conquistes en la Mediterrànea====		====Les conquistes en la Mediterrànea====
	[[File:Aragonese Empire 1443.svg\|thumb\|left\|190px\|\|Mapa de la [[Corona d'Aragó]] en [[1443]]]]		[[File:Aragonese Empire 1443.svg\|thumb\|left\|190px\|\|Mapa de la [[Corona d'Aragó]] en [[1443]]]]
	El fill de [[Jaume I]], [[Pere III d'Aragó]] natal de [[Valéncia]] inicià l'extensió de la [[Corona d'Aragó]] per la ~~mar~~ [[Mediterrànea]]. Des d'ací se podia controlar el comerç en orient que arribava a l'[[Imperi Bizantí]] per la [[Ruta de la Seda]] que replegava les riquees de tota [[Àsia]] i acabava en [[Valéncia]]. La seua esposa tenia el dret de poseir el [[Regne de Sicília]]. El rei Pere III conquistà este regne clau. [[Jaume II d'Aragó]] també conquistà les illes de [[~~Còrcega~~]] i [[~~Sadenya~~]] punts estratègics i necesaris per a les rutes marítimes, ademés de les [[Província d'Alacant\|terres alacantines]]. [[Alfons V d'Aragó]] i [[Fernando II d'Aragó]] conquistaren el [[Regne de Nàpols]], i també se conquistaren els ducats d'[[Atenes]] i [[~~Neopatria~~]]. Els valencians finaçaren totes estes campanyes, especialment els judeus valencians. També donaren molts hòmens a la causa militar que tant de poder i riquea li conferiren.		El fill de [[Jaume I]], [[Pere III d'Aragó]] natal de [[Valéncia]] inicià l'extensió de la [[Corona d'Aragó]] per la [[Mar Mediterrànea]]. Des d'ací se podia controlar el comerç en orient que arribava a l'[[Imperi Bizantí]] per la [[Ruta de la Seda]] que replegava les riquees de tota [[Àsia]] i acabava en [[Valéncia]]. La seua esposa tenia el dret de poseir el [[Regne de Sicília]]. El rei Pere III conquistà este regne clau. [[Jaume II d'Aragó]] també conquistà les illes de [[Còrsega]] i [[Sardenya]] punts estratègics i necesaris per a les rutes marítimes, ademés de les [[Província d'Alacant\|terres alacantines]]. [[Alfons V d'Aragó]] i [[Fernando II d'Aragó]] conquistaren el [[Regne de Nàpols]], i també se conquistaren els ducats d'[[Atenes]] i [[Neopàtria]]. Els valencians finaçaren totes estes campanyes, especialment els judeus valencians. També donaren molts hòmens a la causa militar que tant de poder i riquea li conferiren.

	En el [[sigle XV]] el [[Regne de Valéncia]] passa a ser el centre d'esta [[Corona d'Aragó\|Corona]]. La cort se feu permanent en la Ciutat de [[Valéncia]], els reis rebien els seus soldats per a les conquistes del Regne i els valencians finançaren els barcos i l'armament als eixèrcits d'Aragó. Valéncia recolçà a [[Alfons V el Magnànim]] en la conquista de Nàpols, a [[Joan II d'Aragó\|Joan II]] en les guerres en [[Catalunya]] i al seu fill [[Ferran el Catòlic]] en les empreses determinants de l'història universal com el [[Descobriment d'Amèrica\|descobriment]] i [[conquista d'Amèrica]], la [[Guerra de Granada]] i les guerres d'[[Europa]] que se dugueren a terme també gràcies als valencians.		En el [[sigle XV]] el [[Regne de Valéncia]] passa a ser el centre d'esta [[Corona d'Aragó\|Corona]]. La cort se feu permanent en la Ciutat de [[Valéncia]], els reis rebien els seus soldats per a les conquistes del Regne i els valencians finançaren els barcos i l'armament als eixèrcits d'Aragó. Valéncia recolçà a [[Alfons V el Magnànim]] en la conquista de Nàpols, a [[Joan II d'Aragó\|Joan II]] en les guerres en [[Catalunya]] i al seu fill [[Ferran el Catòlic]] en les empreses determinants de l'història universal com el [[Descobriment d'Amèrica\|descobriment]] i [[conquista d'Amèrica]], la [[Guerra de Granada]] i les guerres d'[[Europa]] que se dugueren a terme també gràcies als valencians.
Llínea 162:		Llínea 162:

	====Conseqüències====		====Conseqüències====
	Despuix de les germanies, durant els sigles [[sigle XVI\|XVI]] i [[sigle XVII\|XVII]] la [[llengua valenciana]] abandonà progressivament els diferents àmbits socials. ~~Llavors~~ se produí un moviment d'escritors en [[espanyol]] del que destaca [[Guillem de Castro]]. També aparegueren els "[[Nocturns]]" nobles valencians que difonien la cultura i foren els precursors de les acadèmies. En la pintura també se produí un gran desenroll en l'época. En esta época també destacaren els valencians [[Lluis Beltran]], [[Sant Francesc de Borja\|Francesc de Borja]] i el Patriarca [[Joan de Ribera]], els tres canonisats.		Despuix de les germanies, durant els sigles [[sigle XVI\|XVI]] i [[sigle XVII\|XVII]] la [[llengua valenciana]] abandonà progressivament els diferents àmbits socials. En això, se produí un moviment d'escritors en [[espanyol]] del que destaca [[Guillem de Castro]]. També aparegueren els "[[Nocturns]]" nobles valencians que difonien la cultura i foren els precursors de les acadèmies. En la pintura també se produí un gran desenroll en l'época. En esta época també destacaren els valencians [[Lluis Beltran]], [[Sant Francesc de Borja\|Francesc de Borja]] i el Patriarca [[Joan de Ribera]], els tres canonisats.

	===L'Humanisme valencià===		===L'Humanisme valencià===
Llínea 172:		Llínea 172:
	A principis del [[sigle XVII]] el [[valencians\|Poble Valencià]] vixqué l'[[Expulsió dels moriscs]] ([[1609]]). [[Felip III d'Espanya\|Felip III d'Espannya i Valéncia]] ordenà l'expulsió dels [[morisc\|moriscs]] en tot el [[Espanya\|territori espanyol]], els [[musulmà\|musulmans]] que temps arrere s'havien convertit al [[cristianisme]]. Açò supongué una pèrdua econòmica important per a Valéncia. Els nobles valencians foren acallats prometent-los que rebrien nova població castellana. Aixina, als moriscs els llevaren totes les seues propietats mentres anaven de camí als barcos que els debien portar a [[Àfrica]], patint múltiples vexacions. En total desaparegué un terç de la població valenciana passant més de cent anys per a que fora substituïda.		A principis del [[sigle XVII]] el [[valencians\|Poble Valencià]] vixqué l'[[Expulsió dels moriscs]] ([[1609]]). [[Felip III d'Espanya\|Felip III d'Espannya i Valéncia]] ordenà l'expulsió dels [[morisc\|moriscs]] en tot el [[Espanya\|territori espanyol]], els [[musulmà\|musulmans]] que temps arrere s'havien convertit al [[cristianisme]]. Açò supongué una pèrdua econòmica important per a Valéncia. Els nobles valencians foren acallats prometent-los que rebrien nova població castellana. Aixina, als moriscs els llevaren totes les seues propietats mentres anaven de camí als barcos que els debien portar a [[Àfrica]], patint múltiples vexacions. En total desaparegué un terç de la població valenciana passant més de cent anys per a que fora substituïda.

	===Guerra de Successió ===		===Guerra de Successió===
	{{AP\|Guerra de successió}}		{{AP\|Guerra de successió}}
	En la mort de [[Carles II d'Espanya\|Carles II]] sense descendència en l'any [[1700]] el Regne de Valéncia se veé immers en la guerra civil entre els dos candidats als tro. U dels dos que tenien dret a regnar, tant per proximitat de parentesc com per desig de l'anterior monarca, era [[Felip V d'Espanya\|Felip V]] de la dinastia dels [[Borbons]] net de [[Lluís XVI de França]]. L'atre candidat era el germà de l'emperador d'[[Àustria]] l'[[Archiduc Carles d'Àustria]]. El primer era recolçat per [[França]] i el segon per [[Anglaterra]] i [[Holanda]] degut a que no volien que França tinguera tant de poder. A l'inici del seu regnat Felip V no havia complit en totes les condicions posades per Carles II, encara no havia renunciat a la corona francesa i no anà a [[Valéncia]] a jurar els [[Furs de Valéncia\|Furs]] per a ocupar-se de problemes en [[Nàpols]].		En la mort de [[Carles II d'Espanya\|Carles II]] sense descendència en l'any [[1700]] el Regne de Valéncia se veé immers en la guerra civil entre els dos candidats als tro. U dels dos que tenien dret a regnar, tant per proximitat de parentesc com per desig de l'anterior monarca, era [[Felip V d'Espanya\|Felip V]] de la dinastia dels [[Borbons]] net de [[Lluís XVI de França]]. L'atre candidat era el germà de l'emperador d'[[Àustria]] l'[[Archiduc Carles d'Àustria]]. El primer era recolçat per [[França]] i el segon per [[Anglaterra]] i [[Holanda]] degut a que no volien que França tinguera tant de poder. A l'inici del seu regnat Felip V no havia complit en totes les condicions posades per Carles II, encara no havia renunciat a la corona francesa i no anà a [[Valéncia]] a jurar els [[Furs de Valéncia\|Furs]] per a ocupar-se de problemes en [[Nàpols]].

← Revisió anterior		Revisió de 23:16 26 ago 2022
Llínea 99:		Llínea 99:
	En el [[sigle XI]] en la caiguda del [[Califat de Córdoba]], [[Al-Àndalus]] se disgregà en taifes, en la Comunitat Valenciana se'n crearen tres, la [[Taifa de Valéncia]] (Balansiya), la [[Taifa d'Alpont]] (Al-Būnt) i la [[Taifa de Dénia]] (Dàniyya) que també governava les [[Illes Balears]]. Els reis de [[Regne de Valéncia\|Valéncia]] transformaren la ciutat en muralles, jardins, palaus com el [[Palau Real de Valéncia]], temples i adoquinament dels carrers.		En el [[sigle XI]] en la caiguda del [[Califat de Córdoba]], [[Al-Àndalus]] se disgregà en taifes, en la Comunitat Valenciana se'n crearen tres, la [[Taifa de Valéncia]] (Balansiya), la [[Taifa d'Alpont]] (Al-Būnt) i la [[Taifa de Dénia]] (Dàniyya) que també governava les [[Illes Balears]]. Els reis de [[Regne de Valéncia\|Valéncia]] transformaren la ciutat en muralles, jardins, palaus com el [[Palau Real de Valéncia]], temples i adoquinament dels carrers.

	En [[Astúries]] la resistència cristiana conseguí detindre l'invasió musulmana en la [[Batalla de Covadonga]] ([[722]]) i donà inici al procés de [[Reconquista]]. En el [[sigle XI]], el Regne de Valéncia fon conquistat per En [[El Sit\|Rodrigo Díaz de Vivar, El Sit]], a on creà el Principat de Valéncia ([[1094]]-[[1102]]), un estat cristià independent de qualsevol atre regne o rei. A la mort d'El Sit en [[1099]] fon ~~succesït~~ per la seua esposa Na [[Ximena Diaz\|Ximena]] qui gobernà Valéncia fins [[1102]].		En [[Astúries]] la resistència cristiana conseguí detindre l'invasió musulmana en la [[Batalla de Covadonga]] ([[722]]) i donà inici al procés de [[Reconquista]]. En el [[sigle XI]], el Regne de Valéncia fon conquistat per En [[El Sit\|Rodrigo Díaz de Vivar, El Sit]], a on creà el Principat de Valéncia ([[1094]]-[[1102]]), un estat cristià independent de qualsevol atre regne o rei. A la mort d'El Sit en [[1099]] fon succeït per la seua esposa Na [[Ximena Diaz\|Ximena]] qui gobernà Valéncia fins [[1102]].

	[[File:RebeliónDeIbnMardanis1160,svg.svg\|thumb\|300px\|Regne de Valéncia i de Múrcia en el [[Rei Llop]] (1147-1172)]]		[[File:RebeliónDeIbnMardanis1160,svg.svg\|thumb\|300px\|Regne de Valéncia i de Múrcia en el [[Rei Llop]] (1147-1172)]]