Història de Noruega - Historial de revisions

Jose2 en 18:12 1 maig 2025

2025-05-01T18:12:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:12 1 maig 2025
Llínea 5:		Llínea 5:
	A este esplendor va seguir una fase de decadència al final de l'[[Edat Mija]], marcat per l'extinció de la seua dinastia real, la [[pesta negra]] i les conseqüents crisis econòmiques i socials. Va entrar en un periodo d'unió personal en [[Suècia]] entre els anys [[1320]] i [[1364]] i posteriorment, entre [[1397]] i [[1523]], va formar part de l'[[Unió de Kalmar]], que integrava la totalitat dels regnes nòrdics. La debilitat política de Noruega va propiciar que despuix de la ruptura de l'Unió el país seguira un destí al costat de [[Dinamarca]], que perduraria fins a l'any [[1814]]. Este últim any, una assamblea de patriotes noruecs va declarar unilateralment l'independència del país i va redactar el seu [[constitució]], si ben va tindre que fer algunes esmenes per a integrar-se en una nova unió personal en [[Suècia]]. L'unió en este país es va dissoldre pacíficament en [[1905]], i un plebiscit es va inclinar per mantindre la [[monarquia constitucional]] en el sí d'un [[sistema parlamentari]].		A este esplendor va seguir una fase de decadència al final de l'[[Edat Mija]], marcat per l'extinció de la seua dinastia real, la [[pesta negra]] i les conseqüents crisis econòmiques i socials. Va entrar en un periodo d'unió personal en [[Suècia]] entre els anys [[1320]] i [[1364]] i posteriorment, entre [[1397]] i [[1523]], va formar part de l'[[Unió de Kalmar]], que integrava la totalitat dels regnes nòrdics. La debilitat política de Noruega va propiciar que despuix de la ruptura de l'Unió el país seguira un destí al costat de [[Dinamarca]], que perduraria fins a l'any [[1814]]. Este últim any, una assamblea de patriotes noruecs va declarar unilateralment l'independència del país i va redactar el seu [[constitució]], si ben va tindre que fer algunes esmenes per a integrar-se en una nova unió personal en [[Suècia]]. L'unió en este país es va dissoldre pacíficament en [[1905]], i un plebiscit es va inclinar per mantindre la [[monarquia constitucional]] en el sí d'un [[sistema parlamentari]].

	En l'any [[1940]] Noruega va ser invadida i ocupada per la [[Alemània Nazi\|Alemània nazi]], que va recolzar a una [[dictadura]] local de cort [[fascisme\|fasciste]]. Despuix de la capitulació d'Alemània el [[7 de maig]] de [[1945]], Noruega va ser lliberada per les [[Aliats de la Segona Guerra Mundial\|forces aliades]]. Despuix del final de la [[Segona Guerra Mundial\|guerra]] en 1945, es restauraren les institucions democràtiques, i les décades següents es varen caracterisar per l'acceleració del creiximent econòmic i l'establiment d'un [[estat de benestar]], del que Noruega ha segut un referent històric a nivell mundial.		En l'any [[1940]] Noruega va ser invadida i ocupada per la [[Alemània Nazi\|Alemània nazi]], que va recolzar a una [[dictadura]] local de cort [[fascisme\|fasciste]]. Despuix de la capitulació d'Alemània el [[7 de maig]] de [[1945]], Noruega va ser lliberada per les [[Aliats de la Segona Guerra Mundial\|forces aliades]]. Despuix del final de la [[Segona Guerra Mundial\|guerra]] en 1945, es restauraren les institucions democràtiques, i les décades següents es varen caracterisar per l'acceleració del creiximent econòmic i l'establiment d'un [[estat de benestar]], del que Noruega ha segut un referent històric a nivell mundial.

	[[Categoria:Història de Noruega\| ]]		[[Categoria:Història de Noruega\| ]]

Jose2 en 19:10 15 gin 2023

2023-01-15T19:10:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:10 15 gin 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''història de Noruega''' es remonta a l'[[Alta Edat Mija]], que coincidix en l'irrupció, a finals del sigle VIII, dels navegants vikingos en l'[[Història d'Euròpa\|història europea]] a través d'activitats comercials, de saqueig i de colonisació. Se sap, no obstant, que el territori de lo que hui és [[Noruega]] va estar poblat des de fa uns 12 000 anys.		L''''història de Noruega''' es remonta a l'[[Alta Edat Mija]], que coincidix en l'irrupció, a finals del sigle VIII, dels navegants vikingos en l'[[Història d'Euròpa\|història europea]] a través d'activitats comercials, de saqueig i de colonisació. Se sap, no obstant, que el territori de lo que hui és [[Noruega]] va estar poblat des de fa uns 12.000 anys.

	Els primers intents de forjar un regne noruec naixen precisament en la [[Era Vikinga]], i és [[Harald I de Noruega\|Harald Cabellam Bell]] el primer en ser considerat rei d'una [[Unificació de Noruega\|Noruega unificada]], a lo manco nominalment, des de 872. No obstant, no és sino fins als sigles XI i XII, una volta consolidada l'organisació eclesiàstica i monàrquica quan pot parlar-se d'un regne noruec plenament unificat i independent. [[Noruega]] va alcançar un periodo d'esplendor en el sigle XIII, quan va ser posseïdora d'un [[Imperi colonial noruec\|imperi]] en l'Atlàntic nort. A este esplendor va seguir una fase de decadència al final de la [[Edat Mija]], marcat per l'extinció de la seua dinastia real, la [[pesta negra]] i les conseqüents crisis econòmiques i socials. Va entrar en un periodo d'unió personal en [[Suècia]] entre 1320 i 1364 i posteriorment, entre 1397 i 1523, va formar part de la [[Unió de Kalmar]], que integrava la totalitat dels regnes nòrdics. La debilitat política de Noruega va propiciar que despuix de la ruptura de l'Unió el país seguira un destí al costat de [[Dinamarca]], que perduraria fins a 1814. Este últim any, una assamblea de patriotes noruecs va declarar unilateralment l'independència del país i va redactar el seu [[constitució]], si ben va tindre que fer algunes esmenes per a integrar-se en una nova unió personal en [[Suècia]]. L'unió en este país es va dissoldre pacíficament en 1905, i un plebiscit es va inclinar per mantindre la [[monarquia constitucional]] en el sí d'un [[sistema parlamentari]]. En 1940 Noruega va ser invadida i ocupada per la [[Alemània Nazi\|Alemània nazi]], que va recolzar a una [[dictadura]] local de cort [[fascisme\|fasciste]]. Despuix de la capitulació d'Alemània el 7 de maig de 1945, Noruega va ser lliberada per les [[Aliats de la Segona Guerra Mundial\|forces aliades]]. Despuix del final de la guerra en 1945, es restauraren les institucions democràtiques, i les décades següents es varen caracterisar per l'acceleració del creiximent econòmic i l'establiment d'un [[estat de benestar]], del que Noruega ha segut un referent històric a nivell mundial.		Els primers intents de forjar un regne noruec naixen precisament en la [[Era Vikinga]], i és [[Harald I de Noruega\|Harald Cabellam Bell]] el primer en ser considerat rei d'una [[Unificació de Noruega\|Noruega unificada]], a lo manco nominalment, des de l'any [[872]]. No obstant, no és sino fins als [[Sigle XI\|sigles XI]] i [[Sigle XII\|XII]], una volta consolidada l'organisació eclesiàstica i monàrquica quan pot parlar-se d'un regne noruec plenament unificat i independent. [[Noruega]] va alcançar un periodo d'esplendor en el [[sigle XIII]], quan va ser posseïdora d'un [[Imperi colonial noruec\|imperi]] en l'Atlàntic nort.

			A este esplendor va seguir una fase de decadència al final de l'[[Edat Mija]], marcat per l'extinció de la seua dinastia real, la [[pesta negra]] i les conseqüents crisis econòmiques i socials. Va entrar en un periodo d'unió personal en [[Suècia]] entre els anys [[1320]] i [[1364]] i posteriorment, entre [[1397]] i [[1523]], va formar part de l'[[Unió de Kalmar]], que integrava la totalitat dels regnes nòrdics. La debilitat política de Noruega va propiciar que despuix de la ruptura de l'Unió el país seguira un destí al costat de [[Dinamarca]], que perduraria fins a l'any [[1814]]. Este últim any, una assamblea de patriotes noruecs va declarar unilateralment l'independència del país i va redactar el seu [[constitució]], si ben va tindre que fer algunes esmenes per a integrar-se en una nova unió personal en [[Suècia]]. L'unió en este país es va dissoldre pacíficament en [[1905]], i un plebiscit es va inclinar per mantindre la [[monarquia constitucional]] en el sí d'un [[sistema parlamentari]].

			En l'any [[1940]] Noruega va ser invadida i ocupada per la [[Alemània Nazi\|Alemània nazi]], que va recolzar a una [[dictadura]] local de cort [[fascisme\|fasciste]]. Despuix de la capitulació d'Alemània el [[7 de maig]] de [[1945]], Noruega va ser lliberada per les [[Aliats de la Segona Guerra Mundial\|forces aliades]]. Despuix del final de la [[Segona Guerra Mundial\|guerra]] en 1945, es restauraren les institucions democràtiques, i les décades següents es varen caracterisar per l'acceleració del creiximent econòmic i l'establiment d'un [[estat de benestar]], del que Noruega ha segut un referent històric a nivell mundial.

	[[Categoria:Història de Noruega\| ]]		[[Categoria:Història de Noruega\| ]]

Caro de Segeda en 13:20 15 gin 2023

2023-01-15T13:20:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:20 15 gin 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''història de Noruega''' es remonta a l'[[Alta Edat Mija]], que coincidix en l'irrupció, a finals del sigle VIII, dels navegants vikingos en l'[[Història d'Euròpa\|història europea]] a través d'activitats comercials, de saqueig i de colonisació. Se sap, no obstant, que el territori de lo que hui és [[Noruega]] va estar poblat des de fa uns 12 000 anys.		L''''història de Noruega''' es remonta a l'[[Alta Edat Mija]], que coincidix en l'irrupció, a finals del sigle VIII, dels navegants vikingos en l'[[Història d'Euròpa\|història europea]] a través d'activitats comercials, de saqueig i de colonisació. Se sap, no obstant, que el territori de lo que hui és [[Noruega]] va estar poblat des de fa uns 12 000 anys.

	Els primers intents de forjar un regne noruec naixen precisament en la [[Era Vikinga]], i és [[Harald I de Noruega\|Harald Cabellam Bell]] el primer en ser considerat rei d'una [[Unificació de Noruega\|Noruega unificada]], a lo manco nominalment, des de 872. No obstant, no és sino fins als sigles ~~sigle~~ XI i ~~sigle~~ XII, una volta consolidada l'organisació eclesiàstica i monàrquica quan pot parlar-se d'un regne noruec plenament unificat i independent. [[Noruega]] va alcançar un periodo d'esplendor en el sigle XIII, quan va ser posseïdora d'un [[Imperi colonial noruec\|imperi]] en l'Atlàntic nort. A este esplendor va seguir una fase de decadència al final de la [[Edat Mija]], marcat per l'extinció de la seua dinastia real, la [[pesta negra]] i les conseqüents crisis econòmiques i socials. Va entrar en un periodo d'unió personal en [[Suècia]] entre 1320 i 1364 i posteriorment, entre 1397 i 1523, va formar part de la [[Unió de Kalmar]], que integrava la totalitat dels regnes nòrdics. La debilitat política de Noruega va propiciar que despuix de la ruptura de l'Unió el país seguira un destí al costat de [[Dinamarca]], que perduraria fins a 1814. Este últim any, una assamblea de patriotes noruecs va declarar unilateralment l'independència del país i va redactar el seu [[constitució]], si ben va tindre que fer algunes esmenes per a integrar-se en una nova unió personal en [[Suècia]]. L'unió en este país es va dissoldre pacíficament en 1905, i un plebiscit es va inclinar per mantindre la [[monarquia constitucional]] en el sí d'un [[sistema parlamentari]]. En 1940 Noruega va ser invadida i ocupada per la [[Alemània Nazi\|Alemània nazi]], que va recolzar a una [[dictadura]] local de cort [[fascisme\|fasciste]]. Despuix de la capitulació d'Alemània el 7 de maig de 1945, Noruega va ser lliberada per les [[Aliats de la Segona Guerra Mundial\|forces aliades]]. Despuix del final de la guerra en 1945, es restauraren les institucions democràtiques, i les décades següents es varen caracterisar per l'acceleració del creiximent econòmic i l'establiment d'un [[estat de benestar]], del que Noruega ha segut un referent històric a nivell mundial.		Els primers intents de forjar un regne noruec naixen precisament en la [[Era Vikinga]], i és [[Harald I de Noruega\|Harald Cabellam Bell]] el primer en ser considerat rei d'una [[Unificació de Noruega\|Noruega unificada]], a lo manco nominalment, des de 872. No obstant, no és sino fins als sigles XI i XII, una volta consolidada l'organisació eclesiàstica i monàrquica quan pot parlar-se d'un regne noruec plenament unificat i independent. [[Noruega]] va alcançar un periodo d'esplendor en el sigle XIII, quan va ser posseïdora d'un [[Imperi colonial noruec\|imperi]] en l'Atlàntic nort. A este esplendor va seguir una fase de decadència al final de la [[Edat Mija]], marcat per l'extinció de la seua dinastia real, la [[pesta negra]] i les conseqüents crisis econòmiques i socials. Va entrar en un periodo d'unió personal en [[Suècia]] entre 1320 i 1364 i posteriorment, entre 1397 i 1523, va formar part de la [[Unió de Kalmar]], que integrava la totalitat dels regnes nòrdics. La debilitat política de Noruega va propiciar que despuix de la ruptura de l'Unió el país seguira un destí al costat de [[Dinamarca]], que perduraria fins a 1814. Este últim any, una assamblea de patriotes noruecs va declarar unilateralment l'independència del país i va redactar el seu [[constitució]], si ben va tindre que fer algunes esmenes per a integrar-se en una nova unió personal en [[Suècia]]. L'unió en este país es va dissoldre pacíficament en 1905, i un plebiscit es va inclinar per mantindre la [[monarquia constitucional]] en el sí d'un [[sistema parlamentari]]. En 1940 Noruega va ser invadida i ocupada per la [[Alemània Nazi\|Alemània nazi]], que va recolzar a una [[dictadura]] local de cort [[fascisme\|fasciste]]. Despuix de la capitulació d'Alemània el 7 de maig de 1945, Noruega va ser lliberada per les [[Aliats de la Segona Guerra Mundial\|forces aliades]]. Despuix del final de la guerra en 1945, es restauraren les institucions democràtiques, i les décades següents es varen caracterisar per l'acceleració del creiximent econòmic i l'establiment d'un [[estat de benestar]], del que Noruega ha segut un referent històric a nivell mundial.

	[[Categoria:Història de Noruega\| ]]		[[Categoria:Història de Noruega\| ]]

Caro de Segeda en 13:19 15 gin 2023

2023-01-15T13:19:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:19 15 gin 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''història de Noruega''' es remonta a l'[[Alta Edat Mija]], que coincidix en l'irrupció, a finals del sigle VIII, dels navegants vikingos en l'[[Història d'Euròpa\|història europea]] a través d'activitats comercials, de saqueig i de colonisació. Se sap, no obstant, que el territori de lo que hui és [[Noruega]] va estar poblat des de fa uns 12 000 anys.		L''''història de Noruega''' es remonta a l'[[Alta Edat Mija]], que coincidix en l'irrupció, a finals del sigle VIII, dels navegants vikingos en l'[[Història d'Euròpa\|història europea]] a través d'activitats comercials, de saqueig i de colonisació. Se sap, no obstant, que el territori de lo que hui és [[Noruega]] va estar poblat des de fa uns 12 000 anys.

	Els primers intents de forjar un regne noruec naixen precisament en la [[Era Vikinga]], i és [[Harald I de Noruega\|Harald Cabellam Bell]] el primer en ser considerat rei d'una [[Unificació de Noruega\|Noruega unificada]], a lo manco nominalment, des de 872. No obstant, no és sino fins als sigles {{sigle\|XI}} i {{sigle\|XII}}, una volta consolidada l'organisació eclesiàstica i monàrquica quan pot parlar-se d'un regne noruec plenament unificat i independent. [[Noruega]] va alcançar un periodo d'esplendor en el {{sigle\|XIII~~\|\|s}}~~, quan va ser posseïdora d'un [[Imperi colonial noruec\|imperi]] en l'Atlàntic nort. A este esplendor va seguir una fase de decadència al final de la [[Edat Mija]], marcat per l'extinció de la seua dinastia real, la [[pesta negra]] i les conseqüents crisis econòmiques i socials. Va entrar en un periodo d'unió personal en [[Suècia]] entre 1320 i 1364 i posteriorment, entre 1397 i 1523, va formar part de la [[Unió de Kalmar]], que integrava la totalitat dels regnes nòrdics. La debilitat política de Noruega va propiciar que despuix de la ruptura de l'Unió el país seguira un destí al costat de [[Dinamarca]], que perduraria fins a 1814. Este últim any, una assamblea de patriotes noruecs va declarar unilateralment l'independència del país i va redactar el seu [[constitució]], si ben va tindre que fer algunes esmenes per a integrar-se en una nova unió personal en [[Suècia]]. L'unió en este país es va dissoldre pacíficament en 1905, i un plebiscit es va inclinar per mantindre la [[monarquia constitucional]] en el sí d'un [[sistema parlamentari]]. En 1940 Noruega va ser invadida i ocupada per la [[Alemània Nazi\|Alemània nazi]], que va recolzar a una [[dictadura]] local de cort [[fascisme\|fasciste]]. Despuix de la capitulació d'Alemània el 7 de maig de 1945, Noruega va ser lliberada per les [[Aliats de la Segona Guerra Mundial\|forces aliades]]. Despuix del final de la guerra en 1945, es restauraren les institucions democràtiques, i les décades següents es varen caracterisar per l'acceleració del creiximent econòmic i l'establiment d'un [[estat de benestar]], del que Noruega ha segut un referent històric a nivell mundial.		Els primers intents de forjar un regne noruec naixen precisament en la [[Era Vikinga]], i és [[Harald I de Noruega\|Harald Cabellam Bell]] el primer en ser considerat rei d'una [[Unificació de Noruega\|Noruega unificada]], a lo manco nominalment, des de 872. No obstant, no és sino fins als sigles sigle XI i sigle XII, una volta consolidada l'organisació eclesiàstica i monàrquica quan pot parlar-se d'un regne noruec plenament unificat i independent. [[Noruega]] va alcançar un periodo d'esplendor en el sigle XIII, quan va ser posseïdora d'un [[Imperi colonial noruec\|imperi]] en l'Atlàntic nort. A este esplendor va seguir una fase de decadència al final de la [[Edat Mija]], marcat per l'extinció de la seua dinastia real, la [[pesta negra]] i les conseqüents crisis econòmiques i socials. Va entrar en un periodo d'unió personal en [[Suècia]] entre 1320 i 1364 i posteriorment, entre 1397 i 1523, va formar part de la [[Unió de Kalmar]], que integrava la totalitat dels regnes nòrdics. La debilitat política de Noruega va propiciar que despuix de la ruptura de l'Unió el país seguira un destí al costat de [[Dinamarca]], que perduraria fins a 1814. Este últim any, una assamblea de patriotes noruecs va declarar unilateralment l'independència del país i va redactar el seu [[constitució]], si ben va tindre que fer algunes esmenes per a integrar-se en una nova unió personal en [[Suècia]]. L'unió en este país es va dissoldre pacíficament en 1905, i un plebiscit es va inclinar per mantindre la [[monarquia constitucional]] en el sí d'un [[sistema parlamentari]]. En 1940 Noruega va ser invadida i ocupada per la [[Alemània Nazi\|Alemània nazi]], que va recolzar a una [[dictadura]] local de cort [[fascisme\|fasciste]]. Despuix de la capitulació d'Alemània el 7 de maig de 1945, Noruega va ser lliberada per les [[Aliats de la Segona Guerra Mundial\|forces aliades]]. Despuix del final de la guerra en 1945, es restauraren les institucions democràtiques, i les décades següents es varen caracterisar per l'acceleració del creiximent econòmic i l'establiment d'un [[estat de benestar]], del que Noruega ha segut un referent històric a nivell mundial.

	[[Categoria:Història de Noruega\| ]]		[[Categoria:Història de Noruega\| ]]

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «L''''història de Noruega''' es remonta a l'Alta Edat Mija, que coincidix en l'irrupció, a finals del sigle VIII, dels navegants vikingos en l'Història…»

2023-01-15T13:19:26Z

Pàgina nova, en el contingut: «L''''història de Noruega''' es remonta a l'Alta Edat Mija, que coincidix en l'irrupció, a finals del sigle VIII, dels navegants vikingos en l'Història…»

Pàgina nova

L''''història de Noruega''' es remonta a l'[[Alta Edat Mija]], que coincidix en l'irrupció, a finals del sigle VIII, dels navegants vikingos en l'[[Història d'Euròpa|història europea]] a través d'activitats comercials, de saqueig i de colonisació. Se sap, no obstant, que el territori de lo que hui és [[Noruega]] va estar poblat des de fa uns 12 000 anys.

Els primers intents de forjar un regne noruec naixen precisament en la [[Era Vikinga]], i és [[Harald I de Noruega|Harald Cabellam Bell]] el primer en ser considerat rei d'una [[Unificació de Noruega|Noruega unificada]], a lo manco nominalment, des de 872. No obstant, no és sino fins als sigles {{sigle|XI}} i {{sigle|XII}}, una volta consolidada l'organisació eclesiàstica i monàrquica quan pot parlar-se d'un regne noruec plenament unificat i independent. [[Noruega]] va alcançar un periodo d'esplendor en el {{sigle|XIII||s}}, quan va ser posseïdora d'un [[Imperi colonial noruec|imperi]] en l'Atlàntic nort. A este esplendor va seguir una fase de decadència al final de la [[Edat Mija]], marcat per l'extinció de la seua dinastia real, la [[pesta negra]] i les conseqüents crisis econòmiques i socials. Va entrar en un periodo d'unió personal en [[Suècia]] entre 1320 i 1364 i posteriorment, entre 1397 i 1523, va formar part de la [[Unió de Kalmar]], que integrava la totalitat dels regnes nòrdics. La debilitat política de Noruega va propiciar que despuix de la ruptura de l'Unió el país seguira un destí al costat de [[Dinamarca]], que perduraria fins a 1814. Este últim any, una assamblea de patriotes noruecs va declarar unilateralment l'independència del país i va redactar el seu [[constitució]], si ben va tindre que fer algunes esmenes per a integrar-se en una nova unió personal en [[Suècia]]. L'unió en este país es va dissoldre pacíficament en 1905, i un plebiscit es va inclinar per mantindre la [[monarquia constitucional]] en el sí d'un [[sistema parlamentari]]. En 1940 Noruega va ser invadida i ocupada per la [[Alemània Nazi|Alemània nazi]], que va recolzar a una [[dictadura]] local de cort [[fascisme|fasciste]]. Despuix de la capitulació d'Alemània el 7 de maig de 1945, Noruega va ser lliberada per les [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|forces aliades]]. Despuix del final de la guerra en 1945, es restauraren les institucions democràtiques, i les décades següents es varen caracterisar per l'acceleració del creiximent econòmic i l'establiment d'un [[estat de benestar]], del que Noruega ha segut un referent històric a nivell mundial.

[[Categoria:Història de Noruega| ]]