Història de Chile - Historial de revisions

Jose2 en 09:18 23 feb 2026

2026-02-23T09:18:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:18 23 feb 2026
Llínea 19:		Llínea 19:

	Finalment, la [[transició chilena a la democràcia\|transició cap a la democràcia]] és el periodo actual que comença a partir de 1990, en assumir la presidència [[Patricio Aylwin]] i proseguix en els [[governs de la Concertació]], els de [[Sebastián Piñera]] i el [[segon govern de Michelle Bachelet]]. Es caracterisa per un fort presidencialisme amparat per la constitució de [[1980]].		Finalment, la [[transició chilena a la democràcia\|transició cap a la democràcia]] és el periodo actual que comença a partir de 1990, en assumir la presidència [[Patricio Aylwin]] i proseguix en els [[governs de la Concertació]], els de [[Sebastián Piñera]] i el [[segon govern de Michelle Bachelet]]. Es caracterisa per un fort presidencialisme amparat per la constitució de [[1980]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|History of Chile}}		{{Commonscat\|History of Chile}}

Lluísm en 19:34 13 març 2025

2025-03-13T19:34:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:34 13 març 2025
Llínea 19:		Llínea 19:

	Finalment, la [[transició chilena a la democràcia\|transició cap a la democràcia]] és el periodo actual que comença a partir de 1990, en assumir la presidència [[Patricio Aylwin]] i proseguix en els [[governs de la Concertació]], els de [[Sebastián Piñera]] i el [[segon govern de Michelle Bachelet]]. Es caracterisa per un fort presidencialisme amparat per la constitució de [[1980]].		Finalment, la [[transició chilena a la democràcia\|transició cap a la democràcia]] és el periodo actual que comença a partir de 1990, en assumir la presidència [[Patricio Aylwin]] i proseguix en els [[governs de la Concertació]], els de [[Sebastián Piñera]] i el [[segon govern de Michelle Bachelet]]. Es caracterisa per un fort presidencialisme amparat per la constitució de [[1980]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|History of Chile}}		{{Commonscat\|History of Chile}}

Alacanti en 09:10 4 oct 2022

2022-10-04T09:10:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:10 4 oct 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Los Fundadores de Chile.jpg\|thumb\|250px\|Els denominats «fundadors» de la república (d'esquerra a dreta.): [[José Miguel Carrera]], [[Bernardo O'Higgins]], [[José de San Martín]] i [[Diego Portales]]; oli de 1854 de [[Otto Grashof]].]]		[[Archiu:Los Fundadores de Chile.jpg\|thumb\|250px\|Els denominats «fundadors» de la república (d'esquerra a dreta.): [[José Miguel Carrera]], [[Bernardo O'Higgins]], [[José de San Martín]] i [[Diego Portales]]; oli de 1854 de [[Otto Grashof]].]]
	La '''història de [[Chile]]''' es dividix generalment en [[Anex:Periodos de l'història de Chile\|dotze periodos]] que comprenen des del començ del [[Poblament d'Amèrica\|poblament humà]] del territori actual de Chile, fins a l'actualitat.		L''''història de [[Chile]]''' es dividix generalment en [[Anex:Periodos de l'història de Chile\|dotze periodos]] que comprenen des del començ del [[Poblament d'Amèrica\|poblament humà]] del territori actual de Chile, fins a l'actualitat.

	El [[Chile prehispànic\|periodo prehispànic]] correspon a l'història de les diferents [[Pobles originaris chilens\|ètnies amerindies]] presents en el territori, estenent-se des d'al voltant de l'any 14.800 a. C. fins a l'arribada dels [[Espanya\|espanyols]]. A partir de [[Descobriment d'Amèrica\|1492]], es varen iniciar les [[Conquista d'Amèrica\|exploracions europees]] en el continent americà. En l'any [[1520]] [[Fernando de Magallanes]] i la seua expedició varen ser els primers europeus en aplegar a Chile pel sur a través de l'estret que hui du el seu nom, i en [[1536]] [[Diego d'Almagro]] [[Descobriment de Chile\|comandà una expedició]] fins al [[vall de l'Aconcagua]] i el nort de l'actual Chile.		El [[Chile prehispànic\|periodo prehispànic]] correspon a l'història de les diferents [[Pobles originaris chilens\|ètnies amerindies]] presents en el territori, estenent-se des d'al voltant de l'any 14.800 a. C. fins a l'arribada dels [[Espanya\|espanyols]]. A partir de [[Descobriment d'Amèrica\|1492]], es varen iniciar les [[Conquista d'Amèrica\|exploracions europees]] en el continent americà. En l'any [[1520]] [[Fernando de Magallanes]] i la seua expedició varen ser els primers europeus en aplegar a Chile pel sur a través de l'estret que hui du el seu nom, i en [[1536]] [[Diego d'Almagro]] [[Descobriment de Chile\|comandà una expedició]] fins al [[vall de l'Aconcagua]] i el nort de l'actual Chile.
Llínea 19:		Llínea 19:

	Finalment, la [[transició chilena a la democràcia\|transició cap a la democràcia]] és el periodo actual que comença a partir de 1990, en assumir la presidència [[Patricio Aylwin]] i proseguix en els [[governs de la Concertació]], els de [[Sebastián Piñera]] i el [[segon govern de Michelle Bachelet]]. Es caracterisa per un fort presidencialisme amparat per la constitució de [[1980]].		Finalment, la [[transició chilena a la democràcia\|transició cap a la democràcia]] és el periodo actual que comença a partir de 1990, en assumir la presidència [[Patricio Aylwin]] i proseguix en els [[governs de la Concertació]], els de [[Sebastián Piñera]] i el [[segon govern de Michelle Bachelet]]. Es caracterisa per un fort presidencialisme amparat per la constitució de [[1980]].

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|History of Chile}}

	{{Història d'Amèrica}}		{{Història d'Amèrica}}

	[[Categoria:Història de Chile\| ]]		[[Categoria:Història de Chile\| ]]

Caro de Segeda en 10:26 26 set 2022

2022-09-26T10:26:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:26 26 set 2022
Llínea 19:		Llínea 19:

	Finalment, la [[transició chilena a la democràcia\|transició cap a la democràcia]] és el periodo actual que comença a partir de 1990, en assumir la presidència [[Patricio Aylwin]] i proseguix en els [[governs de la Concertació]], els de [[Sebastián Piñera]] i el [[segon govern de Michelle Bachelet]]. Es caracterisa per un fort presidencialisme amparat per la constitució de [[1980]].		Finalment, la [[transició chilena a la democràcia\|transició cap a la democràcia]] és el periodo actual que comença a partir de 1990, en assumir la presidència [[Patricio Aylwin]] i proseguix en els [[governs de la Concertació]], els de [[Sebastián Piñera]] i el [[segon govern de Michelle Bachelet]]. Es caracterisa per un fort presidencialisme amparat per la constitució de [[1980]].

			{{Història d'Amèrica}}

	[[Categoria:Història de Chile\| ]]		[[Categoria:Història de Chile\| ]]

Jose2 en 10:48 19 set 2022

2022-09-19T10:48:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:48 19 set 2022
Llínea 2:		Llínea 2:
	La '''història de [[Chile]]''' es dividix generalment en [[Anex:Periodos de l'història de Chile\|dotze periodos]] que comprenen des del començ del [[Poblament d'Amèrica\|poblament humà]] del territori actual de Chile, fins a l'actualitat.		La '''història de [[Chile]]''' es dividix generalment en [[Anex:Periodos de l'història de Chile\|dotze periodos]] que comprenen des del començ del [[Poblament d'Amèrica\|poblament humà]] del territori actual de Chile, fins a l'actualitat.

	El [[Chile prehispànic\|periodo prehispànic]] correspon a l'història de les diferents [[Pobles originaris chilens\|ètnies amerindies]] presents en el territori, estenent-se des d'al voltant de l'any 14~~ ~~800~~ [[~~a. C.]] fins a l'arribada dels [[Espanya\|espanyols]]. A partir de [[Descobriment d'Amèrica\|1492]], es varen iniciar les [[Conquista d'Amèrica\|exploracions europees]] en el continent americà. En 1520 [[Fernando de Magallanes]] i la seua expedició varen ser els primers europeus en aplegar a Chile pel sur a través de l'estret que hui du el seu nom, i en 1536 [[Diego d'Almagro]] [[Descobriment de Chile\|comandà una expedició]] fins al [[vall de l'Aconcagua]] i el nort de l'actual Chile.		El [[Chile prehispànic\|periodo prehispànic]] correspon a l'història de les diferents [[Pobles originaris chilens\|ètnies amerindies]] presents en el territori, estenent-se des d'al voltant de l'any 14.800 a. C. fins a l'arribada dels [[Espanya\|espanyols]]. A partir de [[Descobriment d'Amèrica\|1492]], es varen iniciar les [[Conquista d'Amèrica\|exploracions europees]] en el continent americà. En l'any [[1520]] [[Fernando de Magallanes]] i la seua expedició varen ser els primers europeus en aplegar a Chile pel sur a través de l'estret que hui du el seu nom, i en [[1536]] [[Diego d'Almagro]] [[Descobriment de Chile\|comandà una expedició]] fins al [[vall de l'Aconcagua]] i el nort de l'actual Chile.

	El tercer periodo correspon a la [[Conquista de Chile\|conquista hispana]], que es va estendre entre 1536 i 1598 en la [[guerra d'Arauco]], durant la qual els habitants hispans varen ser atacats constantment pels [[mapuche]] rebels. El [[Chile colonial\|periodo hispànic]] cobrix una miqueta més de dos sigles, entre 1598 i 1808, lapsus marcat per l'establiment de les [[Capitania General de Chile\|institucions reals]].		El tercer periodo correspon a la [[Conquista de Chile\|conquista hispana]], que es va estendre entre els anys 1536 i [[1598]] en la [[guerra d'Arauco]], durant la qual els habitants hispans varen ser atacats constantment pels [[mapuche]] rebels. El [[Chile colonial\|periodo hispànic]] cobrix una miqueta més de dos sigles, entre [[1598]] i [[1808]], lapsus marcat per l'establiment de les [[Capitania General de Chile\|institucions reals]].

	El denominat periodo de l'Independència es va desenrollar des de que [[Napoleó Bonaparte]] va capturar al rei espanyol d'eixe llavors [[Fernando VII d'Espanya\|Fernando VII]] en 1808 fins a l'abdicació de [[Bernardo O'Higgins]] en 1823. Va estar marcat per la guerra entre patriotes i realistes. La Pàtria Vella, iniciada en un capítul obert el 18 de setembre de 1810, va aplegar al seu fi en la derrota patriota en la [[batalla de Rancagua]] en 1814, que va donar inici al periodo conegut com reconquista. Els patriotes supervivents varen fugir a la ciutat argentina de [[Mendoza (Argentina)\|Mendoza]], a on es varen aliar en el governador independentiste de la província, el general [[José de Sant Martín]], i varen formar el «[[Eixèrcit Llibertador dels Vages]]». La reconquista va terminar en 1817 en la [[batalla de Chacabuco]], en la qual el «eixèrcit Llibertador» va derrotar a l'eixèrcit realiste. El triumfo militar definitiu es va donar l'any següent en la [[batalla de Maipú]].		El denominat periodo de l'Independència es va desenrollar des de que [[Napoleó Bonaparte]] va capturar al rei espanyol d'eixe llavors [[Fernando VII d'Espanya\|Fernando VII]] en l'any 1808 fins a l'abdicació de [[Bernardo O'Higgins]] en 1823. Va estar marcat per la guerra entre patriotes i realistes. La Pàtria Vella, iniciada en un capítul obert el [[18 de setembre]] de [[1810]], va aplegar al seu fi en la derrota patriota en la [[batalla de Rancagua]] en [[1814]], que va donar inici al periodo conegut com reconquista. Els patriotes supervivents varen fugir a la ciutat argentina de [[Mendoza (Argentina)\|Mendoza]], a on es varen aliar en el governador independentiste de la província, el general [[José de Sant Martín]], i varen formar el «[[Eixèrcit Llibertador dels Vages]]». La reconquista va terminar en [[1817]] en la [[batalla de Chacabuco]], en la qual el «eixèrcit Llibertador» va derrotar a l'eixèrcit realiste. El triumfo militar definitiu es va donar l'any següent en la [[batalla de Maipú]].

	Entre 1831 i 1861, va tindre lloc el periodo de la [[República Conservadora (Chile)\|república conservadora]]. Va estar marcat per la posada en vigor de la [[Constitució Política de la República de Chile de 1833\|Constitució de 1833]], establida per [[Diego Portals]], en un govern fort i centralisador. A pesar d'alguns intents de subversió, es va mantindre l'estabilitat institucional i el país va conéixer la prosperitat econòmica.		Entre els anys [[1831]] i [[1861]], va tindre lloc el periodo de la [[República Conservadora (Chile)\|república conservadora]]. Va estar marcat per la posada en vigor de la [[Constitució Política de la República de Chile de 1833\|Constitució de 1833]], establida per [[Diego Portals]], en un govern fort i centralisador. A pesar d'alguns intents de subversió, es va mantindre l'estabilitat institucional i el país va conéixer la prosperitat econòmica.

	L'octau periodo, conegut com la [[República Lliberal (Chile)\|república lliberal]], que es va estendre des de 1861 fins a 1891, va estar caracterisat per una major estabilitat política i va permetre una extensió del territori cap a [[Ocupació de l'Araucanía\|el sur]] i [[Guerra del Pacífic\|el nort]].		L'octau periodo, conegut com la [[República Lliberal (Chile)\|república lliberal]], que es va estendre des de 1861 fins a [[1891]], va estar caracterisat per una major estabilitat política i va permetre una extensió del territori cap a [[Ocupació de l'Araucanía\|el sur]] i [[Guerra del Pacífic\|el nort]].

	A partir de la [[Guerra civil chilena de 1891\|guerra civil de 1891]], va començar la [[República Parlamentària (Chile)\|república parlamentària]], que es va prolongar fins a la promulgació de la [[Constitució de 1925]]. El [[Congrés Nacional de Chile\|Congrés nacional]] va dominar la política i el president va devindre una figura pràcticament sense autoritat. El país es va urbanisar i es varen crear els [[Federació Obrera de Chile\|primers sindicats]].		A partir de la [[Guerra civil chilena de 1891\|guerra civil de 1891]], va començar la [[República Parlamentària (Chile)\|república parlamentària]], que es va prolongar fins a la promulgació de la [[Constitució de 1925]]. El [[Congrés Nacional de Chile\|Congrés nacional]] va dominar la política i el president va devindre una figura pràcticament sense autoritat. El país es va urbanisar i es varen crear els [[Federació Obrera de Chile\|primers sindicats]].

	La [[República Presidencial (Chile)\|república presidencial]] va marcar un canvi en les institucions, en la Constitució de 1925, fins al [[colp d'estat]] de 1973. Tres partits varen dominar la política: els [[Partit Radical (Chile)\|radicals]], els [[Partit Demòcrata Cristià de Chile\|demòcrata cristians]] i els [[Partit Socialiste de Chile\|socialistes]]. Numeroses [[Empresa pública\|empreses públiques]] varen ser creades en este periodo. El seu final va estar marcat pel triumfo de l'esquerra i les idees socialistes.		La [[República Presidencial (Chile)\|república presidencial]] va marcar un canvi en les institucions, en la Constitució de [[1925]], fins al [[colp d'estat]] de l'any [[1973]]. Tres partits varen dominar la política: els [[Partit Radical (Chile)\|radicals]], els [[Partit Demòcrata Cristià de Chile\|demòcrata cristians]] i els [[Partit Socialiste de Chile\|socialistes]]. Numeroses [[Empresa pública\|empreses públiques]] varen ser creades en este periodo. El seu final va estar marcat pel triumfo de l'esquerra i les idees socialistes.

	Després del [[colp d'estat de l'11 de setembre de 1973]] que va derrocar al president [[Salvador Dellà]], una [[Dictadura militar (Chile)\|dictadura militar]] va ocupar el poder, en una junta de govern dirigida pel general [[Augusto Pinochet]]. Decenes de mils d'opositors varen ser [[Violacions dels drets humans de la dictadura militar (Chile)\|arrestats, torturats o assessinats]], inclús en l'estranger, mentres que uns atres varen ser expulsats o condenats a l'exili. En l'ajuda dels ''[[Chicago Boys]]'', Pinochet va dur alvance una política econòmica lliberal, i una nova constitució va ser adoptada en 1980.		Després del [[colp d'estat de l'11 de setembre de 1973]] que va derrocar al president [[Salvador Dellà]], una [[Dictadura militar (Chile)\|dictadura militar]] va ocupar el poder, en una junta de govern dirigida pel general [[Augusto Pinochet]]. Decenes de mils d'opositors varen ser [[Violacions dels drets humans de la dictadura militar (Chile)\|arrestats, torturats o assessinats]], inclús en l'estranger, mentres que uns atres varen ser expulsats o condenats a l'exili. En l'ajuda dels ''[[Chicago Boys]]'', Pinochet va dur alvance una política econòmica lliberal, i una nova constitució va ser adoptada en 1980.

	Finalment, la [[transició chilena a la democràcia\|transició cap a la democràcia]] és el periodo actual que comença a partir de 1990, en assumir la presidència [[Patricio Aylwin]] i proseguix en els [[governs de la Concertació]], els de [[Sebastián Piñera]] i el [[segon govern de Michelle Bachelet]]. Es caracterisa per un fort presidencialisme amparat per la constitució de 1980.		Finalment, la [[transició chilena a la democràcia\|transició cap a la democràcia]] és el periodo actual que comença a partir de 1990, en assumir la presidència [[Patricio Aylwin]] i proseguix en els [[governs de la Concertació]], els de [[Sebastián Piñera]] i el [[segon govern de Michelle Bachelet]]. Es caracterisa per un fort presidencialisme amparat per la constitució de [[1980]].

	[[Categoria:Història de Chile\| ]]		[[Categoria:Història de Chile\| ]]

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «Els denominats «fundadors» de la república (d'esquerra a dreta.): [[José Miguel Carrera, Bernardo O'Hig…»

2022-09-19T06:53:41Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Els denominats «fundadors» de la república (d'esquerra a dreta.): [[José Miguel Carrera, Bernardo O'Hig…»

Pàgina nova

[[Archiu:Los Fundadores de Chile.jpg|thumb|250px|Els denominats «fundadors» de la república (d'esquerra a dreta.): [[José Miguel Carrera]], [[Bernardo O'Higgins]], [[José de San Martín]] i [[Diego Portales]]; oli de 1854 de [[Otto Grashof]].]]
La '''història de [[Chile]]''' es dividix generalment en [[Anex:Periodos de l'història de Chile|dotze periodos]] que comprenen des del començ del [[Poblament d'Amèrica|poblament humà]] del territori actual de Chile, fins a l'actualitat.

El [[Chile prehispànic|periodo prehispànic]] correspon a l'història de les diferents [[Pobles originaris chilens|ètnies amerindies]] presents en el territori, estenent-se des d'al voltant de l'any 14 800 [[a. C.]] fins a l'arribada dels [[Espanya|espanyols]]. A partir de [[Descobriment d'Amèrica|1492]], es varen iniciar les [[Conquista d'Amèrica|exploracions europees]] en el continent americà. En 1520 [[Fernando de Magallanes]] i la seua expedició varen ser els primers europeus en aplegar a Chile pel sur a través de l'estret que hui du el seu nom, i en 1536 [[Diego d'Almagro]] [[Descobriment de Chile|comandà una expedició]] fins al [[vall de l'Aconcagua]] i el nort de l'actual Chile.

El tercer periodo correspon a la [[Conquista de Chile|conquista hispana]], que es va estendre entre 1536 i 1598 en la [[guerra d'Arauco]], durant la qual els habitants hispans varen ser atacats constantment pels [[mapuche]] rebels. El [[Chile colonial|periodo hispànic]] cobrix una miqueta més de dos sigles, entre 1598 i 1808, lapsus marcat per l'establiment de les [[Capitania General de Chile|institucions reals]].

El denominat periodo de l'Independència es va desenrollar des de que [[Napoleó Bonaparte]] va capturar al rei espanyol d'eixe llavors [[Fernando VII d'Espanya|Fernando VII]] en 1808 fins a l'abdicació de [[Bernardo O'Higgins]] en 1823. Va estar marcat per la guerra entre patriotes i realistes. La Pàtria Vella, iniciada en un capítul obert el 18 de setembre de 1810, va aplegar al seu fi en la derrota patriota en la [[batalla de Rancagua]] en 1814, que va donar inici al periodo conegut com reconquista. Els patriotes supervivents varen fugir a la ciutat argentina de [[Mendoza (Argentina)|Mendoza]], a on es varen aliar en el governador independentiste de la província, el general [[José de Sant Martín]], i varen formar el «[[Eixèrcit Llibertador dels Vages]]». La reconquista va terminar en 1817 en la [[batalla de Chacabuco]], en la qual el «eixèrcit Llibertador» va derrotar a l'eixèrcit realiste. El triumfo militar definitiu es va donar l'any següent en la [[batalla de Maipú]].

Entre 1831 i 1861, va tindre lloc el periodo de la [[República Conservadora (Chile)|república conservadora]]. Va estar marcat per la posada en vigor de la [[Constitució Política de la República de Chile de 1833|Constitució de 1833]], establida per [[Diego Portals]], en un govern fort i centralisador. A pesar d'alguns intents de subversió, es va mantindre l'estabilitat institucional i el país va conéixer la prosperitat econòmica.

L'octau periodo, conegut com la [[República Lliberal (Chile)|república lliberal]], que es va estendre des de 1861 fins a 1891, va estar caracterisat per una major estabilitat política i va permetre una extensió del territori cap a [[Ocupació de l'Araucanía|el sur]] i [[Guerra del Pacífic|el nort]].

A partir de la [[Guerra civil chilena de 1891|guerra civil de 1891]], va començar la [[República Parlamentària (Chile)|república parlamentària]], que es va prolongar fins a la promulgació de la [[Constitució de 1925]]. El [[Congrés Nacional de Chile|Congrés nacional]] va dominar la política i el president va devindre una figura pràcticament sense autoritat. El país es va urbanisar i es varen crear els [[Federació Obrera de Chile|primers sindicats]].

La [[República Presidencial (Chile)|república presidencial]] va marcar un canvi en les institucions, en la Constitució de 1925, fins al [[colp d'estat]] de 1973. Tres partits varen dominar la política: els [[Partit Radical (Chile)|radicals]], els [[Partit Demòcrata Cristià de Chile|demòcrata cristians]] i els [[Partit Socialiste de Chile|socialistes]]. Numeroses [[Empresa pública|empreses públiques]] varen ser creades en este periodo. El seu final va estar marcat pel triumfo de l'esquerra i les idees socialistes.

Després del [[colp d'estat de l'11 de setembre de 1973]] que va derrocar al president [[Salvador Dellà]], una [[Dictadura militar (Chile)|dictadura militar]] va ocupar el poder, en una junta de govern dirigida pel general [[Augusto Pinochet]]. Decenes de mils d'opositors varen ser [[Violacions dels drets humans de la dictadura militar (Chile)|arrestats, torturats o assessinats]], inclús en l'estranger, mentres que uns atres varen ser expulsats o condenats a l'exili. En l'ajuda dels ''[[Chicago Boys]]'', Pinochet va dur alvance una política econòmica lliberal, i una nova constitució va ser adoptada en 1980.

Finalment, la [[transició chilena a la democràcia|transició cap a la democràcia]] és el periodo actual que comença a partir de 1990, en assumir la presidència [[Patricio Aylwin]] i proseguix en els [[governs de la Concertació]], els de [[Sebastián Piñera]] i el [[segon govern de Michelle Bachelet]]. Es caracterisa per un fort presidencialisme amparat per la constitució de 1980.

[[Categoria:Història de Chile| ]]