Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

2026-07-08T23:20:42Z

"Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:20 8 jul 2026
Llínea 7:		Llínea 7:
	Esta espècie de mangosta és [[Especiación simpátrica\|simpátrica]] en ''[[Herpestes edwardsii]]'' en gran part de la seua àrea de distribució i es distinguix fàcilment diferenciada d'esta espècie pel seu tamany molt més menut.		Esta espècie de mangosta és [[Especiación simpátrica\|simpátrica]] en ''[[Herpestes edwardsii]]'' en gran part de la seua àrea de distribució i es distinguix fàcilment diferenciada d'esta espècie pel seu tamany molt més menut.

	El cos és esvelt i el cap allargat en un ~~hocico~~ puntagut. La llongitut del seu cap i cos és de 509-671 mm. Les orelles són curtes. Tenen cinc dits en les extremitats en garres llargues. Els sexes diferixen en el tamany, els machos tenen un cap més ample major tamany.<ref>Nellis, D. W (1989) Herpestes auropunctatus. Mammalian species 342:1-6 [https://www.science.smith.edu/departments/biology/vhayssen/msi/pdf/i0076-3519-342-01-0001.pdf PDF]</ref> Usen al voltant de dotze vocalisacions diferents.<ref>Mulligan, B I and D W Nellis (1973) Sounds of the Mongoose Herpestes auropunctatus. J. Acoust. Soc. Am. 54(1):320-320</ref>		El cos és esvelt i el cap allargat en un morro puntagut. La llongitut del seu cap i cos és de 509-671 mm. Les orelles són curtes. Tenen cinc dits en les extremitats en garres llargues. Els sexes diferixen en el tamany, els machos tenen un cap més ample major tamany.<ref>Nellis, D. W (1989) Herpestes auropunctatus. Mammalian species 342:1-6 [https://www.science.smith.edu/departments/biology/vhayssen/msi/pdf/i0076-3519-342-01-0001.pdf PDF]</ref> Usen al voltant de dotze vocalisacions diferents.<ref>Mulligan, B I and D W Nellis (1973) Sounds of the Mongoose Herpestes auropunctatus. J. Acoust. Soc. Am. 54(1):320-320</ref>

	== Distribució i hàbitat ==		== Distribució i hàbitat ==

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T15:34:48Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Small asian mongoose.jpg|miniatura|meloncillo de Java (''Herpestes javanicus'')]]

El '''meloncillo de Java'''<ref name = HMWI>{{cita lliure|autor= Gilchrist, J.S ''et al'' |capítul= Family Herpestidae (Mogooses)|idioma = anglés|pàgines= 311|editorial= Lynx edicions|ubicació= Barcelona|any= 2009|títul= in: Wilson, D. I. & Mittermeier, R. A. eds (2009). Handbook of the Mammals of the World|volum= Vol I. Carnivores|cita = |isbn = 978-84-96553-49-1|ref=JENNINGS}}</ref> (del llatí ''meles'', [[Meles meles|teixó]]) ('''''Herpestes javanicus''''') és una [[espècie]] de [[mamífer]] [[Carnivora|carnívor]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Herpestidae]] que habita en el [[surest d'Àsia]].<ref name=msw3>{{MSW3| aneu =14000608 | page = }}</ref> Recentment s'ha separat com a espècie ''[[Herpestes auropunctatus]]''. Ha segut introduïda en diferents parts del món.

== Descripció ==
Esta espècie de mangosta és [[Especiación simpátrica|simpátrica]] en ''[[Herpestes edwardsii]]'' en gran part de la seua àrea de distribució i es distinguix fàcilment diferenciada d'esta espècie pel seu tamany molt més menut.

El cos és esvelt i el cap allargat en un hocico puntagut. La llongitut del seu cap i cos és de 509-671 mm. Les orelles són curtes. Tenen cinc dits en les extremitats en garres llargues. Els sexes diferixen en el tamany, els machos tenen un cap més ample major tamany.<ref>Nellis, D. W (1989) Herpestes auropunctatus. Mammalian species 342:1-6 [https://www.science.smith.edu/departments/biology/vhayssen/msi/pdf/i0076-3519-342-01-0001.pdf PDF]</ref> Usen al voltant de dotze vocalisacions diferents.<ref>Mulligan, B I and D W Nellis (1973) Sounds of the Mongoose Herpestes auropunctatus. J. Acoust. Soc. Am. 54(1):320-320</ref>

== Distribució i hàbitat ==
Esta espècie habita en la major part del sur d'Àsia continental, des d'[[Iraq]] fins a [[China]] i també en l'illa de Java, a altituts fins a de 2200 m. Esta mangosta viu en xares i boscs secs. En les illes del pacífic també habiten la selva.

=== Com a espècie exòtica ===
S'ha introduït en prop d'una dotzena d'illes del Pacífic i el Carib, per eixemple, [[Puerto Rico]], [[Santa Lucía]] i [[Jamaica]], i algunes en el [[oceà Índic]] i el [[Mediterràneu]], com també en [[Veneçola]]. És capaç de viure entre poblacions humanes denses.

La mangosta va ser introduïda en la [[illa de Okinawa]] en 1910 i en [[Amami Ōshima]] en 1979 en l'intent de controlar la població de l'espècie venenosa ''[[Trimeresurus flavoviridis]]'' i atres plagues. En diversos llocs s'ha convertit en una espècie invasiva.<ref>"The Small Asian Mongoose introduced to the Island of Okinawa and Amami-Oshima: The Impact and Control Measure." [https://web.archive.org/web/20120229033238/http://sciencelinks.jp/j-east/article/200413/000020041304A0411556.php Science Links Japan]. Accessed 15 Feb 2009.</ref><ref>Fisher, Cindy. "Marines defend Camp Gonsalves from encroaching mongoose." [http://www.stripes.com/article.asp?section=104&article=38493 Stars and Stripes]. 9 July 2006. Accessed 15 Feb 2009.</ref>

=== Introducció en Jamaica ===
El {{sigle|XIX||s}} va ser un sigle d'auge per a les plantacions de [[canya de sucre]] en moltes illes tropicals com [[Puerto Rico]], [[Hawái]] i Jamaica. En els cultius varen aplegar les [[rata]]s, les quals varen amenaçar en destruir els cultius.<ref>Hoagland, D. B., G. R. Horst, and C. W. Kilpatrick (1989) Biogeography and population biology of the mongoose in the West Indies. Pages 611–634 in C. A. Woods, editor. Biogeography of the West Indies. Sand Hill Crane Press, Gainesville, Florida, USA.</ref> Açò va propiciar l'introducció de l'espècie a Jamaica per a combatre esta plaga, des de 1872.<ref>Espeut, W. B. 1882. On the acclimatization of the Indian mongoose in Jamaica. Proceedings of the Zoological Society of London 1882:712–714.</ref> Les poblacions introduïdes allí tenen una població més elevada que en el seu territori natiu.<ref>{{cita publicació|títul=Character displacement and release in the small Indian mongoose, ''Herpestes javanicus''|any=2000|publicació=Ecology|volum=81|número=8|pàgines=2086–2099|url=http://www.tau.ac.il/lifesci/zoology/members/dayan_files/articles/javanicus.pdf|autor=Simberloff, D; T. Dayan; C. Jones & Go Ogura}}</ref> També mostren major diversificació genètica per la variació i aïllament de la població.

=== Espècie invasora ===

L'introducció de les mangosta no va tindre els efectes desijats en el control de rates. Es varen dedicar principalment a alimentar-se d'aus i ous d'au, amenaçant moltes espècies natives de les illes. L'espècie es reproduïx prolíficamente; els machos són madurs als quatre mesos i les femelles tenen ventrades de 2 a 5 crío per any.

També poden convertir-se en [[vector (biologia)|vector]] de [[leptospirosis]].<ref>ISHIBASHI Osamu; AHAGON Ayako; NAKAMURA Masaji; MORINE Nobuya; TAIRA Katsuya; OGURA Go; NAKACHI Manabu; KAWASHIMA Yoshitsugu; NAKADA Tadashi (2006) Distribution of Leptospira Spp. on the Small Asian Mongoose and the Roof Rat Inhabiting the Northern Part of Okinawa Island. Japanese Journal of Zoo and Wildlife Medicine 11(1):35-41</ref>

En [[Espanya]], pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el [[Anex:Espècies del Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras|Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras]], regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en [[Espanya]] la seua introducció en el [[mig natural]], possessió, transport, tràfic i comerç.<ref name=rd2013>{{Cita web|url=https://www.boe.es/buscar/act.php?aneu=BOE-A-2013-8565 |títul=Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras. |publicació=[[Bolletí Oficial de l'Estat]]}}</ref>

== Dieta ==
S'alimenten principalment d'insectes, pero són comensals oportunistes i poden alimentar-se de [[carranc]]s, [[granota]]s, [[aranya]]s, [[escorpion]]és, [[serp]]s, aus i ous d'au.

== Comportament i reproducció ==
Les mangostas són principalment solitàries, no obstant, en ocasions poden formar grups i compartir caus. La gestació dura aproximadament 49 dies. Una ventrada pot tindre de 2 a 5 crío.

== Referències ==
{{listaref|2}}

== Enllaços externs ==
{{wikispecies|Herpestes javanicus}}
{{commons|Herpestes javanicus}}
* [http://www.kiwifoto.com/galleries/mammals/small_indian_mongoose/ Small Indian Mongoose Photos]
* [http://www.issg.org/database/species/ecology.asp?si=86&fr=1&sts=&lang=EN Invasive Species Database]

[[Categoria:Mamífers d'Àsia]]

Herpestes javanicus - Historial de revisions

Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer