Història de Sant Vicent i les Granadines - Historial de revisions

Lluísm en 17:37 22 set 2024

2024-09-22T17:37:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:37 22 set 2024
Llínea 13:		Llínea 13:
	Durant tot el sigle XX el país ha segut afectat per successius desastres naturals. En l'any [[1902]] el volcà [[La Soufrière (Sant Vicente i les Granadines)\|Soufrière]] va entrar en erupció, matant a unes 2.000 persones. Molts terrenys varen ser arruïnats, i l'economia de l'illa es va deteriorar. En [[abril]] de [[1979]] el volcà va tornar a entrar en erupció, i encara que no es varen produir víctimes mortals, mils de persones varen tindre que ser evacuades, i de nou l'agricultura va resultar afectada. En els anys [[1980]], [[1987]] i [[1998]] varis huracans varen devastar les plantacions de [[Platanus\|banana]] i [[coco]]; en [[1999]] l'huracà Lenny va devastar la costa occidental de l'illa.		Durant tot el sigle XX el país ha segut afectat per successius desastres naturals. En l'any [[1902]] el volcà [[La Soufrière (Sant Vicente i les Granadines)\|Soufrière]] va entrar en erupció, matant a unes 2.000 persones. Molts terrenys varen ser arruïnats, i l'economia de l'illa es va deteriorar. En [[abril]] de [[1979]] el volcà va tornar a entrar en erupció, i encara que no es varen produir víctimes mortals, mils de persones varen tindre que ser evacuades, i de nou l'agricultura va resultar afectada. En els anys [[1980]], [[1987]] i [[1998]] varis huracans varen devastar les plantacions de [[Platanus\|banana]] i [[coco]]; en [[1999]] l'huracà Lenny va devastar la costa occidental de l'illa.

	El [[25 de novembre]] de [[2009]] es va organisar un referèndum en una proposta per a reemplaçar la Constitució en vigor des de [[1979]]. La reforma va ser recolzada solament per un 43,13 % dels sufragis, pero va ser rebujada al no haver alcançat la majoria necessària de dos terços per a portar a terme la reforma. El rebuig a la reforma es devia a que la proposta comportava l'abolició de la monarquia, una mida impopular que va ser utilisada pels opositors a la reforma. És el primer referèndum d'este tipo organisat per l'Organisació dels Estats del Carip Oriental.		El [[25 de novembre]] de [[2009]] es va organisar un referèndum en una proposta per a reemplaçar la Constitució en vigor des de [[1979]]. La reforma va ser recolzada solament per un 43,13 % dels sufragis, pero va ser rebujada al no haver alcançat la majoria necessària de dos terços per a portar a terme la reforma. El rebuig a la reforma es devia a que la proposta comportava l'abolició de la monarquia, una mida impopular que va ser utilisada pels opositors a la reforma. És el primer referèndum d'este tipo organisat per l'Organisació dels Estats del Carip Oriental.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: Valencian pàgina traslladada Història de Saint Vicent i les Granadines a Història de Sant Vicent i les Granadines: Text reemplaça - 'Saint Vicent i les Granadines' a 'Sant Vicent i les Granadines'

2022-10-18T19:28:44Z

Valencian pàgina traslladada Història de Saint Vicent i les Granadines a Història de Sant Vicent i les Granadines: Text reemplaça - 'Saint Vicent i les Granadines' a 'Sant Vicent i les Granadines'

← Revisió anterior	Revisió de 19:28 18 oct 2022
(Sense diferències)

Alacanti: Text reemplaça - 'Santa Llucía' a 'Santa Llúcia'

2022-10-07T18:13:25Z

Text reemplaça - 'Santa Llucía' a 'Santa Llúcia'

← Revisió anterior		Revisió de 18:13 7 oct 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	Anteriorment a l'arribada dels europeus, l'illa de Sant Vicent va estar habitada per indígenes [[Carib (ètnia)\|carips]] [[Arahuac\|arawaks]] que es varen mostrar molt agressius cap als invasors europeus, impedint la formació d'assentaments fins al [[sigle XVII]]. Durant els [[Sigle XVI\|sigles XVI]] i XVII varen aplegar a l'illa varis esclaus negres, supervivents de naufragis o fugits de les propenques illes de [[Santa ~~Llucía~~]] o [[Granada (illa)\|Granada]]. Estos refugiats es varen mesclar en els indígenes i varen ser coneguts com a "caribenys negres".		Anteriorment a l'arribada dels europeus, l'illa de Sant Vicent va estar habitada per indígenes [[Carib (ètnia)\|carips]] [[Arahuac\|arawaks]] que es varen mostrar molt agressius cap als invasors europeus, impedint la formació d'assentaments fins al [[sigle XVII]]. Durant els [[Sigle XVI\|sigles XVI]] i XVII varen aplegar a l'illa varis esclaus negres, supervivents de naufragis o fugits de les propenques illes de [[Santa Llúcia]] o [[Granada (illa)\|Granada]]. Estos refugiats es varen mesclar en els indígenes i varen ser coneguts com a "caribenys negres".

	Encara que els [[Regne Unit\|anglesos]] varen ser els primers en reclamar un domini estable sobre l'illa de Sant Vicente en l'any [[1627]], va ser [[França]] la primera potència europea que va instalar la primera colónia permanent en Barrouallie en la costa de Leeward en Sant Vicente poc abans de l'any [[1700]].		Encara que els [[Regne Unit\|anglesos]] varen ser els primers en reclamar un domini estable sobre l'illa de Sant Vicente en l'any [[1627]], va ser [[França]] la primera potència europea que va instalar la primera colónia permanent en Barrouallie en la costa de Leeward en Sant Vicente poc abans de l'any [[1700]].

Alacanti: Text reemplaça - 'Santa Lucía' a 'Santa Llucía'

2022-10-07T18:07:05Z

Text reemplaça - 'Santa Lucía' a 'Santa Llucía'

← Revisió anterior		Revisió de 18:07 7 oct 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	Anteriorment a l'arribada dels europeus, l'illa de Sant Vicent va estar habitada per indígenes [[Carib (ètnia)\|carips]] [[Arahuac\|arawaks]] que es varen mostrar molt agressius cap als invasors europeus, impedint la formació d'assentaments fins al [[sigle XVII]]. Durant els [[Sigle XVI\|sigles XVI]] i XVII varen aplegar a l'illa varis esclaus negres, supervivents de naufragis o fugits de les propenques illes de [[Santa ~~Lucía~~]] o [[Granada (illa)\|Granada]]. Estos refugiats es varen mesclar en els indígenes i varen ser coneguts com a "caribenys negres".		Anteriorment a l'arribada dels europeus, l'illa de Sant Vicent va estar habitada per indígenes [[Carib (ètnia)\|carips]] [[Arahuac\|arawaks]] que es varen mostrar molt agressius cap als invasors europeus, impedint la formació d'assentaments fins al [[sigle XVII]]. Durant els [[Sigle XVI\|sigles XVI]] i XVII varen aplegar a l'illa varis esclaus negres, supervivents de naufragis o fugits de les propenques illes de [[Santa Llucía]] o [[Granada (illa)\|Granada]]. Estos refugiats es varen mesclar en els indígenes i varen ser coneguts com a "caribenys negres".

	Encara que els [[Regne Unit\|anglesos]] varen ser els primers en reclamar un domini estable sobre l'illa de Sant Vicente en l'any [[1627]], va ser [[França]] la primera potència europea que va instalar la primera colónia permanent en Barrouallie en la costa de Leeward en Sant Vicente poc abans de l'any [[1700]].		Encara que els [[Regne Unit\|anglesos]] varen ser els primers en reclamar un domini estable sobre l'illa de Sant Vicente en l'any [[1627]], va ser [[França]] la primera potència europea que va instalar la primera colónia permanent en Barrouallie en la costa de Leeward en Sant Vicente poc abans de l'any [[1700]].

Jose2 en 11:08 7 oct 2022

2022-10-07T11:08:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:08 7 oct 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	Anteriorment a l'arribada dels europeus, l'illa de Sant ~~Vicente~~ va estar habitada per indígenes [[Carib (ètnia)\|carips]] [[Arahuac\|arawaks]] que es varen mostrar molt agressius cap als invasors europeus, impedint la formació d'assentaments fins al [[sigle XVII]]. Durant els [[Sigle XVI\|sigles XVI]] i XVII varen aplegar a l'illa varis esclaus negres, supervivents de naufragis o fugits de les propenques illes de [[Santa Lucía]] o [[Granada (illa)\|Granada]]. Estos refugiats es varen mesclar en els indígenes i varen ser coneguts com a "caribenys negres".		Anteriorment a l'arribada dels europeus, l'illa de Sant Vicent va estar habitada per indígenes [[Carib (ètnia)\|carips]] [[Arahuac\|arawaks]] que es varen mostrar molt agressius cap als invasors europeus, impedint la formació d'assentaments fins al [[sigle XVII]]. Durant els [[Sigle XVI\|sigles XVI]] i XVII varen aplegar a l'illa varis esclaus negres, supervivents de naufragis o fugits de les propenques illes de [[Santa Lucía]] o [[Granada (illa)\|Granada]]. Estos refugiats es varen mesclar en els indígenes i varen ser coneguts com a "caribenys negres".

	Encara que els [[Regne Unit\|anglesos]] varen ser els primers en reclamar un domini estable sobre l'illa de Sant Vicente en l'any [[1627]], va ser [[França]] la primera potència europea que va instalar la primera colónia permanent en Barrouallie en la costa de Leeward en Sant Vicente poc abans de l'any [[1700]].		Encara que els [[Regne Unit\|anglesos]] varen ser els primers en reclamar un domini estable sobre l'illa de Sant Vicente en l'any [[1627]], va ser [[França]] la primera potència europea que va instalar la primera colónia permanent en Barrouallie en la costa de Leeward en Sant Vicente poc abans de l'any [[1700]].

Jose2 en 11:07 7 oct 2022

2022-10-07T11:07:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:07 7 oct 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	Anteriorment a l'arribada dels europeus, l'illa de Sant Vicente va estar habitada per indígenes [[Carib (ètnia)\|carips]] [[Arahuac\|arawaks]] que es varen mostrar molt agressius cap als invasors europeus, impedint la formació d'assentaments fins al sigle XVII. Durant els sigles XVI i XVII varen aplegar a l'illa varis esclaus negres, supervivents de naufragis o fugits de les propenques illes de [[Santa Lucía]] o [[Granada (illa)\|Granada]]. Estos refugiats es varen mesclar en els indígenes i varen ser coneguts com a "caribenys negres".		Anteriorment a l'arribada dels europeus, l'illa de Sant Vicente va estar habitada per indígenes [[Carib (ètnia)\|carips]] [[Arahuac\|arawaks]] que es varen mostrar molt agressius cap als invasors europeus, impedint la formació d'assentaments fins al [[sigle XVII]]. Durant els [[Sigle XVI\|sigles XVI]] i XVII varen aplegar a l'illa varis esclaus negres, supervivents de naufragis o fugits de les propenques illes de [[Santa Lucía]] o [[Granada (illa)\|Granada]]. Estos refugiats es varen mesclar en els indígenes i varen ser coneguts com a "caribenys negres".

	Encara que els [[Regne Unit\|anglesos]] varen ser els primers en reclamar un domini estable sobre l'illa de Sant Vicente en 1627, va ser [[França]] la primera potència europea que va instalar la primera colónia permanent en Barrouallie en la costa de Leeward en Sant Vicente poc abans de l'any 1700.		Encara que els [[Regne Unit\|anglesos]] varen ser els primers en reclamar un domini estable sobre l'illa de Sant Vicente en l'any [[1627]], va ser [[França]] la primera potència europea que va instalar la primera colónia permanent en Barrouallie en la costa de Leeward en Sant Vicente poc abans de l'any [[1700]].

	Des de 1719 els colons francesos varen començar a cultivar [[café]], [[tabac]], [[Anyil (planta)\|anyil]], [[dacsa]] i [[sucre]] en plantacions cultivades per esclaus africans. Pel [[Tractat de París (1763)\|Tractat de París de 1763]], l'illa de Sant Vicente va ser cedida per França a [[Regne Unit\|Gran Bretanya]], va ser tornada a França en 1779 i recuperada pels britànics despuix del [[Tractat de París (1783)\|Tractat de Paris de 1783]]. El conflicte entre els britànics i els carips negres, liderats pel desafiant Cap Suprem Joseph Chatoyer, varen continuar fins a [[1796]], quan el general Sir [[Ralph Abercromby]] . Més de 5.000 [[Garífuna (ètnia)\|carips negres]] varen ser finalment deportats a [[Roatán]], una illa en la costa de [[Hondures]].		Des de l'any [[1719]] els colons francesos varen començar a cultivar [[café]], [[tabac]], [[Anyil (planta)\|anyil]], [[dacsa]] i [[sucre]] en plantacions cultivades per esclaus africans. Pel [[Tractat de París (1763)\|Tractat de París de 1763]], l'illa de Sant Vicente va ser cedida per França a [[Regne Unit\|Gran Bretanya]], va ser tornada a França en [[1779]] i recuperada pels britànics despuix del [[Tractat de París (1783)\|Tractat de Paris de 1783]]. El conflicte entre els britànics i els carips negres, liderats pel desafiant Cap Suprem Joseph Chatoyer, varen continuar fins a l'any [[1796]], quan el general Sir [[Ralph Abercromby]] . Més de 5.000 [[Garífuna (ètnia)\|carips negres]] varen ser finalment deportats a [[Roatán]], una illa en la costa de [[Hondures]].

	L'esclavitut va ser abolida en [[1834]], i per l'escassea de mà d'obra resultant varen acodir numerosos emigrants [[Portugal\|portuguesos]] durant la década de 1840 i [[Índia\|indis]] en la década de 1860. Les condicions de treball eren molt dures, i la caiguda dels preus del sucre a finals del sigle XIX va estancar l'economia fins al sigle XX.		L'esclavitut va ser abolida en l'any [[1834]], i per l'escassea de mà d'obra resultant varen acodir numerosos emigrants [[Portugal\|portuguesos]] durant la [[década de 1840]] i [[Índia\|indis]] en la [[década de 1860]]. Les condicions de treball eren molt dures, i la caiguda dels preus del sucre a finals del [[sigle XIX]] va estancar l'economia fins al [[sigle XX]].

	Des de 1763 fins a la seua independència l'illa de Sant Vicente va travessar varis periodos de situació colonial baixe el domini britànic. En [[1776]] es va autorisar la creació d'una assamblea representativa, des de [[1877]] va ser governada directament per una administració de la Corona, es va crear un consell llegislatiu en [[1925]] i es va aprovar el sufragi universal en [[1951]].		Des de l'any [[1763]] fins a la seua independència l'illa de Sant Vicente va travessar varis periodos de situació colonial baixe el domini britànic. En [[1776]] es va autorisar la creació d'una assamblea representativa, des de [[1877]] va ser governada directament per una administració de la Corona, es va crear un consell llegislatiu en [[1925]] i es va aprovar el sufragi universal en l'any [[1951]].

	Durant el periodo colonial els britànics varen realisar varis intents fallancs de crear una administració unificada per a les "Windward Islands" ([[Illes de Barlovent]]), entre les que es trobava Sant Vicente. El més notable d'estos proyectes va ser la "[[Federació de les Índies Occidentals]]", que va ser dissolta en 1962. Sant Vicente va rebre la posició d'estat associat al Regne Unit el [[27 d'octubre]] de [[1969]], adquirint complet control sobre la seua política interior. Despuix d'un referèndum realisat en [[1979]], Sant Vicente i les Granadines es varen convertir en les últimes de les Windward Islands en conseguir l'independència. L'estat celebra la seua independència el [[27 d'octubre]] de [[1979]].		Durant el periodo colonial els britànics varen realisar varis intents fallancs de crear una administració unificada per a les "Windward Islands" ([[Illes de Barlovent]]), entre les que es trobava Sant Vicente. El més notable d'estos proyectes va ser la "[[Federació de les Índies Occidentals]]", que va ser dissolta en [[1962]]. Sant Vicente va rebre la posició d'estat associat al Regne Unit el [[27 d'octubre]] de [[1969]], adquirint complet control sobre la seua política interior. Despuix d'un referèndum realisat en [[1979]], Sant Vicente i les Granadines es varen convertir en les últimes de les Windward Islands en conseguir l'independència. L'estat celebra la seua independència el [[27 d'octubre]] de [[1979]].

	Durant tot el sigle XX el país ha segut afectat per successius desastres naturals. En [[1902]] el volcà [[La Soufrière (Sant Vicente i les Granadines)\|Soufrière]] va entrar en erupció, matant a unes 2.000 persones. Molts terrenys varen ser arruïnats, i l'economia de l'illa es va deteriorar. En abril de 1979 el volcà va tornar a entrar en erupció, i encara que no es varen produir víctimes mortals, mils de persones varen tindre que ser evacuades, i de nou l'agricultura va resultar afectada. En 1980,1987 i 1998 varis huracans varen devastar les plantacions de [[Platanus\|banana]] i [[coco]]; en 1999 l'huracà Lenny va devastar la costa occidental de l'illa.		Durant tot el sigle XX el país ha segut afectat per successius desastres naturals. En l'any [[1902]] el volcà [[La Soufrière (Sant Vicente i les Granadines)\|Soufrière]] va entrar en erupció, matant a unes 2.000 persones. Molts terrenys varen ser arruïnats, i l'economia de l'illa es va deteriorar. En [[abril]] de [[1979]] el volcà va tornar a entrar en erupció, i encara que no es varen produir víctimes mortals, mils de persones varen tindre que ser evacuades, i de nou l'agricultura va resultar afectada. En els anys [[1980]], [[1987]] i [[1998]] varis huracans varen devastar les plantacions de [[Platanus\|banana]] i [[coco]]; en [[1999]] l'huracà Lenny va devastar la costa occidental de l'illa.

	El 25 de novembre de 2009 es va organisar un referèndum en una proposta per a reemplaçar la Constitució en vigor des de 1979. La reforma va ser recolzada solament per un 43,13 % dels sufragis, pero va ser rebujada al no haver alcançat la majoria necessària de dos terços per a portar a terme la reforma. El rebuig a la reforma es devia a que la proposta comportava l'abolició de la monarquia, una mida impopular que va ser utilisada pels opositors a la reforma. És el primer referèndum d'este tipo organisat per l'Organisació dels Estats del ~~Carib~~ Oriental.		El [[25 de novembre]] de [[2009]] es va organisar un referèndum en una proposta per a reemplaçar la Constitució en vigor des de [[1979]]. La reforma va ser recolzada solament per un 43,13 % dels sufragis, pero va ser rebujada al no haver alcançat la majoria necessària de dos terços per a portar a terme la reforma. El rebuig a la reforma es devia a que la proposta comportava l'abolició de la monarquia, una mida impopular que va ser utilisada pels opositors a la reforma. És el primer referèndum d'este tipo organisat per l'Organisació dels Estats del Carip Oriental.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
Llínea 20:		Llínea 20:
	{{Història d'Amèrica}}		{{Història d'Amèrica}}

			[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història de Saint Vicent i les Granadines\| ]]		[[Categoria:Història de Saint Vicent i les Granadines\| ]]

Caro de Segeda en 07:10 7 oct 2022

2022-10-07T07:10:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:10 7 oct 2022
Llínea 14:		Llínea 14:

	El 25 de novembre de 2009 es va organisar un referèndum en una proposta per a reemplaçar la Constitució en vigor des de 1979. La reforma va ser recolzada solament per un 43,13 % dels sufragis, pero va ser rebujada al no haver alcançat la majoria necessària de dos terços per a portar a terme la reforma. El rebuig a la reforma es devia a que la proposta comportava l'abolició de la monarquia, una mida impopular que va ser utilisada pels opositors a la reforma. És el primer referèndum d'este tipo organisat per l'Organisació dels Estats del Carib Oriental.		El 25 de novembre de 2009 es va organisar un referèndum en una proposta per a reemplaçar la Constitució en vigor des de 1979. La reforma va ser recolzada solament per un 43,13 % dels sufragis, pero va ser rebujada al no haver alcançat la majoria necessària de dos terços per a portar a terme la reforma. El rebuig a la reforma es devia a que la proposta comportava l'abolició de la monarquia, una mida impopular que va ser utilisada pels opositors a la reforma. És el primer referèndum d'este tipo organisat per l'Organisació dels Estats del Carib Oriental.


	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «Anteriorment a l'arribada dels europeus, l'illa de Sant Vicente va estar habitada per indígenes carips arawaks que es varen most…»

2022-10-07T07:10:28Z

Pàgina nova, en el contingut: «Anteriorment a l'arribada dels europeus, l'illa de Sant Vicente va estar habitada per indígenes carips arawaks que es varen most…»

Pàgina nova

Anteriorment a l'arribada dels europeus, l'illa de Sant Vicente va estar habitada per indígenes [[Carib (ètnia)|carips]] [[Arahuac|arawaks]] que es varen mostrar molt agressius cap als invasors europeus, impedint la formació d'assentaments fins al sigle XVII. Durant els sigles XVI i XVII varen aplegar a l'illa varis esclaus negres, supervivents de naufragis o fugits de les propenques illes de [[Santa Lucía]] o [[Granada (illa)|Granada]]. Estos refugiats es varen mesclar en els indígenes i varen ser coneguts com a "caribenys negres".

Encara que els [[Regne Unit|anglesos]] varen ser els primers en reclamar un domini estable sobre l'illa de Sant Vicente en 1627, va ser [[França]] la primera potència europea que va instalar la primera colónia permanent en Barrouallie en la costa de Leeward en Sant Vicente poc abans de l'any 1700.

Des de 1719 els colons francesos varen començar a cultivar [[café]], [[tabac]], [[Anyil (planta)|anyil]], [[dacsa]] i [[sucre]] en plantacions cultivades per esclaus africans. Pel [[Tractat de París (1763)|Tractat de París de 1763]], l'illa de Sant Vicente va ser cedida per França a [[Regne Unit|Gran Bretanya]], va ser tornada a França en 1779 i recuperada pels britànics despuix del [[Tractat de París (1783)|Tractat de Paris de 1783]]. El conflicte entre els britànics i els carips negres, liderats pel desafiant Cap Suprem Joseph Chatoyer, varen continuar fins a [[1796]], quan el general Sir [[Ralph Abercromby]] . Més de 5.000 [[Garífuna (ètnia)|carips negres]] varen ser finalment deportats a [[Roatán]], una illa en la costa de [[Hondures]].

L'esclavitut va ser abolida en [[1834]], i per l'escassea de mà d'obra resultant varen acodir numerosos emigrants [[Portugal|portuguesos]] durant la década de 1840 i [[Índia|indis]] en la década de 1860. Les condicions de treball eren molt dures, i la caiguda dels preus del sucre a finals del sigle XIX va estancar l'economia fins al sigle XX.

Des de 1763 fins a la seua independència l'illa de Sant Vicente va travessar varis periodos de situació colonial baixe el domini britànic. En [[1776]] es va autorisar la creació d'una assamblea representativa, des de [[1877]] va ser governada directament per una administració de la Corona, es va crear un consell llegislatiu en [[1925]] i es va aprovar el sufragi universal en [[1951]].

Durant el periodo colonial els britànics varen realisar varis intents fallancs de crear una administració unificada per a les "Windward Islands" ([[Illes de Barlovent]]), entre les que es trobava Sant Vicente. El més notable d'estos proyectes va ser la "[[Federació de les Índies Occidentals]]", que va ser dissolta en 1962. Sant Vicente va rebre la posició d'estat associat al Regne Unit el [[27 d'octubre]] de [[1969]], adquirint complet control sobre la seua política interior. Despuix d'un referèndum realisat en [[1979]], Sant Vicente i les Granadines es varen convertir en les últimes de les Windward Islands en conseguir l'independència. L'estat celebra la seua independència el [[27 d'octubre]] de [[1979]].

Durant tot el sigle XX el país ha segut afectat per successius desastres naturals. En [[1902]] el volcà [[La Soufrière (Sant Vicente i les Granadines)|Soufrière]] va entrar en erupció, matant a unes 2.000 persones. Molts terrenys varen ser arruïnats, i l'economia de l'illa es va deteriorar. En abril de 1979 el volcà va tornar a entrar en erupció, i encara que no es varen produir víctimes mortals, mils de persones varen tindre que ser evacuades, i de nou l'agricultura va resultar afectada. En 1980,1987 i 1998 varis huracans varen devastar les plantacions de [[Platanus|banana]] i [[coco]]; en 1999 l'huracà Lenny va devastar la costa occidental de l'illa.

El 25 de novembre de 2009 es va organisar un referèndum en una proposta per a reemplaçar la Constitució en vigor des de 1979. La reforma va ser recolzada solament per un 43,13 % dels sufragis, pero va ser rebujada al no haver alcançat la majoria necessària de dos terços per a portar a terme la reforma. El rebuig a la reforma es devia a que la proposta comportava l'abolició de la monarquia, una mida impopular que va ser utilisada pels opositors a la reforma. És el primer referèndum d'este tipo organisat per l'Organisació dels Estats del Carib Oriental.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|History of Saint Vicent and the Granadines}}

{{Història d'Amèrica}}

[[Categoria:Història de Saint Vicent i les Granadines| ]]