Hispània visigoda - Historial de revisions

Xavier en 18:05 20 abr 2020

2020-04-20T18:05:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:05 20 abr 2020
Llínea 18:		Llínea 18:
	<references/>		<references/>

			[[Categoria:Hispània]]
	[[Categoria:Història d'Espanya\| ]]		[[Categoria:Història d'Espanya\| ]]

Jose2 en 18:00 7 feb 2016

2016-02-07T18:00:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:00 7 feb 2016
Llínea 7:		Llínea 7:
	{{VT\|Invasions germàniques en la Península Ibèrica\|Regne visigot de Tolosa}}		{{VT\|Invasions germàniques en la Península Ibèrica\|Regne visigot de Tolosa}}

	Des del [[sigle III]] al [[~~Segle~~ V\|V]], dos pobles germànics havien creuat la península ibèrica, els [[sueu]]s i els [[vàndal]]s, aixina com els [[alan]]s, un poble irani, que existix encara en Osetia, a les montanyes del Caucas. Cap al [[409]] o [[410]], es tenen notícies de l'entrada pels [[Pirineus]] d'un número no determinat de sueus (uns 30.000 encara que no hi ha consens entre els historiadors), el poble germànic de major complexitat cultural, ocupant el nort-oest de la península, ~~la qual cosa~~ és [[Gallaecia]], en capital en [[Bracara Augusta\|Braccara]].		Des del [[sigle III]] al [[Sigle V\|V]], dos pobles germànics havien creuat la península ibèrica, els [[sueu]]s i els [[vàndal]]s, aixina com els [[alan]]s, un poble irani, que existix encara en Osetia, a les montanyes del Caucas. Cap al [[409]] o [[410]], es tenen notícies de l'entrada pels [[Pirineus]] d'un número no determinat de sueus (uns 30.000 encara que no hi ha consens entre els historiadors), el poble germànic de major complexitat cultural, ocupant el nort-oest de la península, lo que és [[Gallaecia]], en capital en [[Bracara Augusta\|Braccara]].

	El cronista [[Hidaci]], parlant sobretot de l'ocupació de la Gallaecia pels sueus, parla de tot tipo d'atropellaments i brutalitats:		El cronista [[Hidaci]], parlant sobretot de l'ocupació de la Gallaecia pels sueus, parla de tot tipo d'atropellaments i brutalitats:
Llínea 13:		Llínea 13:
	{{cita\|Los bárbaros que habían penetrado en las Españas las devastan en lucha sangrienta [...] Desparramándose furiosos los bárbaros por las Españas, y encrueleciéndose al igual el azote de la peste, el tiránico exactor roba y el soldado saquea las riquezas y los mantenimientos guardados en las ciudades; reina un hambre espantosa, y las fieras destrozan hasta a los hombres más fuertes.\|C. Sánchez Albornoz y A. Viñas: ''Lecturas históricas españolas''.<ref>Valdeón, J. y otros, ''Geografía e historia de España y de los países hispánicos'', Anaya, Madrid, 1985, ISBN 84-207-2577-3.</ref>}}		{{cita\|Los bárbaros que habían penetrado en las Españas las devastan en lucha sangrienta [...] Desparramándose furiosos los bárbaros por las Españas, y encrueleciéndose al igual el azote de la peste, el tiránico exactor roba y el soldado saquea las riquezas y los mantenimientos guardados en las ciudades; reina un hambre espantosa, y las fieras destrozan hasta a los hombres más fuertes.\|C. Sánchez Albornoz y A. Viñas: ''Lecturas históricas españolas''.<ref>Valdeón, J. y otros, ''Geografía e historia de España y de los países hispánicos'', Anaya, Madrid, 1985, ISBN 84-207-2577-3.</ref>}}

	No obstant això, els historiadors actualment consideren que les fonts de l'época han de ser mirades en prudència, analisant no ~~només~~ lo que s'escriu sino també la finalitat que perseguia l'autor en la seua época en esta obra, havent de sometre-les a un enjuïciament crític<ref>Ripoll, G., y Velázquez, I., ''La Hispania visigoda'', Historia 16, Madrid, 1995, pág. 9, ISBN 84-7679-283-2.</ref>.		No obstant això, els historiadors actualment consideren que les fonts de l'época han de ser mirades en prudència, analisant no solament lo que s'escriu sino també la finalitat que perseguia l'autor en la seua época en esta obra, havent de sometre-les a un enjuïciament crític<ref>Ripoll, G., y Velázquez, I., ''La Hispania visigoda'', Historia 16, Madrid, 1995, pág. 9, ISBN 84-7679-283-2.</ref>.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'

2016-01-24T19:26:01Z

Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'

← Revisió anterior		Revisió de 19:26 24 gin 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Fíbula aquiliforme (M.A.N. Madrid) 01.jpg\|225px\|thumb\|[[Fíbula aquiliforme visigótica de Alovera]] feta en [[bronze]] i [[pasta vítrea]] del ~~segle~~ VI, procedent d'[[Alovera]] ([[Guadalajara (Espanya)\|Guadalajara]]). Realisada per mig de la tècnica del alveolado o paredat (''[[cloisonné]]''). [[Museu Arqueològic Nacional d'Espanya]].]]		[[Image:Fíbula aquiliforme (M.A.N. Madrid) 01.jpg\|225px\|thumb\|[[Fíbula aquiliforme visigótica de Alovera]] feta en [[bronze]] i [[pasta vítrea]] del sigle VI, procedent d'[[Alovera]] ([[Guadalajara (Espanya)\|Guadalajara]]). Realisada per mig de la tècnica del alveolado o paredat (''[[cloisonné]]''). [[Museu Arqueològic Nacional d'Espanya]].]]

	La '''Hispània visigoda''' és la denominació del periodo històric que abasta l'assentament del [[poble visigot]] en la [[Península Ibèrica]], entre intervinguts del [[~~segle~~ V]] i començaments del [[~~segle~~ VIII]].		La '''Hispània visigoda''' és la denominació del periodo històric que abasta l'assentament del [[poble visigot]] en la [[Península Ibèrica]], entre intervinguts del [[sigle V]] i començaments del [[sigle VIII]].

	== Història ==		== Història ==
Llínea 7:		Llínea 7:
	{{VT\|Invasions germàniques en la Península Ibèrica\|Regne visigot de Tolosa}}		{{VT\|Invasions germàniques en la Península Ibèrica\|Regne visigot de Tolosa}}

	Des del [[~~segle~~ III]] al [[Segle V\|V]], dos pobles germànics havien creuat la península ibèrica, els [[sueu]]s i els [[vàndal]]s, aixina com els [[alan]]s, un poble irani, que existix encara en Osetia, a les montanyes del Caucas. Cap al [[409]] o [[410]], es tenen notícies de l'entrada pels [[Pirineus]] d'un número no determinat de sueus (uns 30.000 encara que no hi ha consens entre els historiadors), el poble germànic de major complexitat cultural, ocupant el nort-oest de la península, la qual cosa és [[Gallaecia]], en capital en [[Bracara Augusta\|Braccara]].		Des del [[sigle III]] al [[Segle V\|V]], dos pobles germànics havien creuat la península ibèrica, els [[sueu]]s i els [[vàndal]]s, aixina com els [[alan]]s, un poble irani, que existix encara en Osetia, a les montanyes del Caucas. Cap al [[409]] o [[410]], es tenen notícies de l'entrada pels [[Pirineus]] d'un número no determinat de sueus (uns 30.000 encara que no hi ha consens entre els historiadors), el poble germànic de major complexitat cultural, ocupant el nort-oest de la península, la qual cosa és [[Gallaecia]], en capital en [[Bracara Augusta\|Braccara]].

	El cronista [[Hidaci]], parlant sobretot de l'ocupació de la Gallaecia pels sueus, parla de tot tipo d'atropellaments i brutalitats:		El cronista [[Hidaci]], parlant sobretot de l'ocupació de la Gallaecia pels sueus, parla de tot tipo d'atropellaments i brutalitats:

Jose2: Text reemplaça - 'muntanyes' a 'montanyes'

2015-12-06T11:12:57Z

Text reemplaça - 'muntanyes' a 'montanyes'

← Revisió anterior		Revisió de 11:12 6 dec 2015
Llínea 7:		Llínea 7:
	{{VT\|Invasions germàniques en la Península Ibèrica\|Regne visigot de Tolosa}}		{{VT\|Invasions germàniques en la Península Ibèrica\|Regne visigot de Tolosa}}

	Des del [[segle III]] al [[Segle V\|V]], dos pobles germànics havien creuat la península ibèrica, els [[sueu]]s i els [[vàndal]]s, aixina com els [[alan]]s, un poble irani, que existix encara en Osetia, a les ~~muntanyes~~ del Caucas. Cap al [[409]] o [[410]], es tenen notícies de l'entrada pels [[Pirineus]] d'un número no determinat de sueus (uns 30.000 encara que no hi ha consens entre els historiadors), el poble germànic de major complexitat cultural, ocupant el nort-oest de la península, la qual cosa és [[Gallaecia]], en capital en [[Bracara Augusta\|Braccara]].		Des del [[segle III]] al [[Segle V\|V]], dos pobles germànics havien creuat la península ibèrica, els [[sueu]]s i els [[vàndal]]s, aixina com els [[alan]]s, un poble irani, que existix encara en Osetia, a les montanyes del Caucas. Cap al [[409]] o [[410]], es tenen notícies de l'entrada pels [[Pirineus]] d'un número no determinat de sueus (uns 30.000 encara que no hi ha consens entre els historiadors), el poble germànic de major complexitat cultural, ocupant el nort-oest de la península, la qual cosa és [[Gallaecia]], en capital en [[Bracara Augusta\|Braccara]].

	El cronista [[Hidaci]], parlant sobretot de l'ocupació de la Gallaecia pels sueus, parla de tot tipo d'atropellaments i brutalitats:		El cronista [[Hidaci]], parlant sobretot de l'ocupació de la Gallaecia pels sueus, parla de tot tipo d'atropellaments i brutalitats:

Jose2: Text reemplaça - 'així' a 'aixina'

2015-05-23T10:35:49Z

Text reemplaça - 'així' a 'aixina'

← Revisió anterior		Revisió de 10:35 23 maig 2015
Llínea 7:		Llínea 7:
	{{VT\|Invasions germàniques en la Península Ibèrica\|Regne visigot de Tolosa}}		{{VT\|Invasions germàniques en la Península Ibèrica\|Regne visigot de Tolosa}}

	Des del [[segle III]] al [[Segle V\|V]], dos pobles germànics havien creuat la península ibèrica, els [[sueu]]s i els [[vàndal]]s, ~~així~~ com els [[alan]]s, un poble irani, que existix encara en Osetia, a les muntanyes del Caucas. Cap al [[409]] o [[410]], es tenen notícies de l'entrada pels [[Pirineus]] d'un número no determinat de sueus (uns 30.000 encara que no hi ha consens entre els historiadors), el poble germànic de major complexitat cultural, ocupant el nort-oest de la península, la qual cosa és [[Gallaecia]], en capital en [[Bracara Augusta\|Braccara]].		Des del [[segle III]] al [[Segle V\|V]], dos pobles germànics havien creuat la península ibèrica, els [[sueu]]s i els [[vàndal]]s, aixina com els [[alan]]s, un poble irani, que existix encara en Osetia, a les muntanyes del Caucas. Cap al [[409]] o [[410]], es tenen notícies de l'entrada pels [[Pirineus]] d'un número no determinat de sueus (uns 30.000 encara que no hi ha consens entre els historiadors), el poble germànic de major complexitat cultural, ocupant el nort-oest de la península, la qual cosa és [[Gallaecia]], en capital en [[Bracara Augusta\|Braccara]].

	El cronista [[Hidaci]], parlant sobretot de l'ocupació de la Gallaecia pels sueus, parla de tot tipo d'atropellaments i brutalitats:		El cronista [[Hidaci]], parlant sobretot de l'ocupació de la Gallaecia pels sueus, parla de tot tipo d'atropellaments i brutalitats:

Jose2: /* Les invasions germàniques a Hispània */

2013-08-21T17:00:06Z

Les invasions germàniques a Hispània

← Revisió anterior		Revisió de 17:00 21 ago 2013
Llínea 13:		Llínea 13:
	{{cita\|Los bárbaros que habían penetrado en las Españas las devastan en lucha sangrienta [...] Desparramándose furiosos los bárbaros por las Españas, y encrueleciéndose al igual el azote de la peste, el tiránico exactor roba y el soldado saquea las riquezas y los mantenimientos guardados en las ciudades; reina un hambre espantosa, y las fieras destrozan hasta a los hombres más fuertes.\|C. Sánchez Albornoz y A. Viñas: ''Lecturas históricas españolas''.<ref>Valdeón, J. y otros, ''Geografía e historia de España y de los países hispánicos'', Anaya, Madrid, 1985, ISBN 84-207-2577-3.</ref>}}		{{cita\|Los bárbaros que habían penetrado en las Españas las devastan en lucha sangrienta [...] Desparramándose furiosos los bárbaros por las Españas, y encrueleciéndose al igual el azote de la peste, el tiránico exactor roba y el soldado saquea las riquezas y los mantenimientos guardados en las ciudades; reina un hambre espantosa, y las fieras destrozan hasta a los hombres más fuertes.\|C. Sánchez Albornoz y A. Viñas: ''Lecturas históricas españolas''.<ref>Valdeón, J. y otros, ''Geografía e historia de España y de los países hispánicos'', Anaya, Madrid, 1985, ISBN 84-207-2577-3.</ref>}}

	No obstant això, els historiadors actualment consideren que les fonts de l'época han de ser mirades en prudència, analisant no només el que s'escriu sino també la finalitat que perseguia l'autor en la seua época en esta obra, havent de sometre-les a un enjuïciament crític<ref>Ripoll, G., y Velázquez, I., ''La Hispania visigoda'', Historia 16, Madrid, 1995, pág. 9, ISBN 84-7679-283-2.</ref>.		No obstant això, els historiadors actualment consideren que les fonts de l'época han de ser mirades en prudència, analisant no només lo que s'escriu sino també la finalitat que perseguia l'autor en la seua época en esta obra, havent de sometre-les a un enjuïciament crític<ref>Ripoll, G., y Velázquez, I., ''La Hispania visigoda'', Historia 16, Madrid, 1995, pág. 9, ISBN 84-7679-283-2.</ref>.

	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

	[[Categoria:Història d'Espanya\| ]]		[[Categoria:Història d'Espanya\| ]]

Chabi en 13:10 21 ago 2013

2013-08-21T13:10:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:10 21 ago 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Image:Fíbula aquiliforme (M.A.N. Madrid) 01.jpg\|225px\|thumb\|[[Fíbula aquiliforme visigótica de Alovera]] feta en [[bronze]] i [[pasta vítrea]] del segle VI, procedent d'[[Alovera]] ([[Guadalajara (Espanya)\|Guadalajara]]). Realisada per mig de la tècnica del alveolado o paredat (''[[cloisonné]]''). [[Museu Arqueològic Nacional d'Espanya]].]]

	La '''Hispània visigoda''' és la denominació del periodo històric que abasta l'assentament del [[poble visigot]] en la [[Península Ibèrica]], entre intervinguts del [[segle V]] i començaments del [[segle VIII]].		La '''Hispània visigoda''' és la denominació del periodo històric que abasta l'assentament del [[poble visigot]] en la [[Península Ibèrica]], entre intervinguts del [[segle V]] i començaments del [[segle VIII]].

	= Història ==		== Història ==

	=== Les invasions germàniques a Hispània ===		=== Les invasions germàniques a Hispània ===
	{{VT\|Invasions germàniques en la Península Ibèrica\|Regne visigot de Tolosa}}		{{VT\|Invasions germàniques en la Península Ibèrica\|Regne visigot de Tolosa}}

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «La '''Hispània visigoda''' és la denominació del periodo històric que abasta l'assentament del poble visigot en la Península Ibèrica, entre inter...».

2013-08-21T13:07:50Z

Pàgina nova, en el contingut: «La '''Hispània visigoda''' és la denominació del periodo històric que abasta l'assentament del poble visigot en la Península Ibèrica, entre inter...».

Pàgina nova

La '''Hispània visigoda''' és la denominació del periodo històric que abasta l'assentament del [[poble visigot]] en la [[Península Ibèrica]], entre intervinguts del [[segle V]] i començaments del [[segle VIII]].

= Història ==

=== Les invasions germàniques a Hispània ===
{{VT|Invasions germàniques en la Península Ibèrica|Regne visigot de Tolosa}}

Des del [[segle III]] al [[Segle V|V]], dos pobles germànics havien creuat la península ibèrica, els [[sueu]]s i els [[vàndal]]s, així com els [[alan]]s, un poble irani, que existix encara en Osetia, a les muntanyes del Caucas. Cap al [[409]] o [[410]], es tenen notícies de l'entrada pels [[Pirineus]] d'un número no determinat de sueus (uns 30.000 encara que no hi ha consens entre els historiadors), el poble germànic de major complexitat cultural, ocupant el nort-oest de la península, la qual cosa és [[Gallaecia]], en capital en [[Bracara Augusta|Braccara]].

El cronista [[Hidaci]], parlant sobretot de l'ocupació de la Gallaecia pels sueus, parla de tot tipo d'atropellaments i brutalitats:

{{cita|Los bárbaros que habían penetrado en las Españas las devastan en lucha sangrienta [...] Desparramándose furiosos los bárbaros por las Españas, y encrueleciéndose al igual el azote de la peste, el tiránico exactor roba y el soldado saquea las riquezas y los mantenimientos guardados en las ciudades; reina un hambre espantosa, y las fieras destrozan hasta a los hombres más fuertes.|C. Sánchez Albornoz y A. Viñas: ''Lecturas históricas españolas''.<ref>Valdeón, J. y otros, ''Geografía e historia de España y de los países hispánicos'', Anaya, Madrid, 1985, ISBN 84-207-2577-3.</ref>}}

No obstant això, els historiadors actualment consideren que les fonts de l'época han de ser mirades en prudència, analisant no només el que s'escriu sino també la finalitat que perseguia l'autor en la seua época en esta obra, havent de sometre-les a un enjuïciament crític<ref>Ripoll, G., y Velázquez, I., ''La Hispania visigoda'', Historia 16, Madrid, 1995, pág. 9, ISBN 84-7679-283-2.</ref>.
== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Història d'Espanya| ]]