<?xml version="1.0"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xml:lang="vlc">
	<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=Hipposideros_speoris</id>
	<title>Hipposideros speoris - Historial de revisions</title>
	<link rel="self" type="application/atom+xml" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=Hipposideros_speoris"/>
	<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hipposideros_speoris&amp;action=history"/>
	<updated>2026-07-09T09:43:15Z</updated>
	<subtitle>Historial de revisions per a esta pàgina en la wiki</subtitle>
	<generator>MediaWiki 1.45.1</generator>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hipposideros_speoris&amp;diff=505851&amp;oldid=prev</id>
		<title>Admin: Text reemplaça - &#039;#rat penat&#039; a &#039;rat penat&#039;</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hipposideros_speoris&amp;diff=505851&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2026-07-09T09:30:40Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Text reemplaça - &amp;#039;#rat penat&amp;#039; a &amp;#039;rat penat&amp;#039;&lt;/p&gt;
&lt;table style=&quot;background-color: #fff; color: #202122;&quot; data-mw=&quot;interface&quot;&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;tr class=&quot;diff-title&quot; lang=&quot;vlc&quot;&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;← Revisió anterior&lt;/td&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;Revisió de 09:30 9 jul 2026&lt;/td&gt;
				&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot; id=&quot;mw-diff-left-l2&quot;&gt;Llínea 2:&lt;/td&gt;
&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot;&gt;Llínea 2:&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;&#039;&#039;Hipposideros speoris&#039;&#039;&#039;&#039;&#039; és una espècie de [[Chiroptera|&lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;#&lt;/del&gt;rat penat]] pertanyent a la família [[Hipposideridae]]. És endèmica del sur d&#039;Àsia. Els seus hàbitats naturals són boscs secs tropicals o subtropicales, coves i àrees urbanes. &amp;lt;ref name=&quot;:1&quot;&amp;gt;{{Cita publicació|url=https://www.iucnredlist.org/species/10162/22099260|títul=Hipposideros speoris: Srinivasulu, B. &amp;amp; Srinivasulu, C.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2019: i.T10162A22099260|llinages=IUCN|data=2018-08-31|editorial=International Union for Conservation of Nature|fechaacceso=2025-01-27|idioma=en|doi=10.2305/iucn.uk.2019-2.rlts.t10162a22099260.en}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;&#039;&#039;Hipposideros speoris&#039;&#039;&#039;&#039;&#039; és una espècie de [[Chiroptera|rat penat]] pertanyent a la família [[Hipposideridae]]. És endèmica del sur d&#039;Àsia. Els seus hàbitats naturals són boscs secs tropicals o subtropicales, coves i àrees urbanes. &amp;lt;ref name=&quot;:1&quot;&amp;gt;{{Cita publicació|url=https://www.iucnredlist.org/species/10162/22099260|títul=Hipposideros speoris: Srinivasulu, B. &amp;amp; Srinivasulu, C.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2019: i.T10162A22099260|llinages=IUCN|data=2018-08-31|editorial=International Union for Conservation of Nature|fechaacceso=2025-01-27|idioma=en|doi=10.2305/iucn.uk.2019-2.rlts.t10162a22099260.en}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;== Taxonomia i etimologia ==&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;== Taxonomia i etimologia ==&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot; id=&quot;mw-diff-left-l9&quot;&gt;Llínea 9:&lt;/td&gt;
&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot;&gt;Llínea 9:&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;== Descripció ==&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;== Descripció ==&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Esta espècie és un &lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;#&lt;/del&gt;rat penat menut. Té tres folíols adicionals en el seu [[full nassal]] i plegues ben desenrollats junt a les fosses nassals, característiques externes que ho diferencien d&#039;atres espècies del gènero &#039;&#039;Hipposideros&#039;&#039;. També té un sac frontal damunt del full nassal.  &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Esta espècie és un rat penat menut. Té tres folíols adicionals en el seu [[full nassal]] i plegues ben desenrollats junt a les fosses nassals, característiques externes que ho diferencien d&#039;atres espècies del gènero &#039;&#039;Hipposideros&#039;&#039;. També té un sac frontal damunt del full nassal.  &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;El seu color varia des de gris fins a marró anaranjado, sent més pàlit entre els muscles i la pancha, i més obscur en els costats i el costat posterior.&amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita publicació|url=https://www.researchgate.net/publication/329876003|títul=New record of Hipposideros speoris (Chiroptera: Hipposideridae) from Myanmar hidden in the National Zoological Collections of the Zoological Survey of Índia|llinages=Donar|nom=Tauseef|llinages2=Kamalakannan|nomene2=Manokaran|data=2018-12-22|publicació=Mammalia|volum=83|número=5|pàgines=515–517|doi=10.1515/mammalia-2018-0110|llinages3=Venkatraman|nomene3=C.|llinages4=Chandra|nomene4=Kailash}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;El seu color varia des de gris fins a marró anaranjado, sent més pàlit entre els muscles i la pancha, i més obscur en els costats i el costat posterior.&amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita publicació|url=https://www.researchgate.net/publication/329876003|títul=New record of Hipposideros speoris (Chiroptera: Hipposideridae) from Myanmar hidden in the National Zoological Collections of the Zoological Survey of Índia|llinages=Donar|nom=Tauseef|llinages2=Kamalakannan|nomene2=Manokaran|data=2018-12-22|publicació=Mammalia|volum=83|número=5|pàgines=515–517|doi=10.1515/mammalia-2018-0110|llinages3=Venkatraman|nomene3=C.|llinages4=Chandra|nomene4=Kailash}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot; id=&quot;mw-diff-left-l22&quot;&gt;Llínea 22:&lt;/td&gt;
&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot;&gt;Llínea 22:&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;El seu cos en nàixer no té pèl i té la part dorsal obscura i la ventral rosada.  En aplegar a un més d&amp;#039;edat, aproximadament, la seua pelage és tan dens com el dels adults, pero és d&amp;#039;un color més obscur.  &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;El seu cos en nàixer no té pèl i té la part dorsal obscura i la ventral rosada.  En aplegar a un més d&amp;#039;edat, aproximadament, la seua pelage és tan dens com el dels adults, pero és d&amp;#039;un color més obscur.  &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Els &lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;#&lt;/del&gt;rat penat jovenils s&#039;adherixen al cos de les seues mares en posició invertida mentres succionen d&#039;una de les seues [[glándulas mamàries]]. La majoria de les femelles duen als seus recent naixcuts en elles quan ixen de la cova en busca d&#039;aliment fins que alcancen els 7 dies d&#039;edat, llavors deixen a les seues crían dins de les coves. Les mares retornen regularment abans de mijanit i recuperen a les seues crío. Durant la recuperació, les mares s&#039;acosten a les seues crío, les toquen suaument en la gobanella i li presenten la superfície de la seua pancha, especialment la regió púbica. Quan la crío intenta aferrar-se al cos de la seua mare, ella gira el seu cos un àngul de 45° estenent parcialment les membranes de les seues ales. Esta postura permet al bebé subjectar els peçons de la mare. Després, el bebé es gira cap a les glándulas mamàries i, despuix de succionar, estira una o abdós ales repetidament. Segons pareix les mares passen la major part de la nit dins de la cova. &amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita publicació|url=http://repository.ias.ac.in/28260/1/308.pdf|títul=Ontogeny of sounds in the echolocating bat Hipposidero speoris|llinages=Habersetzer|nomene=J.|llinages2=Marimuthu|nomene2=G.|publicació=Journal of Comparative Physiology A|volum=158|número=2|pàgines=247–257|doi=10.1007/BF01338568|any=1986}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Els rat penat jovenils s&#039;adherixen al cos de les seues mares en posició invertida mentres succionen d&#039;una de les seues [[glándulas mamàries]]. La majoria de les femelles duen als seus recent naixcuts en elles quan ixen de la cova en busca d&#039;aliment fins que alcancen els 7 dies d&#039;edat, llavors deixen a les seues crían dins de les coves. Les mares retornen regularment abans de mijanit i recuperen a les seues crío. Durant la recuperació, les mares s&#039;acosten a les seues crío, les toquen suaument en la gobanella i li presenten la superfície de la seua pancha, especialment la regió púbica. Quan la crío intenta aferrar-se al cos de la seua mare, ella gira el seu cos un àngul de 45° estenent parcialment les membranes de les seues ales. Esta postura permet al bebé subjectar els peçons de la mare. Després, el bebé es gira cap a les glándulas mamàries i, despuix de succionar, estira una o abdós ales repetidament. Segons pareix les mares passen la major part de la nit dins de la cova. &amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita publicació|url=http://repository.ias.ac.in/28260/1/308.pdf|títul=Ontogeny of sounds in the echolocating bat Hipposidero speoris|llinages=Habersetzer|nomene=J.|llinages2=Marimuthu|nomene2=G.|publicació=Journal of Comparative Physiology A|volum=158|número=2|pàgines=247–257|doi=10.1007/BF01338568|any=1986}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;=== Dieta ===&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;=== Dieta ===&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot; id=&quot;mw-diff-left-l32&quot;&gt;Llínea 32:&lt;/td&gt;
&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot;&gt;Llínea 32:&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;== Distribució i hàbitat ==&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;== Distribució i hàbitat ==&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;El &lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;#&lt;/del&gt;rat penat es troba en [[Índia]], [[Sri Lanka]] i, més recentment, també s&#039;ha registrat en [[Pyay]]. S&#039;ha registrat fins a una altitut de {{Convertir|1285|m|ft|abbr=on}} sobre el nivell de l&#039;mar.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;El rat penat es troba en [[Índia]], [[Sri Lanka]] i, més recentment, també s&#039;ha registrat en [[Pyay]]. S&#039;ha registrat fins a una altitut de {{Convertir|1285|m|ft|abbr=on}} sobre el nivell de l&#039;mar.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Es troba comunament i està àmpliament distribuït en tota la seua àrea de distribució, i els els seus refugis poden contindre grups de fins a 1.000 individus.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Es troba comunament i està àmpliament distribuït en tota la seua àrea de distribució, i els els seus refugis poden contindre grups de fins a 1.000 individus.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Els &lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;#&lt;/del&gt;rat penat tendixen a fer els seus refugis en coves, sòtols subterràneus, antigues fortalees, palaus, baix de ponts, vells edificis en desús, temples, túnels en planures seques o ales boscoses. Mentres que en l&#039;Índia els &lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;#&lt;/del&gt;rat penat estan més dispersos en els seus refugis, en Sri Lanka s&#039;han vist més units. &amp;lt;ref name=&quot;:1&quot; /&amp;gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Els rat penat tendixen a fer els seus refugis en coves, sòtols subterràneus, antigues fortalees, palaus, baix de ponts, vells edificis en desús, temples, túnels en planures seques o ales boscoses. Mentres que en l&#039;Índia els rat penat estan més dispersos en els seus refugis, en Sri Lanka s&#039;han vist més units. &amp;lt;ref name=&quot;:1&quot; /&amp;gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;== Conservació ==&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;== Conservació ==&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;L&amp;#039;espècie està catalogada per la [[UICN]] com de menor preocupació degut a que té una àmplia distribució, pot tolerar molts hàbitats, té una gran població i no es creu que estiga disminuint ràpidament.  &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;L&amp;#039;espècie està catalogada per la [[UICN]] com de menor preocupació degut a que té una àmplia distribució, pot tolerar molts hàbitats, té una gran població i no es creu que estiga disminuint ràpidament.  &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;L&#039;espècie està amenaçada localment en algunes parts d&#039;Índia per la caça per a consum local i en fins medicinals, la persecució per mig de fumigació, el destorbament dels seus refugis per activitats relacionades en el turisme, l&#039;extracció de pedra i activitats de desenroll com el derrocament d&#039;edificis abandonats que conduïxen a la pèrdua de llocs de descans. En [[Karnataka]] i [[Kerala]], l&#039;espècie està amenaçada per la recolecció de &lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;#&lt;/del&gt;rat penat per a alimentació i medicina, mentres que en [[Maharashtra]], l&#039;espècie està amenaçada pels #destorbament causats pel turisme i atres activitats humanes.  &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;L&#039;espècie està amenaçada localment en algunes parts d&#039;Índia per la caça per a consum local i en fins medicinals, la persecució per mig de fumigació, el destorbament dels seus refugis per activitats relacionades en el turisme, l&#039;extracció de pedra i activitats de desenroll com el derrocament d&#039;edificis abandonats que conduïxen a la pèrdua de llocs de descans. En [[Karnataka]] i [[Kerala]], l&#039;espècie està amenaçada per la recolecció de rat penat per a alimentació i medicina, mentres que en [[Maharashtra]], l&#039;espècie està amenaçada pels #destorbament causats pel turisme i atres activitats humanes.  &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;No s&#039;han identificat amenaces per a les poblacions d&#039;este &lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;#&lt;/del&gt;rat penat en Sri Lanka.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;No s&#039;han identificat amenaces per a les poblacions d&#039;este rat penat en Sri Lanka.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;No existixen mides de conservació per a protegir a l&amp;#039;espècie, encara que s&amp;#039;ha registrat la seua presència en algunes àrees protegides a lo llarc de la seua àrea de distribució. &amp;lt;ref name=&amp;quot;:1&amp;quot; /&amp;gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;No existixen mides de conservació per a protegir a l&amp;#039;espècie, encara que s&amp;#039;ha registrat la seua presència en algunes àrees protegides a lo llarc de la seua àrea de distribució. &amp;lt;ref name=&amp;quot;:1&amp;quot; /&amp;gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;/table&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hipposideros_speoris&amp;diff=504221&amp;oldid=prev</id>
		<title>Valencian: &quot;Pelaje&quot; en castellà per &quot;Pelage&quot; en valencià.</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hipposideros_speoris&amp;diff=504221&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2026-07-08T23:06:25Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;&amp;quot;Pelaje&amp;quot; en castellà per &amp;quot;Pelage&amp;quot; en valencià.&lt;/p&gt;
&lt;table style=&quot;background-color: #fff; color: #202122;&quot; data-mw=&quot;interface&quot;&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;tr class=&quot;diff-title&quot; lang=&quot;vlc&quot;&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;← Revisió anterior&lt;/td&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;Revisió de 23:06 8 jul 2026&lt;/td&gt;
				&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot; id=&quot;mw-diff-left-l20&quot;&gt;Llínea 20:&lt;/td&gt;
&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot;&gt;Llínea 20:&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Els ulls dels recent naixcuts estan tancats i les orelles estan doblades lateralment. Els clavills oculars apareixen despuix d&amp;#039;una semana i els ulls s&amp;#039;òbrin completament despuix de dos semanes. Alcen les orelles al dècim dia i els moviments de les orelles són notables dos semanes despuix del naiximent.  &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Els ulls dels recent naixcuts estan tancats i les orelles estan doblades lateralment. Els clavills oculars apareixen despuix d&amp;#039;una semana i els ulls s&amp;#039;òbrin completament despuix de dos semanes. Alcen les orelles al dècim dia i els moviments de les orelles són notables dos semanes despuix del naiximent.  &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;El seu cos en nàixer no té pèl i té la part dorsal obscura i la ventral rosada.  En aplegar a un més d&#039;edat, aproximadament, la seua &lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;pelaje &lt;/del&gt;és tan dens com el dels adults, pero és d&#039;un color més obscur.  &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;El seu cos en nàixer no té pèl i té la part dorsal obscura i la ventral rosada.  En aplegar a un més d&#039;edat, aproximadament, la seua &lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;pelage &lt;/ins&gt;és tan dens com el dels adults, pero és d&#039;un color més obscur.  &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Els #rat penat jovenils s&amp;#039;adherixen al cos de les seues mares en posició invertida mentres succionen d&amp;#039;una de les seues [[glándulas mamàries]]. La majoria de les femelles duen als seus recent naixcuts en elles quan ixen de la cova en busca d&amp;#039;aliment fins que alcancen els 7 dies d&amp;#039;edat, llavors deixen a les seues crían dins de les coves. Les mares retornen regularment abans de mijanit i recuperen a les seues crío. Durant la recuperació, les mares s&amp;#039;acosten a les seues crío, les toquen suaument en la gobanella i li presenten la superfície de la seua pancha, especialment la regió púbica. Quan la crío intenta aferrar-se al cos de la seua mare, ella gira el seu cos un àngul de 45° estenent parcialment les membranes de les seues ales. Esta postura permet al bebé subjectar els peçons de la mare. Després, el bebé es gira cap a les glándulas mamàries i, despuix de succionar, estira una o abdós ales repetidament. Segons pareix les mares passen la major part de la nit dins de la cova. &amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita publicació|url=http://repository.ias.ac.in/28260/1/308.pdf|títul=Ontogeny of sounds in the echolocating bat Hipposidero speoris|llinages=Habersetzer|nomene=J.|llinages2=Marimuthu|nomene2=G.|publicació=Journal of Comparative Physiology A|volum=158|número=2|pàgines=247–257|doi=10.1007/BF01338568|any=1986}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Els #rat penat jovenils s&amp;#039;adherixen al cos de les seues mares en posició invertida mentres succionen d&amp;#039;una de les seues [[glándulas mamàries]]. La majoria de les femelles duen als seus recent naixcuts en elles quan ixen de la cova en busca d&amp;#039;aliment fins que alcancen els 7 dies d&amp;#039;edat, llavors deixen a les seues crían dins de les coves. Les mares retornen regularment abans de mijanit i recuperen a les seues crío. Durant la recuperació, les mares s&amp;#039;acosten a les seues crío, les toquen suaument en la gobanella i li presenten la superfície de la seua pancha, especialment la regió púbica. Quan la crío intenta aferrar-se al cos de la seua mare, ella gira el seu cos un àngul de 45° estenent parcialment les membranes de les seues ales. Esta postura permet al bebé subjectar els peçons de la mare. Després, el bebé es gira cap a les glándulas mamàries i, despuix de succionar, estira una o abdós ales repetidament. Segons pareix les mares passen la major part de la nit dins de la cova. &amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita publicació|url=http://repository.ias.ac.in/28260/1/308.pdf|títul=Ontogeny of sounds in the echolocating bat Hipposidero speoris|llinages=Habersetzer|nomene=J.|llinages2=Marimuthu|nomene2=G.|publicació=Journal of Comparative Physiology A|volum=158|número=2|pàgines=247–257|doi=10.1007/BF01338568|any=1986}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;

&lt;!-- diff cache key lenciclopediaorg:diff:1.41:old-501672:rev-504221:php=table --&gt;
&lt;/table&gt;</summary>
		<author><name>Valencian</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hipposideros_speoris&amp;diff=501672&amp;oldid=prev</id>
		<title>ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hipposideros_speoris&amp;diff=501672&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2026-07-08T17:25:36Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Bot: Creant artícul sobre el mamífer&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;b&gt;Pàgina nova&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;[[Archiu:Schneider&amp;#039;s Leaf-nosed Bat Hipposideros speoris DSC 9833 copy filtered copy.jpg|miniatura|&amp;#039;&amp;#039;Hipposideros speoris (&amp;#039;&amp;#039;Hipposideros speoris&amp;#039;&amp;#039;)]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Hipposideros speoris&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; és una espècie de [[Chiroptera|#rat penat]] pertanyent a la família [[Hipposideridae]]. És endèmica del sur d&amp;#039;Àsia. Els seus hàbitats naturals són boscs secs tropicals o subtropicales, coves i àrees urbanes. &amp;lt;ref name=&amp;quot;:1&amp;quot;&amp;gt;{{Cita publicació|url=https://www.iucnredlist.org/species/10162/22099260|títul=Hipposideros speoris: Srinivasulu, B. &amp;amp; Srinivasulu, C.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2019: i.T10162A22099260|llinages=IUCN|data=2018-08-31|editorial=International Union for Conservation of Nature|fechaacceso=2025-01-27|idioma=en|doi=10.2305/iucn.uk.2019-2.rlts.t10162a22099260.en}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Taxonomia i etimologia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Rep el seu nom en honor a [[Johann Gottlob Schneider]], un [[Estudis clàssics|clasicista]] i [[Història natural|naturalista]] [[Alemània|alemà]] que ho va observar per primera volta en 1800.&amp;lt;ref name=&amp;quot;:1&amp;quot; /&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Descripció ==&lt;br /&gt;
Esta espècie és un #rat penat menut. Té tres folíols adicionals en el seu [[full nassal]] i plegues ben desenrollats junt a les fosses nassals, característiques externes que ho diferencien d&amp;#039;atres espècies del gènero &amp;#039;&amp;#039;Hipposideros&amp;#039;&amp;#039;. També té un sac frontal damunt del full nassal. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El seu color varia des de gris fins a marró anaranjado, sent més pàlit entre els muscles i la pancha, i més obscur en els costats i el costat posterior.&amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita publicació|url=https://www.researchgate.net/publication/329876003|títul=New record of Hipposideros speoris (Chiroptera: Hipposideridae) from Myanmar hidden in the National Zoological Collections of the Zoological Survey of Índia|llinages=Donar|nom=Tauseef|llinages2=Kamalakannan|nomene2=Manokaran|data=2018-12-22|publicació=Mammalia|volum=83|número=5|pàgines=515–517|doi=10.1515/mammalia-2018-0110|llinages3=Venkatraman|nomene3=C.|llinages4=Chandra|nomene4=Kailash}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Ecologia i comportament ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Reproducció ===&lt;br /&gt;
Esta espècie té un periodo de gestació de 135 a 140 dies, despuix del com naix una sola crío. &amp;lt;ref name=&amp;quot;:1&amp;quot; /&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els ulls dels recent naixcuts estan tancats i les orelles estan doblades lateralment. Els clavills oculars apareixen despuix d&amp;#039;una semana i els ulls s&amp;#039;òbrin completament despuix de dos semanes. Alcen les orelles al dècim dia i els moviments de les orelles són notables dos semanes despuix del naiximent. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El seu cos en nàixer no té pèl i té la part dorsal obscura i la ventral rosada.  En aplegar a un més d&amp;#039;edat, aproximadament, la seua pelaje és tan dens com el dels adults, pero és d&amp;#039;un color més obscur. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els #rat penat jovenils s&amp;#039;adherixen al cos de les seues mares en posició invertida mentres succionen d&amp;#039;una de les seues [[glándulas mamàries]]. La majoria de les femelles duen als seus recent naixcuts en elles quan ixen de la cova en busca d&amp;#039;aliment fins que alcancen els 7 dies d&amp;#039;edat, llavors deixen a les seues crían dins de les coves. Les mares retornen regularment abans de mijanit i recuperen a les seues crío. Durant la recuperació, les mares s&amp;#039;acosten a les seues crío, les toquen suaument en la gobanella i li presenten la superfície de la seua pancha, especialment la regió púbica. Quan la crío intenta aferrar-se al cos de la seua mare, ella gira el seu cos un àngul de 45° estenent parcialment les membranes de les seues ales. Esta postura permet al bebé subjectar els peçons de la mare. Després, el bebé es gira cap a les glándulas mamàries i, despuix de succionar, estira una o abdós ales repetidament. Segons pareix les mares passen la major part de la nit dins de la cova. &amp;lt;ref&amp;gt;{{Cita publicació|url=http://repository.ias.ac.in/28260/1/308.pdf|títul=Ontogeny of sounds in the echolocating bat Hipposidero speoris|llinages=Habersetzer|nomene=J.|llinages2=Marimuthu|nomene2=G.|publicació=Journal of Comparative Physiology A|volum=158|número=2|pàgines=247–257|doi=10.1007/BF01338568|any=1986}}&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Dieta ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esta espècie tendix a volar llentament prop del sol per a caçar insectes. Busca aliment únicament durant el vol. La captura d&amp;#039;assuts ocorre principalment en les vores de la vegetació que llimiten en espais oberts. &amp;lt;ref name=&amp;quot;:0&amp;quot;&amp;gt;{{Cita publicació|url=https://link.springer.com/article/10.1007/s002650100363|títul=Foraging habitat and echolocation behaviour of Schneider&amp;#039;s leafnosed bat, Hipposideros speoris, in a vegetation mosaic in Sri Lanka|llinages=Pavey|nom=Chris R.|llinages2=Grunwald|nomene2=Jan-Eric|data=2001-08-01|publicació=Behavioral Ecology and Sociobiology|volum=50|número=3|pàgines=209–218|fechaacceso=2025-01-27|idioma=en|issn=1432-0762|doi=10.1007/s002650100363|llinages3=Neuweiler|nomene3=Gerhard}}&amp;lt;/ref&amp;gt; La dieta d&amp;#039;esta espècie es compon principalment de [[Coleoptera|coleòpters]], [[Diptera|dípters]], mosquits i atres insectes. &amp;lt;ref name=&amp;quot;:1&amp;quot; /&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Ecolocalización ===&lt;br /&gt;
Les senyals de ecolocalización carixen d&amp;#039;una agranada inicial de freqüència modulada ascendent i són de duració moderada (5,1–8,7 ms). &amp;lt;ref name=&amp;quot;:0&amp;quot; /&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Distribució i hàbitat ==&lt;br /&gt;
El #rat penat es troba en [[Índia]], [[Sri Lanka]] i, més recentment, també s&amp;#039;ha registrat en [[Pyay]]. S&amp;#039;ha registrat fins a una altitut de {{Convertir|1285|m|ft|abbr=on}} sobre el nivell de l&amp;#039;mar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Es troba comunament i està àmpliament distribuït en tota la seua àrea de distribució, i els els seus refugis poden contindre grups de fins a 1.000 individus.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els #rat penat tendixen a fer els seus refugis en coves, sòtols subterràneus, antigues fortalees, palaus, baix de ponts, vells edificis en desús, temples, túnels en planures seques o ales boscoses. Mentres que en l&amp;#039;Índia els #rat penat estan més dispersos en els seus refugis, en Sri Lanka s&amp;#039;han vist més units. &amp;lt;ref name=&amp;quot;:1&amp;quot; /&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Conservació ==&lt;br /&gt;
L&amp;#039;espècie està catalogada per la [[UICN]] com de menor preocupació degut a que té una àmplia distribució, pot tolerar molts hàbitats, té una gran població i no es creu que estiga disminuint ràpidament. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L&amp;#039;espècie està amenaçada localment en algunes parts d&amp;#039;Índia per la caça per a consum local i en fins medicinals, la persecució per mig de fumigació, el destorbament dels seus refugis per activitats relacionades en el turisme, l&amp;#039;extracció de pedra i activitats de desenroll com el derrocament d&amp;#039;edificis abandonats que conduïxen a la pèrdua de llocs de descans. En [[Karnataka]] i [[Kerala]], l&amp;#039;espècie està amenaçada per la recolecció de #rat penat per a alimentació i medicina, mentres que en [[Maharashtra]], l&amp;#039;espècie està amenaçada pels #destorbament causats pel turisme i atres activitats humanes. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
No s&amp;#039;han identificat amenaces per a les poblacions d&amp;#039;este #rat penat en Sri Lanka.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
No existixen mides de conservació per a protegir a l&amp;#039;espècie, encara que s&amp;#039;ha registrat la seua presència en algunes àrees protegides a lo llarc de la seua àrea de distribució. &amp;lt;ref name=&amp;quot;:1&amp;quot; /&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
{{Listaref}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Mamífers d&amp;#039;Àsia]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>ValBOT</name></author>
	</entry>
</feed>