https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&feed=atom&title=Hippopotamus_amphibiusHippopotamus amphibius - Historial de revisions2026-07-08T15:47:21ZHistorial de revisions per a esta pàgina en la wikiMediaWiki 1.45.1https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hippopotamus_amphibius&diff=496346&oldid=prevValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer2026-07-08T06:38:34Z<p>Bot: Creant artícul sobre el mamífer</p>
<p><b>Pàgina nova</b></p><div>[[Archiu:Hippo (Hippopotamus amphibius) (16485955207).jpg|miniatura|hipopótam comú (''Hippopotamus amphibius'')]]<br />
<br />
[[File:Hippo.ogv|thumb|Hippopotamus amphibius]]<br />
El '''hipopótam comú''' ('''''Hippopotamus amphibius'''''), també cridat '''hipopótam de l'Nilo''' o '''hipopótam de riu''', és un gran [[Mammalia|mamífer]] [[Artiodactyla|artiodàctil]] fonamentalment [[herbívor]] que habita en el [[Àfrica negra|Àfrica subsahariana]]. És, junt al [[Choeropsis liberiensis|hipopótam pigmeo]] (''Choeropsis liberiensis''), un dels dos únics membres actuals de la família [[Hippopotamidae]].<br />
<br />
És un animal semiacuático que habita en rius i #llac i a on machos adults [[Territori (animal)|territorials]] en grups de cinc a trenta femelles i jóvens controlen una zona del riu. Durant el dia reposen en l'aigua o en el fango i tant la còpula com el part d'este animal succeïxen en l'aigua. En anochecer es tornen més actius i ixen a menjar herbes terrestres. Encara que els hipopótams descansen junts en l'aigua, el pastar és una activitat solitària i no són territorials en terra.<br />
<br />
A pesar de la seua semblança física en els [[Els seus|porcs]] i uns atres [[Ungulata|ungulats]] terrestres, els seus parents vius més propencs són els [[Cetacea|cetáceos]] ([[Balaenidae|ballenes]], [[Phocoenidae|marsopas]], etc.) dels que varen divergir fa aproximadament cincuenta y cinco millons d'anys.<ref>{{cita web|url=http://www.timetree.org/time_e_query.php?taxon_a=Cetacea&taxon_b=Hippopotamidae |títul=Query Taxa: Cetacea/Hippopotamidae |obra=The TimeTree of Life | editorial=Clave Tree |fechaacceso=27 de juny de 2010 | idioma=anglés}}</ref> El ancestro comú de ballenes i hipopótams es va separar d'atres ungulats fa aproximadament xixanta millons d'anys.<ref>{{cita web|url=http://www.timetree.org/time_e_query.php?taxon_a=Suidae&taxon_b=Hippopotamidae |títul=Query Taxa: Suidae/Hippopotamidae |obra=The TimeTree of Life | editorial=Clave Tree |fechaacceso=27 de juny de 2010 | idioma=anglés}}</ref> Els [[fòssil]]és d'hipopótam més primerencs que es coneixen pertanyen al [[Gènero (biologia)|gènero]] ''[[Kenyapotamus]]'', trobats en Àfrica i datats com de fa aproximadament setze millons d'anys.<br />
<br />
És fàcilment reconeixible pel seu tors en forma de barril, enorme boca i dents, cos en la pell plana i casi sense pèl, pates rechonchas i el seu gran tamany. És el quint [[Animalia|animal]] terrestre pel seu pes (entre 1,5 i 3 [[tonellada]]s), darrere del [[Ceratotherium simum|rinoceront blanc]] (1,5 a 3,5 tonellades) i les 3 espècies d'[[Elephantidae|elefants]] (3 a 9 tonellades). A pesar de la seua forma achaparrada i curtes cames, pot córrer tan ràpit com un humà promig. S'han cronometrat hipopótams a 30&nbsp;[[km/h]] en distàncies curtes. És una de les criatures més agressives del món i a sovint és considerat com l'animal més feroç d'Àfrica. Hi ha aproximadament de cent vinticinc mil a cent cinquanta mil hipopótams en tota l'Àfrica subsahariana; [[Zàmbia]] (40&nbsp;000) i [[Tanzània]] (20&nbsp;000-30&nbsp;000) conten en les poblacions més numeroses. Es troben [[Espècie vulnerable|amenaçats]] a causa de la pèrdua de la seua [[hàbitat]] i per la [[caça furtiva]] per a conseguir la seua carn i el [[marfil]] de les seues dents caninos.<br />
<br />
<br />
<br />
== Referències ==<br />
<references /><br />
<br />
[[Categoria:Mamífers d'Àfrica]]</div>ValBOT